31 de maig 2011

Cinc companyies es disputaran a Calldetenes el Premi Unnim de Teatre




Com a novetat, enguany el certamen incorpora la participació de grups professionals d'arreu d'Espanya i Llatinoamèrica

Cinc companyies es disputaran el Premi Unnim de Teatre a Calldetenes (Osona), ha informat COMRàdio. La novetat d'aquesta edició, a part del canvi de nom, és la participació de grups teatrals professionals d'arreu d'Espanya i Llatinoamèrica. Els espectacles finalistes han estat triats d'entre més de 120 propostes per un jurat especialitzat. Cinc companyies teatrals opten a un premi de 10.000 euros, i també a un altre atorgat pel públic.

El director del certamen, Joan Roura, ha destacat l'objectiu final d'aquesta cita: "El Premi Unnim vol ser un premi de suport a les companyies de teatre; sabem que, avui dia, estan passant moltes penúries, no només en termes econòmics, sinó també en termes d'explotació i difusió dels seus espectacles".

Els muntatges es podran veure des del 3 fins al 12 de juny a l'Auditori de Teatre de Calldetenes i el 26, del mateix mes, se celebrarà l'entrega de premis. Les entrades ja estan a la venda a un preu de 10 euros.

publicat per
Lamalla.cat / Comràdio
http://www.lamalla.cat
19 de maig de 2011

30 de maig 2011

Joc d’interessos i de contradiccions morals



El Teatre Monumental acull ‘Desclassificats’, una paràbola d’actualitat

Dissabte passat ‘Desclassificats’ va tancar la temporada estable de teatre i dansa del Monumental. La funció va ser un punt final coherent amb el que han estat un mesos de bona programació. Per la satisfacció que van demostrar els espectadors que hi van assistir i per la presència de tres grans intèrprets sobre l’escenari: Abel Folk, Toni Sevilla i una espectacular Emma Vilarasau.

Autor de la comarca
‘Desclassificats’ és obra del maresmenc Pere Riera (Canet de Mar, 1974), un dels joves autors del panorama teatral català que en aquests moments suscita més expectatives. Tot i que anteriorment ja havia estrenat uns quants textos i havia fet guions televisius i realitzat diverses dramatúrgies per a espectacles d’altres directors, va ser l’any passat quan va obtenir una gran projecció per l’èxit de públic i de crítica aconseguit al TNC amb ‘Lluny de Nuuk’, una peça escrita i dirigida per ell mateix dintre l’anomenat Projecte T6 que promou l’autoria teatral contemporània. Cinc anys abans ‘Desclassificats’ havia sigut el seu treball de final de llicenciatura a l’Institut del Teatre i ara ha pogut dirigir-lo a la Sala Villarroel de Barcelona, on ha estat en cartell des del mes de març, també amb molt bona acollida.

Argument ben actual
Com les altres obres de Riera, ‘Desclassificats’ es caracteritza per una escriptura molt entenedora i una estructura més aviat clàssica, en què la presentació inicial dels personatges i les seves posteriors interrelacions queden marcades per una intriga que les condiciona fins arribar a una resolució no necessàriament concloent. Però malgrat aquesta aparent formalitat convencional resulta del tot actual, tant per la seva temàtica com pel desenllaç i els interrogants que suscita. Una periodista de molta fama ha de fer una entrevista televisada al president del país. Té proves que l’involucren en un afer sexual amb una menor succeït en el passat i pretén que ell ho reconegui. Però un tercer personatge, el cap de premsa del president, realitza sense escrúpols tota mena de maniobres per tal d’evitar l’escàndol i perquè l’honorabilitat del polític no quedi tocada. Així la inicial integritat de la periodista es torna fràgil quan s’adona que ella també té alguna cosa que vol amagar. A partir d’aquesta situació l’obra planteja tota una sèrie de dilemes ètics, qüestiona els límits entre la vida privada i la pública dels personatges mediàtics i posa en evidència la manipulació informativa que sovint embolcalla aquests tipus d’assumptes.

Ningú indiferent
L’obra té l’estructura d’un thriller que en menys d’una hora i mitja va fent cada cop més complexa la trama d’un incert conflicte d’interessos. L’escenografia, senzilla i funcional, reprodueix de manera eficaç una sala adjunta al despatx presidencial on es desenvolupa tota l’acció. Els diàlegs ràpids i aguts mostren subtilment els canvis d’ànim dels personatges, segons els diferents rounds de la partida dialèctica. Tots tres passen per moments particulars de tensió continguda però gairebé sempre guarden obligadament les formes. Aquest joc de matisos contraposats precisa una interpretació molt mil•limetrada que Riera ha sabut fer jugar als actors i que arriba al seu punt més brillant quan pot ser observada en primer pla durant les escenes de l’entrevista, mentre una projecció gegant de les cares del president i la periodista facilita analitzar cada mirada, cada gest, cada rictus.

El final queda obert i moltes de les interrogacions plantejades, fàcilment associables a situacions reals i noticies recents, segueixen voltant pel cap de l’espectador després dels entusiastes aplaudiments finals. A la sortida, gairebé tothom seguia opinant sobre el que havia vist: bon teatre, del que no et deixa indiferent.

Publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
25 de maig de 2011

Mamma Mia!



Mamma mia! es todo un fenómeno mundial. 40 millones de espectadores se han rendido a la música, la trama y los personajes de este encantador y divertido musical hecho por y para las canciones de Abba, ese grupo que hizo bailar a medio mundo allá por los setenta. Ahora llega a Murcia la versión española del musical más exitoso y divertido que ha dado Broadway en muchos años. Prepárense para pasar un rato estupendo, reír sin parar, mover las caderas y tararear inolvidables canciones como Dancing Queen, Super Trouper, Take a Chance on Me, Waterloo o Chiquitita –ahora cantadas en español– con esta fascinante historia ambientada en una isla griega de una madre, una hija, tres posibles padres y una boda que jamás olvidarán.
7 únicas funciones para disfrutar por última vez en Murcia de la magia, alegría e ilusión de uno de los musicales con más éxito de la historia. Un musical que ha batido todos los récords en 7 temporadas consecutivas con más de 2 millones de espectadores en España y 45 millones en todo el mundo.
El musical MAMMA MIA! cuenta con un reparto de más de 30 actores encabezados por Mone, Marta Valverde, Rita Barber y Alex Casademunt, concursante de Operación Triunfo interpretando a Sky. Además MAMMA MIA! Cuenta con una orquesta en directo que interpreta los 22 temas más representativos y conocidos de ABBA.
Esta megaproducción que llega a tu ciudad en Madrid, Barcelona y La Gira ha costado 10 millones de euros. Se necesitan cinco trailers para el transporte de mercancías, uno para sonido, dos para luces y otros dos para escenografía. Viajan 26 técnicos especialistas. Se utilizan más de 75 focos móviles y 30 micrófonos inalámbricos. Con los cables que traen se podría subir y bajar tres veces la torre de la catedral de Málaga, 600 metros.
Los tres trajes que lucen las tres actrices que encarnan a las Dynamos llevan cristales de Swarovski para que ofrezcan un auténtico destello de color combinado con el juego de luces. Cada traje cuesta aproximadamente unos 6.000 euros
En sastrería descansan más de 300 trajes. Algunos de ellos son los que utilizan los covers en funciones especiales o los que se llevan a las actuaciones en televisión. Cada traje viene diseñado y confeccionado especialmente desde Londres.
Cada actor tiene aproximadamente unos cuatro pares de zapatos, y hay en total hay más de 256 pares.
Un gran montaje de Stage Entertainment productora de musicales tan importantes como Miserables, Cabaret o La Bella y la Bestia.
Ven a disfrutar de una historia llena de amor y alegría.
Inspirada por la magia de las atemporales canciones de ABBA, el maravilloso cuento de hadas a cerca de la familia y la amistad de la escritora Catherine Johnson, transcurre en el paraíso de una isla griega. La noche previa a su boda, una hija inicia la búsqueda para descubrir la identidad de su padre. Reúne a tres hombres que pertenecen al pasado de su madre en la isla que visitaron 20 años atrás.
FUNCIONES:
Jueves 9: 20.30h / Viernes 10: 18.30 h y 22.30h / Sábado 11: 18.30 h y 22.30h / Domingo 12: 17.30h y 21.30h Junio de 2011

publicat per
http://www.laverdad.es/murcia
18 de maig de 2011

29 de maig 2011

Can Gassol acull la residència de la companyia Gelabert Azzopardi



Can Gassol. Centre de creació d'arts escèniques es convertirà del 30 de maig al 3 de juny en l'espai de creació de la companyia de dansa Gelabert Azzopardi. Durant la seva residència a Mataró, la companyia de dansa Gelabert Azzopardi treballarà l'espectacle inaugural de la XXXV edició del Festival Grec de Barcelona "La muntanya al teu voltant".

"La muntanya al teu voltant" és un espectacle que gira, essencialment, entorn d'un dels misteris que més fascina al coreogràf i ballarí Cesc Gelabert: la presència del ballarí i la seva relació amb la coreografia i el col•lectiu. El muntatge inclou referències a la cultura tradicional catalana i, al mateix temps, sorgeix de les relacions úniques i singulars amb cadacun dels ballarins. Aquest espectacle disposa d'una escenografia de l'artista Perejaume, composicions musicals de Carles Santos i la interpretació en directe de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons.

publicat per
foto : Teresa Peyri
www.mataro.cat
25 de maig de 2011

Los Premios del Teatro Musical 2011 se entregarán el 13 de junio en el Teatro Häagen-Dazs de Madrid



Con 13 nominaciones, LOS MISERABLES y AVENUE Q son los espectáculos que más opciones tienen de conseguir un galardón en la 5ª edición de estos premios que celebran el trabajo de los profesionales del género en España.
El 13 de junio de 2011 tendrá lugar la ceremonia de entrega de la 5ª edición de los Premios del Teatro Musical en el Teatro Häagen-Dazs Calderón de Madrid.
AVENUE Q y LOS MISERABLES son los dos musicales que han recibido más nominaciones este año, con 13 candidaturas. Tras ellos se sitúan GERÓNIMO STILTON, EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA, con 10; ES POR TI, EL MUSICAL, con 7; PEGADOS y TE QUIERO, ERES PERFECTO... ¡YA TE CAMBIARÉ!, con 5; y 40 EL MUSICAL y LA CASA SOTA LA SORRA, con 4.

Entre las trece nominaciones de AVENUE Q se encuentran la de Mejor Musical, Mejor Director de Escena (Yllana), Mejor Director Musical (Julio Awad) y Mejor Actor y Actriz Protagonista (Ángel Padilla e Isabel Malavia). La versión española del musical escrito por Robert López y Jeff Marx se estrenó oficialmente en el Teatro Nuevo Apolo de Madrid el 23 de septiembre de 2010 co-producido por Smedia, Drive Entertainment, Vértigo y Trasgo. El 14 de enero de 2010 el musical se trasladó al Nuevo Teatro Alcalá, donde finalizó funciones el 2 de mayo.

LOS MISERABLES cuenta con trece nominaciones en once categorías, entre ellas en la de Mejor Musical, Mejor Director de Escena (Laurence Connor y James Powell), Mejor Director Musical (Alfonso Casado) y Mejor Actor Protagonista (Gerónimo Rauch). Producido por Stage Entertainment España la producción española del musical de Schönberg y Boublil se estrenó en el Teatro Lope de Vega de Madrid el 18 de noviembre de 2010 y la próxima temporada llegará al Barcelona Teatre Musical.

