publicat per
23 de març de 2013
El teatre d’aficionats (actualment dit amateur) compta a
Catalunya amb un antiga i extensa tradició. Entre els seguidors d’aquest fet
social ─més que no pas artístic─ no hi ha companyia, elenc o grup solvent que
no inclogui entre les seves activitats anuals la representació dels Pastorets,
o de la Passió, o dels dos drames. En l’actualitat, la gran majoria es decanten
per donar vida als Pastorets, més que no pas a la Passió. Aquesta preferència
pel drama pastorívol del Nadal probablement es degui tant a raons d’ordre practicista
(els Pastorets tenen un to de comèdia, per tant permet una representació més
relaxada, la Passió, contràriament manté tota una aura de tragèdia) com
ideològic: els Pastorets si bé relaten el naixement de Crist, també narren un
senzill conte entre el bé i el mal, amb dimonis i pastors que encarnen aquests
dos elementals conceptes. En cavi la Passió relata, la mort i resurrecció el
fundador dels cristianisme, tot un misteri i un dogma de la fe. Hom podria dir,
sense apartar-se de la realitat, que, avui per avui, encara, la participació
activa en aquests dos drames protagonitzats pels components del teatre amateur,
són l’escola de teatre dels actors i actrius catalans; sense fer cap mena
d’escarafalls als estudis reglats o no reglats d’altres escoles de teatre,
incloent-hi l’Institut del teatre de la Diputació de Barcelona.
Esparreguera, Olesa, Cervera, Ulldecona, Torreblanca,
Benetússer
La Passió és un drama teatral que narra la vida, mort i
resurrecció del fundador del cristianisme, Jesucrist, segons els evangelis. Les
primeres representacions que es coneixen d’aquest drama ens porten al segle XV.
Les narracions que avui es representen, però, solen ser textos molt més
moderns. La representació més coneguda del drama de la Passió deu ser la d’Esparreguera,
i també la d’Olesa, municipis veïns que competeixen per a la màxima
rellevància. Són conegudes, també, i concorregudes les de Cervera i Ulldecona,
al principat de Catalunya, i la de Torreblanca i Benetússer, al País Valencià.
Diumenge de Rams. Aquesta celebració es refereix a un
passatge de la història del cristianisme, la rebuda amb palmes i branques
verdes que, segons els evangelistes, feu el poble de Jerusalem a Jesús durant
la Pasqua jueva. A l’àrea de la cultura catalana aquest dia se celebra amb la
benedicció de palmes i palmons i rams de llorer o olivera que es fa des de les
portes de les esglésies. Dues poblacions concentren l’espectacularitat
d’aquesta celebració, Vic, al Principat amb el Mercat del ram, i Elx al País
Valencià. http://www.visitelche.com/.
D’on provenen la immensa majoria de palmes i palmons que es porten a beneir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada