31 de gener 2006

Milán: La Cubana cumple 25 años haciendo teatro vida cotidiana

terra
30 gener 2006

El director de La Cubana, Jordi Milán, ha dicho hoy a EFE que la compañía teatral celebra hoy sus 25 años de vida artística, en los que 'no hemos hecho nada más que poner encima del escenario un teatro que ha existido toda la vida, el que hacemos durante nuestra vida cotidiana'.La Cubana celebra esta noche su primer cuarto de siglo de existencia con una fiesta-espectáculo para amigos, familiares e invitados en el Teatro Novedades de Barcelona.Creador de La Cubana junto a Vicky Plana en 1980, Milán ha señalado que '25 años significan mucho y nada, han pasado volando, sin darnos cuenta, y hemos hecho lo que nos gusta hacer: teatro'.'Nos hemos podido dedicar profesionalmente a lo que hacíamos como afición', ha añadido Milán, que ha recordado que La Cubana se formó a partir de un grupo de teatro de aficionados de Sitges (Barcelona).La Cubana 'tiene el estilo de la gente -ha añadido Milán-, lo que pasa en la calle, como lo que hacían las 'Teresinas', nombre de los personajes de una comedia de situación televisiva que en 1991 mostró en la pantalla de TV3 a unos mismos personajes, todos vecinos del mismo portal, durante un año.Las Teresinas, diminutivo de Teresa, son 'personajes que nosotros utilizamos mucho, son como nuestras madres, nuestras tías, nuestros 'teresinos' (los amigos), porque hay gente que con 20 años ya son Teresinas, y otros que no lo serán en la vida'.Teresina es el nombre que La Cubana emplea para definir a toda una clase de personas, hombres o mujeres, con una forma de ser, de actuar y de ver las cosas convirtiéndolas en un tipo de filosofía vital innata, un concepto de vida.La Cubana, según Milán, lleva al límite 'ese tipo de comportamiento social de las personas', lo 'observa', le 'da la vuelta' y lo pone en un escenario en clave de humor, utilizando para ello las cosas que pasan en el mercado, en la familia...La Cubana ha recibido muchos premios, entre ellos el Nacional de Teatro de la Generalitat de Cataluña en dos ocasiones para distinguir sus espectáculos 'Cegada de amor' y 'Cómeme el coco, negro'.En la actualidad tiene en el cartel del Teatro Novedades de Barcelona 'Mamá, quiero ser famoso', un montaje sobre la fama, 'esa locura de querer ser famoso a toda costa', que se despide de Barcelona cuando acabe el mes, ha dicho Milán.La fiesta con la que La Cubana celebra esta noche su aniversario empezará con una serie de 'acciones' en la calle, ante el Novedades, y un espectáculo en el interior del teatro con imágenes de sus espectáculos, desde 'Delikatessen' y 'Cómeme el coco, negro' hasta ahora.Después, conducirán a los invitados a un aparcamiento transformado para la ocasión, en donde se expondrán sus escenografías.En la actualidad forman parte de la compañía teatral diez actores, tres técnicos y el director, un grupo de personas que llega a la veintena de componentes si se añaden las encargadas de producción y vestuario.Además de los intérpretes actuales, han pasado por La Cubana actores y actrices como Santi Millán, José Corbacho, Anna Barrachina, Mercé Comes, Mont Plans, Ester Soto, Yolanda Ramos, David Fernández u otros.
Terra Actualidad - EFE

Educar para la crispación


el plural
31/01/2006
http://www.elplural.com

Murcia y Almería patrocinan teatro infantil que fomenta el anticatalanismo
Educar para la crispación
P.N
Teatros de Murcia y Almería han ofertado en los últimos meses una versión para el público infantil de "El Mago de Oz" que mucho dista de la inocente pieza escrita en 1900 por Lyman Franck Baum. Y es que esta adaptación de la obra -que pretende "entretener, divertir y enseñar", según sus reponsables- no esconde burlas a los catalanes ni al presidente del Gobierno. No falta la malvada "Bruja del Oeste", que habla con marcado acento catalán.
Sorprendentemente, en un momento en el que desde todos los frentes se insiste en la necesidad de educar para la integración y la multiculturalidad, hasta los más pequeños han sido incluidos en el debate social sobre el Estatuto de Cataluña. Una función teatral que, en primera instancia pretende ser una versión más de "El Mago de Oz", ha recorrido varios teatros incluyendo ciertos mensajes subliminales en contra de Cataluña, del Estatut y del presidente del Gobierno. Concretamente, los pequeños han podido seguir la obra en Murcia, Almería capital y Roquetas, feudos del Partido Popular.
El baile del Estatut
Según ha publicado El Periódico de Catalunya, en la versión de "El Mago de Oz" de la Compañía de Teatro Tespis, dirigida por Lorenzo Piriz-Carbonell, la malvada bruja -bautizada como ´bruja del Oeste´, que habla con un marcado acento catalán vive en una "tierra de peligros, arenas movedizas y caminos tenebrosos" y suspira por "asistir al baile de inauguración del Estatut". Resulta pues, cuando menos sorprendente que los responsables de esta obra empleen el Estatut como algo vinculado a la bruja, un personaje que para el público infantil simboliza el mal.
"Nada que ver con el Estatut"
En Murcia, donde la obra podrá ser vista de nuevo y gratuitamente por los escolares la semana que viene, esta particular adaptación de "El Mago de Oz" está sufragada por la Fundación Cajamurcia y el propio Ayuntamiento. Consultado el consistorio por elplural.com, fuentes de su gabinete de prensa explicaron que sus competencias se limitaban exclusivamente a prestar el escenario del teatro Romea. Las mismas fuentes insistieron en que el director del montaje aseguraba "no tener que ver nada con el Estatut, por lo que que no quiere entrar en la polémica".Por otra parte, desde Cajamurcia fueron tajantes: "Desconocíamos los hechos, pero desde nuestra Fundación llevamos varios años patrocinando eventos y nunca hemos entrado en el contenido de los mismos".
La función seguirá, por ahora
Ninguna de las dos fuentes consultadas se planteó la idea de suprimir las funciones previstas para este febrero en el teatro Romea de Murcia.Si los malos tienen un marcado acento catalán o van ataviados de azulgrana, como el Barça, el hada buena del cuento viste de rojo y gualda, los colores de la bandera española. Tampoco pasan desapercibidas algunas de las declaraciones de la bruja: "Con lo buena que soy, no sé por qué nadie me quiere. Tengo mucho talante para el diálogo". Aunque para los escolares, la frase puede resultar poco evocadora, a ningún adulto se le escapan ciertas alusiones a José Luis Rodríguez Zapatero, presidente del Gobierno.Por el cese de la animadversiónFelip Puig, portavoz de CiU en el Parlament rechazó ayer pronuciarse sobre el tema ante este medio al no querer "caer en provocaciones que no llevan a ningún sitio y que además no son buenas ni para la gente de Murcia ni para la de Cataluña". No obstante, mostró sus deseos de que "en poco tiempo la animadversión se vaya reduciendo".Hasta la fecha, más de 50.000 niños han asistido, bien en Murcia, o bien en Almería a esta representación.

full informatiu sala cabañes gener - febrer 2006


FULL INFORMATIU
gener-febrer de 2006

La Riera, 110-120 – 08301 MATARÓ - tel. 93.790.85.02
e-mail: salacabanyes@terra.es


23a. MATINAL ESPORTIVA "FI DE PASTORETS"

Ja teniu les botes a punt? Us esperem el diumenge 12 de febrer, a les 9 del matí als patis del col·legi Valldemia, a la gran matinal esportiva .
Es disputaran els partits de futbol masculí i femení (si les noies s’animen...). A les cartelleres i als vestidors trobareu les llistes per apuntar-vos. Per tal d'organitzar millor els equips, es demana als esportistes que el dia del partit portin dues samarretes, una blanca i una de color.
Albert Gené i Joan Llimona coordinen aquestes activitats. Adreceu-vos-hi per a qualsevol aclariment.

FESTA DE FINAL DE PASTORETS

El diumenge 12 de febrer, després de “les pedretes”, Sala Cabañes convida a una deliciosa xocolatada a tots aquells que heu col·laborat en Els Pastorets de Mataró d'aquesta temporada.
El mateix diumenge, un cop acabada la representació, farem el tradicional Show de Fi de Pastorets amb els actes de consuetud: enterrament de l'estrella i actuacions a càrrec dels membres de Sala Cabañes.
Coordina la vetllada Paquita de la Hoz. Cal que us hi poseu en contacte per detallar-li els números que penseu presentar i els detalls tècnics.
Procureu que les presentacions tinguin relació amb Els Pastorets
S'accepten propostes fins el dijous 9 de febrer.

EXCURSIÓ DE FINAL DE PASTORETS

Enguany us proposem fer una sortida a l’Alt Berguedà, el diumenge 19 de febrer, amb el següent programa:


· Sortida a les 7.30 h de Mataró en direcció a La Pobla de Lillet.
· Esmorzar en ruta
· Visita guiada als Jardins Artigas de La Pobla de Lillet, dissenyats per Antoni Gaudí
· Visita a Castellar de N’Hug. Temps lliure per visitar les fonts del Llobregat, passejar pel poble, o veure uns audiovisuals de la zona.
· Dinar al Restaurant Santa Bàrbara, de Sant Corneli
· Ball amb música en viu
· Retorn a Mataró

Menú adults
o Safates d’amanida, d’escalivada i de pernil, i fusta d’embotits
o Escudella i carn d’olla
o Safates de vedella amb bolets, conill amb allioli i peus de porc
o Bunyols amb moscatell
o Pa, aigua, vi i copa de cava
o Cafè i raig

Menú infantil (fins a 10 anys)
Macarrons
Pollastre
Bunyols
Beguda

Preu:
· Participants als Pastorets:
Viatge i visita guiada: gratuïts
Dinar: Adults 13,00 €
Nens 6,50 €

· Acompanyants:
Només viatge 9,00 €
Viatge + visita 12,00 €
Adults: viatge + visita + dinar 25,00 €
Nens: viatge + visita + dinar 15,50 €

Inscripcions
Els dilluns 23 i 30 de gener i 6 de febrer, de
9 a 10 del vespre, a Secretaria.
En fer la inscripció caldrà abonar l'import de les opcions escollides.

CARNESTOLTES

El dissabte 25 de febrer és Carnaval i celebrarem la tradicional Festa de Disfresses. Començarà a dos quarts de 10 del vespre, al teatre. Hi haurà premis per a les millors disfresses en les categories de:
Petits individuals, petits en grup, grans individuals, grans en grup i famílies (grans i petits)
El jovent s'encarrega de l'organització i coordinació de la festa i segur que ens farà gaudir d’una vetllada molt distreta amb un nou espectacle que ja estan preparant.

Per tal d’evitar els problemes de l’edició anterior, us recordem que aquesta és una festa per a la gent de Sala Cabañes, i per tant l’entrada serà restringida.
Mirarem de programar l’espectacle en una altra data que ja anunciarem, per tal que hi puguin assistir els amics.
Us esperem!!! i disfressats!!!

DIVENDRES ACTIVITATS

Sortides a teatre.
Podeu fer la reserva de localitats a secretaria, els dilluns de 9 a 10 del vespre.
· Panorama des del pont
TNC Sala petita
17 de febrer de 2006
· Mykado
Teatre Apolo
31 de març de 2006
Preu aprox. 30,50 €

NOVETATS ELS PASTORETS

Per tal de poder iniciar abans els assaigs de Els Pastorets 2006-07, l’apuntada per a poder participar tindrà lloc el mes de juny.
Ja us ho anirem recordant!!!