Diez nominaciones ha recibido el musical familiar GERÓNIMO STILTON, EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA creado por Enric Llort y Manu Guix a partir de los populares libros infantiles de Elisabetta Dami. Entre sus candidaturas se encuentran las de las categorías de Mejor Musical Infantil, Mejor Director de Escena (Àngel Llàcer), Mejor Director Musical (Manu Guix) y Mejor Actor Revelación (Enric Boixadera). El musical se representó en el Teatre Condal de Barcelona del 3 de diciembre de 2010 al 27 de marzo de 2011 producido por Focus.

ES POR TI, EL MUSICAL, creado por Andreu Castro a partir de las canciones de Cómplices, es el cuarto espectáculo con más nominaciones, con un total de siete, entre ellas las de Mejor Coreografía (Sibón), Mejor Actor de Reparto (Ángel Muñiz) y Mejor Actor y Actriz Revelación (Borja Voces y Naike Ponce). Producido por Coral Europa permaneció en cartel del 15 de septiembre al 14 de noviembre de 2010 en el Teatro Häagen-Dazs de Madrid.

Podían concurrir a esta 5ª edición de los Premios del Teatro Musical todos aquellos espectáculos que hubieran realizado un mínimo de 30 representaciones (o que acreditaran el compromiso de realización de este número mínimo antes del inicio de la primera ronda de votaciones) entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 2010.

Las productoras y compañías son quienes tienen que inscribir sus espectáculos y proponer a sus candidatos en las diferentes categorías para poder optar a los premios. A partir de las propuestas recibidas se realizó la primera fase de votaciones entre los profesionales del sector para seleccionar la lista de nominados en cada categoría. Musicales estrenados el pasado año como HAIR o NIT DE SANT JOAN no han realizado la inscripción como candidatos.

El listado completo de nominaciones de esta 5ª edición de los Premios del Teatro Musical es el siguiente:

Mejor Musical
AVENUE Q - Avenida Q Teatro: Vertigo Tours, Smedia, Drive Entertainment y Trasgo
LA CASA SOTA LA SORRA - Egos Produccions y Teatre Nacional de Catalunya
LOS MISERABLES - Stage Entertainment
PEGADOS - The Kaktus Music Corporation
TE QUIERO, ERES PERFECTO... ¡YA TE CAMBIARÉ! - Tela-Katola

Mejor Musical Infantil
GATS - Cia. La Trepa
GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA - Focus y Edicions 63
JUAN SIN MEDIO - Egos Petits y Centre de Titelles de Lleida
LA VUELTA AL MUNDO EN 80 DÍAS - La Bicicleta

Mejor Director de Escena
Ángel Llàcer (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Laurence Connor / James Powell (LOS MISERABLES)
Victor Conde (PEGADOS)
Yllana (AVENUE Q)

Mejor Director Musical
Alfonso Casado (LOS MISERABLES)
Denis Bilanin (40 EL MUSICAL)
Manu Guix (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Julio Awad (AVENUE Q)

Mejor Coreografía
Joan Maria Segura (LA CASA SOTA LA SORRA)
Natalia Delgado (AVENUE Q)
Pedro del Rey (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Sibón (ES POR TI, EL MUSICAL)

Mejor Escenografía
Ana Tusell (AVENUE Q)
Egos Teatre y Efímer (LA CASA SOTA LA SORRA)
Matt Kinley (LOS MISERABLES)
Soren Christensen, Tatiana Halbach, Carles Pujol (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)

Mejor Figurinista
Amadeu Ferrer (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Andreane Neofitu / Christine Rowland (LOS MISERABLES)
Juanjo Delgado (AVENUE Q)
Sara Roma y Elisabeth Rivera (ES POR TI, EL MUSICAL)

Mejor Maquillaje y Peluquería
Campbell Young (LOS MISERABLES)
Egos Teatre y Sònia Montañá (LA CASA SOTA LA SORRA)
Olga Anula (AVENUE Q)
Toni Santos (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)

Mejor Diseño de Iluminación
Ezequiel Nobili (ES POR TI, EL MUSICAL)
Juanjo Llorens (AVENUE Q)
Kiko Planas (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Paule Constable (LOS MISERABLES)

Mejor Diseño de Sonido
Adolfo Sánchez (ES POR TI, EL MUSICAL)
Damien Bazin (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Javier G. Isequilla (AVENUE Q)
Mick Potter (LOS MISERABLES)

Mejor Actriz Protagonista
Beatriz Ros (40 EL MUSICAL)
Isabel Malavia (AVENUE Q)
Mayte Gete (40 EL MUSICAL)
Xènia Reguant (PEGADOS)

Mejor Actor Protagonista
Ángel Padilla (AVENUE Q)
Carlos Benito (40 EL MUSICAL)
Ferran González (PEGADOS)
Gerónimo Rauch (LOS MISERABLES)

Mejor Actriz de Reparto
Eva Diago (LOS MISERABLES)
Inés León (TE QUIERO, ERES PERFECTO... ¡YA TE CAMBIARÉ!)
Lourdes Zamalloa (TE QUIERO, ERES PERFECTO... ¡YA TE CAMBIARÉ!)
Talía del Val (LOS MISERABLES)

Mejor Actor de Reparto
Ángel Muñiz (ES POR TI, EL MUSICAL)
Daniel Diges (LOS MISERABLES)
Enrique R. del Portal (LOS MISERABLES)
Leo Rivera (AVENUE Q)

Mejor Actor Revelación
Alejandro Vera (40 EL MUSICAL)
Borja Voces (ES POR TI, EL MUSICAL)
Enric Boixadera (GERONIMO STILTON EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA)
Nacho Bergareche (TE QUIERO, ERES PERFECTO... ¡YA TE CAMBIARÉ!)

Mejor Actriz Revelación
Gemma Martínez (PEGADOS)
Inma Mira (TE QUIERO, ERES PERFECTO... ¡YA TE CAMBIARÉ!)
Mayka Sitté (AVENUE Q)
Naike Ponce (ES POR TI, EL MUSICAL)

publicat per
http://www.todomusicales.com
17 de maig de 2011

28 de maig 2011

L'Aula de Teatre de l'IMAC se'n va de gira



El taller d'integració teatral actuarà al Teatre Principal de Banyoles
El proper 29 de maig els alumnes del taller d'integració teatral de l'Aula de Teatre de l'IMAC, taller d'idees, presentaran l'espectacle "Tot buscant l'amor", una creació col•lectiva dirigida per Elisa Ballardin i David Martínez, al Teatre Principal de Banyoles.

L'actuació s’emmarca dins els tallers de final de curs d’Escenaris Especials, un projecte de l’Aula de Teatre de Banyoles que fa servir el teatre com a eina d’intervenció psicològica.

A Mataró, l'espectacle es podrà veure al Teatre Monumental el proper 13 de juny a les 6 de la tarda en el marc dels tallers de final de curs juntament amb l'obra "La perruqueria desastrosa" del curs Escenaris Especials de l'Aula de Teatre de Banyoles dirigit per Clàudia Cedó.

Més informació: Aula de Teatre (937 570 873 i aulateatre@ajmataro.cat

El Circ Cric celebra su 30 aniversario con Albert Pla y La Troba Kung-Fú

Tortell Poltrona será el encargado de clausurar el festival el 5 de junio con su último espectáculo, 'Grimègies'

El Circ Cric cumple 30 años y lo festeja con el Festival Circ Cric, que tiene lugar anualmente en el Parque Natural del Montseny, y que este año se celebrará el último fin de semana de mayo y el primero de junio con la presencia de Albert Pla, el payaso Tortell Poltrona, La Troba Kung Fu y la compañía Atempo Circ, entre otros.
La compañía circense, dirigida por el payaso Jaume Mateu --más conocido como Tortell Poltrona--, organiza el festival con el objetivo de unir circo, música y teatro, en un entorno natural privilegiado.
Este año, el festival amplia su espacio de actuación y ofrecerá espectáculos en varios puntos del Montseny como Sant Esteve de Palautordera (Barcelona) y el Parque de les Olors Vallmanya (Barcelona).
Pla, instalado en el Montseny desde los años 90, será el encargado de inaugurar el festival el día 27 de mayo, acompañado por el guitarrista flamenco Diego Cortés, mientras que al día siguiente la compañía Atempo Circ --ganadora del Premio FAD Sebastà Gasch en 2009-- presentará su espectáculo.
Ese mismo fin de semana el Grup de Teatre Social Femarec presentará Okupes, un espectáculo creado a partir de un trabajo de aprendizaje y experimentación con trabajadores con discapacidad física y trastornos mentales.
El 4 de junio tendrá lugar la propuesta Un dia al Circ con propuestas de circo y marionetas, pequeñas atracciones de feria y paseos con el bosque, y que contará con las actuaciones de Los Galindos, Maiurta, Txo Titellas y el Pessic Circ.
El 3 de junio se celebrará la Gran Nit del Ball en que La Troba Kung-Fú interpretarán su último trabajo, A la panxa del bou (La Troba Kung-Fú / Chesapik).
Poltrona será el encargado de clausurar el festival el 5 de junio con su último espectáculo, Grimègies, un montaje en que el artista afronta la cuestión de la muerte desde el punto de vista de un payaso y sin renunciar al humor.

publicat per
www.lavanguardia.com
17 de maig de 2011

27 de maig 2011

Un violinista a la teulada : spring final

El dissabte 4 de juny s'estrena aquest musical que dirigit per Joan Peran , continua amb la tradició de Sala Cabanyes de programar un espectacle familiar i de gran format com a últim muntatge de la temporada.

Can Gassol acull la residència de la companyia de dansa Gelabert Azzopardi



La companyia treballarà l’espectacle inaugural del Festival Grec de Barcelona

Del 30 de maig al 3 de juny, Can Gassol. Centre de creació d'arts escèniques es convertirà en el laboratori de creació de la companyia de dansa Gelabert Azzopardi que treballarà l'espectacle inaugural de la XXXV edició del Festival Grec de Barcelona “La muntanya al teu voltant”.

“La muntanya al teu voltant” és un espectacle que gira, essencialment, entorn d'un dels misteris que més fascina al coreògraf i ballarí Cesc Gelabert: la presència del ballarí i la seva relació amb la coreografia i el col•lectiu. El muntatge inclou referències a la cultura tradicional catalana i, al mateix temps, sorgeix de les relacions úniques i singulars amb cadascun dels ballarins. Aquest espectacle disposa d'una escenografia de l'artista Perejaume, composicions musicals de Borja Ramos i Carles Santos i la interpretació en directe de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons.

