30 de juny 2019
Els Pastorets 2019 del Amics dels Pastorets de Granollers
Programació Familiar
Temporada: 2019-2020
A partir del dijous 26 de desembre, a les 19:00
Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torras tornen a pujar a
l’escenari, més divertits, trempats i innovadors que mai. Una posada en escena
pensada per a tots els públics i per ser gaudida en família.
Preus de 8 € a 15,00 €
Fitxa Artística
Direcció: Daniela De Vecci
Dramatúrgia: Albert Pijuan
Interpretació: Amics dels Pastorets de Granollers
Duració de l’espectacle
100 minuts
Edat recomanada a partir de 5 anys
Teatre Auditori de Granollers
Etiquetes de comentaris: amics dels pasorets de granollers, coordinadora de pastorets de catalunya, els pastorets, pastorets a catalunya
XV Muestra de Teatro Aficionado “Villa de Paredes de Nava”, Palencia.
El Grupo de Teatro Aldagón, convoca la XV Muestra de Teatro
Aficionado “Villa de Paredes de Nava” y que se celebrará en Paredes de Nava los
días 28 Octubre, 2, 9, 16, 23 y 30 de Noviembre y 7 y 14 de diciembre de 2019,
quedando este último día para la clausura que correrá a cargo del grupo
organizador.
Las representaciones tendrán lugar en el Salón de Actos del
Ayuntamiento, a las 20.30 horas (excepto el acto de clausura que dará comienzo
a las 20:00 horas)
Se podrán presentar a la XV Muestra de Teatro Aficionado
“Villa de Paredes de Nava” todos los grupos aficionados del territorio español
con cualquier género literario representado íntegramente en castellano.
No se admitirán obras cuya duración sea inferior a 60
minutos ni superior a 2 horas, no computando los posibles descansos.
Para participar, es necesario remitir la FICHA de
Inscripción junto con la documentación indicada en las BASES a:
XV Muestra de Teatro Aficionado “Villa de Paredes de Nava”
A/A de Mª José Zapatero Lerma
C/ Barrio Nuevo, 7 – 1º izquierda
34300 - Paredes de Nava (Palencia)
El plazo de presentación de la documentación quedará cerrado
el 10 de JULIO de 2019.
Serán seleccionados 6 grupos participantes y 6 reservas.
La gestión y pago de la SGAE (derechos de autor) correrán a
cargo de cada grupo seleccionado, no haciéndose cargo la Organización de este
incumplimiento.
En el acto de clausura el Jurado Oficial otorgará los siguientes
premios:
Mejor obra: 1 000€ + Trofeo + diploma.
Premio especial del público: 800€ + Trofeo + diploma.
Mejor montaje escénico: Trofeo + diploma.
Mejor dirección: Trofeo + diploma.
Mejor actor protagonista: Trofeo + diploma.
Mejor actriz protagonista: Trofeo + diploma.
Mejor actor de reparto: Trofeo + diploma.
Mejor actriz de reparto: Trofeo + diploma.
Todos los grupos participantes, a excepción del que consiga
el premio a la mejor obra y el premio especial del público, recibirán, en concepto
de gastos de representación una ayuda económica de 600 €. Esta cantidad se verá
reducida en el caso de no haber satisfecho los derechos de autor, y por el
importe de los mismos.
Todos los grupos participantes deberán estar
obligatoriamente representados en la gala de clausura por 2 componentes que
figuren en el reparto. La no asistencia implica la renuncia a la cantidad
fijada por la organización (premios o ayuda económica).
Para más información:
Arturo Sánchez: 610 984 838
Luis Ángel Antolín 650 318 137
Javier Pajares 646 131 163
e-mail: teatroaldagon@yahoo.es
+ info
Etiquetes de comentaris: muestra nacional de teatro aficionado villa de paredes de nava, teatro aficionado
29 de juny 2019
Ramon Giné, nou director artístic de la Mostra d'Igualada
Rellevarà Pep Farrés, que s'havia fet càrrec de
l'esdeveniment des del 2015
Ramon Giné ha sigut nomenat nou director artístic de la
Mostra Igualada, després de més de vint anys de trajectòria en el sector
cultural. El projecte per configurar la nova línia artística de la Mostra
presentat per Giné ha obtingut la millor puntuació de les tres propostes
presentades.
La direcció artística s'ha assignat a través d'un concurs
públic, avaluat per una comissió formada per representants de diverses
administracions i agents del sector. La proposta ha destacat perquè Ramon Giné,
que ha participat diversos anys en la Mostra en diversos perfils, l'ha
compartit amb diversos professionals del sector per-la al caràcter estratègic
de la Mostra d'Igualada.
Postgraduat per la Universitat de Barcelona en producció i
gestió d'espectacles, Ramon Giné es va iniciar amb companyies com Zum Zum
Teatre, la companyia de comediants La Baldufa i el Centre de Titelles de
Lleida. Va dedicar-se a la producció artística i a la gestió cultural i en els
últims quatre anys ha sigut el tècnic de Cultura, Joventut i Festes de
l'Ajuntament de Juneda i el responsable de la programació del Teatre Foment.
Giné relleva Pep Farrés, creador de la companyia Farrés
Brothers i Cia i que s'havia fet càrrec de la Mostra des del 2015. Giné serà el
director artístic durant els pròxims dos anys, amb la possibilitat de prorrogar
el càrrec fins al 2023.
La fira de referència de les arts escèniques del territori
català tindrà lloc a la capital de l'Anoia, en la 31a edició, del 26 al 29 de
març de 2020.
+ info
Etiquetes de comentaris: mostra de teatre de igualada, ramon giné
'Pornopop': un musical juvenil sobre el reencuentro de una banda femenina
El Versus Glòries estrena esta comedia agridulce con
canciones creada por Laia Alberch y Marc Sambola
Destaca por el trabajo de sus cinco protagonistas, su música
muy variada y su cuidado por los detalles
Pornopop es el nombre de una banda musical islandesa formada
por dos hermanos de ese frío país y también el de un combo argentino liderado
por Candelaria Molina. Será casualidad, pero ésta es también la denominación
escogida para un simpático musical centrado en un antiguo grupo femenino que
eligió también este provocativo nombre. Se trata del nuevo espectáculo creado
por el músico Marc Sambola (Per si no ens tornem a veure, Artaban la llegenda
del quart rei mag) y la actriz Laia Alberch (Cites, Magenta) producido por
Daniel Anglés que puede verse en el Versus Glòries. Es una obra de reencuentros
entre mujeres muy distintas salpicada por unas cuantas canciones y unas
actrices espléndidas.
