30 de novembre 2006

Dimonis de tot Catalunya participen en la II Trobada de Satanassos

Una vintena de dimonis grossos dels diferents Pastorets que es representen cada Nadal arreu de Catalunya participaran el proper diumenge dia 3 en la II Trobada de Satanassos. Cada un dels dimonis recitarà un fragment del monòleg del seu personatge.

L’esperit de la trobada és propiciar les coneixences, homenatjar tota la gent de teatre que encara sent el pessigolleig interior quan “fa els Pastorets” i enfortir la voluntat de seguir mantenint la supervivència d’aquest clar exponent de teatre popula.

La primera trobada de Satanassos va tenir lloc l’any 1993, amb motiu de la celebració del 75 aniversari d’Els Pastorets de Mataró. La iniciativa va ser una idea de Boris Ruiz, conegut actor que precisament va iniciar la seva carrera artística als Pastorets de la Sala Cabañes.

Boris Ruiz és un dels antics actors d’Els Pastorets que han estat convidats a la trobada, juntament amb Jordi Bosch, Joan Pera i Pep Plaza. També està previst que hi assisteixi l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron. La presentació de l’acte anirà a càrrec d’Espartac Peran i Xavi Coral, periodistes de Televisió de Catalunya.

Aquesta trobada de Satanassos és el primer dels actes que Sala Cabañes, secció teatral del Centre Catòlic, ha preparat per commemorar els 90 anys d’Els Pastorets de Mataró.

El dia de Nadal de l’any 1916, un grup de joves del “Círcol Catòlic d’Obrers” van representar per primera vegada a Mataró L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, un text estrenat anys abans al Centre Moral de Gràcia. Amb els anys, però, L’Estel de Natzaret ha acabat essent conegut a tot Catalunya com Els Pastorets de Mataró, i declarat l’any 1981 Patrimoni Cultural de la Ciutat.

Dia: Diumenge, 3 de desembre de 2006
Hora: Dos quarts d’onze del matí (10:30h)
Lloc: Sala Cabañes (La Riera, 110-120)

La reserva de localitats es pot fer al telèfon 93.790.12.13 de 9 del matí a 1 del migdia i de 5 a 7 de la tarda. Per a rebre més informació, podeu adreçar-vos a

Ramon Radó
ramonrado@hotmail.com o Immaculada Llorens salacabanyes@gmail.com

Sala Cabañes, novembre de 2006

La UE Mataró femení, a punt de donar la sorpresa


www.totmataro.cat
28 de novembre de 2006

Les unionistes van dominar al líder, el Cadí La Seu, fins al darrer minut del matx
Redacció Esports

La sorpresa va planar durant gairebé tot el partit sobre el Palau Josep Mora, ja que el femení de la UE Mataró va tenir al Cadí La Seu d’Urgell contra les cordes fins a l’últim minut. Però el líder va demostrar tenir sang freda i amb constància es va anar acostant en el marcador fins que va capgirar-lo quan faltava menys d’un minut pel final.
El conjunt unionista va començar el partit amb molt bon peu, i al final del primer quart guanyaven per quinze punts (26-11). La reacció visitant va arribar al segon quart, però el conjunt mataroní va fer una bona feina i va poder aguantar l’estrebada, arribant al descans per davant. Però un parcial de 5-14 en el darrer quart, quan les locals guanyaven de nou, va igualar el partit de nou. Al darrer minut el Cadí La Seu va donar el cop de gràcia amb cinc punts i es va endur la victòria.
UE MATARÓ 68-73 CADÍ LA SEU D'URGELL
UE MATARÓ
Blanca Garcia (5), Ana Sala (6), Elena Murcia (18), Paula Eñeso (3) i Mireia Monleón (12); Berta Bayarri (10), Laura Argemí (4), Deborah Carretero (6), Teresa Gómez, Mireia Chacón (3), Sandra Ruiz (4) i Eva Congost. 4 triples; Bayarri (2), Sala i Murcia. 20 de 43 en tirs de camp (47%). 24 de 32 en tirs lliures (75%). 28 rebots. 32 faltes personals, Bayarri, Carretero i Chacón eliminades.
Marcador
26-11, 41-33; 61-54 i 68-73.

"Mary Poppins" llega a Broadway con distintas críticas

17 de novembre de 2006
NUEVA YORK (Reuters)
La niñera mágica inglesa Mary Poppins ha descendido a Broadway con críticas diversas, y algunos críticos dicen que el musical posiblemente podría agradar al público estadounidense ya que tiene más brillo que su equivalente en Londres.
"Mary Poppins" que se estrenó el jueves en Nueva York, es el último espectáculo de Disney que llega a Broadway tras los musicales basados en películas "El Rey León" y "La Bella y la Bestia".
Basado en la serie de libros de P.L. Travers y en la película de Disney de 1964, el musical está producido y dirigido por los pesos pesados de la escena británica Cameron Mackintosh y Richard Eyre. Todavía se exhibe en Londres donde recibió buenas críticas cuando se estreno hace dos años.
Pero las críticas han sido diversas para el espectáculo de gran presupuesto estadounidense con abundantes trajes, escenarios detallados y efectos especiales que incluyen a Mary Poppins volando y su amigo Bert bailando sobre un tejado.
El diario New York Post titula el viernes "Nada para a esta Poppins", y su crítico Clive Barnes dijo que el musical supera la película protagonizada por Julie Andrews y es "más lisa y quizá más astuta" que la producción de Londres.
Pero los efectos especiales y las acrobacias no se ganan a algunos críticos.
Ben Brantley, crítico del New York Times, dijo del show que era un "megamusical" que era "elegante, lleno de sermones, más bien aburrido", y "a fin de cuentas más preocupado por una magia inexplicable que por una psicología práctica".
El crítico del Washington Post Peter Marks dice que los efectos especiales y los escenarios ganan al musical y el interés emocional.
No parece molestar al público que el espectáculo carezca de encanto, dice Terry Teachout del The Wall Street Journal.
"Me sorprendería que este musical no se exhiba durante al menos un siglo", dijo.
/Por Christine Kearney/

La Mostra d'Entitats rep la visita de prop de 20.000 persones




28 de novembre de 2006

La regidora de Dona, Participació i Cooperació Internacional, Maria Rosa Cuscó, valora "molt positivament" la segona edició de la fira

per V.B.

fotos de R. Gallofré

Les autoritats visitant la mostra
Pintores de cares
Els nens jugant amb el GIMM
Prop de 20.000 persones, segons dades de l’Ajuntament, van visitar durant el passat cap de setmana la II Mostra d’Entitats, ubicada al Nou Parc Central. Entre divendres dia 24 i diumenge 26, l’espai firal va acollir un total de 110 associacions que van participar a la Mostra, que tenia com a objectiu mostrar el dinamisme del teixit social de la ciutat. La regidora de Dona, Participació i Cooperació Internacional, Maria Rosa Cuscó, ha fet una valoració "molt positiva" de l’esdeveniment. "L’objectiu principal de difondre els tasques que realitzen les entitats de la ciutat ha estat més que acomplert", ha assegurat Cuscó. Segons la regidora, també s'ha aconseguit aconseguir una altra de les finalitats de la Mostra, que era "crear espais de trobada i intercanvi" entre les diferents entitats presents a la fira. Cuscó, a més, ha destacat la "gran participació" a la majoria d’activitats proposades per les associacions. La primera edició de la Mostra d’Entitats va tenir lloc l’any 2002. Davant l’exit de l’edició d’enguany, Cuscó ha assegurat que la fira «de ben segur tindrà continuitat», tot i que encara no s’ha fixat una nova data. «Com a mínim haurem d’esperar entre dos i tres anys», ha declarat. Valoració positiva de les entitatsAlgunes de les entitats participants també han fet una valoració positiva de l'esdeveniment. És el cas de l'Associació Sant Lluc per l'Art. El seu president, Antoni Luís, ha destacat la "gran afluència" de públic a la fira i concretament al seu estand. "La Mostra ha estat un aparador del qual n'hem pogut treure força profit", ha declarat. A més, el cap de setmana va servir per a la Sant Lluc per establir contactes amb altres entitats i amb visitants d'altres municipis. Per la Unió de Botiguers també va resultar una experiència positiva. "Formavem part de l'escassa representació associativa de l'àmbit econòmic", ha apuntat el president de l'associació, Josep Filbà, "però el nostre grau de satisfacció és força elevat". Segons Filbà, l'objectiu de la Unió de Botiguers no era "donar-se a conèixer ni captar establiments", al contrari que la majoria d'associacions presents a la Mostra, ja que "els botiguers només podien venir a veure'ns diumenge al matí". No obstant això, Filbà ha destacat "el grau d'afluència" i la "bona presentació" de pràcticament tots els estands. Per últim, ha reclamat que la Mostra "no torni a postergar-se quatre anys, com ha passat entre la primera i la segona edició, sinó que es pugui repetir en els propers dos o tres anys".

