Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris núria juanico. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris núria juanico. Mostrar tots els missatges

12 d’abril 2018

El món de les idees també és dels nens i nenes




La Mostra d’Igualada arrenca demà (avui) una edició guiada pel teatre que genera preguntes i reflexions

La Mostra d’Igualada vol acabar amb el monopoli del món de les idees que ostenten els adults. Per això la 29a edició de la fira de teatre infantil i juvenil, que arrenca demà i s’allargarà fins diumenge, seguirà el camí de la curiositat i la sorpresa nascudes a dalt dels escenaris. La Mostra vol donar ales al teatre que desperta reflexions i, per aconseguir-ho, ha programat 54 espectacles dels quals el públic surt amb un estol de preguntes al cap. “Ens adrecem als espectadors intel·ligents del present amb l’objectiu que el teatre familiar els faci pensar”, afirma el director de la Mostra d’Igualada, Pep Farrés.

La 29a edició arriba encapçalada per un gran interrogant col·locat en diferents espais -com una aula, un hort i un riu- que protagonitza el cartell de la fira. Com cada any els muntatges s’articulen en quatre itineraris en funció de l’edat dels espectadors als quals es dirigeixen: a partir de tres anys, a partir de sis, a partir de dotze i per a tots els públics. Els italians Factory Compagnia Transadriatica inauguraran avui la fira amb Diario di un brutto anatroccolo, una proposta de teatre-dansa sobre el rebuig per part de la família, l’escola, el món laboral i l’amor. La diferència també impactarà en altres muntatges com Mon ami le monstre, dels belgues Clair de Lune Théâtre, i L’ornet vol cantar, d’Inspira Teatre, mentre que Amour, de Marie de Jongh, i Gnoma, de Pea Green Boat exploraran les diverses maneres d’estimar.

Farrés subratlla que la Mostra creu “en la utilitat del teatre”, motiu pel qual han convidat creadors “que parlen de compartir idees, trencar murs i construir ponts”. En aquesta línia, a Igualada hi confluiran l’espectacle de circ Mur, de (Cia) 3, el teatre documental de Mos Maiorum (el costum dels avantpassats) i les migracions amb La casa perduda, de Teatre de l’Aurora, que porta a escena una obra d’una gran riquesa musical i visual.

Combatre el poder sense armes
Entre els interrogants que la fira vol suscitar hi ha qüestions sobre els límits de la ciència, que abordarà amb Laika, de Xirriquiteula Teatre, i El misteri de Fermat, de Teatre de l’Enjòlit. També es parlarà de combatre el poder sense fer ús de les armes amb B de Bareka i els seus Paràsits, un musical adreçat a adolescents que concep la joventut com un motor de canvi. Així mateix, la fira posarà damunt la taula la importància de viatjar per descobrir i entendre coses a través d’ Els viatges d’en Filalici, de la companyia El Dit al Nas. En total 53 companyies passaran enguany per Igualada, de les quals 40 són catalanes, vuit venen de la resta de l’Estat i quatre són internacionals. Entre aquestes últimes hi ha els italians Teatro delle Briciole, que reinventen el llibre animat en format teatral amb Pop up, i els francesos La Tournoyante, que estrenaran a Catalunya No/More.

Amb 104 representacions programades, Igualada acollirà 19 estrenes com Flou Papagayo, de Mumusic Circus, i Roig pèl-boig, de Mimaia Teatre. Més enllà d’atreure i crear nous públics, la fira també és un punt de trobada anual per a companyies i programadors. La Mostra funciona com un gran aparador escènic per nodrir les programacions familiars d’arreu de Catalunya i enguany espera rebre prop de 700 professionals del sector.

Cinc imperdibles de la Mostra d’Igualada
‘Xocolat’
La rutina s’enfronta amb la curiositat a la fàbrica de xocolata dels bascos Teatro Paraíso, que combaten la monotonia amb una obra per als més petits.

‘Mon ami le monstre’
A través d’un teatre de les ombres còmic, els belgues Clair de Lune Théâtre versionen la història de Frankenstein per parlar d’exclusió i rebuig.

‘Flou Papagayo’
Deliris i emocions prenen forma de la mà de Mumusic Circus, que escenifiquen incoherències curioses en una pista de circ.

‘Les Clinck’
Les Clinck contesten totes les preguntes fins que els n’arriba una que no té resposta. Una obra de Les Bianchis sobre l’origen de les idees.