La escenografía inicial es sencilla y aprovecha al máximo
las reducidas dimensiones del espacio repartida por sus cuatro esquinas y
presidida por varias farolas. En una de ellas se encuentra un par de sillas y
mesas como de terraza de bar, la segunda es una bañera, también hay un banco y…
¡un retrete! El guitarrista está camuflado tras una de ellas y también hay un
órgano preparado al fondo.
Cinco jóvenes muy distintas
La trama arranca cuando una de ellas, la más pija y
caprichosa (Maria Codony), envía una carta a sus antiguas amigas para que
vuelvan a verse las antiguas componentes del grupo siete años después de su
separación y comunicarles que va a casarse. En contraste, otra de ellas (Clara
Solé) es un auténtico desastre, no tiene dónde caerse muerta, vive de resaca en
resaca, malhumorada y con deudas; su hermana se ha convertido en monja (Blanca
Guerrero) y parece casi invisible pero va ganando en protagonismo
progresivamente hasta (casi) sacudirse los hábitos y la restante es mimo (Ginna
Munné) y se desenvuelve en su vida diaria de esa manera en muchas ocasiones (su
trabajo tiene momentos deliciosos). La quinta integrante del reparto (Iskra
Bocanegra) da vida a varios personajes entre otros el de un misterioso hombre
vestido con americana y corbata.
El encuentro estará repleto, como era de esperar, de
reproches por enfrentamientos del pasado y se acabarán diciendo las verdades a
la cara para que, como también suele pasar en este tipo de historias, un
acontecimiento inesperado provoca que vuelvan a descubrir lo que las unía. Sí,
quizás su esqueleto argumental no resulta especialmente original, pero la
frescura y espontaneidad de sus intérpretes consigue mantenernos atentos.
Los mejores momentos del espectáculo
Durante ese trayecto viviremos algunas situaciones cómicas cómo
la memorable escena del predictor, una conversación en la que Codony se expresa
moviendo solo las piernas en la bañera, una caricatura masculina (en forma de
amante) y también momentos de emoción como la hermosa historia de amor de la
chica apasionada por la mímica. También hay mucha ironía, en especial en la
relación entre dos personajes antagónicos como el de la novia, dispuesta a todo
para tener una vida acomodada, y su opuesta, su antigua compañera que no tiene
dinero y vive tirada en la bañera. Y también hay algún que otro giro sorpresa.
Las canciones subrayan las emociones de los personajes, sus
ilusiones, sus romances pero también pueden ser explosivas como la
divertidísima parodia que interpreta la religiosa cuando ya está de vuelta de
todo o la que cierra el espectáculo, la punkie I don’t wanna be like you, que
vendría a ser algo así como el reverso oscuro del Quiero ser como tú de El
libro de la selva. Destaca también la inteligente iluminación capaz de
convertir el escenario en una discoteca u otros espacios y las coreografías que
se ciñen, por lo general, a pequeños movimientos sencillos pero muy eficaces.
Muchos atractivos para descubrirla
Es un montaje con varias escenas muy ingeniosas y que
resulta algo perjudicado por su desenlace que resulta algo alargado (hay varios
finales posibles antes del definitivo). De todas maneras vale la pena descubrir
este original retrato femenino, sobre los sueños y decepciones de unas chicas
con las que cualquiera puede sentirse identificado. Una obra en la que se nota
mucho trabajo previo, muchos detalles muy cuidados, una música muy variada que
pasa por diferentes registros y, sobre todo, un excelente elenco de actrices
que se meten en la piel de sus personajes y se convierten en ellos como por
arte de magia. Muchos motivos para dejarse llevar por ellas y sentirse su
cómplice durante una hora y media.
+ info
Etiquetes de comentaris: laia alberch, marc sambola, musicals a barcelona, pornopop el musical, versus teatre de barcelona de glòries
28 de juny 2019
Àngels, dimonis i...Pastorets? : Els Pastorets de Canovelles
Fitxa artística
Direcció: Raquel Druguet i Marc Bachiller
Producció: Pastorets de Canovelles
Interpretació: Pastorets de Canovelles
Els pastorets de Canovelles fem anys i per celebrar-ho volem
compartir una obra nova, de creació pròpia, una visió pròpia d’un tema de fons
dels pastorets tradicionals: la lluita entre el bé i el mal.
Uns Pastorets molt diferents!
26 de desembre a les 19:00 hores
28 de desembre a les 19 hores
29 de desembre a les 19 hores
Teatre Auditori Can Palots
Carrer Barcelona, 8,
Canovelles, Barcelona
Telèfon: 938 46 80 54
Des de 3 €
+ info
Etiquetes de comentaris: coordinadora de pastorets de catalunya, els pastorets, pastorets a catalunya, pastorets de canovelles
Mudanza show. Espectacle de dansa amb Carlos Romero i Tania Martin
Carlos Romero i Tania Martin presenten un espectacle que
posa simultàniament en escena dansa espanyola, música, moda i teatre,
convertint el teatre en un club de jazz clandestí dels temps de la llei seca
americana.
La tarifa reduïda és per a socis del Foment Mataroní, socis
Club TR3SC, socis Òmnium Cultural, jubilats, abonats al Teatre Monumental,
Carnet Jove, Carnet Blau i persones amb mobilitat reduïda.
Organitzen: Foment Mataroní i Direcció de Cultura de
l'Ajuntament de Mataró
+ info
Divendres 28 de juny de 2019
20.30 h
Teatre Monumental
20 euros | 18 euros tarifa reduïda
Etiquetes de comentaris: carlos romero, cultura mataró, mudanza show, tania martin
El festival de artes escénicas llenará de magia y teatro La Laboral
La segunda edición del Festival de Artes Escénicas ofrecerá
propuestas escénicas para públicos a partir de los seis meses entre el 19 y el
21 de septiembre en el Espacio Singular Rincones y Recovecos de Laboral Ciudad
de la Cultura.
"Secreto de familia", de Tras la Puerta Títeres;
"La máquina", de Héctor Sansegundo; "Pinxit" de Baychimo
Teatro; "En un rincón de la galaxia", de Teatro del Cuervo; "La
Encerrona", de Pepe Viyuela, y el estreno absoluto de
"Umbilical", de Cal y Canto, son los primeros espectáculos
confirmados para esta edición.
