Prorroguen Els Pastorets de Mataró un dia més per l’èxit de públic

La Sala Cabanyes afegeix al calendari una novena funció, el 29 de gener a les cinc de la tarda pel bon ritme de la venda d’entrades

Betty Doñatedv., 13/01/2023 - 18:34

Cultura

Nova oportunitat per veure Els Pastorets de Mataró aquesta temporada. En un inici, la Sala Cabanyes n’havia programat només 8 funcions, entre el 26 de desembre i el 22 de gener. Però el bon ritme de la venda d’entrades ha dut l’organització a prorrogar-lo un dia: el diumenge 29 de gener a les 17h. Aquest any, el muntatge ja es representa sense cap restricció per la pandèmia.

Per tant, imatges com aquesta... o com aquesta altra... es repetiran un dia més per donar resposta a la demanda del públic, que a causa de la Covid-19 portava dos anys sense gaudir dels Pastorets amb tota la seva essència. Aquest any, fan possible el muntatge més de 300 voluntaris, entre actors i actrius, músics i col·laboradors que revisen fins a l’últim detall de cada funció.   

Dalt de l’escenari, l’adaptació ja tradicional de L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, amb la música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer. I, com sempre, les escenes més icòniques que fan únic aquest espectacle centenari: el Ball de les Pedretes, el Retorn del Fill Pròdig o la batalla final entre el Bé i el Mal. I això sense comptar el tàndem format per Jonàs i Mataties.

Tot i la tradició, però, aquest any el muntatge ha afegit canvis: s’han feminitzat alguns personatges, per fer més equilibrat el repartiment; s’ha reduït la durada 15 minuts perquè no arribi a tres hores; s’han renovat part del vestuari i s’hi han incorporat efectes especials. La direcció dels Pastorets d’aquest any va a càrrec de Marc Abril, el director artístic de la Cavalcada de Reis.

Informa: B.Doñate i A.Gual 

Els Pastorets de Ripoll es tornen a posar en marxa

La comissió ja treballa en el calendari d'actors i preveu començar els assajos a l'octubre

La comissió de Pastorets de Ripoll es torna a posar en marxa després de dos anys d’aturada per culpa de la pandèmia. La de la capital ripollesa és una de les representacions més antigues de Catalunya i els seus membres consideren que no podien allargar més el seu retorn: «El que teníem molt clar és que aquest any havíem de tornar a començar tant sí com no. Després de l'aturada, pensàvem que si no s'engegaven un altre cop, corríem el risc de perdre'ls», expressa la membre de la Comissió de Pastorets, Laura Serres, mentre que un altre membre, en Ramon Verdaguer considera que «aquests pastorets són centenaris, són els més antics de Catalunya, i els hem d'aguantar com sigui. A més, això és tradició i és una marca de Catalunya».

Per recuperar l’activitat la comissió ha organitzat una primera reunió aquest mes que ha recollit una participació que consideren molt satisfactòria. La previsió és que els assajos puguin començar el mes d’octubre, però ja han avançat algunes novetats del seu esperat retorn: «Qui vingui aquest any veurà uns dimonis espectaculars i gent nova que actuarà per primer cop. A més, aquest any fa quaranta anys que vam reprendre els pastorets, que és un bon aniversari. També aprofitarem per fer l'homenatge a un dels actors que ens va deixar fa un any i mig, en Pep Terrades, que per culpa de la pandèmia no hem pogut fer abans», afegeix Verdaguer.

La representació dels pastorets serà els dies 25, 26 i 27 de desembre al teatre Comtal de Ripoll i la comissió ja prepara el calendari d’actors perquè la majoria del repartiment canvia en funció de la data. Igualment, la gent interessada a participar encara es pot posar en contacte amb l’entitat.

+ info – publicat per
per Dana Ricart
ripollesdigital.cat

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya va comptar amb les intervencions inaugurals dels professors Jordi Bertran i Salvador Cardús

Més enllà dels debats i les propostes concretes que en sorgeixen, els congressos són útils per refrescar i clarificar conceptes bàsics o de fons. El IV Congrés de Pastorets, celebrat entre l’11 i 13 de desembre a l’Espluga de Francolí, va complir amb escreix aquest propòsit. Les intervencions inicials, a càrrec del gestor cultural Jordi Bertran i el sociòleg Salvador Cardús, van adobar el terreny des d’on començar a debatre. Quins són els orígens històrics dels Pastorets? Com han contribuït a la consolidació de la cultura catalana? Què ofereixen a la societat actual? Les ponències inaugurals van ser abundoses en preguntes i idees, moltes vegades contraintuïtives, i precisament per això tan interessants.

Arrels dels Pastorets en la teatralitat medieval
En contra de la creença generalitzada, l’origen dels Pastorets no es troba en les representacions decimonòniques de Frederic Soler Pitarra, Ramon Pàmies o Antoni Molins, que sens dubte van forjar els fonaments de les funcions actuals. Ni tan sols en els textos i referències de l’època moderna, que es remunten fins a 1678, quan el bisbe de Barcelona Alonso de Sotomayor en prohibeix les representacions durant la nit de Nadal, en els dies de l’Octava de Corpus i Setmana Santa.

Segons Bertran, cal buscar la gènesi dels Pastorets en els drames nadalencs que es representaven durant la baixa edat mitjana, conformats per versos breus, música intercalada i cerimònies pastorils; manifestacions vinculades a la devoció mariana, celebrades fins a principis del segle XX en alguns municipis de la Catalunya rural. No obstant això, en aquestes escenificacions primerenques sobre el naixement de Jesús encara no hi havia la presència de diables.

Quan i com hi comencen a aparèixer? En la festa de Corpus, va explicar Bertran, coincidien dos entremesos inicialment desvinculats: un sobre el naixement de Jesús, l’altre entorn la figura de Sant Antoni. En aquesta comparsa trobem l’origen del prototip de dimonis que trobem en els Pastorets: amb una vis còmica i burleta, temptadors, d’aspecte glacial, que responen a la iconografia dels aspectes capitals, i s’enfronten a una parella de protagonistes. Éssers carnavalescos que, de fet, segueixen tenint un gran arrelament a Mallorca i en el Corpus valencià. Per aquest motiu els Pastorets moderns tenen la mateixa pàtina d’antiguitat que el Misteri d’Elx o el Cant de la Sibil·la, elements inscrits en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat segons la UNESCO.

Quin sentit tenen els Pastorets del segle XXI?
Aquesta va ser el títol de la conferència de Salvador Cardús, una pregunta que el professor va encarar des de dues perspectives. D’una banda, preguntant-se quin impacte tenen en el públic. Cardús va recordar la gran transversalitat generacional, ideològica, socioeconòmica de procedència del públic que assisteix a les funcions, així com les notables xifres (aproximadament 250 funcions i 60.000 espectadors) que s’assoleixen cada temporada. És innegable que un fenomen popular d’aquesta magnitud gaudeix de bona salut.

La Catalunya actual, va incidir el sociòleg, no té la mateixa composició social que fa cent anys, quan Folch i Torres va escriure l’obra més representada dels Pastorets. Som una societat menys confessional i homogènia, en la qual els ciutadans compartim menys elements identitaris. En les primeres dècades del segle XXI, la cultura de consum o globalitzada ocupa el gruix del temps d’oci o de lliure de la població. En paral·lel, Cardús va denunciar que “en nom de la diversitat, s’està imposant la cultura de la cancel·lació”, amb la desaparició de les referències a la cultura cristiana a les escoles.

Cardús va incidir en els principals atributs dels Pastorets contemporanis: enquadrar-se en el cicle nadalenc, un dels pocs períodes de l’any que podíem definir com a “festius”, en el qual es trenca amb el temps profà i la vida social s’accelera; “fer presents els valors universals” més enllà de les creences personals; reivindicar les quatre virtuts clàssiques (fortalesa, prudència, temprança i justícia) “en un temps de relativisme moral, fet que té un mèrit extraordinari”; i finalment, finalment, mantenir una connexió amb la realitat nacional, esdevenint un lloc de memòria col·lectiva i de projecció al futur.

En l’exposició de les conclusions, Cardús va reivindicar el caràcter contracultural dels Pastorets. “Sempre han estat perillosos –va subratllar— perquè representen la participació lliure que fa por a les institucions”. Una altra declaració en la mateixa direcció: “no fem els Pastorets per mantenir la tradició, és la tradició la que ens manté viu a nosaltres. Ens manté en revolta crítica davant d’aquesta modernitat global que ens voldria dòcils i adotzenats”.

Ua diagnòstic que el sociòleg considera extrapolable al conjunt de la cultura popular, la manifestació que “expressa millor la resistència contra el control públic de les nostres vides, la que aposta per refer la confiança en la comunitat i alimenta l’esperança d’un futur lliure i emancipat”. I conclou: “La cultura popular no és un residu a conservar, sinó que és un ferment de futur que planta cara al presentisme que convida bona part de la cultura de masses actual”.

+ info – publicat per  https://www.ens.cat

Los Pastorets debaten un reconocimiento oficial como patrimonio inmaterial

Los organizadores han informado este domingo en un comunicado de que, del congreso, "salen reforzados" al reconocerse como "patrimonio cultural inmaterial"

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha abierto este fin de semana un debate interno sobre la conveniencia de pedir el reconocimiento oficial de su tradicional actividad cultural y popular como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, una condición que aseguran tener.

Tras dos años de pandemia en los que no se convocó su habitual cónclave anual, la Coordinadora de Pastorets ha celebrado este fin de semana su cuarto congreso en la localidad tarraconense de L'Espluga de Francolí con la participación de unas doscientas personas.

Los organizadores han informado este domingo en un comunicado de que, del congreso, "salen reforzados" al reconocerse como "patrimonio cultural inmaterial".

La Coordinadora de Pastorets ha celebrado este fin de semana su cuarto congreso en la localidad tarraconense de L'Espluga de Francolí

En el congreso, el sociólogo Salvador Cardús afirmó que los "pastorets" "han sabido adaptarse a lo largo del tiempo, preservando la lengua catalana, representando valores y reflexiones de carácter universal".

Este intelectual defendió, según indica el comunicado, que los "pastorets" no "son los conservadores de la tradición ante la modernidad, sino que es la tradición la que mantiene vivo el movimiento, para plantar cara a la cultura de masas y la industria del ocio, uniformadora", que nos quiere "dóciles y adocenados".

El profesor Jordi Bertran, según los organizadores, habló sobre los orígenes de los Pastorets en el teatro medieval y la oportunidad de solicitar la declaración de Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.

El director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial, Lluís García Petit, por su parte, animó a la Coordinadora a estudiar la tramitación de la declaración oficial.

El coordinador general de la entidad, Josep Peramiquel, afirma en el comunicado que el congreso les ha servido "salir fortalecidos como colectivo y como fenómeno", y ha quedado claro que son un bien inmaterial de Cataluña "que hay que preservar y potenciar".

La directora general de Cultura Popular y Asociacionismo Cultural de la Generalitat, Adelaida Moya, indicó en el cónclave que "los 'pastorets' son parte del patrimonio de la cultura de Cataluña, tengan o no el título".

En el congreso se ha debatido también sobre la adaptación de los "pastorets" a la realidad de género y la importancia de trascender el ámbito local.

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya se fundó en 2007 como federación de entidades dedicadas a la difusión de estas tradicionales representaciones para fomentar la formación de este fenómeno y ayudar a su investigación.

+ info – publicat per lavanguardia.com

Els Pastorets surten enfortits del IV Congrés reconeixent-se que són patrimoni cultural immaterial

 

200 persones han participat a l’esdeveniment que ha comptat amb una vintena d’activitats acadèmiques, formatives, culturals i de debat

Finalment, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha pogut celebrar l’esperada IV edició del Congrés de Pastorets de Catalunya que va haver de ser posposada els anys 2020 i 2021 com a conseqüència de la pandèmia provocada per la Covid-19. Amb un organització magistral i sense cap contratemps, Els Pastorets de l’Espluga han exercit d’excel·lents amfitrions de les més de 200 persones d’arreu de Catalunya que han participat a les diferents activitats acadèmiques, formatives, culturals i de debat que s’han celebrat ahir i avui al Casal i al Casalet de l’Espluga.

Ahir al vespre, el professor Jordi Bertran, va protagonitzar, juntament amb l’Orfeó Reusenc l’acte institucional en un espai d’excepció: les Coves de l’Espluga. Bertran va oferir la ponència “Arrels dels Pastorets en la teatralitat medieval” i va ser el primer en qüestionar sobre si caldria iniciar el procés de sol·licitud de declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, alhora que va fer un extens repàs de les nombroses manifestacions culturals que comparteixen arrels amb el fenomen pastorets. En aquesta mateixa línia i en l’àmbit acadèmic també s’ha expressat Lluís García Petit, director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial, que ha encoratjat als grups i a la Coordinadora a estudiar-ne la declaració.

Segons el coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel, “el congrés ens ha permès sortir enfortits com a col·lectiu i com a fenomen i ha quedat clar que som patrimoni immaterial del nostre país que cal preservar i potenciar”. En aquesta mateixa línia, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Adelaida Moya, ha recordat a la cloenda que “els pastorets sou part del patrimoni de la cultura de Catalunya tingueu el títol o no”.

Els pastorets són rebels
En l’acte inaugural, el sociòleg Salvador Cardús, ha assegurat que el cicle de Nadal gaudeix de bona salut, que és una tradició ben viva a Catalunya, i especialment els Pastorets que s’han adaptat al llarg del temps, preserven la llengua catalana, representen valors i reflexions de caràcter universal i “són un lloc de memòria social, de reinterpretació del passat per projectar-lo cap al futur”. Segons Cardús, a més, els grups que fan pastorets no “són els conservadors de la tradició davant de la modernitat, sinó que és la tradició la que manté viu el moviment” per plantar cara a la cultura de masses i a la indústria de l’oci, uniformadora, que ens “vol dòcils i adotzenats”. En aquest sentit, el sociòleg ha remarcat que “la cultura veritablement popular és la millor resistència en contra del control públic de les nostres vides” i “no és un residu a conservar, sinó un ferment a potenciar per plantar cara a la cultura de masses”. “Els que feu pastorets sou uns rebels que lluiteu a favor d’un país i per un poble normalment madur, encarat i orientat al futur”, ha tancat Cardús la seva intervenció despertant els primers aplaudiments de la intensa jornada d’avui.