'PELS PÈLS', jugant a detectius

24 de novembre de 2006
NÚRIA SÀBAT

DIRECCIÓ Abel Folk
INTÈRPRETS Eduard Farelo, Mercè Comes, Enric Majó, Beth i Àlex Casanovas
TEATRE Borràs
DIA 16 de novembre
En una superfashion perruqueria del gaixample, Nacho i Sandra atenen els seus clients, entre ells la ja habitual Piluca i un estrany individu que es diu Viciana i que, pel que sembla, es vol arreglar els cabells. Al pis de dalt hi viu la propietària de l'edifici, una famosa pianista que, tot d'un plegat, apareix assassinada al saló de casa seva. Arriben llavors l'inspector Carmona i un mosso d'esquadra disposats a portar a terme una exhaustiva investigació en què el públic no només actuarà com a testimoni, sinó també com a jutge, ja que, amb les seves preguntes primer, i els seus vots després, decidiran finalment qui és l'assassí.La cosa té la seva gràcia i els que estiguin disposats a formar part del joc s'ho poden passar molt bé, sobretot a partir del moment en què actors i espectadors treballen conjuntament posant a prova les seves aptituds per a la improvisació i l'atreviment. Així els primers es veuran obligats no només a demostrar els seus dots interpretatius, sinó també la seva habilitat per lidiar amb un públic que, a mà alçada, tant fa gala d'una inquisitiva perspicàcia com de la lògica més ruca.Estrenada ja fa 20 anys a Barcelona i abans als Estats Units, torna ara de la mà d'Abel Folk i G.J. Graells convenientment adaptada i actualitzada --s'hi introdueix, per exemple, un programa radiofònic conduït per Xavier Grasset-- amb la sana intenció d'apostar per la comèdia d'ampli espectre.Sense subtileses, una simple trama com a punt de partida i la presència d'uns personatges molt tipificats --als quals, no obstant, els intèrprets, sobretot Enric Majó, Mercè Comas i Eduard Farelo, saben dotar d'un simpàtic i en algun moment hilarant atractiu--, Pels pèls és una proposta que, al marge del seu innecessari bilingüisme, es configura com un amè joc interactiu amb el qual resulta fàcil connectar.

Cyrano regresa al teatro Galerías


30 de novembre de 2006

La obra musical de Cedeño se estrenó en agosto pasado en el teatro Diana.
La obra es protagonizada por Javier Lacroix y quince actores más. Foto: Iván García

Una historia de amor. Una larga nariz y un corazón todavía más grande se conjugarán esta noche en la puesta en escena Cyrano, el musical, que después de su estreno en agosto pasado, en el teatro Diana, regresará al escenario del Galerías para enamorar nuevamente a los espectadores tapatíos con fuertes dosis de humor y romanticismo.El espectáculo basado en la adaptación, realizada por Lorenzo González y David Trot, de la obra clásica escrita por Edmond Rostand en 1897, narra la vida Cyrano de Bergerac, un escritor ingenioso y habilidoso espadachín que expresa su amor por Roxanne a través de Christian, el hombre a quien la mujer cree amar. El miedo al ridículo y la inseguridad por su apariencia, hacen que Cyrano ayude a su rival y escriba para él apasionadas cartas de amor.La obra musical dirigida por Mauricio Cedeño, tuvo un costo de más de un millón de pesos y es el primer proyecto de la productora tapatía Artescena. En sus dos primeras funciones en el teatro Diana, el espectáculo “tuvo mucho éxito, tuvimos llenos, incluso hasta gente parada y la respuesta tan sorprendente del público nos alentó a regresar a los escenarios”, describió Cedeño, quien tiene una amplia trayectoria como director de teatro musical.A lo largo de 23 números musicales, orquestados por Yosvany Estepete, la obra protagonizada por Javier Lacroix (Cyrano) y Blanca Lenina Novelo (Roxanne), mostrará una historia de amor inconcluso sobre el escenario. En su regreso, la puesta en escena no sufrirá modificaciones significativas, pero sí habrá cambios en el elenco. El actor Tomás Castellanos dejó su lugar a Bernardo Cárdenas, quien interpretará a Christian y, el director de escena, Mauricio Cedeño subirá al entarimado para representar los papeles de Ligniere y el capitán Carbón. El reparto también estará integrado por Lupita Ángel, Víctor Aceves, Juan Miguel López, Cecilia Castillo, Héctor Flores y Tania Melo, entre otros.Además del par de presentaciones en Guadalajara, el espectáculo viajará a Morelia el 15 de diciembre próximo, para ofrecer dos funciones en el teatro Morelos. Cedeño explicó que el objetivo de Artescena es llevar el montaje a Estados Unidos en febrero próximo y hacer una gira por varios estados de la república como Aguascalientes, San Luis Potosí y Nuevo León, para concluir en la ciudad de México. Entre los planes también se prevé una temporada de representaciones en el nuevo foro escénico de Artescena que estaría listo a principios del año, añadió Cedeño.Cyrano, el musical, se presentará esta noche y mañana a las 20:30 horas, en el teatro Galerías (Lapislázuli 3445, entre las avenidas López Mateos y Mariano Otero). Los boletos cuestan de 100 a 300 pesos y estarán a la venta en las taquillas del espacio.



Guadalajara / Rebeca Pérez Vega

29 de novembre 2006

Sala Cabanes celebra amb festa grossa els 90 anys de les representacions d'Els Pastorets'


diari més maresme
27 de novembre de 2006

L'entitat preveu diverses i variades activitats per commemorar l'aniversari i reflexionar el futur Carles Maicas, el director de les quatre darreres edicions, diu que deixarà de dirigir l'obra.


Cabanes vol com­memorar a l'engròs el 90è aniversari d"Els Pastorets' de Mataró que coincidirà amb la retirada del seu direc­tor, Carles Maicas.La secció teatral del Centre Catòlic ha anunciat que pre­tén «fer festa grossa- per celebrar aquests 90 anys de Pastorets. En un avanç de programació, Sala Caba­nes ja ha apuntat diverses trobades de personatges, concerts, actes institucio­nals, aparicions mediàti-ques, visites comentades i taules rodones. Els organit­zadors expliquen que «els actes volen a la vegada ce­lebrar l'aniversari, fer partí­cips de la festa a tota la ciu­tat i també plantejar-nos quin ha de ser el paper d'Els Pastorets del futur-.
Enguany, la primera re­presentació d'aquest obra de teatre popular es realit­zarà el dia de Nadal, coinci­dint amb -els 90 anys jus­tos de la seva estrena» a Mataró. El 1916, Els Pasto­rets es va representar a la Saleta l'obra L'Estel de Nat-zaret, de Ramon Pàmies i va significar l'inici d'aquest tipus de teatre nadalenc a la capital del Maresme.
Imatge renovada Per a l'ocasió, l'artista Xevi Ribas ha dissenyat un logo­tip commemoratiu on hi apareixen la 'P' de Pasto­rets i la lluna que espanta en Jonàs al bosc formen junts el número 90. -El re­flex de la paraula Pasto­rets*, la qual està emmira­llada, expliquen els organitzadors, -significa la voluntat d'aprofitar l'aniversari per fer una volta entorn a aquests 90 anys i la lluna representa al mateix temps l'alegria per l'efemèride també el riure'ns de nosal­tres mateixos».Per la seva banda, Carles Maicas, desprès d'haver di­rigit aquest muntatge nada­lenc en quatre ocasions, anuncia que aquest cop serà el darrer que dirigirà Els Pastorets. Per a l'aniver­sari, Maicas conserva l'e­quip de l'any passat, amb Encarna Hernàndez i Montse Horta com a ajudants de direcció , Maria Rovira a les coreografies i Alex Montasell en la part musical i a la direcció de l'orquestra. L'espectacle recuperarà el tema Fum, fum , fum en ver­sió swing en el moment del naixementEls Pastorets de Mataró, arnb text de Ramon Pàmies i música d'Enric Torra i Felip Vilaró ja constitueixen un patrimoni de la ciutat, inse­parable de la Sala Cabanes i representatiu de la cultura popular. A l'espectacle intervenen 300 persones.

Commemoració de 90 anys d'Els Pastorets

Els actes començaran el diumenge 3 de desem­bre a dos quarts d'onze del mati amb la II Troba­da de Satanassos, actors que interpreten el paper de Satanàs.
El 14 de desembre acollirà l'acte institucio­nal del 90è aniversari a dos quarts de vuit del vespre.
El dia de Nadal es rea­litzarà una representació especial d'aniversari d"Els Pastorets', a les nou del vespre.
Del 21 al 28 de gener, a dos quarts d'onze del mati, s'organitzaran visi­tes guiades al teatre.

El 24 de gener , a les deu de la nit , el programa de TVM "Pantalla Oberta" es dedicarà a "Els Pastorest" Del 9 al 23 de febrer, estan previstes una sèrie de taules rodones per debatre el fenomen d"Els Pastorets1. Les trobades es realitzaran cap a dos quarts de deu de la nit.
El 24 de febrer es farà un concert a les set de la tarda al Teatre Monu­mental, amb diferents grups mataronins.Al mateix temps, tam­bé s'expressa la voluntat dels organitzadors de re­alitzar una trobada de pastorets veterans que reuneixi actors i actrius de divereses èpoques, una trobada de "pedretes" , el personatge més representatiu de la canalla dels Pastorets.

Els tradicionals Pastorets

diari més maresme
27 de novembre de 2006
Editorial
La celebració dels 90 anys de les representacions d"Els Pastorets' demostren que és una de les tradicions més arrelades
La Sala Cabanes de Mataró celebra enguany els 90 anys de les repre­sentacions d"Els Pastorets'. Per aquest motiu, la secció teatral del Cen­tre Catòlic ja ha anunciat que ho celebrarà a l'engròs. Actes institucio­nals, concerts, trobades de personatges, taules rodones, són algunes de les activitats que s'oferiran per commemorar aquests 90 anys d'aniversari.
Enguany, la primera representació d'aquesta obra de teatre popular es realitzarà el dia de Nadal, coinci­dint amb els 90 anys exactes de la seva estrena a Ma­taró. El 1916, 'Els Pastorets' es va representar a la Saleta l'obra l'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies i va significar l'inici d'aquest tipus de teatre nadalenc a la capital del Ma­resme. La celebració dels 90 anys de les representacions d"Els Pasto­rets' a Mataró demostren que és una de les tradicions més arrelades al nostre país, actualment, pràcticament tots els pobles realitzen aquesta obra de teatre popular, això sí amb diferents estils

Trobada de Satanassos

diarimés maresme
28 de novembre de 2006
La Sala Cabanes celebra enguany els 90 anys de les representacions dtls Pas­torets. Per commemorar aquesta fita, la secció teatral del Centre Catòlic ha or­ganitzat un munt d'actes, entre els quals en destaca un de ben curiós, una tro­bada dels actors que han fet el paper de Satanàs. Molts dels actors que participen de les representacions d'Els Pastorets han manifestat en més d'una ocasió el seu desig de fer el paper de Satanàs, actualment és el que té més demanda, ja que el troben morbós. Així doncs, sers curiós veure com tot un bon grup d'actors, que han fet alguna vegada aquest paper tant desitjat de l'o­bra nadalenca d'Els Pastorets, es reuneixen per parlar del personatge.

Una primera part nefasta condemna la Unió Esportiva Mataró a la pista de l'Alaior

diari més maresme
28 de novembre de 2006
L'equip de Sobrin encadena tres derrotes consecutives en el Grup E de la Lliga EBA
MARC MAYOLA
23-9 i 19-8. Aquests van ser els resultats dels primers dos quarts en el partit entre Alaior i UE Mataró. El conjunt de les Illes, doncs, es planta­va al descans amb un còmode avantatge de 25 punts (42-17).
Els mataronins van des­pertar a partir del tercer pe­ríode, el qual van adjudicar-se per 12 a 20. Els darrers deu minuts també van ser de domini visitant (13-18), però
tot i els esforços unionistes per remuntar el partit, aquest havia quedat vist per sentència en una primera part per oblidar dels homes de Tito Sobrin. La Unió va tornar a evidenciar proble­mes en el joc interior. PacoHernàndez, que ha arrosse­gat força problemes fisics, encara no és aquell pivot de­terminant d'altres tempora­des. Malgrat els 14 punts de l'altre home interior amb més minuts, Marc Fabregat, els mataronins van sortir escaldats en la lluita pel rebot (42 a 24, amb 13 captures ofensives de l'Alaior per no­més 3 de la Unió) .L'holandès Patrick Sylvester Hillirnan, amb 22 punts i 10 rebots, va ser el principal botxí dels unionistes, que en­cadenen la tercera derrota consecutiva abans d'afrontar un altre desplaçament com­plicat a la pista del Ciudad Real. Els manxecs s'han re­forçat amb el sostre de la competició, el gegant de 2,32 metres Neil Fingleton

ALAIOR - 67
Martín (6), García 18),F\igamauaoi,Higgs(8),HJHman(22>;M.Salz,R.SaizPagés(3).Schudeia(2),
Mijnllo(3]iAyala(5).
UE MATARÓ - 55
Ventura (10), Tones (10). Forcada (8), Homs (2), Fabregat (W); Hemàndeí (2), López 19), Goíiz&ez, Fradera i San Epüanio.

Sentimientos manipulados


24 de novembre de 2006
REDACCIÓN

A. GRANADOS.
Dos de los actores de la compañía catalana, durante la representación de la obra (Ros Ribas).
La compañía Teatre Lliure sube al escenario el montaje ‘Otel-lo’, una particular versión bailada de la obra clásica del británico William Shakespeare.
La representación de Otel-lo será la vuelta a los escenarios del eterno celoso. El montaje, adaptado y dirigido por Carlota Subirós a partir del texto clásico de William Shakespeare, reflexiona sobre la delgada línea que separa el amor del odio.
Pero no es éste el único eje de la obra. Los personajes también juegan con la manipulación de los sentimientos hasta límites inimaginables. El protagonista es Otelo, deseado por ellas y odiado por ellos, aunque con una sola mujer en la cabeza: Desdémona, que también lo ama. En este punto, la trama podía ser fácil, pero no. Porque Otelo ha estado con otras mujeres; con muchas mujeres, entre ellas Emilia, la mujer de Yago.
La relación de engaños, manipulaciones, rabia y pasiones contenidas que girará en torno a estos personajes presentará al espectador un montaje que pone de manifiesto dónde se tocan el deseo de poseer y el de destruir.
Esta representación con toques de danza es la particular versión que la famosa compañía catalana hace del texto clásico.
* Teatro Cánovas. Plaza El Ejido, s/n. Hoy y mañana, a las 21.00 horas. Precio: 13 euros.
Una escena sin fronteras
Teatre Lliure siempre ha apostado por escenarios sin barreras. Fue uno de los fundadores, en 1989, de la Unión de Teatros de Europa. Además, la compañía ha sido la primera española en actuar en el Berliner Ensemble. Los actores catalanes llevaron el pasado agosto a las tablas del teatro berlinés la obra Santa Juana de los Mataderos subtitulada en alemán. Lo hicieron por el 50 aniversario de la muerte del dramaturgo Bertolt Brecht, muy reconocido en aquel país.

'Calipso', de Pedro Víllora, un 'juego de vodeville picante y erótico' llega al Teatro de Madrid

19 de novembre de 2006

'Calipso', de Pedro Víllora, un 'juego de vodevil picante y erótico', llega mañana al Teatro de Madrid donde estará en cartel hasta el 10 de diciembre. El espectáculo, que abrió la pasada edición del Festival de Teatro Clásico de Mérida, cuenta con un elenco encabezado por Paco Valladares, Las Virtudes y Tonino.Víllora explicó a Europa Press que el espectáculo, dirigido por Ángel Roger narra la pasión de amor de la diosa Calipso por el joven Telémaco. 'Está lejanamente inspirado en La Odisea, en el regreso de Ulises cuando termina la guerra de Troya a Ítaca. La función comienza cuando su hijo Telémaco (Marco Moncloa) acompañado por su mentor (Paco Valladares) quiere saber qué le ha pasado y emprende un viaje hacia la isla de la diosa Calipso, que ha mantenido retenido a Ulises durante siete años', señaló.A partir de este momento la obra cuenta las vicisitudes en tono de comedia y a la vez de drama de este personaje en ese destino. 'Es una historia lúbrica, picante, erótica, como un juego de vodevil pero en el mundo de los dioses', señaló el autor.Víllora recordó que le encargaron adaptar la obra 'El joven Telémaco', una opereta bufa de 1886. 'La cambié tanto, dado que el original está muy pasado, lleno de chistes que no se entienden, que el Festival finalmente pensó en ponerle otro título. Por eso se llama 'Calipso (basada en 'El joven Telémaco')'. Aquí no hay engaño alguno', aseguró.
VARIEDAD DE GÉNEROS E INTÉRPRETES
Según Víllora esta función, 'que aúna géneros muy distintos, que mezcla pasado, presente y futuro, dioses griegos y romanos con políticos actuales y también drama con comedia, necesitaba igualmente un elenco variado. No es un musical para cantantes sino para actores que cantan', matizó. Así a la veteranía de Paco Valladares se une la vis cómica de Las Virtudes y de Tonino, 'que aunque tiene un papel corto resulta fundamental y comienza siendo el narrador de la historia', añadió el autor.Todo esto se conjuga con una escenografía de olas y un vestuario lleno de color para escenificar la alegoría del amor. Por su parte, la dirección musical del espectáculo corre a cargo de Montserrat Font. Hasta 35 músicos intervienen en directo en esta producción. Marco Moncloa canta la canción más famosa del espectáculo: 'Me gustan todas'.Víllora, que con éste lleva ya su sexto espectáculo este año, dijo estar preparando otros dos más de teatro para el año que viene. También está escribiendo un libro sobre teatro frívolo que saldrá en marzo del año que viene.
Terra Actualidad - Europa Press

Els 'robots' de Daulte atemoreixen la Sala Muntaner


22 de novembre de 2006

El dramaturg argentí juga a 'Automàtics' amb l'emoció de la inexpressivitat

Roser Bundó (esquerra) i Bàrbara Garcia, en el muntatge de Daulte. Foto: EL PERIÓDICO
IMMA FERNÁNDEZ

BARCELONA
"Els éssers humans som màquines xerraires". Així ens defineix l'argentí Javier Daulte, un dels creadors més sorprenents de la nova escena teatral, que demà porta a la Sala Muntaner Automàtics, muntatge estrenat fa un any al festival Temporada Alta de Girona en què experimenta amb la idea de la inexpressivitat artística."Per mi, l'actor no ha d'intentar ser expressiu sinó emocional. Si un actor pretén en tot moment ser expressiu, l'emoció al final desapareix. De fet, en les nostres vides intentem ocultar els nostres afectes i emocions, i aquesta incapacitat expressiva provoca riquíssims equí- vocs", assenyala el director i dramaturg a l'explicar la seva proposta.Sota aquesta premissa de "màxim impacte emocional amb el mínim d'expressivitat" es mouen els nou joves actors de l'obra (Joan Dausà, Bàrbara Garcia, Evelyn Arévalo, Belén Bouso i Jordi Centelles, entre altres). Les ganyotes i escarafalls les deixa per al públic. "Daulte ens va proposar el muntatge com si fos un joc, una improvisació. El text anava canviant a mesura que avançaven els assajos i no sabíem com acabaria l'obra. D'aquesta manera l'emoció sortia sola", declara Joan Dausà, un dels automàtics.