Según ha informado la organización, los abonos para Rincones
y Recovecos salen a la venta a partir de las 12:00 horas de este martes.
+ info
Etiquetes de comentaris: festival de artes escénicas de gijón, la laboral
27 de juny 2019
Julio Manrique, Pere Arquillué, Joan Lluís Bozzo i Clara de Ramon, protagonistes teatrals a Mataró
La temporada estable de teatre i dansa de tardor presenta un
total de cinc muntatges i els abonaments ja estan a la venda
Julio Manrique, Pere Arquillué, Clara de Ramon, Alfredo
Sanzol, Joan Lluís Bozzo, Maria Campos i Marta Marco, són alguns dels grans noms
de la programació de la pròxima Temporada Estable de Teatre i Dansa al Teatre
Monumental. La temporada va del 27 de setembre a l'1 de desembre i compta amb
un espectacle de dansa, un espectacle multimèdia i tres obres de teatre - una
de les quals amb doble funció. Ja es poden adquirir els abonaments, que
permeten un descompte del 40%. El preu dels abonaments és de 68,40 € a la
platea i de 57 € a l’amfiteatre. A partir de l’1 de juliol es podran comprar
les entrades individuals.
La temporada arrencarà el 27 i 28 de setembre amb
'Jerusalem', obra protagonitzada per Pere Arquillué i dirigida per Julio
Manrique que després de l’estrena al festival Grec d’enguany començarà la gira
per Catalunya a Mataró. El muntatge s'inspira en Jerusalem, un himne compost per
Sir Hubert Parry sobre uns versos de William Blake el 1916. Entre el
repartiment, destaca la mataronina Clara de Ramon.
El 12 d’octubre els espectadors del Teatre Monumental podran
veure “La Tendresa”. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana
de l’aclamada comèdia romàntica d’Alfredo Sanzol “La ternura”. El teatre donarà
pas als nous formats escènics amb “Birdie” de l’Agrupación Señor Serrano. Un
espectacle multimèdia amb vídeo en directe i manipulació d’objectes que es
podrà veure el dissabte 26 d’octubre.
La quarta cita de la temporada serà el 10 de novembre amb la
dansa de Guy Nader i Maria Campos “Set of Sets”. Sobre l’escenari set ballarins
indaguen en la idea del temps entès “com un infinit”, en un espectacle que ha
viatjat a França, Bèlgica, Holanda, Líban, India i Corea del Sud, entre
d’altres. El cicle s’acabarà l’1 de desembre amb “La reina de la bellesa de
Leenane” de Martin McDonagh. Julio Manrique dirigeix aquest drama sobre la
solitud, la sinceritat i les relacions entre les persones i la família que
compta amb Marta Marco i Ernest Villegas entre el repartiment.
+ info
Etiquetes de comentaris: cultura mataró, temporada estable de mataró
I Jornadas Nacionales de Teatro Aficionado “Ciudad de
Úbeda", Jaén.
Convocadas las I Jornadas Nacionales de Teatro Aficionado
“Ciudad de Úbeda destinadas a Componentes de compañías, grupos y asociaciones
de Teatro Aficionado de ámbito nacional o simplemente personas que a título
individual estén interesadas en participar.
En este enlace se puede descargar el Programa completo
donde, además del programa, se recogen las condiciones para poder presentar
comunicaciones sobre “Experiencias Relevantes de Teatro Aficionado” y para
poder participar en la I Muestra de Teatro Corto en “Escenarios Patrimonio de
la Humanidad”
PROGRAMA
SÁBADO, 27 DE JULIO
SESIÓN DE MAÑANA
10:15 a 10:30. Recepción y bienvenida de participantes.
Presentación del programa de actividades.
10:30 a 11:30. Sesión de Bailoterapia para todos los
participantes. Dinamizada por Pilar Alises Mora
11:30 a 14:00.
Talleres. Sesión 1ª. Formación de grupos, plan de trabajo e inicio.
SESIÓN DE TARDE
16:30 a 18:30. Comunicaciones “Experiencias relevantes de
Teatro Aficionado”.
18:30 a 19:30. Talleres. Sesión 2ª.
20:00 a 20:30. Cata de aceite.
20:30 a 21:30. Representación de Teatros Cortos en “Escenarios Patrimonio de la Humanidad”.
ACTIVIDAD OPCIONAL
22:00 a 01:00. Cena y velada nocturna con actuaciones
improvisadas por parte de los participantes. (En el hotel Ciudad de Úbeda)
DOMINGO. 28 DE JULIO
SESION DE MAÑANA
09:30 a 11:30. Talleres. Sesión 3ª. Finalización de
trabajos.
11.30 a 11:45. Descanso. Café.
11:45 a 12:45. Presentación de una muestra del trabajo
realizado por parte de cada grupo taller.
12:45 a 13: 00. Valoración de las Jornadas.
13:00. Clausura.
EXTRACTO DE TALLERES
Sesión inicial de Bailoterapia.
Dña Pilar Alises Mora.
Taller 1. Escribir la escena (otros caminos para la creación
escénica)
D. Pedro Lendínez de Haro.
Taller 2.- Fundamentos básicos de interpretación.
Dña María Eugenia Moya Serrano.
Taller 3.- Canto aplicado al teatro.
Dña Guadalupe Díaz Victoria.
Taller 4- Danza aplicada al teatro
Dña Begoña Ruiz Ropero.
Taller 5. Taller de clown para niñ@s.
D. José Ignacio Álvaro Páez. “Toiacho”
Para cualquier duda o para ponerse en contacto con los
organizadores de las jornadas se dispone de la siguiente dirección de correo
electrónico: jorteubeda@gmail.com
+ info
https://teatroaficionado.blogspot.com/2019/06/i-jornadas-nacionales-de-teatro.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+blogspot/CyVS+(Teatro+aficionado)Etiquetes de comentaris: certamen andaluz de teatro aficionado ciudad de úbeda jaén, teatro aficionado
26 de juny 2019
L’Aula de lectura darrera activitat de la temporada teatral de Sala Cabanyes aquest vespre a la Saleta
La Aula de lectura és una activitat que té lloc tots els
dimecres de la temporada teatral oberta a totes aquelles persones interessades
a participar-hi, dirigida per Encarna Hernández i la Immaculada Llorens
La proposta que ens ofereixen En aquesta ocasió podrem
gaudir d’un text de Maria Aurèlia Capmany, “Lo color més blau”, en motiu del
centenari del seu naixement.