D’altra banda, les tres ponències d’àmbit acadèmic han esdevingut un viatge per l’art, per la literatura i pel patrimoni, el mateix viatge que els pastorets porten fent de des de fa segles. La catedràtica d’Història de l’art, Rosa Alcoy ha exposat com han estat imaginats, dissenyats i dibuixats els dimonis en destacades obres d’art i ha parlat de com, a poc a poc, les creences es van anar plasmant en tota mena de criatures nascudes del planter angelical, però transformades en monstres semi-humans. L’estudiosa de la cultura popular, Francesca Roig, ha fet un recorregut a través dels darrers segles i de la història moderna dels pastorets a partir del veto del Concili de Trento. Per Roig “el més important és la vivència de participar en una tradició que travessa segles, que ha anat passat el testimoni de generació en generació”.

El debat al congrés
Tres taules rodones han protagonitzat la part de debat i reflexió del IV Congrés. A “Adaptació dels Pastorets a la realitat de gènere i als temps” s’ha parlat sobre la necessitat d’evolucionar cap a una normalitat de gènere, tenint en compte que els àngels i els dimonis no tenen sexe i que els pastorets són un altaveu de la societat. El debat també ha girat sobre la necessitat de reconèixer la cultura existent, però readaptant i fent noves dramatúrgies. A partir d’aquí la deliberació s’ha obert analitzant sobre si fer uns pastorets nous adaptats als nous temps, poden esdevenir també pastorets i se’n poden dir així.

La professionalització i dedicació d’alguns àmbits ha centrat les altres dues taules rodones. En la mitjans i xarxes s’ha remarcat la necessitat de dedicar temps en comunicar i que sigui una persona o un equip dedicat exclusivament a això. El debat d’aquesta taula també ha girat en la importància de transcendir l’àmbit local i arribar al món global per agafar visibilitat com a col·lectiu. A la taula “Tot voluntariat o amb professionals?” els ponents han coincidit en assenyalar que és important que els actors siguin amateurs ja que és el poble qui fa l’espectacle i manté la tradició i l’entusiasme. Però la realitat demostra que és l’únic espectacle on hi ha barreja de professionals en aspectes de so o llums i que és necessari buscar un equilibri i ser amateurs amb exigència professional.

Masterclass i tallers
En l’àmbit artístic s’ha gaudit d’una masterclass amb l’actor Dafnis Balduz, que ha estat una interessant taula rodona, i després una sessió artística intensa amb el polifacètic Pep Plaza. La directora Txell Roda a impartit una masterclass de direcció. L’àmbit tècnic s’ha desenvolupat al teatre del Casal que ha servit d’escenari per repassar les tecnologies digitals a primera hora, i després en Miquel Pujol i en Josep Maria de Ramon han estat el “ying” i el “yang” de la pirotècnia als Pastorets. Tant, que finalment ha quedat el dubte entre els assistents que si s’ha de fer servir o no.

A la tarda, el mag Jordan Bosco ha posat en valor els escotillons que a dia d’avui encara tenen alguns teatres i ha donat solucions en base a la màgia i la il·luminació per remarcar i resoldre escenes de les representacions de pastorets.

Als tallers de maquillatge i vestuari s’ha vist com fer servir el làtex per envellir a una persona o convertir-la en dimoni, i com treballar vestuari i attrezzo.

La cloenda ha servit per visualitzar el punt de trobada, germanor, relació i intercanvi que s’ha produït al llarg de tota la jornada després de dos anys de pandèmia i dues temporades de pastorets especialment complexes; i ha reforçat la pinya que hi ha entre els diferents grups que han pogut compartir coneixements, experiències i anècdotes. La cloenda presentada pel periodista i actor de pastorets, Xavier Graset, ha servit per homenatjar a persones que fa 50 anys o més que fan pastorets, als grups participants i per lliurar els premis del VI Fotoconcurs. “La música dels Pastorets, un viatge d’emocions pel territori” ha estat el concert que ha posat la cirereta del IV Congrés.

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya ha estat organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l’Espluga de Francolí amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadora de Pastorets
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya es va fundar l’any 2007 per aglutinar els grups que representen Pastorets arreu de Catalunya. És una federació d’entitats que té com a objectiu establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions, donar difusió als Pastorets com a element patrimonial de la nostra cultura, potenciar la formació i estudiar i fomentar la recerca del fenomen Pastorets.

+ info – publicat per https://www.novaconca.cat

“Ens volem preguntar sobre el sentit dels Pastorets en el segle XXI”

“Ens volem preguntar sobre el sentit dels Pastorets en el segle XXI”
Josep Peramiquel està al capdavant de la Coordinadora de Pastorets, que agrupa més de seixanta grups arreu del país

És una de les tradicions nadalenques més emblemàtiques, que mou cada any 65.000 espectadors i prop de 6000 participants en prop de 250 representacions. Per compartir experiències i debatre sobre els reptes del sector, actors, companyies i professionals, equips artístics i tècnics, gestors i investigadors es reuniran el pròxim 12 de març en el IV Congrés de Pastorets de l’Espluga de Francolí. Entre els convidats programats, hi ha noms com Salvador Cardús, Daniel Anglès, Paquita Roig, Pep Plaza i Xavier Graset. Hem parlat amb Josep Peramiquel, al capdavant de la Coordinadora de Pastorets des de l’abril de 2021, sobre els objectius i reptes de la trobada i la funció i salut dels Pastorets avui dia.

Per a què un Congrés de Pastorets?
La Coordinadora treballa per potenciar l’estudi, la formació, la recerca i el coneixement dels Pastorets, i intentar estar al dia de les qüestions que hi ha al voltant d’aquest fenomen. Això es fa a través de diferents trobades durant l’any. L’esdeveniment més destacat i que més enrenou genera és el Congrés, que se sol fer cada deu anys. L’havíem d’haver celebrat el 2020, però es va ajornar només uns dies abans per la pandèmia.

És una ocasió molt potent i única per parlar i debatre sobre la realitat dels Pastorets en el segle XXI. No pretenem tant arribar a conclusions sinó fer propostes, i posar en comú les realitats, les inquietuds i les experiències dels Pastorets arreu del territori.



Quins són els principals eixos del programa?
Un primer eix vol reivindicar els Pastorets com una peça patrimonial de la cultura del país, i és important que això se sàpiga, es difongui i s’escampi. Per una altra banda, ens volem preguntar sobre el sentit d’una tradició d’aquest tipus en el segle XXI. Tindrem taules rodones sobre com s’adapten els Pastorets a la realitat de gènere i els nous temps. És a dir, sabem que la majoria de Pastorets es basen en textos antics, de fa cinquanta o cent anys: hem de seguir amb aquests textos o podem trobar textos nous amb una mirada actual? En els textos antics hi ha un problema de gènere, perquè no hi ha personatges femenins protagonistes: podem transformar els textos i introduir nous personatges?