Aquest espectacle és una fusió de la dansa tradicional catalana i la dansa contemporània. Aquest treball compte amb la participació de dotze ballarins de la companyia Gelabert Azzopardi, entre els quals destaca la presència de Cesc Gelabert, i de dotze membres de colles sardanistes de Catalunya amb els quals va treballar la companyia en el laboratori coreogràfic que va tenir lloc a la Fira Mediterrània de Manresa 2010.

publicat per
foto : Companyia Gelabert Azzopardi
www.mataro.cat
27 de maig de 2011

Un 'Misántropo' casi redondo

Formidable versión en prosa de Sergi Belbel, notable puesta en escena de Georges Lavaudant y uno de los mejores repartos de los últimos tiempos en el molière del TNC

Un clásico es toda obra pretérita que parece escrita anteayer: por la profundidad de su observación, la pervivencia de su diagnóstico y la claridad y frescura de su estilo. El misántropo es un clásico. Y la pieza maestra de su autor, exaequo con Don Juan. Nada ha envejecido en esta comedia. Cuando se hace en su alejandrino original te olvidas de que estás oyendo verso, al mismo tiempo que disfrutas de su ingenio y su musicalidad. Cuando se monta en una excelente versión en prosa, como la que ha hecho en catalán Sergi Belbel, las ideas, los diálogos y las estocadas danzan y centellean como peces río abajo. También llama la atención la doble valentía de Molière ajustando cuentas con su época y con lo peor de su carácter. Es un texto que anticipa (en su amargura, en su violencia) los dameros malditos de Marivaux. Y no está muy lejos de las tragedias matemáticas de Racine: las mejores comedias son las que avanzan como una rueda incendiada y pueden acabar en tragedia en cualquier momento. Dicho de otro modo: Alceste, como Harpagón, es un personaje trágico atrapado en una comedia. Como Timón de Atenas, desea perder y busca el goce del martirologio. Anhela ser rechazado para sentirse único. Peor: quiere, contradicción fundamental, que esa sociedad que tanto detesta reconozca su singularidad. Perder el juicio, en sentido literal y metafórico, ratificará su desolada visión del mundo. Otro elemento clave es la mirada caleidoscópica sobre el protagonista: que Alceste sea tan simpático como patético y que tenga un intenso lado oscuro; que haya en él algo conmovedor y algo monstruoso, que sus cóleras sean excesivas, que sea su peor enemigo. Que advirtamos en él lo que hay de enfermedad, de malestar obsesivo: su condición de absolutista de la verdad. La segunda gran contradicción de Alceste (y motor sentimental de la pieza) se llama Célimène: ese hombre que condena la hipocresía y el fingimiento social se enamora perdidamente de su más luminosa encarnación. Aunque, si bien se mira, quizás no sean realmente tan distintos: Arsinoé demuestra una gran intuición cuando dice que están hechos el uno para el otro. ¿Acaso no disecciona Célimène a todo bicho viviente? ¿Y esas sorprendentes cartas finales en las que, para liberarse de sus adoradores, hace público lo que piensa de ellos? Otra cosa es que Célimène no quiera, y hace muy santamente, que Alceste la "regenere", ni le apetezca lo más mínimo abandonar París para compartir una cueva de anacoreta. Lo cierto es que las tres mujeres de esta historia son notables. Célimène es tan shakesperiana como Beatriz y Rosalinda juntas. Eliante es honesta y sincera. Vale que Arsinoé es maliciosa e intrigante, vale también que la edad madura le ha pillado un poco con el paso cambiado, y que por descuidarse deja que se le vea demasiado el trole, pero escucha muy bien, y cuando recupera el control sus respuestas tienen más sensatez que perfidia. Todos los personajes tienen sus razones, desde el raissoneur Philinte (por supuesto) hasta los presuntos "malos" (Oronte y los dos marquesitos).

El nuevo espectáculo de Lavaudant (que firma puesta y luces) cuenta con tres bazas capitales: uno de los mejores repartos de los últimos tiempos; la diamantina versión de Belbel, y una dirección que combina rigor ajedrecístico y humor majareta. La escenografía y el vestuario de Jean-Pierre Vergier parecen buscar una atemporalidad extrema. Una larga mampara negra revela, en su anverso, un vestidor teatral. Los otros espacios se sugieren y combinan irónicamente: la chaise-longue blanca a guisa de salón; la coctelería, iluminada por falsas candilejas, donde suenan Bardot y Gainsbourg; las lámparas de araña alternando con flashes discotequeros. Hay una cierta lentitud de los cambios escenográficos, que aboca a diversas monaditas (danzas y coros de los criados, floreos de un petimetre) tan encantadoras como repetitivas. Quitando algún exceso indumentario (todos visten como si hubieran saqueado el baúl de los disfraces) y algún leve desliz farsesco, se advierte muy bien la realidad y las pasiones de cada quien. Jordi Boixaderas, ataviado con la abotonadísima casaca verde de Lermontov, es un Alceste impecable, imparable: una dinamo doliente que anuncia sus accesos de furia, por indignación o por celos, con estudiados temblores verbales. Va directo al abismo y ni doscientas doñas Elviras podrían impedir su perdición. Y algo de doña Elvira tiene, en sus maneras, en su mirada limpísima, en su pureza de espíritu, la Eliante de Anna Ycobalzeta. Marta Marco, con cabellera afro y dorada tenue de soirée a lo Grace Jones, es un perfecto cóctel de sensualidad, inteligencia y peligro secreto: no le hace ninguna falta el forzado pijerío de algunas cadencias. Rosa Novell (Arsinoé) viste de marquesona ochocentista y hace pensar en un cruce entre la ferocidad de Anette Benning y el cuquerío elegante de Conchita Montes: hay que verla cuando responde, muda, a la andanada de Célimène con pasmados alzamientos de ceja, cabeza levemente ladeada, manos que intentan aletear, en un soberbio control gestual. El Philinte de Jordi Bosch es la quintaesencia del amigo del alma, cachopán y generoso pero sin pelos en la lengua: muy afinado trabajo, aunque quizás haya algo de autoparodia en el acelerado monólogo que sigue al juicio, un poco como la embestida de Flotats en Arte. El Oronte de Lluís Soler evoca un Tartufo jouvetiano, dejando brotar un aura temible sin haber forzado un ápice la adulación untuosa a la que el cliché acostumbra. Ni su soneto es ridículo (y es una sabia muestra de dirección que lo recite con normalidad) ni su despecho injustificado. Están algo más cargadas las tintas en el gozoso perfil de clown (lisérgica mixtura de José Oneto y Gertrude Stein) que Jordi Martínez imprime a Clitandro, en contraposición (¡ah, esas miradas de niño grande!) a la sobriedad de baronet dibujado por Woodehouse del Acaste de Carles Martínez. El misántropo es un regalo para la inteligencia.

El misantrop, de Molière. Traducción de Sergi Belbel. Dirección de Georges Lavaudant. Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Barcelona. Hasta el 19 de junio. www.tnc.cat.

publicat per
Marcos Ordoñez
www.elpais.com

26 de maig 2011

Cabré i Maicas juguen fort



Estrena absoluta de 'Teoria de catàstrofes' al Teatre Monumental

D'entre la molta gent –i bona– que a Mataró es dedica a les arts escèniques, Toni Cabré i Moisès Maicas són els noms que més destaquen, respectivament, en el camp de l'autoria i de la direcció teatrals. Un i altre tenen una dilatada trajectòria avalada per la solvència de les seves creacions i pels reconeixements que han merescut. Ara han tornat a treballar junts. Dissabte passat, amb la platea força plena, el Teatre Monumental va ser el marc de l'estrena de 'Teoria de catàstrofes', un muntatge protagonitzat per Laura Aubert, Abel Coll i Òscar Intente, que ha coproduït l'Institut Municipal d'Acció Cultural i que es podrà veure a partir de divendres d'aquesta setmana al Teatre Gaudí de Barcelona.

Col•laboració profitosa
Aquest és ja el tercer títol de Toni Cabré que munta en Moisès Maicas. Abans hi va haver, d'una banda, 'Viatge a Califòrnia', que es va estrenar el juliol de 2007 al Versus Teatre de Barcelona i que després d'una àmplia gira es va poder veure al Monumental el 10 de maig de 2008; i, d'una altra, 'Iglú', presentat l'octubre de 2008 a la Sala La Planeta de Girona, dintre el Festival Temporada Alta. Els plantejaments de Maicas com a director –que ha palesat de manera brillant en els seus treballs amb una extensa nòmina d'autors contemporanis– sempre s'orienten a servir amb fidelitat el text a l'espectador. Per la seva part, Cabré està convençut que la literatura dramàtica no és teatre fins que dalt d'un escenari uns actors no la converteixen en representació viva. Per això facilita sempre el camí de la posada en escena i, quan cal, ajusta col•lectivament aquells aspectes del text que des de la constatació pràctica dels assajos puguin ajudar a fer-lo fluir més bé. Entre d'altres mèrits remarcables, és amb aquesta doble actitud d'obertura que la conjunció creativa de tots dos mataronins dóna resultats estimulants.

La imprevisibilitat dels desastres
'Teoria de catàstrofes' es va publicar l'any 2004 a Pagès Editors de Lleida i va merèixer el premi Crítica Serra d'Or al millor text teatral. Es tracta d'una tragicomèdia que es basa en un fet real i que ens presenta la caiguda d'un pont d'una autovia pels efectes d'un gran aiguat. Sobre l'extrem del tros del pont que no ha caigut –i que correspon a una construcció molt més antiga– hi veurem les converses creuades i la interacció de tres personatges: l'enginyer autor del pont, ple de contradiccions i de remordiments pel que ha passat, un amic seu, que té molts interessos en el sector de la construcció i pocs escrúpols, i una noia anònima, que creu haver estat la causa de la mort d'una amiga seva i que acabarà essent la víctima fortuïta i imprevisible de la situació. Tots tres es belluguen sempre a la vora de l'estimball del pont. Aquesta proximitat constant a l'abisme, que no tan sols és física, ve a ser una gran metàfora que ens parla no només de la situació dels personatges i de la ficció dramàtica que ens presenten, sinó dels dilemes morals i de moltes altres circumstàncies que es donen en el món real i que tants desastres que s'esdevenen d'improvís posen contínuament d'actualitat.

Interpretació sense artificis
Com moltes altres obres d'en Toni Cabré, 'Teoria de catàstrofes' ve a ser una partitura agosarada. Carregada d'ironia, però també difícil. Cada bocí de text té la modulació exacta per tirar endavant, a base de tibar, una trama més minada d'interrogants que de cap conclusió evident. Com que no hi ha frases posades per omplir, tot s'ha de fer encaixar amb la cadència justa, sense perdre's. I aquest és justament el repte que Maicas ha volgut acarar amb una altra aposta forta. Sense concessions ni artificis. Amb els únics ajuts escenogràfics d'una reproducció d'un tros del paviment del pont i d'un ciclorama sobre el que mostra petites projeccions que fan de separador simbòlic entre les quatre parts de l'obra, fa suportar tot el pes de la representació en el joc de matisos que la creació de cadascun dels personatges ha d'aconseguir donar per fer factible que l'enrevessament argumental funcioni. I el resultat, com passa sempre en el teatre de Maicas, és suggeridor. Aquest mecanisme de netedat i de precisió interpretativa que és l'atot de la seva posada en escena ja es va evidenciar en molt bona part a la funció de dissabte, en què tots tres protagonistes hi van abocar una competència notable. I en tot cas s'acabarà d'ajustar en les properes representacions, un cop superats els imponderables de l'estrena i la dificultat afegida que comportava una sala tan gran com el Monumental per a un muntatge concebut amb una disposició escènica apropiada a un format molt més petit i proper. Del 20 de maig al 26 de juny 'Teoria de catàstrofes' estarà en cartell al Teatre Gaudí Barcelona, al número 120 del carrer de Sant Antoni Maria Claret, molt a prop de la Sagrada Família. Interessant i recomanable.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
18 de maig de 2011

Cabré i Maicas juguen fort

Estrena absoluta de 'Teoria de catàstrofes' al Teatre Monumental

D'entre la molta gent –i bona– que a Mataró es dedica a les arts escèniques, Toni Cabré i Moisès Maicas són els noms que més destaquen, respectivament, en el camp de l'autoria i de la direcció teatrals. Un i altre tenen una dilatada trajectòria avalada per la solvència de les seves creacions i pels reconeixements que han merescut. Ara han tornat a treballar junts. Dissabte passat, amb la platea força plena, el Teatre Monumental va ser el marc de l'estrena de 'Teoria de catàstrofes', un muntatge protagonitzat per Laura Aubert, Abel Coll i Òscar Intente, que ha coproduït l'Institut Municipal d'Acció Cultural i que es podrà veure a partir de divendres d'aquesta setmana al Teatre Gaudí de Barcelona.