26 de juny de 2019
A les 20,00 hores
La Saleta del Centre Catòlic de Mataró
Aforament limitat
Etiquetes de comentaris: aula de lectura de sala cabanyes, lo color més blau, maria aurèlia capmany, sala cabanyes de mataró
El 'Grec 2019' comença amb música contemporània i viatja d'Oceania a Amèrica
Un concert de la formació de música contemporània de San
Francisco Kronos Quartet amb projeccions d'Alba G. Corral obrirà el dimecres,
26 de juny, l'edició de 2019 del Grec Festival de Barcelona, que ens proposa un
viatge escènic entre Austràlia i el continent americà.
Dansa, circ, teatre, cinema, creacions tan interessants com
difícils de classificar... Tot passarà
durant el mes de juliol (les entrades per als espectacles ja són a la venda,
tant on line com a Tiquet Rambles), encara que la inauguració del Grec 2019
serà una mica abans, els dies 26 i 27 de juny, amb una celebració de la música
contemporània a la qual s'afegiran joves intèrprets de l'Escola Superior de
Música de Catalunya (ESMUC).
Sí, els grans protagonistes seran els Kronos Quartet (a la
imatge), una formació especialment coneguda amb quaranta-cinc anys de trajectòria,
però també hi haurà els visuals de l'artista i tecnòloga creativa Alba G.
Corral, una reina de la creació audiovisual en directe que posarà les imatges
que veurem durant el concert. Als jardins del Teatre Grec (Roserar Amargós),
diversos quartets formats per músics joves interpretaran també peces d'un
repertori de Kronos Quartet especialment pensat per a l'aprenentatge.
A partir d'aquí començarà un viatge que, aquest juliol,
recorrerà les escenes d'Oceania, bàsicament Austràlia, i d'Amèrica del Nord.
Companyies de dansa com la de Lucy Guerin o la Sydney Dance Company (ab
[intra]), dirigida pel català Rafael Bonachela, mostraran el seu talent, igual
que companyies de circ ja conegudes com Circa (que oferirà l'espectacle En
Masse al Palau de la Música Catalana), o els més joves Gravity & Other
Myths i el seu espectacle Backbone, que es veurà al Teatre Grec.
Són només alguns exemples d'espectacles procedents
d'Austràlia, des d'on el festival viatja cap a Amèrica del Nord. I és que
enguany veurem grans espectacles procedents dels EUA que van de la dansa de la
companyia de dansa contemporània A.I.M, de Kyle Abraham, un dels més joves i
brillants ballarins i coreògrafs de l'escena dels EUA, a la gran festa musical
(tota una cerimònia de masses extravagant i divertidíssima que celebra la vida
i l'activisme) protagonitzada per l'artista Taylor Mac.
La iconoclasta Nora Chipaumire i els seus muntatges
ferotges, entre la música i la performance, el jazz amb accent flamenc de Chick
Corea (The Spanish Heart Band) o una col·laboració de The Mamzelles amb el
director Jason Trucco i el mític escenari de La MaMa de Nova York (Richard III
And They've Never Heard Of Love) formen part d'una programació amplia i diversa
amb moltes sorpreses. Voleu veure Cesc Gelabert ballant una composició d'un
pioner del minimalisme sota una llum especialíssima? Haureu de venir a veure
Framing Times al Mercat de les Flors.
I és que grans noms de l'escena internacional passen aquest
juliol per Barcelona. Aquí han creat el seu nou espectacle els Peeping Tom, una
companyia de dansa-teatre que ja fa anys que fascina el públic barceloní i que
ara tanca una trilogia de tema familiar amb Kind, al TNC. El Ballet BC
Vancouver de la coreògrafa Emily Molnar mostrarà al Teatre Grec tres coreografies
signades per dones. També seran a la ciutat Ivo van Hove i l'Internationaal
Theater Amsterdam, que adapten a escena un best-seller especialment dur titulat
Tan poca vida. I debutarà al festival la gran actriu francesa Isabelle Huppert,
que interpreta la reina Maria d'Escòcia a les ordres de Robert Wilson a Mary
said what she said. I al Museu Nacional, a Montjuïc, el públic trobarà una
instal·lació de William Forsythe especialment divertida que seduirà per igual
els adults i els més joves. Val a dir que, precisament, en aquesta edició els
espectadors joves seran objecte d'atenció especial, amb activitats i muntatges
teatrals (com ara Future lovers, de La tristura o la nova posada en escena del
Manes de La Fura dels Baus).
Sol Picó presenta coreografia (Animal de séquia) en una
edició del festival on també porten novetats des de companyies com Sixto Paz
(Así bailan las putas) a les T de Teatre (Cançó per tornar a casa), la pallassa
Pepa Plana, que reviu en clau femenina els números clàssics de pallassos (Veus
que no veus) o el dramaturg Jordi Casanovas, que presenta VALENCiANA (La
realitat no és suficient). La coreògrafa i ballarina Lali Ayguadé, amb Guilhem
Chatir, estrena per la seva banda Here, una coreografia per a gourmets de la
dansa contemporània.
Parking Shakespeare presentant dos shakespeares revisats al
Teatre Grec per celebrar el seu aniversari de la mà de dos directors convidats,
Els Pirates Teatre (també rellegint el bard en clau feminista a Les feres de
Shakespeare), Les Antonietes (Un dia qualsevol) o creadors com Manolo Alcántara
amb l'onírica proposta Déjà vu formen part d'una programació que recupera el
circ especialíssim i poètic dels Baró d'evel a Falaise, segona part del díptic
inaugurat fa un any amb Là.
Experiències basades en l'expressió dels sentiments com les
de Roger Bernat (Flam) o l'italià Alessandro Sciarroni (Augusto) passen per un
festival on, seguint les tendències escèniques d'avui, es difuminen les
fronteres entre gèneres, tot i que conserva mostres interessantíssimes i plenament
contemporànies de teatre de text: des de Jerusalem, un text transgressor de Jez
Butterworth sobre l'Anglaterra actual amb Pere Arquillué i direcció de Julio
Manrique que es veurà al Teatre Grec, a Casa de nines, vint anys després,
dirigit per Sílvia Munt o Paradisos oceànics, on la directora Mònica Bofill (en
sintonia amb el pas del festival per Oceania) recupera a l'escenari les
experiències viscudes a la Polinèsia els anys 20 del segle passat per
l'escriptora catalana Aurora Bertrana.
Sílvia Pérez Cruz tocant amb Toquinho i Javier Colina, el
flamenc diferent del Niño de Elche, la reina canadenca de la world music
Loreena McKennitt... Hi ha molt per triar en una edició del festival per on
també passaran la coreògrafa Mariantònia Oliver i les seves dones grans de
països diversos (Las muchísimas) i on el també mallorquí Toni Gomila
reflexionarà sobre cobdícia i turisme a Rostoll cremat.
Hi ha molt més en la programació d'un festival que, per tal
de fer més fàcil la tria als espectadors i espectadores, proposa itineraris amb
espectacles que fan la ruta entre Austràlia i Nova York, d'altres que exploren
els sentiments humans, alguns altres que mostren la feina de companyies
especialment interessants i alguns més que ens proposen Nits d'estiu relaxades
veient muntatges tan alegres i vitals com el musical La tienda de los horrores
amb Àngel Llatzer i Manu Guix, o El pop d'una nit d'estiu amb grans artistes de
l'escena musical catalana.
Recordeu que les entrades per als espectacles programats al
festival ja són a la venda i que convé que us afanyeu per no quedar-vos sense
localitats, especialment en els espectacles més desitjats.
+ info
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn
Lluïsa Cunillé se estrenará en la Comédie-Française de París en la temporada 2019-2020
La dramaturga Lluïsa Cunillé se estrenará en el teatro de la
Comédie-Française de París (Francia) en la temporada 2019-2020, ha informado el
Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en un comunicado este viernes.
La dramaturga Lluïsa Cunillé se estrenará en el teatro de la
Comédie-Française de París (Francia) en la temporada 2019-2020, ha informado el
Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en un comunicado este viernes.
La obra 'Massacre', de Cunillé con traducción de Laurent
Gallardo se podrá ver en la Comédie-Française del 23 de febrero al 8 de marzo
de 2020 bajo la dirección de Tommy Milliot.
Cunillé se estrenará en París tras una larga trayectoria en
los teatros catalanes y del Estado, y entrará en el catálogo de la editorial
teatral Les solitaires intempestifs, una de las más prestigiosas de Francia.
El teatro catalán dedicó el epicentro patrimonial de la
temporada 2017-2018 a esta dramaturga, de la que ha publicado con Arola Editors
el teatro reunido de la dramaturga con 15 de sus últimas obras.
Con este debut, Cunillé se consolidará como una de las voces
activas de mayor trayectoria que tiene la dramaturgia catalana contemporánea,
ha destacado el TNC.
+ info
Etiquetes de comentaris: lluÏsa cunillé, teatro de la comédie française de paris
25 de juny 2019
22 nits d’espectacles al tercer Tangent
Del 26 juny 2019 al 25 juliol 2019
El Festival de les Arts de l’Eixample omple els centres
cívics de música, teatre, dansa, circ i arts visuals
Tercer any del Festival de les Arts de l’Eixample, el
Tangent, i tornen amb tota la força que tenen. Durant 22 nits de juny i juliol,
diferents centres cívics de l’Eixample acolliran propostes artístiques ben
variades per mostrar la riquesa de l’escena barcelonina per a un públic de tots
els gustos i edats. Els espectacles toquen diverses disciplines, com ara la
música, el teatre, la dansa, el circ i les arts visuals i, dins d’aquestes,
podrem veure moltes modalitats i gèneres: jazz, soul, flamenc, música
electrònica, poesia, noves dramatúrgies, cabaret i circ, entre d’altres. El
festival aposta pels projectes transgressors i innovadors, i per diferenciar-ne
els més arriscats, destinats a un públic sobretot jove, han ideat la ruta
tanjove, amb els millors espectacles d’aquestes característiques.
El Tangent, que es defineix com un festival de proximitat,
es farà en centres cívics de tot l’Eixample: Ateneu Fort Pienc, Casa Golferichs,
Cotxeres Borrell, Casa Elizalde, Sagrada Família i Urgell. Els espectacles es
faran de dilluns a divendres, del 26 de juny al 25 de juliol, en diferents
horaris segons el dia. Podrem veure, per exemple, la cantautora Pavvla, la
performance Conferència espectacular, l’obra Prácticas de vuelo para acabar con
el olvido de Chroma Teatre, l’espectacle de circ Back 2 classics de Planeta
Trampolí, Les coses excepcionals amb Pau Roca, el grup de soul The Sey Sisters
i Billy Jean de La Intrusa.
Tots els esdeveniments del festival són gratuïts, i per a
alguns cal reservar. Trobareu tota la informació al web del Tangent.
+ info
Etiquetes de comentaris: festival de les arts de l'eixample, tangent
El Festival de Almagro acogerá casi medio centenar de estrenos
El 42º Festival de Almagro, que se desarrolla del 4 al 28 de
julio, tiene como columnas vertebrales, tanto en su programación oficial como
en las actividades que la rodean, a Sor Juana Inés de la Cruz y Juan Ruíz de
Alarcón, manteniendo así el camino abierto en 2018 hacia un evento
americanista, feminista, accesible e inclusivo. Una edición que acogerá 49
estrenos, 25 de ellos absolutos, que podrán disfrutarse a lo largo del Festival
en los distintos espacios de la ciudad manchega.
Los espectadores podrán disfrutar de una amplia programación
con obras de dentro y fuera de nuestras fronteras. Cuatro continentes, África,
América, Asia y Europa, apuestan por nuestro Siglo de Oro y están presentes en
la cita teatral manchega por excelencia.
El Festival de Almagro se consolida así como la verdadera
Reserva Natural del Siglo de Oro, el mayor centro mundial de creación teatral
sobre el teatro clásico en español, patrimonio único en el mundo y una herencia
común que nos pertenece a todos.
En el Corral de Comedias, buque insignia de la cita teatral,
se darán cita estrenos absolutos y estrenos en España venidos de México,
Estonia, Argentina y Uruguay. El Estado de Guerrero se estrena en España con El
desdichado en fingir, de Ruiz de Alarcón con dirección de José Uriel García
Solis; y El rey de sí mismo, de Raúl H. Lira y bajo la dirección de Juan
Francisco Hernández Ramos. Desde Jalisco, la reconocida cantante Jaramar Soto
dará inicio al ciclo de ‘Flores Nocturnas’ con el estreno de No acabarán mis
flores. Mestizaje, concierto sobre poemas de Sor Juana Inés de la Cruz,
Nezahualcoyotl, Florencia Pinar… Estonia nos trae La dama duende, de Calderón
de la Barca, bajo la dirección de Lembit Peterson.
La compañía madrileña La Radical Teatro estrenará de manera
absoluta el 14 de julio su obra El diablo cojuelo de Vélez de Guevara y versión
de Jesús Gómez Gutiérrez y Aitana Galán. También desde Madrid, la compañía
Tribueñe con El vuelo de Clavileño, texto adaptado y dirigido por Irina
Kouberskaya a partir de El Quijote de Cervantes. Radio Nacional de España
vuelve en esta edición con una nueva ficción sonora: Sor Juana Inés, con el
favor y el desdén; un texto original de Alfonso Latorre dirigido por Benigno
Moreno y con realización de Mayca Aguilera.
La Compañía Nacional de Teatro de México y la Compañía
Nacional de Teatro Clásico de España se reencuentran en el Corral de Comedias
para dar vida a la Flor Nocturna Solo vinimos a soñar, antología de textos
mexicanos sobre literatura del Siglo de Oro.
Carro de Comedias 2017. Teatro UNAM (México) presentará La plaza de Juan
y Juana, un programa doble donde se representarán La verdad sospechosa, de Ruiz
de Alarcón; yLos empeños de una casa, de Sor Juana Inés de la Cruz.
Desde Argentina, la Compañía de Teatro Clásico vuelve al
Festival de Almagro y estrena en el Corral El lindo don Diego, de Agustín
Moreto con dirección y adaptación de Santiago Doria. El Instituto Nacional de
Artes Escénicas de Uruguay rendirá homenaje a Margarita Xirgu y José Estruch
con Tamar y Amón, fragmentos de La venganza de Tamar interpretados por Estela
Medina.
El Festival de Almagro celebrará el 50º aniversario de la
llegada del ser humano a la Luna con la Flor Nocturna Clara la luna y claras
las estrellas, recital poético con la colaboración de la Sociedad Española de
Astronomía y la ONCE y protagonizado por Silvia Marsó.
Las tablas de la Antigua Universidad Renacentista (AUREA)
reciben a la Compañía Nacional de Teatro de México que estrena en España El
perro del hortelano de Lope de Vega con versión y dirección de Angélica Rogel.
Por su parte, la Asociación Banda de Música de Almagro estrenará Música
inspirada en textos del Siglo de Oro, bajo la dirección de Germán Huertas. La
asociación musical almagreña también estrena repertorio en el Palacio de los
Oviedo con Dos culturas, un mismo sentimiento, que contará con la colaboración
de la cantante mexicana Jaramar Soto.
El Palacio de los Oviedo, espacio teatral que se inauguró en
la pasada edición, acoge 6 estrenos absolutos y 2 estrenos en España. La
Compañía de Danza Flamenca Carmen Cortés inicia la programación de espacio
conJuana Inés, con dramaturgia de Nando López y dirección de Carme Portaceli y
Carmen Cortés.
México se estrena en este espacio con Algo en Fuenteovejuna
de la compañía Puño de Tierra-Teatro UNAM y dirección de Fernando Bonilla; yLos
locos de Valencia de Lope de Vega con la Compañía Profesional de la Escuela
Nacional de Arte Teatral.
Desde Madrid llega la Fundación Siglo de Oro con el Ciclo
Ana Caro Mallén, donde se representarán las dos obras que se conservan de la
autora aurea:Valor, agravio y mujer y El Conde Partinuplés; MIC Producciones
con La viuda valenciana de Lope de Vega con versión y dirección de Borja
Rodríguez. Teatro Defondo estrenará de manera absoluta Marta la piadosade Tirso
de Molina bajo la dirección de Vanessa Martínez. Manuel Canseco, homenajeado en
esta edición del Festival, dirige María Estuardo. Corona trágica, a partir de
Corona trágica de Lope de Vega, estreno que cierra la programación de este
espacio.
El Teatro Municipal de Almagro, espacio Globalcaja, arranca
con la compañía mexicana Teatro de Babel que nos trae Cervantes versos
Shakespeare, de Aurora Cano, a partir de textos de Cervantes y Shakespeare.
El 8º Certamen Barroco Infantil cuenta con el estreno
absoluto de Follow Calderona, con versión y dirección de Miguel Rascón; y el
estreno en España de La Fórmula Shakespeare, un método poco científico de la
compañía chilena Polo Sur con versión y dirección de Daniela Fuenzalida; yLa
corte de los bufones: paso a paso la comedia, de Lope de Rueda, con versión y
dirección de José Uriel García de La Gorgona Teatro (México).
Completan la programación del Teatro Municipal con estrenos
el Teatro La Rendija con Amor es más laberinto de Sor Juana Inés de la Cruz y
bajo la dirección de Raquel Araujo; Denis Rafter con Don Quijote de Dublín, y
La vida es sueño de compañía colombiana La Tropa Teatro.
En el Patio de Fúcares, Polonia presenta Hijas del aire.
Sueño de Balladyna, basada en La hija del aire de Calderón y Balladyna de
Juliusz Stowacki; una versión de Marta Eloy-Cichoka dirigida por Ignacio
García. Con dirección de Luis Marqués y Vagba Oboud de Sales y versión de José
Gabriel López-Antuñano, INSAAC y Alma Production llegan desde Costa de Marfil
con Fuenteovejuna, el valor de las mujeres. México, país invitado de honor,
cierra el ciclo programado para este espacio con Finjamos que soy feliz, con
dirección de Araceli Rebollo y Guillermo Heras; y La lengua en pedazos de Juan
Mayorga.
El espacio teatral del Silo acogerá un total de 7 estrenos
absolutos y un estreno en España. La compañía madrileña Juan Rana Company abre
la programación del Silo el 5 de julio con el estreno absoluto de El canto de
Juan Rana, con versión y dirección de Héctor del Saz a partir de El canto de
Juan Rana de José Sanchis Sinisterra. La Secretaría de Cultura de la Ciudad de
México estrena en España Crónicas anacrónicas de tres pícaros novohispanos, de
Mariana Hartasánchez sobre entremeses novohispanos anónimos y bajo la dirección
de Antonio Algarra.
