30 d’abril 2010

‘La dona justa’ puja a l’escena amb l’aval d’Eduardo Mendoza


www.elperiodico.cat
21 abril 2010



• L’escriptor firma l’adaptació de la novel•la de l’hongarès Sándor Márai, que arriba avui al Borràs
• Rosa Novell protagonitza un triangle amorós en un context burgès de mitjans del segle XX

Rosa Novell i Cristina Plazas, d’esquena, a ‘La dona justa’.
Foto: cris izquierdo

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Una gran novel•la com La dona justa, de l’autor hongarès Sándor Márai, necessitava una mà experta per a la seva translació a l’escenari. Editada fa cinc anys a Espanya, aquesta història d’amor, desamor, amistat i traïció ja havia tingut una versió coreogràfica de la companyia Senza Tempo. Però la teatral ha arribat ara amb una rúbrica tan prestigiosa com la d’Eduardo Mendoza. El novel•lista firma una adaptació que ha mantingut l’estructura de la novel•la, a partir de les tres veus d’un triangle amorós de mitjans del segle XX (un matrimoni burgès de Budapest i l’amant del marit). «És una versió cinematogràfica amb flashbacks», va explicar ahir la protagonista, Rosa Novell. La dona justa arriba avui al Teatre Borràs amb la intenció de quedar-s’hi uns dos mesos.
La intèrpret es va convertir en el gran motor d’un muntatge que coprodueixen el Centre d’Arts Escèniques Reus (CAER) i el Tanttaka Teatroa. El fundador d’aquesta companyia basca, Fernando Bernués, en firma la direcció, després de renunciar fa un temps a adaptar una novel•la de més de 400 pàgines. «La Rosa n’és la culpable després que s’enamorés de la història», va dir ahir Bernués en una presentació a la qual no va poder assistir Mendoza. Novell va anar encara més enllà. «Si pogués faria totes les novel•les de Sándor Márai», va manifestar. Aquesta passió per l’escriptor hongarès, va explicar, es genera a partir d’un llenguatge «tan real com poètic» amb el qual parla d’emocions i de «les coses bàsiques de la vida»: l’amor, l’amistat o els fills.

CONTEXT HISTÒRIC / Novell encarna Marika, enganyada pel seu marit, Péter (Àlex Casanovas), amb la criada de la casa, Judit (Cristina Plazas). Un quart personatge, un escriptor a qui interpreta Victor Pi i que ve a ser un àlter ego de Márai, dóna una dimensió a la història que transcendeix el terreny emocional. Posa el contrapunt sociohistòric d’uns temps convulsos, abans i després de la segona guerra mundial, en què es va ensorrar el món burgès al centre d’Europa, d’on era originari Márai.
A més d’aquests quatre intèrprets, el violí d’Oriol Algueró hi aporta música en directe, amb unes imatges projectades en una pantalla, per trencar i acompanyar al mateix temps l’estructura de les tres veus, els tres monòlegs, d’aquesta història d’amor-desamor. Bernués va destacar que l’adaptació de Mendoza crea acció dintre de la narració. «Les coses passen i no només s’expliquen. Eduardo ha aconseguit destil•lar l’essència, el perfum, de la novel•la», va subratllar.

REIVINDICACIÓ DE LA SOLEDAT / Aquest perfum impregna qüestions tan transcendentals com l’amistat i la soledat que obsessionaven l’autor hongarès. «Per ell, l’amistat és més complexa fins i tot que l’amor. I també fa una reivindicació de la soledat», va afegir el director.
La soledat és, va ratificar Novell, un dels grans temes de l’obra de Márai, perquè presenta uns personatges que busquen la felicitat a través d’un altre. «Aquest és el seu error. Primer t’has de conèixer i estimar tu mateix, i després acostar-te als altres de la manera que triïs», va dir l’actriu, que també va destacar la condició de l’autor de cronista de la burgesia. «Márai parla i defensa uns valors d’aquesta classe social en un món que s’ensorra». Igual que el de Marika, Péter i Judit, atrapats al profund abisme de l’amor.

32 originales optan al Ciutat d’Alcoi de Teatro


http://comcomunicar.blogspot.com
28 abril 2010



* Es la XXXVIII edición del Premi de Teatre “Ciutat d’Alcoi”
* La obra ganadora se conocerá antes de la Mostra

Un total de 32 manuscritos originales optarán este año al prestigioso premio de teatro Ciutat d’Alcoi. La selección se ha llevado a cabo una vez finalizado el plazo de adimisión de las obras y tras haber comprobado que los originales se ajustan a las bases del concurso. Cabe destacar que el plazo de recepción de los textos finalizaba el 14 de abril. Con todo, tal y como ha destacado la Directora de la Mostra, Carmina Nácher, “hemos esperado a hacer el recuento completo una vez finalizadas las fiestas de la ciudad, con el fin de asegurar que todos los originales habían sido entregados en plazo”.

A partir de este momento, las obras teatrales se someterán a la deliberación del jurado de 2010, quien dará a conocer el nombre del ganador o ganadora el 8 de junio, antes de la XX Mostra de Teatre d’Alcoi (9, 10, 11 y 12 de junio). Sobre este detalle, Carmina Nácher ha explicado que “se repite así la experiencia iniciada hace dos años. De este modo, tenemos un margen de tiempo suficiente que nos permite ponernos en contacto con el ganador o ganadora del premio y gestionar su venida a Alcoy para que tenga la oportunidad de recoger el galardón durante la gala de clausura”.

Al igual que en las ediciones anteriores, la obra ganadora será publicada por el Ayuntamiento a través de una editorial. “Dada la buena experiencia que tuvimos el año pasado, será ediciones Brosquil la editorial encargada de gestionar la publicación de la obra ganadora”, matiza Nácher. De próxima aparición en la colección de teatro de Brosquil será la obra ganadora en 2009 “L’amant de Diògenes”, de Blanca Bardagil y Montserrat Mas.

En este sentido, el Ciutat d’Alcoi cumple su edición número treinta y ocho, lo que lo convierte en uno de los premios con más tradición y continuidad de la Comunidad Valenciana. Las obras provienen en su totalidad de la Comunidad Valenciana, Cataluña y las Islas Baleares.

La Passió duplica el nombre d’espectadors però segueix en crisi


www.bondia.cat
27 abril de 2010



Segarra
Escrit per Marta Serret

Les representacions de la temporada d’enguany de la Passió de Cervera han aconseguit aproximadament el doble de públic que l’anterior, una de les pitjors de la història.
Tot i això, segons va dir aquest dilluns el president del Patronat, Ramon Subias, encara són molt lluny dels nivells d’abans de la crisi.
Igualment, tot i que enguany les xifres de públic es recuperen, el balanç econòmic continua en negatiu, ja que precisament per atraure espectadors s’han ofert descomptes en els preus de les entrades que han suposat una davallada considerable d’ingressos. Subias va explicar que encara no han cobert les despeses de producció, que sumen uns 53.000 euros, i va calcular que encara falta un 20% aproximadament d’aquesta quantitat.
Per cobrir el dèficit el Patronat recorrerà a l’Administració, ja que creu que les ajudes que reben, les mateixes que abans de la crisi, ara són insuficients.
Subias va considerar que, a part dels descomptes, els canvis incorporats pel nou director artístic, Joan Ninot, com l’efecte de pluja al Calvari, també han estat un atractiu per al públic, i va anunciar que l’any vinent n’hi haurà més.

29 d’abril 2010

Terror i teatre, nova proposta cultural de Terrassa


www.lamalla.cat
19 abril 2010


Serà el primer festival dedicat exclusivament a la por
EFE

L'Ajuntament i el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) han presentat avui el primer festival de teatre a Europa "dedicat íntegrament al gènere del terror", com a nova fórmula per cridar l'atenció del públic "més reticent a aventurar-se en les sales de teatre". Segons que ha explicat en roda de premsa el director artístic del festival, Gastón Core, la proposta desplegarà els pròxims 30 d'abril i 1 de maig un "ventall d'espectacles de text, musicals, dansa i teatre de marionetes" entorn als temes del "terror, les llegendes, les pors".
Gastón Core, director artístic festival de teatre de terror de Terrassa, ha destacat que una altra de les novetats és la presència en el programa de diversos espectacles de teatre de carrer, com una "forma de participació cultural més accessible". Entre ells, ha destacat el matrimoni de faquirs francesos Makadam Kanibal, que s'instal•larà a la plaça Vella de Terrassa amb "l'estètica pròpia de les fires ambulants de l'edat mitjana".

Un programa amb apostes segures
De la seva banda, el director artístic del CAET, Pep Pla, ha explicat que el festival "encaixa perfectament en la filosofia de creació i experimentació del CAET", i ha afegit que el nou festival reemplaçarà l'espai deixat després de la fusió dels festivals TNT Noves Tendències i TNT Terrassa en Moviment. El programa presentat està encapçalat pel musical de terror Ruddigore o l'estirp maleïda, l'"espectacle estrella" de la companyia Egos Teatre, i guanyador del premi del públic al Millor espectacle de la Fira de Tàrrega i al Millor espectacle musical de l'any, atorgat per la crítica de Barcelona.

L'organització ha elogiat també les posades en escena de 'Les bruixes de Salem', dirigit pel grup 34 passes a partir de l'obra d'Arthur Miller, o 'Max Und Moritz', una adaptació d'un conte escrit el 1865 per Wilhelm de Busch i que les Germanes Trapp traslladen a la versió teatral amb música balcànica en directe.

El festival comptarà, a més, amb l'actuació a l'aire lliure del grup High Strike Theatre i el seu espectacle 'Les Germanes Crisantem', on "unes dones expliquen històries sinistres als que s'atreveixen a endinsar-se en la seva carpa", ha afegit el director de l'esdeveniment.

Bona part de la ciutat implicada
Pla ha indicat que el projecte ha implicat a diverses escoles artístiques de la ciutat, que "han treballat de forma coordinada per donar forma al projecte", com l'escola Vilamanyà, que durà a terme un taller de maquillatge de terror, o el centre Àngels Segarra, els alumnes del qual realitzaran "acció sorpresa" de dansa al carrer.

El festival que se celebrarà entre el 30 i 1 de maig inclou, d'una altra banda, una exposició sobre disseny de terror, un espectacle de dansa Butoh sobre un monstre de la mitologia japonesa, o la instal•lació d'un 'theremin', un instrument "que transforma en una música misteriosa el moviment humà", construït pel grup d'experimentació tecnològica Els Luthiers Drapaires. Pla ha recordat també que diversos personatges caracteritzats "deambularan prop dels escenaris" per atreure els espectadors i "generar el clima de suspens en el qual vol emmarcar-se la proposta".

