24 de novembre de 2006
El Teatre Lliure porta a Barcelona 'La baraque', una taverna on pot passar de tot durant quatre hores
Teresa Bruna
En un viatge col·lectiu per terres de l'Est, us porten a una taverna típica, una barraca vellota de fusta amb moltes finestres. A l'entrada hi ha una cuina de campanya on una calderassa d'aram cou un ranxo que sembla cuinat pels àngels. Us en donaran? Diu que hi passareu quatre hores... Dins la barraca, una barra de bar amb begudes, taules llargues, el desordre dels llocs autèntics i una orquestreta zíngara que va tocant. Les bones vibracions us envaeixen, l'heu encertat! Només les necessitats biològiques us tornaran a la realitat: sou a la plaça Margarida Xirgu i els lavabos són dins del Teatre Lliure. Llavors contemplareu amb atenció La baraque, l'univers indescriptible creat pel teatre itinerant La Volière Dromesko, de Reims, i els bessons Petr i Matej, uns titellaires surrealistes i una mica nòmades, fills del cineasta Milos Forman. Us adonareu que també hi ha les caravanes on viuran fins al 3 de desembre.
La baraque és una taverna de debò, ni teatre ni circ, on cal compartir taula amb desconeguts. Al principi, silenci i expectació, tot escoltant l'orquestra. Els Forman passen per les taules, un capellà fa màgia de prop, de tant en tant apareix un teatret ambulant de titelles... Els clients es van deixant anar, comencen a compartir el vi...
Després de dues hores de sorpreses, la gent ha trencat el gel del tot. És l'hora de sopar, hi ha sopa calentona, exòtica, excel·lent, servida en plats i coberts de debò, com ho faria una taverna autèntica. A les taules es parla de la sopa i del pa com si tothom es conegués de tota la vida. Ningú pensa que això s'acabarà una hora o altra. Com a la vida, quan s'hi està bé.
Teresa Bruna
En un viatge col·lectiu per terres de l'Est, us porten a una taverna típica, una barraca vellota de fusta amb moltes finestres. A l'entrada hi ha una cuina de campanya on una calderassa d'aram cou un ranxo que sembla cuinat pels àngels. Us en donaran? Diu que hi passareu quatre hores... Dins la barraca, una barra de bar amb begudes, taules llargues, el desordre dels llocs autèntics i una orquestreta zíngara que va tocant. Les bones vibracions us envaeixen, l'heu encertat! Només les necessitats biològiques us tornaran a la realitat: sou a la plaça Margarida Xirgu i els lavabos són dins del Teatre Lliure. Llavors contemplareu amb atenció La baraque, l'univers indescriptible creat pel teatre itinerant La Volière Dromesko, de Reims, i els bessons Petr i Matej, uns titellaires surrealistes i una mica nòmades, fills del cineasta Milos Forman. Us adonareu que també hi ha les caravanes on viuran fins al 3 de desembre.
La baraque és una taverna de debò, ni teatre ni circ, on cal compartir taula amb desconeguts. Al principi, silenci i expectació, tot escoltant l'orquestra. Els Forman passen per les taules, un capellà fa màgia de prop, de tant en tant apareix un teatret ambulant de titelles... Els clients es van deixant anar, comencen a compartir el vi...
Després de dues hores de sorpreses, la gent ha trencat el gel del tot. És l'hora de sopar, hi ha sopa calentona, exòtica, excel·lent, servida en plats i coberts de debò, com ho faria una taverna autèntica. A les taules es parla de la sopa i del pa com si tothom es conegués de tota la vida. Ningú pensa que això s'acabarà una hora o altra. Com a la vida, quan s'hi està bé.
La sintonia dels creadors
La baraque es va construir l'any 1998 i va transportant el seu petit món amunt i avall dins les caravanes quan surten bolos. "Costa quadrar les dates, perquè els Forman viuen a Praga i estan treballant en una òpera i nosaltres fem altres espectacles. Ara no tornarem a estar junts fins al març, a Segòvia", diu Christine Lavina de la companyia La Volière Dromesko.
Al malgrat tot espectacle, pensat minuciosament i amb text, cadascú hi aporta la seva empremta. Igor (Benoît Gonin) és el filòsof, amb frases com "el secret de la vida és un bon camuflatge; si no et veuen, ho pots fer tot". Lily (Christine Lavine) seria l'autèntica cantant d'un cabaret tronat, però té uns misteriosos animals que l'alcen a categoria de divina. "En tenim més, en altres espectacles hem tret fins i tot rates". Uix!
Als titelles dels Forman, preciosos, de fusta de diferents mides, i a ells mateixos, els toca la part més còmica, que sintonitza perfectament amb la resta. "El seu pare és el director de Hair, oi? Es nota que són fills d'un hippie", vam sentir al bar.
Avís: a molta penya del dia de l'estrena, generalment gent de la professió, premsa i convidats diversos, se'ls va fer curt i deien que hi volien tornar. Només hi caben 150 persones!
La baraque es va construir l'any 1998 i va transportant el seu petit món amunt i avall dins les caravanes quan surten bolos. "Costa quadrar les dates, perquè els Forman viuen a Praga i estan treballant en una òpera i nosaltres fem altres espectacles. Ara no tornarem a estar junts fins al març, a Segòvia", diu Christine Lavina de la companyia La Volière Dromesko.
Al malgrat tot espectacle, pensat minuciosament i amb text, cadascú hi aporta la seva empremta. Igor (Benoît Gonin) és el filòsof, amb frases com "el secret de la vida és un bon camuflatge; si no et veuen, ho pots fer tot". Lily (Christine Lavine) seria l'autèntica cantant d'un cabaret tronat, però té uns misteriosos animals que l'alcen a categoria de divina. "En tenim més, en altres espectacles hem tret fins i tot rates". Uix!
Als titelles dels Forman, preciosos, de fusta de diferents mides, i a ells mateixos, els toca la part més còmica, que sintonitza perfectament amb la resta. "El seu pare és el director de Hair, oi? Es nota que són fills d'un hippie", vam sentir al bar.
Avís: a molta penya del dia de l'estrena, generalment gent de la professió, premsa i convidats diversos, se'ls va fer curt i deien que hi volien tornar. Només hi caben 150 persones!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada