31 de març 2013

Uns 600 espectadors gaudeixen de La Passió de Reus




publicat per
http://reusdigital.cat
25 de març de 2013
Alba Mariné

La companyia Llop's Teatre SF/87 fa 16 anys que la representa

La Passió de Reus ha reunit uns 600 espectadors durant aquest cap de setmana, entre dissabte i diumenge. La representació ha tingut lloc aquests dos dies al Teatre Fortuny. Fa 16 anys que la companyia Llop's Teatre SF/87 representa La Passió, sota la direcció de Josep Maria Llop.

La Passió de Reus aplega 600 espectadors durant el cap de setmana

Les novetats d'enguany, segons el director, han estat la creació de nous fons i una representació "més àgil". Com cada any però, es retoca el diàleg, ja que "és una Passió evolutiva", defineix Llop. A més, s'han estrenat tres peces de música noves i han entrat quinze actors nous, cinc dels quals han substituït actors que s'han donat de baixa.

Així, en total hi treballen uns cent-vint actors i quinze músics. Tal com explica Josep Maria Llop, l'escenari del Teatre Fortuny "té les dimensions que té i hem de posar limitacions en la gent que treballa a la Passió". Explica que hi ha gent que vol entrar però "no hi cabem físicament".

Aquest és un dels actes destacats d'aquesta Setmana Santa a Reus. Divendres, Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus, va ser l'encarregat d'inaugurar la Setmana Santa d'aquest any. Sanromà va utilitzar el missatge de Jesucrist per poder superar els moments difícils de crisi econòmica.

Les processons començaran aquest dimarts amb la Processó de l'Amargura, amb els Timbalers de Calanda com a convidats. Dimecres, tindrà lloc la Processó del Prendiment i la Processó Penitencial; dijous, la Processó del Silenci; i divendres, el Via Crucis i la Processó del Sant Enterrament, a més de les Tres Gràcies, declarada Festa d'Interès Patrimonial, per la Generalitat de Catalunya.

Un figurant de la Passió d'Olesa, ferit greument durant la representació



publicat per
www.ara.cat
29 de març de 2013
acn

L'actor té 19 anys i ha caigut d'un muntacàrregues des d'una alçada d'uns quatre metres

La funció de la Passió d'Olesa el dia de la celebració del 25 aniversari de la representació / ACN
Un figurant de 19 anys de la Passió d'Olesa, l'encarregat de fer de Sant Tomàs, ha quedat ferit greument aquest divendres durant la representació, en caure d'un muntacàrregues des d'una alçada d'uns quatre metres.

El jove estava sobre el muntacàrregues i ha caigut a una fossa de dos metres de profunditat. Els bombers l'han rescatat poc després de les dotze del migdia i una unitat del Servei d'Emergències Mèdiques l'ha atès per fer-li les primeres cures abans de traslladar-lo a un hospital. Un cop estabilitzat, un helicòpter l'ha evacuat a l'hospital de Bellvitge. La policia local d'Olesa ha confirmat a l'ACN que la persona ferida és un figurant que ha pres mal durant la funció.

Segons dades ampliades pels organitzadors de la Passió, el noi no ha arribat a perdre la consciència, tot i haver rebut un fort cop al cap. També s'hauria trencat els canells. L'accident s'ha produït fora de l'espai visible per al públic i la funció ha pogut continuar.

Dramaturgos catalanes crean a cuatro manos una obra inédita para el aniversario del Atrium Viladecans




publicat per
28 de març de 2013

Los prestigiosos dramaturgos catalanes Sergi Belbel, Blanca Bardagil, Jordi Casanovas y Cristina Clemente han escrito a cuatro manos 'Assassinat a Atrium Viladecans', una obra de género negro que se representará el 5, 6 y 7 de abril para conmemorar el décimo aniversario de la apertura del Auditorio Atrium de Viladecans.

Los responsables del montaje y el alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, han presentado este martes las características del espectáculo, que tiene como principal atractivo que se representará en espacios poco habituales como una piscina, un polideportivo y unas pistas de pádel a las que se desplazará el público.
La obra, representada por la compañía Flyhard, se inicia en el polideportivo de Atrium, en el que se comete un crimen, y desde allí el público se desplaza en grupos por diferentes espacios de la instalación hasta llegar a la sala de teatro.
La historia introduce temas de actualidad como los expedientes de regulación, las relaciones familiares o "un dilema moral sobre el dopaje y las trampas, y cómo la sociedad lo percibe", ha explicado la autora Cristina Clemente, encargada de la acción en la piscina.
El director de la compañía Flyhard, Jordi Casanovas, ha declarado que la obra "a pesar de ser de género negro, tiene bastantes momentos de comicidad y alguna incorrección".

30 de març 2013

LA PASSIÓ




publicat per
http://www.santjoandalacant.es
25 de març de 2013

La representació del grup 'Tre-a-Tre' va recaptar 2.000€ per a Càrites
El grup santjoaner de teatre 'Tre-a-tre' interpretava diumenge passat la seua popular peça sobre la vida, passió i mort de Crist. L'auditori s'omplia de públic per a gaudir així d'aquesta cita anual que cada any aglutina més adeptes. Prop de 400 espectadors van assistir a la representació d'aquesta nova edició de 'La Passió', aportant el seu entrada-donatiu, la qual cosa va permetre recaptar alvoltant de 2.000€ que seran lliurats pròximament a l'organització solidària Càrites de Sant Joan d'Alacant.

Un centenar de persones actuen a la Passió pels carrers de Llagostera



publicat per
http://www.diaridegirona.cat
28 de març de 2013

Els Manaies lliuren el penó a Josep Puig i l'esglèsia acollirà la celebració del Sopar del Senyor

Més de 100 persones actuen en les diversos quadres escènics de la Passió pels carrers de Llagostera. L'àmplia programació d'activitats de Setmana Santa iniciada el passat diumenge amb la celebració de la sisena edició del Mercat Romà, continua avui amb la desfilada dels Manaies de Llagostera per diversos carrers per fer el lliurament del penó. Enguany el penonista és el llagosterenc Josep Puig. La sortida tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre des de l'Estació.
A partir de les 9 del vespre, es donarà pas a la representació de les escenes de la Passió pels carrers i places del nucli antic.
Manaies, actors, actrius, ballarines i organització participen en les diversos quadres escènics de la Passió representant el Sant Sopar (plaça del Mercat), La captura (Carrer Processó cantonada amb carrer Olivareta), El judici d'Herodes (plaça Llibertat, La negació de Pere i El Judici de Pilat (plaça del Castell). Un any més tots els carrers del nucli antic i església s'han tenyit amb una llum vermella.
Divendres Sant a partir les 9 del vespre, la Processó centenària de Llagostera sortirà de la Plaça del Castell per recórrer diversos carrers del poble donant continuïtat a les escenes de la Passió amb la representació de La Crucifixió de Jesús a la Plaça del Castell on finalitzarà la Processó.
A l'Església Parroquial avui a les, es farà la Celebració del Sopar del Senyor; demà a les 11 del matí, Via Crucis i a les sis de la tarda celebració de la Passió del Senyor. Dissabte a les deu de la nit, vetlla pasqual, mentre que diumenge a tres quarts d'onze del matí s'oficiarà la missa solemne de Pasqua.

Niños Perdidos celebran diez años del musical «Peter Pan ya no vive aquí»




publicat per
http://www.abcdesevilla.es
22 de març de 2013

La obra se presenta este sábado en la Fundición y en esta década ha tenido 70 representaciones


Isa Ramírez es una de las protagonistas de esta obra musical
La Fundición recupera este sábado un clásico de la compañía Niños Perdidos, «Peter Pan ya no vive aquí», un espectáculo que ya ha cumplido una década y que fue el primero de este grupo teatral especializado en obras musicales. La obra está protagonizada por Isa Ramírez, Santi Martínez y Alejandro Rojas-Marcos.

Esta obra surgió de las ganas de ver y oír en un escenario los temas musicales que a través de representaciones, grabaciones y adaptaciones cinematográficas habían influido desde la infancia a los componentes de Niños Perdidos y de las ganas, también, de hacer una comedia que hablara de los momentos íntimos y cotidianos de una persona que pertenece a la generación que ahora anda entre la treintena y la cuarentena.

«Peter Pan ya no vive aquí» se estrenó el 11 de abril de 2003 en Sevilla. Hasta la fecha se han realizado unas 70 funciones. Ha participado en circuitos como el Circuito Andaluz de Teatro, el Cipaem (Diputación de Sevilla), o el Circuito de teatro de la Diputación de Granada. Fue finalista en la IX Mostra de Teatre de Barcelona, en 2004.

Con «Vagón de cola» Niños Perdidos se consolida como la primera compañía de teatro musical de Andalucía con un lenguaje propio en el que música y humor se mezclan con crítica e ironía hacia las cuestiones que nos preocupan. Se estrenó en la Feria de teatro en el Sur de Palma del Río en julio de 2006, obteniendo los premios al Mejor Espectáculo, Mejor Dirección y Mejor Interpretación masculina. Desde entonces ha participado en diversos circuitos, como el Circuito Andaluz de Teatro, el Cipaem, el de la Diputación de Granada, el de la Diputación de Huelva, el de Castilla La Mancha y se han realizado más de 90 representaciones.

«Peter Pan ya no vive aquí»
Sala La Fundición Sábado 23 a las 21:00 horas. Entradas: 13 euros. A la venta en La Fundición.

Acuerdo entre el festival de teatro Fitag de Girona y el de Puebla en México




publicat per
http://www.abc.es
27 de març de 2013
Efe

Los festivales de teatro aficionado de Girona, el Fitag, y el Internacional Susana Alexander de Puebla en México (Fitsa) han cerrado un acuerdo de intercambio de propuestas, según informan los responsables de la primera de estas citas.
La colaboración incluye el intercambio de montajes, el próximo el que se podrá ver en la capital gerundense a cargo de la compañía mexicana Jalil Gibran, denominado "Popol-Vuh, un soplo de vida", basado en la mitología de aquel país.
Jalil Gibran se ha comprometido, a su vez, a acoger en el futuro a un grupo de teatro aficionado de Girona, al tiempo que los responsables de los dos festivales trabajan para facilitar otros intercambios.

29 de març 2013

La Passió. El teatre popular




publicat per
23 de març de 2013

El teatre d’aficionats (actualment dit amateur) compta a Catalunya amb un antiga i extensa tradició. Entre els seguidors d’aquest fet social ─més que no pas artístic─ no hi ha companyia, elenc o grup solvent que no inclogui entre les seves activitats anuals la representació dels Pastorets, o de la Passió, o dels dos drames. En l’actualitat, la gran majoria es decanten per donar vida als Pastorets, més que no pas a la Passió. Aquesta preferència pel drama pastorívol del Nadal probablement es degui tant a raons d’ordre practicista (els Pastorets tenen un to de comèdia, per tant permet una representació més relaxada, la Passió, contràriament manté tota una aura de tragèdia) com ideològic: els Pastorets si bé relaten el naixement de Crist, també narren un senzill conte entre el bé i el mal, amb dimonis i pastors que encarnen aquests dos elementals conceptes. En cavi la Passió relata, la mort i resurrecció el fundador dels cristianisme, tot un misteri i un dogma de la fe. Hom podria dir, sense apartar-se de la realitat, que, avui per avui, encara, la participació activa en aquests dos drames protagonitzats pels components del teatre amateur, són l’escola de teatre dels actors i actrius catalans; sense fer cap mena d’escarafalls als estudis reglats o no reglats d’altres escoles de teatre, incloent-hi l’Institut del teatre de la Diputació de Barcelona.

Esparreguera, Olesa, Cervera, Ulldecona, Torreblanca, Benetússer

La Passió és un drama teatral que narra la vida, mort i resurrecció del fundador del cristianisme, Jesucrist, segons els evangelis. Les primeres representacions que es coneixen d’aquest drama ens porten al segle XV. Les narracions que avui es representen, però, solen ser textos molt més moderns. La representació més coneguda del drama de la Passió deu ser la d’Esparreguera, i també la d’Olesa, municipis veïns que competeixen per a la màxima rellevància. Són conegudes, també, i concorregudes les de Cervera i Ulldecona, al principat de Catalunya, i la de Torreblanca i Benetússer, al País Valencià.

Diumenge de Rams. Aquesta celebració es refereix a un passatge de la història del cristianisme, la rebuda amb palmes i branques verdes que, segons els evangelistes, feu el poble de Jerusalem a Jesús durant la Pasqua jueva. A l’àrea de la cultura catalana aquest dia se celebra amb la benedicció de palmes i palmons i rams de llorer o olivera que es fa des de les portes de les esglésies. Dues poblacions concentren l’espectacularitat d’aquesta celebració, Vic, al Principat amb el Mercat del ram, i Elx al País Valencià. http://www.visitelche.com/. D’on provenen la immensa majoria de palmes i palmons que es porten a beneir.

Las artes escénicas pierden el 55% de espectadores




Un estudio de las empresas del sector asegura que existe un "un gravísimo deterioro" de la recaudación tras la subida del IVA

publicat per
23 de març de 2013
foto : El interior del Teatro Principal de la Rambla LV / Jordi Play
Madrid (EFE)

Las artes escénicas han perdido tras la subida del IVA al 21% un 55,6% de espectadores y un 61,4% de la recaudación neta durante el tercer cuatrimestre de 2012, según la Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza que cree que el sector sufre "un gravísimo deterioro".
"Respondiendo exclusivamente al efecto del IVA", según han explicado hoy en rueda de prensa responsables de FAETEDA, el descenso de espectadores en el tercer cuatrimestre de 2012 es del 17,48% en público y del 20,20% en recaudación neta.
"No todo se debe al IVA, pero sí el 62 % de lo que ocurre; el problema no es que no vaya la gente al teatro, si no que no se programa y eso sumado a la subida de impuestos ha hecho la situación incontrolable", ha añadido.
El resto del descenso producido hasta llegar a la variación interanual del tercer cuatrimestre de 2012, es decir, 31,43% en público (1,79 millones de espectadores) y 32,98% en facturación, se explica "por la tendencia sectorial, los factores contextuales y el efecto alarma", según FAETEDA, que vuelve a reclamar al Gobierno un impuesto reducido.
Martínez ha insistido en que "hay solidaridad y comprensión" hacia la situación desde el departamento Cultura, al que presentarán en breve "un plan de choque", pero ha asegurado que "la figura de Hacienda actúa como un parabrisas".


28 de març 2013

Prop de 50 companyies participaran a la 24a edició de Mostra d'Igualada - Fira de teatre infantil i juvenil




publicat per
27 de març de 2013

La fira se celebrarà enguany de l’11 al 14 d’abril a la capital de l’Anoia

La programació inclou l’estrena de 18 espectacles i dedica una atenció especial a les companyies emergents

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit avui la presentació de la 24a edició de La Mostra d’Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, que es farà de l’11 al 14 d’abril a la capital de l’Anoia. També han participat en la presentació l’alcalde d’Igualada, Marc Castells; el gerent de La Mostra d’Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, Òscar Balcells, i el director artístic de La Mostra, Òscar Rodríguez.

La Mostra d’Igualada és la fira de referència de les arts escèniques per a tots els públics del territori de parla catalana. Està concebuda com un mercat d’espectacles al servei de companyies i programadors, esdevenint un punt de trobada del sector, una plataforma de difusió i una gran festa de les arts escèniques per al públic familiar. La Mostra està organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Igualada, i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalunya – La Pedrera.

Enguany a La Mostra d’Igualada es presenten en total 48 espectacles diferents amb 90 representacions. Les funcions es podran veure en 9 espais (4 tancats i 5 a l’aire lliure), a més dels recorreguts dels espectacles itinerants. S’han rebut 282 propostes de participació a la fira, la majoria dels territoris de parla catalana.

En la seva intervenció, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que “l’aportació que fa la Mostra d’Igualada té una significació local, però també a nivell de país”. El conseller ha explicat que “la cultura al nostre país compta amb una doble xarxa: d’una banda, hi ha els grans equipaments culturals, i de l’altra, els grans esdeveniments culturals, no permanents, però que són fonamentals”. “La Mostra és estratègica”, ha remarcat el conseller.

El conseller ha assenyalat que la Mostra “a més de donar oportunitats als nostres professionals, també fa una feina d’eixamplament dels públics”, tasca que ha qualificat d’ “admirable, necessària i imprescindible”. Ha afegit que “només hi ha una manera de fer front a la crisi, que és tal com ho fan des de la Mostra: amb una aposta per la qualitat, amb continuïtat al llarg dels anys i amb convicció compartida entre els organitzadors”.

Per la seva banda, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha destacat La Mostra com un dels esdeveniments cabdals de la capital de l’Anoia “que dóna un plus d’optimisme i vitalitat a la ciutat, ja que es veu ocupada cívicament i culturalment durant uns dies, fet que ens omple d’orgull”. Castells també ha explicat com la ciutat d’Igualada organitza activitats al voltant d’una cita tan important com La Mostra, per exemple aquest any organitzant la I Mostra d’Artesania o un concurs d’aparadors.

El director artístic de La Mostra, Òscar Rodríguez, ha fet un repàs de la programació d’aquesta edició, destacant-ne el número d’estrenes, 18 en total, i les companyies emergents que hi assistiran. Finalment, el gerent Òscar Balcells ha remarcat el doble vessant que té La Mostra d’Igualada “d’una banda mercat de compra venda d’espectacles i de l’altra plataforma de difusió consolidada de les arts escèniques per a tots els públics.”


Una programació que aposta per l’estrena
Cal destacar que enguany el nombre d’estrenes és el més alt de qualsevol edició de La Mostra fins ara, amb 18 espectacles que es veuran per primer cop a Igualada.

Marcel Gros inaugurarà la 24a Mostra d’Igualada amb Paperipècia, una paraula inventada que ens transporta al seu univers particular, des que era un petit infant fins que va sentir-se atret per la màgia de ser clown. Estrena de luxe d’un dels pallassos més veterans i consolidats del país.

