31 d’agost 2020

Assumpta Serna, musa de Vinícius de Moraes a 'La canción de Ipanema'




La veterana actriu torna al teatre interpretant Nelita Abreu en un musical de bossa nova que arriba avui a l'Aquitània

Per a Vinícius de Moraes, la relació amorosa només tenia sentit quan hi havia passió. Es va casar de forma oficial nou vegades i va tenir moltes històries al marge. ‘La canción de Ipanema’, que aquest dijous s’estrena a l’Aquitània Teatre, narra l’amor que va inspirar algunes de les melodies més boniques de la bossa nova. El muntatge amb títol inspirat en una d’aquestes melodies, la més famosa de totes, suposa la tornada d’Assumpta Serna a les taules a Catalunya.  «Em va interessar perquè és un cant a la dona i a l’amor», assenyala. Ella, amb carrera al cine i la televisió, està disfrutant amb aquest text de José Luís Sánchez –que interpeta Vinicius– dirigit per Rubén Yuste i Menno Marien (música), amb el qual debuta com a productor Ferran Soriano, exvicepresident del Barça.

Se sap que ‘Garota de Ipanema’ està dedicada a Helô Pinheiro però l’autor de l’obra defensa que aquesta era la dona que tenia al cap Antonio Carlos Jobim al fer la música. La lletra, segons explica, la va crear De Moraes pensant en Nelita Abreu, una noia 30 anys més jove que tenia robat el cor al poeta. Un amor fora de tota regla que va desafiar les estrictes lleis del Brasil dels anys 60, on les dones no podien casar-se o estudiar sense l’autorització paterna. «Era una època molt interessant en què ells van aconseguir enganyar tothom i fingir que s’havien casat en una ambaixada per estar junts», explica l’autor del musical, un cant a l’amor i la llibertat a ritme de bossa nova. El muntatge està amarat de la filosofia vital de De Moraes. «És una invitació a deixar les pors enrere i a apostar pel cor», afirma el director.

Viatge al Brasil
A part de ‘Garota de Ipanema’ també s’interpreten altres populars cançons creades en aquella època, com ‘Corcovado’, ‘Minha namorata’ i ‘Samba em preludi’. També hi ha peces de samba clàssica i tres temes creats per al musical que executen la cantant Lari Antunes, Gabriel Fortunato (flauta travessera, saxo, harmònica) i Bruno Butenas (guitarra elèctrica i clàssica).  «Tots tenim records quan escoltem aquesta música. És molt inspiradora», diu Serna, actriu que interpreta Nelita de gran.

Present i passat es creuen en aquesta obra, on tot es narra des del seu punt de vista, a partir dels records que emergeixen després de ser detinguda. Començarà a explicar la seva història a un comissari (Toni Sevilla), algú de la seva quinta. «Mai havíem treballat junts i en teníem ganes», admeten. Tot i que l’obra és «un cant a la dona i a l’amor», com diu l’actriu, també és un viatge a una altra època, a l’inici d’una aventura musical que va catapultar la música brasilera. Jordi Cadellans (Jobim) i Adriana García (ella és Nelita de jove) completen el repartiment.

+ info – publicat per
Marta Cervera

30 d’agost 2020

FiraTàrrega sortirà de gira amb una trentena de companyies




L’edició d’enguany es reinventa amb trobades virtuals

“Que el festival de teatre hagi d’ajornar la seva celebració fins al 2021 no significa que deixi de tenir presència a la ciutat i fins i tot en altres llocs”, assegurava l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, el 13 de maig després d’anunciar que el format habitual de FiraTàrrega es posposava un any, així com la celebració del 40è aniversari de la popular cita urgellenca. A les portes d’una edició que tan sols mantindrà les trobades de professionals del sector al llarg dels dies 9 i 10 de setembre, però en format virtual, el compromís adquirit pel consistori targarí es comença a fer realitat.

En aquest sentit, l’organització de FiraTàrrega ha preparat una nit temàtica a base de projeccions audiovisuals relacionades amb el festival, que tindrà lloc a la capital de l’Urgell l’11 de setembre. Entre altres coses, cal destacar l’estrena d’un capítol especial del programa 30 minuts produït per FiraTàrrega que també es podrà veure a TV3.

De tota manera, el plat fort es reserva per al mes de gener, quan es donarà el tret de sortida a un circuit itinerant d’arts escèniques en directe que portarà arreu del territori una seixantena d’actuacions durant els tres primers trimestres del 2021. Es tracta d’un circuit nòmada d’espectacles de carrer en què participaran 30 companyies, 11 de les quals provinents del programa Suport a la Creació, el paquet de coproduccions amb què FiraTàrrega acompanya la creació escènica. “La resta provindran de mercats estratègics o festivals i programacions que tenen complicitats i vincles amb la Fira”, puntualitza la directora artística de FiraTàrrega, Anna Giribet, que remarca: “Ens toca ser generosos i sumar els uns amb els altres mitjançant una proposta que pretén estrènyer vincles amb espais i municipis”.

De Tàrrega al món
“La impossibilitat de fer espectacles de carrer va dur l’organització a idear un circuit itinerant d’arts escèniques amb l’esperit de traslladar la programació de la Fira a una gira que inclou els àmbits català i estatal”, explica el director de comunicació de FiraTàrrega, Eduard Ribera, que no descarta fer incursions internacionals si el context sanitari ho permet. De moment, les illes Balears i el País Valencià, a més d’Andalusia, el País Basc i Navarra, ja han manifestat el seu interès per acollir alguns dels espectacles de FiraTàrrega.

El circuit vol mantenir la proporció del 70% de propostes de carrer i el 30% de sales, amb una programació paritària i que sigui fidel a l’actual línia artística de la Fira, és a dir, identitat, territori, reflexió i compromís. L’organització també preveu la possibilitat d’acollir propostes d’altres fires o exhibicions suspeses arran del covid-19, que anirien acompanyades d’activitats de dinamització del mercat.

“Havíem de poder transformar la no presència d’activitat escènica a Tàrrega al setembre amb alguna cosa que, com a servei públic, ens permetés arribar a una ciutadania que durant molts mesos ha estat faltada d’activitat en viu”, afirma Giribet, que ja està treballant en la 40a edició del festival. “Si tot va bé, aquest circuit s’encavalcarà amb la següent edició”, assenyala Ribera. I perquè tot vagi bé, i en argot teatral, cal dir: “Molta merda!”

+ info – publicat per
www.ara.cat

29 d’agost 2020

El lloc més segur del món


Falta un mes perquè els grans teatres de Barcelona aixequin el teló per donar el tret de sortida a una temporada del tot incerta amb l’espantall del rebrot sobrevolant els nostres caps. Però, després de l’experiència del Grec, podem afirmar que els teatres són els llocs més segurs del món.

A mitjans de setembre, el Poliorama aixecarà el teló amb ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’ d’Àlex Rigola, la Sala Beckett exhibirà ‘Todas las flores’ de Bàrbara Mestanza i al Romea podrem veure ‘Cobertura’ de Bruno Oro i Alejo Levis. Llevat dels públics, tot estarà en marxa, com sempre, com si la primavera de 2020 no hagués existit mai. Bé, ja sabem que això no és cert, perquè si el covid-19 no hagués aparegut en les nostres vides, cap d’aquestes tres obres no seria a la cartellera, testimoni d’un temps que va quedar congelat el 14 de març.

Durant tots aquests mesos ens hem fotut de cap contra la paret múltiples vegades, sobretot quan comprovàvem el poc que estimem la cultura els polítics catalans, quan tot eren pals a les rodes, missatges descoratjadors, fins i tot amenaçadors. No ens oblidem del trist vodevil de mitjans de juliol, quan la Generalitat va prohibir el teatre (de nou), però el Grec va continuar en una mena de llimb legal, un buit còsmic, generat per la pròpia inoperància del govern que, per enèsima vegada, demostrava que els artistes li fan nosa.

El cert és que el Grec va arribar al final amb un 95% d’ocupació i 25.000 entrades venudes, tot apaivagant la set de teatre de molts espectadors irredempts. Ho deia l’altre dia el gran Ian McKellen, tot referint-se a la paupèrrima gestió de la crisi duta a terme pel govern britànic. Afirmava que havia “subestimat” el públic en dubtar de la seva capacitat per complir les regles, per draconianes que fossin.