RECOLLIDA DE CARNETS

Totes aquelles persones que encara no teniu el carnet d’element actiu, cal que passeu per secretaria els dies 31 de gener i 6 de febrer de 9 a 10 del vespre, per tal de recollir-lo.
Recordeu que heu de portar una fotografia de carnet i que la tarja tindrà una validesa de dues temporades.

PROGRAMACIÓ

· Els Pastorets de Mataró
Direcció: Carles Maicas
Direcció musical: Alex Montasell
6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener
5 i 12 de febrer de 2006.

· Viatge a qualsevol lloc
Direcció: Carles Maicas
26 de febrer de 2006
A Palafolls

· El criat
Direcció: Josep M. Rabassa
11 i 12 de març de 2006

· Viatge a qualsevol lloc
Direcció: Carles Maicas
25 i 26 de març de 2006

· La vida perdurable
Neva
Direcció: Carles Maicas
12, 19 i 26 de maig de 2006

· Blanca-neus i els set nanets
Adaptació teatral de Josep M. Clariana
Direcció: Josep M. de Ramon
7, 14, 21 i 28 de maig de 2006
3, 4, 5, 10 i 11 de juny de 2006


CENTENARI DEL MÚSIC HONORAT VILAMANYÀ

Al llarg de l’any 2005 s’ha celebrat el centenari del naixement del mestre Honorat Vilamanyà i Serrat, compositor, pedagog, director i intèrpret musical.

Mataró ha homenatjat el mestre Vilamanyà dedicant-li una plaça amb el seu nom al Parc Central, davant de l’auditori.

La Sala Cabañes, on el mestre Vilamanyà dirigí amb vigorositat i encert l’orquestra i les corals d’Els Pastorets i La Passió per espai de deu anys, ens hem volgut sumar a aquests actes de commemoració i homenatge.I per això, el dia 6 de gener, vam comptar amb la presència de la seva vídua, la Sra. Mercè Sala, els seus fills Yago i Antoni, i altres familiars i amics del músic. En un entreacte de Els Pastorets, Immaculada Llorens va fer uns petita glosa de la seva figura i vinculació amb Sala Cabañes, i uns pastorets els hi van fer entrega d’un obse

El TNC recupera una obra major d'Arthur Miller

el periodico
30 gener 2006
El TNC recupera una obra major d'Arthur Miller • Rafel Duran indaga en el desig prohibit en la seva versió de 'Panorama des del pont'

Foto: TERESA MIRÓ"
Toni Sevilla i Albert Ausellé, en els assajos de Panorama des del pont. Foto: TERESA MIRÓ

ELENA HEVIA
BARCELONA
Quan està a punt de fer un any de la desaparició d'Arthur Miller, pes pesant de la gran tradició teatral nord-americana, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) rescata una de les seves obres majors, Panorama des del pont, dirigida per Rafel Duran i interpretada per Toni Sevilla, Albert Ausellé, Pepa López --en el seu debut al TNC-- i Andreu Benito.El muntatge, que s'estrenarà dijous que ve a la Sala Petita del TNC --"un lloc perfecte per mostrar l'espai limitat en què es mouen els personatges", assegura el director--, servirà, sobretot, per omplir un important buit en la programació teatral catalana dels últims anys. Aquestes són algunes de les coordenades del muntatge:DRAMA SICILIÀ Miller va viatjar a la Itàlia devastada per la guerra el 1947. D'aquella experiència en sorgeix l'argument d'aquesta obra, en què un emigrant sicilià que viu a Brooklyn amb la seva soferta esposa sent una passió possessiva i destructora per la nena, ara adolescent, que ha criat com si fos la seva filla. "Que no l'hi prengui ningú és el seu lema", resumeix Rafel Duran.El detonant del conflicte és l'arribada d'un jove cosí que s'enamora de la noia. En el desig prohibit del protagonista, Duran hi vol veure la passió oculta que Miller sentia per Marilyn Monroe mentre el seu matrimoni amb la seva primera dona amb prou feines es mantenia dret.SOMNI AMERICÀ Quan es va estrenar l'obra, originalment en un acte el 1955 i un any més tard en la versió londinenca de dos actes que va dirigir un jovenet Peter Brook --la mateixa que s'estrenarà al TNC--, els Estats Units acabaven de sortir de la caça de bruixes. Miller va ser un dels seus principals antagonistes, un activista contra la persecució política i la censura imposada pel senador McCarthy. D'altra banda, Panorama des del pont també és una càrrega de profunditat contra les condicions socials de la immigració. "Els sicilians van ser l'última gran onada a arribar als EUA", explica el director, que estableix vincles amb la nostra realitat recent: "Llavors els va tocar a ells, més tard vam ser nosaltres com a treballadors a Alemanya i ara tenim la reixa de la vergonya a Ceuta i Melilla".
TRAGÈDIA GREGA
Miller va entreteixir l'obra, naturalista i contemporània, en un canemàs clàssic. Duran ha optat per no accentuar aquest aspecte, en la seva opinió més artificial, i ha retallat la presència dels estibadors del port --"que a manera de cor grec recordaven una vegada i una altra al públic les faltes del protagonista"--, i ha deixat només en aquestes funcions Alfieri, l'advocat que actua com a narrador.
VERSIÓ CATALANA
Porta la firma de Joan Sallent, que s'ha vist obligat a unificar en català el particular anglès que parlen els emigrants: "En el seu lloc he deixat frases originals en italià".Així mateix, és conscient que en l'obra s'hi aborden temes extremadament complexos: "L'adulteri, l'incest, el sexe i l'homosexualitat apareixen a la peça, però no se'ls anomena mai. Potser és per una qüestió de censura, però en definitiva aquesta omissió és un tret estilístic", assegura.Noticia publicada a la pàgina 42 de l'edició de 30/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Nada es lo que parece

www.elpais.es
31 de gener de 2006
ISABEL OLESTI
El Rey de la Magia organiza sesiones matinales en el miniteatro que tiene instalado justo detrás de la tienda
Abran una caja de cerillas y enseñen que está llena. La vuelven a cerrar y la ponen de cabeza para abajo. Saquen luego el cajón de la funda y, sorprendentemente y desafiando la gravedad, las cerillas no se caen. Se vuelve a cerrar la caja y se explica que todo es normal. Giren la caja para arriba, la abren un poco, cogen una cerilla y la encienden. Después permitan que el público la examine. El truco... Si quieren saber el truco, que es de lo más básico, acérquense por el Rey de la Magia, la perla de la calle de la Princesa de Barcelona, allí le recibirán con los brazos abiertos Rosa Maria Llop, Josep Maria Martínez y de vez en cuando Jaume Nadal, todos pirados por este mundo que no es lo que parece, que agiliza la inteligencia de las personas y que, sobre todo, encandila a todo el que se deja sorprender, grandes y pequeños. Lo comprobé uno de esos domingos que el Rey de la Magia organiza una sesión matinal en el miniteatro que tienen instalado en la calle del Oli número 6, justo detrás de la tienda. Se trata de un espacio para 70 personas: los más pequeños se sientan en el suelo y el resto en unos bancos. Nadie mira si está cómodo o no, si el de al lado le oprime el brazo o si no tiene espacio para dejar el abrigo: la gente va a disfrutar de la función. Y todos nos damos cuenta de que estamos en un sitio especial, como entre amigos. El artista está tan cerca que los juegos de manos casi te rozan la nariz. Los pequeños están embobados y los mayores otro tanto y cuando el mago les invita a salir al escenario parecen más niños que sus hijos. Esto lo percibí admirando la actuación de Alis Kim, un joven mago que a los ocho años entró en el Rey de la Magia y quedó tan prendado que decidió seguir el mismo camino que sus antecesores Li Chang, Partagàs, Fu Man Chu, Fu Li Chang... Y allí se formó Alis Kim, como todos, porque cualquier mago, cualquier prestidigitador, ha pasado horas encerrado en esta tienda.
¿Y quién no se ha parado alguna vez delante del escaparate de la calle de la Princesa? Pues si aún no lo han hecho les recomiendo que se den un paseo por la Ribera y entren en la tienda. Allí parece que el tiempo ha retrocedido un siglo, no en balde el negocio se abrió en 1881 y pocas cosas han cambiado en su decoración. Lo inauguró Joaquim Partagàs, famoso prestidigitador que abrió un pequeño teatro, el Salón Mágico, en La Rambla y consiguió que su establecimiento, único en todo el estado, fuera conocido por los aficionados de todo el mundo. Carles Bucheli, con nombre artístico Carlston, relevaría a su maestro Pastagàs en 1932 y se convertiría a la vez en maestro de toda una generación, entre ellos Joan Forns, el gran Li Chang, que un día compró todos los trucos de la tienda para que nadie hiciese juegos de manos que él no conociera. Bucheli recibió el premio Sebastià Gasch en 1977, falleció cuatro años más tarde y su familia se hizo cargo del negocio. Pero con el cambio, el Rey de la Magia ya no es lo que era, el espíritu ha volado con Bucheli y a mediados de la década de 1980 se teme que la tienda desaparezca. Es entonces cuando entra en escena Joan Brossa, que anima y hace lo imposible para que Josep Maria Martínez recupere lo que fue este reducto de magia. Él y su compañera Rosa Maria llevan toda la vida dedicada al ilusionismo ofreciendo sus propias obras. El dúo se llama Capsa Mágica Teatre y han recorrido los rincones más inimaginables de nuestro territorio. Alentados por el poeta, en 1984 se embarcan en la aventura y recuperan la tienda. Más tarde editan El rei de la màgia, 32 libros acompañados de juegos de manos, y en 2002 fundan una asociación cultural con el mismo nombre. Montan una escuela de magia para adultos y pequeños y abren el pequeño teatro en el local de ensayos de la compañía. Arriba, en el altillo, instalan un museo, que no sé si es el más pequeño del mundo, pero sí uno de los más entrañables y emotivos para el que sabe apreciar este arte de los imposibles. Cubiletes, cajitas de mandarín, mesitas, vestidos, maquetas y dibujos previos para preparar el espectáculo, varitas mágicas, relojes, carteles y fotografías de los grandes magos, velas, candelabros, huevos, pelotas, infinidad de cintas y pañuelos de todos los colores... Ingenio, poesía y tradición en un espacio mínimo. Dice María Rosa que están buscando un local más grande, que también incluirá un nuevo teatro, pero este antiguo piso de la calle del Oli respira magia y misterio por todos los rincones.
Le pregunto por qué no hay mujeres magas y me responde que la mujer es más intuitiva y le va mejor el papel de druida, mientras que el hombre sabe enredar mejor porque vive en constante contradicción. "El mago dice una cosa mientras hace otra distinta y a la vez el público ve otra que no tiene nada que ver". Me cuenta que durante muchos años el Rey de la magia ha sido la única tienda de España de esta especialidad y que es un referente en todo el mundo. Existen dos editoriales dedicadas exclusivamente a este arte. "Si entras en este mundo es difícil de que salgas porque te atrapa. Hay gente que guarda el repertorio de toda la vida en un armario y de vez en cuando lo saca y practica". Ella recomienda el aprendizaje a partir de los ocho años, pero muchos de los que aquel domingo contemplaban extasiados a Alis Kim eran más pequeños. Y cuando abrieron las luces se apresuraron a coger los granos de arroz que por un momento se habían transformado en agua y lo escondían en la mano y representaban su propia magia.