Quins altres reptes tractarà el Congrés?
Un altre eix serà el voluntariat versus el sector professional. Tradicionalment, els Pastorets s’han fet amb voluntariat, i el voluntariat continua sent un gruix important, però ara comença a introduir-se la figura del professional. Com s’encaixa això, és bo o no, cap a on hem d’anar?

I també es parlarà de les tecnologies digitals, que ja irrompen en els escenaris en alguns espectacles, també en els Pastorets. Tot això ho transformarem en taules rodones, classes magistrals, tallers i ho posarem en comú.

De la pandèmia i de com ha afectat els Pastorets també es parlarà al Congrés?
Sí, no hi ha cap ponència explícita sobre això, però en totes les taules rodones evidentment aquest tema estarà present. Volem que el Congrés sigui un espai d’interrelació. A la Coordinadora de Pastorets som més de seixanta espectacles. Ens convé i ens serà enriquidor coneixe’ns millor mútuament. Un dels objectius del Congrés és també crear sinergies, fomentar les interrelacions i compartir coneixements. I en aquests espais segur que sortirà la pandèmia, no tant per revisar com ha anat, sinó per reflexionar sobre les conseqüències que encara hi queden, com ens puguem adaptar i superar-les.

Des del Congrés anterior l’any 2009 fins ara, com s’han transformat els Pastorets?
Primer, hi ha hagut una actualització en totes les organitzacions i en tots els nivells. Els Pastorets han guanyat en espectacularitat, amb l’entrada de tècniques digitals a l’escenografia i tots els avanços tècnics, que s’han anat incorporant a tots els espectacles, en major o menor grau.

Per una altra banda, el món dels Pastorets ha crescut en personalitat, la gent en parla més i millor que fa dotze anys. Anys enrere hi havia una percepció una mica pejorativa dels Pastorets. Això s’ha superat i és bo i dignifica la tradició. Els Pastorets han sigut el bressol o l’inici de molts actors professionals de Catalunya. Això és positiu per al sector dels Pastorets i també per a l’estructura teatral del país.

Quines creu que són les claus de la popularitat i la força dels Pastorets, que han fet que aquesta tradició s’hagi mantingut tants anys?
Hi ha diferents potes o puntals. Un és la força de l’associacionisme català. Els Pastorets s’han mantingut dins d’associacions de teatre amateur, en associacions cíviques o en associacions exclusives de Pastorets. I l’associacionisme en aquest país té una força rellevant que ho manté.

A més, els Pastorets són un fenomen intergeneracional, i això fa que els grups que preparen representacions a cada població esdevinguin espais de trobada, de cohesió, on la gent s’interrelaciona, s’ho passa bé i en gaudeix. Això, en una societat tecnològica i cada vegada més individualista, és molt positiu i fa que la gent ho esperi amb ganes.

A aquests dos aspectes, que són contemporanis i moderns, s’hi suma el fet de ser una tradició ancestral catalana entroncada al Nadal i adreçada principalment als infants –tot i que els adults també els gaudeixen i hi troben picades d’ullet–, plena de màgia i d’espectacularitat. Aquest còctel dona als Pastorets aquesta popularitat i aquest encant i fa que el públic hi continuï anant any rere any.

+ info – publicat per https://www.tornaveu.cat/
Elena Calzada

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Tornen “Els Pastorets dels Catòlics”, per celebrar el 140è aniversari de la seva representació

 

 

Els Pastorets d’Olot són uns dels pastorets més antics de Catalunya. L’obra va ser escrita el 1880 i, un any més tard per culpa de la pandèmia, celebra el 140è aniversari. Així, es vol retre homenatge a totes les persones que d’una forma o altra han col·laborat amb els Pastorets dels Catòlics. A tots els assistents se’ls lliurarà un llibret commemoratiu.

 

Els Pastorets dels Catòlics

El Nacimiento del Salvador o la redención del esclavo és una sarsuela pastoril en quatre actes, amb llibret original d’Antoni Molins i Gelada i música d’Ignasi Rubió i Bertran, que ha versionat Santi Jou. Un espectacle amb música en directe interpretada per un quintet de corda i quatre veus dirigides per Albert Carbonell, el cos de ball d’Eva Durban, sis actors i dos narradors.

Els Pastorets dels Catòlics tindrà lloc el propèr diumenge 27 de febrer de 2022, a les 18 h al Teatre Principal d’Olot. L’espectacle s’havia de representar el 2 de gener, però es va ajornar.

 

+ info – publicat per elgarrotxi.cat

La Covid no atura Els Pastorets de Catalunya, que recuperen gran part del públic

 

Prop de 30.000 espectadors han gaudit de les 175 representacions que s’han fet arreu del país

Aquest diumenge 13 els Pastorets del Vendrell oferiran l’última de les quatre representacions d’El primer Nadal dels Pastors, i tancaran així una temporada de Pastorets marcada encara per la pandèmia però també per la recuperació. En poc més de dos mesos, gairebé el 80% dels grups han reprès l’activitat i han ofert 175 representacions arreu del territori, un balanç que des de la Coordinadora de Pastorets consideren “positiu i sobretot, esperançador, ja que mostra clars senyals de recuperació”.

Aquestes xifres suposen un creixement de públic del 200% respecte de la temporada anterior i d’un 75% pel fa al nombre total de representacions. Malgrat les bones xifres, encara s’està només a la meitat de les xifres prèvies a la pandèmia.

Segons el Coordinador General de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel, “les dades demostren que estem en el bon camí de la recuperació, però com passa en la resta del sector teatral i amb els aforaments reduïts, encara estem lluny de les xifres de públic habituals”. Peramiquel també agraeix “l’enorme esforç que han fet els grups per poder esdevenir l’oasi cultural i nadalenc on el públic ha pogut esbargir-se de les notícies negatives, i ho ha fet de manera segura i gaudint d’una tradició tan genuïna com són els Pastorets”.

Des de la Coordinadora s’ha donat suport als diferents grups per trobar les solucions més adients per cada cas i s’han marcat pautes per ajudar a trobar l’encaix entre la normativa sanitària i el fenomen cultural i nadalenc.

En total, s’estima que unes 4.000 persones –entre actors i actrius, tècnics, tramoistes, responsables de vestuari i maquillatge, músics, etc.– han fet possible les representacions de la temporada 2021-2022. La majoria s’han pogut mantenir gràcies al doblament del repartiment o a la formació d’actors i actrius polivalents que poden fer diferents papers del repertori. Tot i això, en alguns casos s’ha hagut d’ajornar o suspendre les representacions.

Acabada la temporada, la Coordinadora treballa per ultimar els detalls del IV Congrés de Pastorets de Catalunya, que tindrà lloc a l’Espluga de Francolí el 12 de març. La trobada reunirà actors, directors, companyies amateurs i professionals, equips artístics i tècnics, investigadors i activistes per intercanviar experiències i coneixements i fomentar el debat al voltant d'aquesta representació nadalenca.