Al Regne Unit, els teatres han hagut d’estar tancats i barrats fins al 15 d’agost. A Barcelona, els espectadors del Grec van demostrar que són capaços d’esgarrapar-se per una entrada i que, un cop a la sala, poden aguantar dues hores amb una mascareta, rentar-se les mans diverses vegades, entrar i sortir per portes diferents, esperar més del compte per marxar… en perfecte ordre i concert.

En acabar el festival, després d’haver vist una dotzena llarga d’espectacles en tota mena d’espais (Teatre Lliure, Teatre Grec, Mercat de les Flors, CCCB, El Maldà…), em vaig fer un test per saber si havia aplegat el coronavirus. I, com m’esperava, va sortir negatiu. Durant unes setmanes, havia fet com sempre: anar molt al teatre i intercanviar impressions abans i després de la funció. Estava net.

Van ser molts els consellers i polítics que van sovintejar els teatres al juliol. No sé si volien fer com Fraga en banyador a Palomares, però van anar-hi a fer-se la foto. Després, fora de focus, no van dubtar a plantar la dalla damunt de tot el sector amb l’amenaça de rebrot a Barcelona. Sense manies.

Els teatres aixecaran el teló alhora que les escoles. El secretari de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ja ha avançat que ni poden tornar a confinar tota la població ni tancar les escoles, en cas de rebrot. Hauria de passar el mateix al teatre, per diverses raons: el públic no és idiota i els diferents espais, públics i/o privats, saben què han de fer per garantir mesures de seguretat exemplars. A més, és injustificable mantenir els viatges en avió o en tren, on no es respecta res, llevat de l’ús de la mascareta, i enviar els artistes a casa sense cap compensació a la vista.

Els que se la juguen de veritat són les companyies, grups de gent obligats a conviure durant moltes setmanes per aixecar una obra amb el perill que un d’ells s’infecti i enviï tot la feina en orris. Ells són els herois d’aquesta època, els que mereixen l’aplaudiment general, en qui haurien de pensar els que decideixen què tancar i què no. Al setembre, els teatres seran els indrets més segurs del país. No en tinguin cap dubte.

+ info – publicat per
Andreu Gomila

El coronel no tiene quien le escriba en el Teatro Infanta Isabel




Carlos Saura dirige a Imanol Arias, entre otros, en esta versión teatral del clásico de Gabriel García Marquéz
El viejo coronel y su mujer viven en la miseria, esperando la carta del gobierno en la que le comuniquen la concesión de la pensión prometida por sus servicios durante la guerra.
Pero esa carta nunca llega y mientras tanto la vieja pareja malvive en la pobreza alimentando a un gallo de pelea, que es su única esperanza de supervivencia. A medida que avanza el tiempo y la carta sigue sin llegar, deberán enfrentarse a un dilema: alimentar al gallo o alimentarse ellos. La codicia del pueblo, la usura de los supuestos amigos, la fatalidad y estupidez de la guerra, se mezclan con la soledad del viejo coronel vencido por la vida pero al que aún le quedan dos tesoros: el amor de su mujer y la dignidad.
La tragedia del viejo coronel es el reflejo de la injusticia en el mundo. Su capacidad de resistencia ante las adversidades que le presenta el destino es infinita, guiado por una rebeldía tan sólida como su esperanza y su fe en el ser humano.

+ info – publicat per
Del 22 Oct. 2020 al  01 Nov. 2020
madridesteatro.com

28 d’agost 2020

¿Què en serà, de l'Antic Teatre?




«No ens en volem anar», diu 'Semolina' Tomik, directora de la sala, davant l'amenaça de tancament per la negativa de la propietat del local a renovar-li el lloguer

L’Antic Teatre s’ha guanyat un lloc tant al barri on va sorgir el 2003 –alguns veïns han participat en algunes de les seves creacions– com entre els amants del teatre, la dansa i la ‘performance’ que van descobrir aviat aquesta singular sala amb jardí situada al carrer de Verdaguer i Callís, molt a prop del Palau de la Música. Julijana ‘Semolina’ Tomic (Osijek, antiga Iugoslàvia, avui Croàcia, 1966), fundadora i directora d’aquest espai, és una dona amb caràcter que va picar fort fa unes temporades amb ‘Anarchy’, espectacle entre l’ordre i el caos en el qual cada espectador descobria la seva vena punk gràcies a una guitarra elèctrica.  «No ens en volem anar», assenyala ‘Semolina’ disposada a pressionar les administracions perquè actuïn. El seu contracte de lloguer vigent s’acaba el 2026.  Però la propietat els ha proposat renegociar-lo a principis d’aquest any allargant-lo 15 anys més i apujant-lo a 7.500 euros al mes, cinc vegades més de la mensualitat actual, una cosa inassumible per a una sala amb 70 places que potencia la nova creació emergent. Artistes com Agnès Mateus, Conde de Torrefiel i Azkona&Toloza van tenir el suport de la sala quan no eren tan coneguts. 

Sense interlocutors
«No hi ha diàleg amb el propietari des de fa mesos, no hi ha cap negociació, no li interessem. De l’ajuntament tampoc en tenim notícies», reconeixia ‘Semolina’ a aquest diari durant el Grec, festival en què van presentar diverses propostes en ‘streaming’. Les coses no han canviat, tot està aturat. ‘Semolina’ es pregunta quin criteri segueix l’ajuntament a l’hora de salvar espais culturals. «Les administracions semblen no tenir pressa perquè el contracte actual és vàlid fins al 2026, però necessitem estabilitat per poder treballar a llarg termini». Tant la Generalitat com la Diputació estan al corrent de la problemàtica. «¿Els importem? ¿Quins criteris se segueixen a l’hora de protegir els espais culturals de la ciutat?», es pregunta aquesta dona, que ha sigut capaç de capgirar un espai abans anomenat ‘el forat de les rates’.  #L’anticNoEsToca, #CulturaDeBAseBCN i #L’AnticTeatre, els tres eixos de la seva lluita, són lemes que es poden llegir-se en un cartell penjat en un balcó de l’edifici al costat de l’entrada.

El teatre Tantarantana va ser convertit en fàbrica de creació, La Seca-Espai Brossa, també. A la Beckett, amenaçada pel picot immobiliari, li van cedir el local d’una antiga cooperativa a Poblenou molt més ampli i espaiós que la seva sala a Gràcia. La Muntaner, el Club Capitol, antic Can Pistoles, han desaparegut del mapa. I l’Apolo continua tancat, com l’Arnau.

Els que regenten l’Antic lluitaran per mantenir-se on són. Primer perquè l’any 2008 es va fer una profunda reforma estructural de l’edifici per complir les normatives de seguretat i accessibilitat. Mig milió d’euros pressupostats inicialment que al final van ser gairebé el doble, dels quals 700.000 van ser pagats amb diners públics. Segon, perquè aquest espai ha sigut sempre un imam per a l’associacionisme que ha donat cabuda a l’esperit revolucionari i reivindicatiu, com el Cercle Barceloní d’Obrers San José i l’Agrupació Ciclista Independent, que encara es reuneix allà i hi guarda alguns trofeus. Potser per això l’Antic ha apostat pel Parlament ciutadà de cultura de base que reivindica més transparència en el repartiment de recursos i la protecció d’aquells espais que no s’adapten al model actual. «Els diners públics van a l’elit», denuncia ‘Semolina’.

A l’espera de tornar a reobrir la sala aquesta temporada després dels cinc mesos d’aturada provocats per la Covid-19, l’únic que ha funcionat aquest estiu ha sigut el bar amb consumicions a preus raonables en un tranquil pati.

Llestos per aixecar el teló
Amb la meitat de l’aforament permès a causa de la pandèmia, tot es complica per a l’Antic, que encara així reprèn la programació la setmana vinent. L’1 de setembre obrirà el polifacètic monologuista Roger Peláez, que com és tradició actuarà cada primer dimarts de mes. Després arribarà ‘WiCh’, una contundent peça contra els clixés de gènere enquistats, una original proposta de teatre dansa d’ Adoctrinades-Virginia Gimeno Folgado que planta un vàter al mig de l’escena. Altres espectacles cancel·lats per la pandèmia es recuperaran a partir del setembre i l’octubre.