Col•laboració profitosa
Aquest és ja el tercer títol de Toni Cabré que munta en Moisès Maicas. Abans hi va haver, d'una banda, 'Viatge a Califòrnia', que es va estrenar el juliol de 2007 al Versus Teatre de Barcelona i que després d'una àmplia gira es va poder veure al Monumental el 10 de maig de 2008; i, d'una altra, 'Iglú', presentat l'octubre de 2008 a la Sala La Planeta de Girona, dintre el Festival Temporada Alta. Els plantejaments de Maicas com a director –que ha palesat de manera brillant en els seus treballs amb una extensa nòmina d'autors contemporanis– sempre s'orienten a servir amb fidelitat el text a l'espectador. Per la seva part, Cabré està convençut que la literatura dramàtica no és teatre fins que dalt d'un escenari uns actors no la converteixen en representació viva. Per això facilita sempre el camí de la posada en escena i, quan cal, ajusta col•lectivament aquells aspectes del text que des de la constatació pràctica dels assajos puguin ajudar a fer-lo fluir més bé. Entre d'altres mèrits remarcables, és amb aquesta doble actitud d'obertura que la conjunció creativa de tots dos mataronins dóna resultats estimulants.

La imprevisibilitat dels desastres
'Teoria de catàstrofes' es va publicar l'any 2004 a Pagès Editors de Lleida i va merèixer el premi Crítica Serra d'Or al millor text teatral. Es tracta d'una tragicomèdia que es basa en un fet real i que ens presenta la caiguda d'un pont d'una autovia pels efectes d'un gran aiguat. Sobre l'extrem del tros del pont que no ha caigut –i que correspon a una construcció molt més antiga– hi veurem les converses creuades i la interacció de tres personatges: l'enginyer autor del pont, ple de contradiccions i de remordiments pel que ha passat, un amic seu, que té molts interessos en el sector de la construcció i pocs escrúpols, i una noia anònima, que creu haver estat la causa de la mort d'una amiga seva i que acabarà essent la víctima fortuïta i imprevisible de la situació. Tots tres es belluguen sempre a la vora de l'estimball del pont. Aquesta proximitat constant a l'abisme, que no tan sols és física, ve a ser una gran metàfora que ens parla no només de la situació dels personatges i de la ficció dramàtica que ens presenten, sinó dels dilemes morals i de moltes altres circumstàncies que es donen en el món real i que tants desastres que s'esdevenen d'improvís posen contínuament d'actualitat.

Interpretació sense artificis
Com moltes altres obres d'en Toni Cabré, 'Teoria de catàstrofes' ve a ser una partitura agosarada. Carregada d'ironia, però també difícil. Cada bocí de text té la modulació exacta per tirar endavant, a base de tibar, una trama més minada d'interrogants que de cap conclusió evident. Com que no hi ha frases posades per omplir, tot s'ha de fer encaixar amb la cadència justa, sense perdre's. I aquest és justament el repte que Maicas ha volgut acarar amb una altra aposta forta. Sense concessions ni artificis. Amb els únics ajuts escenogràfics d'una reproducció d'un tros del paviment del pont i d'un ciclorama sobre el que mostra petites projeccions que fan de separador simbòlic entre les quatre parts de l'obra, fa suportar tot el pes de la representació en el joc de matisos que la creació de cadascun dels personatges ha d'aconseguir donar per fer factible que l'enrevessament argumental funcioni. I el resultat, com passa sempre en el teatre de Maicas, és suggeridor. Aquest mecanisme de netedat i de precisió interpretativa que és l'atot de la seva posada en escena ja es va evidenciar en molt bona part a la funció de dissabte, en què tots tres protagonistes hi van abocar una competència notable. I en tot cas s'acabarà d'ajustar en les properes representacions, un cop superats els imponderables de l'estrena i la dificultat afegida que comportava una sala tan gran com el Monumental per a un muntatge concebut amb una disposició escènica apropiada a un format molt més petit i proper. Del 20 de maig al 26 de juny 'Teoria de catàstrofes' estarà en cartell al Teatre Gaudí Barcelona, al número 120 del carrer de Sant Antoni Maria Claret, molt a prop de la Sagrada Família. Interessant i recomanable.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
18 de maig de 2011

La plaça de Santa Anna reunirà més de 300 alumnes de primària en la I Mostra de Dansa

Hi participen escoles de Mataró, Argentona, Sant Andreu de Llavaneres i Òrrius

Demà 26 de maig, a les 10.30 h a la plaça de Santa Anna, tindrà lloc la I Mostra de Dansa amb la participació de l’alumnat del primer cicle d’educació primària de 10 centres d’educació de Mataró, Argentona, Sant Andreu de Llavaneres i Òrrius. Està previst que hi participin uns 300 nens.

Les escoles participants són: Montserrat Solà, Anxaneta, Germanes Bertomeu, Maria Mercè Marçal, Josep Montserrat, Joan Coromines i GEM (Mataró); Sant Miquel del Cros (Argentona); Escola Serena Vall (Sant Andreu de Llavaneres) i Francesc Macià (Òrrius).

Aquesta mostra és la tercera fase d’un curs realitzat dins el Pla de Formació de Zona del Centre de Recursos Pedagògics de Mataró, realitzat gràcies al suport de l’Institut Municipal d’Educació (IME) i que ha nascut aquest any per iniciativa del grup de treball de professors d’Educació Física del Maresme. Amb aquesta iniciativa s’ha volgut donar un impuls al desenvolupament d’accions que treballin la millora de les competències expressives dins de l’horari lectiu, per tal de potenciar la millora de l’èxit escolar.

L’acte serà conduït per Joan Serra Vilamitjana, mestre i pedagog expert en dansa tradicional, pedagogia de la dansa i llenguatge del cos i formador del curs. Hi haurà tres actuacions: la primera serà portada a terme per la companyia de dansa de Mataró En Moviment, la segona pels mestres dels nens i la tercera tot l’alumnat farà una actuació conjunta de les danses que han estat treballant a classe.

publicat per
www.mataro.cat
25 de maig de 2011

NUYAN WORKS PRESENTA A TÀRREGA EL SEU PROJECTE {DAYDREAM}



El jove videocreador oferirà una xerrada sobre el procés de creació del seu espectacle i farà un assaig tècnic a la Plaça Major de Tàrrega

En el marc del Pla de Suport a la Creació, FiraTàrrega ha organitzat una xerrada i un assaig tècnic obert al públic a càrrec de Jordi Guim, un jove videocreador que amb el seu projecte anomenat Nuyan Works està preparant el seu primer espectacle que estrenarà en el marc de FiraTàrrega 2011.

La conferència tindrà lloc aquest dijous, 26 de maig, a les 19,30 hores a la Biblioteca de Tàrrega amb el tema: “Il∙lusionisme, participació i redefinició de l’espai públic”. Més tard, a les 22 hores a la Plaça Major, Nuyan Works realitzarà un assaig tècnic -obert a tot el públic que vulgui assistir-hi- amb una petita mostra de l’espectacle que està creant aquests dies en el marc dels Laboratoris de Creació de la Fira. Cal remarcar, que aquests dos actes són gratuïts i oberts a tothom.

L’espectacle, en fase de producció, es titula “{DayDream}” i està basat en la projecció sobre la façana d’un edifici singular d’imatges i efectes visuals i sonors creats ex professo. Un joc de construcció / deconstrucció virtual que permetrà a l’espectador percebre situacions i realitats molt diferents a les que ofereix la realitat arquitectònica .

Amb la presentació d’aquest projecte FiraTàrrega realitza un procés d’assessorament i acompanyament d’un artista emergent fins a trobar el seu mercat potencial.

publicat per
www.firatarrega.cat
23 de maig de 2011

Molière se adapta bien



Autor: Molière. Dirección: Georges Lavaudant. Traducción: Sergi Belbel. Intérpretes: Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Marta Marco, Lluís Soler, Anna Ycobalzeta, Rosa Novell, Carles Martínez, Jordi Martínez. TNC, 5-V

Molière se adapta bien al siglo XXI. Sus nuevos ricos, sus preciosas ridículas, la avaricia, la hipocondría y el apogeo de la banalidad y la venalidad campan a sus anchas. De ahí la pertinencia de revisar “El misántropo”, esa pieza certeramente contemporánea que sigue formulando la pregunta del millón: ¿Debemos decir siempre lo que pensamos sobre los demás en una sociedad basada en el tráfico de influencias y lo políticamente correcto?

Reaparece Alceste, personaje amargamente sincero que aspira a escaparse a un desierto para no soportar las servidumbres de una corte sustentada en la hipocresía, la estulticia y el halago para conseguir favores. Conviene desconfiar del virtuoso dogmático, como se demostró con el sangriento Robespierre. El Alceste que perfila Lavaudant, traduce Belbel y verbaliza Jordi Boixaderas, en efecto, “fa un gra massa” con sus censuras a quienes hacen del eufemismo leit motiv de la convivencia, pero su método crítico se tambalea por amor a Célimène, dama frívola y mundana que encarna todo lo que él detesta.

Como las miserias humanas no cambian con el paso del tiempo, Lavaudant ambienta vagamente la acción en un ambiente discotequero años sesenta: combina indumentarias de diferentes épocas para demostrar que la estupidez sigue ahí, con sus diversos ropajes. El fatuo Oronte (hilarante Lluís Soler) representa la ridícula “preciosidad” del XVII leyendo su cursi soneto; los dos marqueses (Carles y Jordi Martínez con su ridículo corte de pelo) realzan la superficialidad “beutiful people” y Rosa Novell la clásica cortesana. Lavaudant bascula entre la sátira y el moralismo.