30 de gener 2006

La UE Mataró millora però torna a perdre

cap gros
30 gener 2006

Encadena la sisena derrota consecutiva a la pista del Finques Olesa (85-71)
per Marc Mayola

30/01/2006 14:46

L'equip mataroní segueix immers en una profunda crisi de resultats que, ara mateix, el situa a dos partits de fugir de la zona de descens. Les victòries de l'Igualada i el Montsó compliquen, una mica més, la situació dels unionistes. Ahir, a Olesa, els homes de Margall van sortir molt concentrats però es va acabar imposant la duresa dels locals.Al final dels primers deu minuts, el Mataró guanyava de cinc punts (16-21). L'inici del segon període va ser desastrós i els visitants es van quedar clavats amb els 21 punts que tenien al final del primer quart. L'Olesa va aprofitar aquests moments d'amnèsia mataronina, i l'excessiva permissivitat arbitral amb la seva duresa, per apuntar-se un parcial de 29-13 i recuperar el control de la situació. Al descans, 45-34.A la represa, els de Margall van tornar a treballar amb intensitat per mirar de remuntar el partit. A partir d'aquí, el matx va ser força equilibrat però el fatídic segon quart va pesar com una llosa i els locals van poder especular amb l'avantatge que tenien. A més, Charles Poe va ser un autèntic maldecap pels mataronins.
El veterà jugador de l'Olesa, amb 25 punts i 16 rebots, va ser el gran artífex de la victòria del seu equip.Debut de Cuadrelli i poca aportació de GerosL'italo-argentí Guido Cuadrelli va debutar com a nou jugador de la UE Mataró. Va tenir 28 minuts (9 punts/ 8 rebots). Margall considera que "ens pot ajudar molt però ahir va jugar massa exterior. Jo li demano que jugui més per dins." Per la seva part, Vaggelis Geros, un altre dels fitxatges d'hivern del club, segueix sense agafar la forma necessària i podria tenir els dies comptats a la UE Mataró.

La fitxa
Finques Olesa: 85. Llull (7), Paredes (4), Tural (6), Poe (25), Termens (8), Vilanova (8), Garcia, Holgado (9), Pino (4), Prat (14).

UE Mataró: 71. Paco Hernández (15), Xavier Costa (17), Artur Magriñà (6), Marc Sobrepera, Sergi Homs (2), Roger Juan (4), Jordi Ventura (18), Guido Cuadrelli (9), Edgar San Epifanio, Vaggelis Geros.

Parcials: 16-21, 29-13, 18-17, 22-20.

Àrbitres: Enfedaque i Marín.

El femení guanya al Segle XXI i s'estabilitza a la zona mitja de la classificació
UE Mataró: 63. Anna Sala (4), Elena Múrcia (8), Laura Argemí (5), Berta Siñol (4), Rosa Maymí (4), Anna Carbó (16), Susana De Miguel (3), Eva Vilarrubla (8), Begoña Gárate (3), Teresa Nicolás (8).

Segle XXI: 59. Nicholls (15), Garriga, Pérez (2), Torrens (17), Jorge (6), Rodríguez (1), Bahi (5), Agulló (4), Cebrián, Reyes (3), Moral (2), Freixanet (4).
Parcials: 15-18, 16-8, 14-17, 18-16.
Àrbitres: López i Marín.

La UE Mataró es desinfla a Olesa i acaba cedint


tot mataro
30 gener 2006

Els homes de Margall no acaben de trobar la solució al seu mal moment i encaixen la seva sisena derrota consecutiva
La primera victòria de la segona volta es fa esperar, ja que l’Olesa es va mostrar molt més sòlid en el joc interior i va acabar derrotant clarament a la UE Mataró, que no aconsegueix retrobar les sensacions dels millors moments de la temporada. Es troba submergit en la zona de descens i per sortir-ne té una bona oportunitat al rebre aquesta setmana a un dels equips que es troben per sota en la taula, l’Andorra.
OLESA 85-71 UE MATARÓ
Finques OLESA: Llull (7), Tural (6), Poe (25), Lisard (8) i Pino (4); Paredes (4), Vilanova (8), García, Holgado (9) i Prat (14). 6 triples: Poe (4), Llull i Holgado. 32 de 62 tirs de camp (52%). 15 de 18 tirs lliures (83%). 41 rebots. 22 faltes personals.
UE MATARÓ: Paco Hernández (15), Xavier Costa (17), Sergi Homs (2), Roger Juan (4) i Jordi Ventura (18); Artur Magriñà (6), Marc Sobrepera, Guido Cuadrelli (9), Edgar San Epifanio i Vaggelis Geros. 6 triples: Ventura (3), Costa (2) i Hernández. 27 de 64 tirs de camp (42%). 11 de 15 tirs lliures (73%). 29 rebots. 16 faltes personals.
ÀRBITRES: Enfedaque i Marín. MARCADOR: 16-21, 45-34; 63-51 i 85-71.
Resultats i classificació del grup C de la Lliga EBA

Thatcher, reina del musical


la vanguardia
29 gener 2006

La ex primera ministra, ´protagonista´ de un estreno en Coventry
La obra es un ataque devastador a una líder tan idolatrada como detestada por millones de británicos

RAFAEL RAMOS
29/01/2006Londres. Corresponsal

Alos ochenta años, aquejada de alzheimer y retirada de la política, Margaret Thatcher puede añadir un nuevo elemento a su amplio currículum: compartir con Elvis Presley o Freddie Mercury el honor de un musical dedicado a su vida y obra. Pero una cosa es segura: la Dama de Hierro no abandonará el confort de su fabulosa mansión de Belgravia para acudir al estreno de la obra en Coventry. Thatcher. The musical,creado por la troupe teatral exclusivamente femenina Foursight Theatre, no es precisamente un homenaje a la ex primera ministra del Reino Unido, sino más bien todo lo contrario: una denuncia satírica con toques de pantomima estridente de los excesos de la mujer que dominó la escena política británica de los ochenta, y cuya alianza con Ronald Reagan (y también con Gorbachov) impulsó la agenda neoconservadora y contribuyó a la caída del muro de Berlín. "La obra no pretende ni denigrar ni glorificar a Margaret Thatcher", dice la codirectora del Foursight Theatre, Naomi Cooke. "Es evidente que hay muchas personas que la odian, pero no se la puede despachar simplemente como un monstruo, porque todos la hemos visto llorar y también tiene una cara vulnerable". Pero detrás de esta pretensión de neutralidad se dibuja un ataque devastador a una líder idolatrada por millones de británicos y detestada por otros tantos. La producción no pretende en ningún momento ser un análisis objetivo de la década que Maggie residió en el número 10 de Downing Street, pero sí un repaso a los momentos supuestamente estelares de su mandato: la guerra de las Malvinas, la represión de los mineros y huelguistas, la poll tax,la ola de privatizaciones, el atentado contra su vida en Brighton por parte del IRA y su virtual asesinato político (aparece acuchillada por la espalda, al estilo de Julio César a manos de Bruto), todo ello a ritmo de números musicales notablemente irreverentes como La hija del tendero,La Dama de Hierro,Remodelación ministerial o El blues de los ´tories´.Quienes asistan a partir del 7 de febrero a Thatcher. The musical en el Warwick Arts Center de la ciudad de Coventry verán a la ex primera ministra conservadora - representada por varias actrices distintas- con el biberón en un cochecito de bebé y el número 666 grabado en la frente, cantando canciones de amor a Ronald Reagan, agitando al aire su famoso bolso, persiguiendo niños, empujando al comentarista político de la BBC o siendo expulsada de Downing Street por los rebeldes de su propio partido (con Michael Heseltine, alias Tarzán,a la cabeza). Maggie es caracterizada como la tendera, la militar, la patriótica o la diva en las sucesivas escenas del divertido esperpento, y en cada una de ellas aparece con una peluca cada vez más voluminosa. Una de las más polémicas muestra los cadáveres de jóvenes soldados argentinos flotando boca abajo en el Atlántico Sur, mientras pensionistas británicos la vitorean ondeando banderitas de la Union Jack y una marioneta que representa a la Dama de Hierro entona el Don´t cry for me, Argentina.La obra se sitúa en el contexto del drama y la comedia de denuncia política que se ha extendido desde el festival Fringe de Edimburgo hasta el West End de Londres, pasando por los pequeños escenarios teatrales de pub, con críticas a Blair y Bush, a la guerra de Iraq y los excesos de Guantánamo, e incluso a Jose María Aznar y la derecha española en la obra de Mike Leigh A thousand years, sobre cómo una familia de judíos británicos intelectuales y progresistas ve el conflicto de Oriente Medio (uno de los grandes éxitos de la pasada temporada). El legado de Margaret Thatcher sigue siendo objeto de controversia y múltiples interpretaciones una década y media después de su caída. Sus admiradores, que los hay, le atribuyen logros como crear una nueva clase media con la venta de las viviendas populares de protección oficial a sus inquilinos, modernizar desde la teoría liberal la economía y plantar cara lo mismo a los sindicatos que al comunismo, y puede afirmarse con escaso margen de error que el mismo Tony Blair es un continuador de sus políticas. Sus detractores, en cambio, la acusan de haber destruido la fibra social de Gran Bretaña y haber contribuido a crear una sociedad desalmada con diferencias cada vez más abismales entre ricos y pobres, dominada por la avaricia y donde el dinero es lo único que importa. Los creadores deThatcher.The musical no pretenden ocultar de qué lado del debate se han situado.

El musical 'Evita' volverá a Londres con una actriz argentina

terra
29 gener 2006

El musical 'Evita', compuesto por los autores Andrew Lloyd Webber y Tim Rice, regresará al West End de Londres en una nueva versión que protagonizará la actriz, cantante y bailarina argentina Elena Roger, publica hoy 'The Sunday Times'.'Evita' no se ha representado en los escenarios londinenses durante veinte años y sus creadores quieren que sea una argentina quien evoque a María Eva Duarte de Perón (1919-1952), conocida como 'Evita', esposa del presidente argentino Domingo Perón (1895-1974).Lloyd Webber y Rice, que no han anunciado la fecha del estreno de la nueva función, quieren que la obra atraiga a gente joven quizás más acostumbrada a asistir a un concierto de rock que a un musical.Por eso, los productores, que han colaborado antes en otros proyectos como el célebre musical 'Jesucristo Superestar', han elegido a Roger, de 30 años y gran estrella en su país, para dotar al espectáculo de un tono más contemporáneo.De hecho, la nueva función se parecerá más a la película 'Evita' (1996), de Alan Parker y protagonizada por Madonna y Antonio Banderas, que al propio musical estrenado en 1978 en el West End, la conocida zona de los teatros en el centro de Londres.'Evita', con canciones tan memorables como 'No llores por mí Argentina', ha sido votada como uno de los cinco mejores musicales de los últimos treinta años en diversos sondeos de opinión hechos en el Reino Unido.

