30 de maig 2021

Torna la Mostra de Grups Infantils de Teatre

 

 

La XVII edició se celebrarà el pròxim 5 de juny al Casal de Fals (Fonollosa) amb una vintena de menuts dalt de l’escenari
 
Després d’un any d’aturada obligada per la pandèmia, els més menuts tornen a pujar a escenari amb la XVII Mostra de Grups Infantils Amateurs de Teatre de Catalunya. La cita és el pròxim 5 de juny al Casal de Fals (Fonollosa, carrer de les Escoles, s/n).
 
Es tracta d’una activitat organitzada per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que vol incentivar els més petits a participar en grups no professionals de teatre i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat d’aquest moviment associatiu. En l’edició d’enguany, i donades les restriccions per la pandèmia i que el curs 2020 va estar aturat, hi participaran una vintena de nens i nenes, una xifra sensiblement menor a l’habitual. Amb tot, la diversió està assegurada amb un programa que arrencarà a les 10 h amb l’arribada dels actors i un esmorzar amb coca, xocolata i fruita per a tothom.
 
El tret de sortida de la mostra el donarà l’espectacle Alicia en el món de les Meravelles, a càrrec del grup La Tribu Teatre, d'Olesa de Bonesvalls. A continuació es projectarà El teatre de l'escola, a càrrec de l'Agrupació Sant Jordi de Fonollosa. Després d’una estona d’esbarjo per als infants, pujarà a l’escenari l’obra Un aniversari molt divertit, a càrrec del grup Segle XX, de Sant Fost de Campsentelles. Després hi haurà actuació musical dels nens i nenes de Fals i dinar de germanor.  En la represa de la tarda, tornada al Casal de Fals per assistir a l’espectacle L'Atrapasomnis, a càrrec del grup Deixalles '81, de Sant Feliu de Codines. I la jornada acabarà amb una actuació musical i el lliurament de records als participants.
 
Per assistir de públic cal que us inscriviu enviant un correu a inscripcionsfals@gmail.com o trucant al 652 028 931
 
+ info – publicat per
tornaveu.cat

23 de maig 2021

“Hem aconseguit que es parli més i millor sobre els Pastorets”

 

Josep Peramiquel és el nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i ha estat vinculat a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya des de la seva constitució.
             
Tots els qui hem representat els Pastorets alguna vegada, sabem que es tracta d’una obra molt especial. El coneixement mil·limètric que el públic té del text, la il·lusió que genera entre els més petits, les picades d’ullet humorístiques sobre temes d’actualitat que sovint s’hi inclouen... No sense motiu, són l’expressió escènica més emblemàtica i patrimonial de Catalunya. Amb en Josep Peramiquel, escollit recentment com a coordinador general de la Coordinadora Pastorets de Catalunya, hem conversat sobre la història recent dels Pastorets: la dignificació social de les obres, el paper que hi poden jugar els professionals, el rol que ha exercit com a escola teatral, i també sobre com els grups han viscut la darrera temporada, òbviament marcada per la pandèmia.
 
Més de 250 representacions i 65.000 espectadors cada any. Què tenen els Pastorets, que són  tan populars?
Crec que hi conflueixen diferents factors. D’una banda, és una tradició molt arrelada, amb segles d’història, que ja conforma en el pòsit dels pobles. A més, són un punt de trobada i connexió generacional en el qual la gent s’hi troba bé. Com a grup de teatre, es basen en un treball d’equip que genera vincles de comunitat i pertinença. En els Pastorets, la participació i creativitat de tothom són molt importants. A més, sovint tenen un to humorístic que ens permet tornar a l’infant que portem a dins. Més encara en les dates de Nadal. La suma d’aquests elements fa que la tradició encara sigui vigent. Jo soc dels que penso que les tradicions no s’han de  conservar per nostàlgia, sinó perquè ens són útils. I els Pastorets ho són.
 
Molta gent associa els Pastorets a l’obra escrita per Folch i Torres el 1916. Ara bé, la primera referència de representacions es remunta a 1678 i el primer text escrit conservat data de 1776. Quins són els seus orígens?
A més de l’obra de Folch i Torres, que és la més representada, hi ha molts altres textos: el de Pitarra, el de Pàmies, el del Picas, i també moltes variants locals. Aquesta diversitat dona riquesa al conjunt. És un exercici saludable fer una ruta per Catalunya per conèixer tots les versions que s’interpreten.
 