II Ajut a la Investigació
La doctora en filologia catalana Lenke Kovács ha estat la guanyadora de la segona edició de l’Ajut a la Investigació Pastorets de Catalunya, amb el projecte Les arrels medievals dels Pastorets. Edició i anàlisi dels primers textos del teatre nadalenc català. Kovács, professora a la Universitat de les Illes Balears i membre de l’Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat, fou la comissaria del Centenari dels Pastorets de Folch i Torres l’any 2016. Està previst que el treball guanyador es presenti públicament a la tardor.

+,info – publicat per tornaveu.cat

La Covid no atura Els Pastorets de Catalunya, que recuperen gran part del públic

Prop de 30.000 espectadors han gaudit de les 175 representacions que s’han fet arreu del país

Aquest diumenge 13 els Pastorets del Vendrell oferiran l’última de les quatre representacions d’El primer Nadal dels Pastors, i tancaran així una temporada de Pastorets marcada encara per la pandèmia però també per la recuperació. En poc més de dos mesos, gairebé el 80% dels grups han reprès l’activitat i han ofert 175 representacions arreu del territori, un balanç que des de la Coordinadora de Pastorets consideren “positiu i sobretot, esperançador, ja que mostra clars senyals de recuperació”.

Aquestes xifres suposen un creixement de públic del 200% respecte de la temporada anterior i d’un 75% pel fa al nombre total de representacions. Malgrat les bones xifres, encara s’està només a la meitat de les xifres prèvies a la pandèmia.

Segons el Coordinador General de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel, “les dades demostren que estem en el bon camí de la recuperació, però com passa en la resta del sector teatral i amb els aforaments reduïts, encara estem lluny de les xifres de públic habituals”. Peramiquel també agraeix “l’enorme esforç que han fet els grups per poder esdevenir l’oasi cultural i nadalenc on el públic ha pogut esbargir-se de les notícies negatives, i ho ha fet de manera segura i gaudint d’una tradició tan genuïna com són els Pastorets”.

Des de la Coordinadora s’ha donat suport als diferents grups per trobar les solucions més adients per cada cas i s’han marcat pautes per ajudar a trobar l’encaix entre la normativa sanitària i el fenomen cultural i nadalenc.

En total, s’estima que unes 4.000 persones –entre actors i actrius, tècnics, tramoistes, responsables de vestuari i maquillatge, músics, etc.– han fet possible les representacions de la temporada 2021-2022. La majoria s’han pogut mantenir gràcies al doblament del repartiment o a la formació d’actors i actrius polivalents que poden fer diferents papers del repertori. Tot i això, en alguns casos s’ha hagut d’ajornar o suspendre les representacions.

Acabada la temporada, la Coordinadora treballa per ultimar els detalls del IV Congrés de Pastorets de Catalunya, que tindrà lloc a l’Espluga de Francolí el 12 de març. La trobada reunirà actors, directors, companyies amateurs i professionals, equips artístics i tècnics, investigadors i activistes per intercanviar experiències i coneixements i fomentar el debat al voltant d'aquesta representació nadalenca.

II Ajut a la Investigació
La doctora en filologia catalana Lenke Kovács ha estat la guanyadora de la segona edició de l’Ajut a la Investigació Pastorets de Catalunya, amb el projecte Les arrels medievals dels Pastorets. Edició i anàlisi dels primers textos del teatre nadalenc català. Kovács, professora a la Universitat de les Illes Balears i membre de l’Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat, fou la comissaria del Centenari dels Pastorets de Folch i Torres l’any 2016. Està previst que el treball guanyador es presenti públicament a la tardor.

+ info – publicat per ens.cat

Els Pastorets del Vendrell acomiaden la temporada amb l'última representació al Tàg

L'obra nadalenca ha pogut tornar enguany als escenaris després d'un any d'aturada forçosa

Els Pastorets del Vendrell tanquen aquest diumenge 13 de febrer les representacions de la temporada actual. L'escenari del Teatre Àngel Guimerà (Tàg) acollirà a partir de les 17.00 hores l'última funció. Es culminaran així quatre representacions que s'han sobreposat als rigors de la sisena onada i han permès als vendrellencs gaudir de nou de l'obra.

A diferència del passat any 2021, quan l'espectacle es va haver de suspendre, enguany els Pastorets s'han pogut desenvolupar de nou. Prop de 150 persones ho han fet possible, entre actors, tècnics, maquilladors i col·laboradors. També l'obra infantil ha tingut el seu esperat moment.

Una última oportunitat
Pels que encara no hagin pogut gaudir de l'obra, aquest diumenge hi haurà l'última oportunitat. El Tàg acollirà una vegada més l'adaptació lliure de l'obra 'El primer Nadal dels pastors', de Mossèn Rossend Fortunet. Es tracta d'un espectacle de dues hores i mitja de durada que es divideix en un pròleg, una introducció i dues parts.

Les entrades costen deu euros per als adults i cinc euros per als menors de deu anys. Per als grups de més de 25 persones hi ha bonificacions. Les reserves es poden fer als telèfons 977 662 993 i 696 446 885, o al mail info@pastoretsdelvendrell.cat.

+ info – publicat per
Marc Guitart

Últimes representacions dels Pastorets del Vendrell

 

Les dues funcions s'escenificaran els diumenges 6 i 13 de febrer, a les 17h, al Teatre Àngel Guimerà (TÀG)

Després d’un any de parada obligada, els diumenges 6 i 13 de febrer s’escenificaran les dues últimes representacions dels Pastorets del Vendrell d’aquesta temporada, a les 17:00 h, al Teatre Àngel Guimerà (TÂG).

Més de 150 col·laboradors posaran en escena 'El primer Nadal dels pastors, uns Pastorets inèdits', basats en l’obra de mossèn Rossend Fortunet.

Vint-i-sis quadres, amb un pròleg, una introducció i dues parts (amb una mitja part), i una durada total de dues hores i mitja aproximadament, representen un espectacle tradicional nadalenc, amb flaixos actuals. Cal destacar la quantitat d`efectes especials: fum alt i baix, neu artificial, trons, llamps, pirotècnia, foc real. etc. amb diferents tipus de decorats: paper, roba, tul, transparències i corporis.

Uns pastorets familiars on en gaudeixen tant els petits com els grans, diferents quadres sensibles i còmics, així com un muntatge espectacular, arrodoneixen un gran espectacle considerats com els Pastorets de Catalunya.

Després de l’esforç de molts dies d’assajos, ara només cal que els anem a veure, que gaudim de l’espectacle, que tot aquest elenc d’actor i actrius vegi compensada la seva dedicació, esforç i estima per aquests Pastorets, amb l’escalf de la gent, al capdavall és l’únic que demanen a canvi: que la platea faci goig.

Per a més informació i reserva de localitats, podeu telefonar al 977 662 993 – 696 446 885, a la web dels Pastorets www.pastoretsdelvendrell.cat o enviant un correu a info@pastoretsdelvendrell.cat.