La funcional escenografía permite centrarse en un texto que Belbel actualiza pero no traiciona; las coreografías de los criados acentúa el ambiente coctelero que envuelve -o justifica- la misantropía del protagonista. Tal vez Lavaudant abusa del “Je t’aime” de Gainsbourg, combinado con Glen Miller y una música disco que acentúa el ritmo del montaje. Con todo, su visión de “El misántropo” resulta acertada. Molière se adapta bien en este presente dominado por el simulacro. Metidos en campaña electoral oiremos a unos políticos que “quieren lo mejor” para nosotros: nos convertiremos en alcestes potenciales. Porque los que dicen amar a todo el mundo, en realidad, no aman a nadie.

publicat per
Sergi Doria
foto : Jordi Boixaderas y Marta Marco, en una de las escenas de la obra
www.abc.es
11 de maig de 2011

Cinco obras catalanas se disputan el Premio Unnim de Teatro

La obra "Operetta", de la compañía Cor de Teatre; "El rap de Lady M", de Projecte Vaca; "El mal menor", de Los Corderos; "La marca preferida de las hermanas Clausman", de Tantarantana, y "Flirt", de Guillem Albà & Always Drinking, se disputan el Premio Unnium de Teatro.
Según ha informado hoy Unnium Obra Social, este premio está dotado con 10.000 euros y lo convoca esta nueva entidad bancaria con el objetivo de dar continuidad al Premio Caja Manlleu, que se celebra desde el año 2001.
El galardón pretende ser una plataforma para las compañías teatrales que quieren darse a conocer y está abierto a los creadores de toda España, aunque este año el 80 % de las candidaturas presentadas proceden de Cataluña.
Asimismo, las cinco obras finalistas son creaciones catalanas, que se representarán en el Auditori Teatre de Calldetenes (Barcelona) entre los días 3 y 12 de junio.
El veredicto del jurado se hará público el domingo 26 de junio en el transcurso de una gala que se celebrará en el citado teatro de Calldetenes.

publicat per
www.adn.es
20 dde maig de 2011

25 de maig 2011

Tortell Poltrona, Los Galindos i Albert Pla, al Festival Circ Cric



Se celebrarà al Parc Natural del Montseny els caps de setmana del 28 i 29 de maig i 4 i 5 de juny

El pallasso Tortell Poltrona, el duo acrobàtic Los Galindos i el músic Albert Pla són alguns dels artistes que participen en la segona edició del Festival Circ Cric, que se celebra al Parc Natural del Montseny els caps de setmana del 28 i 29 de maig i 4 i 5 de juny. El festival, que reuneix actuacions teatrals, musicals i de circ, s'inaugura aquest any amb l'actuació d'Albert Pla i el guitarrista Diego Cortés en el Cabaret Coluche, segons que ha informat l'Associació d'Amics del Circ Cric.
En l'apartat musical també cal destacar la presència de La Troba Kung Fu, que tanca la seva gira amb l'espectacle Gran Nit de Ball, on presenten el seu disc "A la panxa del bou". L'impulsor d'aquest festival, el pallasso Tortell Poltrona, clausurarà el Festival amb "Grimègies", un muntatge en el qual afronta la qüestió de la mort amb humor.

El circ també serà el protagonista d'"Un dia al Cric", que se celebrarà el dissabte 4 de juny i en el qual participaran Los Galindos i Txo Titelles, entre d'altres. Atempo Circ, Claret Clown, Sebas, el grup de teatre social FEMAREC, Pessic de Circ i Xus Estruch completen la programació d'aquest festival, que ofereix als artistes catalans un espai natural on mostrar els seus espectacles.

publicat per
www.lamalla.cat
18 de maig de 2011

Gran protagonista, impecable montaje

Se mire como se mire, Alceste, el protagonista de El misantrop, es insoportable. La impertinente aversión que siente y expresa por el género humano en general y en concreto por los marqueses ridículos, por la interesada beata Arsinoé, por la afectación de Oronte -uno de los pretendientes de su amada Célimène- y por la coquetería de esta, lo convierte en alguien muy íntegro, pero sumamente intolerante y, en consecuencia, desagradable. Imagínense tener en su entorno a un individuo como él. Cualquiera preferiría inclinarse hacia Philinte, su moderado y sereno amigo. Molière, sin embargo, transforma tanto fanatismo por la sinceridad y la nobleza de espíritu en toda una dimensión ética y filosófica con la que acabamos congeniando. Nos muestra, además, su punto débil, su incontrolable pasión por la frívola Célimène, de la que es muy consciente, acercándonos así a un pobre tipo que deja de ser desagradable para parecernos patético y por el que no podemos evitar sentir cierta simpatía. En este atractivo montaje que firma Georges Lavaudant, Alceste es el siempre magnífico Jordi Boixaderas, que aquí, más Al Pacino que nunca, consigue que nos olvidemos de los Alcestes anteriores para plantearnos, como una opción seria y no una extravagancia, lo de acompañarle en su exilio al desierto. Tantos son sus matices, tanto su poder de convicción y su profunda humanidad, que, de todos los intérpretes, solo tengo palabras para él. Y eso que el reparto es excepcional.

EL MISANTROP
De Molière. Traducción: Sergi Belbel. Dirección e iluminación: Georges Lavaudant. Con: Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Lluís Soler, Marta Marco, Anna Ycobalzeta, Rosa Novell.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran. Barcelona, 5 de mayo.

Gran protagonista e impecable puesta en escena, deliberadamente fría y, por ello, sorprendentemente bella, llena también de matices y de referentes. Lavaudant, a partir de una diáfana versión en prosa de Sergi Belbel, nos ofrece un Misantrop que, sin huir del contexto espacio-temporal en el que Molière sitúa su obra, se abre a otros espacios y otras épocas a través del maravilloso vestuario y la eficaz banda sonora. Los estupendos temas musicales van desde el Hollywood clásico a la chanson, pasando por las percusiones más disco. Y la dicotomía que atraviesa la pieza entre lo que pensamos y lo que decimos queda felizmente resumida en los acordes del famoso tema Je t'aime. Genial. La escenografía subraya también esa dicotomía con el amplio panel que divide el escenario y al que, de vez en cuando, los criados le dan la vuelta, llegando en ocasiones a interrumpir la escena para seguir con ella desde el otro lado y así mostrarnos, metafóricamente, el lado sincero y el hipócrita del alma humana. Brillante.

publicat per
Begoña Barrena
www.elpais.com
11 de maig de 2011

24 de maig 2011

Record, homenatge i reparació



La Sala Cabanyes ha recuperat 'Vent de garbí i una mica de por'

Entatxonades enmig de la programació d'una temporada tan plena de noves produccions com l'actual, quasi han passat desapercebudes les cinc funcions de 'Vent de garbí i una mica de por' que a l'abril, just abans de Setmana Santa, s'han fet a l'Espai Saleta del Centre Catòlic. Les representacions estaven emmarcades en els actes que se celebren aquest any en diversos llocs per commemorar el vintè aniversari de la mort de l'escriptora barcelonina Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), l'autora de l'obra. Però també han servit perquè la Sala Cabanyes pugui esmenar un episodi desafortunat de la pròpia història i recuperi en el seu repertori aquesta peça emblemàtica del teatre independent que es feia a Catalunya durant els anys seixanta del segle passat, a les darreries del franquisme.

Figura singular
El 2 d'octubre de 1991 moria a Barcelona Maria Aurèlia Capmany, una de les escriptores catalanes més singulars i dinàmiques del segle XX. Enraonadora impenitent, d'esperit lliure i de personalitat apassionada, la seva producció literària resulta desbordant i inclassificable. Inclou novel•la, teatre, assaig, traduccions, articles periodístics i docència. També va destacar pel seu activisme cultural i feminista, per la seva militància contra la dictadura i pel seu compromís polític, que la va portar a ser regidora socialista de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest vigor polifacètic el va exercir de manera peculiar en el camp de les arts escèniques, en què va fer d'actriu, directora, professora, traductora, adaptadora i dramaturga. El febrer de 1960 va fundar amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), que es va instal•lar a la Cúpula del cinema Coliseum de Barcelona. En els anys posteriors l'EADAG va ser el gresol on es van formar molts destacats professionals i va constituir el focus més important de renovació del teatre català, tant en el vessant de la interpretació com de la direcció i la recerca. I va ser precisament per commemorar el cinquè aniversari de la fundació de l'EADAG que Ricard Salvat va encarregar a la Capmany que escrivís 'Vent de garbí i una mica de por'. Es va estrenar amb molt d'èxit en una funció única al Palau de la Música Catalana el 15 de juny de 1965, amb direcció del mateix Salvat. Dies després, se'n van fer unes quantes representacions més a la Cúpula del Coliseum.

Crítica i reflexió burletes
Qualificada per Salvador Espriu com "un sainet profund", la peça té influències del teatre polític de Piscator i del corrent americà dels anomenats "Living Newspapers", consistent en la dramatització d'esdeveniments quotidians. El seu caràcter narratiu i l'estructura fragmentària denoten igualment formes del teatre èpic, tan present en la pràctica escènica de l'EADAG. L'acció de 'Vent de garbí' se situa en tres moments diferents de la història: la Setmana Tràgica de 1909, el cop d'estat de 1936 que va iniciar la Guerra Civil, i la Catalunya coetània dels anys seixanta. A partir d'aquest triple paral•lelisme temporal i utilitzant tècniques populars provinents del sainet, el cabaret i la farsa, Maria Aurèlia Capmany construeix un retaule crític amb les estructures socials i les classes dirigents catalanes i fa patent una reflexió de fons que és alhora un posicionament ideològic clar. El que ella denuncia amb aquesta obra-testimoni és la complicitat de bona part de la societat benpensant del país amb el triomf i la pervivència del règim franquista. I no ho fa amb èmfasi tràgic, sinó amb un to burleta i incisiu. Tres anys més tard va ser el director Josep Anton Codina qui va reprendre la peça, en va fer una adaptació i la va posar en escena al Teatre Romea el 29 d'octubre de 1968, també amb èxit.

Temptatives d'innovació
Aquesta segona versió és la que ben aviat van prendre de referència un grup de joves que encapçalats per en Carles Maicas es bellugaven per la Sala Cabanyes amb la pretensió d'aconseguir fer un teatre més innovador i compromès i de mirar de ventilar l'aire carrincló que dominava la programació de la casa. Van ser ells, que seguien amb interès tot allò de teatralment avançat que es feia en d'altres indrets, els que el 18 d'octubre de 1969 van protagonitzar la representació de 'Vent de garbí i una mica de por' amb direcció del mateix Maicas. I aquí va sorgir el problema, perquè tant els continguts de crítica social com les opcions dramatúrgiques que l'obra aportava van semblar intolerables als capitostos del Centre Catòlic de l'època. Segurament perquè s'hi van veure retratats. Les reprovacions i els intents de censura que van ordir envers el col•lectiu liderat per Maicas van acabar empenyent-lo a deixar la Sala. Poc després aquests actors i actrius van trobar aixopluc en el Casal del carrer de Bonaire i hi van continuar la seva activitat escènica, primer amb el nom de Grup de Teatre del Casal i posteriorment com a Grup de Teatre Xaloc, denominació amb què van esdevenir un dels referents del teatre independent que aleshores es feia fora de Barcelona.

Al•licients de la recuperació
Quasi quaranta-dos anys més tard, pel que fa a aquesta nova posada en escena de 'Vent de garbí i una mica de por' presentada el mes d'abril, s'ha de dir que malgrat comptar en la direcció amb l'expertesa i la legitimitat històrica de Carles Maicas i el "coaching" proverbial d'en Toni Grané la reposició ha tingut tota l'aparença d'un muntatge de circumstàncies. En aquesta percepció pot ser que hi pesi el fet que, essent originàriament un producte tan directament motivat pel context sociopolític dels anys seixanta, amb el pas del temps hagi perdut vigència o significació. D'altra part, les aportacions estètiques i els recursos escènics que aleshores podien ser renovadors avui ja no tenen aquesta condició. I, mancada d'uns i altres elements de fonamentació, la trama resulta massa prima. Però tot i aquests factors adversos cal no desmerèixer altres qualitats que indubtablement té l'exhumació de l'obra. D'entrada, perquè constitueix una de les contribucions mataronines a l'oportú record i homenatge de la figura de Maria Aurèlia Capmany amb motiu dels vint anys de la seva mort, tanmateix commemorats amb poc ressò. D'altra part perquè, com és habitual en moltes produccions de la Sala, ha servit per donar joc en el repartiment a uns quants intèrprets sense massa experiència prèvia i així se'ls ha facilitat l'ocasió d'avançar en el seu procés de maduració com a actors i actrius. També perquè ha permès una altra provatura –la segona– del nou Espai Saleta, del qual sembla que encara no hi ha prou consciència de quines són les seves possibilitats i limitacions. I sobretot perquè la tornada de 'Vent de garbí' al repertori del teatre del Centre Catòlic té un sentit ben allunyat de qualsevol analogia amb la del fill pròdig. Ben al contrari de la lacrimògena paràbola dels Pastorets en què el que motiva el retorn és el penediment del fugitiu, si el text de la Capmany s'ha pogut reposar sense escarafalls és perquè avui la Sala Cabanyes –la casa paterna– ha evolucionat prou i ha deixat enrere vells prejudicis carques. És una llar més oberta, esventada i franca, tant en el terreny artístic com en el de les idees. Per això la recuperació de l'obra representada el 1969 té tot l'aire d'una merescuda reparació. Encara que sigui amb sordina.

publicat per
ComasSoler
www.totmataro.cat
17 de maig de 2011

El Paral•lel recupera Ángel Pavlovsky



L'artista de setanta anys torna a pujar a l'escenari amb 'Angelhada', una història de fades en què l'acompanya la ballarina Martina Burlet

Després d'un parèntesi de vint anys, l'artista Ángel Pavlovsky retorna al Paral•lel convertit en una fada que reflexiona sobre l'actualitat, acompanyat per la ballarina Martina Burlet.

Pavlovsky estrena 'Angelhada' el proper dijous a l'Artèria Paral•lel, després de presentar l'obra a Madrid, Bilbao i Saragossa. Una de les novetats és que aquesta vegada l'artista ha pres part en la dramatúrgia, el vestuari, l'espai escènic, la il•luminació, la producció i la direcció del muntatge.
Als seus setanta anys, ha recordat que durant molt de temps va ser un àngel, però ara forma part del món de les fades. "Vaig anar a una escola de fades i allà em vaig graduar, encara que, continuo sent Ángel i posthumana", ha ironitzat.
'Angelhada' representa un gir de 180º respecte espectacles anteriors; amb una vareta màgica "comprada als xinos, perquè l'altra, la bona, la vaig perdre", Pavlovsky ocupa l'escenari de l'Artèria durant més d'una hora. No canta ni vesteix amb plomes, però continua divertint el públic revisant el que passa al seu voltant. Martina Burlet, ballarina i neboda de l'artista, el complementa i tot i que no parla, "fa la banda sonora de tot l'espectacle".
Nascut a Buenos Aires, Pavlovsky va trepitjar els teatres argentins abans de fer-ho als europeus. Dels cinquanta anys de trajectòria professional, destaca el seu personatge principal: la senyora Pavlovsky, que l'artista ha definit com una "fulgurant estrella de la classe treballadora".

publicat per
foto : Pavlovsky presenta 'Angelhada' EFE TONI ALBIR
www.ara.cat
16 de maig de 2011

Los Miserables se despide de Madrid. Última función: 24 de julio 2011


El musical “Los Miserables” se estrenará en Barcelona el 30 de septiembre 2011
El próximo 24 de julio 2011 el musical más exitoso de la historia de los musicales subirá el telón por última vez en el Teatro Lope de Vega de Madrid, tras haber arrasado desde su estreno el pasado mes de noviembre. Las excelentes críticas que ha recibido este espectáculo lo han convertido en uno de los referentes teatrales del año, y su gran acogida diaria ha conseguido que “Los Miserables” sea ya un hito histórico en la Gran Vía madrileña.
“Los Miserables” dice adiós a Madrid, pero ahora es Barcelona la que se prepara para acoger su estreno durante la próxima temporada teatral. El anuncio de la llegada del espectáculo a la Ciudad Condal se ha hecho hoy oficial en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, y ha contado en exclusiva con la presencia del compositor internacional Claude-Michel Schönberg, responsable de la adaptación musical original de la novela homónima de Victor Hugo. “Espero que todas las noches lleguemos a conseguir el milagro de que el público sienta que asiste por primera y última vez a un espectáculo excepcional”, ha declarado Schönberg.
El público podrá disfrutar de “Los Miserables” en Barcelona a partir del próximo 30 de septiembre 2011, fecha de estreno en el Barcelona Teatre Musical (BTM), un espacio que será mejorado en su patio de butacas y otras zonas comunes, para que el público sienta aún más la emoción que esta obra maestra transmite.
Julia Gómez Cora, Directora General de Stage Entertainment España, ha remarcado cómo “ha valido la pena la espera, ya que se trata de una nueva versión que recrea el clásico musical con motivo de la celebración de su 25 Aniversario”.
En la presentación también han intervenido dos de los protagonistas del espectáculo, Gerónimo Rauch, que da vida a Jean Valjean; e Ignasi Vidal, que interpreta a Javert.
Visto por más de 56 millones de personas en todo el mundo y representado en 42 países distintos, este musical sigue siendo el más popular y longevo de la historia.
¡Ahora es el turno de Barcelona!
Aún estás a tiempo de ser partícipe del gran sueño.

publicat per
www.redteatral.net
12 de maig de 2011

23 de maig 2011

El Shakespeare, del 7 al 17 de juliol



La novena edició del Festival Shakespeare de teatre es celebrarà a Mataró del 7 al 17 de juliol, segons ha publicat l’organització a la pàgina web del certamen fa pocs minuts. La seva directora, Montse Vellvehí, ja va avançar el passat febrer a aquests serveis informatius, que la continuïtat del Shakespeare estava garantida, però, que s’estava treballant per elaborar una programació de qualitat. Això sí, recorrent a la imaginació per adaptar el certamen teatral de l’estiu a l’actual situació econòmica. El que sí han pogut saber aquests serveis informatius és que Carme Portacelli no repetirà al cartell del festival com ho havia fet en les dues darreres ocasions, quan els seus muntatges a partir de les obres del dramaturg britànic havien estat cap de cartell del festival.

La novena edició del Festival Shakespeare de teatre es celebrarà a Mataró del 7 al 17 de juliol, segons ha publicat l’organització a la pàgina web del certamen fa pocs minuts. La seva directora, Montse Vellvehí, ja va avançar el passat febrer a aquests serveis informatius, que la continuïtat del Shakespeare estava garantida, però, que s’estava treballant per elaborar una programació de qualitat. Això sí, recorrent a la imaginació per adaptar el certamen teatral de l’estiu a l’actual situació econòmica. El que sí han pogut saber aquests serveis informatius és que Carme Portacelli no repetirà al cartell del festival com ho havia fet en les dues darreres ocasions, quan els seus muntatges a partir de les obres del dramaturg britànic havien estat cap de cartell del festival.

puiblicat per
http://www.mataronoticies.cat
12 de maig de 2011

'Els Miserables' desembarquen al setembre al BTM



La versió musical de la novel•la de Víctor Hugo ha estat tot un èxit a la cartellera de Madrid, Londres i Nova York.
Aquesta superproducció té un equip format per un centenar de persones.

Serà l’esdeveniment de l’any en el món del teatre musical a Barcelona. Los Miserables, el gran èxit de la cartellera madrilenya, vindrà al Barcelona Teatre Musical (BTM) a partir del 30 de setembre. La producció l’han vista més de 56 milions d’espectadors a 42 països en els més de 25 anys que ha estat en cartell i a ciutats bressol del musical com Londres i Nova York.
Els decorats s’inspiren en pintures de Víctor HugoEl compositor francès Claude Michel Schönberg va presentar aquest dimarts el muntatge del qual és l’autor de la música i dels textos, conjuntament amb Alian Boublil, i prenent com a referència la novel•la Les Misérables de Víctor Hugo.

Una de les claus de l’enorme acceptació del musical entre el públic és, per a Schönberg, els "missatges d’humilitat, redempció i espiritualitat extraordinaris" i vigents avui en dia que transmet tant la novel•la (dels anys quaranta del segle XIX) com el muntatge.
L’elenc de protagonistes va oferir aquest dimart al Liceu a un grup de mitjans tres petits aperitius musicals d’allò que es veurà a partir del setembre. L’actor argentí Gerónimo Rauch fa el paper de Jean Valjean (Jesucristo Superstar). El barceloní Ignasi Vidal interpreta l’inspector Javert, perseguidor de Valjean.
La productora Stage Entertainment movilitza per a aquesta superproducció teatral un equip format per un centenar de persones. Els decorats s’inspiren en pintures de Víctor Hugo.

publicat per
P. Caro
foto : Detalle de la obra en cartel de Stage 'Los Miserables'. (Archivo)
www.20minutos.es
11 de maig de 2011

22 de maig 2011

‘Tu i jo’, a la Mostra de Teatre de Barcelona



L’obra ‘Tu i Jo‘, de l’autor torderenc Roger Simeon, ha estat seleccionada per la Mostra de Teatre de Barcelona. L’obra serà representada el proper 31 de maig, a les 9 del vespre, al Teatre del Raval. ‘Tu i Jo’ va ser la guanyadora del 13è Premi Boira de Teatre de Vic i es va estrenar el passat 25 de març a l’Institut del Teatre de la capital osonenca.
Tabú
En paraules de Roger Simeon, ‘Tu i Jo’ és una obra de text en la qual les paraules pesen tant o més que les accions. “Ens mostra un instant de la vida d’una parella que porten tant de temps junts que tenen la sensació que ja s’ho han dit tot, i algunes coses més d’una vegada fins i tot”, subratlla. Un dels aspectes més destacat per l’autor és que en aquesta obra “cap tema és tabú i de tots en poden opinar”.
La Mostra
La Mostra de Teatre de Barcelona d’aquest any es caracteritza per donar veu al públic assistent de manera que de les 40 obres representades en la primera fase en passaran 20, segons el criteri dels espectadors.
Entrades
El preu de les entrades d’aquesta obra produïda per fiLÒmans ja estan a la venda al preu de 10 euros.

publicat per
foto : Escena de 'Tu i Jo'
http://diarimaresme.com
12 de maig de 2011

La escenografía y la arquitectura teatral española más actuales se lucen en Praga



La escenografía y la arquitectura teatral española más actuales estarán presentes en la Cuatrienal de Praga 2011, el certamen más importante del mundo, inaugurado en 1967, dedicado a estas disciplinas que se celebrará del 16 al 26 de junio próximo en dicha capital europea.
El Ministerio de Cultura, que afianza su presencia en esta nueva edición, ha servido este lunes de escenario para la presentación de la participación española en la Cuatrienal. En palabras de su vicedirectora, Daniela Parizkova, este evento servirá de plataforma a 60 países para mostrar sus propuestas. Las españolas son, en su opinión, las que se esperan con mayor interés puesto que en ediciones anteriores ya acumularon varios de los galardones.
Buena parte de la ciudad de Praga acogerá los diferentes pabellones de la Cuatrienal que, en esta ocasión, tendrá entre sus lemas Expandiendo y difundiendo la escenografía y que pretende que se expongan proyectos e instalaciones "muy interactivos", que permiten la participación "directa" con el público, ha dicho.
La arquitectura escénica y teatral, el vestuario, la luz y el sonido y los proyectos de los estudiantes conforman las áreas en las que se desarrollará esta "feria de ideas e inspiración", como la ha definido su vicedirectora y que en la edición de 2007 recibió 35.000 visitantes.