‘Cospress’
Kimani explora l’obsessió pel culte al cos amb un espectacle de teatre físic i objectes, però sense paraules.

Publicat per
NÚRIA JUANICO Barcelona 11/04/2018
Una escena de l’espectacle inaugural de la Mostra, Diario di un brutto anatroccolo, de Factory Compagnia Transadriatica. / MOSTRA D’IGUALADA

04 de desembre 2017

Les lluites més salvatges s’apoderen del Temporada Alta



Pantalles que es mouen, ‘performances’ i taitxí a l’escenari dominen la creació contemporània

La silueta d’una persona ha fet un forat a la paret. Alguns el travessen amb un cert recel, d’altres amb frenesí per descobrir què s’amaga a l’altra banda. Qualsevol escenari és factible darrere aquest contorn humà que fa de porta a Ethica, perquè som a la Setmana de Programadors del Temporada Alta, en què el festival gironí dona via lliure a la creació contemporània. Aquest any han vingut una vuitantena de programadors de quinze països diferents per explorar els territoris més experimentals de l’escena nacional i internacional.

Del sostre alt del Centre Cultural La Mercè en penja una noia atrapada pel dit índex, aparentment l’única part del cos que la lliga a la corda des d’on es balanceja. Ella és un dels secrets que guarda la silueta de l’entrada, a través de la qual el dramaturg italià Romeo Castellucci ens aboca a les tenebres de la ment. Un immens gos negre miola metres més avall i totes les contradiccions existencials prenen la paraula. “Què és una ment atrapada en ella mateixa?”, es pregunta la mateixa ment, un garbuix de cossos apilonats amb veus submarines. A cavall del teatre i la performance, Castellucci busseja pels abismes del pensament a partir de potents imatges visuals d’on ningú en pot sortir indemne. La noia, cansada d’il·luminar “la vida que es veu”, brega per desfer-se de la corda. Ella no és l’única que lluita. Al Canal de Salt, una sala de vetlla blanca confronta dues dones i dos homes amb la incapacitat d’expressar el patiment. Són els quatre ballarins de iUanMi i acaben de viure una mort inesperada. La coreògrafa Lali Ayguadé, mare d’aquesta creació, els enfonsa en un laberint de convulsions silencioses, desmais truncats i abraçades que no arriben mai al seu destí per dibuixar amb els seus cossos el combat entre el que es mostra als altres i el que veritablement se sent. No cal articular cap paraula per entendre que la pèrdua és un telèfon despenjat sense ningú a l’altra banda. Tampoc podrien fer-ho: les frases dels intèrprets s’entrebanquen amb la hipocresia social, perquè aquí qui parla sincerament són els cossos, la gestualitat i el moviment. És la dansa després de la mort.

També hauran de ballar al seu ritme la Samra, la Sanae i la Nayua de No se registran conversaciones de interés quan s’assabentin que els seus respectius marits s’han immolat a Síria mentre elles els esperen, perdudes, a quilòmetres de distància. Ens ho expliquen a través dels auriculars que cada espectador rep just abans d’accedir a LaPlaneta. D’entrada escrea una imatge peculiar: una platea immòbil pendent del que li xiuxiuegen a l’orella.

A l’escenari hi ha les tres dones, i cadascuna d’elles s’ha apropiat d’un canal d’àudio, des d’on les sentim conversar per telèfon amb els marits, les amigues i la família. Aquí ficció i realitat són inseparables. El creador i director Roger Bernat s’ha nodrit de més de 14.000 fulls d’investigacions policials per donar forma a aquest muntatge de teatre documental. Les tres històries avancen paral·lelament i els espectadors tenim dues opcions. N’hi ha que es queden fixos en un canal, mentre que d’altres fem zàping per intentar que no se’ns escapi cap relat. L’esforç és en va, perquè l’obra constata precisament això, la incapacitat d’abraçar una realitat complexa, polifacètica i plena de ramificacions. Al final cadascú es fa a mida la seva pròpia història sobre l’Estat Islàmic espiant pel forat del pany tres dones agermanades per l’horror, l’extremisme i la religió.