ROBOTS HUMANS

L'obra arrenca quan un grup d'estudiants, els més pàries de la classe, es reuneixen en una casa per preparar un treball experimental de ciències naturals. A partir d'aquí, Daulte travessa com vol la frontera entre el que és viu i el que no és viu (hi ha maniquins i electrodomèstics que cobren vida, afectats per un estrany virus), i dispara els ressorts d'humor, terror i misteri que caracteritzen el seu teatre."Moltes vegades no ens diferenciem gaire d'una torradora. La majoria de les nostres accions són au- tomàtiques: ens despertem, esmorzem, ens raspatllem les dents, ens dutxem... I enmig d'aquest embull d'automatismes ens entestem a ser feliços", addueix el jove director escènic del Villarroel Teatre, autor també de la dramatúrgia textual de la Metamorfosis de La Fura, un altre muntatge sobre la deshumanització, que actualment es representa al Teatre Lliure.Automàtics, que va ser un encàrrec de l'Institut de Teatre de Terrassa per a un taller dels estudiants de quart curs, recupera l'afició de Daulte pels robots, el terror i la ciència- ficció que ja va apuntar lleument en el seu espectacle 4D Óptico. L'artífex de muntatges com Ets aquí? i La felicitat es permet ara algunes bromes --com la d'introduir el personatge de Brad Pitt, que interpreta un Jordi Vaqué amb molta semblança amb l'original-- per desengreixar el mecanisme d'una trama, entre macabra i misteriosa, que transcorre en un magatzem

Dagoll dagom llega al Tama de Aldaia con su espectáculo “el mikado”

29 de novembre de 2006

El próximo viernes 1 de Diciembre, a partir de las 22:30h, la compañía de Barcelona, Dagoll Dagom presenta en el TAMA su nuevo espectáculo “El Mikado”con libreto de W. S. Gilbert y música de Arthur Sullivan. Dirección de Joan Lluís Bozzo.“El Mikado” es una opereta cómica en dos actos. Fue estrenada en el teatro Savoy de Londres en el año 1885. Después de la adaptación de Dagoll Dagom se convirtió en un referente de la opereta y del teatro musical a nivel nacional. La historia cuenta el dominio de El Mikado, emperador de Japón. Haciendo uso de su infinito poder, ha prohibido el flirteo a todo su imperio: quien tenga relaciones amorosas, sin fines exclusivamente matrimoniales, ha de ser ejecutado por la máxima autoridad de la ciudad, el Honorable Señor Botxí.El primero de los condenados es un pobre sastre llamado Ko-Ko a quien el pueblo de Titipú eleva al rango de Honorable Señor Botxí. La razón es bien sencilla: si el Honorable Señor muere no podrá nunca ejecutar a nadie. Hecha la Ley, hecha la trampa... Pero Ko-Ko tiene planes para casarse con Yum-Yum, su alumna.Con esta trama, durante dos horas, y con una entrada de 15€, todo aquel que quiera podrá disfrutar de una gran velada en el TAMA de Aldaia.

Un mètode de campions

25 de novembre de 2006
'El mètode Grönholm' va adoptar el 2003 el nom d'un campió de ral·lis; després de tres anys d'èxits, gairebé es pot dir que Marcus Grönholm és 'el pilot del mètode'
Teresa Bruna
El mètode Grönholm torna a omplir el Poliorama en la seva tercera temporada, amb l'equip -Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Jordi Díaz i Lluís Soler- que va pilotar Sergi Belbel. En aquests anys, els actors han fet doblet al teatre, a la televisió... Jordi Díaz té fins i tot mig armari a TV3, on presenta Toca el 2 cada tarda i col·labora a El Club. És un mètode de campions!
I és que va ser el pilot Marcus Grönholm qui va inspirar el títol de l'obra de Jordi Galceran. "S'havia de dir Selecció natural per la idea darwiniana que el més fort sobreviu, però no m'agraden els títols que expliquen l'obra", diu Galceran. Com que els llibres de selecció de personal solen portar un nom: mètode X per al que sigui... i passa a Suècia, a l'autor, per proximitat, li va passar pel cap el corredor finlandès. "Vaig tenir sort: va guanyant, l'anomenen a les notícies i ens fa propaganda!".
Però Galceran diu que els productors que l'han adaptat a altres idiomes no ho tenien tan clar: "Ningú volia estrenar amb aquest nom, el trobaven rar i deien que semblava teatre experimental. He d'admetre que costa de pronunciar: un dia, una senyora, a Madrid, va demanar entrades per a eso de El método Ogino".
Tres anys més tard, aquell corredor de ral·lis que es diu com el del mètode continua a primera línia i El mètode Grönholm, a tot arreu. Ni l'un ni l'altre es poden queixar: ara els coneixen de tots dos bàndols.
Brometes per refrescar
Al cap de tres anys d'estar en cartell, El mètode de Belbel camina sol i el director els visita molt de tant en tant. Però Antonio Calvo, ajudant de direcció, hi va més sovint: "Faig el seguiment de l'obra des que es va estrenar perquè no es desviï del que es va decidir als assajos a força de tantes funcions. Sóc el cangur que vigila les criatures".
L'Antonio té molt sentit de l'humor i aprofita algunes gires per infiltrar aire fresc a l'escenari: "La bústia que s'obre de tant en tant no és automàtica. Algú l'aguanta fins que es torna a tancar. Quan hi sóc, ho faig jo i els dic coses tipus: "Oído paella per a 8!". La bústia dóna per a molt: "La regidora i jo ens vam fer fotos amb tots els barrets, i cada vegada que s'obria la bústia tenien una foto nostra al davant. S'ho van passar molt malament aquell dia aguantant-se el riure!
Amb l'Antonio, tothom ha rebut: "Lluís Soler es passa l'obra traient mentolins d'un paquet. Li vaig omplir la cartera de paquets precintats i, és clar, li costava trobar l'obert. Treia mentolins... sense treure mentolins". Al Jordi Boixaderas li van canviar el diari per una revista de l'Ana Rosa Quintana i va haver de corregir els comentaris.
Aquestes bromes són molt comunes fins i tot entre actors dalt l'escenari, perquè refresquen sense recórrer a les morcillas. Però cal que l'obra estigui rodada i que els actors no s'enfadin. "Ells es deixen, tenen molt de bagatge i riem molt després, comentant-ho."
Tres anys compartits
Moltes nits i una colla de viatges junts creen hàbits. "Mantenen els personatges amb les seves conyes -diu l'Antonio-. El que porta el ceptre és el Boixaderas, de bon rotllo, eh? El Lluís ho veu tot des de fora, observa les converses i, quan vol, dictamina sentència. Jordi Díaz rep bromes de tots, li fan sortir els colors sempre que poden i li diuen nen. I la Batalla és la lluitadora que sap el que vol". Jordi Díaz ho confirma: "Doncs sí, la Roser i jo som els tetes! el Jordi és el pare que condueix i el Lluís, el tiet que ens dóna consells perquè no distraiem el papa". El Jordi és un gastrònom feliç d'anar de gira amb els amics: "Ho aprofitem per fer una gira paral·lela de gastronomia. Estem on estem, investiguem restaurants". Han trobat autèntiques perles: "En un poble hi havia un cartell d'aquells que estan enganxats als arbres, amb un serrell de telèfons. El cartell deia: Necessito entrades per a El mètode!".
L'empresa, sorpresa
El mètode Grönholm ha trencat tots els esquemes. Galceran és un dels autors vius més representats, amb més de 2 milions d'espectadors. La versió castellana és a Madrid des de fa tres anys i tots els teatres de l'Estat espanyol el reclamen. S'està fent per Llatinoamèrica, i a Roma, Reykjavíc, Copenhaguen, Estocolm i en diverses ciutats d'Alemanya. Hi ha més de 20 produccions signades per als propers dos anys. L'última notícia és que anirà a Nova York i a Londres, les grans capitals del teatre.

María Isabel Murillo, 'Misi', la mujer que consolidó el musical


18 de novembre de 2006

Con 'Annie', el grupo estrenará la quinta adaptación de una obra universal. El año entrante cumplen 20 años de labores.
En la casa de los Murillo Samper, donde creció María Isabel, hasta el perro de la familia tenía oído musical.
"Ahí llegaba a cantar gente que tenía que ver con el espectáculo. Antes de sacar el disco, el argentino Piero estrenó La sinfonía inconclusa del mar. Una vez nos visitó Julio Iglesias y 'Tin Tin' lo mordió. Entre gustos de perros no hay disgustos", recuerda con una fuerte carcajada la directora de la companía teatral, que lleva su nombre desde que la fundó en 1987.
'Misi' es hija de Josefina y Hernando, un ingeniero civil que le robaba tiempo a su profesión para tocar el tiple. La pareja, para dormirla de bebé, la dejaban al "cuidado" de compositores clásicos como Rachmaninoff, Tchaikovsky y, en especial, con La canción de cuna de Brahms. Definitivamente lo suyo era todo cuanto tuviera que ver con música.
Eso explica que cuando estudiaba el preescolar en el Marymount y al no poder estar en el coro -porque solo las niñas de primaria tenían acceso-, una de las monjas la pasaba a escondidas a primero para que pudiera cantar. Pero no era mala estudiante: "Honestamente fui demasiado juiciosa para mi gusto de hoy día", dice 'Misi' mientras enfatiza que sus materias preferidas fueron idiomas e historia.
"Cuando terminé el colegio, en el San Patricio, todo el mundo me decía que estudiara música, pero no les hice caso, porque no quería que lo que era un gusto pasará a ser un trabajo. Así que hice un semestre de psicología en la Javeriana, pero luego la vida se encargó de devolverme a mi lugar", añade con su hablar rápido y seguro, en la sede de la compañía, en el barrio Pasadena de Bogotá. Allí se trastearon en 1991, luego de haber estado como gitanos por toda la ciudad.
Ese lugar, donde estudian 350 alumnos, lo consiguieron con el apoyo de la Flota Mercante Grancolombiana, que dio la mitad del dinero para comprarla. La otra parte, la consiguieron ellos apunta de montar espectáculos donde se pudieran presentar.
En una de las paredes de su oficina están colgadas tres portadas de revistas. Una de ellas es la 374 de Carrusel, de EL TIEMPO, en 1985, que se pregunta '¿Quiénes son los Timpanitos?' Coro que creó y con el que escribió y produjo dos discos. Sin duda la prehistoria de lo que sería más adelante la Corporación Niños Cantores, que luego se transformó en lo que es la Compañía de Producción Artística Misi.
"Administrativamente hablando, el responsable de lo que hay hoy día es mi esposo Arturo Tovar.Yo soy la soñadora y él es mi polo a tierra", cuenta emocionada esta licenciada musical de la Universidad Pedagógica, que no tiene hijos pero que considera a Marcela y Andrea -hijas del matrimonio anterior de Arturo-, y a Felipe y Pablo Salazar, sus sobrinos, como propios.
Admiradora del inglés Andrew Lloyd Webber, un grande del teatro musical, 'Misi' dice que nunca se vio actuando o desempeñando otro oficio distinto a crear y traducir las obras que adquiere para montarlas en Colombia. "Me hubiera gustado escribir el musical Los miserables, sueño con poder adaptarlo en un futuro".
Ese gusto por los musicales se le quedó para siempre. Por motivos de salud en la familia, les tocaba viajar regularmente a E.U. y aprovechaban para mirar cuanto show estuviera en cartelera. "Vi la primera versión de Jesucristo Superstar en Nueva York. Eso me marcó muchísimo".
Esta acuariana cuenta que se siente realizada en su labor cuando ve en el escenario a actores que se han formado en su escuela como el mismo Sebastián Martínez o Felipe Salazar, que protagonizó Jesucristo Superestrella.
A punto de cumplir 20 años de actividades y a pesar de las adversidades propias del negocio, María Isabel reconoce que jamás le ha pasado por la cabeza tirar la toalla. "¡Nunca!, siempre he tenido en cuenta que hay que trabajar para que el show pueda y deba continuar".
"Soy afortunada porque mucha gente trabaja y luego sale a dedicarle tiempo a su pasión. En estos 20 años, para mí es muy difícil trazar esa línea que pone límites entre una cosa y otra, porque tengo la suerte de trabajar en lo que es mi felicidad".
'Misi', directora de la compañía que lleva su nombre.
La historia de 'Annie', la pequeña pelirroja
'Misi' estrenará Annie, el próximo viernes 24 de noviembre. Cincuenta artistas, bajo el mando de Rob Barron, llevarán a las tablas este musical, en el Teatro Colsubsidio Roberto Arias Pérez, de Bogotá.
Original de Thomas Meehan y ambientado en los años 30, el montaje cuenta la historia de Annie (Silvia Bernal), una huérfana de 11 años, que vive en el orfelinato y a pesar de su condición, está llena de felicidad. José Luis Paniagua (Oliver Warbucks), Janeth Waldman (Miss Hannigan) y Patricia Bermúdez (Grace Farrel) complementan, entre otros, el elenco. La obra tiene doce cambios de escenografía inspirados en el diseño de Peter Wolf, el encargado de la misma en la Annie de E. U., Japón y Europa. Los telones fueron encargados al pintor cubano Omar Figueredo.
Annie se estrenó en Nueva York (1972) y permaneció en cartelera tres años, obtuvo siete premios Tony y ha sido traducida a más de veinte idiomas. La historia fue primero una tira cómica durante los años 20, hasta que en los 70 se convirtió en uno de los musicales más queridos por el público en el mundo entero, fenómeno que se repitió cuando fue llevada al cine en 1982, protagonizada por Albert Finney, Carol Burnet y Aileen Quinn.
WÍLMAR CABRERA PINZÓN REDACTOR DE EL TIEMPO