PROYECTO ESPAÑOL

Ramón Ivars y Quim Roy son los comisarios de los stands españoles que acudirán a esta edición. Para Ivars, responsable por segunda vez de los pabellones nacionales dedicados a la escenografía y a la arquitectura teatral en esta Cuatrienal, "una exposición así no es sólo una ventana abierta sino también un púlpito para decir cosas". Su intención ha sido que el público conozca qué pasa desde que se realiza ese trabajo artesano hasta que luego se ve la función.
Así, la escenografía española que podrá verse en esta cita teatral estará representada por catorce talleres vinculados a las artes del espectáculo entre los que cabe citar a Justo (rey de las batas de cola); Manolo García (maestro fallero); Quim Guixá (expertos en el campo de los hinchables); Sarandaca (escultores); o La Tía Norica (de gran raigambre en el mundo de la creación de títeres).
Por su parte, el pabellón español de arquitectura ofrecerá una muestra de cómo diversos espacios utilizados en su momento para otras actividades se han reconvertido es salas o escenarios de teatro. Es el caso de la Alhóndiga de Bilbao, el Centro Párraga de Murcia (antiguo cuartel), la fábrica textil Coma-Cross de Girona, las Naves del Español de Matadero Madrid, el Mercado de Navalmoral de la Mata o las antiguas naves metalúrgicas de Sagunto.

PONERSE EN EL MAPA

Para Quim Roy, comisario del pabellón que acogerá la sección de Estudiantes "ésta es una oportunidad única que tienen los alumnos de situarse en el mapa" ya que, hasta el momento, tienen "verdaderos problemas" para que se sepa de su existencia.
Lo más sobresaliente es la exposición conjunta de las cinco Escuelas Superiores Españolas de Arte Dramático (Sevilla, Córdoba, Vigo, Madrid y Barcelona) en las que se imparte la especialidad de Escenografía. En total participarán 120 alumnos que podrán mostrar en un primer plano su trabajo.
Por otra parte, España presentará además en esta convocatoria, en la exposición de Indumentaria Extrema, un vestido interactivo comestible creado por Marialenena Roqué para la performance-homenaje al pintor Josep Guinovart con motivo de su fallecimiento en 2007.
Según el director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), Félix Palomero, la Cuatrienal de Praga cuenta con enorme "madurez y prestigio internacional". El Ministerio de Cultura (al que se une también el de Asuntos Exteriores) suma sus esfuerzos decididos en esta edición al trabajo que ha realizado en convocatorias pasadas el Institut del Teatre de la Diputación de Barcelona, también presente. "Tenemos que hacer Europa desde el teatro", ha indicado Palomero.
El INAEM ha invertido un total de 85.000 euros en esta edición que se convierten en 150.000 con la aportación de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID).

publicat per
foto : Víctor Moreno
http://www.europapress.es
9 de maig de 2011

Lauwers vuelve al Lliure con una reflexión sobre el arte y el entretenimiento

El dramaturgo belga para presentar por primera vez en España la comedia negra 'The art of entertainment'

El dramaturgo belga Jan Lauwers regresa mañana y el domingo al Teatre Lliure para presentar por primera vez en España la comedia negra The art of entertainment (El arte del entretenimiento), en la que vierte sus reflexiones sobre el arte y el entretenimiento en un mundo "demasiado cínico".
La Needcompany pondrá en escena una obra que se hizo en coproducción con el austríaco Burgtheater, aunque en Barcelona se verá una nueva versión, con Dirk Roofthooft en el papel de Saul J.Waner, un famoso actor que decide poner fin a su vida, porque empieza a perder la memoria.
Para suicidarse escoge un "reality show", de alcance mundial, titulado The art of entertainment, un programa de cocina en el que un famoso chef prepara la última cena del suicida.
Lauwers, también artista visual, ha explicado hoy en rueda de prensa que se trata de un "autorretrato metafórico", aunque él, según ha avisado, no contempla el suicido, aunque sí cree que el mundo es demasiado cínico.
"Y para poner un ejemplo clarísimo de este cinismo sólo hay que hablar de lo que ha ocurrido con Lars von Trier en Cannes, que hizo una broma pequeña e idiota y a raíz de eso se le ha censurado completamente, se le ha dejado de lado, llevándole al ostracismo, tanto por parte de los críticos como por parte del mismo festival".
Por otra parte, el director flamenco entiende que este proyecto es el más libre de todos los que ha creado y también "el más tozudo", porque "el actor principal puede hacer lo que quiera en el escenario".
Preguntado sobre este hecho, ha indicado que este actor puede decir el texto como quiera, "mientras los miembros de la compañía Needcompany lo van rodeando", aunque debe hacerlo de una manera que "el público pueda entender la situación".
En este texto hay, según su autor, diferentes capas de comprensión, aunque siempre subyacen las preguntas sobre la sociedad actual y sobre el papel del arte social o político en la misma. "No son preguntas oscuras y cínicas -ha defendido- si no que tienen que ver con el mundo de hoy, con una realidad influenciada por la rapidez, la crisis financiera y el fundamentalismo religioso".
Precisamente, antes de ahondar en el argumento de la obra, Jan Lauwers ha lamentado que a causa de la crisis económica mundial todos los países estén recortando sus presupuestos para cultura y ha aseverado que los intercambios entre compañías de diferentes estados son vitales, porque "si se perdieran, el arte se empobrecería".
Antes de esta disquisición, el todavía director del Lliure, Àlex Rigola, ha bromeado recordando que el espectáculo del grupo belga podrá verse al haber "resistido los recortes de dinero público" que tiene la institución y ha abogado, igual que Lauwers, para que "a pesar del momento, espectáculos como éste se puedan seguir manteniendo en la ciudad".
En The art of entertainment también tienen su papel la esposa del autor suicida, Gena; el doctor Joy, perteneciente a la organización "Médicos sin Fronteras"; un particular cocinero y la presentadora del programa de entretenimiento, una actriz madura en decadencia.
Los actores, además de Roofthooft, son Grace Ellen Barkey, Viviane De Muynck, Misha Downey, Julien Faure, Yumiko Funaya, Benoit Gob y Eléonore Valère.
Jan Lauwers estuvo por última vez en Barcelona a finales de 2009 para presentar, en estreno en España, The deer house (La casa de los ciervos), la última parte de una trilogía que inició con Isabella's Room y The Lobster Shop, también interpretadas en el Lliure.

publicat per
www.lavanguardia.com
20 de maig de 2011

'Los Miserables' llega a Barcelona con un espectáculo renovado

El musical 'Los Miserables' recalará en el Barcelona Teatre Musical (BTM) el próximo 30 de septiembre y hasta marzo de 2012 --con posibilidad de prorroga-- con un espectáculo fiel al espíritu de Victor Hugo pero con una puesta en escena "más impactante".
El impacto se produce por la incorporación en la escena de dibujos de Victor Hugo que dan "profundidad poética" a la historia que se está narrando.
Después de su estreno en Londres en 1985 --la obra tiene más de 25 años a sus espaldas--, el musical se estuvo representado durante veinte años seguidos sin ninguna modificación, por lo que Claude-Michel Schönberg y Cameron Mackintosh --compositor y productor, respectivamente-- decidieron dar un nuevo aire al que se conoce como "musical de musicales" incorporando la tecnología.
"El paso de los años comenzaba a ser evidente", ha comentado Schönberg, explicando que la razón por la que adaptaron el texto de Hugo fue porque en 1902 Puccini lo intentó pero no lo consiguió.
'Los Miserables' es una historia de épica y de redención, la historia de Jean Valjean, un hombre que huye de la ley en la Francia post revolucionaria y una historia muy vigente para el público por los temas tratados: la libertad, la redención, la humanidad y la espiritualidad.
El compositor de los temas, Claude-Michel Schönberg, ha achacado el éxito del musical a la música, el tema de partida --la novela de Hugo--, la adaptación del libro y los directores escénicos.
"La clave se encuentra en que lo que se está contando al público es parte de su historia", ha remarcado Schönberg, recalcando su admiración por el escritor, que tuvo una visión del mundo actual hace 200 años.
Con una inversión de 2,5 millones de euros, el musical lleva recaudados más de 10 millones por su estreno en Madrid el pasado mes de noviembre y cuenta con más de 100 personas entre artistas y técnicos.
"En momentos difíciles como los que vivimos hay que tener grandes excusas para salir y gastar el dinero, 'Los Miserables' es una de ellas", ha concluido la directora general de Stage Entertainment, Julia Gómez.

publicat per
http://www.lavanguardia.com
10 de maig de 2011

21 de maig 2011

Emma Vilarasau entrevista el president del govern al Monumental



L'obra 'Desclassificats' tanca aquest dissabte la temporada de teatre que promou l'IMAC

Un thriller polític i ideològic, amb grans dosis d’intriga i que manté l’espectador en tensió durant tot el muntatge. Així es presenta Desclassificats, la darrera obra de la temporada de teatre del Monumental. Escrita per Pere Riera, que comparteix direcció amb Carol López, reuneix a l’escenari tres actors ben populars, Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla. Desclassificats parteix d’una premissa senzilla i efectiva. Una periodista ha d’entrevistar el president del Govern, i sap que està implicat en un delicte terrible. El secretari de premsa del president intercedirà perquè l’entrevistadora es vegi sobrepassada per la situació i no acabi afectant el futur del mandatari.

Desclassificats confronta premsa i poder i reflexiona sobre la naturalesa dels líders actuals, tant els polítics com els d’opinió, en el marc d’una societat saturada d’informació i col•lapsada per la quantitat de fonts. L’obra també posa en dubte el paper dels mitjans, ambigus i sotmesos a interessos ocults. Tot plegat, tan sols amb tres personatges, que encarnen tots ells els diferents vèrtexs d’aquest complex panorama. L’obra es representa aquest dissabte 21, la nit abans de les eleccions municipals. Una data molt oportuna.

L’obra significa el retorn de Vilarassau als escenaris i la consolidació de Riera com a director i dramaturg. La temporada passada va sorprendre amb Lluny de Nuuk, un drama familiar molt ambiciós que va convèncer la crítica, malgrat que no va tenir una gran repercussió. En aquest cas, aposta per un text més senzill i directe, ple d’actualitat i molt efectiu. El muntatge es va estrenar amb èxit a la sala Villarroel de Barcelona i ara està en gira arreu de Catalunya. Com és habitual, dues hores abans del muntatge, se celebrarà el ‘Cafè amb...’ en aquesta ocasió, amb la pròpia Emma Vilarasau comentant l’obra amb els espectadors.

Dissabte, dia 21. A les 9 de la nit al teatre Monumental

publicat per
V.B.
foto : David Ruano
www.capgros.com
20 de maig de 2011

Desclassificats avui dissabte a les 9 del vespre al Monumental



De Pere Riera. Direcció: Carol López i Pere Riera

"Cafè amb..." Emma Vilarasau, Toni Sevilla i Abel Folk

La societat de la informació està saturada, col•lapsada per la quantitat de fonts i per les ambigüitats dels mitjans. Tot el nostre món globalitzat està intoxicat per la mateixa bactèria: la mentida. A qui podem creure? Ens menteixen per salvar-nos? Qui porta la nau?

A Desclassificats, l'honestedat de tres individus representatius es posa a prova a partir d'una premissa incòmoda: al segle XXI, quina ha de ser la naturalesa dels nostres líders? Tant dels líders polítics, com dels líders d'opinió. Si és que en necessitem...

La periodista més prestigiosa del país s'enfronta a l'entrevista més difícil de la seva carrera: un cara a cara amb el president del Govern, presumptament implicat en un delicte aberrant. L'astut secretari de premsa del president farà tot el possible perqu&eg rave; l'entrevistadora dubti fins i tot d'ella mateixa. Sabrem finalment la veritat?

Emma Vilarasau torna a escena amb Desclassificats, una peça teatral de rabiosa actualitat que arriba a nosaltres plantejant una pregunta d'allò més incòmoda. El nostre món contemporani és una mentida? Qui són els nostres líders? I en definitiva, qui duu el rumb d'aquesta nau farcida d'ambigüitat, malícia i globalització?

"Cafè amb.. " a les 7 de la tarda, al vestíbul del teatre.
Xerrada amb els actors Emma Vilarasau, Toni Sevilla i Abel Folk. Presentada per Natalia Sellarès, llicenciada a l'Institut del Teatre de Barcelona, diplomada en pedagogia teatral i professora d'interpretació de l'Aula de Teatre de l'IMAC.

Fitxa artística
Autor: Pere Riera
Direcció: Carol López i Pere Riera
Intèrprets: Emma Vilarasau, Toni Sevilla i Abel Folk
Producció: La Villarroel

Durada aproximada: 1 hora i 15 minuts sense pausa.

Preus
Platea: 24 € / Amfiteatre: 19 €

Punts de venda
- A les oficines de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.
- Al Teatre Monumental des d’una hora abans de l’espectacle.
- Telentrada de Catalunya Caixa 902 10 12 12 (24 hores) i a totes les oficines de Catalunya Caixa.

Per a més informació: IMAC (c. de Sant Josep, 9. 08302 Mataró).
937 58 23 61 / imac@ajmataro.cat / www.mataro.cat

Organitza : IMAC

El Kursaal de Manresa rep 2.500 vestits teatrals d'una col•lecció particular



Antoni Robert Oliva, que actualment viu a una residència d'avis, n'ha fet la cessió

El manresà Antoni Robert Oliva ha cedit a l’empresa Manresana d’Equipaments Escènics (MEES) -empresa gestora del teatre Kursaal- els més de 2.500 vestits i centenars de complements que conformen la seva col•lecció particular. Antoni Robert, que actualment viu en una residència d’avis a la ciutat de Manresa, havia estat actor de teatre i va començar a recopilar vestits durant els 32 anys que va viure a Suïssa, una col•lecció que va continuar quan va tornar a Manresa i va obrir un servei de lloguer de vestuari teatral.

El teatre Kursaal de Manresa ha rebut una important col•lecció de vestuari teatral gràcies a la donació que el manresà Antoni Robert Oliva ha fet a Manresana d’Equipaments Escènics. Aquesta mostra està formada per prop de 2.500 vestits i centenars de complements.

Aules d’arts escèniques
Tot aquest fons que ha rebut el Kursaal servirà "com a vestuari de les aules de teatre i d’arts escèniques que gestionem des de la nostra empresa", assegura Valentí Oviedo, gerent de MEES. Oviedo, que ha mostrat la seva satisfacció per haver pogut rebre aquest fons de vestuari tan important. Assegura que aquesta cessió "permetrà ajudar les accions de dinamització de les arts escèniques que l’entitat El Galliner -responsable de la programació estable- realitza amb assiduïtat". MEES serà l’empresa responsable "de tenir la custòdia, preservar i mantenir el patrimoni de Robert Oliva", assegura Oviedo que, alhora, justifica que per aquest motiu el material no es posarà a lloguer

Tot tipus d’articles
El fons personal d'Antoni Robert Oliva el formen articles impecables o nous de diversos països d’Europa: disfresses, reis, noëls, esmòquings, jaqués, fracs, núvies, models de gran festa per a dona, vestits de cabaret, per a musicals, teatre de Shakespeare i Pastorets, entre molts d'altres. També compta amb complements diversos com perruques de cabells naturals, sabateria, cinturons, postissos, barrets, plomes o pedreria. Moltes peces són úniques, fetes a mà o acabades i treballades pel mateix Antoni Robert. Hi ha més de 2.500 peces de vestir, 520 barrets i més de 300 parells de sabates.

publicat per
Carles Jódar
www.lamalla.cat
11 de maig de 2011

El teatro de Badalona que resurgió del olvido



Llevaba años infrautilizado en un estado de semiolvido físico y existencial. Se cerró un tiempo y se volvió a abrir. Sirvió de cine y luego de teatro. Pero la sensación de que el Teatre Principal de Badalona había vivido tiempos mejores seguía allí hasta que llegó su tabla de salvación. El ayuntamiento de la ciudad vió en la reforma del edificio una oportunidad para rellenar el vació que existía en espacios de tamaño medio en esta localidad colindante a Barcelona. El proyecto cayó en manos del estudio de arquitectura AIA Salazar-Navarro y este es el resultado.
Tras un año y 4 meses de obras, lo que queda del antiguo teatro es la fachada y los laterales del exterior potenciado con un nuevo tratamiento. Una tipografía iluminada de corte racionalista anuncia el nuevo espacio en honor a su herencia estética de los años 30, pero el homenaje al pasado acaba allí.

El interior se ha cambiado por completo. La nueva sala introduce unas gradas con capacidad para sentar hasta a 400 personas, pero también la opción de dividir la sala en dos para programar distintas funciones “no al mismo tiempo por temas de sonido, pero sí en el mismo día”, cuenta Albert Salazar, cofundador del estudio de arquitectura AIA Salazar-Navarro y responsable del proyecto junto con Joan Carles Navarro.

En línea con la tendencia a construir teatros polivalentes, el espacio cuenta con unas gradas retráctiles con la capacidad para desmontar el escenario que convierte al lugar en una sala de actos con capacidad para 850 personas de pie.

Se ha creado además un nuevo hall en la entrada para dar protagonismo a una zona que congrega al público antes y después de cada función. En esta parte del edificio, un enorme vinilo a escala real replica la imagen de un patio de butacas . “Es una manera simbólica de hacer vivir al asistente esa sensación que tiene el actor cuando entra en escena. Esta misma imagen se puede ver desde la calle, algo que crea una situación de despiste para el viandante que por un segundo puede llegar a pensar que está delante del público”, añade Navarro.

El Teatre Principal ya tiene un nuevo cometido y, de paso, la ciudad se ha quitado la espina de tener en el olvido este espacio cultural. “Ese sitio emblemático de valor sentimental ya no es un estorbo y hoy vuelve a estar al servicio de los ciudadanos”.

publicat per
www.yorokobu.es
fotos de : Ariel Ramirez
5 de maig de 2011

"Dulce de leche", elegido espectáculo del circuito de teatros independientes

"Dulce de Leche", el montaje para bebés de la compañía cántabra Miriñaque Teatro, ha sido seleccionado espectáculo del Circuito de la Red de Teatros Alternativos, entre 350 propuestas llegadas de toda España.

Miriñaque ha conseguido ese reconocimiento con un espectáculo que ha batido récords en el panorama teatral de la región: más de 150 funciones, una gira por tres continentes y el primer montaje cántabro que se traduce a otra lengua, en este caso al inglés.Dulce de leche" tendrá así la oportunidad de ser visto en la Muestra de la Red que se celebrará en Ciudad Real en noviembre.
Treinta y cinco salas de toda España han sido las encargadas de elegir "lo mejor de año" y, para Miriñaque, el reconocimiento a esta obra es "un refrendo" a su "quehacer artístico dentro del panorama de los nuevos lenguajes".
Al ser seleccionada, la compañía ofrecerá 15 funciones en distintas ciudades, que se sumarán a las 150 que lleva este espectáculo, dirigido a bebés de un año en adelante y que fusiona teatro, danza, música y el mundo audiovisual.
Estrenada en el CASYC y apoyada la producción por la Consejería de Cultura de Cantabria, ha sido representada en Asia, Europa y América y ha participado en festivales tan dispares como el Cumbre de las Américas de Argentina (Mención Especial del jurado) o el de Jaifa de Israel. EFE-Cantabria

publicat per
http://www.abc.es
9 de maig de 2011

20 de maig 2011

Les coses que es diuen a La Villarroel



El director Julio Manrique posa en escena des d'aquest vespre el món de la parella amb 'Coses que dèiem avui' de Neil Labute
L'humor descarnat i el desencant del dramaturg nord-americà Neil LaBute arriba a la sala Villarroel aquest vespre de la mà del director Julio Manrique, que posa en escena Coses que dèiem avui, una producció de la Sala Beckett que es va estrenar amb èxit en el Grec.

Després de l'èxit de crítica i públic que va aconseguir el muntatge en el festival Grec del passat estiu, Coses que dèiem avui ha saltat de les 70 butaques de la Sala Beckett a les 347 de la Villarroel. "És un signe de normalitat que els bons muntatges passin de les sales petites a les mitjanes i a les grans si és necessari", explicava la setmana passada la directora artística de la Villarroel, Carol López, durant la presentació de l'espectacle.

Coses que dèiem avui és un espectacle construït a partir de tres textos curts de Neil LaBute que parlen del "món de la parella, amb les seves inevitables misèries", i expressen "crueltat però també sentit de l'humor", a través d'un text "molt digerible i molt lúcid", segons Manrique. "No he volgut fer una mostra de teatre breu, així que he construït un espectacle coherent a partir de les tres obres breus", afegia el director.

Tres històries
A la primera de les situacions dues persones que havien mantingut una relació de parella fa anys es retroben després de molt temps sense veure's. En la segona, Paula se cita amb Jimmy per explicar-li la seva decisió de tallar la relació, però les coses es compliquen quan Jimmy es presenta acompanyat de la seva germana. Finalment, una parella sopa en un bistrot francès encantador.

Tres situacions íntimes i delicades sotmeses a la incòmoda violència de l'exposició publica, ja que en els tres casos els protagonistes estan menjant en un restaurant. "En tots els casos són personatges ben alimentats, que vesteixen roba cara i mengen en bons restaurants, però són infeliços", subratllava Manrique. "El missatge de les històries és tan vell com els grecs. Són crits primaris sobre la injustícia i l'amor perdut", afegeix Labute en el text inclòs en el programa de mà.

Dramatúrgia jove i contemporània
Carol López ha destacat "la coherència" d'aquest muntatge dins la programació de la Villarroel, que aposta per "la dramatúrgia jove i contemporània". López ha reconegut que l'aposta d'aquesta sala és "més arriscada" que programar "els clàssics" i la reacció del públic és "impredictible", tal com ha ocorregut amb Pluja constant que "no ha obtingut l'èxit de públic esperat". Això no obstant, els programadors estan convençuts que Coses que dèiem avui tindrà molt bona acollida, perquè ja han venut més de 2.000 entrades en la venda anticipada.

publicat per
foto de David Ruano (Xavier Ricart, Oriol Guinart i Mireia Aixalà a 'Coses que dèiem avui', que es pot veure des d'avui a La Villaroel.)
www.lamalla.cat
10 de maig de 2011

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...