Sacsejar consciències
A l’escenari del Teatre Municipal de Girona, la dramaturga brasilera Christiane Jatahy hi ha instal·lat una galeria d’art per representar-hi A floresta que anda. El lloc dels quadres l’ocupen grans pantalles mòbils en les quals homes i dones narren en primera persona situacions de violència social provocades pel capitalisme. “Som víctimes de la política. No podem pensar”, explica un noi congolès des d’una cuina. De sobte, el públic perd el privilegi de la passivitat. Un home posa la mà dins d’una bossa negra de pell i la treu impregnada de sang. Una noia remena les entranyes d’un peix mort que s’ha empassat dents humanes i un espectador reparteix bitllets (reals?) de cinc i deu euros tacats de sang. Com Lady Macbeth en la seva última aparició, la culpa és una densa ombra que sobrevola l’escenari. En el missatge final ressona Shakespeare: les coses seguiran immòbils fins que el bosc comenci a caminar.

Per sacsejar consciències, la companyia El Conde de Torrefiel ha muntat al Teatre de Salt una conferència, una classe de taitxí i una sessió de música electrònica. Tot forma part de Guerrilla, que contraposa la quotidianitat banal amb les guerres internes de cadascú. Mentre performers gironins ballen incansables en una rave passada de voltes, llegim històries personals que desemboquen a la reflexió. Guerrilla és un cant a l’avorriment contra les vides saturades d’impulsos i, sobretot, un crit al poder del pensament propi per escapar-se del riu cabalós que arrossega indiscriminadament totes les masses.

Publicat per
NÚRIA JUANICO Barcelona
Romeo Castellucci fa dialogar una noia penjada d’una corda amb un gos a Ethica. / GUIDO MENCARI / TEMPORADA ALTA

01 de novembre 2017

Filosofia i teatre per posar la realitat contra les cordes



La Maleta de Portbou i La Perla 29 fusionen les disciplines amb un cicle

Cal que se sàpiga la història de Pietro Bartolo
Passar comptes amb una adolescència traumàtica

La filosofia i el teatre es busquen des de temps immemorials. “Moltes idees filosòfiques estan lligades a les tragèdies gregues. Pràcticament podem dir que van néixer juntes”, afirma el filòsof i escriptor Josep Ramoneda. Aquesta relació ancestral actualment continua viva. Per donar-li un nou espai i alimentar els seus fruits, la revista La Maleta de Portbou, dirigida per Ramoneda, i la companyia La Perla 29, amb Oriol Broggi al capdavant, han ideat el cicle Escenes de filosofia i teatre. Les nits de La Maleta a La Perla. De dijous a dissabte vinent, la iniciativa convertirà la Biblioteca de Catalunya en un refugi perquè les dues disciplines dialoguin i, juntes, interroguin la realitat.

“Unirem la posada en escena i la reflexió per generar una constel·lació de preguntes”, apunta Broggi. Els detonants de les qüestions filosòfiques seran xerrades, monòlegs, conferències i escenificacions programades en tres jornades concebudes com tres actes teatrals, que s’allargaran des de les sis de la tarda fins a la mitjanit. L’escenògraf francès Jean Guy-Lecat, que ha treballat amb dramaturgs de prestigi internacional com Peter Brook, encetarà el cicle amb una conferència inaugural sobre la relació entre teatre i pensament. “Necessitem restituir el sentit de les paraules en el món actual. És lògic que filosofia i teatre es tornin a interpel·lar”, subratlla Ramoneda, que assenyala que amb aquesta iniciativa esperen que les dues disciplines es retroalimentin, de manera que “la filosofia sigui una experiència escènica i el teatre s’encarni en la filosofia”.

Pensat com un festival cultural
A part de crear un espai de trobada, el cicle Escenes de filosofia i teatre està pensat com un festival cultural. Ramoneda apunta que les jornades són llargues amb la voluntat “que la gent vagi on més li interessi”. Les entrades són diàries, inclouen totes les activitats de cada jornada i tenen un preu de 10 euros cadascuna.