29 de gener 2006

La darrera representació dels Pastorets


la malla.net
29 gener 2006


Puig-reig L'Ametlla de Merola, 29 de gener
Aquest diumenge és l’última oportunitat per veure una de les darreres representacions de Pastorets de la temporada: els pastorets de l’Ametlla de Merola. Es caracteritzen per tenir una música i una lletra pròpies, una escenografia artesanal i la participació entusiasta de tot el poble.
Els Pastorets de l’Ametlla de Merola figuren entre els més antics de Catalunya. La seva primera representació data del 1878 quan un conjunt de persones disfressades fan una representació teatral en el marc d’una cerimónia religiosa a l'església. La prohibició de fer teatre dins el temple va provocar que es traslladessin les representacions a un teatre nou, on l’any 1902 s’estrenen els primers Pastorets. Els Pastorets de l’Ametlla de Merola són el resultat de la gran tradició de teatre que hi ha hagut des que el poble nasqués, l’any 1832, de la mà d’una colònia tèxtil. Els Pastorets han estat i encara són un dels motors culturals de la vila i una veritable escola de teatre per diferents generacions d’ametllencs. En l’actualitat, la representació teatral està supervisada per l’Associació Cultural Esplai. El text és obra de l'autor local Francesc d’Assís Picas, si bé està inspirat en La rosa de Jericó. La música, que va ser primer composada per Josep Conangla, és de Carles Casas, que la va arreglar l’any 1992. En total hi participen unes 160 persones, uns 50 decorats de paper exclusius, pintats a mà i que es belluguen gràcies a un complex sistema de politges.
La darrera representació dels Pastorets 2006 es farà diumenge 29 de gener a 2/4 de 5 de la tarda al teatre.

La bruixa dolenta de l'Estatut



el periodico
29 gener 2006

Una versió de l'obra infantil 'El mag d'Oz' satiritza els catalans i Zapatero per terres murcianes i andaluses • El muntatge està sufragat per Cajamurcia i l'ajuntament murcià, sota control del PP

Foto: SERGIO CARO"


NACHO PARA
ALMERIA
La malvada Bruixa de l'Oest parla amb marcat accent català, s'autoproclama "presidenta del camp de roselles verinoses", viu en una "terra de perills, arenes movedisses i camins tenebrosos", identificada veladament amb Catalunya, i sospira per assistir "al ball d'inauguració de l'Estatut". Més de 50.000 nens de Múrcia i Almeria ja han escridassat el pèrfid personatge d'El mag d'Oz, en la versió teatral de Lorenzo Píriz-Carbonell, sufragada per Cajamurcia i l'Ajuntament de Múrcia, tots dos sota control del Partit Popular. Teatre polititzat i gratuït dirigit al públic infantil. "Una obra per a nens amb abundants elements de complicitat amb els adults", segons explica la web del Romea, el teatre murcià que ha estrenat i ha produït aquest muntatge.Fada espanyolaEncara que no s'hi cita Catalunya expressament, la bruixa dolentíssima deixa clara la seva procedència des de la primera aparició en escena. "M'han ordenat que us aniquili. Així m'ascendiran, em convidaran al ball d'inauguració de l'Estatut, un luxe", assegura la bruixa intercalant paraules en català. La fada bona del conte va vestida de rojigualda, com la bandera espanyola, mentre que un dels sicaris de la bruixa, el Rei dels Micos Voladors, l'odiós personatge que aconsegueix empresonar els bons, llueix grans ales blaugrana, els colors del Barça."Tan bona que sóc, no sé per què ningú m'estima. Tinc molt de talante per al diàleg", arriba a dir la Bruixa de l'Oest, en una referència velada al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. "No em convenceràs amb paraules, ets dolenta", li contesta Dorita, la virtuosa nena que protagonitza el conte. Per rematar l'obra, Dorita mata la bruixa catalana abocant-li a sobre una galleda d'aigua, tota una al.legoria de l'obsessió murciana pel Pla Hidrològic Nacional (PHN), al qual es va oposar Catalunya.Estrenada el 17 de desembre passat al teatre Romea de Múrcia, l'obra finalitza, demà i demà passat, a El Ejido, una gira per les principals localitats almerienques controlades pel PP, Almeria capital i Roquetas incloses. Els escolars, d'edats entre els 5 i els 12 anys, assisteixen gratis a les representacions, en sessions intensives de dues o tres representacions diàries. "L'estan veient moltíssims nens, més de 50.000 fins avui. N'estem contentíssims", va afirmar Antonio Llama, escenògraf i soci fundador de la companyia murciana Tespis, encarregada del muntatge, després de la representació de dijous passat a l'auditori Maestro Padilla d'Almeria.En contraposició a la malvada bruixa catalana i els seus sequaços, els personatges que desperten la simpatia dels nens --la nena Dorita, l'Espantaocells sense cervell, el llenyataire de Llauna i el Lleó Covard-- simbolitzen, segons el director de l'obra, "els valors que dignifiquen l'ésser humà: el sentit comú, la tendresa, el valor, la lleialtat, l'amor, la solidaritat, la intel.ligència, el respecte a la vida, la bondat, l'honradesa i la veritat".Píriz-Carbonell ha definit també la seva versió d'El mag d'Oz, escrita l'any 1900 per Lyman Frank Baum i popularitzada pel musical cinematogràfic de Victor Fleming el 1939, amb Judy Garland en el paper protagonista, com "una comèdia amb molt sentit de l'humor que fascina nens i adults, un conte de fades gairebé modern concebut per entretenir i ensenyar". Però el missatge final és que a la bruixa catalana se l'ha d'eliminar "i així no tornarà a molestar".Una obra que arrossegaEncara que sembla dubtós que els nens identifiquin la maldat de la Bruixa de l'Oest amb l'accent català i les referències a l'Estatut i al tarannà de Zapatero, aquí queda la reflexió del crític teatral del diari La Opinión de Múrcia, Javier González Soler, publicada el 3 de gener passat: "Això pot sonar a tòpic, però un dels meus fills fa dos dies que està obsessionat amb els personatges del Mag d'Oz, i crec que això vol dir alguna cosa. L'espectacle arrossega el públic infantil".Cap al final de l'obra, quan el personatge que encarna el Mag d'Oz demostra ser "un impostor que ha enganyat a tothom", el discurs de la virtuosa Dorita, acèrrima defensora de la família, s'assembla molt als recurrents retrets del Partit Popular al president Zapatero: "Aquesta gent bona es mereix un governant de veritat i no un il.lusionista".El Mag d'Oz, en la curiosa versió de Píriz-Carbonell, tornarà al teatre Romea de Múrcia en 11 noves funcions gratuïtes per a col.legis entre el 7 de febrer i l'1 de març.
Noticia publicada a la pàgina 23 de l'edició de 29/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

28 de gener 2006

Pepe Rubianes rep l'onzè premi Gat Perich per tota una vida dedicada a l'humor


el punt
28 gener 2006

M'omple d'orgull rebre un premi que porta el nom d'aquest gran filòsof i que va rebre Gila», diu
XAVIER CASTILLÓN. Premià de Dalt

L'actor Pepe Rubianes ha estat guardonat amb l'onzè Premi Internacional d'Humor Gat Perich, que el 18 de febrer es lliurarà a Premià de Dalt. El premi s'havia atorgat fins ara només a humoristes gràfics, però ara s'ha obert a l'humor en general. Entre els candidats d'aquesta edició també hi havia Godoy i Buenafuente. Pepe Rubianes, que va ser elegit abans de la recent polèmica per unes efusives declaracions seves a TV3 contra el nacionalisme espanyol, es va mostrar ahir molt honorat de rebre el premi que porta el nom del «gran filòsof i humorista» Jaume Perich i que també va rebre Gila, «el meu mestre i amic admirat», va dir.
+ Pepe Rubianes ha estrenat recentment a Barcelona Lorca eran todos, una obra que s'aparta dels seus clàssics monòlegs. Foto: X.C. El jurat del premi Gat Perich està format per representants dels diaris El Punt, Avui, El Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo, ABC i Diari de Girona, i també en forma part el dibuixant Fer, amb veu però sense vot, que l'any passat va rebre el premi en la seva desena edició i que aquest any serà el protagonista de l'exposició Fer, qui és Fer?, que s'inaugurarà també el 18 de febrer a la casa de cultura Can Figueres, de Premià de Dalt, complementada amb una altra mostra sobre els cartells del premi Gat Perich. A més, el mateix dia del premi es farà l'acte de donació de més de 1.000 llibres d'humor polític de la col·lecció personal de Jaume Perich a la biblioteca municipal de Premià de Dalt, que porta el seu nom.Fer remarca que el premi a Pepe Rubianes està plenament justificat per tota la seva llarga trajectòria escènica, durant la qual «ha fet riure i ha fet pensar alhora». Fer recorda, a més, que altres grans humoristes com ara Gila, Mingote i el mateix Perich han combinat l'humor gràfic amb el teatre i la televisió. «Gila, per exemple, era millor actor que ninotaire», afirma. Diu Fer que ja fa un parell d'anys que el jurat pensava en Rubianes com a possible candidat, i ara vol desmarcar completament la seva elecció de la polèmica que ha suscitat en alguns sectors conservadors una recent intervenció de Rubianes en el programa El Club de TV3, per la qual la Fundación para la Defensa de la Nación Española ha anunciat una querella contra l'actor. «Com a galaicocatalà -diu Rubianes- em fan molt de mal totes les agressions que s'han produït contra Catalunya, fent un mal ús de la democràcia. Tenen molta sort que el català sigui un poble pacífic i tranquil. I contra mi ja poden dir el que vulguin, perquè no serà més fort que tot el que jo ja m'he dit a mi mateix.» En tot cas, Pepe Rubianes no vol alimentar més el foc de la crispació: «Prefereixo mantenir-me al marge de tota aquesta història.» En nom del jurat del premi, Fer també ha volgut deixar clar que «no s'ha concedit el premi a Rubianes per provocar encara més; de fet, ja fa dies que el veredicte estava decidit». Fer també ha puntualitzat que el jurat va triar Rubianes gairebé per unanimitat: «Dels 9 membres del jurat, 8 van votar per ell i l'altre va dir que estava d'acord amb l'elecció, però que volia fer una mica la punyeta.»Vells amicsCuriosament, el lleonès Fer i el gallec Rubianes ja es coneixien des dels seus temps a la Universitat de Barcelona, quan el primer estudiava història i el segon, filosofia. «Ara m'acabo de recordar que encara li dec diners a Fer d'aquella època. Ell dibuixava unes postals per guanyar-se algun duro i jo li vaig dir que me'n passés unes quantes per vendre-les. La veritat és que les vaig vendre totes, però després em vaig gastar els diners per sortir amb alguna noia que m'agradava. Des d'aquí prometo que li pagaré tot el que li dec, encara que sigui al cap de trenta anys, com si fos una hipoteca postalera.» Diu Rubianes que no és amic dels premis que fomenten la competitivitat entre els actors, però sí dels guardons, com ara el Gat Perich, que, diu: «Em demostren que el que estic fent serveix per a alguna cosa.» I acaba: «Estic emocionat.»

La segona generació d'«El Mikado»


el punt
28 gener 2006

Dagoll Dagom reposa la comèdia de Gilbert & Sullivan 20 anys després al Teatre Apolo de Barcelona
JORDI BORDES. Barcelona

Gran part del repartiment que interpreta avui la reposició d' El Mikado fa 20 anys que estava en l'edat de primera comunió. La versió original que ara porten a escena la van veure, molt més tard, gràcies a la televisió i al DVD. La companyia Dagoll Dagom va estrenar la revisió al novembre a Santurce en castellà i ahir i avui es fan a Girona les primeres representacions en castellà. El musical, escrit per Gilbert & Sullivan el 1885, farà temporada a l'Apolo del Paral·lel durant dos mesos. Fa 20 anys només hi havia un restaurant japonès a Barcelona. Ara, els divendres i dissabtes se servirà sushi al vestíbul del Paral·lel.
+ L'equip d'actors que recupera El Mikado, ahir al matí, al vestíbul del teatre del Paral·lel. Foto: ANDREU PUIG El primer que va veure Toni Viñals, (de 27 anys, Nanki-Poo a l'escena) de Dagoll Dagom va ser Mar i cel en vídeo. Com a treball de fi de carrera, a l'Institut del Teatre, va reposar T'odio, amor meu, amb els directors d'aquesta companyia, «que és el referent» dels musicals a Catalunya. També Dulcinea Juárez (28 anys, Yum-Yum) va ser companya de Viñals en la primera promoció de musicals a l'Institut del Teatre. Ella, que ha presentat a Madrid La bella y la bestia i la gira de The Queen, va decidir presentar-se a les audicions, després que un company li recomanés l'opereta i li passés el DVD. És el primer treball que fa en català. El musical que va marcar el destí professional de Mariona Blanch (29 anys, Katisha) va ser Sweney Todd, tot i que també es va deixar enamorar per les emissions de Flor de nit, Mar i cel i El Mikado a la televisió. Per Jaume Ortanobas (32 anys, Pistach), aquesta obra és la seva primera experiència professional i també va ser, als 13 anys, la primera que va anar a veure amb l'escola. Josep Maria Gimeno (47 anys, Ko-ko) és dels pocs que quasi coincideixen amb la dels responsables de Dagoll Dagom (Joan Lluís Bozzo, Ana Rosa Cisquella, Miquel Periel). Per l'actor, la diferència entre les dues generacions és que la d'ara està més preparada i, a més, té més possibilitats d'actuar. La prova més evident és, recorda Bozzo, que van necessitar quatre mesos d'assaig per preparar la primera versió («vam fer una companyia amb actors que cantaven i actors que debutaven interpretant i ens ensenyàvem els uns als altres»). Ara han aixecat la producció en sis setmanes d'assaig i, comenta la coreògrafa Anna Briansó, s'ha pogut avançar més en l'apartat de dansa.El Mikado parla d'un emperador japonès que prohibeix el flirteig prematrimonial sota l'amenaça d'execució. Per esquivar la condemna, al poble de Titipú decideixen elevar al rang d'Honorable Senyor Botxí un sastre que és el primer dels condemnats a mort: d'aquesta manera, mai podrà executar-ne cap altre si abans no es mata a si mateix. Per Cisquella, el mèrit d'aquest llibret de finals del segle XIX és que manté la modernitat gràcies a l'humor absurd. No és d'estranyar que el mateix Groucho Marx fes una versió d'aquest clàssic en què «hi ha un botxí que no vol matar ningú».La versió de Xavier Bru de Sala (lletra) i Joan Vives (música) han actualitzat els gags musicals. Bru de Sala celebra l'avantatge de traduir de l'anglès perquè permet trobar l'humor en el context actual. Si el 1986 la cançó es reia de l'eslògan Barcelona, més que mai, avui el vers s'ha canviat pels fòrums del carai. Evidentment, l'Estatut, («determinada emissora de ràdio», insinua Periel), el pla del civisme, els MP3 i els metrosexuals són motius d'escarni en aquesta opereta, que critica la hipocresia del poder.

La UE Mataró busca una victòria balsàmica per frenar la crisi de resultats

cap gros
28 gener 2006

Amb cinc derrotes consecutives i antepenúltims en la classificació, els unionistes visiten el Finques Olesa, situat a mitja taula
per Salva Fernàndez
28/01/2006 12:37
La UE Mataró continua la seva caiguda sense frens cap a un descens de categoria. Els unionistes sumen ja cinc derrotes consecutives i són antepenúltims, empatat a victòries/derrotes amb els penúltims. D'aquesta manera, els homes de Josep Maria Margall visiten el camp del Finques Olesa, vuitè classificat. El partit, que es disputarà demà a les 18.15, podria col.locar als mataronins, en cas de victòria, onzens i fora de la zona de perill, ja que hi ha cinc equips amb una diferència de tant sols una victòria, i fins a vuit equips amb una diferència de dues victòries. Tot i això, la trajectòria de la UE Mataró ha de començar a millorar si vol continuar a la lliga LEB.

El PP 'versus' Pepe

avui
28 gener 2006

Jordi Capdevila

L'humorista Pepe Rubianes ha estat proclamat guanyador de l'XI Premi Internacional d'Humor Gat Perich com a reconeixement "a la seva trajectòria professional". El premi el va decidir dimecres passat un jurat format per representants dels principals diaris de Catalunya.
La concessió del premi a un humorista del món del teatre ha estat possible perquè "aquest any s'ha canviat l'orientació per concedir el guardó", ja que fins ara s'havia premiat sempre "només humoristes gràfics coneguts en el seu vessant mediàtic, com Gila, Mingote i el mateix Perich. Un altre canvi del premi consisteix que per primera vegada es lliurarà a Premià de Dalt, on havia viscut Perich, en comptes de Llançà, seu de les edicions anteriors. L'acte de lliurament es farà el pròxim dia 18 de febrer, coincidint amb l'obertura de l'exposició Fer, qui és Fer?, que fa un repàs de la trajectòria professional del premiat de l'any passat.
La notícia del premi es va fer pública ahir, el mateix dia que s'aixecaven moltes veus del PP molestes per la intervenció de Rubianes en el programa El Club de Televisió de Catalunya i per una entrevista publicada al diari digital e-notícies.com amb dures declaracions contra l'Espanya i els espanyols feixistes.
El PP de l'Hospitalet de Llobregat va demanar a l'alcalde que Rubianes no torni a actuar al teatre municipal ni en cap escenari de la ciutat si abans no demana disculpes, i va sol·licitar al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) la seva intervenció. També el PP, en aquest cas d'Extremadura, va demanar a l'artista que es disculpi perquè Rubianes va dir que Catalunya alimenta mig Extremadura i "ni els gossos rabiosos mosseguen la mà dels qui els donen menjar".
Rubianes va declarar ahir a l'AVUI que el premi li havia produït "molta alegria" perquè "admiro molt Perich", un ninotaire "que està molt a prop meu i lluny com jo dels que es volen querellar contra mi i boicotejar-me". També li produeix satisfacció que l'hagin guardonat amb un premi fins ara dedicat bàsicament a artistes gràfics.
També li fa il·lusió el guardó perquè coincideix "amb un moment delicat" fruit d'una "manipulació de les meves intervencions". L'humorista vol aclarir que en les seves declaracions a la televisió i a e-notícies.com sempre es referia "a l'Espanya feixista i cavernícola que no fa res més que insultar Catalunya, que no la deixa ni respirar, i no a l'Espanya democràtica i respectuosa, que admiro profundament". Tampoc no va contra el PP, que tant s'ha indignat, "sinó contra un sector del PP, el més ultramuntà, que em recorda els que van fer els atemptats d'Atocha". Un PP al qual fins i tot "Tejero dóna suport".
No li estranya, a Rubianes, que aquest PP, que mai no ha condemnat els insults de la COPE a Catalunya i que es va oposar a la creació del CAC, ara el vulgui "boicotejar" i utilitzar aquesta institució. Són "els ultraconservadors que cada dia es van ancorant més a la dreta", però que "no em faran callar".

Un western muy familiar

la vanguardia
28 gener 2006

JOAN-ANTON BENACH

Escena primera: un fotógrafo cuenta, horrorizado, la escena de un crimen descubierta por azar. Los asesinos asaltaron una peluquería y dejaron en el suelo a un niño acribillado a balazos. Se supone, digo yo, que la criatura no estaría muerta, puesto que no paraba de sangrar, pero al fotógrafo no se le ocurrió llamar a una ambulancia; al parecer, se quedó quieto como un pasmarote hasta que llegó la madre del niño, desesperada. Escena segunda: el pasmarote ha sido capturado por los asesinos que viven en una vieja caravana perdida en el Oeste americano. Ellos son un hombre y una mujer jóvenes y arruinados, sin ningún proyecto a la vista, sin apenas comida para prorrogar tres o cuatro días su precaria situación. Bonnie and Clyde en versión indigente. Ahí están, ocultos en el desierto, a la espera de que alguna circunstancia les ilumine un camino más o menos apetecible. El hombre resulta herido accidentalmente por la pistola que se le dispara a la mujer, y a partir de ahí la historia ingresa en el reino de la inmovilidad, la conjetura y el balbuceo. De pronto, todo se hace curiosamente familiar y, muy pronto, extrañamente enigmático. Bales i ombres se titula la obra, encargo del Teatre Lliure dentro del programa Autoria Textual Catalana. Aunque es un texto que ha contado con aportaciones diversas, lo firma Pau Miró (Barcelona, 1974), quien ha asumido, asimismo, su dirección. De entre los novísimos valores emergentes, Miró es de los mejor situados. Entre otras razones, porque cuando no escribe o dirige sigue en el métier como actor de teatro y televisión notablemente versátil. Pieza de un gran poderío secante, de una gran capacidad, quiero decir, para absorber signos y lenguajes que han dejado una huella profunda en el teatro de los últimos cuarenta años, Bales i ombres puede sugerir a más de un espectador la incómoda sensación de hallarse encerrado en la yerma habitación de los imitadores. Todo se hace familiar, digo. Sin duda hay más, pero se me ocurren tres grandes nombres, cuya influencia bailotea por las cuartillas de este texto. Hablo de Beckett, Pinter y Mamet. Tres cucharadas del primero, cinco del segundo, bastantes más del americano, con esa tensa violencia, siempre a punto de estallar en un alarido. Los asesinos y junto a ellos el forastero, el pasmarote maniatado hasta la última escena. Dos hombres y una mujer. Las situaciones aparecen como muy vistas. Las palabras, como muy oídas. Y surge el enigma. Inesperadamente, un niño se ubica en el lugar que ocupaba el prisionero. Despues manejará una pistola. Y al final aparecerá junto al fotógrafo para solicitarle el arma y cumplir su última venganza. La alegoría se instala en la pura ambigüedad, y la ambigüedad - la ausencia de axiomas y de discursos morales- es lo único que salva Bales i ombres de un aroma pretencioso que, sin ella, habría sido insoportable. La pieza es un estimable experimento, cuyo valor más destacado es la creación de unas atmósferas que surgen de contraponer el miedo, la angustia, el extravío de los personajes con la grandeza de los espacios naturales que sugiere la escenografía, con sus crepúsculos y sus noches claras. Las conciencias y el paisaje dialogan mediante unas luces que funden y se encienden, en un continuo e inquietante espasmo. La pieza ganaría mucho con una interpretación masculina más dúctil, menos mecánica. Mònica López, muy peleona, muy segura, evita que, por este lado, el experimento naufrague en la nada.