+ info – publicat per
Marta Cervera
elperiodico.cat

Las Criadas de de Jean Genet, dirección de Luis Luque del 9 Octubre al 8 Noviembre en las Naves del Español de Madrid




Las hermanas Clara y Solange Lemercier son las criadas de una dama de la alta burguesía francesa. Todas las noches inician una ceremonia perversa, un ritual donde la realidad y la ficción se mezclan en un juego mortal de cambio de identidades. Clara es la señora y Solange es Clara. Solange es la señora y Clara es Solange.
Son seres alienados, faltos de identidad. No hay hermana buena y hermana mala, las dos alternan los papeles constantemente, porque ninguna existe por sí sola, porque son las dos caras de un mismo personaje. La inquina y la rabia de ser conscientes de su destino de criadas las lleva a un desenlace fatal.
“La señora se creía protegida por su barricada de joyas, la señora se creía a salvo en el refugio de su destino de amante dolorosa, en la trinchera de su sacrificio, porque la señora se creía especial, la señora se creía distinta, y puede que lo haya sido, puede que la señora haya sido diferente y especial, pero la señora no contaba con algo. ¡La señora no contaba con la revolución de las criadas! ¡La revolución que viene de abajo y trepa hasta usted para acabar con su aventura! ¡La aventura de la señora con ese vulgar ladrón!»

+ info – publicat per

27 d’agost 2020

Suspenen el festival Cassònia del mes que ve




L’Ajun­ta­ment d’Arbúcies ha deci­dit sus­pen­dre el fes­ti­val Cassònia, una jor­nada fes­tiva per a infants i famílies pre­vista ini­ci­al­ment per al dis­sabte 19 de setem­bre. “Ente­nem que és molt difícil per al públic infan­til estar asse­gut en una cadira durant tota l’estona que dura l’espec­ta­cle”, indica el regi­dor de Cul­tura, Manel Ser­ras (Entesa), en una nota de premsa. El fes­ti­val Cassònia havia de tenir lloc a Can Cassó i incloïa acti­vi­tats lúdiques per als més menuts. A causa de la pandèmia i amb una distància de segu­re­tat mínima d’1,5 metres, el con­sis­tori ha deci­dit ajor­nar el fes­ti­val fins al 2021, informa el con­sis­tori arbu­ci­enc.

+ info – publicat per

La Sala Versus Glories inicia la temporada teatral barcelonesa después de cinco meses de inactividad forzosa



Éramos no más de cincuenta personas, todas provistas de nuestra reglamentaria mascarilla, sentadas con una butaca vacía entre cada dos espectadores y en diagonal con los de la fila delantera. Llevábamos nuestra entrada en el móvil y pudimos acceder al interior después de que se nos tomara la temperatura.
Yo creo que todos los presentes éramos conscientes de que íbamos a vivir un hecho histórico: la reanudación de la vida teatral barcelonesa interrumpida desde hace cinco meses por culpa de la endemia de coronavirus. Y quien dio el disparo de salida fue una pequeña sala del off-Barcelona, la sala Versus Glòries de la calle Castillejos, que se encuentra cabe los Encantes nuevos y es un espacio teatral versátil con dos frentes de butacas en el que la acción dramática discurre en el centro.
La reanudación de la vida teatral exigía un texto ligero, divertido y de fácil digestión, lo que no significa que hubiese por ello de carecer de alguna carga de profundidad. Y con tal fin los responsables de la sala escogieron la comedia “Gustafsson R60” de Rosa Molina, una tarrasense afincada en Oslo que es autora de una interesante obra literaria pero que hasta la fecha no había estrenado nunca en la ciudad condal. Lo ha hecho con esta comedia que dice “habla de la amistad, del amor, de la sinceridad, de todo lo que deseamos en la vida y de la falta de escrúpulos para conseguirlo”.
La acción gira en torno a una cena de amigos, tres parejas que no resultan ser las emparejadas en la vida real, y que se reúnen en torno a una mesa, lo que nos indujo a pensar que era la clásica “comedia de cena de matrimonios”. Pero no es exactamente así, entre otras razones porque en este caso la mesa de la cena, una pieza de diseño sueco cuya denominación da título a la obra, es el secreto objeto del deseo de algunos de los participantes en el ágape. Dicho esto, más que de amores y de sinceridad, diría que es una comedia de infidelidades, traiciones, deseos ocultos y frustraciones, aunque la autora nos regala, eso sí, un final feliz.
Los seis intérpretes, pertenecientes a La Trama y Pomodoro, se movieron con soltura en ese espacio abierto a dos frentes y ejecutaron sus papeles con toda propiedad. Una única observación: así como actores y actrices de antaño estaban acostumbrados a trabajar en salas enormes y, por ende, a hablar muy alto, los de ahora han invertido esa tendencia y tienden a hacerlo en un lenguaje coloquial que muchas veces no llega con la necesaria claridad a las filas altas de la sala o a quienes tienen -tenemos- el oído algo duro. En todo caso, tanto los intérpretes, como la autora y a la vez directora, fueron muy merecidamente aplaudidos porque la obra resulta ágil y entretenida.
Terminada la función, una voz nos invitó a salir de la sala ordenadamente y según las filas que ocupáramos. Excelente organización, pues, de la Sala Versus Glòries que puede desde ahora mismo enorgullecerse de pionera de la nueva temporada teatral, que deseamos fervientemente discurra por cauces más tranquilos y esperanzadores que la anterior.

+ info – publicat per

26 d’agost 2020

La Sala Versus Glòries reobre cinc mesos després amb la comèdia «Gustafsson R60»




El teatre barceloní estrena dimecres un muntatge de Rosa Molina que es podrà veure fins al 20 de setembre

L'activitat teatral de Barcelona va emetent senyals de vida i una de les primeres de la nova temporada arriba des de l'emblemàtica Sala Versus Glòries, que el dimecres 19 d'agost torna a obrir portes després de tenir-les tancades durant cinc mesos a causa de la pandèmia. L'equipament del carrer Castillejos programa la comèdia Gustafsson R60, que es podrà veure fins al 20 de setembre, cada setmana de dimecres a diumenge.

Prevista la seva estrena per al maig, l'obra escrita i dirigida per Rosa Molina -una autora de Terrassa establerta a Oslo (Noruega)- tracta qüestions com l'amistat, l'amor, la sinceritat i d'aquelles coses que anhelem fins el punt que som capaços de trencar els nostres llindars d'escrupolositat per aconseguir-les. El repartiment està format per Óscar Jarque, Edgar Moreno, Xavier Pàmies, Laura Porta, Rafaela Rivas i Núria Sanmartí, actors i actrius de La Trama Produccions -la companyia resident del Versus- i Pornodoro, que produeixen l'espectacle.

En aquesta comèdia, sis amics es troben per sopar al voltant d'una taula Gustafsson R60, una peça cobejada per alguns d'ells. Mentre esperen l'amfitriona, que es fa pregar, comencen a sorgir secrets i mentides que porten molt temps ocultes. Tal i com explica la promoció de l'obra, és «una comèdia per tirar-se els plats pel cap».

Gustafsson R60 és el primer muntatge de llarga durada de Molina, que fins ara no havia estrenat mai a Barcelona un text d'aquestes característiques. A més d'escriure La contemplació de la bellesa i Tequila, l'egarenca és autora de diverses peces de microteatre que s'han pogut veure en diverses edicions del Festival Píndoles. També és coautora de Migrante, una peça amb testimonis reals sobre la immigració.

L'obra es representarà de dimecres a dissabte, a les 21 h; i els diumenge, a les 19 h. Té una durada de 80 minuts. Les entrades es poden adquirir a la pàgina web www.salaversusglories.cat.

Com és pertinent a causa de la necessitat de complir amb les normatives sanitàries, el Versus ha pres les mesures per convertir-se en un espai segur. A més de limitar l'aforament, els espectadors hauran de portar posada la mascareta i hi haurà gel higienitzant. Després de cada funció, es desinfectarà la sala.

+ info – publicat per
Toni Mata
regio7.cat

El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona celebra su 20ª aniversario del 25 al 29 de agosto.


El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona celebra su 20ª aniversario
Las formaciones locales serán las protagonistas del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) que, del 25 al 29 de agosto, celebra su 20ª edición.
El certamen acoge una veintena de producciones, adaptándose a las condiciones que marquen las autoridades sanitarias. En la inauguración se pondrá en escena "Theresienstadt", una pieza que simboliza la unión entre los grupos de teatro amateur de las comarcas de Girona, liderada por Cràdula Teatre y Cor Preludi.
Este año el festival ha ofrecido una plaza directa a los grupos que no hayan podido estrenar sus espectáculos a causa de la COVID-19. Así, se podrán ver las primicias de Tequatre ("No hi ha lladre que per bé no vingui") y Cía. Treateràpia ("Crema cremada").
En cuanto a las compañías internacionales, se contará con la participación de la andorrana An-danda-rà, la francesa Compagnie de Théâtre du Mont Royal, la suiza Theatre Studio Beloe y la argentina (residente en Catalunya) Karmate.

+ info – publicat per
redescena.net

25 d’agost 2020

'Hamilton', el musical històric que va revolucionar Broadway i el gènere




El compositor, cantant i actor Lin-Manuel Miranda és el creador d'aquest fenomen que ha batut rècords

Cada cert temps apareixen obres artístiques (bé siguin pel·lícules, obres de teatre o llibres) que sobrepassen la categoria d’èxit i es converteixen en un fenomen. La gent torna a veure-les una vegada i una altra, compra tot tipus de productes relacionats, etcètera. Al terreny del teatre musical, l’últim que podríem incloure en aquesta categoria és Hamilton, un espectacle fresc, original i renovador en el qual s’explica una lliçó d’història sobre un personatge del segle XVIII... amb temes de hip-hop. Es va estrenar el 2015 i ha arrasat a totes les cerimònies de premis, a la taquilla i ara pot veure’s a tot el món gràcies a la seva estrena a Disney+. No obstant, s’ha de destacar que no està doblat, lògicament, però és que únicament ofereixen els subtítols en anglès. En aquest cas és especialment difícil ja que els personatges no paren de cantar gairebé sense pausa i resulta una mica més complicat del compte. No obstant, per disfrutar-la amb subtítols en castellà n’hi ha prou amb fer un volt per algunes pàgines que sí que l’ofereixen així.
 
Duel entre dos líders des de l’inici
El creador és Lin-Manuel Miranda, compositor (‘Vaiana’), cantant i actor (‘El regreso de Mary Poppins’) d’origen porto-riqueny que va tardar set anys a acabar-la i es va adjudicar el paper principal, el d’Alexander Hamilton, un emigrant ambiciós que va participar decisivament en la guerra d’independència nord-americana, va arribar a les altes esferes de la política i va tenir una vida personal bastant polèmica. Un apassionant personatge polièdric, apassionat, impacient i resolutiu. El seu oposat és Aaron Burr, interpretat per Leslie Odom Jr. (Smash, Harriet: a la recerca de la llibertat), que també és el narrador, un tipus que navega entre dues aigües intentant aprofitar la seva oportunitat, que odia i admira alhora el seu rival. La seva relació és equiparable a la de Judes amb Jesús a Jesus Christ Superstar o la de Salieri amb Mozart a Amadeus.
 
L’escenari està dividit en dos nivells amb escales però aprofita també el cercle central rotatori. El primer número, Alexander Hamilton, és tot un espòiler en si mateix, ens explica els seus orígens, la seva trajectòria i fins a qui el mata mentre repeteix que ara encara no és ningú però «just you wait (espera i veuràs)». S’uneix als revolucionaris i junts als ballarins treuen el màxim partit de l’escenari giratori. Per cert, les coreografies també són un altre dels seus punts forts i sorprenen a l’estar pròximes a les danses urbanes. Una frase es converteix en el seu leitmotiv: «I am no throwin’ away my shot», que podria traduir-se com «no desaprofitaré la meva oportunitat» o «no desaprofitaré el meu tret», un lema que es repetirà en diverses ocasions utilitzant els dos significats.
 
Les dones, el rei i les millors escenes
Apareixen en escena les dones, les tres germanes Schuyler, la més gran, Angelica (Renée Elise Goldsbery, que sorprèn per la seva potent veu) mantindrà una estreta relació amb ell però deixarà que sigui la seva germana Eliza (Phillipa Soo, amb una tessitura molt més dolça) qui es converteixi en la seva dona i en la seva cançó aprofiten per reivindicar el paper femení. L’espectacle també té moments de comèdia i un bufó, l’amanerat rei Jordi III que és ridiculitzat mentre que George Washington és a l’altre costat, és l’heroi que porta als seus a la victòria.
 
També hi ha escenes originals com Satisfied, quan després del casament, Angelica rebobina l’acció i confessa els motius que la van portar a cedir-li Hamilton a la seva germana, els duels amb pistola i els seus manaments, la batalla escenificada amb ball o el cant a la paternitat en paral·lel interpretat per Hamilton i Burr. El primer acte finalitza amb la victòria i els plans per començar a construir un nou país començant per la Constitució.
 
La vida privada i el desenllaç
La segona part se centrarà en el complex encaix de la política on la rivalitat entre els protagonistes anirà creixent. Alguns actors dobleguen papers i apareixen nous personatges com un lúdic Jefferson convertit en tot un ‘divo’ i les seves discussions amb Hamilton es converteixen en autèntiques baralles de galls, micròfons en mà i amb ‘scratchs’. La vida privada de Hamilton i el desenllaç de la seva vida ocupen els moments més dramàtics de la història fins a arribar a un final emocionant.
 
Una mica més de dues hores i mitja per descobrir un musical que ha remogut les essències de Broadway amb un repartiment mixt en el qual alguns personatges blancs són interpretats per afroamericans, amb coreografies revolucionàries (mai millor dit), una vintena d’artistes en escena donant-ho tot i una banda sonora presidida pels ritmes urbans tot i que també inclou alguns temes més convencionals. Els nous autors demanen pas i, com Hamilton, no desaprofitaran la seva oportunitat.

+ info – publicat per
Eduardo de Vicente

24 d’agost 2020

Milnotes revisa la sarsuela clàssica ‘La del manojo de rosas’ al Teatre Auditori




La companyia Milnotes ja té nova data per presentar la seva adaptació de la sarsuela La del manojo de rosas.
Diumenge 30 d'agost a les 19 h, després de mesos de preparació –els assajos van començar al novembre–, la pandèmia va obligar a suspendre l’estrena, que havia de ser el 5 d’abril. Ara, però, el Teatre Auditori de Granollers (TAG) obrirà les portes per acollir el muntatge de la companyia local, que serà la primera a obrir el teló de l’equipament cultural després del confinament.
El director artístic de la companyia Milnotes, Joan Garrido, ha explicat com han reinventat aquesta peça clàssica de Pablo Sorozábal amb llibret d’Anselmo Cuadrado i Francisco Ramos. “Que ningú no pensi que és un espectacle carrincló o antic, sinó que l’hem transformat radicalment per oferir una gran producció moderna”, detalla. De fet, l’obra compta amb una escenografia espectacular i un vestuari d’estil pin-up del reconegut Leo Quintana, qui treballa sovint amb La Cubana. “Vestits amb tons pastel, tupès i pentinats dels anys 50 per fer actual i donar color i elegància a una obra còmica de sempre”, descriu la companyia.
L’espectacle, amb la direcció musical del franquesí Daniel Pérez i la coreografia de Maria Peláez, compta amb cantants i intèrprets de Granollers, així com les sopranos Mireia Dolç i Elisa Di Prieto, i el baríton i tenor Manel i Vicenç Esteve, d’una nissaga de cantants d’òpera ben coneguda al país –de fet, el seu pare, Vicenç Esteve també hi participa, juntament amb l’actor i cantant Marc Calvo. Completen el repartiment  el mateix Garrido, com a tenor, i els intèrprets Dani Bernabé, Neus García, Enric Boixaderes, Àngel Romero i Glòria Viguer. En total pujaran a l’escenari 23 artistes, acompanyats de 13 músics de l’orquestra. El projecte ha implicat una quarantena de persones, comptant amb la mitja dotzena de l’equip tècnic.
Inversió important i gira
La del manojo de rosas és un muntatge ambiciós de factura local que ha suposat una inversió important. El projecte, que es va veure estroncat arran de la pandèmia, espera ara que la situació sanitària s’estabilitzi per poder fer gira per escenaris d’arreu de l’Estat. De fet, Milnotes té encara en gira una altra sarsuela, La Corte del Faraón, estrenada també al TAG fa anys i amb la que va fer temporada amb Lloll Bertran al Teatre Victòria de Barcelona. La companyia granollerina va ser també responsable de la producció Els Pirates i Katiuska, la darrera estrena de la companyia al Teatre Auditori.
El llibret
La del manojo de rosas és una opereta en dos actes i sis quadres, que es va estrenar l’any 1934, i que tracta amb humor un triangle amorós, el de l’Ascensió, la venedora de flors, i el mecànic Joaquim i el pilot de classe alta Ricard.

+ info – publicat per
somgranollers.cat

23 d’agost 2020

La Brutal estrenarà EL MÀGIC D’OZ de Marc Artigau i David Selvas per Nadal

“El Món de Oz no és un lloc sinó un estat mental.”

“L’important no són les coses que ens passen, sinó el que fem amb les coses que ens passen”

EL CONTE de L. Frank Baum és una peça mestra de la literatura de tots els temps. Una faula que posa de manifest valors com l’amistat, la família, el coratge, la tendresa o l’empatia. Un viatge que, com tots els grans viatges, és sobre tot un símbol de transformació i d’aprenentatge personal.
LA HISTÒRIA de la Dorothy forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions. Nosaltres ens proposem- com La Brutal ja ha fet altres vegades – acostar-lo i explicar-lo a l’espectador d’avui.

LA ICONOGRAFIA generada pel Mag d’Oz, és una de les seves grans fites: El camí de rajoles grogues, les sabates vermelles o platejades ( depenent de si s’és fidel al llibre o a la pel·lícula), el tornado, la ciutat Maragda, etc… Aquesta capacitat de crear referents, generació rere generació, és deguda segurament a que el propòsit que va moure Baum a escriure el Mag d’Oz vas ser: ” construir un conte de fades modernitzat, un lloc per la sorpresa i la alegria i no per les penes i els malsons”.

A LA BRUTAL volem ser fidels a la màxima de Baum i per això ens acostarem al material amb uns ulls contemporanis: Així la nostra Dorothy començarà l’espectacle molt enfadada amb el món: el seu gos Totó s’ acaba de perdre, no té gaire bona relació amb la seva tieta – amb qui viu després de la mort dels seus pares- se sent insegura, no li agrada el que sent ni el que pensa, d’ella mateixa ni dels altres… però tot canviarà quan un huracà – real o imaginari? – se l’emporta a un nou món on es trobarà amb un seguit de personatges que li faran veure que tot allò que busca, que en el fons, és dins seu.
Seguint amb aquesta aposta d’actualització de la història, el nostre Espantaocells serà un personatge compromès amb el medi ambient, amb el clima i amb tot allò que té a veure amb preservar el que tenim. Convertirem l’Home de Llautó en un Robot de gènere neutre. Perquè en el nostre món d’Oz el gènere és fluid. I el Lleó serà una Lleona, una femella que regnava sobre tots els altres animals, fins que va perdre la valentia.

Aquests tres personatges posaran davant de la Dorothy un mirall, que l’ajudarà a veure el seu poder interior per afrontar qualsevol tipus de situació, o almenys intentar-ho. S’adonarà que ningú ens pot ajudar, excepte nosaltres mateixos.

+ info – publicat per

22 d’agost 2020

Tota la programació del Dansàneu del 23 al 30 d’agost a les Valls d’Àneu



 Aquí 

Un musical sobre Mary Poppins en las Noches del Castillo



El auditorio municipal al aire libre de Valencia de Don Juan acoge este sábado a las 23.00 horas, dentro del Festival de Las Noches del Castillo el musical infantil ‘La niñera fantásticas. Homenaje a Mary Poppins’, a cargo de la compañía PTClam El Globo Rojo. Tendrá una duración de 60 minutos. Se cumplirán todas las medidas de seguridad y distanciamiento social, por lo que el aforo del recinto estará limitado a 450 personas

+ info – publicat per

21 d’agost 2020

Canvi de dates del Festival Sense Portes




L'Ajuntament i el col·lectiu Sense Portes s'emplacen a mitjans de setembre per avaluar les condicions i definir noves dates i formats més favorables que en el context actual
L'Ajuntament d'Argentona ha anunciat l'ajornament de la 8a edició del Festival Sense Portes, previst pel proper 2, 3 i 4 d'octubre.
Davant el context sanitari actual i la incertesa sobre les condicions i mesures en què podria celebrar-se aquest festival d'arts de carrer la propera tardor, la regidoria de Cultura, d'acord amb el Col·lectiu Sense Portes, han consensuat donar-se temps, fins a mitjans de setembre, per cercar nous formats i noves dates més favorables.
Aquesta setmana s'han dut a terme contactes amb les companyies i artistes que formaven la programació d'enguany per tal d'assegurar la seva participació al cartell del festival.
Des de l'Ajuntament d'Argentona es manté el ferm compromís de promocionar la cultura i abocarà tots els esforços per continuar apostant i donant suport als professionals i grups d'arts de carrer del territori.

+ info – publicat per

UGTeatro seleccionado para actuar a finales de agosto en el XX Festival Internacional de Teatro Amateur de Girona


UGTeatro seleccionado para actuar a finales de agosto en el XX Festival Internacional de Teatro Amateur de Girona
Este festival, que este año cumple 20 ediciones, está considerado como el más importante del territorio español en teatro amateur, y este año contará con 26 grupos teatrales -diez menos que el año pasado-, en su mayoría españoles, y también grupos de Andorra, Argentina, Francia y Suiza.

Desde el 25 hasta el 29 de agosto, se va a celebrar la 20ª edición del FITAG, Festival Internacional de Teatro Amateur de Girona, quizá el más importante de teatro amateur de todo el estado. Este festival nació en 1998 con carácter bianual, pero al poco tiempo pasó a celebrarse anualmente, y en sus distintas ediciones, han participado grupos de todo el territorio nacional y de un gran número de países.

El FITAG es un ámbito de intercambio de ideas y reflexiones, de conocimiento de otras realidades teatrales. No es un festival competitivo, sino de convivencia, y tras más de 20 años se ha consolidado como un punto de encuentro de las compañías nacionales e internacionales de teatro no profesional que facilita el intercambio de información, la conexión y, también, la complicidad entre ellas. Además, el FITAG representa una oportunidad para que las compañías y sus trabajos se promocionen y para que de esta ágora teatral surjan nuevas y estimulantes coproducciones.

Este año, a pesar de las circunstancias que todos conocemos, el Festival albergará a 26 grupos, en su mayoría del territorio del estado español, pero también con representantes de Argentina, Andorra, Francia y Suiza.

Desde UGTeatro, nos alegramos de que el FITAG siguiera su curso, y hace dos meses nos seleccionaron para actuar en este festival, en dos localidades distintas, Vidreres y Girona. El grupo actuará, con las necesarias medidas de seguridad exigidas, los días 28 y 29 de agosto, con la comedia 'Los locos de Valencia', de Lope de Vega, estrenada en el Teatro Bernal de Murcia en noviembre de 2019.

UGTeatro, grupo de teatro amateur surgido de entre compañeros/as y amigos/as de UGT Región de Murcia en el año 2007, ha llevado una trayectoria de crecimiento y proyección, obteniendo premios nacionales dentro del teatro aficionado en certámenes y muestras de Huelva, Madrid, Alicante, Navarra, Zaragoza, etc además de galardones en nuestra región. Además, UGTeatro es socio fundador de FATEAMUR, la Federación de Asociaciones de Teatro Amateur de la Región de Murcia, recientemente creada, y de la que ya forman parte 21 grupos amateur murcianos.

Desde aquí nuestro agradecimiento a los coordinadores del Festival y también a la Confederación Escenamateur, de la que UGTeatro es socio, por tenernos en cuenta para este importante evento.

+ info – publicat per

20 d’agost 2020

Naturalesa ballada: Festival Dansàneu




L’edició 2020 del Festival de les Cultures del Pirineu s’ha traslladat a l’última setmana d’agost per l’actual situació de pandèmia. Però manté intacte el seu principal objectiu: el suport als creadors del país, mentre que es reivindica el patrimoni natural i artístic de les Valls d’Àneu. S’arriba així a la 29a edició, amb la voluntat de seguir esdevenint un Festival on la dansa troba una privilegiada comunicació amb els seus acompanyants habituals: la música i l’espai. Enguany amb propostes fortament vinculades amb l’experiència que ens ha tocat viure; des de la serenor d’aquell entorn paisatgístic; i amb noms propis de referència. Naturalesa ballada: la que ens envolta, amb la seva fortalesa; i de la qual en formem part, amb les nostres febleses. És el Festival Dansàneu.

Espectacle inaugural: Roberto Olivan, diumenge 23 d’agost
Pocs artistes han sabut connectar millor la seva obra creativa amb l’entorn natural. Des de Tortosa, d’on és originari, però sobretot cada juliol des del Festival Deltebre, centre internacional de formació i exhibició de la dansa, a excepció de l’edició d’enguany que ha estat anul·lada. En les seves obres coreogràfiques, Olivan recerca al voltant de la frontissa d’unió entre els humans i la naturalesa: apostant perquè són compatibles en el seu desenvolupament; exigint una sincronia que el medi ambient fa temps reclama; relligant tradició i modernitat. A l’Església de Santa Maria d’Àneu d’Escalarre presentarà l’espectacle inaugural: “Inferno V.I.P.” És característica d’aquest ballarí i coreògraf la forta càrrega reflexiva que impregna als seus treballs. Plantejat com a encàrrec per al Festival, pocs mesos després de l’experiència de confinament i amb la certesa que encara no ens n’hem sortit del tot, apel·la com mai a la meditació personal, a mudar de pell. Ens ho explica ell mateix en aquest àudio:

Estrena de Les Impuxibles – Clara Peya i Ariadna Peya, dimarts 25 d’agost
Les seves són peces descarnadores. Ho són per la música intensa i translúcida de la pianista Clara Peya. També per la dansa penetrant i lluminosa de la coreògrafa i ballarina Ariadna Peya, acompanyada en aquesta ocasió per Marc Soler i que presentaran al Recinte firal d’Esterri d’Àneu. A partir del disc “AA (Analogia de l’A-mort)” es demanen sobre les relacions. En especial sobre l’acceptació de les contradiccions en el procés de créixer: “Des-espera”. Amb el context de les parelles home-dona on ell és més jove i ella significativament més gran; volen aprofundir en allò que s’espera de nosaltres, o del que no. El mateix joc de paraula del títol dona pistes sobre aquesta intenció. Però segur que la recent experiència viscuda com a societat, afegirà noves lectures i interpretacions. Aquesta és un altre dels encerts de les seves propostes: des d’històries particulars, convoquen a la consciència col·lectiva. Escolteu aquí unes paraules seves on ens ho expliquen:

Programa doble de Montserrat Selma, dijous 27 d’agost
És una de les intencions del Festival generar espais de trobada entre estils de música i llenguatges de dansa diversos. I ho fa amb encàrrecs específics. És el cas de Montserrat Selma, especialista en dansa espanyola i flamenc. Des de Temps de les Arts ens hem posat en contacte amb ella perquè ens expliqui una mica més sobre aquest singular programa doble. Ens diu que les setmanes prèvies a la presentació hauran de fer un bon intensiu perquè la situació de confinament va aturar una mica el projecte. De seguida que Rut Martínez i Ribot, Directora del Festival, li va fer la proposta, va pensar en la violinista Marie Perera, amb qui havia coincidit abans ballant peces d’Ástor Piazzola: “crec en la força d’aquestes sumes i volem parlar de tot el que ens ha remogut aquesta experiència dels darrers mesos, des d’una lectura íntima.” En el cas del tango i la dansa espanyola, seria fàcil trobar la connexió rítmica per a aquell treball conjunt. El repte per a aquesta ocasió tindrà lloc amb música clàssica: “estem decidint la peça més adequada: és un treball d’investigació, buscant encaixar els moviments i adaptar-los.” La segona part d’aquest programa doble, que es presentarà al Recinte firal d’Esterri d’Àneu, tindrà lloc acompanyant El petit de cal Eril. En particular amb peces del disc “Energia fosca”: composicions amb una forta càrrega espiritual, de contrastos entre elements a priori contraris, on “no vull renunciar a fer servir el taconeig” -ens diu Montserrat- “hi haurà tota una part més improvisada, més rítmica, on crec que això serà del tot possible; fins i tot em penso que podré fer servir les castanyoles.”

Aquestes són només tres propostes, ben destacables, de la programació del Festival Dansàneu de Cultures del Pirineu. És la naturalesa ballada: música, dansa, paisatge, espais singulars i reflexions compartides sobre l’actual moment.

+ info – publicat per
Jordi Sora
tempsarts.cat

19 d’agost 2020

Coherència a la Beckett



Bàrbara Mestanza, Les Impuxibles, Denise Duncan i el txec Jaroslav Rudiš, al cartell de la sala del Poblenou per a la tardor

Denise Duncan torna a incidir en la denúncia contra el racisme a ‘El combat del segle’
El direc­tor de la Sala Beckett, Toni Casa­res, sem­pre parla que no interes­sen tant obres pun­tu­als que poden ser de molt èxit, com tra­jectòries de les auto­ries. Per això, es pot par­lar de coherència en la pro­gra­mació de tar­dor quan repe­tei­xen Les Impu­xi­bles (Suite TOC núm 6 va ser una peça que va exhau­rir loca­li­tats de seguida i que ha tin­gut de les millors accep­ta­ci­ons de la seva tra­jectòria). Aquesta tar­dor tor­narà també Bàrbara Mes­tanza (mem­bre de The Mam­ze­lles) i s’estre­narà la pro­ducció pre­vista per al Grec de Denise Dun­can, l’autora resi­dent de la tem­po­rada pas­sada. La Beckett dona sego­nes opor­tu­ni­tats a auto­ries emer­gents tot sumant a la seva llista noves auto­ries que ini­cien relació amb aquesta sala.
Mes­tanza va fer un solo des­mi­ti­fi­cant l’uni­vers de Dis­ney: Poca­hon­tas o la ver­da­dera his­to­ria de una tra­vi­esa, el 2018, durant només tres set­ma­nes. Poques set­ma­nes abans havia estre­nat La mujer más fea del mundo, en què la crítica era a l’ideal de bellesa arquetípic i la bui­dor de l’estètica. Ara pre­senta Todas las flo­res, el tre­ball de com­pa­nyia resi­dent amb sis actrius en escena.
Dun­can estre­narà El com­bat del segle, que la Covid ha tras­lla­dat al De Grec a Grec. L’autora rein­ci­deix en el racisme (després de Negrata de merda) per la manera de llui­tar del boxe­ja­dor Jack John­son (1878-1946), que se’l va tit­llar de covard perquè estava sem­pre a la defen­siva fins que detec­tava un error del con­trin­cant. La polèmica per ser el pri­mer negre a obte­nir el títol mun­dial de pesos pesants el va fer aban­do­nar el seu país i, fins i tot, dei­xar-se vèncer per poder tor­nar-hi.

Final del Fabu­la­mundi
Avin­guda Naci­o­nal, del dra­ma­turg txec Jaros­lav Rudiš, és la cul­mi­nació del pro­jecte inter­na­ci­o­nal de cre­ació escènica Fabu­la­mundi, Playw­ri­ting Europe. La Beckett en forma part con­jun­ta­ment amb tea­tres d’Ale­ma­nya, Àustria, França, Itàlia, Polònia, la República Txeca i Roma­nia. A l’obra, Van­dam (Josep Julien) és un heroi, un guer­rer, que té una opinió sobre tot. La política. Les dones. El món. El 1989, a Praga, va mar­xar per l’avin­guda Naci­o­nal, on el 17 de novem­bre va tenir lloc una mani­fes­tació que va por­tar a la cai­guda del règim comu­nista a l’antiga Txe­cos­lovàquia.​Ara, la seva segona casa és el bar Severka, on dis­cu­teix de política, on renega, on a vega­des aixeca el braç dret, evo­cant la salu­tació dels romans, o trenca les dents d’algú i dona lliçons sobre la vida.