28 de novembre 2006

Els Pastorets fan 90 anys d'història


27 de novembre de 2006

BETTY DOÑATE
Els Pastorets de Mataró es representen a la Sala Cabañes des de 1931.

La Sala Cabañes celebra enguany el 90è aniversari de la representació de L’Estel de Natzaret. Per commemorar aquesta data històrica, els organitzadors de l’obra de teatre han omplert d’actes els mesos de desembre, gener i febrer.
El 90è aniversari dels Pastorets inclou diverses novetats: d’una banda, l’estrena de l’obra, que serà el 25 de desembre, i no el 26, com era habitual, i de l’altra, la programació de diversos actes per apropar els mataronins a l’organització de l’espectacle, on participen 300 persones. Els Pastorets, que s’estrenaran la nit de Nadal a les nou, tindran com a director per última vegada després de quatre anys Carles Maicas, que conservarà l’equip de la temporada passada. Com a curiositat, l’espectacle recuperarà el ‘Fum, fum, fum’ en versió swing a l’hora del Naixement. La Sala Cabañes ha programat altres funcions els dies 26 de desembre, el 6, 7, 13, 14, 21 i 28 de gener i el 4 i 11 de febrer. Pel que fa a les activitats, hi haurà la segona Trobada de Satanassos, el 3 de desembre; un acte institucional a l’Ajuntament, visites guiades a la Sala Cabañes, taules rodones i un concert. L’Estel de Natzaret, amb text de Ramon Pàmies i música d’Enric Torra i Felip Vilaró, va representar-se per primera vegada el 26 de desembre de 1916, al Cercle Catòlic, per iniciativa d’un grup de joves de l’entitat, mentre que el 1933, va passar a la Sala Cabañes. Els Pastorets de Mataró són Patrimoni Cultural de la Ciutat.

Immerescuda derrota de la UE Mataró davant el Cadí La Seu d’Urgell

27 de novembre de 2006
Immerescuda derrota de la UE Mataró davant el Cadí La Seu d’Urgell
Les unionistes van anar sempre per davant, però, a falta d’un minut, les visitants van superar l’equip mataroní i es van endur la victòria per 68-73
per Aida Soriano Fiérrez - 27/11/2006 7:00
A punt va estar el sènior femení de la UE Mataró de donar la sorpresa davant el Cadí La Seu d’Urgell, líder imbatut de la Lliga Femenina-2. Les noies de la Unió van treballar durant tot el partit conscients que no tenien res a perdre davant un rival de tal envergadura. Així, el joc de les unionistes i l’avantatge al marcador durant tot el partit convidaven a l’optimisme. Finalment, però, a falta d’un minut per a la conclusió de l’enfrontament, l’equip lleidatà, que havia treballat amb constància i sempre amb un marcador advers, va superar el conjunt mataroní i ja no va deixar escapar la victòria (68-73). Tanmateix, el partit contra el Cadí La Seu, disputat dissabte passat, dia 25, al Palau Josep Mora, va evidenciar que malgrat ocupar posicions de descens a la classificació, les noies de Cristina Navarro poden guanyar qualsevol equip. Un minut va haver d’esperar l’afició congregada al Josep Mora per veure la primera cistella del partit. La llauna la va obrir el Cadí La Seu, però, immediatament, Mireia Monleón va donar la rèplica pel conjunt local. Quaranta segons més tard, el Cadí responia altra cop amb una nova cistella, però novament ara, Blanca Garcia posava la igualtat al marcador (4-4). Fins aquí va arribar, la a priori superioritat del rival. Elena Múrcia (18 punts), amb un triple, avançava poc després a les locals (7-4). I el recital de les unionistes va donar el tret de sortida: Deborah Carretero, Blanca Garcia, Paula Eñeso, Mireia Monleón (12 punts) i Berta Bayarri (10 punts), amb dos triples seguits, deixaven el marcador a la fi del primer quart en un sorprenent 26-11, favorable a les locals. Ni tan sols els seguidors de l’equip rival no donaven fe del que veien. Ja en el segon quart, les visitants van reaccionar i van escurçar la diferència. Però les noies de Cristina Navarro van seguir administrant l’avantatge sobre les rivals i al descans el marcador reflectia un 41-33 favorable a les unionistes. En la represa, la precaució era màxima: calia conservar l’avantatge sobre el Cadí La Seu per evitar una ensopegada d’última hora. El resultat de 54-42, a falta de quatre minuts pel final del tercer quart, reflectia el treball de la Unió i permetia que s’arribés a l’últim i definitiu quart amb un 61-54.
La victòria s’escapa a l’últim minut del partit
A falta de vuit minuts per a la conclusió del partit i amb un 63-54 al marcador, el Cadí La Seu va començar a remuntar: amb un parcial de 5-14, les visitants aconseguien la igualada a 68, a falta d’un minut pel final. Poc després, l’equip lleidatà va aconseguir avançar-se, establint un 68-69. Així les coses, només va haver temps per a que les visitants ampliessin el seu compte amb quatre punts més. El definitiu 68-73 va dictar sentencia i amb aquesta derrota i la victòria del Don Piso Girona, que fins dissabte, compartia l’última posició amb la UE Mataró, l’equip mataroní és el cuer en solitari del grup B de Lliga Femenina-2.
Cristina Navarro:
Només ens resta guanyar per aconseguir canviar de dinàmica’A la conclusió de l’enfrontament, Cristina Navarro exposava: “S’ha demostrat que podíem guanyar, però ara ens falta el pas d’aconseguir la victòria. Només ens resta guanyar per canviar de dinàmica”. Així mateix, Laura Argemí, ala pivot unionista, afirmava: “El que hem de treure de positiu és que s’ha demostrat que podem guanyar a qualsevol. Et vas enfonsant perquè veus que pots guanyar i no guanyes, però hem de seguir treballant, perquè segur que les victòries arribaran”.
La setmana vinent, l’equip de Cristina Navarro tornarà a jugar a casa. El rival serà, precisament, el Don Piso Girona.
La fitxa
U.E. Mataró: Blanca Garcia (5), Anna Sala (3), Berta Bayarri (10), Laura Argemí (4), Elena Múrcia (18), Deborah Carretero (6), Paula Eñeso (3), Teresa Gómez (0), Mireia Monleón (12), Mireia Chacón (3), Sandra Ruíz (4), Eva Congost (0).
Entrenador: Cristina Navarro
.Cadí La Seu d’Urgell: Irene Herrades (10), Ana M. Moreno (19), Sara Ruíz (13), Celia Macià (5), Katja Temnik (0), Montse Gilabert (0), Nerea Méndez (8), Patricia Cizmarova (7), Natalia Aria (4), Ester Farré (7), Gislaine Paulino (0).
Entrenador: Joan Carles Díez.
Parcials: 26-11/15-22/20-21/7-19.
Àrbitres: Alberto Sánchez i Xavier Parra. Incidències: 10a jornada Lliga Femenina-2 (grup B). Palau Josep Mora.

Un mal inici condemna a la UE Mataró a Menorca

27 de novembre de 2006

L'Alaior Jovent ja guanyava de 25 punts al descans, i la recuperació unionista a la represa no va ser suficient
Redacció
Esports

La UE Mataró va sumar la seva tercera derrota consecutiva en un partit estrany a Menorca, en que al descans ja dominava l'Alaior Jovent per 25 punts de diferència. Ja és el segon desplaçament consecutiu que l’equip rival sotmet a una forta pressió a Jordi Ventura, dificultant l’atac unionista, i fins que no van trobar la forma de solucionar aquesta situació l’equip local ja tenia la victòria a la butxaca. A més el conjunt mataroní va tornar a tenir problemes amb el seu joc interior i la parella americana local –Hilliman i Higgs– ho va saber aprofitar.
ALAIOR JOVENT 67-55 UE MATARÓ
ALAIOR Opel JOVENT
Martín (6), Garcia Tora (8), Puigarnau (10), Higgs (8) i Hilliman (22); M. Saiz, R. Saiz, Pagés (3), Schudeja (2), Murillo (3) i Ayala (5). 6 triples: Puigarnau (2), Martín, Pagés, Murillo i Ayala. 26 de 61 tirs de camp (43%). 9 de 17 tirs lliures (53%). 42 rebots. 23 faltes personals, Higgs eliminat.
UE MATARÓ
Marc Torres (10), Sergi Homs (2), Jordi Ventura (10), Marc Forcada (8) i Marc Fabregat (14); Paco Hernández (2), Paco López (9), Xavier Gonzàlez, Adrià Fradera i Edgar San Epifanio. 5 triples: Ventura (2), Torres, López i Forcada. 18 de 50 tirs de camp (36%). 14 de 25 tirs lliures (56%). 24 rebots. 17 faltes personals, Hernández eliminat.
Àrbitres
Blanco i Monguio.
Marcador
23-9, 42-17; 54-37 i 67-55.

Tercera derrota consecutiva de la UE Mataró

27 de novembre de 2006

Contra l’Alaior, els homes de Sobrín van perdre el partit en els dos primers quarts
per Aida Soriano Fiérrez
L’enfrontament que la Unió va disputar contra l’Alaior Opel Jovent, diumenge passat, dia 26, va acabar amb la derrota del conjunt mataroní per 67-55. L’equip local va aconseguir un marge prou gran durant els dos primers quarts com per no haver de patir massa en els dos últims períodes. Tanmateix, l’equip unionista va sobreposar-se en els últims vint minuts, guanyant ambdós temps; però l’Alaior va administrar bé la diferència i no es va deixar sorprendre en cap moment. Novament, la feblesa de la Unió en el joc interior va ser aprofitada pel rival, sobretot pel pivot Hilliman (22 punts, 6 rebots defensius i 4 d’ofensius). Durant els primers deu minuts de joc, l’equip de Tito Sobrín no va estar ficat en el partit i prova d’això és el parcial de 29-3. De la mateixa manera, durant el segon quart, la reacció per part unionista no semblava produir-se, perquè un nou parcial de 19-8 deixava el marcador en 42-17, favorable a l’Alaior. Malgrat que en la represa els unionistes van millorar, els rivals no estaven disposats a deixar-se sorprendre: els locals es van relaxar, però sense deixar de tenir present el marcador. Així doncs, el resultat a la conclusió del tercer quart era de 54-37, encara gairebé 20 punts de diferència. Els unionistes, però, van seguir treballant per maquillar el resultat final i, amb un parcial de 13-18 en l’últim quart, van aconseguir escurçar la diferència a 12 punts, amb el resultat final de 67-55. Tanmateix, tercera derrota consecutiva de la Unió i sisena de la temporada. Amb tot, l’equip unionista ara és desè, ocupant la zona mitja-baixa de la taula. Tito Sobrín, després del partit subratllava “ L'equip ha tornat a ser feble en defensa. Hem de seguir treballant per solucionar-ho, perquè la competició s’està endurint”. La setmana vinent, la Unió tornarà a jugar lluny de casa. Aquesta vegada ho farà contra el Ciudad Real, un conjunt que compta amb el mateix balanç de 4 victòries i 6 derrotes que la Unió. Cal destacar, però, que l’equip de Sobrín no podrà comptar amb el pivot Aitor Muñoz, qui ha deixat de pertànyer a l’entitat unionista. Així, l’equip mataroní perd joc interior i el caràcter que el jove pivot posava a la pista quan jugava. L’actuació més destacada d’Aitor Muñoz es va donar en el partit contra el Torrevieja, quan el jove pivot va ser decisiu en conduir el seu equip cap a la victòria.
Link d'interès:
La fitxa (Alaior Opel Jovent- U.E. Mataró)

Teatro en el mundo


19 de novembre de 2006

El sueño de Cenicienta.
Una cantante británica de 23 años, que ganó un concurso televisivo para interpretar el rol protagónico de María en una nueva versión teatral de La novicia rebelde en Londres, es comparada por el coproductor Andrew Lloyd Webber con la nueva Evita. El compositor musical británico le dijo al The Daily Telegraph que Connie Fisher podría tener una gran carrera, tras su emocionante debut del miércoles a la noche en Londres. "¿Qué se puede decir? Quizá lo único con lo que puedo comparar esto es con la primera noche de Evita con Elaine Page", dijo Lloyd Webber. Su versión del musical de Rodgers y Hammerstein, ambientado en la Segunda Guerra Mundial en Austria y que se hizo famoso con la película de Julie Andrews de 1965, tiene todo para convertirse en el nuevo hit musical londinense, opinaron los críticos. Fisher había sido elegida de entre una serie de participantes en un show de talentos de la BBC titulado ¿Cómo resuelves un problema como María? La joven artista, que adora los musicales y el canto desde los ocho años, dijo recientemente que los reiterados rechazos que sufrió en las audiciones la llevaron a cuestionarse si el teatro musical era la carrera apropiada para ella. Antes del espectáculo del miércoles dijo: "Estoy segura de que algunos críticos ya habían decidido que querían que esta muchacha de televisión fracase", aunque finalmente ayer recibió una ovación.
* * *
Chicago cumple 10 años.
Asesinato, avaricia, corrupción, violencia, explotación, adulterio y traición. Estos son los temas de una obra de Broadway, Chicago , acerca de mujeres asesinas convertidas en celebridades, que cumplió 10 años de permanencia en cartel. En 1924, el Chicago Tribune publicó un artículo, escrito por Maurine Dallas Watkins, sobre la historia de Belva Gaertner, una cantante de cabaret acusada de asesinar a su esposo. Los lectores enloquecieron y así el periódico publicó su siguiente historia. Esta vez sobre una mujer casada que había asesinado a su amante. Gracias a la simpatía del periódico con la acusada, el jurado la declaró inocente. En 1926, Watkins escribió Chicago . Un par de décadas más tarde se realizó el film en el que su director, William Wellman, convirtió la historia en una de las sátiras más divertidas de Hollywood, una sátira oportuna del sistema de justicia de los Estados Unidos. El estilo de Wellman sirvió de inspiración para Bob Fosse, John Kander y Fred Ebb en Chicago, el musical . Esta producción original fue dirigida por Bob Fosse, que también fue el coreógrafo. Chicago se estrenó en Broadway en 1975 y estuvo en cartelera por 2 años. Se estrenó nuevamente en noviembre de 1996, dirigida por Walter Bobbie y desde entonces se sigue presentando. En 1997 ganó seis premios Tony. Chicago, el musical , es la historia de Roxie Hart y Velma Kelly. Dos mujeres talentosas convertidas en asesinas por la infidelidad de sus parejas. Calculadoras, oportunistas, cuyo único interés es convertirse en estrellas para los medios. Hacen lo necesario, sin ningún tipo de remordimiento, para cumplir con sus intereses. Billy Flynn, el astuto abogado, juega un papel importante en la defensa y a pesar de sus crímenes, son declaradas inocentes por todas sus artimañas y popularidad. Chita Rivera, que protagonizó en la década de 1976 el exitoso musical Chicago , actuó en la segunda versión fílmica en 2002, protagonizada por Richard Gere, Rene Zellweger y Catherine Zeta Jones y dirigida por Rob Marshall.
* * *
Juana de Arco, en Burgos.
Basado en la leyenda de la heroína nacional francesa, el musical Juana de Arco se estrenó en Burgos, de la mano del Teatro Musical de Praga. La representación -"el mayor acontecimiento de la escena musical checa de los últimos años", según sus organizadores- está protagonizado por la mezzosoprano bratislava Lucia Soralová, que ha actuado en Praga en los principales papeles de otras producciones musicales como Miss Saigon , Drácula o Rocky horror show . Soralová está acompañada por el barítono Ladislav Spilka, el tenor Lukás Kumpritcht y el también barítono Ivo Hrbác, entre otros, además de la Orquesta Teatro Musical de Praga, dirigida por Martin Horejsi.
* * *
El ballet Mariinsky.
Dentro de la programación de la temporada 2006, el legendario Teatro Mariinsky, de San Petersburgo, el miércoles presentó un programa de ballet con obras de un acto: Metafísica, con música de Sergei Prokofiev; El manso , ballet clásico en tres escenas, con música de Rachmaninoff, y Le sacre du printemps , de Igor Stravinsky. Sin abandonar el estilo clásico que siempre distinguió a este legendario teatro, sus directivos incluyen también la danza moderna, en este caso con coreografía de Donvena Pandoursky y dirección musical de Valery Gergiev.
* * *
El Fausto de Calderón.
Antes de Goethe ya hubo autores que hablaron del mito de Fausto. Este es el caso de Calderón de la Barca, que en 1637 ya recurrió a esta leyenda en El mágico prodigioso , una obra que se escribió con motivo de la festividad del Corpus Cristi de Yepes. El resultado fue una comedia, que se desarrolla en Antioquía durante el siglo III, en la que combina elementos del mito de Fausto con episodios de las vidas de los mártires Cipriano y Justina, sin que falten escenas con reminiscencias a la comedia de enredo del Siglo de Oro. El diablo pierde una batalla con un sabio al que no puede hacer renegar de Dios. Contrariado, el demonio lo tienta con una bella dama, a la que, tras reiterados fracasos, sólo conseguirá a cambio de su alma. Con motivo de la conmemoración del 400 aniversario del Teatro Principal de Zamora, Juan Carlos Pérez de la Fuente hizo una versión de esta obra, que ahora se presenta en Madrid, en el teatro Albéniz, protagonizada por Jacobo Dicenta, en el papel de Cipriano, Beatriz Argüello, como el demonio, y Cristina Pons, como Justina.
* * *
Estreno de Mary Poppins.
Su bolso tapizado está listo, su paraguas está abierto, Mary Poppins llegó el jueves a Broadway, al magnífico New Amsterdam Theatre. Según la obra original de P.L. Traver y el célebre Walt Disney de 1964, la comedia musical Mary Poppins da a luz de nuevo a la familia Banks y su mágica niñera. Mary Poppins marca una primera colaboración entre Disney y Cameron Mackintosh. Ashley Brown interpreta a Mary Poppins; Gavin Lee, a Bert; Rebecca Luker, a Mrs. Banks. La puesta está basada en la obra original de P.L. Traver y de la película de Walt Disney, con música de Richard M. Sherman y Robert B. Sherman, a la que se agregaron nuevas canciones de George Stiles y Anthony Drewe.
* * *
Estilo fuego.
Los rusos han sido y siguen siendo notables artistas tanto en el campo de la danza, de la actuación, de la dramaturgia, de la composición musical. Grandes nombres engalanan la galería de creadores originales. Por eso, no es de extrañar que en Moscú exista una compañía de teatro denominada Fire Style, cuya característica principal es incorporar a la interpretación elementos ígneos. De esta manera, los actores, además de su papel específico, deben aprender técnicas circenses para poder hacer malabarismo con elementos llameantes.