Dos dies de terror teatral a Terrassa

www.lamalla.cat
29 abril de 2010


Aquest divendres arrenca el Festival de Teatre de terror de Terrassa
LAMALLA.CAT

Terrassa acull la primera edició del Festival de Teatre de Terror, el TdT. Comença aquest divendres i portarà a la ciutat tant espectacles de text com de titelles, de carrer i “freak shows”, tots ells relacionats amb l’àmbit de l’horror, el macabre, les llegendes i les pors, des del riure i des de l’espant. I, segons l'organització, tots ells interessats en experimentar i desenvolupar el gènere del terror per apropar el public a l’experiència del teatre. Les propostes tindran lloc a diferents sales de la ciutat, i també a la via pública i altres espais alternatius del casc antic de Terrassa. L’organització del festival busca crear, durant dos dies, una atmòsfera festiva i suggerent que convidi a les persones a gaudir d’espectacles poc convencionals.

www.lamalla.cat
29 abril 2010



L’edició d’enguany compta amb la participació de 30 companyies de diferents nacionalitats
OMAR SERRA | Lleida

La 21 edició de la Fira de Titelles de Lleida inicia avui, i fins diumenge, les seves representacions amb un cartell que inclou 30 companyies de diferents nacionalitat i 100 espectacles repartits en 24 espais de la ciutat. A banda dels espectacles, la fira manté activitats complementaries la Llotja dels professionals del sector, exposicions sobre titelles o la 10a Fira del Llibre de les Arts Escèniques. L’edició passada van passar pels espectacles més de 30.000 persones.

Teatro Corsario
'La maldición de Poe', un dels plats forts de la fira
L’acte inaugural d’avui a la Llotja anirà a càrrec de la companyia belga Ateliers de la Colline i porta el títol de Tête à clâques-Los pringados. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha valorat la bona participació de companyies, 30, i el número de representacions que se celebraran durant els quatre dies que durà la fira. En total, els 24 espais repartits per la ciutat, tant en espais oberts com equipaments tancats, albergaran 100 representacions de companyies arribades de diferents nacionalitats (11 catalanes, 10 de l’Estat espanyol i 9 estrangeres).

Espectacles per a tots els públics
La fira compta amb una programació força variada i amb espectacles per a tot tipus de públics. La regidora de Cultura, Montse Parra, ha afirmat que un dels punts forts és el gran nombre d’estrenes que es produiran fins diumenge. En l’àmbit infantil, destaquen els espectacles de Teatro Gioco Vita i el seu Sapito o els murcians Periferia Teatro i Guyi-guyi. Altres perles del certamen seran el recull de narracions de Poe del Teatro Corsario La maldición de Poe o la presentació a Catalunya de Carmen de la companyia valenciana Bambalina Teatre. L’espectacle de cloenda anirà a càrrec de The Chanclettes al Teatre de l’Escorxador.

Activitats paral•leles
A banda de les actuacions teatrals, la Fira de Titelles potenciarà com cada edició l’intercanvi entre els professionals del sector dins la Llotja de professional. Aquest espai comptarà amb estands per afavorir el tancament de contractes i el coneixement de nous valors.

La Fira del Llibre de les Arts Escèniques, amb el seu mercat i exposicions dedicades a les publicacions artístiques, i la Fira d’Artesans de Titelles seran altres pols d’atracció del festival artístic.

Zum Zum Teatre adaptará sus espectáculos para que se puedan facturar en avión

www.lamanyana.es
15 abril de 2010


Lleida
Francesc Guillaumet

La compañía Zum Zum Teatre adaptará sus espectáculos a partir de la próxima temporada para que todo el atrezzo se pueda facturar como equipaje en los aviones con el objetivo de hacer “más prácticas y económicas” las actuaciones en el Estado y el extranjero.

El director de la compañía, Ramon Molins, explicó que a las compañías que viajan a menudo fuera de Catalunya se les encarece excesivamente la cuestión del transporte. Para tal fin, la compañía ha decidido trabajar en la línea de crear espectáculos que se puedan facturar en avión desde los aeropuertos de Alguaire, Reus y Barcelona.
En estos momentos, Zum Zum ya trabaja en la readaptación de Hansen i Gretel para que el espectáculo se pueda facturar “como equipaje” en los aeropuertos. Pero la compañía va más allá y mañana presentará en la Mostra de Teatre d’Igualada un proyecto de espectáculo, La camisa de l’home feliç, que incorpora las características necesarias para que pueda viajar en avión “para favorecer desplazamientos largos”. Molins adelantó que el nuevo montaje que prepara Zum Zum Teatre incluye elementos relacionados con las nuevas tecnologías que ya se reducen a la mínima expresión, como las proyecciones animadas que se realizarán con proyectores “de bolsillo” que tienen las mismas medidas que un iphone. Molins explicó que la inauguración del aeropuerto de Alguaire representa una oportunidad para la compañía, que durante el año acude en numerosas ocasiones a Mallorca, uno de los destinos que ofrece el aeropuerto.
“Será más práctico, ganaremos calidad y movilidad y nos ahorraremos tiempo” apunta el director de la compañía teatral de Lleida.
Ramon Molins argumenta que este sistema no será viable para espectáculos de gran formato, como El geperut de Notre Dame, pero que sí será una gran oportunidad para montajes de medio y pequeño formato.

28 d’abril 2010

Els pallassos ocupen Castellar


www.lamalla.cat
24 abril de 2010


El municipi acull la 8a edició de la Setmana del Pallasso

IVANNA VALLESPIN
Castellar del Vallès

Tortell Poltrona, Pepa Plana o Marcel Gros són alguns dels noms que componen la 8a edició de la Setmana del Pallasso de Castellar del Vallès, que tindrà lloc del 23 d’abril al 2 de maig. Durant 10 dies s’han programat actuacions, exposicions i tallers per aprendre a fer de pallasso.

Organització
La plaça s'ompla de gent disfressada de pallasso
Entre les activitats programades destaca l’espectacle de caire recopilatori que presenta Tortell Poltrona, amb el títol de Post-Clàssic, on recull els seus millors números. Igualment, la companyia de Pepa Plana presentarà Penèlope, una versió particular de la Guerra de Troia. I Marcel Gros proposarà un particular joc amb l’aigua en el seu espectacle AQA.

Tampoc hi faltaran les propostes habituals, com ara la concentració de pallassos, el taller de circ, o el taller de clown, on aprendre a fer de pallasso. Pensant en els més grans s’ha programat el Cafèclown, una sèrie d’espectacles que es presenten en format dels cafè-teatre. En el marc de la Setmana del Pallasso es farà entrega del guardó Sabatot Alegre a Joan Montanyès, “Monti”, un reconegut pallasso que ha treballat amb Comediants o el Circ Raluy.

Amb tot, la Setmana del Pallasso presenta una vintena d’actuacions, un número inferior a l’any passat degut a la crisi. No obstant, el director del festival, Gabi Ruiz, afirma s’ha apostat per mantenir-ne la qualitat.

Màrius Moneo gana el IV premio de teatro Ciutat de Gandia


www.lasprovincias.es
20 abril 2010


El accésit fue para el escritor de la localidad Mariano Lloret, por la obra 'Crisi'

REDACCIÓN
GANDIA.

Las Fallas de Gandia entregaron este fin de semana en el Museu Faller los premios de teatro Ciutat de Gandia, correspondientes a la cuarta edición de este certamen, así como los premios de la Mostra de Teatre Ligorio Ferrer.
La obra 'El neguit de Màrsies', de Màrius Moneo, ganó el primer premio, mientras que el accésit fue para el escritor de Gandia Mariano Lloret, por 'Crisi'. Coincidiendo con la entrega de los galardones, se puso en escena en el Teatre del Raval la obra 'La síndrome de Bucay', escrita y dirigida por Joan Gallart, y ganadora del segundo Premi de Teatre Ciutat de Gandia.
Veinte originales
Un total de veinte originales se presentaron a la cuarta edición de este premio que patrocina Caixa Ontinyent, con un accésit y un premio valorados en 6.000 euros, además de una reproducción del logotipo del premi para cada uno de los autores y la edición de las obras ganadoras a cargo de la Obra Social de Caixa Ontinyent.
Los originales llegaron de todos los rincones de la Comunitat Valenciana, como Carcaixent, Albaida, Gandia, Oliva, Cocentaina, Alacant y Almussafes, así como de poblaciones de Cataluña, como Barcelona, Vilafranca o Mataró.
El jurado este año estuvo formado por Joan Muñoz, actor y gerente del Teatre del Raval de Gandia; Josep E. Gonga, actor y escritor; Pasqual Alapont, escritor; Rafa Gomar, escritor; y Chema Cardeña, actor y director.

L'actriu Mercè Arànega, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat

www.europapress.cat
19 abril 2010

BARCELONA
(EUROPA PRESS) -

L'actriu Mercè Arànega rebrà el 3 de juliol el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat, lliurat pel Consell Nacional de la Cultura i els Arts (Conca), per la seva "excel•lent interpretació" de l'agonia de Doña Obdúlia Montcada a l'obra 'Mort de dama' de Llorenç Villalonga, que es va poder veure al Teatre Principal de Palma i al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Es tracta, segons el jurat, d'"una lliçó de teatre impecable" que culmina els 30 anys d'ofici d'una actriu "versàtil, sòlida i extraordinària que ha anat teixint el seu ofici als escenaris, a les pantalles i en els platós de televisió".

Arànega (Badalona, 1948) es va llicenciar a l'Institut del Teatre de Barcelona i després va estudiar pantomima, 'Commedia dell'Arte', i el mètode Stanislavsky. Coneguda pel gran públic pel paper de 'Paquita' en la sèrie 'El Cor de la Ciutat', ja va rebre el 1994 el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat, per la seva interpretació a 'Rosita, please', de Ventura Pons.

27 d’abril 2010

L'actriu Mercè Arànega, Premi Nacional de teatre


www.vilaweb.cat
20 abril 2010



Rep el premi pel seu paper a l'obra 'Mort de dama'

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha atorgat el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de teatre a l'actriu Mercè Arànega. El jurat valora la seva 'excel•lent' interpretació de l'agonia de Dona Obdúlia Montcada a l'obra 'Mort de dama' de Llorenç Villalonga. L'obra, que es va poder veure al Teatre Principal de Palma i a la Sala Petita del TNC, és una lliçó de teatre impecable que culmina trenta anys d'ofici d'una actriu versàtil, sòlida i extraordinària, que ha anat teixint l'ofici als escenaris, a les pantalles i als platós de televisió.

Mercè Arànega (Badalona, 1948) és llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona (1980). Va cursar estudis de Pantomima amb Pawel Rouba (1979) i de Commedia dell'Arte amb Carlo Boso, seleccionada per a la Trobada Internacional d'Avinyó. Becada per la Generalitat de Catalunya (1981-82), va formar-se en el mètode Stanislavski amb Carlos Gandolfo (1981 i 83). A més de ser habitual a les sèries de televisió, en què ha sobresortit en el paper de Paquita al 'Cor de la Ciutat', Mercè Arànega té una llarga trajectòria en el cinema, en la televisió i en el teatre.

A part els premis de cinema obtinguts, el 1994 va guanyar el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat a la millor interpretació femenina per 'Rosita, please' de Ventura Pons. Mercè Arànega també ha estat guardonada amb prestigiosos premis teatrals com el Premi Butaca 2009 a la millor actriu per 'Mort de dama' i el Premi Margarida Xirgu 1997 per 'L'Amant' de Harold Pinter.

Las XXXIII Jornadas de Teatro Clásico de Almagro girarán en torno a la presencia de Europa en la comedia española

www.20minutos.es
15 abril 2010


La historia y los mitos de Europa en la comedia del Siglo de Oro Español serán el eje central de las XXXIII Jornadas de Teatro Clásico de Almagro que, organizadas por el Instituto Almagro de Teatro Clásico de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), se celebrarán los días 6, 7 y 8 de julio en el Palacio de los Condes de Valdeparaíso de la ciudad encajera, en el marco del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

Según informó la UCLM en nota de prensa, académicos, investigadores, personalidades del mundo de la escena y alumnos profundizarán durante esos días en aspectos concretos de la vida cotidiana europea del siglo XVII, que los autores de teatro de la época recogieron y plasmaron en sus obras, tal y como hoy han explicado a la prensa la vicerrectora del Campus de Ciudad Real y Cooperación Cultural, Mairena Martín, y el catedrático de Literatura Española de la UCLM y director de las jornadas, Felipe Pedraza, durante el acto de presentación de las mismas.

Felipe Pedraza recordó que la temática de esta edición recoge la propuesta formulada en su día por el hasta hace poco director del Festival de Teatro Clásico de Almagro, Emilio Hernández, en clara consonancia con la Presidencia española de la Unión Europea durante el primer semestre del año.

En su opinión, se trata de una temática, la historia europea en la comedia española, "acertada, interesante y poco tratada y estudiada" a lo largo del tiempo, de ahí que estas jornadas ayudarán a conocer un poco mejor este aspecto "que no es accidental, sino que tiene una presencia muy constante en el teatro".

Para ello, el profesor Pedraza explicó que se contará con prestigiosos ponentes procedentes de distintas universidades, tanto españolas como extranjeras, que hablarán sobre la historia medieval europea y su reflejo en el teatro, las guerras contemporáneas y la política imperial en la comedia española, los orígenes de Europa y su recreación dramática, o Europa como espacio de irrealidad en la comedia palatina.

Además, recordó que junto a las ponencias se presentarán las actas de las pasadas jornadas, se expondrán diferentes comunicaciones, el actor Jordi Dauder hablará de su vida en el arte, y los participantes tendrán la oportunidad de asistir a dos representaciones teatrales: 'El alcalde de Zalamea', que estrenará la Compañía Nacional de Teatro Clásico; y 'Lo fingido verdadero', de Lope de Vega, que pondrá en escena la compañía La máquina real. 40

Becas de alojamiento

Felipe Pedraza informó de que se concederán 40 becas de alojamiento a grupos de investigación, y que el plazo de matrícula estará abierto hasta el 30 de junio, siendo el coste de la misma de 75 euros o 55 euros si se es miembro de la Universidad de Castilla-La Mancha. Además, a los alumnos matriculados se concederán dos créditos de Libre Configuración.

Por otro lado, Felipe Pedraza aprovechó el momento para recordar que este año el Ministerio de Ciencia e Investigación concedió un proyecto Consolider a 104 investigadores, 23 de ellos vinculados al Instituto Almagro de Teatro Clásico, que lideran 15 proyectos, cinco de ellos pertenecientes al citado centro de la Universidad regional.

Por este proyecto, la vicerrectora del Campus de Ciudad Real y Cooperación Cultural trasladó la enhorabuena al Instituto Almagro de Teatro Clásico, no sin antes destacar el éxito que estas Jornadas vienen cosechando a lo largo del tiempo y que permiten año tras año su continuidad. Este éxito continuó se asienta en sus ponentes y el rigor académico que aportan a la actividad, la destacada asistencia de participantes y su proyección.

26 d’abril 2010

‘Pedra de tartera’, primera coproducció entre el TNC i El Celler d’Espectacles de Lleida


www.lamalla.cat
14 abril2010


L’obra de l’escriptora lleidatana, Maria Barbal, s’estrenarà a la Sala Petita del TNC
OMAR SERRA
Lleida

Un conveni signat entre el Teatre Nacional de Catalunya i El Celler d’Espectacles de Lleida ha permès coproduir l’obra de Maria Barbal, ‘Pedra de tartera’. En la presentació que s’ha fet aquest matí a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). L’acord contempla que els actors de la representació, que s’estrenarà a la Sala Petita del TNC el 26 de gener de 2011, seran lleidatans i la producció en un futur de més projectes conjunts.
‘Pedra de tartera’ és una obra de l’escriptora de Tremp, Maria Barbal, que va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Creixells 1985, i que enguany compleix els 25 anys de la seva publicació. Per aquest motiu, la primera coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya i El Celler d’Espectacles de Lleida ha volgut recuperar aquesta obra que, per a la seva representació, comptarà amb una nova versió del text.

Actors lleidatans
Per a la posada en escena es comptarà amb actors lleidatans que durant la jornada d’avui passaran un primer càsting. El director artístic del TNC, Sergi Belbel, ha explicat que estava molt satisfet per engegar per primera vegada, i partint de zero, un projecte amb gent de teatre de les terres de Lleida. Belbel ha destacat la gran complicitat amb El Celler d’Espectacles.

Text fonamental de la literatura catalana
Belbel ha assegurat que ‘Pedra de tartera’ s’ha convertit en un text fonamental en els últims anys de la literatura catalana recent, “és un text que ha transcendit les fronteres catalanes”. El director del TNC ha explicat que ja existeix una versió teatral, de Vilà i Folch, que es representa en els circuits de teatre amateur catalans, però que el TNC ha apostat per una versió nova que no menystindrà l’actual. Belbel també ha explicat que aquest és el primer dels diferents projectes entre ambdós entitats.

L’obra, sota la direcció de Lurdes Barba i l’adaptació de Marc Rosich, s’estrenarà el 26 de gener del 2011 a la Sala Petita del TNC, on estarà fins el 6 de març, i posteriorment iniciarà una gira per Catalunya.

Desde Francia... con inteligencia

www.diariodecadiz.es
12 abril 2010


JESÚS ALMENDROS


Josep Maria Flotars y Albert Triola interpretaron a las dos mejores mentes del siglo XVII.

Autor: Jean-Claude Brisville. Versión y dirección: Josep María Flotats. Intérpretes: Josep Maria Flotats, Albert Triola; Traducción: Mauro Armiño. Espacio escénico y figurines: Josep Maria Flotats. Diseño de iluminación: Albert Faura. Lugar: Teatro Municipal Pedro Muñoz Seca de El Puerto. Día: 10 de abril. Aforo: Completo, a pesar del Madrid-Barça.

Para un hombre como Descartes, impulsor del racionalismo y del pensamiento moderno, no podía pasar desapercibida la figura de un genio de las matemáticas como Blaise Pascal, considerado, curiosamente, el padre de las modernas computadoras, junto con Charles Babbage. Fue un niño prodigio y escribió en defensa del método científico influyendo de forma muy importante en el desarrollo de las modernas ciencias económicas y sociales. Posteriormente, influido por las teorías jansenistas que postulaban la pureza extrema del cristianismo, abandonaría las matemáticas y la física para dedicarse a la filosofía y a la teología. Con la mentalidad de hoy, podríamos calificar a Pascal de fundamentalista, presa de un misticismo religioso que lo atormentaba, todo lo contrario de Descartes, librepensador y amante de la vida.

Jean-Claude Brisville, dramaturgo francés, tiene un método para escribir sus obras que consiste en presentarnos a protagonistas de la historia, de la literatura o del pensamiento en un fondo dramático, donde se debaten ideas y situaciones con diálogos sobrios, irónicos y a veces hasta cómicos, haciendo un soberbio uso de los sobrentendidos.

Traducida por Mauro Armiño, esta obra parte de un hecho históricamente cierto: el encuentro que mantuvieron en un convento en París estos dos hombres que se admiraban profundamente y cuyas inquietudes y pensamientos siguen vigentes hoy en día, dos hombres que son dos de las personalidades mas influyentes e importantes de la Francia de aquella época, que tratándose del siglo XVII, es tanto como decir, del mundo.

Pero aunque este encuentro es históricamente cierto, no lo es lo que estos dos hombres se dijeron en aquella ocasión. Lo que Jean-Claude Brisville hace es pura historia-ficción, pura ucronía o historia contrafactual. Ninguno de los dos escribió sobre lo que hablaron, y eso precisamente permitió a Brisville "imaginar" ese encuentro, el encuentro entre la razón cartesiana y la vehemencia de un jovencísimo Pascal, que moriría con 39 años recién cumplidos. Brisville nos ofrece un texto de gran altura, con diálogos y réplicas dominados por el humor y la ironía ofreciendo al público, la posibilidad de sentirse un poco más inteligente, que es tanto como decir, un poco más humano.

Josep Maria Flotats, director y actor, que además es responsable de la versión, de la escenografía y del vestuario, interpreta a un Descartes de 51 años en su viaje a Estocolmo requerido por la Reina Cristina de Suecia, mientras que Albert Triola encarna magníficamente a un joven Pascal que, con 24 años, ya se había revelado como una privilegiada mente matemática.

Flotats, divo megalómano e histriónico, demuestra una vez mas su indudable maestría teatral y su gran profesionalidad. Es un auténtico "animal de escenario". El uso de las pausas, los silencios y las respuestas así como las expresiones con que las acompañan, es magistral y envolvieron a todos los asistentes a la función como si de acordes de una sinfonía se tratase.

La función que los programadores del teatro Muñoz Seca han traído a El Puerto ha impregnado todos sus rincones de un culto jeu d'esprit francés, inteligente, ameno y divertido que ha encantado a los espectadores.

25 d’abril 2010

Avui a 2/4 de 7 de la tarda ultima representació de "8 dones"


Vuit dones estan soles en el menjador d’una casa benestant. Falta poc perquè arribi Nadal i l’amo de la casa ha estat assassinat. De què parlen? Què saben les unes de les altres? Quins secrets amaguen?

Aquest és el punt de partida de “8 dones”, una obra de teatre de Robert Thomas que a partir del proper dissabte 17 d’abril torna a la Sala Cabañes en quatre úniques representacions. Sota la direcció de Mercè Grané i Toni Grané, el muntatge combina un text atrevit, una escenografia sorprenent i unes melodies que s’enganxen, interpretades amb música en directe dirigida per Dani Álvarez.

“8 dones” és una peça de comèdia i misteri, plena d’intriga i provocació però també de sàtira i ironia. L’obra ja es va representar la temporada passada amb un gran èxit de públic: més de 800 persones van veure el muntatge en les quatre representacions que es van portar a terme.

Augustine (Lídia Rovira), Catherine (Clara de Ramon), Chanel (Montse Ciudad), Gabin (Imma Llorens), Lulú (Esther Ariño), Mami (Encarna Hernàndez), Pierret (Clàudia Senserrich) i Suzon (Anna Carbonell) són les vuit dones que protagonitzen l’espectacle.

Al llarg de la representació, passen pel menjador l’esposa, les dues filles, la cunyada, la germana, la sogra, la criada i la majordoma. Cada una d’elles té una relació propera amb la víctima i, cada una d’elles, té prou motius que podrien haver-la portat a cometre el crim. Però qui és la culpable?

18 Compañías participarán en el 23 Festival Internacional de Teatre de Carrer

www.adn.es
15 abril 2010


EFE, Castellón

La ciudad de Vila-real acogerá del 30 de abril al 2 de mayo una nueva edición del Festival Internacional de Teatre de Carrer, una cita cultural que alcanza este año su vigésimo-tercera edición con la presencia de compañías de diferentes partes del mundo.