LA XIFRA
97%
d’ocupació
va obtenir la proposta de Les Impuxibles a la sala de dalt. L’anterior treball de Mestanza (‘Pocahontas’) va arribar al 73%

+ info – publicat per
J. Bordes – Barcelona

Dijous comença la 38a edició d'Ésdansa!




Dijous comença la 38a edició del festival Ésdansa amb més força que mai, cuidant la tradició de km0, treballant amb la dansa i el paisatge i obrint la mirada a noves propostes i la creació. Aquest any comptarem amb l’Esbart Rocasagna, l’Esbart Manresà, l’Esbart Ciutat Comtal acompanyat de la música de Jordi Molina Quartet i el Duet Daura. Farem una mirada a altres tradicions amb Perú Ritmos y Costumbres, de danses tradicionals peruanes, que tant els veurem en format espectacle a la Nit de dansa peruana com en forma de taller el dissabte 22 a les 10 del matí. En la vessant de creació a partir del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional podrem veure Vengo! una proposta de Sara Cano i també presentem el TRA TRA TRA, tradició d’Explica Dansa, una conferència ballada amb connexions via streaming d’assistència dual, s’hi podrà assistir tant presencialment com online a través del web esdansa.cat. Tampoc hi faltaran múltiples propostes de divulgació i, com a novetat d’enguany, els vespres s’ompliran de música de la mà de Marala Trio i Els Tranquils.

Com els darrers anys, el festival continua apostant per la formació amb el Campus Ésdansa’T amb tres espais dividits per edats: el Petit Ésdansa’T (en format online), l’Ésdansa’T Jove i l’Esdansa’T, els tallers de dansa tradicional per a adults, els dos últims amb places exhaurides. El Petit Ésdansa’T és gratuït i a través de les nostres xarxes oferirem de dilluns a divendres una càpsula formativa per als més petits i petites.
Recordeu que per assistir als tallers cal inscriure’s prèviament i que per a alguns dels espectacles gratuïts cal fer reserva prèvia!
Ja pots consultar tota la programació i comprar les teves entrades!

Dit això, només ens queda convidar-vos a venir i a gaudir del festival del 20 al 23 d’agost a les Preses!

COMENÇA UN NOU ÉSDANSA, SOM-HI!
Ésdansa - el festival de la dansa d'arrel tradicional
38a edició, del 20 al 23 d'agost de 2020
Ho organitza: Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny
Espai de dansa d'arrel tradicional - C/ la Fageda, s/n - 17178 Les Preses (Girona)
Telf. +34 972 69 34 85 - www.esdansa.cat - @esdansa

18 d’agost 2020

La Sala Cabanyes tornarà a escena al setembre amb vuit muntatges



La Sala Cabanyes, el teatre del Centre Catòlic de Mataró, recuperarà la seva programació escènica a partir del setembre després de gairebé mig any d’aturada a causa de la Covid-19. En total, ha previst vuit muntatges que es podran veure a la Sala gran, l’Espai Saleta i Can Gassol i mantenint sempre les mesures de seguretat per evitar el contagi del coronavirus. La temporada de teatre amateur de la ciutat començarà el dissabte 19 de setembre amb ‘Un déu salvatge’, una adaptació de l'obra de Yasmina Reza dirigida per Enric Lucena, i acabarà el 4 de juliol amb ‘El crèdit’, amb Jordi Rabassa a la direcció.

La junta de la Sala Cabanyes ha elaborat la nova programació condicionada per l’evolució de la pandèmia. Per aquest motiu, tot i que ha programat el seu muntatge estrella, ‘Els Pastorets’, per als mesos de desembre i gener, com fa cada any, s’està estudiant alguna fórmula que permeti representar l’espectacle garantint la seguretat de tots els que hi participen. No en va, el muntatge mou cada any més de 350 persones en la seva preparació. Ho explica Ramon Radó, responsable de comunicació de la Sala Cabanyes.

L’estat d’alarma pel coronavirus va obligar a cancel·lar la temporada passada tres espectacles: ‘Un déu salvatge’, ‘Pel davant i pel darrere’ i el musical ‘Mary Poppins’. El primer d’ells és de petit format i es podrà veure al setembre fent només un canvi d’escenari. Però pel que fa als altres dos, s’ha decidit reprogramar-los al febrer i al maig, respectivament, amb l’esperança que la pandèmia hagi reculat i puguin veure’ls més espectadors que potser ara. I és que darrere d’ells hi hagut molta feina, com sempre, de manera voluntària.     

Els muntatges que completen la programació són ‘L’amant’, una adaptació de l’obra de Harold Pinter dirigida per Santi Clavell, que es podrà veure a Can Gassol al novembre, inclosa en el cicle ‘Fet a Mataró; ‘Els Miserables en concert’, prevista a l’abril, amb Joan Peran i Àngel Valverde a la direcció, i ‘Desclassificats’, una obra de Montse Esteban programada a finals de maig.

+ info – publicat per
Informa: B.Doñate

17 d’agost 2020

L’arrel mediterrània




Fira Mediterrània, que es convoca a mitjan octubre a Manresa, alterna la modalitat presencial amb les propostes en línia i amplia col·laboracions amb nous festivals

Jordi Fosas, direc­tor de Fira Medi­terrània, rei­vin­dica l’arrel en la cul­tura d’avui. La pro­gra­mació de la 23a edició, pre­vista del 13 al 18 d’octu­bre, s’ha plan­te­jat des de la fle­xi­bi­li­tat per poder resol­dre pos­si­bles alar­mes arran d’una nova onada de la Covid-19, i pivo­tarà entre les acci­ons pre­sen­ci­als i les pro­pos­tes en línia. Per Foses, Fira Medi­terrània té un com­promís i una res­pon­sa­bi­li­tat per enfor­tir el cir­cuit de les acci­ons d’arts en viu (ja sigui tea­tre, dansa o música) i per con­vi­dar els cre­a­dors con­tem­po­ra­nis a incor­po­rar el prisma de l’arrel a l’hora de desen­vo­lu­par els nous pro­jec­tes, “com una matèria de la cul­tura més”.
En la segona edició que diri­geix Fosas, es van cla­ri­fi­cant els pals de paller del pro­jecte. En són tres: “mira­des” (artis­tes con­tem­po­ra­nis que incor­po­ren la mirada a l’arrel entre els ingre­di­ents de les seves pro­pos­tes), “joves” (amb artis­tes emer­gents que par­tei­xen de l’arrel com a matèria pri­mera) i “pre­sent” (la pre­o­cu­pació social d’enguany se cen­tra en el ter­ri­tori i en el desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble).
Com en altres fes­ti­vals, mol­tes cre­a­ci­ons s’han vist des­ma­ne­ga­des per culpa del con­fi­na­ment. Fins a dotze pro­jec­tes tin­dran con­tinuïtat en altres fes­ti­vals o pro­gra­ma­ci­ons ger­ma­nes. D’aquesta manera, es garan­teix un cir­cuit al llarg de l’any. El ballarí Magí Serra i el músic Arnau Obi­ols enge­guen el fes­ti­val amb una acció de 130 hores de durada que també sig­ni­fi­carà el final de la fira. Brots trans­hu­mants és una acció iti­ne­rant pel GR 179 (va des del san­tu­ari de Que­ralt fins a Man­resa) que s’anirà gra­vant en vídeo i que inclourà la cami­nada de 61 quilòmetres pels camins per on el bes­tiar es des­plaçava als prats d’estiu, amb les con­ver­ses amb natu­ris­tes i artis­tes que ani­ran tro­bant pel camí.
La referència musi­cal la marca Maria del Mar Bonet i altres pro­jec­tes com ara Rodrigo Cue­vas amb Refree, Marco Mez­quida, el Quar­tet Brossa i Les Anxo­ve­tes i un home­natge a la figura de Teresa Rebull.