+ info – publicat per infocamp.cat

El IV Congrés de Pastorets debatrà sobre el present i el futur de la tradició el 12 de març a l’Espluga de Francolí

 

Hi participaran Joan Lluís Bozzo, Salvador Cardús, Paquita Roig i Xavier Graset, entre d’altres

Com s’adapten els Pastorets a la realitat de gènere, quin paper juguen el sector professional versus l’amateur, o com encaixen les tradicions en el món actual? Són algunes de les preguntes que es debatrà el IV Congrés de Pastorets de Catalunya, que arriba a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el pròxim 12 de març després d’haver-se ajornat dos anys per la pandèmia. L’acte reunirà actors i actrius, companyies i professionals, equips artístics i tècnics, gestors d’entitats, investigadors i activistes culturals al voltant de ponències, taules rodones, tallers formatius i espectacles.

L’any 2019 la temporada de Pastorets va tancar-se amb 65.000 espectadors i més de 250 funcions en poc més d’un mes, unes xifres que converteixen aquesta tradició nadalenca en un dels fenòmens més importants de la cultura popular a Catalunya. Durant dècades, han estat una escola escènica de teatre i de llengua catalana i punt de trobada intergeneracional.

Reunir els actors implicats en aquest sector per intercanviar experiències, estudis i debatre en profunditat sobre el present i futur és l’objectiu del congrés que impulsa la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

Divendres 11 de març es donarà el tret de sortida amb un acte institucional des de la Cova de la Font Major, però la jornada central serà dissabte, amb tot un dia d’activitats que iniciarà el sociòleg Salvador Cardús reflexionant sobre el sentit dels Pastorets al segle XXI. Josep Peramiquel, coordinador general dels Pastorets de Catalunya, explica que el programa tindrà una part més acadèmica, on es tractaran qüestions com la tradició i l’element patrimonial, amb noms com Rosa Alcoy, catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona; la directora i actriu Paquita Roig o Lluís Garcia Petit, director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial.

En altres xerrades i taules rodones es debatrà al voltant de reptes actuals, com els mitjans i xarxes, l’adaptació dels Pastorets a la realitat de gènere, el voluntariat versus la professionalització, i també l’afectació que ha tingut i té la pandèmia sobre els habits i la tradició.

El programa es complementarà amb una part formativa, amb masterclasses de direcció i interpretació, amb Joan Lluís Bozzo i Toni Albà, i tallers sobre aspectes tècnics i artístics, de maquillatge, vestuari, o trucs d’espectacles.

A partir de les 18 hores serà l'acte de clausura, amb la presentació de les conclusions i lliurament dels premis del V Concurs de Fotografia, que estarà conduït pel periodista Xavier Graset. La jornada es tancarà amb un concert inspirat en la música dels Pastorets i un sopar de Pastors. L’endemà, els congressistes podran gaudir de visites a l’entorn de l’Espluga i el monestir de Poblet. Les conclusions de la jornada es publicaran al web perquè estiguin a disposició de tots els grups i companyia de Pastorets.

Les inscripcions es poden fer a través de la web de la Coordinadora i ofereixen diferents modalitats i preus. El dia 31 finalitzen les inscripcions a preu reduït (entre 25€ i 35€).

+ info – publicat per tornaveu.cat
Eva Bonet

Els Pastorets Infantils-Juvenils del Vendrell tornen aquest diumenge amb mig centenar d'actor i actrius

 

Gairebé 50 nens i nenes posaran en escena uns pastorets inèdits, basats en l’obra original de Mossèn Rossend Fortunet, El primer Nadal dels pastors

Després d’un any de parada obligada, aquest diumenge dia 30 de gener, tornaran Els Pastorets Infantils-Juvenils del Vendrell, amb una única sessió, a les 5 de la tarda al Teatre Àngel Guimerà. Gairebé 50 nens i nenes posaran en escena uns Pastorets inèdits, basats en l’obra original de Mossèn Rossend Fortunet, El primer Nadal dels pastors.

Vint quadres, amb una pròleg, i dues parts seguides, amb una durada total d’una hora i mitja aproximadament, escenifiquen un espectacle tradicional nadalenc,  molt especial, sensible i emotiu per la manera de fer i de ser dels actors i actrius. Cal destacar la quantitat d`efectes especials: fum alt i baix, neu artificial, trons, llamps, pirotècnia, foc real. etc. amb diferents tipus de decorats: paper, roba, tul, transparències i corporis. La part tècnica i artística és la mateixa dels Pastorets del Vendrell.

Aquest planter d’actors i actrius són el futur dels Pastorets del Vendrell, no endebades és una verdadera escola de teatre. Després de catorze anys d’aquesta experiència de representar uns Pastorets Infantils, ja es pot dir que part dels actors actuals dels Pastorets del Vendrell provenen dels Pastorets Infantils.

+ info – publicat per eixdiari.cat

El Teatre Sant Vicenç abaixa el teló de «Els Pastorets» amb 1.700 espectadors

Tanca la desena de funcions amb satisfacció malgrat els entrebancs de la pandèmia

El passat diumenge el Teatre Sant Vicenç va acabar amb les representacions de Els Pastorets, la tradicional obra s’ha dut a terme arreu de Catalunya durant el cicle nadalenc. L'equipament cultural ha valorat positivament aquesta època que, tot i les restriccions, ha omplert les butaques d’alegria amb l'entrada d'un total de 1.700 espectadors.

La desena de funcions representades, en les quals hi havia una reducció d’aforament del 70%, finalment “han estat satisfactòries”, han avaluat des del teatre i han remarcat que no s’ha detectat cap cas de contagi de Covid.

Enguany, s’ha recuperat el repartiment complet dels personatges de l’obra de Josep Maria Folch i Torres. En l’àmbit artístic, les novetats de la temporada -la incorporació de quatre rabadans i els nous maquillatges i vestuari- també han rebut una bona resposta per part del públic.

Un cop finalitzada l’obra de la temporada nadalenca, el Teatre Sant Vicenç ha posat fil a l’agulla de cara per a la preparació de La Festa, títol que es va estrenar el passat 25 de desembre i s’instal·larà al teatre de la Creu Alta els primers tres caps de setmana de febrer –del 5 al 20- amb horari de dissabtes a les 22 h i diumenges a les 18 h.

+ info – publicat per naciodigital.cat

Avui s’acaben les representacions de “Els Pastorets de Mataró”

 

Estrenats el 1916 , Els Pastorets de Mataró porten a escena els dubtes de Naïm, la lluita entre el Bé i el Mal, les peripècies de Jonàs i Matatíes o la història bíblica del naixement de Jesús.

Els Pastorets de Mataró són Patrimoni Cultural de la Ciutat des de 1981 i l’any 2016 van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

+ info
Els Pastorets de Mataró com mai els has vist, basat amb “l’Estel de Natzaret” de Ramon Pàmies
Música de Enric Torra, Felip Vilaró i Mn. Miquel Ferrer
Orquestra en directe
Direcció coreogràfica : Heidi Consegal
Direcció musical : Gemma Sancho
Direcció: Coral Consegal
Una producció de Sala Cabanyes
Temporada 2021-22
Dies de representació:
Dissabte, 22 de gener de 2022, a les 19.00 hores
Lloc:
Sala Cabanyes (La Riera, 110-120)
Preu:
18 € (platea) / 14 € (amfiteatre)
Consulta oferta 2x1
Venda de localitats: entrades.salacabanyes.cat
Durada aproximada: 2 hores, sense entreacte.
No recomanat per a menors de 10 anys.