Según han informado fuentes municipales, este festival, enmarcado en el proyecto "Cultura +A+", contará con la participación de grupos de Uruguay, Chile, Argentina o Portugal, pero también de regiones más cercanas, como Cataluña, País Vasco, Madrid, Galicia o Andalucía.

El edil de Cultura del Ayuntamiento de Vila-real, Héctor Folgado, que ha presentado este encuentro internacional de las artes escénicas junto al director de la muestra, Domingo Martínez, ha remarcado "el importante esfuerzo que realiza el consistorio para que Vila-real se convierta cada año en capital de la cultura en la calle".

Folgado ha agradecido la colaboración de la Fundación Bancaixa-Caixa Castelló, representada por su presidente, Enrique Heredia, que "a pesar de la difícil situación económica, continúa apoyando una propuesta que busca acercar la cultura a todos los ciudadanos".

La plaza Mayor, la plaza de Sant Pasqual, el parque de la Glorieta, la plaza Bayarri o las calles peatonales del centro de la ciudad serán los principales escenarios durante los tres días que dura el festival.

Domingo Martínez ha explicado que se podrá disfrutar del trabajo de dieciocho compañías, un número algo menor que en las últimas ediciones debido al descenso presupuestario que, sin embargo, no reducirá la calidad de los espectáculos.

"Es necesario agradecer el esfuerzo que han hecho las compañías participantes para adaptar sus caché a la actual situación económica", ha comentado el director de la muestra.

24 d’abril 2010

Avui dissabte a 2/4 de 10 de la nit “8 dones” a la Sala Cabañes


Tercera representació d'aquesta comedia amb tocs musicals de Robert Thomas dirigida per Mercè Grané i Toni Grané

Vuit dones estan soles en el menjador d’una casa benestant. Falta poc perquè arribi Nadal i l’amo de la casa ha estat assassinat. De què parlen? Què saben les unes de les altres? Quins secrets amaguen?

Aquest és el punt de partida de “8 dones”, una obra de teatre de Robert Thomas que a partir del proper dissabte 17 d’abril torna a la Sala Cabañes en quatre úniques representacions. Sota la direcció de Mercè Grané i Toni Grané, el muntatge combina un text atrevit, una escenografia sorprenent i unes melodies que s’enganxen, interpretades amb música en directe dirigida per Dani Álvarez.

“8 dones” és una peça de comèdia i misteri, plena d’intriga i provocació però també de sàtira i ironia. L’obra ja es va representar la temporada passada amb un gran èxit de públic: més de 800 persones van veure el muntatge en les quatre representacions que es van portar a terme.

Augustine (Lídia Rovira), Catherine (Clara de Ramon), Chanel (Montse Ciudad), Gabin (Imma Llorens), Lulú (Esther Ariño), Mami (Encarna Hernàndez), Pierret (Clàudia Senserrich) i Suzon (Anna Carbonell) són les vuit dones que protagonitzen l’espectacle.

Al llarg de la representació, passen pel menjador l’esposa, les dues filles, la cunyada, la germana, la sogra, la criada i la majordoma. Cada una d’elles té una relació propera amb la víctima i, cada una d’elles, té prou motius que podrien haver-la portat a cometre el crim. Però qui és la culpable?

Tere Almar deixa definitivament l’IMAC


www.capgros.com
16 abril de 2010

La tècnica de Cultura renova en el càrrec de directora artística de la Fira Mediterrània de Manresa i abandona l’organisme municipal
per capgros.com

Tere Almar abandona definitivament el seu càrrec de tècnica de l’IMAC, després de 25 anys de trajectòria a l’organisme que gestiona la política cultural de la ciutat. Almar ha renovat durant dos anys més com a directora artística de la Fira Mediterrània de Manresa, càrrec que ocupa des de l’any 2008. En aquests dos darrers anys ha compatibilitzat les dues feines, tot i que a partir d’ara se centrarà exclusivament en el festival manresenc. Almar va accedir al llavors Patronat de Cultura l’any 1985, i durant tot aquest temps s’ha encarregat de l’àrea d’arts escèniques i de la gestió del Teatre Monumental, a més de prendre part en l’organització de la Festa Major de Les Santes.

El Patronat de la Fundació Fira Mediterrània va aprovar per unanimitat la renovació d’Almar. El president del comitè executiu de la Fundació Fira d'espectacles d'arrel tradicional, Ramon Fontdevila, ha destacat que amb Tere Almar la fira ha guanyat “discurs' i complicitats” i que, per tant, “tallar el projecte ara hauria estat negatiu”. La fins ara tècnica de l’IMAC ha reconegut que l'han “convençut” i ha remarcat que podrà consolidar un “projecte personal”. Per a l'edició d'aquest any de la Fira Mediterrània, Almar es vol centrar en el “moviment” ja que, segons la directora artística de la fira, és un mitjà expressiu que sorgeix de la necessitat de comunicar-se amb els altres.

El teatre Principal de Terrassa tindrà una segona sala per a cent espectadors

www.lamalla.cat
19 abril 2010


A la platea ja s’ha col•locat l’estructura on hi aniran les butaques, al damunt d’una sala d’assaig. S'espera poder obrir el 2011

TERRASSADIGITAL.CAT
Terrassa

El teatre Principal de Terrassa tindrà una segona sala amb capacitat per a cent persones, al pis superior de l’entrada i sota la coneguda cúpula de trencadís blanc, amb un finestral obert a la ciutat. Aquest segon espai escènic podrà acollir trobades, espectacles o concerts de petit format.

Les obres de rehabilitació de l’edifici de la plaça Maragall mantenen els terminis d’execució previstos i el teatre aixecarà el teló d’aquí a un any. Un cop enllestida la major part de l’estructura, i pendents d’arrencar amb tot el revestiment interior, de moment els treballs han permès recuperar la façana i alguns importants elements de decoració, com les rajoles romanes i les columnes amb l’arc de l’entrada o els vitralls del Foyer, al primer pis.



Tot plegat perquè el teatre Principal torni a ser el teatre de la ciutat, com ha recordat l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro: "Que aquest sigui el teatre de tota la ciutat. Que tots els ciutadans de Terrassa se’l sentin seu, que hi puguin accedir i el puguin visitar. Aquest Centre d’Arts Escèniques (CAET) tindrà un complement molt important que és un equipament de primer nivell i per tant volem que hi hagi qualitat i que siguem un referent a nivell de tot el país.”



A la platea ja s’ha col•locat l’estructura on hi aniran les butaques, al damunt d’una sala d’assaig, de manera que l’espectador gaudirà de la millor visibilitat i d’una gran proximitat amb l’escenari. 


Talía acoge "El somriure de M. O'Hara", tragicomedia sobre la incomunicación

www.adn.es
14 abril 2010

EFE, Valencia

El Teatre Talía acogerá desde mañana hasta el 2 de mayo la obra "El somriure de M. O'Hara", una tragicomedia de la compañía alcoyana La Dependent que analiza la incomunicación en la era de las comunicaciones.

En la presentación de la obra, su autor, Pascual Alapont, ha señalado que a través de la historia de cinco personajes desorientados, el texto busca relatar la soledad y la dificultad para comunicarnos en los tiempos contemporáneos, porque "es a través de la anécdota como se puede concretar la totalidad del mundo".

Una peluquera insatisfecha con su vida, un cocinero que tiene problemas para situar su trabajo entre la tradición y la modernidad y un ejecutivo exitoso que se ve superado por las tendencias de la globalización son tres de estos cinco "desubicados" que buscan encontrar su lugar en el mundo.

La directora de la obra, Gemma Miralles, ha calificado a "El somriure de M. O'Hara" como una tragicomedia, "el género por excelencia de España", en la que se producen situaciones muy hilarantes y ha apostillado que se trata de "un espectáculo redondo y muy divertido".

Una de las intérpretes de la obra, la actriz Pepa Miralles, ha asegurado que le gusta mucho trabajar con textos de Alapont porque son "muy vivos y actuales" y los actores se identifican fácilmente con sus personajes.

El actor Joan Gadea, por su parte, ha destacado la "complicidad perfecta" entre los cinco actores del reparto, integrado también por Pep Sellés, Amparo Oltra y Abel Zamora.

23 d’abril 2010

Represa amb èxit


www.totmataro.cat
19 abril 2010


La producció ‘Nixon-Frost’ del Teatre Lliure omple i convenç al Monumental
Comas Soler

Quasi acabades les obres de millora que l’ajuntament està fent al seu teatre de la Riera, dissabte passat es va encetar la mini-temporada que hi haurà d’ara fins a l’estiu. Els honors de la represa els va tenir el muntatge ‘Nixon-Frost’, a càrrec de la companyia del Teatre Lliure, amb direcció del seu titular Àlex Rigola. Es tracta d’una peça de l’autor britànic Peter Morgan, conegut pels seus guions de cine i televisió, molts d’ells basats en casos reals, pels quals ha rebut nombroses distincions.‘Nixon-Frost’ va ser escrita inicialment per al teatre i es va estrenar amb gran èxit a Londres al 2006. Dos anys més tard Ron Howard la va fer pel•lícula.

Sobre la base d’uns fets esdevinguts l’any 1977, l’obra recrea la preparació i el procés de gravació d’una sèrie d’entrevistes entre l’expresident americà Richard Nixon, ja retirat de la vida pública i David Frost, un presentador estrella de la televisió anglesa en hores baixes, que pretén que el polític reconegui la seva culpa pel cas Watergate. Es tracta d’un combat delerós, de poder a poder, entre dos homes assistits pels seus equips. Per a l’exmandatari el triomf li pot permetre rentar-se la mala imatge i entronitzar-se com a pare de la pàtria. Per al periodista és l’oportunitat de reconquerir en el món mediàtic la posició avantatjosa que ha perdut.

Treball basat en les imatges
‘Nixon-Frost’ té un planteig cinematogràfic, amb molts canvis de localitzacions i un ritme ràpid quan l’acció se situa fora del plató televisiu. Per contra, i de manera oportuna, la dramatúrgia subratlla amb una extensiva dilació formal la gran quantitat de text de les entrevistes. Des que la va estrenar al setembre de l’any passat, Àlex Rigola ha representat l’obra en dos formats diferents, tots dos amb la utilització gairebé constant de recursos audiovisuals. Si en un cas compta amb un gran desplegament d’elements escenogràfics realistes, a la versió que es va oferir al Monumental –anomenada “unplugged”– les projeccions els substitueixen sense gens de detriment en el resultat. I és que la part superior de l’escenari queda convertida en una gran pantalla on de forma impecable es veuen totes les escenes de la filmació de què ens parla l’argument i sobretot els primers plans dels dos protagonistes, que estan obligats per tant no només a una dicció exigent del seu guió, sinó també a un treball intensiu i amplificat d’expressió i llenguatge no verbal.

Duel d’actors
Lluís Marco compon un Nixon fred, de discurs contundent, que només es fa proper quan li convé i que els plans curts ens mostren impassible i obsessiu fins que acaba desmuntant-se, com si fos inevitable, en un gir final. El Frost d’en Joan Carreras, en canvi, té un paper menys definit fins a arribar al moment en què pot clavar el cop definitiu a l’adversari i se sent vencedor. Un i altre se’n surten molt bé. La resta d’intèrprets juguen un paper secundari però igualment encertat. I cal assenyalar que estan sempre en escena i que són ells mateixos els que interpreten la música i mouen les càmeres que projecten les imatges a la gran pantalla.