L’origen dels pastorets es troba en les representacions medievals, que originàriament interpretava el poble a les esglésies durant Nadal i la Pasqua. Amb el pas dels temps, aquelles litúrgies populars es van transformar en expressions dramàtiques que  van començar-se a representar als teatres.  Així van anar evolucionant fins als formats d’espectacle actuals.
 
Formes part de la Coordinadora de Pastorets des de la seva constitució, l’any 2006. Com has viscut aquests quinze anys?
La Coordinadora va ser constituïda per sis grups, i actualment en som seixanta-dos. En els primers compassos, poca gent sabia quines podien ser les seves funcions. Ara bé, ja des dels inicis teníem molt clar que calia crear una opinió pública més favorable al fenomen dels Pastorets. En l’argot popular, fins i tot es deia “això sembla fer els Pastorets!” com a expressió pejorativa. No estàvem d’acord amb aquesta rèmora caduca i sense rigor que se’ns adjudicava, ja que les obres que representem són molt dignes i de qualitat. En aquests quinze anys, hem aconseguit que es parli més i millor sobre els Pastorets. D’altra banda, les representacions eren un fenomen molt local. Amb la Coordinadora, hem contribuït a evidenciar que som una expressió de país.
 
La darrera temporada ha estat la més complicada. Des de la Coordinadora heu denunciat que les companyies professionals han tingut menys restriccions que els grups de teatre associatius.
En les setmanes anteriors a les representacions de Pastorets, vam patir força. La situació va ser una mica caòtica, no quedava clar que es podia fer i que estava prohibit. Els grups volien seguir les directrius de la Generalitat, però al mateix temps no deixar de preparar les obres. No va ser gens senzill. Per normativa, no podíem assajar amb unes condicions mínimes. En contrast, vam observar que el teatre professional tenia més possibilitats, era valorat amb uns altres paràmetres. Ens vam qüestionar el motiu d’aquestes diferències en les restriccions. “El risc de contagi varia d’un professional a un amateur?” Des de la Coordinadora vam considerar que les decisions es van prendre per motius no sanitaris. Vam respectar la decisió, però no la vam poder compartir. S’ha d’ajudar els grups professionals, quan tenen problemes, però també els amateurs.
 
Els grups de Pastorets van saber adaptar-se a aquest context tan excepcional?
Hi va haver grups que no van poder fer representacions, altres que van fer activitats paral·leles en substitució  i cap a vint-i-cinc grups van mantenir la tradició. Es van fer unes 120  representacions que van congregar uns 10.000 espectadors. Vist amb perspectiva, considero que es va “salvar” molt bé la temporada. El mèrit principal no és de la Coordinadora, tot i que crec que vam fer una feina molt positiva, sinó dels grups, que van fer un sobreesforç extraordinari. En un espectacle de Pastorets hi intervenen moltíssimes persones. El repartiment es va haver de reduir, i també treballar amb un text i una dramatúrgia adaptats a les restriccions. El volum de feina va ser ingent.
 
Com a gestor i dinamitzador cultural, m’interessa plantejar-te un debat habitual en molts col·lectius de cultura popular. Creus que les actuacions s’han d’organitzar exclusivament des de l’associacionisme, o també han de comptar amb suport professional?
Soc dels que penso que s’ha de mantenir l’esperit associatiu i de voluntariat. No obstant això, crec que en determinats moments i àmbits és positiu comptar amb suports professionals. Incorporar-los ens pot enriquir, fer créixer com a col·lectiu, i aconseguir uns millors resultats. En alguns astorets que incorporen música en viu, és habitual que els músics siguin professionals; o que es compti, per exemple, amb els serveis d’un escenògraf; fins i tot casos de directors professionals que introdueixen renovacions completes  en la dramatúrgia de l’espectacle. Tots aquests casos ajuden que l’obra millori, s’enlairi i tingui més acceptació entre participants i públic.
 
Més enllà de la resposta a aquesta pregunta, des de la Coordinadora heu treballat molt per a dignificar les representacions de Pastorets i introduir-hi elements innovadors; a l’escenari, però també en aspectes logístics, com la gestió de les entrades.
Hem intentat divulgar bones pràctiques en tots els àmbits. En l’organització de les representacions, però també sobre aspectes més tècnics, com ara tallers de decorats, xerrades sobre la il·luminació dels espectacles, qüestions de pirotècnia o fins i tot una sessió amb un mag que ens va explicar quins trucs es podien incorporar a les funcions. També hem treballat en la gestió de les entitats i temes d’arxivística. Aquest darrer punt segurament és una assignatura que encara tenim pendent. Hem de marcar pautes i ajudar a conservar tota la documentació que s’ha generat sobre Pastorets, i que en el futur sigui consultable per a la comunitat d’estudiosos i persones interessades.
 