Hacemos un teatro popular y si desapareciéramos nadie diría nada"

la vanguardia
28 gener 2006

'MAR I CEL' "El TNC ha recuperado su dinero de la coproducción y aún más"

EL TEATRO "La cultura oficial se gasta lo que haga falta en el Liceu, pese al déficit"

SANTIAGO FONDEVILA
28/01/2006Barcelona
Después del éxito de la nueva versión de Mar i cel, Dagoll Dagom ha mirado otra vez a su propia historia y reestrena ahora en el Apolo El Mikado, la preciosa opereta de Gilbert y Sullivan que la compañía estrenó en 1986 y que ha retomado hace unos meses con la misma producción pero con un reparto completamente nuevo. Entre tanto, Joan Lluís Bozzzo, Anna Rosa Cisquella y Miquel Periel, las tres cabezas visibles de Dagoll Dagom, planean el viaje de Mar i cel a la Gran Vía de Madrid y, tal vez, una producción en Alemania. -

Mar i cel,todo un éxito, y ahora El Mikado. ¿No se repiten? -
Tenemos la suerte de tener espectáculos que no pasan de moda. Lo mismo que El Mikado. A lo largo de 32 años de historia hemos creado un repertorio serio, importante, y no tenemos por qué sentir pudor en utilizarlo como si eso fuera una merma de nuestra creatividad. Tenemos un repertorio y nos movemos por él con libertad. -

¿Podemos esperar, pues, que vuelvan con La nit de Sant Joan? -
¿Por qué no? Jaume Sisa no para de pedírnoslo. Y con Els pirates, Antaviana o Flor de nit.Eso no nos provoca ningún temor. Si al público le gusta, no veo el problema, porque son buenos espectáculos. -

Mar i cel ha sido una coproducción con el Teatre Nacional de Catalunya de gran éxito. ¿Qué ha ganado el TNC? -
Pues ha recuperado la parte que puso en la coproducción y bastante dinero más, que será aún más si el espectáculo se hace en Madrid o en el extranjero. -

Esa coproducción fue cuestionada por algunos sectores del teatro. -

Cuando se fue Josep Maria Flotats, se pactó que un tercio del presupuesto del TNC se destinaría a coproducir con las compañías independientes o con otras privadas. Era un compromiso clarísimo. Yno se ha cumplido. Se lo han saltado. Las compañías asociadas a Ciatre apoyaron a la nueva dirección e incluso la conselleria buscó nuestro apoyo. -

Ustedes no se pueden quejar. -

No. Pusimos las piezas muy claras sobre el tablero: treinta años de la compañía y un espectáculo que el público quería. El resultado no ha podido ser mejor para el TNC, y no hemos recibido ni una carta ni nada de felicitación. -

Además estuvo en un tris de no hacerse. -

Mar i cel es un proyecto en el que trabajamos durante cuatro años, y cuando se formó el nuevo consejo de administración, alguno intentó boicotearlo. -

Repertorio al margen, ¿no se les ha acabado la imaginación? -

La imaginación, como la potencia sexual, puede disminuir con la edad. Pero lo cierto es que Dagoll Dagom, además de los espectáculos, ha hecho series de televisión que, al cabo, son las que nos han permitido subsistir. Sin ellas, no hubiéramos celebrado los 30 años. Pero, siguiendo con el tema, claro que tenemos ganas de hacer cosas nuevas. Es más, estuvimos trabajando en un musical sobre El diario de Anna Frank,pero no nos han dado los derechos y creo que incluso Spielberg lo intentó y no se los dieron. -

¿Por qué en Barcelona, excepciones al margen, los musicales no funcionan? -

No sé muy bien. Creo que el arranque del BTM no funcionó y especialmente el de Gaudí.De todas formas, creo que si aquí se hiciera El fantasma de la óperao Cabaret,de Sam Mendes, triunfarían. -

¿Cómo ve el teatro catalán ahora? -

La cultura, el teatro, se divide entre cultura popular y oficial. Ya viene desde Roma, cuando al público le gustaban las sátiras como Miles gloriosus,y a la cultura oficial, las narraciones épicas o líricas. La cultura oficial está formada por un pequeño grupo de amigos, que mueven a lo sumo 25.000 personas. La cultura oficial se gasta lo que haga falta para el Liceu, haya el déficit que haya. No pasa nada. Se cubre y el año próximo habrá más. La ópera es cultura oficial y goza de todas las prebendas y privilegios. Nosotros estamos en la cultura popular y tenemos público, pero si desaparecemos, nadie dirá nada, porque el público no tiene cómo manifestarse. -

Hablando de popular y dado que hicieron La Perritxola como sátira del PP, ¿les preocupa esta derecha? -

Hay un poso golpista y antidemocrático. Yo pensaba que la derecha era otra cosa. Una forma de pensar dentro de la democracia. Esta derecha ataca a la misma democracia diciendo que al pueblo no le interesa el Estatut, que sólo interesa a los políticos, sin contar que son elegidos por esos ciudadanos. Si rompen eso, rompen la democracia como unos salvapatrias impresentables.

La Reina destronada

diario de jerez digital
28 gener 2006

La Reina destronada
'We will rock you', el musical inspirado en las canciones de Queen, no defrauda a los 'fans' que acudieron al estreno en el coliseo jerezano

javier fernández
triunfo. Una escena del musical durante la representación del jueves en el Teatro Villamarta
FRANCISCO SÁNCHEZ MÚGICA
Algo huele a podrido en el mundo del espectáculo y no es precisamente en los bolsillos de May y Taylor (dos grandes rockeros que nunca mueren), repletos por royalties con mucho glamour (y menos pudor). Aunque si algo no se le puede reprochar a los auspiciadores y promotores del musical We will rock you, que se estrenó en el Teatro Villamarta con algo más de media entrada de público el pasado jueves y que permanecerá en la ciudad hasta mañana, es la poca sensibilidad hacia el material de partida con que cuentan: tienen muy claro lo que el público quiere ver sobre el escenario y saben –porque así lo atestiguan– que éste reacciona a las mil maravillas con un argumento manoseado de héroe y antagonista, masticado hasta la saciedad y su correspondiente happy end.
Esos pilares se sustentan con la inclusión de 'gags' que por repetitivos carecen de pizca de gracia o con alusiones constantes a elementos o personajes de la cultura popular española tan deprimentes como 'El Neng', Bertín Osborne, Crónicas Marcianas o María Isabel. Así, sin anestesia. Y todo esto con qué finalidad, se preguntaran los que como el que suscribe hayan crecido escuchando cintas de cassette (eso que en el show es una reliquia) de recopilaciones de Queen y otros dinosaurios del rock como Bowie, Reed, Morrison e interminable etcétera. Esos que ahora comprueban pasmosos como sin el menor escrúpulo se despedazan (no todas, en honor a la verdad) canciones míticas en favor de unas adaptaciones acordes al business. Flaco favor al legado Mercury y a la posteridad del rock y el arte.
Evidentemente, por si quedaban dudas, las respuestas a esas cuestiones se encuentran en el seno de la propia producción: "Hace muchísimos años Queen tuvo hasta un musical con gran éxito de público, se hartaron de hacer dinero", reconoce uno de los personajes en un instante de las algo más de dos horas que dura la obra. Es en este terreno cuando vuelven a asaltar nuevas dudas: ¿Hasta dónde llega el punto de autoparodia del montaje? ¿Qué grado de intencionalidad hay en todos esos mecanismos que lo conforman? Un amago de ópera-rock que mantiene sorprendentes resortes naïf: es irreverente y ambigua consigo misma, poco convencional, "de otra raza". Muerde la mano que le da de comer. Critica despiadadamente el fenómeno OT y se presenta bajo un cartel con una silueta puño en alto (¿recuerdan el logo del concurso?). Pero es más, arremete medio en serio medio en broma contra la homogeneización de la música, contra los triunfitos víctimas del marketing y despedaza a las radios fórmulas y a la serialización de artistas. Hace reflexionar al público, es de agradecer el intento, pero a la vez se revela como un corderito con piel de lobo. Araña pero no profundiza, no hiere. Y más allá de todo eso, está la leyenda de unas canciones que en español (y para colmo adaptadas al argumento) suenan a broma de mal gusto. Eso, sin desmerecer la loable labor de los músicos (especialmente en Another one bites the dust, Somebody to love y Under pressure) que se torna estéril frente a unos vocalistas que a golpe de capacidad pulmonar intentan alcanzar unos registros inimitables, algo de lo que lógicamente no tienen la culpa. Francamente, a tenor de lo visto, me quedo con un carraspeo de garganta de Waits antes que pasar por el arco del 'triunfo' de una industria que hastiada de no hallar nuevas fórmulas de ingresos decide despedazar mitos, reírse de sí misma y por ende del espectador.
En cuanto al argumento del musical, aderezado eso sí con la música de las canciones de Queen, poco que reseñar. Estructura clásica de planteamiento, nudo y aturrullado desenlace para que tengan cabida a modo de clausura los tres himnos del grupo: la propia We will rock you, We are the Champions –reconstrucción de Wembley incluida– y Bohemian Rhapsody. La guinda de un pastel que deja el regusto amargo de lo que pudo ser y finalmente no fue.
¿Es esto la vida real? Se preguntaba Mercury en los primeros acordes de la considerada por muchos como una de las mejores canciones de la historia del rock (en el montaje se refieren a ella como a las Sagradas Escrituras) Bohemian rhapsody. Es la misma pregunta que se hace Galileo, el talentoso protagonista de We will rock you cuando inequívocamente descubre que la música, y la libertad de expresión en general, han muerto. No son sus delirios. Como Mesías, con una estética más próxima a Travolta en Grease que a otra cosa, se convierte en el redentor de los 'bohemios', una panda de idealistas del sexo y el rock and roll (que no de las drogas, que esas son malas y hasta ahí podíamos llegar). Su antagonista es Killer queen, la mala malísima de estética Disney (todo en general es muy disneyniano) que controla la música en el planeta Ga-Ga y que pretende aniquilar ese reducto que no ha caído en las garras de la masa. El resto, ya se pueden imaginar: previsibilidad. Y lo peor de todo es que más no se puede pedir porque en esencia la producción artística y la dirección musical son intachables e indiscutibles. Al final, el público aplaude entusiasmado.
El cliente siempre tiene la razón y de otro modo no se entiende que la Gran Vía madrileña vaya camino de convertirse en un pequeño Broadway patrio y que todos esos músicos con el arroz pasado decidan "intentar" otras formas de meterse a la afición en el bolsillo. En cualquier caso, el mensaje positivo es que siempre quedará en las zonas underground de la pestilente industria del entretenimiento (cada vez menos entretenida por cierto) algún puñado de bohemios que en ciertos casos se abstengan de aplaudir por bulerías. Dios salve a la Reina (en versión Sex Pistols) y al rock. En fin, como diría el mismísimo Mercury, el show debe continuar.

27 de gener 2006

Les subvencions per a entitats i associacions s'apujaran un deu per cent


cap gros
27 gener 2006

La previsió pressupostària total de subvencions és de 473.789,31 euros
per J. S. - fotos J. S. - 27/01/2006 13:27

Jaume Graupera i Oriol Batista durant la roda de premsa.