Hi ha fes­ti­vals còmpli­ces habi­tu­als com ara el Càntut, el Dansàneu, l’Ésdansa i el Sismògraf (amb el qual impul­sen el pro­jecte Delfí Colomé). Però també s’hi afe­gi­ran nous car­tells, com el Fes­ti­val de Lle­gen­des de Sant Martí de Tous i el Pri­ma­vera Sound 2021 (Za! signa amb Tarta Relena i el seu quar­tet Mega­co­bla una pro­posta cap a la psi­codèlia). Una altra nove­tat és la pro­ducció amb Sode­co­bla, que alterna la inter­pre­tació de sar­da­nes amb la Cobla Sant Jordi amb les acrobàcies a càrrec d’un grup de l’Ate­neu Popu­lar 9 Bar­ris (Circ Cobla). Kukai Dantza pre­senta la tri­lo­gia A puerta cer­rada, ins­pi­rada en el con­fi­na­ment, que inte­gra dues vide­o­co­re­o­gra­fies (pen­sa­des per ser vis­tes en línia), i Gauekoak, un solo de Jon Maya amb dos músics que han ideat amb Cesc Gela­bert Sha­ron Frid­man i Israel Galván. De les 43 pro­pos­tes que es poden con­sul­tar en el web de Fira Medi­terrània, n’hi ha cinc que només seran acces­si­bles per a pro­fes­si­o­nals, per ara. Són pro­pos­tes molt dife­rents, com ara un espec­ta­cle iti­ne­rant de Campi qui Pugui (que par­teix del conte d’Els tres por­quets), i Long, de Ker­nel Dance The­a­ter, que con­vida a un assaig obert sobre el diàleg de les arrels ori­en­tals i occi­den­tals par­tint de dos ele­ments tra­di­ci­o­nals: el ball de bas­tons i els dracs. També Simon Mayer pre­senta Sun­Beng­Sit­ting, una peça que recorre al iòdel (una moda­li­tat de cant alpí), a la dansa popu­lar i a la con­tem­porània, i pro­posa una cerca humorística de la iden­ti­tat. Són dues de les poques actu­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals d’una edició que, com la majo­ria de fes­ti­vals, s’ha cons­truït amb la con­signa de quilòmetre zero per una raó doble: garan­tir el des­plaçament (evi­tar els vols) i donar feina a les com­pa­nyies que han que­dat des­ba­lles­ta­des per l’atu­rada de l’acti­vi­tat des del març.

Moviment de festivals en el calendari
La Covid-19 ha obligat les direccions artístiques dels festivals estratègics a ser molt àgils. La Mostra d’Igualada va descartar fer programació i va improvisar actuacions puntuals de la seva cartellera per les xarxes socials. Fira Trapezi va endarrerir la seva cita amb les actuacions a la tardor (amb dates encara per confirmar). El Sismògraf va mantenir la trobada professional per videoconferència i va convocar el públic al carrer en dues dates (20 de setembre i 3 d’octubre). El Festival de Titelles de Lleida es va haver d’ajornar, tant el programa original com la reformulació (prevista per al juliol i afectada pel confinament del Segrià).
Pel que fa als festivals d’arrencada de temporada, se sap que Fira Tàrrega no engegarà actuacions fins al mes de gener. També es dona per anul·lada la convocatòria biennal del Festival de Pallassos de Cornellà (que s’ajorna fins al 2022, en principi). Sí que es manté el nou TNT de Marion Betriu a Terrassa (del 9 a l’11 d’octubre). El Mercat de Música Viva de Vic (del 14 al 19 de setembre) ja va anunciar fa uns mesos una solució dràstica i segura: fer el festival en línia per garantir que, fos la fase que fos, es pogués dur a terme.
El Temporada Alta presentarà el seu cartell el 2 de setembre, i també la manera d’evitar el possible cataclisme de la Covid-19 (afectacions en aforaments i tipus de representacions i accions presencials i/o virtuals). De moment, se sap que farà temporada del 7 d’octubre al 8 de desembre. Superat amb nota el Grec, una de les incògnites de l’arrencada de temporada és com s’abordaran i com repercutiran les mesures de distància entre el públic en les cites de les festes de la Mercè. Tant en el BAM Cultura Viva (que, en principi, s’ha convocat) com en el Mercè Arts de Carrer, que trasllada un centenar d’actuacions pels barris.

+ info – publicat per
J. Bordes – Barcelona
elpuntavui.cat


La Sala Versus reabre después de cinco meses con "Gustafsson R60"



La Sala Versus Glòries de Barcelona reabrirá sus puertas el próximo día 19 con "Gustafsson R60", una obra de la compañía residente La Trama Produccions en colaboración con Pomodoro, después de cinco meses de cierre por la COVID-19.
El espectáculo, que dura 80 minutos, tenía que haberse estrenado en mayo, pero se pospuso debido a las restricciones provocadas por la COVID-19 y ahora, cinco meses después, se podrá ver del 19 de agosto al 20 de septiembre, de miércoles a domingo, según informa el teatro.
Rosa Molina es la autora y directora de esta comedia, que será su primer texto de larga duración y su primer estreno en un teatro de Barcelona, que se añaden a su trayectoria como autora de "La contemplació de la bellesa" y "Tequila", junto a una decena de piezas de microteatro como "My heart Will go on", que se representó en el festival Píndoles 2019, además de ser coautora de "Migrante", una obra sobre inmigración basada en testimonios reales, estrenada en España y México.
Óscar Jarque, Edgar Moreno, Xavier Pàmies, Laura Porta, Rafaela Rivas y Núria Sanmartí son los actores y actrices de La Trama y encarnan los personajes de "Gustafsson R60", quienes hablarán de la amistad, del amor, de la sinceridad, de los deseos y de los principios.
Desde el teatro insisten en que es un lugar seguro y que habrá medidas para garantizar el menor riesgo de contagio de acuerdo con el Procicat, con uso obligatorio de mascarilla, gel hidroalcohólico, desinfección de la sala después de cada función y aforo limitado.

+ info – publicat per
lavanguardia.com

16 d’agost 2020

Els teatres de Barcelona poden reobrir però la majoria no ho farà



El sector veu inviable obrir amb el 50% de l'aforament i en ple agost, com permet el Govern
Els teatres de Barcelona poden reobrir però la majoria no ho farà

Dimecres passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acceptava el recurs dels cines i els espais esportius i gimnasos de Barcelona contra les mesures del Govern que els obligaven a tancar a causa dels rebrots del coronavirus, amb la qual cosa aquests locals podien reobrir si complien les mesures sanitàries requerides pel Procicat. Però la resolució no parlava dels teatres, perquè no havien recorregut el tancament. No obstant, la Conselleria de Salut va acabar emetent divendres passat una resolució segons la qual se suprimia la prohibició de l’obertura dels teatres, cines, gimnasos i establiments esportius a la capital catalana i diversos municipis de l’àrea metropolitana, «sempre que es garanteixi que no se supera el 50% de la seva capacitat».

Aquesta resolució es mantindria vigent des d’ahir diumenge i durant 15 dies. Quan expirin aquestes dues setmanes les mesures a seguir dependran de com evolucioni la crisi sanitària. No obstant, el sector del teatre, segons fonts de l’Adetca (Empreses de Teatre de Catalunya), que presideix Isabel Vidal, «està demanant obrir sense restriccions», ja que el fet de guardar una butaca lliure entre cada compra grupal ja afecta l’aforament. Asseguren que aquest 50% de capacitat «no és viable per obrir» i, menys en ple agost, quan hi ha poques sales amb programació a Barcelona.

Tornar al setembre
El sector teatral planteja tornar el setembre amb un mínim del 66% de l’aforament si la crisi sanitària segueix com ara. I, en cas de millorar la situació, no volen restriccions. Segons les mateixes fonts, la majoria dels teatres volen obrir entre el setembre i l’octubre, però amb aquest 50%, alerten, és impossible. De fet, la gala Catalunya Aixeca el Teló, que inaugura la temporada teatral catalana, s’està preparant per a finals de setembre.

+ info – publicat per
Ferran Nadeu
elperiodico.cat

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...