Els veïns de dalt

publicat per

http://culturamataro.cat

foto : David Ruano

Els veïns de dalt és la primera incursió de Cesc Gay en el teatre, però l’autor i realitzador ja fa dues dècades que explora a trossos la quotidianitat més íntima en el cinema, amb pel·lícules com A la ciutat i Una pistola en cada mano.

És una comèdia fresca, tallant i exacta, d’una precisió que treu l’alè en les rèpliques i que provoca perplexitat i riures incontrolables.

La comèdia gira al voltant de la parella formada per l’Anna i en Juli, que no està passant pel seu millor moment i no pot evitar declarar-se la guerra en públic durant un pica-pica obligat amb els seus veïns de dalt: la Laura i en Salva. Aquella parella encantadora que els va ajudar a instal·lar-se, aquells veïns tan pesats que els saluden fins i tot quan el món els cau al damunt i que no tenen cura ni pudor amb els seus esbufecs i gemecs fora d’hora. I ara baixen a sopar. I ara caldrà fer-los bona cara.

Autor i director: Cesc Gay

Intèrprets: Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico

Escenografia: Alejandro Andújar

Vestuari: Anna Güell

Il·luminació: Carlos Lucena

Ajudant de direcció: Marta Pérez

+ info

Temporada estable

Els veïns de dalt

Dissabte 19 de setembre

A les 18 i a les 21 h

Teatre Monumental

24 euros platea / 19 euros amfiteatre

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

https://entradesculturamataro.cat

Es farà una segona sessió de l’espectacle "Els veïns de dalt", de la temporada de teatre al Monumental

publicat per

http://culturamataro.cat

3 de setembre de 2015

La temporada estable de teatre al Teatre Monumental de Mataró comença el proper 19 de setembre amb un dels èxits de la temporada passada a Barcelona, Els veïns de dalt. L’espectacle va exhaurir ràpidament totes les localitats del Teatre Romea on es va poder veure. Davant el bon ritme de venda d’abonaments per la temporada teatral mataronina i a la gran demanada d’entrades per veure aquesta obra de teatre, finalment es farà una segona sessió. Aquesta serà el mateix dia 19 de setembre a les 18 h. Les entrades per a les dues sessions es posaran a la venda dilluns 7 de setembre a un preu de 24 € a platea i de 19 € a l’amfiteatre. Es podran adquirir a les oficines de Cultura (C. de Sant Joseo, 9 de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h) i a través del web www.entadradesculturamataro.cat.

Els veïns de dalt és la primera obra que dirigeix el cineasta Cesc Gay i ho fa amb un repartiment de luxe: Pere Arquillué, Nora Navas, Jordi Rico i Àgata Roca. L’autor i realitzador ja fa dues dècades que explora  la quotidianitat més íntima en el cinema, amb pel·lícules com A la ciutat i Una pistola en cada mano.

L’espectacle que podrem veure a Mataró és una comèdia fresca, tallant i exacta, d’una precisió que treu l’alè en les rèpliques i que provoca perplexitat i riures incontrolables. La comèdia gira al voltant de la parella formada per l’Anna i en Juli, que no està passant pel seu millor moment i no pot evitar declarar-se la guerra en públic durant un pica-pica obligat amb els seus veïns de dalt: la Laura i en Salva. Aquella parella encantadora que els va ajudar a instal·lar-se, aquells veïns tan pesats que els saluden fins i tot quan el món els cau al damunt i que no tenen cura ni pudor amb els seus esbufecs i gemecs fora d’hora. I ara baixen a sopar i caldrà fer-los bona cara.

Cesc Gay aconsegueix el millor debut imaginable

publicat per

www.ara.cat

28 de març de 2015

Santi Fondevila

Gay aixeca una comèdia trufada de gags i contragags que funcionen a la perfecció en mans de quatre intèrprets molt ben conjuntats i admirablement dirigits

Pere Arquillué i Àgata Roca, parella protagonista d’Els veïns de dalt. / FOCUS

Tot i que el debut en el teatre del cineasta Cesc Gay -director d’ A la ciutat (2003), Ficció (2006) i Una pistola en cada mano (2012)- no té gaire a veure amb el teatre de què va parlar el director polonès Krzysztof Warlikowski al manifest del Dia Mundial del Teatre, que es va celebrar ahir, és ben segur que estem davant d’un bon i intel·ligent autor de comèdia amb, si vol, molt de futur al davant.

Els veïns de dalt no tracta cap tema nou i ben mirat fins i tot podem pensar que Cesc Gay, a més de l’experiència personal que diu que el va inspirar per escriure l’obra, és un admirador de Qui té por de Virginia Woolf, del nord-americà Edward Albee, portada al cinema magistralment per Elizabeth Taylor i Richard Burton i de la qual no fa gaires anys es va veure una funció al mateix Teatre Romea protagonitzada per Pere Arquillué. Una admiració que es tradueix en alguna similitud de plantejament però amb uns personatges i una evolució molt diferent de l’obra d’Albee.

La comèdia comença amb una parella (Pere Arquillué i Àgata Roca) que discuteixen i evidencien que la seva relació està a punt d’anar-se’n per la claveguera. La dona esta avorrida i cansada de la relació i del comportament del seu marit. Ell, professor de música, arrossega les seves frustracions i exhibeix un esmolat cinisme que el convertirà en el motor de l’encertada comicitat de l’obra. Segueix amb la visita del veïns de dalt (Jordi Rico i Nora Navas), una mica més joves i amb un esperit molt lúdic de la vida i del sexe.

La comèdia de l’any?

Amb aquests ingredients, Gay aixeca una comèdia trufada de gags i contragags que funcionen a la perfecció en mans de quatre intèrprets molt ben conjuntats i admirablement dirigits. Segur que sorprendrà veure com Pere Arquillué es mou en aquest gènere com un peix a l’aigua i clava, sempre a lloc, cadascuna de les seves iròniques rèpliques. Tant és, aleshores, que el conflicte amb els veïns begui en el sempre exuberant món del sexe i que algunes rèpliques tirin per l’humor més gruixut, ja que el conjunt és eficaç i amb algun cop de teatre que fa esclatar la platea en una gran riallada.

Aquest Cesc Gay no és el del cinema però demostra un coneixement, o potser és intuïció, de la fusteria de la comèdia inhabitual en un debutant, fins i tot amb un final, per a nosaltres, massa agraït. La funció pot ser la comèdia de l’any i de ben segur que li espera una llarga vida que -vés a saber!- potser podria acabar comptant amb una versió cinematogràfica.