El 9º Certamen Almagro OFF, que se desarrolla del 15 al 24
de julio, acogerá seis estrenos absolutos: Numancia Ocupada, de Rojas Zorrilla,
con versión de Sergio Rubio y dirección de Pedro Hofhuis; La casa del placer, a
partir de textos de Sor Juana Inés de la Cruz y Mariana Alcoforado, versión y
dirección de Jesús Briones; Romeo y Otelo, una comedia negra contra el
heteropatriarcado, de Pedro Víllora dirigida por Cecilia Geijo; Cabaret
Barroco, de Laura Esteban y dirección de Andrea Krull; y La Margarita del Tajo
que dio nombre a Santarén, de Ángela de Azevedo en una adaptación libre de
María Gregorio y Anaïs Bleda, bajo la dirección de Anaïs Bleda. Y desde India
Marta la piadosa, de Tirso de Molina, versión y dirección de Varoon P. Anand y
Alka Jaspal.
La Plaza Mayor será el escenario del estreno absoluto, al
aire libre y de acceso gratuito de la Loa y del Auto Autosacramental de La vida
es sueño, a cargo del Instituto del Teatro de Madrid (UCM).
El Teatro de sus Mercedes, nuevo espacio sobre ruedas,
estrena El perro del hortelano de Lope de Vega con dirección de José Vicente
Gómez.
+ info
Etiquetes de comentaris: festival internacional de teatro clásico de almagro
24 de juny 2019
‘La calle del infierno’, d’Antonio Onetti, al Teatre del Raval
Un reflex còmic de les frustracions i esperances de tres
amigues, produït per tres estudiants de teatre.
“Tres caixeres de supermercat, un suïcidi, una liposucció i
un viatge a l’Índia”. Així és com es descriu l’obra La calle del infierno, un
text d’Antonio Onetti. De forma còmica, entendrem les frustracions i esperances
de tres caixeres de supermercat, la Paqui, la Juani i la Toñi. Les amigues van
a la Feria de Abril de Sevilla, però entre el bullici i aparentment sense
motiu, la Juani se suïcida. A partir d’aquí començarem a entendre la relació
d’amistat que uneix les tres dones. En aquest cas, està produïda per tres
estudiants de l’escola d’interpretació Nancy Tuñon: Ana Gago, Natàlia Garcia i
Queralt Ruiz. Expliquen que, després d’interpretar una escena de l’obra a
classe, van decidir que volien fer-la sencera. Des de llavors, ara ja fa tres
anys, han estat treballant per fer-ho possible sota el nom de companyia Las
Flamencas. El sistema de treballar es basa en la passió que té cadascuna
d’elles pels diferents apartats de la producció, i han comptat amb l’ajuda de
companys i familiars per fer el projecte encara més gran.
La calle del infierno es podrà veure al Teatre del Raval del
14 al 30 de juny, divendres i dissabtes a les 20.00 hores i diumenges a les
18.00 hores, excepte el dia 15, que serà a les 20.30 hores. El dia 23 de juny,
revetlla de Sant Joan, no hi haurà funció.
Les entrades anticipades es poden comprar per 16 euros.
Podeu adquirir la vostra al web del Teatre del Raval.
+ info
Del 14 al 30 de juny de 2019
Etiquetes de comentaris: la calle del infierno, teatre a barcelona, teatre del raval de barcelona
El teatre dels fills de la crisi
Un gran moment de la dramatúrgia catalana, amb noves veus,
es diu. Els autors, però, van començar picant pedra en època de retallades, i
encara piquen
“Mira, el 2010 la cosa estava molt xunga. Si volíem fer
teatre havíem de picar pedra. Ens ho havíem de fer tot nosaltres. I vam crear
una companyia que ens ha servit per tirar endavant el nostre projecte teatral”,
diu Joan Yago, que, amb la companyia La Calòrica, acaben d’omplir la Beckett
durant tres setmanes amb Els ocells, ferotge i divertida sàtira política sobre
el populisme. Yago i tot un grup d’inquiets autors nascuts a la dècada dels
vuitanta segueixen picant pedra per tirar endavant un teatre divers, però amb
una característica comuna: és fet des de la precarietat.
“Són fills de la crisi”, diu, categòric, el dramaturg i
director Sergi Belbel, en referència als autors que van aparèixer en el món del
teatre en plena època de retallades econòmiques, a principi d’aquesta dècada.
“Van començar a escriure en plena crisi i encara treballen sota aquest estigma.
Si a Roc Esquius li dius que la seva propera obra es farà al Teatre Nacional de
Catalunya, no s’ho creurà”, diu Belbel, que acaba d’estrenar a la Biblioteca de
Catalunya Això ja ho he viscut, amb Esquius com a actor. “No. No, no... No m’ho
podria creure”, corrobora Esquius, que a més d’actor, és autor d’obres com iMe
o Sàpiens.
Lara Díez Quintanilla, una d’aquestes dramaturgues filles de
la crisi, fa una descripció prou eloqüent: “Som de la família de les formigues
perquè no parem de treballar i, a sobre, des de la precarietat. No sabem què és
un contracte!”. Esquius continua incrèdul: “Jo escric obres de ciència-ficció i
no hi ha res més semblant a la ciència-ficció que Belbel explicant-me la
situació del teatre abans de la crisi”. En aquells anys de vaques grasses (i és
molt agosarat parlar de vaques grasses en el món del teatre), “l’autor era
ràpidament absorbit pel sistema”, en paraules de Belbel, que va ser director
del TNC entre el 2005 i el 2013.
“Van començar a escriure en plena crisi i encara treballen
sota aquest estigma” (Belbel)
“Al TNC hi havia el T-6 [un projecte que es va encetar la
temporada 2002-2003 i va durar 10 anys, creant companyia amb director,
dramaturg i fins a nou actors (tot un luxe!)]; a l’Institut del Teatre es
començaria aviat a donar classes de dramatúrgia; la Beckett de seguida
s’interessava per autors joves; els teatres privats estaven molt atents a
captar nous talents”, diu Belbel.
D’aquesta època són autors ja consagrats com Pere Riera,
Guillem Clua, Cristina Clemente, Jordi Casanovas, Marta Buchaca, Marília
Samper, Pau Miró, Mar Rosich, Helena Tornero... No són gaire més grans que els
de la crisi, però van conèixer aquell món que ara Esquius considera
ciència-ficció. I es van consolidar. Les retallades pressupostàries van canviar
el panorama i els nous autors, dels quals n’hi ha que fa vuit o nou anys que
piquen pedra, segueixen sent “emergents”.