Entre les estrenes també hi ha La Roda Produccions amb La Princesa i el pèsol (teatre musical), Teatre Mòbil amb Sense solta (clown), Txo Titelles amb En Jan Garrotades (titelles) o Xip, Xap Companyia de Teatre amb El vestit nou (titelles).

Sector Trampolí − Companyies emergents
Una de les característiques de La Mostra és que dedica una atenció especial a aquelles companyies catalanes de nova formació o que per primer cop aposten per l’àmbit destinat al públic familiar.

Enguany la programació acull sis grups emergents, agrupats en l’anomenat Sector Trampolí. AlambiQ, Destil·leria cultural estrenarà Si n'era un somni, un personal homenatge a Salvador Espriu en forma de teatre per a tots els públics enguany que se celebra el centenari del naixement de l’autor; Born To Trace amb un espectacle
del mateix títol debuten al teatre de carrer amb una estrena de circ urbà. Per la seva banda, el Cor Infantil d’Amics de la Unió presentarà V-E-U-S! una manera novedosa d’entendre el cant coral. La nova companyia De Puntetes estrenarà El circ dels núvols un espectacle de teatre visual per transportar els espectadors més petits al món dels núvols. La companyia Els peus del Porc estrenaran la seva adaptació a les titelles del conte a A taula! Finalment, Inspira Teatre presentaran El Cel de la Jojó, la història d’una vaca molt particular.

La programació també acull companyies de fora del Principat. Aquest any visitaran La Mostra d’Igualada una companyia del País Valencià (Bambalina Teatre Practicable amb Ulisses), una del País Basc (Markeliñe amb Zoozoom), una de l’Aragó (Los Titiriteros de Binéfar que estrenaran Babios. Pasacalles Estrambótico) i dues andaluses: La Rous i Vaiven Circo. La Rous és la companyia de Rosa Díaz, Premio Nacional de las Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud 2011, que estrenarà a La Mostra La Niña. L’actriu i directora també signa la dirección de Do Not Disturb, no molestar, l’espectacle de Vaiven Circo. La presència europea enguany és de la companyia francesa D’akipaya Danza que presentaran Le Bal des 3 P'tites Têtes.

El centre de la ciutat d’Igualada es converteix en un passeig per a gaudir de les arts escèniques, amb gran part de la programació a l’aire lliure. L’estrena de Los Titiriteros de Binéfar, Txo Titelles o Tot Circ, la dansa de D’akipaya, el zoològic de Markeliñe o totes les activitats de l’espai tallers, entre els quals enguany  s’estrenaran Circ a les golfes de Els Herrerita o la proposta de fer titelles reciclades
dels Metromàtic Teatre.

Alhora, la capital de l’Anoia continua apropant-se al públic visitant i organitzant iniciatives coincidint amb La Mostra. Enguany s’ha organitzat el I Concurs d’Aparadors, la 1a Mostra d’Artesania i la Mostra d’escoles d’arts escèniques i musicals d’Igualada. A més es podrà continuar gaudint de “les galetes de La Mostra” a la pastisseria Pla.

Activitat professional
La Mostra, en tant que fira i punt de trobada del sector professional, desenvolupa cada any una sèrie d’activitats paral·leles, a més dels intercanvis i l’activitat de La Llotja. Per cinquè any i juntament amb l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, l’equip de La Mostra organitza una jornada tècnica. Enguany tindrà lloc el dijous dia 11 a la tarda amb el títol “L’equipament teatral, més enllà de l’escenari” una sessió per reflexionar sobre com aprofitar i potenciar els equipaments existents.

D’entre les activitats destaca també el 4t Mercat de Projectes d’Espectacles, una iniciativa pròpia de La Mostra que cada any demostra la seva eficàcia i bons resultats tant pel nombre de companyies que s’hi presenten com pels projectes que acaben a escena. L’objectiu del Mercat és propiciar la producció d’espectacles facilitant la trobada entre les companyies i possibles agents productors. De l’edició de l’any passat, a La Mostra d’enguany podrem veure Víctor i El Monstre (Frankenstein) un projecte que fou presentat per Anna Roca, que finalment s’ha dut a terme gràcies a una coproducció entre la mateixa companyia olotina, la balear Produccions de Ferro i l’aragonesa Esencia Producciones, i El país del pa amb tomàquet de La Companyia del Príncep Totilau. Del Mercat del 2011 arriba aquest any a Igualada Monstres de la Zipit Company.

El Calderón irreverente de Saura




El cineasta debuta como director teatral con una obra del dramaturgo barroco
'El gran teatro del mundo' es una adaptación libre del realizador de 'La caza'
El auto sacramental se estrena el 4 de abril en las Naves del Matadero en Madrid

publicat per
22 de març de 2013
Rocío García
Foto : Bernardo Pérez

 El rey Lear, la tragedia de Shakespeare sobre la ingratitud filial pero también sobre la vejez y la locura, fue la primera opción en la que pensó Carlos Saura tras el ofrecimiento del equipo del Teatro Español para que se aventurara, de una vez por todas, como director teatral. “Algún día la haré”, había reflexionado siempre Saura sobre la obra del dramaturgo inglés. Pero la volvió a releer y se quedó anonadado, asustado. Desechó la idea. También la de Macbeth, la segunda opción en la que pensaron. Las había visto tantas veces y con actores británicos tan “maravillosos” que no se sintió capacitado para ofrecer una versión diferente y personal. Y en estas apareció Calderón de la Barca y, más concretamente, El gran teatro del mundo, el auto sacramental del autor barroco del siglo XVII, en el que se indaga sobre los distintos papeles representados en la vida humana.

Aquí sí, en este teatro dentro del teatro, en este juego escénico de los actores que van a interpretar a personajes que son arquetipos, símbolos, que de alguna manera no tienen otra vida más allá del propio personaje que les ha sido designado, el cineasta se lanzó de plano. El gran teatro del mundo, en la versión más libre y personal, despojada de toda la grandilocuencia y religiosidad del original auto sacramental, dándole a la obra una perspectiva muy popular y con la invención del propio Calderón como uno de los personajes de la función, se estrenará en las Naves del Matadero de Madrid el próximo 4 de abril.

“No tengo la sensación de debutar en nada. Soy un aventurero y no me juego nada. Siempre he ido a contracorriente”
El escenario está casi en penumbra. “Cambia lo superficial / Cambia también lo profundo / Cambia el modo de pensar / Cambia todo en este mundo…”. La canción de Mercedes Sosa retumba en el espacio al mismo tiempo que en dos pantallas gigantes translúcidas, semitransparentes, se proyectan potentes imágenes sobre el Big Bang, la creación del mundo. “¡Que en este teatro del mundo, toda la vida representación es!”. La voz de Calderón brama, mientras echa a andar por el escenario leyendo el libro. “Hermosa compostura de esa varia inferior Arquitectura que entre sombras y lejos a este Celeste usurpas reflejos, cuando con flores bellas el número compite a sus Estrellas”, lee el autor. Deja de leer, mira hacia arriba y ordena: “¡Que descienda de los Cielos El Autor Soberano!”. Y desciende un óvalo, con forma de huevo, y en su interior, sentado en un sillón, El Autor Soberano, con manto azul y estrellas plateadas con una corona con las potencias doradas —nueve rayos— y un báculo pastoral. “¡Que salga El Mundo!”, vuelve a ordenar, con voz potente Calderón. Y, arrastrando un mapamundi, sale El Mundo. “¿Quién me llama? ¿quién me da voces?”. El desconcierto de El Mundo es evidente. Y así van apareciendo todos los personajes convocados para ensayar la gran obra, a las órdenes del autor real, el propio Calderón. Aquí está la que será elegida finalmente para ser La Hermosura, también el que hará de El Rico, El Rey, El Labrador, El Pobre, La Discreción, El Niño y La Institutriz.

No está muy convencido Carlos Saura de estar experimentando algo nuevo. Detrás de una sencilla mesa y atento a las palabras de los 11 actores sobre el escenario, con su eterna máquina de fotos siempre a mano, a sus 81 años Saura reconoce que lo único que ha cambiado en su trayectoria es que se enfrenta por primera vez a un texto dramático con texto. Porque ahí están sus espectáculos teatrales como Bodas de sangre y Carmen, con Antonio Gades, o los musicales Flamenco o Sevillanas, y sus cinco óperas, además de toda su filmografía. Siempre mezclando esa estética visual tan poderosa con el relato más cercano. “No tengo la sensación de debutar en nada. Soy un aventurero y no me juego nada. Siempre he ido a contracorriente y he hecho lo que me ha dado la gana, a la búsqueda siempre de lo que me gustaba”. Y así, siguiendo las directrices de su amado y admirado Ingmar Bergman que, cansado de hacer cine se lanzó al teatro, Saura se ha sentado y dice sentirse un rey. “Es como el sueño de todo director. Aquí sentado, descansado, corrigiendo a los actores y disfrutando de todos ellos en conjunto”.

“Es una obra genial, de una invención extraordinaria, de textos hermosísimos. Me ha gustado toda mi vida”
No es la primera vez que El gran teatro del mundo aparece en la obra de Saura. En su película Elisa, vida mía (1977) el cineasta introdujo un fragmento de la obra de Calderón en la clase que Don Luis (Fernando Rey) impartía en un colegio a unas niñas con babi escolar y en la que animaba a su hija Elisa (Geraldine Chaplin) a hacer del personaje de El Mundo. “Es una obra genial, de una invención extraordinaria, de textos hermosísimos. Me ha gustado toda mi vida pero siempre he pensado que había que despejarla de grandilocuencia, dejarla en un lenguaje más llano y popular. Supongo que es una desfachatez por mi parte hacer una versión libre, a veces poco respetuosa, pero esa ha sido mi intención. El teatro dentro del teatro, sí, pero también una forma de abordar la obra de Calderón más allá de su contenido religioso”.

Han sido muchos los cambios introducidos por Saura en esta obra. Además de la popularización del texto y la invención del personaje de Calderón, el realizador ha enfocado El gran teatro del mundo como si de un ensayo de la propia obra se tratara, algo común a películas y trabajos suyos anteriores. Ya lo hizo con ballets y musicales, obsesionado siempre por todo lo que hay detrás de la creación de cualquier trabajo. “Los ensayos me parecen mucho más atractivos que una representación ya terminada. En un ensayo hay muchas más posibilidades de establecer relaciones con los personajes, de ver cómo los actores se van haciendo con el papel, las dudas que les surgen, que se equivoquen y no se equivoquen, es todo mucho más vivo”. Y así la única manera —defiende Saura el primer día en el que se ha ensayado el auto en su totalidad en el mismo escenario de las Naves del Matadero donde se representará— que tenía de enfrentarse a esta obra —“tan complicada y tan hermosa”— era poniéndose él mismo como si de Calderón se tratara y lo ha introducido en la obra para que sea él mismo el que vaya dirigiendo la pieza, el que vaya incitando al resto de los actores, aquel que va corrigiéndolos y enfrentándose a ellos, gritándoles incluso, vigilante siempre, algo enfurruñado, en ese hipotético ensayo de la obra, en el que no faltan, advierte Saura, sus momentos de incomprensión y dudas, protestas e incluso rebeldía.

Son 11 los personajes de esta obra que se estrena el próximo día 4 de abril en las Naves del Matadero de Madrid
Los enfrentamientos de Calderón son duros. “Valiente compañía”, “¿es que os reís de mi texto?”, les llega a decir en un momento. Aquellos que mantiene con La Hermosura son vibrantes. Ella es indisciplinada y libre, tremendamente coqueta, y el autor le pide una y otra vez que se ciña al texto, que no vaya tan descocada —“una cosa es la hermosura y otra la provocación” explota poco antes de ordenarle que se marchite, que abandone la vida y se dirija a la muerte—. El encuentro con El Pobre es más académico. “El Pobre soy. Es mi papel la aflicción, es la angustia, es la miseria, la desdicha, la pasión, el dolor, la compasión, el suspirar, el gemir, el padecer, el sentir, importunar y rogar; el nunca tener que dar, el siempre tener que pedir”, clama dirigiéndose al público antes de que dude ante el texto que sigue. Es el propio Calderón el que le ayuda: “El desprecio, la esquivez, el baldón, el sentimiento…” después de exigirle que no sea tan grandilocuente. “El Pobre es pobre y temeroso, pero no por ser pobre tiene que ser ostentoso y, recuérdalo, ni siquiera bondadoso”.

Se acaba el ensayo, el real, y todos los actores, los reales también —José Luis García Pérez, Fele Martínez, Manuel Morón, Adriana Ugarte, Eulàlia Ramon, Ruth Gabriel, Antonio Gil, Emilio Buale, Raúl Fernández de Pablo, Héctor Tomás y Tacuara Jawa— se acercan a la mesa donde momentos antes Carlos Saura les ha fotografiado en la escena de los muertos danzantes, ocultos bajo extraordinarias máscaras cadávericas, pero no ha podido coger una cámara de cine y rodar esos primeros planos, esos movimientos. “Desgraciadamente el cine no me lo puedo quitar de las venas”, confiesa Saura.

La música y los versos de la canción de Mercedes Sosa ‘Todo cambia’ son los que abren y cierran la función
De nuevo suenan la música y los versos de Mercedes Sosa, con la que se cierra también la función, y sigue resonando la machacona directriz de Calderón: “Que en este teatro del mundo, toda vida humana representación es”. Es la misma frase que podría lanzar Carlos Saura a sus actores. “Hacer crecer una obra así, sin asideros ni trama teatral, con personajes que nada saben de su pasado, que no tienen vida propia más allá de la carga religiosa y de los designios de Calderón, solo está al alcance de los estupendos actores con los que tengo la oportunidad de trabajar. En realidad, y lo digo de corazón, son ellos lo que han ido haciendo paso a paso esta obra”.

27 de març 2013

Manifiesto del Día Internacional del Teatro 2013, por Darío Fo




Daría Fo firma este texto, en el que recrea uno de los episodios más oscuros de la Contrarreforma y de ciertos personajes que persiguieron a dramaturgos, a cómicos... por considerar que el teatro era un riesgo para la moral. El Premio Nobel de Literatura invoca esa capacidad de agitación y compromiso del teatro, una capacidad por el que, en muchas épocas de la historia, fue mal visto por el poder establecido.

"Hace mucho tiempo, el poder tomó una decisión intolerante contra los cómicos, a los que expulsaron del país. Actualmente, actores y compañías teatrales tienen dificultades para encontrar escenarios públicos, teatros y espectadores, todo por culpa de la crisis.

Los dirigentes, por lo tanto, ya no está preocupados por controlar a aquellos que los citan con ironía y sarcasmo, ya que no hay sitio para los actores, ni público al que dirigirse.

Por el contrario, durante el Renacimiento, en Italia, los que gobernaban tuvieron que hacer un esfuerzo imporante para mantener a raya a los cómicos, pues reunían a un público abundante.

Se sabe que el gran éxodo de actores de La Commedia dell’Arte tuvo lugar en el siglo de la Contrarreforma, cuando se decretó el desmantelamiento de todos los espacios teatrales, especialmente en Roma, donde fueron acusados de ofender a la ciudad santa. En 1967, el Papa Inocente XII, bajo la presión de insistentes requerimientos del sector más conservador de la burguesía y de los máximos exponentes del clero, ordenó la eliminación del Teatro Tordinona que, según los moralistas, había acumulado el mayor número de representaciones obscenas.

En la época de la Contrarreforma, el cardenal Borromeo Carlos, que estuvo activo en el norte de Italia, se consagró a la redención de los niños milaneses, estableciendo una distinción entre el arte, como máxima expresión de educación espiritual y el teatro, como manifestación profana y vanidosa. En una carta dirigida a sus colaboradores, que cito de memoria, se expresa más o menos así: “Los que estamos a favor de la erradicación de las malas hierbas, hemos hecho lo posible por quemar textos que contienen discursos infames, para extirparlos de la memoria de los hombres, y al mismo tiempo perseguir a todos aquellos que divulgan esos textos impresos. Evidentemente, mientras dormíamos, el diablo maquinó con renovada astucia. ¡Hasta qué punto es más punzante en el alma lo que los ojos pueden ver que lo que puedan leer en los libros de ese género! ¡ Hasta qué punto es más devastador para las mentes de los adolescentes y de los niños la palabra hablada y el gesto apropiado que una palabra muerta impresa en un libro! Por lo tanto, urge expulsar de nuestras ciudades a esas gentes del teatro, como ya hicimos con las almas indeseables”.


Por lo tanto, la única solución a la crisis se basa en la esperanza de que se organice una gran caza de brujas contra todos nosotros y especialmente contra la gente joven que desea aprender el arte del teatro: una nueva diáspora de cómicos que, desde tal imposición, sin lugar a dudas, provocará beneficios inimaginables para el bien de una nueva representación".

MANIFEST AADPC DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013




MISSATGE DE LLUÍS PASQUAL

Ciutadans, ja n’hi ha prou! Ha arribat el moment de perdre la por i des de qualsevol escenari,
o convertint en escenari el carrer, ser els primers en alçar la veu amb tots vosaltres.
 Per exigir cada dia als nostres governants una educació responsable per als nostres
fills.
 Per exigir cada dia als nostres governants una sanitat digna i solidària.
 Per exigir cada dia als nostres governants que la corrupció, que es nodreix directament
de la nostra sang, sigui perseguida i castigada sense excepció.
I si penseu que no només en un dia especial com el d’avui, sinó dia rere dia, val la pena que
lluitem junts també per conservar aquest espai de llibertat de pensament i d’expressió que es
diu Teatre.
 Un lloc on la mentida no és un engany ni una humiliació sinó un exercici pactat de la
intel·ligència.
 Un lloc on una col·lectivitat es reuneix lliurement per compartir memòria, pors i
esperances.
 Un lloc que ens obre les portes de l’esperit i ens fa més savis. I la saviesa ha portat
sempre a comprendre les raons dels altres i no a trepitjar-les.
Exigiu també Teatre als nostres governants, perquè el Teatre forma part , i amb molt d’orgull,
de la nostra vida i la nostra Cultura. I tant la vida com la Cultura son Drets Legítims. Per a
tothom!
Lluís Pasqual
Març 2013

Del 17 de març a l'1 de maig tindran lloc les representacions de la Passió a Ulldecona




publicat per
Foto i article : Anna Zaera

Les representacions de la Passió a Ulldecona van començar fa 58 anys de la mà de Josep Mª Rafí i Poblet. Durant tots aquests anys, milers d'actors han passat pels escenaris. Ara, al voltant de 150 persones, entre actors, tècnics i personal del Patronat, treballen per tirar endavant aquesta obra.

Enguany, una de les principals novetats d'aquest espectacle, que escenifica la tragèdia del personatge de Crist, és que estrena director. El nou capità d'aquest complex engranatge serà Joan Martinez, un home de la casa, que porta tota la vida al Patronat, que ha fet molts anys d'actor i que coneix com ningú l'evolució de l'obra.

I precisament un dels reptes de la nova direcció és millorar l'escenografia de l'obra, com ens explica Jeroni Castell, alma mater del Patronat i actor durant més de vint anys. “Sempre hem tingut molta cura en potenciar el dinamisme de l'obra i, per això, moltes vegades havíem apostat per decorats senzills que no fossin aparatosos de moure”, explica Castell. "Enguany, volem fer compatible el dinamisme amb una escenografia potent", asssegura Castell referint-se al nou rumb que emprendrà l'obra.

Tot i això, el principal objectiu del nou director “és aconseguir que l'obra transmeti el màxim d'emocions possible”, diu Castell, i també aquest propòsit és una intenció de Martinez, que és de l'opinió que una obra memorable requereix un treball molt intens per part dels actors i també del director.

Castell recorda com anècdota que un dels momens que més s'ha emocionat dalt dels escenaris representant La Passió va ser en una escena on "Martínez, l'actual director, feia de Tomás, el personatge que diu que si no ho veu no ho creu. En el moment que veu a Jesús, aquest personatge comença a plorar a llàgrima viva, i jo que feia de Jesús, em vaig emocionar tant que una mica més i no puc continuar l'obra", explica. Aquesta anècdota, segons Castell, resumeix a la perfecció l'esperit apassionat que Martinez imprimirà a l'obra.

“El director sempre té la funció de donar a cada persona el paper que consideri millor, i de reubicar els personatges, si convè”, explica Castell, que ha viscut aquesta experiència de canvi de rols en primera persona. “Jo portava molts anys fent de Jesús i va arribar un moment en què ja vaig veure que el personatge de Jesús, de 33 anys, ja no era per a mi”.

Aquesta representació, que és La Passió més antiga que se celebra a Catalunya després de la de Cervera, ha intentat adequar-se a l’evolució dels temps, però ha perdurat l’essència del teatre i l’associacionisme popular que li van donar l’empremta inicial i que, encara avui, permeten situar l’espectacle de La Passió com a referent cultural i teatral del nostre territori més proper i projectar Ulldecona a la resta de Catalunya i el País Valencià.

Tot i la temàtica religiosa, no és res més que la narració d'una tragèdia i de les emocions humanes. "Lo important és viure-ho i creure't les emocions que t'estan transmetent", admet Castell.

Una exposició i un llibre reflexen la història de La Passió
El dijous 14 de març s'inaugura a les 19:30 hores a la Casa de Cultura, una exposició sobre La Passió juntament amb la presentació del llibre La Passió d'Ulldecona. Cinc-cents anys d´història (1512-2012), a càrrec dels autors. Al mateix acte, tindrà lloc la lectura dramatitzada del Davallament de la Creu, s. XVI, amb els actors del patronat de La Passió.

Tant el llibre com l'exposició fan un repàs per tota la història del projecte i mostren moments cabdals com la remodelació de part del Teatre Orfeó Montsià, la normalització lingüística de l’espectacle o els incomptables esforços humans que s'han hagut de fer per tirar endavant aquest espectacle.  
L'exposició romandrà oberta els caps de setmana de la temporada 2013, del 17 de març a l'1 de maig.

Tota la informació La Passió d'Ulldecona (enllaç)


“Lo de ahora es un derrumbe”




publicat per
22 de març de 2013
Rosana Torres
foto : Álvaro García

 “La movida ha muerto, desapareció. Lo que ahora tenemos es esta mierda, que nos venden como crisis; ¡mentira!, porque no es una crisis, es un derrumbe. Habría que decirlo claro y de una vez por todas. ¡Que no nos cuenten historias!, esto se ha caído, el modelo ha muerto, se ha derrumbado y nos está aplastando a todos”.

Lo tiene claro Jesús Cracio, uno de los creadores más activos de la llamada movida madrileña, reconvertido, una vez diluido ese movimiento, en uno de los directores malditos del teatro español. Recala hasta mañana en el CDN (Centro Dramático Nacional-Teatro Valle-Inclán) como responsable de la puesta en escena de La ceremonia de la confusión, obra de la joven María Velasco, que forma parte del ciclo Escritos en la escena, donde se propone un modelo de escritura dramática a pie de escenario.

Cracio, acostumbrado a hacer producciones propias, cuando le propusieron trabajar para el CDN, pensó: “¡Leñe, si dios aún existe!”. El tema, la movida madrileña, le atañe directamente: “Trabajé en Madrid me mata, fui uno de los directores (con Moncho Alpuente y Ángel Facio) de La reina del Nilo, donde actuaban Carmen Maura, Wyoming, Félix Rotaeta, Jaume Sisa y con la que se logró acabar con la movida, al menos escénicamente; iba todas las noches al Sol de Jardines, a la plaza del Dos de Mayo, a Los Arcos, al Elígeme, a la Manuela... Óscar Mariné, icono de la movida, era buen amigo…., cuando me propusieron este trabajo sólo podía decir que sí”.

Un vivero de dramaturgia en el CDN

La Ceremonia de la confusión, en cartel hasta mañana, es fruto del programa Escritos en la escena, una fórmula en la que se invita a autor, director y actores a dar forma a la obra con tiempo tasado. Serena Apocalipsis, de Verónica Fernández, es la siguiente apuesta.
Su malditismo le vino de cuna. Desde adolescente andaba entre palabras de Bukowski, Boris Vian, Baudelaire, los patafísicos… “Lo que me ha jodido es que en esta obra se dice que ‘a los malditos con carisma es insoportable aguantarlos en casa’, y yo soy un santo. Claro que en aquella época, solo por estar en desacuerdo ya se era maldito”. Pero solo logró revalidar su sello poniendo en pie obras como Los domingos matan más hombres que las bombas, Ejercicios de estilo, de Raymond Queneau… “Sé que no me gustan los ganadores y me atraen los perdedores”. Como los de la función que acaba de estrenar: “Sí, todos lo son, hasta el muerto”, dice con un humor negro muy propio de los de su casta, de los que como él vienen del teatro independiente, de trabajar en salas alternativas antes de que estas existieran. ¿Y ahora? “Vendrá el exilio”, dice no sólo refiriéndose a los tres años que acaba de pasar en Gijón, su ciudad natal, sino en los que piensa pasar en el futuro, según él, en la selva.

Antes va a volver a las salas alternativas: “De la mano de mi primo Bukowski; sé que el entorno que tenemos para sobrevivir las gentes del teatro es duro, pero siempre he bailado entre la marginalidad y la comercialidad, no siento gran presión, ya he vivido situaciones duras, raras…”, y añade, “aunque ahora ha llegado el derrumbe de modelo y se ha dejado a la gente joven sin futuro, y lo que es peor, sin presente, pero nosotros no se lo hemos robado, han sido esos que lo tienen todo y vez cada quieren más”, dice Cracio.

En contra de otra gente de su generación asegura que la movida existió. “Yo estuve allí, la vi, y antes de que llegara ya existía en las casas, donde nos reuníamos, fumábamos canutos y analizábamos el mundo desde una estética muy especial; salimos a la calle después de morir Franco”. ¿Y dónde se debate ahora? “En ningún lado, tampoco dentro del 15-M. La palabra ya no es aquella herramienta, ya no sirve lo de ‘nos queda la palabra’, de Blas de Otero, ya nadie escucha; el 15-M no son herederos de la movida, si lo fueran hubieran ido a cagar a los bancos, no los de los parques, sino los que guardan la pasta, como hicieron Bretón y los surrealistas. Se puede ser indignado desde el pacifismo, pero no creo que se deba”.

¿Y que les queda por hacer a él y sus pares? “Ser honestos, honrados, y que los jóvenes puedan mirar y mirarse en señores sesentones que han mostrado a lo largo de su vida una coherencia y una fidelidad a su pensamiento libre. Claro, que esto sólo pueden hacerlo con los que quedan vivos, y de hecho la función está dedicada a los que se quedaron en el camino”, concluye.

26 de març 2013

Una versió molt teatral de 'La flauta màgica'




La versió de la companyia Dei Furbi de l'òpera de Mozart brilla a La Seca-Espai Brossa

publicat per
21 de març de 2013
César López Rosell

La molt lliure versió de 'La flauta màgica' que Dei Furbi ofereix a La Seca-Espai Brossa sorprèn per la seva original dramatúrgia i per la riquesa de registres utilitzats per desenvolupar l'essència d'una trama universal. El segell de la companyia de Gemma Beltran està molt present en aquesta nova versió de la revisitadíssima obra de Mozart.

 Una escena del muntatge que es representa a La Seca-Espai Brossa.
El muntatge, edificat sobre pilars com el cant 'a cappella' , la dansa i el mim, manté sempre l'interès de l'espectador. Els personatges d'aquesta gran ficció simbòlica es dibuixen amb força gràcies a recursos com els de les màscares balineses, un vestuari al·lusiu al conte i caracteritzacions com les d'aquells negres personatges de capa i espasa. Impacten visualment els moments en què els sis actors/cantants apareixen amb màscares antigàs o indumentàries d'apicultor. Tot està dins del marc d'una minimalista però efectiva posada en escena.
GRAN TREBALL CORAL
La producció ressalta també les intervencions dialogades que desprenen, com tot l'espectacle, una gran càrrega lírica i poètica. En conjunt, Beltran i els seus intèrprets aconsegueixen, lluny de qualsevol idea de fer una versió operística, treure a la llum el gran teatre que hi ha darrere de l'obra de Mozart. L'esperit de la 'commedia dell'arte' domina aquesta funció per a tots els públics.
Els sis artistes, amb un gran sentit del treball coral, llueixen en la interpretació, en algun cas amb desdoblaments. Brilla la direcció musical de David Costa i els arranjaments de Paco Viciana. El tenor Toni Vinyals (Tamino) i la més nova però lluminosa Anna Herebia (Pamina) acoblen bé com a parella. Joana Estebanell (Reina de la Nit i Papagena) treu petroli dels seus personatges amb un bon nivell vocal. Marc Pujol és un notable Papageno ple de comicitat, Robert González ofereix un inquietant Sarastre i Marc Vilavella s'imposa, sobretot, com a Monostatos.

Un grupo de teatro amateur de Alacuás (Valencia) se ha propuesto crear ESCENALAQUÀS, un certamen de teatro a nivel nacional.



 publicat per
21 de març de 2013

Carabau Teatre, un grupo de teatro amateur de Alacuás (Valencia) se ha propuesto crear ESCENALAQUÀS, un certamen a nivel nacional de teatro.

Tienen pensado hacerlo la primera semana de Julio. Tienen el enclave (el patio de armas del castillo de nuestro pueblo, al aire libre y por la noche). Tienen la pasión, pero les falta el dinero.

Para poder conseguirlo han recurrido a la modalidad del micromecenazgo a través de internet.

Como grupo de teatro amateur ceen que vuestro apoyo es importante, tanto en las aportaciones (en la medida de vuestras posibilidades) como, sobre todo, en la difusión.


Para cualquier duda o sugerencia:

25 de març 2013

Ramon Fontserè estrena la seva primera obra com a director d'Els Joglars: 'El coloquio de los perros'




L'actor ha escollit una versió lliure de la novel·la de Cervantes per a la companyia, que ha reduït a cinc el seu cos d'intèrprets

publicat per
21 de març de 2013
foto : Ramon Fontserè EFE

L'actor Ramon Fontserè (Torelló 1956) ha elegit Cervantes per signar el seu primer muntatge teatral al capdavant d'Els Joglars, una versió lliure de la novel·la 'El coloquio de los perros' de Cervantes, que s'interpretarà al teatre Pavón de Madrid del 27 de març al 28 d'abril.

'El coloquio de los perros' és un muntatge en el qual es percep la filosofia de la companyia, fonamentada en la sàtira i la crítica, una proposta d'Albert Boadella a Fontserè i amb Martina Cabanas com a assistent de direcció. Els Joglars, format actualment per cinc intèrprets, afronta aquest projecte, coproduït amb la 'Compañía Nacional de Teatro Clásico' (CNTC), mentre es troba immers en una nova etapa des que Fontserè va rellevar Albert Boadella després de mig segle al capdavant de la companyia, el setembre de l'any passat. "Els cinc actors tenen presència permanent a l'escenari i l'attrezzo és molt subtil, s'ha de treure tot el partit als elements escènics, és un espectacle de suggeriments" ha assenyalat Fontserè. "Hem intentat fer, amb el mínim, el màxim", ha afegit.

Després d''El retablo de las maravillas' i 'El Quijote, en un lugar de Manhatthan', és la tercera ocasió que Els Joglars recorre a l'obra de Cervantes, perquè la seva visió "pura i potent de la realitat", per molt cruel que sigui i carregada d'ironia, resulta molt afí a la filosofia de la companyia que dirigeix Fontserè. Els gossos Cipión i Berganza utilitzen un "llenguatge cervantí", per explicar les seves aventures, anades i vingudes, a l'aixopluc d'uns propietaris canviants, els humans, que apareixen sempre amb la cara coberta amb màscares.

Compañía amateur de Teatro estable de Barcelona busca un actor




publicat per
21 de març de 2013

Somos una compañía amateur de Teatro estable de Barcelona. Estamos buscando a un actor a partir de los 22 años para cubrir una baja que se ha producido.
Los ensayos son los sábados de 10.00 a 14.00h y el precio son 40 euros en concepto de alquiler del teatro y mínimo pago al director escénico. A menudo se realizan otras actividades como clases prácticas dirigidas por el director así como ensayos extra que no se pagan.
Buscamos algún chico quepueda comprometerse con la compañía, puesto que el montaje que se está realizando se presenta a Festivales y concursos así como a teatros alternativos de Barcelona y cercanías. Los ensayos son en un teatro en el centro de Barcelona.
Interesados contactad sin compromiso con: tot_arts@hotmail.com

24 de març 2013

La caiguda en picat de les arts escèniques en 10 xifres




Segons un estudi de la federació d'empreses de teatre i dansa FAETEDA, setembre a desembre els teatres catalans han perdut un 26% d'espectadors i a la resta de l'estat la recaptació ha caigut un 33% i el públic un 31%

publicat per
21 de març de 2013
foto Ferran Mateo


Les arts escèniques han perdut després de la pujada de l'IVA al 21 un 31% d'espectadors i un 33% de la recaptació neta durant el tercer quadrimestre del 2012, segons la Federació Estatal d'Associacions d'Empreses de Teatre i Dansa (FAETEDA), que creu que el sector pateix "un gravíssim deteriorament".

1. Les empreses han deixat d'ingressar 33.297.278 d'euros, la recaptació ha caigut un 32,98%.

2. De setembre a desembre del 2012 hi ha hagut un 31,43% d'espectadors menys que en el mateix període de l'any anterior, és a dir, 1.800.000 espectadors menys.

3. S'han perdut 596 llocs de treball directes.

4. L'augment de l'IVA teatral ha tingut un impacte negatiu sobre la recaptació global d'impostos i Seguretat Social que la FAETDA estima en 2.978.151 euros.

5. Segons la FAETEDA si s'apliqués un 10% de l'IVA es podria revertir la situació: es recuperarien 2.524.000 espectadors, s'incrementaria la recaptació fins arribar als 53.000.000 d'euros i es recuperarien 1.800 llocs de treball.

6. A Barcelona, l'efecte de l'IVA ha impactat més que a Madrid: a la capital catalana la caiguda de la recaptació ha estat del 28,14%, mentre que a Madrid ha estat del 19,44%.

7. S'ha generalitzat la reducció de salaris i cada vegada més empreses redueixen la seva activitat o l'han suspès i amenacen amb el tancament definitiu.

8. Fins ara, segons la FAETEDA les arts escèniques tenien una capacitat de resistència a la crisi molt superior a altres sectors −la darrera temporada va tenir un creixement del 8% a les principals ciutats−, però amb l'augment de l'IVA la situació s'ha revertit.

9. A Europa l'IVA és molt més reduït. A Noruega, a les entrades de teatre s'aplica un IVA del 0%, a Suïssa d'un 2,5%, a França d'un 5,5%, a Itàlia d'un 10%... Cap país europeu té un IVA tan elevat com el d'Espanya.

10. La manca de paritat amb l'IVA que s'aplica a l'eurozona afecta negativament la competència internacional de les arts escèniques espanyoles.

L’Espai l’Amistat de Premià de Mar rep més de 25.000 espectadors en el seu primer any




L’antic teatre, ara convertit en espai polivalent, ofereix diferents activitats culturals

publicat per
13 de març de 2013
Gemma Mozas

Premià de Mar compta, des del passat 2012, amb un centre cultural, l’Espai l’Amistat. Es tracta d’un nou equipament que ofereix cinema, teatre professional, activitats d’entitats i teatre escolar. El passat mes de febrer es va donar a conèixer el balanç del primer any d’existència d’aquest espai, un balanç molt positiu per a Premià de Mar i per a la cultura, ja que més de 25.000 persones van assistir a l’Amistat per gaudir dels molts espectacles que conté la seva programació.

Eloi Maristany, regidor de cultura de Premià de Mar, ha assegurat que “l’Espai l’Amistat respon a una necessitat cultural de la població, que feia deu anys que no tenia un teatre municipal”. Segons Maristany, aquest és el principal objectiu de l’equipament. A més a més, l’èxit d’espectadors del primer any demostra les expectatives d’aquest espai i la bona rebuda per part dels ciutadans.

“Una de les claus de l’èxit és donar vida a l’espai i dinamitzar-lo”, ha afirmat Maristany. La mostra d’això és que l’Amistat obre quatre dies a la setmana i ofereix diferents tipus d’espectacles orientats a tota mena de públic, fins i tot per als més menuts. “Les escoles no s’han de desplaçar a d’altres poblacions per assistir al teatre, ja que des de l’any passat tenim el programa escolar ‘Anem al teatre’ que està donant molts bons resultats” ha esmentat Maristany. Per altra banda, el cinema és el plat fort de l’Espai l’Amistat, que al llarg de l’any ha rebut 16.780 espectadors. D’aquesta manera, la gran pantalla continuarà aquesta temporada oferint pel·lícules cada setmana.

D'altra banda, l'Ajuntament de la població ha decidit assumir en alguns espectacles l'augment de l'IVA que ha suposat la darrera revisió d'aquest impost per part del govern de l'Estat.

23 de març 2013

Els Carlins acull dissabte l'obra «E.R. Actrius» Representada pel Grup de Teatre Sala Cabanyes




publicat per
22 de març de 2013

Aquest dissabte, 23 de març, a les 10 de la nit, a la Sala Els Carlins, dins el Cicle Espai A, el Grup de Teatre Sala Cabanyes representarà l'obra "E.R. Actrius" de Josep Ma. Benet i Jornet.

L'obra és una reflexió sobre la vida de les actrius. Una jove estudiant de teatre entrevista a tres grans actrius: una diva internacional, una estrella de televisió i una directora de doblatge. A partir d'aquestes converses, descobreix les grandeses i les misèries del món del teatre, que són tota una metàfora de la vida.

Autor: Josep M. Benet i Jornet
Direcció artística: Josep M. Rabassa
Intèrprets: Immaculada Llorens, Paquita de la Hoz, Encarna Hernández, Anna Piqué, Clara de Ramon


Ulldecona enceta la nova temporada de La Passió, amb nou director




publicat per
17 de març de 2013

El Teatre Orfeó Montsià d'Ulldecona va obrir diumenge les portes a la nova temporada de Passions del municipi. Les tres primeres actuacions es fan en la versió en català i a partir del 7 d'abril se'n faran cinc més en castellà. La Passió arriba carregada de novetats, com el canvi en la direcció o la representació que es farà el mateix Divendres Sant.

Ulldecona ha encetat aquest diumenge la nova temporada de representacions de la Passió al municipi. Una de les novetats més destacades és el canvi en la direcció, que a partir d'ara recau en Joan Martínez. Vinculat a la representació com a actor des què era adolescent, ara Martínez assumeix aquesta tasca amb l'objectiu de donar major protagonisme als actors que prenen part com a figuració, així com potenciar la renovació dels elements escènics.

Per fer possibles les representacions, cada setmana es mobilitzen un centenar de persones, entre equip tècnic i veïns del poble que apareixen a l'escenari. La proximitat del director amb els actors, i el fet que treballe individualment cada un dels personatges, és un dels punts que destaquen els intèrprets de la nova direcció.

La nova temporada arriba amb el ressò, encara, de la important troballa documental feta l'any passat: l'arxiver de la catedral de Tortosa va trobar una referència escrita que documenta l'existència de la Passió a Ulldecona al 1512. Per tant, com a mínim amb 500 anys d'antiguitat. Els responsables del patronat confien que aquest fet acabi d'esperonar la línia ascendent que ha dibuixat l'assistència de públic en els últims anys.

Després de la primera representació, encara en faran dos més en la versió en català; la última, el mateix Divendres Sant, una data que fins ara no era habitual a la Passió d'Ulldecona. A partir del 7 d'abril, la funció es farà en versió en castellà, a la qual acudeixen molts espectadors del País Valencià

22 de març 2013

La Passió d'Olesa es representarà fora de la localitat per primera vegada




publicat per
www.ara.cat
20 de març de 2013

El diumenge 24 de març es podrà veure al Centre Cultural de Terrassa una versió "concentrada" de l'obra


La Passió d'Olesa de Montserrat es representarà aquest cap de setmana al Centre Cultural de Terrassa. Serà la primera vegada en la història que es mostri fora de la localitat, segons ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. La representació tindrà lloc el diumenge 24 de març en una versió "concentrada" de l'obra, amb una selecció d'escenes i un suport de material audiovisual que simularà l'escenari del Teatre de La Passió.

El responsable de la representació, Xavi Povill, explica que "serà un format teatral més convencional que no pas el que fem a Olesa, ja que el que representem al teatre és molt espectacular i no es pot exportar", i ha recordat que el teatre "està creat expressament per fer-hi la Passió". Les primeres representacions de la Passió a Olesa de Montserrat daten del 1538, i l'entitat està guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat

Dues passions de referència




publicat per
http://oci.regio7.cat
20 de març de 2013
Mireia Arso

ESPARREGUERA
Representació de la Passió de Jesucrist, en 37 escenes repartides en dues parts: la que té lloc al matí (13 escenes) i la corresponent a la tarda (24 escenes). Primera part: vida pública de Jesús, de 10.30 a 13h; i segona part, de 15.30 a 18 h. Hi haurà representacions els dies 10, 17 i 29 de març, 14, 21 i 28 d'abril i 1 de maig. També els dies 23 de març i 6 d'abril, en versions de tarda-vespre, de 17 a 22 h. Es fan al teatre de La Passió. Entrades: 20 euros. Cal consultar descomptes.
Informació i reserves a: Tel. 93 777 15 87 i també al Telentrada 902 10 12 12 i www.telentrada.com

OLESA DE MONTSERRAT
L'espectacle és una tradició que ha anat passant de pares a fills almenys des de 1538. Enguany hi haurà representacions els dies 10, 17 i 29 de març, 14, 21 i 28 d'abril i 1 de maig, a les 10.15 h; i els dies 23 de març i 6 i 7 d'abril, a les 17.30 h. Tenen lloc al teatre de La Passió (Anselm Clavé, 109). Entrades: 20 euros. Menors de 13 anys, gratuït. Informació i reserves a la secretaria de La Passió: 93 778 10 09. Horari: de dilluns a divendres, de 17 a 21 hores.
Informació i reserves a: info@lapassio.cat i Telentrada 902 10 12 12

21 de març 2013

Obra inèdita




Sala Cabanyes estrena 'Lleugeres tempestes al centre del cor'

publicat per
www.totmataro.cat
18 de març de 2013
Comas Soler
               
Si l'octubre del 2011 la col·laboració entre la Sala Cabanyes i el Grup Independent de Teatre de Mataró ja va permetre oferir una versió catalana de 'El concierto de San Ovidio', de l'insigne dramaturg Antonio Buero Vallejo, ara hi han tornat per coproduir l'estrena absoluta de 'Lleugeres tempestes al centre del cor', del valencià Enric Benavent.

El muntatge, que s'ha pogut veure el darrer cap de setmana a La Saleta, l'espai petit del teatre del Centre Catòlic, juga amb la prerrogativa de la desimboltura pròpia d'una proposta que se sap limitada, tant en el format com en les pretensions artístiques. Tanmateix, els seus mèrits principals no es trasllueixen a l'escenari, sinó en factors que s'expliquen pel context.

Avantatges
Més enllà d'altres valoracions, la coproducció de 'Lleugeres tempestes al centre del cor' que ha estat dirigida conjuntament per Antonio García i Carles Maicas s'ha d'entendre com una bona ocasió per ampliar el nombre de títols de la temporada teatral de Sala Cabanyes, per foguejar intèrprets, per rendibilitzar instal·lacions, per fidelitzar la concurrència més assídua i, en definitiva, per eixamplar i consolidar l'oportú vincle afectiu entre gent que es belluga pel món teatral mataroní.
   
Superació d'adversitats
Enric Benavent, nascut a Quatretonda l'any 1953, és un actor d'èxit amb una llarga trajectòria professional en el camp del teatre, la televisió i el cinema que s'ha endinsat també en el terreny de l'escriptura. A més de traduccions i de l'adaptació dramàtica de diversos contes de Txèkhov ha escrit dues novel·les i dues peces de teatre. 'Lleugeres tempestes al centre del cor' la va publicar l'any 2004, però les circumstàncies polítiques i culturals creades Ebre avall per la llarga hegemonia del PP han impedit que aquest text –com els d'altres dramaturgs valencians contemporanis que escriuen en català– hagi pogut pujar a un escenari. Trencar aquesta maledicció és segurament el servei que s'ha d'agrair a la posada en escena d'Antonio García i Carles Maicas.

La Muestra Nacional de Teatro Aficionado "Villa de Móstoles" conmemora el Día Internacional del Teatro, el 23 de marzo.




publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
16 de març de 2013

El 23 de marzo de 2013, dentro de la programación de la IX Muestra Nacional de Teatro Aficionado "Villa de Móstoles", se celebrará un acto conmemorativo del día Mundial del teatro 2013.

El acto será organizado por la Federación de Teatro Aficionado de Madrid FETAM y tendrá lugar en el Teatro Villa de Móstoles.

Las actividades del acto conmemorativo del día Mundial del teatro serán gratuitas, previa reserva o retirada de invitación, y se celebrarán el sábado 23 de marzo, según el siguiente programa:

10:30 a 13:30. TALLERES GRATUITOS PARA TODO EL PÚBLICO

Desarrollo de los talleres (acceso gratuito para el público en general hasta completar aforo previa inscripción en fetam@fetam.es). Los talleres se desarrollarán en distintas aulas del Centro Cultural y en el Teatro Villa de Móstoles, Plaza de la cultura s/n, Móstoles, Madrid.

INTERPRETACIÓN Y JUEGO DRAMATICO (Prof. Delfín Estévez)
Durante este taller será fundamental trabajar la energía desde el juego, con el fin de desbloquear la expresividad y alimentar una atmósfera lúdica. Arrancaremos con juegos e improvisaciones destinados a conectarnos con nuestra creatividad y expresividad. Pasaremos por fases de improvisación colectiva donde se sucederán multitud de situaciones imaginarias. Realizaremos ejercicios de relajación, activación, espontaneidad, etc. Pondremos a nuestra disposición diferentes técnicas que nos servirán para descubrir nuevas herramientas interpretativas. El trabajo desembocará en escenas, donde a partir de situaciones dadas, los alumnos van actuando mientras el resto del grupo se convierte en el público.
El trabajo en grupo será fundamental, dando prioridad a la creación de un ambiente lúdico donde el alumno pueda experimentar libremente.

INTRODUCCION AL ARTE DE DECIR BIEN EL VERSO (Prof. Frasco Ferrer)
Interpretar en verso es algo poco frecuente en estos tiempos, y eso provoca que se aborde con miedo, impidiendo que “suene” de manera viva y espontánea. Sin embargo tratando la estructura no como algo rígido sino como una fuente de información para las situaciones, acciones y emociones del personaje, posibilitaremos que el actor/actriz pueda adentrarse en el mundo del verso con placer y eficacia.En este taller trabajaremos diversos ejercicios que ayudaran a entender el funcionamiento interno de un texto en verso y las diferentes técnicas que existen para llevarlo a escena. Trabajaremos el ritmo interno, la construcción del sentido, el uso de la respiración, etc.

IMPRO
(Prof. Alex Hernández)
Esta es una sesión destinada a personas que quieran aprender a valerse por sí mismos en el arte de la improvisación. Saber jugar en escena sin necesidad de texto. Conocer herramientas, entenderlas, asumirlas y ponerlas en pie. Este curso es una oportunidad para despertar el cuerpo y la mente, para calentar motores, para asumir las sorpresas que te da el juego escénico no pactado. Entender las dificultades, superarlas y convertirlas en aciertos. En definitiva divertirse jugando y aprendiendo a la vez.

LUCHA ESCÉNICA (Prof. Andrés García Mateo)
Durante el taller proporcionaremos a los participantes una base que les permita trabajar sobre un personaje que se debe enfrentar a escenas de pelea, que comprenda los mecanismos que rigen los movimientos de lucha y que adquiera las destrezas necesarias para poder enfrentarse con soltura a un entrenamiento en esta disciplina cuando el guion así lo requiera. Este sábado nos sumergiremos física y psicológicamente tanto en el personaje atacante como en el agredido, veremos la base de los movimientos que nos permitirán simular una pelea de modo convincente sin peligro para nuestra integridad física. Trabajaremos sobre los fundamentos de una coreografía de lucha y los aplicaremos para escenificar nuestra propia “pelea”.

LA ACCION Y LA PALABRA (INTERPRETACIÓN TEXTUAL) (Prof. Juanma Casero)
Un actor tiene tres herramientas básicas para desarrollar su trabajo: la voz, el cuerpo y la interpretación.
Para potenciar cada una de esas herramientas existen infinidad de métodos y enseñanzas. Unas más conocidas o populares que otras. Ninguna es excluyente, todo suma y hay que saber usarlas en buena combinación.
Muchas metodologías incluyen además distintos usos de esas herramientas: acercamiento desde la voz, o desde el cuerpo (ahí encontramos muchas más diferencias y escuelas) y crear sus personajes desde estímulos corporales o físicos, alejarse o acercarse, pensar o sentir, construir o reconstruir, imitar o crear: es el debate más antiguo.
Hay métodos que buscan el acercamiento al personaje desde lo externo o desde el estereotipo, también los que lo buscan desde lo interno. Incluso hay actores que no siguen ningún método determinado, o mejor aún, siguen su propio método. Quizá eso sea lo más sensato. Exploraremos todos estos aspectos durante el taller.

18:30 a 20:30. MARATÓN DE ESCENAS

Celebración de la Maratón de escenas en el Teatro Villa de Móstoles, sito en Plaza de la cultura s/n, Móstoles, Madrid.

Una variada representación de grupos pertenecientes a FETAM pondrá en escena diversas obras o fragmentos de obras representativas del teatro aficionado que se desarrolla en la Comunidad de Madrid.

La duración de cada representación no superará los 15 minutos. La cantidad de puestas en escena estará condicionada por el número de solicitudes previas y las dos horas de duración máxima del evento.

La entrada es gratuita para todo el público en general hasta completar aforo.

20:30. ACTO de CLAUSURA. LECTURA DEL MENSAJE OFICIAL

Lectura del mensaje oficial del día Mundial del Teatro.

Más información:
http://www.fetam.es/blog/2013/02/16/dia-mundial-del-teatro-2013/

20 de març 2013

Mataró celebra l’Any Punsola i l’Any Espriu




Cultura treballa conjuntament amb dues comissions les activitats a l’entorn del centenari del naixement dels dos poetes

publicat per
www.mataro.cat
19 de març de 2013
Trilla, Fernàndez i Calsapeu presentant els actes de l'Any Punsola-Any Espriu. Foto: Ajuntament

L’any 2013 se celebra el centenari del naixement de dos grans poetes catalans, Salvador Espriu i el mataroní Josep Punsola. Mataró commemorarà aquesta efemèride amb un any ple d’activitats al voltant de la figura dels poetes gràcies al treball de dues comissions i al suport logístic de l’Ajuntament de Mataró.

El regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez; la representant de la Comissió Any Punsola, Roser Trilla, i el representant de la Comissió Any Espriu, Jaume Calsapeu, han presentat aquest matí a la Biblioteca Pompeu Fabra el programa d’actes de l’Any Punsola-Any Espriu. El programa però queda obert i està previst que al llarg de l’any s’hi afegeixin noves propostes.

El primer acte de la celebració de l’Any Punsola- Any Espriu serà el proper dijous 21 de març amb la conferència “Josep Punsola i Vallespí: ànima de poeta” a càrrec de Jaume Vellvehí, historiador i president del Grup d’Història del Casal, que es farà a les 20 h al Saló de Sessions de l’Ajuntament. A partir d’aquí i fins a principis de l’any 2014 se succeiran diferents actes de les dues comissions amb xerrades, exposicions, rutes literàries i fins i tot un maridatge de poesia i vi, entre d’altres.

Els actes de la Comissió Any Espriu s’engloben dins els actes de la celebració de l’Any Espriu a nivell nacional. Sobre la figura del poeta i escriptor, nascut a Santa Coloma de Farners però amb família a Arenys de Mar, es faran conferències i exposicions, entre d’altres activitats.

Per la seva banda, els membres de la Comissió Any Punsola treballen per fer visible la rellevància del poeta mataroní dins de la història literària catalana. A banda de les diferents activitats que s’organitzaran al llarg d’aquest 2013, un dels principals objectius de la Comissió Punsola és aconseguir reeditar la seva obra completa, de manera que tothom que vulgui acostar-se a l’obra de Josep Punsola pugui trobar-la a les botigues.

Cada comissió treballa els seus actes a excepció del maridatge de vi i poesia que l’organitzen conjuntament. El dia 20 de juliol el Celler Castellví de Mataró acollirà aquesta experiència sota el títol “Trenant placideses” que combina lectures de poemes d’Espriu i Punsola amb tast de vi.

Les dues comissions estan integrades per diferents entitats de la ciutat. La comissió de l’Any Punsola està integrada per membres d’Òmnium Mataró-Maresme, LlegimiPiulem, Grup d’Història del Casal, Planeta Lletra, Club d’Opinió Jaume Llavina, Unió Excursionista de Catalunya, Llibre Viu, Cinema Rescat i Hotel Elèctric.

La comissió de l’Any Espriu està formada per membres de LlegimiPiulem, Òmnium Mataró-Maresme, Foment Mataroní, Sala Cabanyes i Club d’Opinió Jaume Llavina. En aquesta comissió també col·laboren membres del col·lectiu CAPS.A i de l’Escola Municipal de Música de Mataró.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...