El cicle no seguirà un fil conductor temàtic sinó que es guiarà per reflexions i línies de pensament que aflorin a partir de petites posades en escena a càrrec d’actors de La Perla. El primer dia Ernest Villegas interpretarà el monòleg Un obús al cor, de Wajdi Mouawad, que donarà peu a una conversa entre la dramaturga Victoria Szpunberg i l’investigador de les arts escèniques Óscar Cornago sobre el pensament a escena. Els vincles entre realitat i ficció prendran l’escenari a la segona jornada amb la interpretació de textos de Txékhov, Pirandello, Nietzche, Borges i Shakespeare. El filòsof José Luis Moreno Pestaña i l’escriptora Remedios Zafra estiraran el fil d’aquests autors i debatran sobre escenografia del subjecte, com es construeix un personatge i la seva identitat. Sobre aquesta qüestió també en parlaran l’escriptor Andrés Barba i el teòric de la literatura Antonio Monegal. Per a aquells que busquin un ambient més distès, La Maleta de Portbou i La Perla 29 han organitzat dos cafès filosòfics en què s’abordarà la dimensió pública del teatre i el paper de l’actor a l’hora de divulgar el pensament. El primer serà divendres i estarà protagonitzat per Broggi i Ramoneda, mentre que el segon tindrà lloc dissabte amb Francesc Orella i Enric Puig.

El cicle també analitzarà el paper del teatre en la societat i les fronteres entre la realitat i la ficció i la veritat i la mentida, “que aquests dies estan molt de moda”, apunta Broggi. El dramaturg concep les jornades com “un experiment amb temes complicats com a punt de partida”, a través dels quals volen “que l’espectador entri a dins de l’univers teatral”. De fet, el teatre marcarà el cicle no només com a disciplina per dinamitzar el pensament, sinó també “com un mirall de la vida que interroga la realitat”.

El filòleg i escriptor José María Ridao clourà el cicle amb una conferència sobre el teatre en la societat actual. La voluntat dels organitzadors és que les jornades es converteixin en una cita anual. “Ja tenim alguns noms compromesos per a la pròxima edició”, avança Ramoneda.

Publicat per
NÚRIA JUANICO Barcelona
Una escena d’Un obús al cor, que es representarà durant el cicle Escenes de filosofia i teatre. / BITO CELS / LA PERLA 29

02 d’agost 2017

El primer Grec de Francesc Casadesús tanca amb un 7% més d'ocupació



El festival rep 121.795 espectadors i ven 10.000 entrades més que el 2016
El primer festival Grec dirigit per Francesc Casadesús tanca amb més ocupació i més entrades venudes que el 2016. En l'edició d'enguany, el festival ha rebut 121.695 espectadors que han passat per alguna de les 102 propostes escèniques del Grec. A les sales de Montjuïc hi han assistit 55.994 persones, mentre que els espais del Grec ciutat han acollit 56.950 espectadors. En termes d'ocupació, el festival creix respecte l'edició anterior i passa d'un 69% a un 75% d'ocupació. També s'han venut 10.000 entrades venudes més respecte el 2016.

El balanç del festival per part de Casadesús i de l'Ajuntament és satisfactori. "Hem aconseguit atreure una base àmplia de gent. Pel festival hi han passat públics molt diversos", afirma Casadesús, que destaca que "el 81% dels espectadors d'enguany són nous públics", un fet que indica que s'ha aconseguit "eixamplar la base social del festival". Casadesús també ha valorat en positiu la rebuda dels espectacles internacionals, alguns dels quals han exhaurit les entrades. "Les propostes de Complicité, Dimitris Papaioannou i James Thierré han aconseguit un 100% d'ocupació. Això indica que la gent les ha percebut com ocasions úniques i potencia la idea de festival", destaca el director del Grec. També ha subratllat que "la programació internacional ha estat més ben rebuda que en ocasions anteriors".

Algunes propostes musicals i de dansa se situen entre les estrelles del Grec d'aquest any. L'espectacle inaugural de la Dresden Frankfurt Dance Company, el concert 'Rumberos, pugin a l'escenari', la 'Nit de musicals' i les actuacions de Mishima i Jordi Savall van esgotar les seves localitats al Teatre Grec, que ha estat "el motor del festival". Pel que fa a la rebuda de les propostes del Grec ciutat, Casadesús ha destacat 'Bodas de sangre', 'Un tret al cap' i 'Eva', que faran temporada a les sales barcelonines a partir del setembre, com també 'Calígula' i 'Troyanas'. "No només volem ser un aparador, les propostes del festival han de tenir continuïtat la resta de l'any. Volem ser una cantera de projectes", assegura Casadesús, que ha avançat que ja està rumiant sobre com serà l'edició del festival de l'any vinent.

Publicat per
NÚRIA JUANICO
Un espectacle del Grec de l'edició passada / C. CALDERER