Experiment
El muntatge té l’interès de la teatralització d’uns fets relativament recents i coneguts, servits amb un llenguatge visual, proper al cinema, del tot familiar per a l’espectador. Ofereix també l’al•licient d’experimentar amb els actors en primer pla i en directe. I al capdavall es constata com la pantalla acaba guanyant la partida, perquè els ulls del públic difícilment es mouen de la projecció i l’espectacle televisiu es menja el més pròpiament teatral.

El velo llega al telón


www.lavanguardia.es
12 abril de 2010


Artistas de origen árabe llevan a los escenarios franceses el debate sobre el burka | Fattoumi transmite a través de la danza cómo el velo integral aísla a la mujer | Khattari sostiene que el velo no es más opresivo que la moda occidental

LLUÍS URÍA
París

El velo islámico ¿puede ser también objeto artístico? Puede. Vilipendiado como símbolo odioso de la opresión de la mujer y reivindicado como signo de una identidad religioso-cultural que se siente amenazada por los valores de Occidente, este controvertido ropaje destinado a ocultar el cuerpo y el rostro de la mujer ha ascendido durante unos días a varios escenarios franceses, proponiendo una manera distinta –no necesariamente benevolente– de mirarlo y de sentirlo.

Una modelo con su provocativo bolso en forma de granada verde / LVE
Cuatro espectáculos –tres de ellos en París, el cuarto en Cherburgo– han contribuido esta semana a iluminar de forma diferente, con la luz del arte, el crispado debate político y social sobre la eventual prohibición del velo integral (el burka y el niqab) en Francia.

El Parlamento discutirá el mes que viene un proyecto de resolución y una proposición de ley para intentar erradicar esta prenda de las calles –lo que el Consejo de Estado considera inconstitucional– o, en su defecto, de los servicios públicos. Una iniciativa que está lejos de despertar la unanimidad de las fuerzas políticas y que ha generado no pocas suspicacias y tensiones entre la comunidad musulmana.

Es en este eléctrico contexto que Héla Fattoumi, Majida Khattari, Ghazel y Layla Rosa se han atrevido a presentar sus espectáculos –Manta, VIP, ME 2000-2003/ME 2003-2008 y What if...– con el velo como eje. Los tres primeros, en el parisino Théâtre de la Cité Internationale. El cuarto, en el festival de circo Spring, organizado por La Brèche en Cherburgo. Cuatro nombres de mujer. Cuatro trayectorias artísticas. Y una preocupación común: la condición de la mujer musulmana y su conflictiva relación con el cuerpo.

"Desde hace varios años, de forma cada vez más escandalosa y violenta, en mi propia familia, hay chicas jóvenes que se ponen esta prenda, cuando mi madre nunca tuvo que llevarla; lo encuentro extraordinariamente turbador", explica Héla Fattoumi, autora –junto con Éric Lamoureux– de la coreografía del espectáculo de danza Manta. Nacida en 1965 en Túnez y afincada en Francia, donde desde el 2004 codirige con Lamoureux el Centro de Coreografía de Caen-Baja Normandía, Fattoumi se define como una mujer "emancipada" de la tradición árabo-musulmana en la que fue educada y desde esta libertad el velo le provoca –dice ella– "incomprensión e indignación".

En Manta, vestida con un niqab blanco que adquirió personalmente en una tienda no sin cierta aprensión, Fattoumi intenta transmitir a través de la danza cómo el velo integral no sólo oculta la identidad de la mujer, sino que la somete a un ritmo de existencia diferente del del resto de la sociedad, de la que queda aislada. Al final, como en un grito de liberación, se retira el velo y juega a saltar la comba.

No es esta, en cambio, la aproximación que hace al tema Majida Khattari en su desfile performance VIP, siglas que en este caso quieren decir velo islámico parisiense. Nacida en 1966 en Erfoud (Marruecos), Khattari sostiene que el "encierro" al que el velo integral somete a las mujeres no es más opresivo que los cánones estéticos que impone la moda occidental. "Yo no estoy ni a favor ni en contra del velo integral, sólo busco un diálogo, resituar las cosas", argumenta. Para expresar esta dualidad, la artista monta desde hace años, en un tono provocador, seudodesfiles de moda con velos libremente adaptados, ya sea una reinterpretación de los típicos logos de Louis Vuitton con símbolos tradicionales del islam, ya sea añadiendo comocomplemento un bolso en forma de granada, ya sea estampando en un burka el rostro oculto de la mujer que lo lleva.

Para completar esta "programación en tres tiempos", el Théâtre de la Cité montó una instalación de la artista iraní Ghazel (Teherán, 1966), afincada también en París. La obra de Ghazel, ME 2000-2003 yME2003-2008, consiste en vídeos caseros rodados, protagonizados y montados por ella misma –de ahí el título "me", "yo"– en los que aparece vestida con un chador negro realizando variopintas actividades, la mayoría de la vida cotidiana, con la voluntad de poner en evidencia los estereotipos.A lo largo de 700 secuencias de escasos segundos de duración, Ghazel desciende en tobogán, corta el césped, practica esquí náutico o toma un baño, en "una improbable síntesis de Chaplin y Beckett", según palabras del profesor Michel Poivert.

Lejos de París, pero en los mismos días, la acróbata británica Layla Rosa ofrecía un espectáculo circense –What if...– en el que, vestida con el velo, reflexiona visualmente sobre la cuestión de la identidad y la mirada que suscita en los demás. Hija de un árabe saudí al que no conoció, la artista se pregunta cómo podría haber sido su vida de haberlo conocido: "¿Habría sido trapecista? ¿Debería llevar el velo o hubiera podido escoger?". Probablemente, esta pregunta, en el país de su padre, carecería de sentido.

22 d’abril 2010

El coreògraf Toni Mira guanya el VIII Premi Nacional de Dansa de Catalunya


www.lamalla.cat
13 abril 2010

S'ha valorat la feina feta en la difusió de la dansa i la creació de nous públics

EFE / LAMALLA.CAT

El coreògraf i fundador de la companyia de dansa Nats Nus, Toni Mira, ha obtingut avui el VIII Premi Nacional de Dansa de Catalunya pel conjunt del seu treball de creació i la incorporació d'altres llenguatges escènics i arquitectònics. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha explicat que la feina de Toni Mira destaca per la difusió que ha fet de la dansa, la creació de nous públics i pels projectes educatius i familiars que ha desenvolupat amb la companyia Nats Nus.
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha atorgat el VIII Premi Nacional de Dansa a Toni Mira per la feina feta en la difusió d'aquesta disciplina, per la creació de projectes per a tots els públics i per la implicació en projectes d'àmbit social. Nascut a Barcelona l'any 1957, Toni Mira és un consolidat creador i compromès coreògraf provinent de l'arquitectura, que ha creat més de quinze espectacles que s'han representat en festivals de dansa i teatre de més de vint països dels cinc continents.

L'any 1989 va fundar la companyia Nats Nus Dansa amb la qual ha posat en escena espectacles com 'Momentari' en què Mira proposa tornar la mirada a les coses més simples que cada dia ens emboliquen i que, sovint, som incapaços de veure, en una sèrie de moments, sensacions, records i petites històries que el personatge de l'obra ha anat recopilant al llarg de la seva vida.

És coreògraf associat del Dance House Millenium Center (Cardiff, Regne Unit), soci fundador i membre actiu del Centre de Creació La Caldera, de Barcelona, i també s'ha implicat professionalment i com a president en l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya.

Ha realitzat un projecte per introduir la dansa a les escoles públiques de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), on ha treballat amb més de 1.500 nens i nenes d'entre 9 i 11 anys, i amb les dones preses de la presó de Wad Ras, de Barcelona, a més de dirigir un espectacle de dansa contemporània a la presó de Can Brians, interpretat per quatre ballarins professionals i quatre recluses. L'any passat 2009 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de dansa, precisament pel seu ampli treball educatiu amb les preses de Can Brians i Wad Ras.

Lluís Pasqual: El encargo no representa "volver" al Lliure sino ir al Lliure

www.adn.es
11 abril 2010

EFE
Barcelona

El director teatral Lluís Pasqual, confirmado hoy como nuevo director del Teatre Lliure a partir de julio de 2011, ha dicho hoy que el encargo que recibe no representa para él "volver" al Lliure, sino "ir" al Lliure.

En una carta remitida al presidente de la Fundación Teatre Lliure, Antoni Dalmau, Pasqual expresa su "alegría" por la propuesta del Patronato del Lliure: "Me siento honrado y agradezco sinceramente porque me parece una verdadera prueba de confianza, que es el elemento indispensable para poder sacar adelante un proyecto artístico", dice.

Pasqual anuncia que desde su nueva responsabilidad, procurará poner toda su experiencia al servicio de este proyecto.

Tras decir que no se siente nostálgico y que los teatros, cuando están vivos, tampoco son nostálgicos, Pasqual expresa su impresión de que "este encargo no representa 'volver' al Lliure sino 'ir' al Lliure".

Pasqual ha recibido la noticia lejos de Barcelona mientras se encontraba en Madrid para el ensayo general de la Zarzuela, que es a la vez un paréntesis de los ensayos que lleva a cabo de "Doña Rosita" en el Piccolo Teatro de Milán.

Desde la capital milanesa, el director teatral catalán se irá directamente a París por la obra "La Donna del Lago", que se representará en el Teatro Garnier.

21 d’abril 2010

Una representació del timbaler del Bruc


www.avui.cat
15 abril 2010


La companyia Pròleg Musicals fa aquesta versió SAT

El Sant Andreu Teatre porta a escena una representació del Timbaler del Bruc, sota el títol de Timbals a la nit, una obra original de la companyia Pròleg Musicals, música de Theo Koras, lletres d'Argi Ibàñez i direcció d'escena d'Edu Pericas. El Timbaler és un jove de 18 anys, fill d'una família de camperols, amant de la música, que festeja amb la Teresa. Volen deixar el poble i conèixer altres terres. Les seves idees topen amb les del pare del jove, un home seriós i tradicional que vol que el seu fill es quedi al poble i tingui cura de les terres. Però tot canvia quan arriben senyals i notícies que un exèrcit invasor s'està apropant. El Timbaler s'adona de la necessitat d'ajudar en la defensa del poble. Guiat per les paraules d'un monjo misteriós i amb l'ajuda d'en Marià, el seu amic fidel, el nostre heroi haurà d'omplir-se de coratge per tal de dur a terme un arriscat pla, concebut pel monjo, amb la finalitat de derrotar un poderós exèrcit. En Marià es deixarà capturar pels soldats enemics, fent-se passar per un traïdor covard, per tal de portar-los, seguint les instruccions del monjo, a una emboscada. Entretant el Timbaler durà a terme una perillosa missió. Haurà d'arribar amb el seu timbal fins al lloc mes profund i màgic de la muntanya, la Cambra Sagrada. Allí haurà d'esperar que el monjo, des del seu amagatall situat al pas estret on serà conduït l'exèrcit enemic, enviï el senyal. Aleshores, al mig de la nit es desencadenarà l'esclat més poderós mai sentit, que farà ressonar la muntanya com si un gran exèrcit s'apropés des de la foscor.