El president de l'Àrea de Serveis Personals, Jaume Graupera, i el regidor de Benestar Social, Oriol Batista, han presentat aquest matí les bases reguladores de la convocatòria del 2006 per a l'atorgament de les subvencions en els àmbits de Benestar Social, Salut i Consum, Ciutat Sostenible, Participació Ciutadana, Nova Ciutadania, Civisme i Cooperació, Joventut i Dona, Esports, Educació i Cultura. Els ajuts, que es poden presentar del 6 de febrer al 3 de març, estan destinats a les associacions i entitats que desenvolupen les seves activitats a la ciutat sense ànim de lucre. La previsió pressupostària total de subvencions per al 2006 és de 473.789,31 euros, un deu per cent més respecte a l'import concedit en subvencions l'any 2005. Canvis més destacatsLa convocatòria de subvencions per a aquest any inclou alguns canvis provocats pel marc normatiu vigent. Entre els nous requisits, en el moment de presentar la documentació s'hauran d'aportar els certificats d'estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. Així mateix, no es podrà subcontractar l'execució total o parcial de l'activitat objecte de subvenció, excepte quan ho prevegin les clàusules específiques. Destaca la incorporació d'una nova convocatòria de subvenció respecte a l'any 2005. Es tracta dels ajuts per a activitats que tinguin com a objectiu la millora de l'esport extraescolar, que gestionarà el Patronat Municipal d'Esports. En canvi, desapareix la convocatòria de beques i ajuts a l'estudi del Patronat Municipal de Cultura, tot i que l'import que es destinava a aquest tipus de subvencions s'incorpora a altres dues convocatòries del PMC. També desapareix la convocatòria per a programes de sensibilització en la cooperació, de la secció de Cooperació i Civisme. A canvi, se signaran convenis amb les entitats que han consolidat els seus programes en aquest àmbit d'actuació. Una altra convocatòria que desapareix al 2006 és la de suport al treball escolar, de l'Institut Municipal d'Educació. Pel que fa els imports, s'incrementa en un 30% la consignació de les convocatòries del Patronat Municipal de Cultura. D'altra banda, s'ha reduït el pressupost de la convocatòria per a programes de medi ambient i de promoció del desenvolupament sostenible. A canvi, se signaran convenis amb les entitats que han consolidat els seus programes en aquest àmbit. La incorporació d'una nova convocatòria del PME provoca una redistribució dels imports destinats a la resta de convocatòries d'aquest patronat. Tant Jaume Graupera com Oriol Batista han coincidit en apuntar la voluntat del govern municipal d'anar substituïnt les subvencions a entitats pels convenis d'activitats, perquè aquests darrers presenten més seguretat jurídica. Tramitació de les sol·licitudsEl termini per presentar les sol·licituds a les diferents subvencions s'ha establert entre el 6 de febrer i el 3 de març. Les entitats interessades podran formalitzar els tràmits a les oficines d'atenció ciutadana i als centres cívics de la ciutat. D'altra banda, s'han programat per a les entitats dues sessions de formació sobre com dissenyar un projecte i preparar la documentació sol·licitada. Aquests sessions es duran a terme els dies 22 de febrer, de 10 i 12 i de 19 a 21. Bon balanç de 2005Avui també s'ha donat a conèixer el balanç de les subvencions, convenis i transferències que es van atorgar al 2005, que Batista i Graupera han valorat molt positivament. La quantitat total destinada al 2005 a subvencions, convenis i transferències atorgats a les diferents entitats i associacions de la ciutat va representar un augment del 14,8% respecte al 2004, quan es van destinar 2.306.221,26 euros. L'aportació total en convenis va ser de 1.364.201,87 euros al 2005, el que suposà un increment del 7,3% respecte l'any anterior. En total, es van beneficiar d'aquests convenis, subvencions i transferències 212 entitats, associacions, gremis i col·lectius.

Totes les convocatòries
Servei de Benestar Social- Programes i activitats de salut pública: 2.500 euros. - Programes de suport en l'àmbit de l'atenció social: 8.214,58 euros.- Programes i activitats per a gent gran: 3.483,97 euros.Servei de Dona- Activitats i programes que promoguin la igualtat d'oportunitats per a les dones: 2.519,10 euros.Servei de Ciutat Sostenible- Programes i activitats de medi ambient i de promoció del desenvolupament sostenible: 3.000 euros.Servei de Nova Ciutadania- Sensibilització i promoció Nova Ciutadania: 5.000 euros.Servei de Participació Ciutadana- Activitats sòcioculturals de participació ciutadana: 4.262,24Institut Municipal d'Educació- Activitats extraescolars o complementàries: 52.000 euros. - Colònies escolars: 11.000,00 euros.- Menjador escolar: 68.029,72 euros.Servei de Joventut- Casals d'estiu: 107.232,62 euros.- Educació en el lleure: 11.127,62 euros.- Activitats organitzades per una entitat juvenil durant l'any 2005: 3.034,80 euros.Patronat Municipal d'Esports- Activitats de promoció esportiva: 20.000 euros.- Activitats esportives extraordinàries: 21.500 euros.- Beques esportives: 8.000 euros.- Millora esport extraescolar: 32.500 euros. Patronat Municipal de Cultura- Programes anuals d'activitats culturals. - Per a activitats extraordinàries. La dotació per aquestes dues convocatòries és de 100.000 euros.

el musical "Fama" se esrenarà en el teatro Calderón de Madrid el 1 de febrero


los 40.com
27 gener 2006

El musical 'Fama' se estrenará en el teatro Calderón de Madrid el 1 de febrero

Irene Cara, protagonista de la versión cinematográfica de Fama (1980).
(Fotografia: irenecara.com)


Tras el éxito cosechado en Nueva York, Londres o Barcelona, Videomedia y la compañía Teatre del Sol producen el musical Fama, que se estrenará el próximo 1 de febrero en el Teatro Calderón de Madrid, bajo la dirección artística de Ramón Ribalta y Oleguer Alguersuari en la musical. El espectáculo mantendrá el carácter "multicultural y de variedad de estilos" que hizo popular la mítica serie televisiva de los años 80.Por REDACCIÓN / AGENCIAS / los40.com Madrid (29/01/2006)
Según la coreógrafa del espectáculo en Madrid, Coco Comín, Fama ha demostrado ser "universal e intemporal" ya que aún sigue llamando la atención a las nuevas generaciones. En este sentido, la historia que hizo famosa la frase "la fama cuesta", que no aparece en el guión del musical con las mismas palabras, se está representando en la actualidad en los escenarios de todos los continentes y en diferentes lenguas.
Tomando como referencia la célebre High School for the Performing Arts, en la calle 46 de Nueva York (1980-1984), Fama, el musical es una historia agridulce inspirada en un variado grupo de estudiantes que se compromete durante cuatro años a un exhaustivo trabajo artístico y académico con "humor y entrega"."Un alegato contra las drogas"
El espectáculo, cuya idea original y desarrollo es de David de Silva, que acudirá al estreno en Madrid y que según Comín está contento con el trabajo de este equipo artístico y técnico, explora los temas a los que se enfrenta mucha gente joven de hoy en día: "Situaciones de prejuicio, identidad, confianza en sí mismos, cultura, sexualidad, abuso de sustancias y perseverancia".
En este sentido, Ribalta aseguró que Fama, que primero fue una película dirigida en 1980 por Alan Parker, "es un alegato contra las drogas que demuestra además que es posible la convivencia entre distintas razas". "Aunque es para todos los públicos, algo moralista y exalta el trabajo duro y el esfuerzo" no es un guión doctrinario.
Comín añadió: "Sin duda, Fama es el musical de los bailarines porque narra las propias experiencias de los intérpretes, sus problemas, incertidumbres, las relaciones con los compañeros o la vulnerabilidad de los artistas". Por su parte, Alguersuari aseguró que se trata "exactamente del mismo espectáculo" llevado al Calderón.Un amplio reparto
El castin duró seis días repartidos en tres semanas, y en este sentido "ha salido perfecto y sin fisuras", dijo. Bailarines como Amaury R. Reinoso, Dafne Fernández, Eva Diago o Damaris Martínez encabezan el reparto formado casi por 30 intérpretes.
Se caracteriza por sus maneras tópicas, la selección multi-étnica de los actores, cantantes, bailarinas e instrumentistas, y los repertorios musicales de pop contemporáneo de alta energía entre los cuales se incluye el título de la canción de éxito Fame, que en su versión original popularizó Irene Cara, protagonista del filme de Alan Parker.

Gabriela Izcovich s'alia amb Lina Lambert a la Beckett


La directora argentina adapta un conte de María Fasce a 'El mar'

Gabriela Izcovich, dilluns passat a la Sala Beckett. Foto: GUILLERMO MOLINER

ELENA HEVIA
BARCELONA
Gabriela Izcovich se sent a la Beckett com al seu Buenos Aires natal, on sales alternatives com aquesta, unes 150, marquen la vitalitat teatral de la ciutat portenya. Izcovich va venir a Barcelona --i a la Beckett-- el 1996, quan se celebrava la Tardor Pinter. I quatre anys més tard la directora i intèrpret va estar acompanyada pel gran Javier Daulte. De la primera visita d'Izcovich data l'amistat que va establir amb l'actriu Lina Lambert: "Sempre vaig voler treballar amb ella", afirma. Aquell desig es fa ara realitat, altra vegada a la Beckett, amb El mar, adaptació d'un relat de l'escriptora argentina, resident a Barcelona, María Fasce. L'obra estarà a la sala fins al 5 de febrer.Izcovich elegeix en molt rares ocasions una obra escrita originalment per ser portada a escena. Els seus muntatges, adaptacions de novel.les (curiosament totes d'Anagrama), es tradueixen en èxits: Intimidad i Cuando la noche comienza, de Hanif Kureishi; Terapia, de David Lodge, o la primavera que ve La venda, de Siri Hustvedt (per a més dades, esposa de Paul Auster).
DUES PARELLES EN CRISI
L'adaptació d'El mar (conte inclòs al llibre La felicidad de las mujeres) es va estrenar al Teatre Nacional Cervantes amb el mateix repartiment que ara ve a Barcelona, que és el següent: Lina Lambert (ara acabada de sortir del PPP de Xavier Albertí), Gabriela Izcovich (que sol dirigir i interpretar els seus espectacles), Alfredo Martín i Marcelo Mariño. Formen dues parelles en crisi que fan bona la frase, versió de la de Tolstoi, segons la qual "totes les parelles felices s'assemblen i les infelices ho són cada una a la seva manera".Així, Lambert (que interpreta una catalana que viu a Buenos Aires) i Mariño viuen una relació conflictiva marcada per un problema físic d'ella. "Que clarament és una manifestació psicosomàtica --diu Lambert del seu personatge--, cosa que fa que el seu company la defugi primer i la busqui després". Els altres, Izcovich i Martín, "construeixen el seu conflicte a través de l'absència d'un tercer", segons explica la directora. La dificultat en les relacions és una de les obsessions d'Izcovich i com a tal s'acostuma a filtrar en els seus treballs: "Sóc una de les poques argentines que no s'analitza, i per compensar poso les meves pors i les meves gratificacions en els meus muntatges". Tot plegat amanit en el millor estil Pinter.
Noticia publicada a la pàgina 66 de l'edició de 27/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

26 de gener 2006

Maresme. El Centre d'Art Germans Arenas de Mataró s'inaugurarà al juliol, un any més tard del que estava previst


el punt
25 gener 2006

L'equipament ha costat 1,4 milions i tindrà un fons de prop de 6.000 peces
LLUÍS ARCAL. Mataró
El Centre Artístic Germans Arenas de Mataró ja ha començat el compte enrere per a la inauguració. Les obres de la casa familiar dels germans Jordi i Jaume Arenas del carrer Argentona de Mataró estan ultimant els darrers retocs per poder-la inaugurar al juliol, un any més tard del previst. Aquest edifici, que serà un equipament cultural «obert i polivalent», programarà activitats relacionades amb l'art, com exposicions, xerrades, audiovisuals i tertúlies.
+ El Centre d'Art Germans Arenas tornarà a obrir com a equipament cultural al juliol. Foto: Ll.A. Mataró recuperarà a partir del juliol la casa dels germans Arenas del carrer Argentona com a equipament cultural. El regidor de Cultura, Jaume Graupera (ICV), va explicar durant la visita a les obres de la casa els eixos bàsics sobre els quals girarà el futur equipament, que ha costat 1,4 milions d'euros. Un dels punts forts serà la difusió de la pròpia col·lecció i amb especial atenció a l'obra dels germans Arenas, formada per més de 4.000 obres, i el fons d'art provinent del Museu de Mataró, amb més de 1.700 obres. Una altra de les funcions principals del centre serà la difusió de l'obra d'artistes locals i nous creadors mataronins, i de l'art jove i emergent d'abast supramunicipal mitjançant exposicions. La col·laboració i cooperació amb altres entitats i institucions del sector per generar nous projectes serà també una de les pautes que seguirà el centre d'art.A més de les exposicions, està previst que el nou equipament organitzi altres activitats, com sessions acadèmiques, cursets i recitals. Al centre, a més, s'hi realitzaran visites guiades per a escolars i públic en general, monitoratges i tallers

El Centre d’Art Germans Arenas i Clavell serà una realitat al juliol


tot mataró
26 gener 2006

El president del PMC i els marmessors del llegat Arenas van presentar el projecte de gestió
La voluntat de l’artista mataroní Jordi Arenas i Clavell, finalment i després d’un lent procés, es farà realitat i la casa que va habitar en vida amb el seu germà Jaume –també artista– es convertirà en un centre d’art al servei de la ciutat. El president del PMC, Jaume Graupera, el director del Museu de Mataró, Carles Marfà i els marmessors del llegat Arenas van presentar dimarts el projecte de gestió del Centre d’Art Germans Arenas i Clavell, que havia estat aprovat el 18 de gener per la Junta del PMC. El document ha estat fruit d’un lent procés de converses entre els tècnics del PMC i els marmessors –executors de la voluntat de l’artista– del llegat per aconseguir acomplir les necessitats del PMC però respectant el desig de Jordi Arenas. Finalment el Centre d’Art Germans Arenas i Clavell serà inaugurat el proper juliol tot coincidint amb el 8è aniversari de la mort de l’artista. El centre es defineix com una extensió del Museu de Mataró especialitzada en art, en la seva difusió i en la promoció de l’activitat de joves artistes de la ciutat. La col·lecció d’obres del centre neix de la suma del fons del llegat Arenas (4.836) i del fons d’art del Museu de Mataró (1.791). La intenció, però, com va apuntar Graupera és “continuar la feina més enllà del caràcter expositiu”, guanyar un espai de tertúlia on hi tinguin lloc activitats per a formació no reglada –tallers per a escolars i famílies–.
El centre neix amb la voluntat de crear un espai dinàmic on tinguin cabuda els artistes locals. Tant els marmessors del llegat com els representants del consistori es van mostrar satisfets per l’acord aconseguit. L’adequació de l’espai, que es va iniciar el desembre de 2003 costarà prop d’1.400.000 euros. Tallers, tertúlies, exposicions centraran l’activitat del nou espai “Un museu que no tingui dinamisme és un museu mort”. Aquesta declaració d’intencions de Santi Martínez, un dels marmessors del llegat Arenas, deixa ben clara la finalitat i els usos que se’n derivaran del nou espai, molt diversos i atemporals.
Unes 30 exposicions anuals, tallers, cafè-bar, tertúlies, són algunes de les activitats que es duran a terme a les tres plantes obertes al públic de què disposa l’espai. La idea és comptar amb un seguit de sales polivalents que permetin conjugar activitats de diferent indole en un mateix espai. El centre comptarà amb una exposició central, la temàtica de la qual s’erigirà com a eix vertebrador de la resta de mostres del museu. Aquesta, basada en la col·lecció Arenas, es situarà a la primera planta. A la planta baixa les protagonistes seran les exposicions itinerants, que tindran una durada de dos a tres mesos, en aquesta zona és on s’ubicarà el cafè-bar. El soterrani, amb un ús polivalent, serà la ubicació principal dels tallers per a escolars i famílies que organitzarà el centre. La segona planta s’habilitarà com a punt de consulta per a estudiosos que desitgin consultar el fons d’art del centre. La primera mostra de l’espai tindrà com a eix temàtic que lligarà la resta d’exposicions, el retrat, tècnica àmpliament dominada per Jordi Arenas. Redacció // Mataró Notícies

25 de gener 2006

Debat sobre el futur de la mataronina Sala Cabañes

tribuna del maresme
20 gener 2006

BETTY DOÑATE

L’Ajuntament i els propietaris de la Sala Cabanyes han iniciat converses per decidir el futur d’aquesta zona de la ciutat, segons va confirmar l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, el 13 de gener, en la roda de premsa posterior al Ple.
Aquest espai eminentment cultural de Mataró comprèn la sala teatral, un poliesportiu, el centre educatiu Jaume Balmes i l’Escola de Música. “Hem iniciat converses per signar un preconveni”, va dir Baron. “Però és un projecte difícil i caldrà que busquem una sortida satisfactòria per a tothom”, va afegir. El projecte inclouria, segons l’alcalde, la reforma del teatre i el trasllat dels equipaments a zones properes.

Unes 600 persones omplen el Monumental per sentir Pere i el Llop


cap gros
23 gener 2006

Petits i grans assisteixen al teatre per gaudir del conte simfònic de Serguei Prokofiev interpretat per l’Agrupació Musical del Maresme
per Vern Bueno - fotos Albert Clavell - 23/01/2006 19:42

Imatge de l'Agrupació durant el concert.
La versió per a banda del conegut conte simfònic Pere i el Llop, de Serguei Prokofiev, interpretada per l’Agrupació Musical del Maresme, va reunir el passat dissabte a prop de 600 persones que van omplir el Teatre Monumental. Petits i grans es van acostar al recinte per sentir aquesta faula que permet als infants introduir-se en la complexitat d’una orquestra simfònica. El coordinador de la banda, David Serra, ha assegurat que estan “molt satisfets” per la feina que han fet i per la gran resposta del públic. Segons ell, la clau de la popularitat de Pere i el Llop és la seva capacitat de combinar diversió i aprenentatge. “Cada personatge està lligat a un instrument, i a més hi ha la figura del narrador, així que tot resulta molt proper, accessible i atractiu per a nens i nenes”, ha apuntat. David Serra ha assegurat que esperen que aquest èxit de públic “es tingui en compte de cara a propers concerts de la banda i que puguem convertir aquests concerts esporàdics en una tradició a la ciutat”. El coordinador ha afirmat que voldria que aquest tipus de projecte gaudissin de continuïtat, però ha reconegut que seria força complicat. “S’ha de tenir en compte que en un projecte com Pere i el Llop hi ha molta gent implicada, i que som una banda formada per músics amateurs, així que costa repetir aquest tipus d’experiències”. No obstant, ha assegurat que “no falten ganes de fer concerts de forma més seguida” i que farien tot el possible perquè això fos possible. El coordinador de l’Agrupació ha afirmat que també els agradaria fer concerts per les escoles i apropar la seva música als infants i joves de la ciutat. “Volem crear afició, que els nens i nenes vinguin a tocar amb nosaltres”, explica en David Serra, qui creu que a Mataró li falta una banda “amb cara i ulls”. “Som una ciutat important, amb molts habitants, i podríem fer grans coses”, ha explicat.

Opinions dels lectors

iluro - 24/01/2006 9:23:27Això sí que va ser un concert. A veure si els músics amateurs poden fer més concerts i estar més recolzats per les administracions. Seguiu així nois

beta - 24/01/2006 10:18:23Va agradar molt tant a grans com a petits. L'agrupació musical de Maresme, tindria que està més recolzat per l'administració i fer mes projectes d'aquest tipus. Fins avui dimarts, no havia vist cap noticia de la representació de dissabte, ja era hora!!

Lola - 24/01/2006 10:58:55ENHORABONA A LA BANDA I A TOTS/ES COL·LABORADORS/ES!!!! Per la seva valentia en abordar una obra de concert 'de debò' i per fer-ho tan bé! Va ser una estona fantàstica!!! Ara que es repeteixi i que l'Ajuntament faci el que ha de fer!!!!

Anònim - 24/01/2006 13:30:49Totalment d'acord amb la Lola, que han hagut de passar 2 dies perquè algú se'n fes ressò!!!!! Vaig estar present al Monumental i s'hi respirava ambient musical dels macos! Endavant Banda

Negre sobre negre

el punt
24 gener 2006

PEP ANDREU.

Els que no som de la capital acostumem a desplaçar-nos a Barcelona per veure les estrenes teatrals i visitar les millors exposicions del moment. Això no vol dir que a la resta del país no s'hi faci teatre interessant o que no s'hi puguin veure bones exposicions. Però, vist des de la capital, tot el que es fa lluny de Barcelona -i que no siguin fires i festes- es veu com a provincià, de poca volada i destinat al públic local. Barcelonines i barcelonins, surtin de les seves muralles! Vinguin, per exemple, a Mataró, on també s'hi pot veure art amb majúscules. Com l'exposició que té lloc fins al 5 de febrer a l'Ateneu de Caixa Laietana. L'artista mataroní Perecoll celebra 30 anys pintant negre sobre negre. És extraordinari poder contemplar les immenses tonalitats d'aquest color, el joc que dóna. Perecoll sap trobar tots els tons, tots els volums del negre i transmetre unes sensacions que van de la placidesa a la denúncia de la guerra. A mi em tenen el cor robat unes pintures del Mediterrani i l'Atlàntic. Tots els treballs són quadres de grans dimensions, que necessiten distància per ser contemplats. Això fa que, a més, prenguin moviment. Les onades del mar, per exemple, tenen vida. Visitin l'exposició, dinin, posem per cas, al Caminetto de la Rambla -hi fan una excel·lent amanida de faves de collita pròpia- i acabin la jornada amb Els Pastorets de Sala Cabañes. Tornaran a Barcelona amb la sensació de no haver perdut el temps.

L'Escola Balmes insisteix en reclamar que el centre segueixi a la zona

cap gros
25 gener 2006

El Centre Catòlic i l’escola Balmes volen deixar clar que aquest centre escolar té assegurada la seva continuitat
per J. S. - 25/01/2006 14:15
La direcció de l'escola Balmes ha començat a repartir aquesta setmana entre els pares del centre una carta on insisteixen a reclamar que l'escola -sigui en l'actual edifici o en un de nou- no deixi d'estar al centre de la ciutat. D'aquesta manera, l'escola es posiciona respecte el futur de la illa de cases on hi ha la Sala Cabañes, sobre la qual estan en converses el Centre Catòlic i l'Ajuntament amb la voluntat de construir-hi un nou teatre soterrat i de traslladar tan l'escola com la pista de l'Esportiva. "El debat no ha de fer-se en termes de si hi haurà escola o no en el futur sino que s’ha de centrar en si el centre seguirà en la seva ubicació actual o bé serà reubicat en un altre espai cèntric, el que compotaria la construcció de noves instal•lacions", diu el comunicat. "En cap cas, l’escola no deixarà d’existir sigui quin sigui el resultat de les esmentades converses", conclou la carta, recordant que existeix un compromís per part de l’Ajuntament i del Centre Catòlic en aquest sentit.

Una escola propietat del Centre Catòlic
L’escola Balmes –que és present a la ciutat de Mataró des de la seva fundació l’any 1896– és propietat del Centre Catòlic. Es tracta d’un centre escolar privat concertat d’una sola línia d’Educació Infantil i d’Educació Primària. En el cas de l’Educació Secundària, així com els Cercles Formatius i el Batxillerat, estan concertats amb l’Escola Freta on els alumnes de l’escola Balmes tenen accés directe. El centre compta en l’actualitat amb un total de 220 alumnes d’edats que oscil•len entre els tres i els dotze anys.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?