Els Pastorets’ de Sabadell es refugien en una nau de Sallarès DeuUna nau de la fàbrica Sallarès Deu

 

La degradació de l’espai habitual d’emmagatzematge de la Joventut de la Faràndula ha obligat entitat i Ajuntament a trobar una solució d’urgència per desar els decorats

“L’antic local queia a trossos, literalment”. Així de contundent explica una persona de la Joventut de la Faràndula en quina situació es troba encara l’espai d’emmagatzematge que ha fet servir fins ara la companyia de teatre al barri de Gràcia. I és que des d’aquest cap de setmana, la Joventut ha començat a utilitzar una nau de l’antic conjunt fabril Sallarès Deu al mateix barri, cedida per l’Ajuntament, com a solució d’urgència i temporal a una situació que ja era insostenible, tal com reconeixen fonts de les dues bandes. El local actual també és municipal.

Per això, des d’aquest cap de setmana hi ha moviments d’entrada i sortida a Sallarès Deu, de propietat municipal, perquè la Joventut de la Faràndula hi està dipositant els decorats d’Els Pastorets, que tot just ha acabat les seves funcions. L’entrada i sortida de persones va cridar l’atenció diumenge de l’Associació de Veïns de Gràcia, que alertava, en primer lloc, d’una ocupació de l’espai en desconèixer aleshores que es tractava de membres de l’agrupació teatral que tenien permís per entrar-hi.

Tant el consistori com l’entitat coincideixen que d’entrada la solució és provisional i paral·lelament “s’està treballant per trobar una solució adequada”, apunten des de l’Ajuntament. La intenció és trobar un espai que permeti a la Joventut desar de forma adequada els decorats d’un any per a l’altre. De moment, com que Sallarès Deu té diferents naus i les primeres obres es faran en una d’elles a partir dels pròxims mesos, les dues parts guanyen temps per resoldre aquesta situació.

Condicions inadequades

La Joventut de la Faràndula utilitzava fins ara un local on “hi havia perill per a tothom, el sostre queia a trossos i quan plovia s’inundava”. “S’ha hagut de llançar bastant material”, reconeixen fonts de l’organització. L’espai utilitzat fins ara és al mateix barri de Gràcia, a tocar de l’estació d’FGC. I a la mateixa zona d’on es troba Sallarès Deu, una solució provisional i d’urgència que el consistori ha ofert a petició de l’entitat per poder desar els decorats.

Aquesta antiga fàbrica és un lloc idoni per guardar aquest tipus de material perquè es tracta de peces de grans dimensions, tant d’amplada com d’alçada, i les característiques de la fàbrica responen a aquestes necessitats. Com que es tracta de material dels decorats d’Els Pastorets’, vol dir que s’hi emmagatzemen elements icònics com l’olla de l’infern, els arbres del bosc nevat i el tenebrós, i plafons laterals de cases, entre d’altres.

+ info – publicat per diarisabadell.com

Aleix Pujadas Carreras

Pastorets, malgrat tot: el Sant Vicenç i La Faràndula tanquen Nadal amb bones sensacions

 

La pandèmia sembla que ha posat una pausa a la nostra vida, però aquest Nadal una mica menys que fa un any. Hem vist la tornada de la Cavalcada de Reis, de les activitats al carrer i les dues entitats que fan Els Pastorets a la ciutat han pogut pujar a l'escenari per representar el clàssic text de Folch i Torres. Precisament aquesta tarda els aplaudiments han tancat tacar els caps de setmana dels Pastorets a la Faràndula i al Centre Parroquial Sant Vicenç.

El Sant Vicenç: no s'han aturat mai
Ni la Covid ni cap temporal han aturat mai la representació dels Pastorets al Teatre Sant Vicenç. 79 anys ininterromputs de representacions que aquest Nadal, malgrat les dificultats, els creualtencs no han faltat a la cita.

"Els hem pogut tornar a fer amb més figuració que l'any passat. El Nadal passat eren només vint persones darrere la caixa escènica, això fa que l'ambient dins del grup sigui molt millor. Hem seguit, però les mesures del PROCICAT"
Jaume Pont, president de l'entitat.

Uns contratemps també d'última hora, ja que aquest cap de setmana els dos lluquets del repartiment han hagut de complir quarantenes i ha estat un Rovelló qui s'ha posat la samarra del seu company.

"Jo ho definiria que ho hem salvat com hem pogut, hem superat una sisena onada! Direcció nova, dos vailets nous... hem fet força coses innovadores en el nostre cas"
Carles Campoy, director del muntatge.

I sembla que el públic ha respost molt bé. Des del Sant Vicenç, Pont, assegura que el teatre amateur té molta corda.

"Hem omplert el 100% del 70%, tenim un teatre petit pel que fa a l'aforament i ens perjudica bastant perdre el 30%. També hem de dir que he patit anul·lacions, sobretot per la Covid".

Unes anul·lacions que Pont xifrava entre el 10 i el 15% de les entrades venudes.

5.000 espectadors han passat per La Faràndula
La Joventut de La Faràndula ha ofert les seves vuit representacions al teatre municipal de La Faràndula amb un aforament limitat al 70%. Malgrat això, l'entitat ha assolit els 5.000 espectadors aquest Nadal. El teatre ha recuperat el text dels dos pastors la Nit de Nadal després d'un Nadal de 2020 d'absència. I no sense dificultats com recorda la directora del muntatge.

"Treballar amb Els Pastorets quan les restriccions eren de vint persones a l'escenari eren de vint i només el repartiment de text ja en compta vint-i-set. Estàvem plantejant uns Pastorets difícils de plantejar en un muntatge tan gran que portem, però a poc a poc es va anar obrint i vam afegir el que necessitàvem".
Ruth Garcia, directora del muntatge.

"Significa molt, és el nostre vaixell insígnia, és el que hem fet tota la vida. L'any passat no es van poder fer de cap manera perquè alguna vegada s'havia fet una lectura, així i tot estem molt contents d'haver-los pogut fer".
Anna Vidal, presidenta de la Joventut de La Faràndula.

Una situació que ha reduït alguns dels actors i sempre amb dos grups que no han tingut contacte per poder garantir que mai fallava cap Llucifer o un personatge principal. En opinió de Garcia, directora, ha estat un "eslàlom" per esquivar el virus. Tot i això, no ha estat un impediment per continuar evolucionant el text.

"Anar fent petites adaptacions en personatges que no es consideren tant còmics, com en el moment del temple, ens hi hem volgut donar naturalitat per acostar-los als infants aquest llenguatge tant arcaic".

En condicions normals els farandulers encararien Els Pastorets infantils, però enguany la situació epidemiològica no ho ha permès. Veurem com serà el Nadal del 2022.