Lluís Pasqual será el nuevo director del Teatre Lliure de Barcelona


www.elmundo.es
10 abril de 2010


Lluís Pasqual. | Julián Jaen
Europa Press | Barcelona

El director teatral y cofundador del Teatre Lliure de Barcelona, Lluís Pasqual, sustituirá a Àlex Rigola en la dirección de este teatro barcelonés a partir de junio de 2011, según decidió este viernes en una reunión el Patronato de la Fundación Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, presidido por Antoni Dalmau. La votación fue de 37 votos a favor, ninguno en contra y cinco abstenciones.

Pasqual, que no asistió a esta reunión porque está en Milán, fundó el Lliure en 1976 junto a Fabià Puigserver, Pere Planella, Anna Lizaran, Carlota Soldevila, Quim Lecina y otros miembros del sector teatral catalán, y dirigió su espectáculo inaugural, 'Camí de nit'. Además, codirigió el teatro entre 1998 y 2000.

Dirigirá el Lliure desde la temporada 2011/2012 hasta la 2014/2015, y su contrato será renovable, según informó la entidad en un comunicado.

De gran experiencia internacional, Pasqual fue nombrado en 1983 -con 32 años-director del Centro Dramático Nacional , y en 1990 se fue a París para dirigir durante seis años el Odéon-Théâtre de l'Europe. En 1995 dirigió la Bienal de Teatro de Venecia, y entre 1997 y 1999 fue comisario del proyecto Ciutat del Teatre, por encargo del Ayuntamiento de Barcelona.

Desde el 2004 pasó a formar parte del Teatro Arriaga de Bilbao donde, además de ser asesor artístico, impulsó un laboratorio de formación, colaboración pedagógica y promoción y creación de espectáculos contemporáneos.

Entre los premios que ha recibido se cuentan el Nacional de Teatro y Danza del Ministerio de Cultura en 1984 y 1991, el de la Generalitat de Catalunya en 1988, el Ciutat de Barcelona en 1985, y fue nombrado Caballero de la Legión de Honor francesa en 1996.

El último espectáculo que dirigió Pasqual (Reus, 1951) fue 'La casa de Bernarda Alba', con Núria Espert y Rosa Maria Sardà, estrenado en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el año pasado.

20 d’abril 2010

"Pel carrer ningú no em diu pel meu nom"


www.avui.cat
15 abril 2010


TERESA BRUNA
Pep Anton Muñoz assajant el seu personatge de Feste a 'Nit de Reis', que dirigeix Josep Maria Mestres
FRANCESC MELCION

Cinema, teatre, televisió, doblatge, musicals... Pep Anton Muñoz és un artista total. I ho fa tan bé que el segresten i es queda 9 anys fent un personatge. No serà el cas d'aquest Feste, el bufó de la Comtessa Olívia (Anna Ycobalzeta) de Nit de Reis (o el que vulgueu), que s'estrena avui al TNC amb data d'acabament. Encara que mai se sap, perquè en una obra coral, plena de primeres figures (Lluís Soler, Quimet Pla, Sílvia Bel, Mercè Comas, Carles Martínez, Pep Planas...), ell és el diferent, l'únic que no és boig, el que canta, el que els explica acudits i, sobretot, el que ho sap tot. Per això parlem amb ell.

Vol dir que no el cridaran per fer de bufó a La Riera ara?

Al programa Divendres ja sóc una mica el bufó! Ara miro la sèrie des de l'altre costat. Però per bé o per mal, el Peris encara és molt present al cap de la gent. Vaig pel carrer i ningú no em diu pel meu nom. Suposo que trigaré a sortir en un altre producte de ficció, almenys fins que no es dilueixi. Bé, podria ser que algú digués: "Aquest li va que ni pintat al Pep Anton"... Però crec que em deixaran descansar una mica. Ara visc al teatre, sóc aquí des de bon matí.

Doncs parlem de l'obra. Per què es diu Nit de Reis, si no ho és?

Crec que ni el mateix Shakespeare ho sabia. El subtítol ja ho diu: posa-hi el que vulguis. Suposo que la va acabar la dotzena nit de l'any tal... Però t'asseguro que dels muntatges clàssics que he fet o del mateix Shakespeare és dels que té més condicions per ser dels més divertits i dels més embolicats. És per xalar, per disfrutar.

Diuen que s'enfronten dos bàndols...

Vaja i t'ho he d'explicar jo, que jo no estic ni a un ni a l'altre! Bé, els diem els lírics i els grotescos però és un llenguatge privé inventat per Josep Maria Mestres, el director, per distingir els personatges de la cort, d'elit, educats i distingits, dels més populars, que estarien més a prop del que seria el pallasso. I jo estic al mig. En Feste està fora d'òrbita, observa tot el que succeeix des de fora.

I uns parlen en vers i els altres en prosa. Són dues classes socials?

No, no. Tots pertanyen a la mateixa cort, però n'hi ha que ho són de bressol, descendents de gent de grau i d'altres que són com parents arribats de lluny, o gent de servei amb una certa distinció. La diferència no és d'estatus sinó d'actitud. Els lírics són els que, quan parlen, les seves metàfores estan per sobre del bé i del mal. Els grotescos tenen un llenguatge molt més planer.

I què fa un bufó?

Tothom pensa que és un boig rematat i justament aquí es l'únic que toca de peus a terra i posa una mica de seny a les situacions que van succeint. El bufó té la capacitat de distanciar-se i no implicar-se en les coses. Ell va fent acudits amb les seves frases, que normalment són sentències, i amb les seves cançons contribueix a donar llum a la quantitat de situacions equívoques que succeeixen, que són una delícia i l'ànima de la funció.

I tots empaiten la comtesseta!

Ella és encantadora, jove, rica, es caracteritza per les seves bondats, perquè li passen totes les desgràcies del món i les que s'han d'inventar... Tots parlen del seu físic però els pretendents de debò són per una banda el Duc Orsino i per l'altra un noble cavaller, l'Andreu Galtalleu, pretendent a la força. No és que no li agradi, però està instigat per l'oncle d'ella, que és un dels grotescos, perquè aquest tio té pasta. I el que fa el tiet és escurar-lo, xuclar-li fins a l'última moneda, ja que festeja la noia.

Hi ha un gran equívoc. Es pot dir?

I tant! S'ensenya de seguida i el públic és el primer còmplice. La Viola (Sílvia Bel) s'ha de guanyar la vida i se li acut fer de dama de companyia de la comtessa, però li diuen que la noia va perdre el pare i el germà i està tancada a casa en dol rigorós. No rep ningú ni vol més servei. Llavors intenta fer-se passar per un home i entrar al servei del Duc Orsino. I com que aquest està enamorat de la comtessa, ella li fa de pont i llavors l'Olívia s'enamora del missatger. I embolica que fa fort!

Una pregunta personal. ¿És cert que Hugh Grant vol que el dobli vostè?

És molt senzill. És producte del càsting per a Cuatro bodas y un funeral, que vaig doblar jo, i va tenir un gran èxit arreu del món. Immediatament en va fer una altra que es va doblar a Madrid i va ser un fracàs. Llavors aquest home, que es bastant perepunyetes, s'encén i diu: "No vull que em torni a doblar ningú que no sigui el tio de les Cuatro bodas". I és cert que en una entrevista a la tele li van fer la pregunta típica aquella que si quan se sent la veu doblada és una merda i tal i, ja fos per cortesia o perquè realment ho pensa, va dir: "L'actor que em dobla a Espanya és millor que jo, i la seva veu, més bonica que la meva. De què coi m'he de queixar?".

El Teatre Lliure tria Lluís Pasqual

www.avui.cat
9 abril 2010


El Patronat de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona aposta pel director català per substituir Àlex Rigola a partir de la temporada 2011/2012
Andreu Gomila
Teatre Lliure

Ho sabia gairebé tothom i era profecia: Lluís Pasqual, el "fill pròdig", torna a casa. El Patronat de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona ha decidit aquest migdia per una aclaparadora majoria (37 vots a favor i 5 abstencions) escollir Pasqual per ocupar, a partir de l'estiu del 2011, la cadira de director en lloc d'Àlex Rigola, que fa set anys que hi és i que va anunciar l'any passat que no optaria a un tercer mandat.

El creador, nascut a Reus el 1951, va fundar el Teatre Lliure el 1976 juntament amb Lluís Homar, Fabià Puigserver, Carlota Soldevila, Pere Planella, Quim Lecina i Anna Lizaran, entre d'altres, i el va codirigir del 1998 al 2000 amb Guillem-Jordi Graells. També ha dirigit el Centro Dramático Nacional (Madrid), l'Odéon-Théâtre de l'Europe (París) i la Biennal de Teatre de Venècia.

Fa deu anys, Pasqual va marxar de Barcelona molt molest amb l'Ajuntament de Barcelona després que el regidor de Cultura d'aleshores, Ferran Mascarell, li torpedinés des de dintre el projecte de la Ciutat del Teatre, que li havia encarregat l'alcalde Pasqual Maragall. Ara, una dècada més tard, torna amb el Lliure sanejat, l'anhelat en la seva època Palau de l'Agricultura a ple de rendiment i amb el Lliure de Gràcia que obrirà de nou les portes al setembre.

La votació del patronat del Lliure no tenia cap secret. Fa uns mesos que les institucions, sobretot l'Ajuntament, s'havien mobilitzat per aconseguir el retorn de Pasqual. Diferents patrons també havien mogut fitxa al respecte. I, davant l'absència de cap nom de pes dins l'escena catalana que pogués fer-li ombra, només calia que Pasqual estigués disposat a tornar a l'espai que el va veure néixer.

Diferents fonts consultades per aquest diari asseguren que li havien posat tan bé, que no podia dir que no. Tot i que el Piccolo Teatro de Milà també s'hagués interessat en ell per rellevar l'històric Luca Ronconi al capdavant de l'escenari més important d'Itàlia. Ara mateix, de fet, Pasqual hi és preparant Doña Rosita nubile, de Federico Garcia Lorca, que estrena el 14 de maig. Al juny estrena a París l'òpera La donna del lago, de Gioacchino Rossini.

Pasqual té ara un any per pensar quin projecte portarà a terme al Lliure. Si mantindrà la línia avantguardista, d'arrel germànica, que ha consolidat Rigola, tot atorgant de nou al teatre un lloc capdavanter dins l'escena nacional i europea. O bé n'obrirà una de nova. Si conservarà l'equip creatiu que ha acompanyat Rigola (Carlota Subirós, Julio Manrique, Carles Santos, Cesc Gelabert, Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé) o bé portarà gent nova i en recuperarà d'altres.

Davant l'aclaparadora majoria assolida per Pasqual, la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona ha decidit no fer públics els rivals del reusenc.