Els Pastorets són una escola escènica de primera magnitud.
Els Pastorets poden representar-se amb un format molt senzill, i també d’una manera molt espectacular. En qualsevol cas, foren les primeres peces que van arrelar i van fer-se populars. Molta gent que hi participava, probablement va obrir el camí del teatre associatiu, que a Catalunya és molt ric.
 
Com esmentava abans, crec que la tradició dels Pastorets ha perviscut perquè ha estat útil per a totes les generacions. Durant el franquisme, eren una escola per aprendre la llengua catalana, un dels pocs llocs on es podia escoltar la llengua ben parlada. Durant dècades, també ha estat una escola de teatre. Molts actors professionals reconeixen, i fins i tot ho diuen amb un punt d’orgull, que els seus primers passos en els escenaris van ser en el món dels Pastorets. Fa anys no ho deien o ho feien amb la boca petita.
 
La pandèmia ha obligat a crear un text adequat a les restriccions. Creus que necessitem un nou text de referència, per al segle XXI?
Els col·lectius de cultura popular hem de seguir l’evolució dels temps que vivim. En els Pastorets, podem seguir interpretant els textos clàssics des d’una mirada actual, i tampoc ens ha de fer por trobar textos innovadors. Alguns dels grups associats a la Coordinadora ja estan avançant en aquest camí. La pandèmia ens ha obligat a accelerar aquesta reconversió. Els grups s’han vist obligats a trobar fórmules noves. Des de la Coordinadora, vam encarregar un nou text, titulat els Pastorets de casa nostra, que a més d’adaptar-se a les restriccions (menys durada i participants), també incorporava temes d’actualitat, com ara la mirada de gènere. Com aquesta proposta, que potser alguns grups es faran seva, en poden sorgir altres. Aquests textos contemporanis han de poder conviure, amb tota normalitat, amb la interpretació fidel de les obres clàssiques.
 
La covid-19 va obligar l’ajornament del IV Congrés de Pastorets, que estava previst celebrar entre el 12 i 14 de març del 2020. Segur que esteu treballant per celebrar-ho quan la situació ho permeti.
 
Tenim previst que s’organitzi a la primavera del 2022. Pensem que és millor esperar una mica per tal que el congrés pugui celebrar-se presencialment. A més dels temes que s’hi tracten, els congressos també són importants per trobar-se, compartir inquietuds amb més proximitat i gaudir dels valors de la relació personal i de grup.  
 
+ info – publicat per
tornaveu.cat

13 de maig 2021

ELS PASTORETS DE L'ESPLUGA S'INTEGREN A LA JUNTA DE LA COORDINADORA DE PASTORETS DE CATALUNYA

 


Àngel Tierz serà el tresorer de la nova gestora coordinada pel surienc Josep Peramiquel
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha renovat la seva junta directiva després de l'assemblea general ordinària telemàtica celebrada el passat 29 d'abril de 2021. Per primera vegada els Pastorets de l'Espluga de Francolí, del grup Tratea Teatre del Casal, hi tindran un representant: Àngel Tierz, des de fa un any i mig coordinador dels Pastorets de l'Espluga, on durant dues dècades ha representat el paper de Getsè. Tierz serà tresorer de la nova gestora liderada per Josep Peramiquel (Súria, 1961), que ha estat nomenat nou coordinador general en substitució de Lleonard del Río, coordinador general els últims set anys. A l'assemblea van participar-hi 26 associacions o grups de Pastorets de tot el país.
 
La nova junta té representants de Súria, Cardona, Balsareny, Sabadell, Igualada, Mataró, l'Ametlla de Merola, Navarcles, Berga, Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i des d'ara també l'Espluga de Francolí, essent l'únic municipi del Camp de Tarragona que assumeix aquesta responsabilitat. Cal recordar que l'Espluga també té representant a la junta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, de la qual l'espluguina Núria Giné n'és també la tresorera, situant així el municipi en la màxima responsabilitat a nivell de país pel que a fa a les dues grans tradicions nadalenques espluguines.
 
+ info – publicat per
Àngels Tierz -parlant als micròfons- a la presentacio del IV Congrés de Pastorets_Arxiu
www.novaconca.cat

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...