+ info – publicat per radiosabadell.fm
Roger Benet

Tot a punt pels Pastorets del Vendrell: l'emblemàtica obra torna dos anys després

 

La pandèmia va impedir el passat 2021 la representació de l'obra

La pandèmia del coronavirus va impedir el passat 2021 que els Pastorets del Vendrell fessin la seva 55a edició de forma consecutiva. L'emblemàtica obra vendrellenca, que va néixer fa més de 130 anys, es va veure obligada a fer un parèntesi. Aquest 2022, tornarà a l'escenari del Teatre Àngel Guimerà (Tag), amb quatre funcions que comencen aquest diumenge 16 de gener.

La sisena onada causada per la variant òmicron ha comportat que s'hagin posat de nou algunes restriccions. Així, l'aforament en els espectacles culturals és del 70%, en una mesura que està vigent, de moment, fins al 21 de gener. Les quatre representacions seran els dies 16 i 23 de gener, i 6 i 13 de febrer, a les 17.00 hores.

Fins a 150 col·laboradors
Un cop més, la xifra de participants s'enfila fins a les 150 persones, entre actors, tècnics, maquilladors i col·laboradors. L'entitat ha organitzat diversos circuits perquè la gent estigui en diferents zones, evitant així que coincideixin més enllà de l'escenari. El dia 30 de gener es farà l'espectacle infantil.

Com és habitual, els Pastorets del Vendrell fan una adaptació lliure de l'obra 'El primer Nadal dels pastors', de Mossèn Rossend Fortunet. Un espectacle de dues hores i mitja de durada que es divideix en un pròleg, una introducció i dues parts. Una obra dirigida tant al públic adult com a l'infantil.

Les entrades tenen un cost de deu euros per als adults i cinc euros per als menors de deu anys. Per als grups de més de 25 persones hi ha bonificacions. Les reserves es poden fer als telèfons 977 662 993 i 696 446 885, o al mail info@pastoretsdelvendrell.cat.

La història dels Pastorets del Vendrell es remunta a l'any 1883, quan es va fer la primera representació al Centre Catòlic del carrer Muralla. El pròleg de l'obra, de fet, trasllada els espectadors al Vendrell d'aquella època, quan els Pastorets feien els primers passos.

+ info – publicat per catalunyadiari.com
Marc Guitart

El redisseny de la imatge d'«Els Pastorets», novetat de la convocatòria artística 2022 d'Els Carlins

Es manté la convocatòria per als muntatges de la pròpia companyia, el premi a l'espectacle original i inèdit de microteatre produït per menors de 30 anys, i les residències artístiques

Després de l'èxit de la primera convocatòria artística d'Els Carlins de l'any passat, a partir d'aquesta setmana s'obre la convocatòria 2022, amb quatre línies de convocatòria diferents.

Convocatòria oberta per a muntatges teatrals de la Companyia Els Carlins que té per objectiu donar suport a la producció i l'exhibició de muntatges teatrals sortits de la Companyia Els Carlins. Cal ser membre de la Companyia i es tracta d'una convocatòria amateur. L'obra o les obres seleccionades, formaran part del segell d'Els Carlins.

Premi Jove de microteatre, que premia l'espectacle original i inèdit de microteatre produït per menors de 30 anys del Bages i el Moianès, no necessàriament vinculats a l'entitat. Té per objectiu potenciar la vinculació del sector juvenil a l'entitat i promoure l'aparició de noves iniciatives.

Convocatòria oberta de residències artístiques que dóna suport a la creació i assaig de companyies professionals emergents del territori català en forma de residència artística a l'equipament d'Els Carlins. En queden excloses explícitament companyies de caràcter amateur.

Finalment, la novetat és la convocatòria de redisseny de la imatge d'Els Pastorets d'Els Carlins que té per objectiu trobar la persona que redissenyi la imatge d'Els Pastorets d'Els Carlins i atraure tant talent emergent com professional renovant la identitat visual d'un dels elements patrimonials més importants de la cultura popular de la ciutat i d'Els Carlins. Els destinataris són persones que es dediquen al disseny gràfic, al cartellisme i a les arts visuals.

Terminis i les sol·licituds
Les línies de microteatre jove i redisseny d'Els Pastorets tenen el seu termini el dia 28 de febrer de 2022. La línia de muntatges interns i de residències són de convocatòria oberta, per tant el termini acaba amb l'any natural. Les sol·licituds es faran arribar per correu electrònic a elscarlins@elscarlins.cat adjuntant la documentació que es requereixi.

El precedent de 2021
El passat 2021 va ser l'any de la novetat de la primera convocatòria artística, que es va desenvolupar reeixidament. És així com, durant la tardor es van estrenar els dos muntatges de la Companyia Els Carlins: Play Strindberg, dirigit per Joan Torrens, i Somnis de Teatre, dirigit per Ivan Padilla. També es va estrenar Black, de Laltre Col·lectiu, la companyia emergent que va poder gaudir de la residència artística a la sala per preparar el muntatge. Finalment, el mes de maig es va realitzar la final jove de microteatre, amb la participació de quatre propostes i amb la guanyadora El trívial de Jèssica Rivero Prat i Carla Garcia Sansegundo.

+ info – publicat per naciodigital.cat

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya arribarà finalment a l’Espluga aquest 2022

 

El proper 12 de març de 2022, l’Espluga de Francolí es convertirà finalment en escenari d’acollida del IV Congrés de Pastorets de Catalunya, que convoca la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. El municipi va ser escollit l’any 2019 com a seu del Congrés, però la riuada del mes d’octubre va fer desplaçar la celebració a l’any vinent i més tard la pandèmia va causar que, fins al moment, no s’hagi pogut dur a terme.

El tret de sortida del Congrés es farà el divendres dia 11 de març amb un acte institucional. Durant el dissabte es portaran a terme tot tipus d’activitats, des de conferències o taules rodones en els que es revisaran qüestions com l’evolució en la manera d’entendre el consum cultural i l’oci, l’encaix de les tradicions en el món actual i les arrels litúrgiques de l’espectacle, així com les tècniques i elements de l’espectacle, que van des del teatre fins a la música o la dansa.

Així, durant el dissabte dia 12 se celebraran tres blocs de ponències, amb un acte de conclusions i cloenda a les sis de la tarda, en el que es presentarà les reflexions de les diferents trobades. Posteriorment es lliuraran els premis del V Concurs de Fotografia i es farà un reconeixement als membres de Pastorets amb més de 50 anys de trajectòria.

Paral·lelament, s’oferiran diferents espais formatius, dividits per àmbits com ara  l’acadèmic, el de direcció i gestió, l’artístic o el tècnic, a més d’un de maquillatge o vestuari. La jornada es clourà amb un concert i un sopar de germanor.

D’aquesta manera s’espera que finalment el IV Congrés de Pastorets de Catalunya vegi la llum aquest 2022 com a punt de trobada de persones, companyies i professionals que cada any posem en escena aquesta representació nadalenca, considerada una de les peces essencials de la cultura popular catalana. Els anteriors congressos es van celebrar l’any 1984, a Vilafranca del Penedès, a Cardona l’any 2000, i a Mataró l’any 2009.

+ info – publicat per efmr.cat