19 d’abril 2010

Subvencionen al teatre pinedenc


http://diarimaresme.com
13 abril 2010

Per Redacció
Foto: Aj. Pineda

Durant la celebració de la Gran Nit del Teatre organitzada Centre Cultural i Recreatiu (CCR), que inclou el lliurament de premis del 31è Concurs de Teatre, l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, va anunciar que la Diputació de Barcelona donarà una subvenció de 42.000 euros a l’entitat pinedenca per a l’adequació de la sala Tívoli.
En el seu parlament, l’alcalde va dir que aquest era el resultat de la negociació portada a terme entre el consistori pinedenc i la Diputació i va agrair l’esforç al diputat de Cultura, José Manuel González Labrador, que també va assistir a l’acte. A l’entrega de premis també hi va assistir el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Pineda de Mar, Santiago Macip, i el regidor de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Pineda de Mar, Francesc Millán, juntament amb el president del Centre, Joaquim Gibert, i els membres de la junta directiva de l’entitat.
‘Entre dones’
Aquesta nova edició del Concurs de Teatre Amateur Vila de Pineda de Mar va tenir com a gran guanyadora la companyia La gesta Teatre de Palamós amb l’obra “Entre dones” que va endur-se el guardó a la millor companyia, millor director, millor escenografia, millor muntatge musical, millor il•luminació, millor actor i actriu principals i millor repartiment. A més, la companyia de Palamós també fou la més valorada en la votació popular.
Gala amenitzada
Des de fa uns anys, el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar ha volgut presentar la gala dels premis d’una forma original. Enguany, els encarregats d’amenitzar-la han estat l’Escola de Teatre Artur Iscla i l’Escola Municipal de Música amb “Caixa de Melodies”. Com a mestre de cerimònies hi va haver Gerard Borrell de “Màgia Borrell”, que va sorprendre al públic assistent alguns dels seus trucs de màgia. També, durant la gala hi va haver diferents convidats, alguns presents a la sala i d’altres mitjançant connexions realitzades amb l’actor format al Centre Cultural, David Verdaguer, que des del Teatre Condal va voler desitjar sort a totes les companyies participants al concurs, al costat de Joan Pera, Lloll Beltran, Rosa Serra i tots els actors de l’obra teatral “La doble vida d’en John” en la qual participa.
L’anècdota
En el capítol de les anècdotes, la coincidència de la Gran Nit del Teatre i el partit Real Madrid – F.C. Barcelona va fer que durant l’acte es fes una breu connexió televisiva en directe amb el partit.

Lluís Pasqual volverá a dirigir el Teatre Lliure

www.elpais.com
9 abril 2010


Su primera temporada al frente de la compañía será la del 2011-2012
JACINTO ANTÓN
Barcelona

Lluís Pasqual (Reus, 1951), miembro fundador del Teatre Lliure y uno de sus nombres más emblemáticos, volverá a dirigir el colectivo teatral barcelonés a partir de la temporada 2011-2012, según acordó ayer el patronato de la fundación que rige el Lliure. Pasqual se hará cargo del teatro cuando expire el mandato del actual director Àlex Rigola, pero la próxima temporada ya comenzará a asumir responsabilidades a fin de hacer más fácil la transición.

"La casa de Bernarda Alba' es como una fosa o un archivo"

Lluís Pasqual
A FONDO
Nacimiento: 1951
Lugar:Reus
El nombramiento de Pasqual, a propuesta de la Junta de Gobierno de la Fundación Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, fue aprobado con 37 votos a favor, ninguno en contra y cinco abstenciones. De esta manera se cierra con rapidez la intriga sobre el futuro del Lliure. Entre los nombres que se barajaban para la dirección figuraban los de Carme Portacelli, Julio Manrique o Carlota Subirós. Pasqual, uno de los fundadores del Lliure en 1976, ya codirigió el teatro en 2000.

Está considerado uno de los directores españoles más prestigiosos e internacionales. Durante seis años dirigió el Odéon-Theatre de l'Europe, en París. También ha dirigido la Biennal de Teatro de Venecia y el Centro Dramático Nacional-Teatro María Guerrero de Madrid y se ha responsabilizado de la dirección escénica de numerosos montajes de ópera. Entre sus grandes espectáculos figuran El público, de Lorca, Un dels últims vespres de carnaval, de Goldoni, Luces de Bohemia y Tirano Banderas, de Valle-Inclán, o La vida del rey Eduardo II de Inglaterra, de Marlowe-Brecht, Su contrato ahora, renovable, lo pondrá al frente del Lliure hasta la temporada 2014-2015.

18 d’abril 2010

Aquesta tarda a les 6 segona representació de 8 dones a Sala Cabañes


Al llarg de la representació, passen pel menjador l’esposa, les dues filles, la cunyada, la germana, la sogra, la criada i la majordoma. Cada una d’elles té una relació propera amb la víctima i, cada una d’elles, té prou motius que podrien haver-la portat a cometre el crim. Però qui és la culpable?

Augustine (Lídia Rovira), Catherine (Clara de Ramon), Chanel (Montse Ciudad), Gabin (Imma Llorens), Lulú (Esther Ariño), Mami (Encarna Hernàndez), Pierret (Clàudia Senserrich) i Suzon (Anna Carbonell) són les vuit dones que protagonitzen l’espectacle.

Dies: Dissabte 17 a dos quarts de deu del vespre (21h30)
Diumenge 18 a dos quarts de set de la tarda (18h30)
Dissabte 24 a dos quarts de deu del vespre (21h30)
Diumenge 25 a dos quarts de set de la tarda (18h30)

Reserva de localitats per avui diumenge
de 2/4 d'1 a les 2 del migdia
i una hora abans de la representació

La Xarxa recupera la programació infantil amb l’obra ‘En Tòfol i la Tina'


www.capgros.com
16 abril 2010


L'entitat presenta aquest muntatge de Pa Sucat, després de mesos sense poder programar per les obres del Monumental

per V. B.

La Fundació Xarxa d’espectacles infantils i juvenils és el gran referent en arts escèniques per a infants a la ciutat. Any rere any porta a Mataró una dotzena d’espectacles d’alt nivell que dignifiquen les propostes teatrals per a nens i joves. Però en aquesta temporada s’han vist obligats a cancelar la majoria de la seva programació a causa de les obres del Monumental. Són una de les víctimes més cares que s’han cobrat els treballs de remodelació del teatre, però aquest cap de setmana per fi la Xarxa torna a portar-hi teatre. Ho fan amb l’obra En Tòfol i la Tina, el tercer espectacle d’un personatge creat per la Companyia Pa Sucat, i que es remunta a l’any 1992. Explica la història d’en Tòfol, que viu grans aventures a la seva granja amb un porc, una gallina i altres animals, com ara un ànec que no vol emigrar i un pingüí despistat aparegut dins d’una caixa de sardines. A la primavera apareixerà la Tina, una jove i intrèpida aviadora que vol endur-se el pingüí a casa seva en avió. El Tòfol s’enamorarà de la Tina i els animals de la masia l’ajudaran a vèncer la seva timidesa.

Pa Sucat va néixer com a companyia d’espectacles l’any 1986 en forma de cooperativa, amb l’objectiu d’abastar la totalitat dels processos de creació, composició i construcció dels seus espectacles. La seva trajectòria ha destacat especialment en el camp de la música tradicional dedicada als infants, un sector poc tractat per a aquest tipus de públic. La majoria dels productes de la Cia. estan pensats per a la denominació de “tots públics”. en un sentit global.
La Xarxa tan sols podrà programar una obra més en aquesta temporada. Serà el dia 16 de maig, amb l’espectacle No passa res, de la companyia El Replà Produccions. Durant l’absència de La Xarxa, la programació d’espectacles infantils s’ha limitat als concerts de Casa de la Música a l’Ateneu i a la nova iniciativa de titelles de Binixiflat al Casal.

Diumenge, dia 18. A les 6 de la tarda al Teatre Monumental. Preu: 5 euros

Més d'una vintena de funcions ompliran els cinc escenaris de la Mostra de Titelles de Mollet


www.lamalla.cat
21 abril 2010


El certamen, organitzat per Galiot Teatre i l'Ajuntament, arriba a la quarta edició
ERAS, MONTSE
Mollet del Vallès

El centre de Mollet acollirà aquest cap de setmana la quarta edició de la Mostra de Titelles, que organitza Galiot Teatre i l'Ajuntament. Enguany visitaran la ciutat 13 companyies, que faran 24 funcions entre divendres i diumenge a cinc escenaris del centre de la ciutat. Entre els grups de teatre participants hi ha Titelles Marduix, La Finestra Imaginària i el francès Patrick Mathis.

Cinc espais simultanis (places Prat de la Riba i Europa, Mercat Vell, Sala Fiveller i La Marineta), 13 companyies (9 de Catalunya, 3 de la resta de l'Estat i una francesa) i 24 funcions conformaran aquest cap de setmana la quarta edició de la Mostra de Titelles de Mollet.

A més s'organitzaran tallers, una fira d'artesania i l'espai Cal Titella, la novetat que enguany ha preparat exprés Galiot Teatre. Aquesta iniciativa, que es podrà visitar al Mercat Vell des d'avui i fins diumenge, és un conjunt lúdic i de creació que permetrà als més petits conèixer totes les tècniques titellaires i jugar a les diferents instal•lacions. De fet, el director artístic de la Mostra, Jordi Monserdà, destaca el seu valor educatiu, per la qual cosa aquesta setmana ja s'ha iniciat a centres educatius.

Els muntatges
Precisament, la companyia molletana serà l'encarregada avui de fer sortir el Mollet Mullat, el ninot emblema de la Mostra, per donar el tret de sortida als diferents espectacles: En Bernat el Pescador, de Galiot; Teatrillo Mágico, d'El Retrete de Dorian Gray; Ramonlluc de Selvanyola, de La Finestra Imaginària; La Llegenda de Sant Jordi i el Drac, de Titelles Vergés; Alicia en el pais de las maravillas, d'Hilando Títeres; Circumloqui, de Ne me titere pas; Nora i el conte perdut, d'El Sidral; Món Nan, de Toni Zafra; El Riu Daurat, de Titelles Naip; Boîte à Cric!, de Patrick Mathis; Les Quatre Estacions, d'El Forat del Niu; Ranas y Princesas, de Títeres de la Tía Elena, i El Mariner de Santa Pau, de Marduix.

El regidor de Cultura, Dani Novo, destaca la gratuïtat de la majoria d'espectacles. "Només es pagarà l'espectacle d'adults i els de La Marineta i la Fiveller, per una qüestió d'aforament", puntualitza. Per la seva banda, l'alcalde, Josep Monràs, assegura que és "un projecte en el qual el govern de la ciutat hi creu molt i que seguirà apostant-hi", exclama i recalca el ressò que té el certamen en només quatre anys de vida. "Volem que es converteixi en la mostra de titelles més important del país", afegeix.

Roger Simeon, premi Boira de Teatre 2010


http://diarimaresme.com
8 abril 2010

El torderenc Roger Simeon ha estat el guanyador de la 13a edició del Premi Boira de Teatre amb “Tu i jo, octubre“. Simeon debutarà com a dramaturg amb la publicació i representació d’una obra que ha estat proclamada la millor entre les vuit propostes que s’han presentat al premi.

‘Tu i jo, octubre’ és una obra de teatre “de text, pur i dur”, protagonitzada per dues persones d’edat avançada que es troben i dialoguen. Segons ha explicat l’autor a el9nou.cat “No hi ha gens d’acció, és una escena tancada en què el diàleg permet de veure “com van canviant, amb parts més existencialistes”.

El jurat ha valorat la capacitat de reflectir “la situació que es dóna entre els personatges”, a més de l’originalitat i la teatralitat. Simbòlicament, Roger Simeon va rebre un premi que consistia en un lot de llibres i una rosa. El Boira de Teatre també comporta l’edició de l’obra – que sortirà publicada l’any vinent – i la seva posada en escena, en format de lectura dramatitzada o d’escenificació. El jurat d’enguany l’integraven els actors Sandra Monclús, Joan Camps i Marian Toril, i l’actor i dramaturg Juanma Palacions, el guanyador de l’any passat.

Autodefinit

Roger Simeon (Tordera, 1978). Filòsof sense lògica, periodista desinformat i escriptor sense llibre. Col•laborador ocasional del setmanari Cafè amb Llet i del diari digital Diari Maresme, he estat guardonat amb el 1er premi del Concurs Literari Frederica Montseny de Manlleu; el 1er premi del Concurs Literari de Santa Margarida i els Monjos; el 2on premi del Concurs de Sant Jordi de Tordera; i finalista del Concurs de Cartes d’Amor i Desamor de Calafell, del Premi Literari de Llagostera i del Concurs de Microrelats del Centre Cultural La Nau. M’han publicat el relat L’amistat en La Lluna en un Cove número 8 (web).

La IV Mostra de Titelles de Mollet quiere convertirse en un "referente" con 13 compañías especializadas

www.adn.es
14 abril 2010


El municipio de Mollet del Vallès (Barcelona) acogerá el próximo fin de semana la IV Mostra de Titelles, que desde el viernes y hasta el domingo llevará al municipio vallesano a 13 compañías especializadas en las marionetas para consolidarse como "un referente catalán", informó hoy el consistorio.

Europa Press
MOLLET DEL VALLÈS (BARCELONA)

La cuarta edición de la muestra hará frente a la crisis económica que, según el Ayuntamiento de Mollet y la compañía local Galiot Teatre, organizadores del evento, no afectará ni a la calidad ni al número de espectáculos de esta muestra.

El encuentro contará con nueve compañías catalanas, tres españolas y una francesa, que realizarán la mayoría de los montajes en plazas de la ciudad y que ofrecerán una programación variada para todo tipo de públicos.

La novedad de esta edición es la creación del espacio 'La Marioneta', dirigido a niños menores de dos años y centrado en la música y los sonidos, y que se sumará a otras propuestas como el pasacalles de inauguración, el mercado de artesanía y los talleres de marionetas.

Tres grupos de las Islas Baleares participan en la XXIa edición de la Feria de Teatro Infantil y Juvenil de Igualada


www.libertadbalear.com
13 abril 2010


Palma, 12 (ABN).- Tres grupos de las Islas Baleares, Sa Xerxa, La Clota y Triolé, participarán este año en la 21 ª edición de la Feria de Teatro Infantil y Juvenil de Igualada, que tendrá lugar entre los días 14 y 18 de abril. El espectáculo “3.001, una odisea especial”, de Sa Xerxa está coproducido también por la Fundació Teatre Principal de Palma.

Además de los espectáculos de las Illes Balears que se presentan en la Mostra, la bailarina y coreógrafa Mariantònia Oliver presentará su nuevo espectáculo en La Lonja, durante el acto que la Dirección General de Cultura de la Consejería de Educación y Cultura ha organizado día 16 de abril para dar a conocer los grupos y las compañías de la Comunidad Autónoma a los programadores y los representantes profesionales presentes al evento.

La presencia balear en Igualada responde al convenio de colaboración que la Consejería de Educación y Cultura firmó con la Generalitat de Cataluña y las entidades Sa Xerxa y la Red de Teatro Infantil y Juvenil a fin de dar un impulso a la promoción de los grupos teatrales dedicados al mundo del teatro infantil y juvenil de las Islas fuera del territorio de la Comunidad Autónoma.

Asimismo, el acuerdo quiere contribuir al desarrollo conjunto de actividades de promoción y divulgación en el ámbito de las artes escénicas dirigidas al público más joven y garantizar una presencia mínima y constante de este tipo de teatro, de las producciones y los grupos baleares en Cataluña.

Las actuaciones de los grupos de las Islas Baleares serán las siguientes:

Día 15 de abril, a las 10.45 ya las 15.30 horas, el Teatro Mercantil acogerá la representación de ‘Una Odisea muy especial’, un montaje de Sa Xerxa y Teatro Principal de Palma.

Día 16 de abril, a las 9.30 ya las 12.00 horas, en el Teatro del Aura, La Clota representará ‘Ensayando Albertí’. La compañía menorquina presentará esta misma obra Sábado, 17 de abril, en Barcelona, dentro del ciclo Barribrossa, organizado por este espacio.

La noche del viernes, a las 20.30 horas, la compañía Triolé hará el primero de los dos pases previsto de su obra ‘Desconcierto’. Esta primera representación tendrá lugar en el Espacio Divina Pastora, mientras que la función prevista para el domingo, 18 de abril, tendrá lugar en El Matadero, a partir de las 18.00 horas.

La Mostra - Feria de Teatro Infantil y Juvenil es una de las citas más destacadas dentro del área de las artes escénicas que tiene lugar anualmente en Igualada.

El objetivo principal del evento, dirigido a todos los públicos, es la difusión de las mejores producciones catalanas de teatro infantil y juvenil para proveer la programación de los municipios del territorio de habla catalana. Sin embargo, La Mostra dedica también atención a una selección del mejor teatro infantil y juvenil del resto del Estado y otros ámbitos europeos.

Por todo ello, la feria de Teatro Infantil y Juvenil se ha convertido en un punto de encuentro excelente para los profesionales del sector-tanto para la exhibición como para la compraventa de espectáculos-y al mismo tiempo en una gran ocasión para disfrutar en familia de los mejores espectáculos para todos los públicos.

17 d’abril 2010

La Sala Cabañes porta de nou a escena les ‘8 dones’ de Robert Thomas


www.capgros.com
16 abril de 2010


L'obra, que ja van representar l'any passat, està dirigida per Mercè i Toni Grané

per capgros.com

Sala Cabañes ha decidit recuperar una de les obres més exitoses de la temporada passada. Es tracta de 8 dones, un muntatge teatral de Robert Thomas que ja es va representar l’abril de 2009 amb una gran resposta de públic –més de 800 persones la van veure en les quatre sessions realitzades-. Mercè Grané i Toni Grané tornen a fer-se amb les regnes de la direcció en una obra que combina un text atrevit, una escenografia sorprenent i unes melodies que s’enganxen, interpretades amb música en directe dirigida per Dani Álvarez.

Augustine (Lídia Rovira), Catherine (Clara de Ramon), Chanel (Montse Ciudad), Gabin (Imma Llorens), Lulú (Esther Ariño), Mami (Encarna Hernàndez), Pierret (Clàudia Senserrich) i Suzon (Anna Carbonell) són les vuit dones que protagonitzen l’espectacle. Vuit dones que estan soles en el menjador d’una casa benestant, l’amo de la qual ha estat assassinat. Cada una d’elles guarda motius suficients per haver comès el crim. Les converses i els secrets de les protagonistes seran l’eix central d’aquesta comèdia musical, plena d’intriga, sàtira i ironia de la qual se’n faran quatre representacions a l’escenari de Sala Cabañes.

Dissabte, dia 17. A 2/4 de 10 de la nit. Diumenge, dia 18. A 2/4 de 7 de la tarda. A Sala Cabañes. També els dies 24 i 25.


www.capgros.com
16 abril 2010



Àlex Rigola presenta aquest muntatge escrit per Peter Morgan, que va triomfar al Teatre Lliure
per V. B.

Nixon-Frost, un dels èxits de la temporada a Barcelona, és l’obra escollida per al retorn de les arts escèniques al teatre Monumental. El muntatge d’Àlex Rigola, estrenat el mes de setembre passat al teatre Lliure, es basa en un text de Peter Morgan, l’única obra teatral d’aquest prestigiós guionista cinematogràfic (de la seva ploma han sortit pel•lícules com The Queen). Sobre l’escenari planteja la trobada entre Richard Nixon, tres anys després de dimitir com a president dels Estats Units per l’escàndol Watergate, i el periodista britànic David Frost. Aquest li ha oferit participar en un late night show a canvi de 600.000 euros. L’bojectiu de Frost és arrencar a Nixon una disculpa davant del poble americà, després de que no fos jutjat pel cas Watergate. Nixon-Frost es va representar per primer cop el 2006 al Warehouse Theatre de Londres, dirigida per Michel Grandage, i dos anys més tard va arribar la versió cinematogràfica, dirigida per Ron Howard.

L’obra va ser especialment ben rebuda als Estats Units, on mitjans del prestigi de The New York Times van definir-la de “victoriosa” i “per rosegar-se les ungles” en la seva mescla de thriller i comèdia. USA Today la va qualificar de “guanyadora indiscutible”. I la crítica catalana tampoc va estalviar elogis quan Rigola la va portar al Lliure. Al teatre barceloní es va presentar en dues versions, una de “completa”, de gran format amb un espai escènic realista, i un “unplugged escènic” amb tots els actors presents en tot moment a l’escenari, i més pròxims als espectadors, i un espai escènic conceptual, complementat amb efectes audiovisuals. Els grans protagonistes del muntatge són Joan Carreras, en el paper de Frost, i Lluís Marco en el de Níxon, que estableixen tot un combat de boxa a l’escenari. Un combat que servirà perquè el Monumental torni a alçar, per fi, el teló del teatre. Dues hores abans de la funció, a les 7 de la tarda, se celebrarà el clàssic "Cafè amb...", una trobada entre espectadors i membres de l'equip de Nixon-Frost al mateix Monumental.

Dissabte, dia 17. A les 9 de la nit al Teatre Monumental

El Teatre torna al Monumental amb Nixon/Frost


wwww.totmataro.cat
16 abril 2010


La sala torna a obrir després de les obres de millora de l'acústica
Redacció

El 1974, Richard Nixon dimiteix de la Casa Blanca però mai és jutjat pel cas Watergate. Tres anys després concedeix una sèrie d’entrevistes per televisió a David Frost, un conegut presentador de programes tipus late night show, a canvi de 600.000 $. Serà Frost l’home que arrencarà de Nixon la disculpa davant del poble americà?

Aquests fets, reals i cabdals en la història política occidental de la segona meitat del segle XX van servir per motivar l’adaptació catalana de l’espectacle de Peter Morgan, signada per l’home fort del Teatre Lliure, Àlex Rigola, que compta dalt l’escenari amb una selecció de confiança engreixada per part del millor del teatre català. Lluís Marco, Chantal Aimée, Joan Carreras, Santi Ricart, Andreu Benito. Es tracta d’una de les revelacions de l’estiu passat a Barcelona que estava més que nominada a ser a Mataró en la recuperació del Teatre Monumental per al gran teatre.

Comença la mini-temporada de teatre i dansa de la mà d’aquest Nixon Frost, en un Monumental que assegura tenir una acústica de perles i que s’estrenarà amb aquest muntatge, molt ben rebut a Barcelona per crítica i públic. IT Dansa, Dagoll Dagom o la companyia local D’Block seran setmanes més tard les altres estrelles de la temporada.
LA CITA“Nixon-Frost” de Peter Morgan.
Direcció: Àlex Rigola. Amb: Lluís Marco, Andreu Benito i Joan Carreras.
Dissabte 17 d’abril a les 21h
A les 19h, hi haurà el “Cafè amb” membres de la companyia.
Teatre Monumental
21 euros, platea; 17 euros, amfiteatre

This page is powered by Blogger. Isn't yours?