Por Susana Freire

Els Propeller o com fer Shakespeare amb aquella alegria

23 de novembre de 2006

Presenten ‘L’amansiment de la fúria’ al Festival Temporada Alta
Comas Soler
Cultura
El Temporada Alta ha ofert al públic català una altra llaminadura teatral.Per segon any la troupe dels Propeller ha recalat al Teatre de Salt. Aquesta és una companyia anglesa que representa les obres del repertori xespirià tal com es feia a l’època elisabetiana, integrada exclusivament per homes. Però com aquell qui res. Com l’any passat, enguany es van quedar literalment amb el personal per la manera tan divertida, quasi descarada, de recrear Shakespeare. Ara han presentat ‘L’amansiment de la fúria’, No és de les obres més aconseguides de Shakespeare. Comença amb una mena de pròleg en què un tal Sly és enganyat per un noble per tal de fer-li creure que és tot un senyor. Entre els suposats luxes que componen la ficció apareixeran uns comediants que representaran la trama central de ‘L’amansiment’. La trama s’acaba amb l’insòlit monòleg d’una ja dòcil i convertida Katherine, que literalment proclama una deplorable apologia de la submissió de la dona al marit. Per sort, en aquest punt els xicots del Propeller es marquen una finta i, amb l’argúcia del teatre dintre del teatre, relativitzen la càrrega misògina del panegíric final. Perquè, si no, algú podria prendre’s aquest discurs com la tesi de l’autor.
Plaer, fidelitat i solvència
La companyia britànica han tornat a donar una extraordinària mostra de la seva filosofia bàsica: posar Shakespeare a l’abast de tothom. I amb més alegria que unes castanyoles. Un autèntic plaer. Per a ells i per al públic.Són boníssims. S’ha de veure com es mouen, canten, interpreten música, doblen i tripliquen personatges i, sobretot, com donen el text amb una elocució fidel i solvent. Sense cap recargolament. Tan planerament, que se’ls entén tot el que fan i diuen. Que n’aprenguin els de per aquí que quan fan Shakespeare van tan sobrats d’ínfules que el destrossen!

El musical 'Cabaret' recalará en Málaga en el Festival de Teatro


19 de novembre de 2006

ESTER REQUENA / MÁLAGA
PROTAGONISTA.
Marta Ribera interpreta a Sally Bowles. / SUR
EL MUSICAL
Título: 'Cabaret'.

Intérpretes: Marta Ribera, Víctor Marsan, Jesús Cabrero, Patricia Clark, Paco Lahoz y Manuel Rodríguez encabezan un reparto de 35 artistas.
Lugar: Teatro Cervantes (C/ Ramos Marín, s/n).

Fecha: Del 25 al 28 de enero, dentro del XXIV Festival de Teatro de Málaga.

Horario: Jueves 25, a las 20.30 horas.

Viernes 26 y sábado 27, a las 18.30 y 22.30 horas.

Domingo 28, a las 17.30 y 21.30 horas.

Precio: De 20 a 50 euros.

Entradas: Teatro Cervantes 952 224 109. Venta telefónica de entradas: 952 224 100. Uniticket: 902 360 295.

Año 1931. En un tren que va hacia Berlín viaja Cliff Bradshaw, un joven escritor americano que se traslada a Europa en busca de inspiración. Con esta escena comienza el musical 'Cabaret', que después de tres años en Madrid, el pasado verano comenzó una gira que del 25 al 28 de enero llegará al Teatro Cervantes dentro del XXIV Festival de Teatro de Málaga.Tras ostentar el récord de permanencia en cartel en la capital española, el espectáculo se ha replanteado escénicamente debido a la imposibilidad de convertir el patio de butacas en un auténtico cabaret. «Pese a este inconveniente, la obra continúa siendo interactiva con el público y los actores se mueven libremente por el teatro», explica la directora general de Stage Entertainment, Julia Gómez Cora, productores del espectáculo, cuyas entradas se pusieron ayer ya a la venta.Se trata, así, del mismo montaje que se presentó en el Nuevo Teatro Alcalá en Madrid y que ya han visto más de un millón de espectadores. «Sólo se han cambiado algunos de los protagonistas para poder mantener la frescura del espectáculo», detalla Gómez Cora.Cambio de nombresAhora Marta Ribera da ahora vida a Sally Bowles, «pero su interpretación es completamente distinta a la que en su momento realizaron Liza Minnelli o Natalia Millán», recalca la directora general de Stage Entertainment, que también son los responsables de musicales como 'Mamma Mia', 'La Bella y la Bestia' o 'El fantasma de la Ópera', entre otros.Un total de 35 actores se dan cita sobre el escenario entre cantantes, bailarines y músicos. «Y es que 'Cabaret' rompe el esquema clásico que sitúa a la orquesta en el foso. Aquí, está en escena, y los músicos son también protagonistas de la historia, por lo que también tienen que interpretar», recordó Gómez Cora. No en vano, 'Cabaret' es una historia dramática, pero con los grandes números musicales que todo el mundo recuerda de la película. La historia de 'Cabaret' es la misma que la de la exitosa película musical protagonizada por Liza Minnelli ambientada en el Kit Kat Club. Y es que el bar berlinés se convierte en un lugar en el que se pretende evadir toda realidad, disfrutando de la vida con una increíble ironía a pesar del tenso momento político que se vive en aquel año 1931. En este ambiente, el maestro de ceremonias (Víctor Masán) presenta la Alemania nazi de la época y conduce al espectador por dos historias de amor, la de la casera Fraulein Schneider (Patricia Clark) y su inquilino Herr Schultz (Paco Lahoz) y la de los dos protagonistas de la obra: el escritor Cliff Bradshaw (Jesús Cabrero) y la inolvidable cantante Sally Bowles (Marta Ribera).'Cabaret' cuenta con libro y música de John Kander, Fred Ebb y Joe Masteroff. La producción original fue dirigida por Sam Mendes, mientras que la adaptación española ha sido realizada por Moira Chapman.

Una nit a la cantina

24 de novembre de 2006
El Teatre Lliure porta a Barcelona 'La baraque', una taverna on pot passar de tot durant quatre hores

Teresa Bruna
En un viatge col·lectiu per terres de l'Est, us porten a una taverna típica, una barraca vellota de fusta amb moltes finestres. A l'entrada hi ha una cuina de campanya on una calderassa d'aram cou un ranxo que sembla cuinat pels àngels. Us en donaran? Diu que hi passareu quatre hores... Dins la barraca, una barra de bar amb begudes, taules llargues, el desordre dels llocs autèntics i una orquestreta zíngara que va tocant. Les bones vibracions us envaeixen, l'heu encertat! Només les necessitats biològiques us tornaran a la realitat: sou a la plaça Margarida Xirgu i els lavabos són dins del Teatre Lliure. Llavors contemplareu amb atenció La baraque, l'univers indescriptible creat pel teatre itinerant La Volière Dromesko, de Reims, i els bessons Petr i Matej, uns titellaires surrealistes i una mica nòmades, fills del cineasta Milos Forman. Us adonareu que també hi ha les caravanes on viuran fins al 3 de desembre.
La baraque és una taverna de debò, ni teatre ni circ, on cal compartir taula amb desconeguts. Al principi, silenci i expectació, tot escoltant l'orquestra. Els Forman passen per les taules, un capellà fa màgia de prop, de tant en tant apareix un teatret ambulant de titelles... Els clients es van deixant anar, comencen a compartir el vi...
Després de dues hores de sorpreses, la gent ha trencat el gel del tot. És l'hora de sopar, hi ha sopa calentona, exòtica, excel·lent, servida en plats i coberts de debò, com ho faria una taverna autèntica. A les taules es parla de la sopa i del pa com si tothom es conegués de tota la vida. Ningú pensa que això s'acabarà una hora o altra. Com a la vida, quan s'hi està bé.
La sintonia dels creadors
La baraque es va construir l'any 1998 i va transportant el seu petit món amunt i avall dins les caravanes quan surten bolos. "Costa quadrar les dates, perquè els Forman viuen a Praga i estan treballant en una òpera i nosaltres fem altres espectacles. Ara no tornarem a estar junts fins al març, a Segòvia", diu Christine Lavina de la companyia La Volière Dromesko.
Al malgrat tot espectacle, pensat minuciosament i amb text, cadascú hi aporta la seva empremta. Igor (Benoît Gonin) és el filòsof, amb frases com "el secret de la vida és un bon camuflatge; si no et veuen, ho pots fer tot". Lily (Christine Lavine) seria l'autèntica cantant d'un cabaret tronat, però té uns misteriosos animals que l'alcen a categoria de divina. "En tenim més, en altres espectacles hem tret fins i tot rates". Uix!
Als titelles dels Forman, preciosos, de fusta de diferents mides, i a ells mateixos, els toca la part més còmica, que sintonitza perfectament amb la resta. "El seu pare és el director de Hair, oi? Es nota que són fills d'un hippie", vam sentir al bar.
Avís: a molta penya del dia de l'estrena, generalment gent de la professió, premsa i convidats diversos, se'ls va fer curt i deien que hi volien tornar. Només hi caben 150 persones!

El Teatre del Sol estrenarà el musical 'Josep i l'increïble abric en technicolor' el setze de desembre


www.radiosabadell.fm
28 de novembre de 2006

El Teatre del Sol treballa a ple rendiment en el seu nou musical, Josep i l'increïble abric en technicolor, que s'estrenarà el setze de desembre. Ara, el repartiment apura les últimes setmanes d'assajos per acabar de fixar alguns serrells com la coreografia, el vestuari o l'escenografia. Joseph, el primer musical que va produir el tàndem format per Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, va néixer l'any 1968 com un simple projecte de final de curs, però ja s'ha convertit en un dels musicals més representats a tot el món. Els assajos del Teatre del Sol van començar fa sis mesos, de manera que el muntatge està prou aconseguit.
En aquests moments, el repartiment treballa per compaginar el text i les melodies amb el treball coreogràfic. El director del Teatre del Sol, Ramon Ribalta (a la fotografia, en primer terme), ha comentat que les coreografíes són extraordinàries: "És complicat quadrar els textos amb els moviments, però ja s'ha aconseguit en un 90%". I afegeix: "Ara falta per polir l'altre 10% abans de l'estrena". Joseph compta amb 22 actors a l'escenari, a més del cor format per tres grups de vint alumnes de
l'Escola de Música de la Creu Alta, és a dir, seixanta nens que segons Ribalta, "han assajat molt". Aquest gran repartiment, una escenografia potent i el fet que el públic sigui part activa del muntatge seran alguns dels atractius del musical que el Sol té la intenció de portar a Barcelona si supera la prova de Sabadell. A més, l'empresa britànica que representa els drets de Lloyd Webber està permanentment en contacte amb la companyia sabadellenca per saber com evoluciona la versió catalana del musical. "Els anglesos repassen totes les traduccions i els informem cada setmana, puntualment, de com van els assajos", diu Ribalta. Al gener, una delegació britànica visitarà Sabadell per comprovar el resultat final.
Segons el director musical, Oleguer Alguersuari, l'obra és efectiva perquè musicalment és "d'una bellesa molt gran". Alguersuari afirma haver tingut una sorpresa amb la peça perquè "és maca, atractiva, comercial i dolça, a més, toca tots el gèneres i estils i té moments corals molt imponents". De Webber ha dit que és "el millor i més impressionant" que ha sentit fent melodies de pop modern, de musical i de rock.

© Ràdio Sabadell 94.6. Prohibida la seva utilizació, reproducció o divulgació total o parcial sense esmentar-ne l'origen.

27 de novembre 2006

La Febre dels bloggers i els foto – bloggers arriba als joves de Sala Cabañes


foto: no se de qui es , però abans de demandar-me la retiro

A la foto en Pol assajant el salt del colom , per si aquest últim falla , es dona el “pinyo” baixant o s’estimba contra l’orquestra.

El jovent de Sala Cabañes a començat a donar d’alta una sèrie de bloggers que segurament faran la delícia de mes de un o una.

Per començar un de col·lectiu i cada dia un dels seus membres i afegeix foto , comentari o les dues coses a la vegada aquest el trobareu a


Però com no en tenen prou comencen a fer foto - bloggers individuals , molt originals per cert , en aquests moments tenim localitzats

Anna Capdaigua
http://www.fotolog.com/soclacapde
Marc Flynn
http://www.fotolog.com/marcflynn
Anna Montasell
http://www.fotolog.com/amannita
Els incombustibles Didac i Pol
http://www.fotolog.com/xipixop

i ja anirem descobrint de nous si algú en sap mes , me’ls pesarà "please"?

L’Estand del Centre a la Mostra d’Entitats en quatre imatges




fotos jordi ramon

Subirós s'inspira en Berger per donar veu als perdedors

24 de novembre de 2006

'King' s'estrena en una fàbrica que acollirà el Centre d'Arts Escèniques
FERRAN COSCULLUELA
GIRONA
El britànic John Berger és sens dubte un dels escriptors més destacats de l'actual panorama literari. Autor compromès i crític lúcid amb les profundes desigualtats de l'era moderna, la seva última novel.la, King, ha servit d'inspiració a la directora Carlota Subirós per portar a escena una obra de denúncia social, en què la barbàrie del capitalisme salvatge envesteix sense pietat un grup de barraquistes que han trobat el seu últim refugi en un abocador.King no és més que un gos (a qui dóna veu l'actor argentí Gonzalo Cunill). És la mascota d'uns avis que passen els dies al carrer, desposseïts de la que en un altre temps va ser una vida acomodada. Aquest animal, al qual tots confien els seus secrets i records, company de bromes i objecte d'ires desbocades, és la veu que amb els ulls arran de terra descriu més bé el panorama d'un món dur i cruel, però que també és combatiu i commovedor.PRESÈNCIA INCÒMODA"És una obra sobre el món dels perdedors", va explicar ahir Subirós. "Una crítica basada en la vida d'aquestes persones que, quan les trobem tirades al carrer, mirem cap a un altre costat perquè ens incomoden", va afegir la directora, que va elogiar la mirada sàvia de Berger, un dels escriptors que, segons ella, encara es fan escoltar, perquè encarnen "la veu de la consciència".Aquest espectacle, que s'estrena avui i que es representarà fins diumenge en el marc del festival Temporada Alta de Girona, servirà per donar a conèixer el que serà el futur Centre d'Arts Escèniques, l'antiga fàbrica de la Coma-Cros de Salt, "un magnífic i ara inhòspit espai" al qual l'organització recomana "anar-hi abrigat".L'elecció d'aquest desangelat escenari no és perquè sí. Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, va destacar que abans de prendre la decisió es van estudiar altres alternatives. "Finalment es va optar per aquesta antiga planta industrial, perquè la directora buscava un espai que parlés per si mateix. I quin lloc millor que una nau desmanegada per parlar del deteriorament social", va subratllar Sunyer.Una altra novetat exclusiva del festival de Girona és la col.laboració de l'actriu belga Viviane de Muynck i de l'intel.lectual marroquí Abdul- Aziz al-Muntassir, que aportaran la mirada a l'exterior que es busca per a aquesta nova instal.lació.

El grupo Gent de Manises representará dos obras en el teatro Patronato el próximo mes de diciembre

19 de novembre de 2006
Los próximos días 16 y 17 de diciembre, el grupo teatral Gent de Manises subirá al escenario del Teatre Patronato, para representar dos divertidas obras: ‘Pare vosté la burra, amic!’ y ‘ No es per ahí!’. El telón se levantará el sábado a las 22’30 horas y el domingo, a las 19’30 horas. El objetivo: dar rienda suelta a la afición por el teatro y llenar de vida el Patronato, haciendo de él un lugar donde los vecinos de Manises disfruten de sainetes y teatro a la antigua usanza.

El Teatre Regina adapta «El malalt imaginari» en clave musical


17 de novembre de 2006

SANTIAGO VELÁZQUEZ
BARCELONA.

Dieciocho años lleva Maria Agustina Solé en la dirección del Jove Teatre Regina y de la homónima compañía que ha estrenado «El enfermo imaginario» de Moli_re. Una árdua labor que pretende contrarrestar el creciente desinterés de la juventud por la lectura de los clásicos, que Maria considera un pilar fundamental de la educación, tan deshumanizada y «tecnoaborregante» en nuestros días por nuestros lares meridionales.
Lejos de espantar a los más jóvenes, esta adaptación de la obra de Moli_re contiene todos los ingredientes para «enrollar mogollón». No es cuestión de darles lo que les gusta, sino de «hacérselo atractivo y darles un margen de diez minutos», asegura la directora. Que comprueben por ellos mismos que «las problemáticas eran similares a las nuestras aunque las soluciones fueran distintas». En efecto, la comedia del dramaturgo francés es una crítica incisiva a la sociedad de su época, y concretamente a la falta de ética de unos personajes, entre ellos médicos, que se aprovechan de Argán, un ignorante hipocondríaco.
«Una «Argana» sería hoy en día una señora con muchas manías, una víctima perfecta de las cirugías estéticas» explica Maria, porque aunque los avances científicos sean evidentes, la naturaleza humana no ha variado tanto desde el siglo XVII, y las personas tenemos los mismos defectos y las mismas virtudes. Con ellos Moli_re hace maravillas y gracias a ellos la comedia no pasa de moda (a diferencia de la tragedia). Su estilo vivo y directo, su maestría en enlazar situaciones y construir personajes, cautivan igualmente a los niños de ahora que al Rey Sol.
Una adaptación muy musical
Si bien el fausto barroco de los escenarios, y los «trompe-l´oeil» difieren de los de la época, la esencia permanece muy cuidada. No deambulan monos ni bailan flamenco en el escenario como en la obra original, pero esta adaptación sobresale en virtud de su magnífica puesta en escena. Así, escenas enteras se han musicalizado, entre ellas la presentación del pretendiente de la hija de Argán, con lavativa incluida, que divierten sin igual. Según la directora «su función es entretener pero hacer pensar a la vez». El Jove Teatre Regina ofrece esta dualidad del arte: que es una experiencia placentera y necesaria para comprender la realidad. Sobre todo para los más jóvenes y para su futuro. Así lo sentenció Brecht: «Nuestro teatro debe fomentar la emoción de la comprensión y enseñar al pueblo el placer de modificar la realidad».

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...