“Sempre ens diuen que som els joves emergents, però... fins
quan?”, es queixa Marta Aran, que ha triomfat aquesta temporada a la sala
FlyHard amb La noia de la làmpada. Ella també ha treballat des del principi en
precari. “Fa que traiem el cap ja no sé quants anys”, coincideix Roger Torns. I
segueix: “I escrivim pensant en petit: vull dir que ni em plantejo escriure una
obra per a molts actors: amb un parell o tres ja n’hi ha prou”. Altres, com
Denise Duncan, que farà residència a la Sala Beckett la temporada que ve, sí
que ha pogut preparar una obra amb nou personatges: “Gràcies a la beca de la
Societat General d’Autors d’Espanya, esclar”.
“Som la generació de la crisi, d’acord, però també la dels
premis, les beques i les residències”, contraposa en un català gairebé perfecte
Duncan, de Costa Rica però instal·lada a Catalunya des de fa 12 anys. Els ajuts
són importants per a l’autoria, però no ho resolen tot: “Primer, perquè no pots
saber si te’l donaran”. Després, perquè accedir a un ajut no garanteix
treballar en condicions òptimes. “Amb la beca DespertaLab [de la Nau Ivanow i
la Sala Atrium], el suport de la Beckett per fer Distància, i de la càtedra
Brossa per muntar Estrip-tesi, vam poder viure de la dramatúrgia uns vuit
mesos”, explica Torns.
“Entre tots els autors, de totes les generacions, els que
poden viure de la dramatúrgia es podrien comptar amb els dits d’una mà i encara
ens en sobraria algun”, diu Toni Casares, director de la Sala Beckett, que
subratlla que aquests artistes s’han de dedicar a la docència o a altres
feines. Aran ha tingut feines de tota mena i ha descobert que de qualsevol
feina en pot sortir un bon text teatral: “He treballat d’oradora en
enterraments, llegint textos relatius als difunts i ara estic escrivint una
obra sobre la mort”, revela. Lara Díez Quintanilla és de les més afortunades en
aquest sentit perquè treballa amb la productora Minoria Absoluta com a actriu
al Polònia, el programa de sàtira política de TV3: “La gent em diu que ho peto,
que soc mediàtica i tal, però per sostenir-me... ni de broma!”. Daniel J.
Meyer, recent triomfador als premis Max amb A.K.A. (Also Known As), que ara
portarà a Madrid, també toca altres tecles del teatre, treballant com a ajudant
de direcció d’Àngel Llàcer en produccions de gran format com La jaula de las
locas, el tipus d’espectacles que omplen els grans teatres de Barcelona. Meyer,
però, és prou explícit: “Quan escrivim una obra, no sabem si es farà. Podem
estar treballant a fons perdut. A.K.A. la vaig escriure en una nit, com qui
diu, sense saber ni on la faríem”, diu.
L’èxit sobtat d’aquesta obra, que es va estrenar a la petita
sala FlyHard del barri de Sants de Barcelona i després va passar per la
Beckett, va donar prestigi a Meyer, però ell considera que el millor de tot
plegat van ser els missatges de suport rebuts dels col·legues. “Crec que si
aquests fills de la crisi tenim una marca diferencial, és la sinceritat”,
explica. De fet, entre tots aquests autors hi ha un sentiment solidari. “De la
precarietat no pot sortir competència”, diu Torns, que assegura que també té
confiança total amb autors com Marília Samper o Llàtzer García. “Crec que s’ha
creat un teixit entre autors molt fecund: volem saber què estan fent els
companys, els ensenyem els nostres projectes, ens ajudem... ens fem créixer
tots junts”.
El resultat és a la vista. Salvador Sunyer, director del
Temporada Alta, un festival molt implicat en la creació teatral catalana, lloa
el nivell dramatúrgic que hi ha: “Són moltes veus, molt plurals i molt atentes
a la realitat del moment. A més, la qualitat de molts d’aquests autors és
indiscutible”, diu. Casares no dubta a afirmar que són “autors madurs i amb
qualitat”. Belbel es treu el barret: “Tenen molta més informació i tecnologia
que totes les generacions anteriors i l’han sabut aprofitar per augmentar el
nivell del nostre teatre”. També Eduard Molner, crític teatral i cap d’estudis
d’Arts Escèniques de l’escola ERAM, de la Universitat de Girona, reconeix el
bon moment creatiu: “Aquest teatre de text, com a tal, a Catalunya està al més
alt nivell”, sosté.
“Són veus molt plurals i molt atentes a la realitat; la
qualitat és indiscutible” (Sunyer)
Però Molner troba a faltar altres tipus de llenguatges
escènics, teatralitats més arriscades, més trencadores, com es fa a Bèlgica, a
Berlín, a París... “Hi ha aquí les condicions perquè sorgeixin companyies com
l’anglesa Complicité o la belga Peeping Tom?”, es pregunta el crític. “No,
perquè els teatres públics no aposten pel risc i jo considero que són ells,
precisament, els que haurien d’assumir aquesta tasca, perquè els privats no ho
faran. Aquest teatre de conflicte, alternatiu, arriscat, amb noves mirades,
necessita ajudes públiques per crear una escena com la que trobem a molts llocs
d’Europa”.
El dramaturg Jan Vilanova, un dels creadors de la productora
teatral Sixto Paz, coincideix amb Molner: “Les institucions públiques no han
ajudat al desenvolupament de llenguatges teatrals diferents, performàtics,
agosarats, que són importants i enriquidors. I justament per això ho haurien de
fer, perquè els teatres privats busquen una seguretat”, sosté Vilanova, autor,
entre d’altres, de l’obra hISTÒRIA. Torns explica el risc que suposa, en
aquestes situacions, apostar per dramatúrgies alternatives: “Hi ha un teatre
que no és només per escoltar i riure o plorar”, diu. “Abans hi va haver els
Radikals Lliures, per exemple, però ara no hi ha espais que apostin per
l’escena alternativa”.
En aquest punt arribem a un dilema crucial en tota creació
artística: “Escric el que em surt a mi d’escriure o el que penso que anirà a
veure més gent?”, es planteja Vilanova. “És pervers escriure una cosa només
perquè creus que pot funcionar, se’m trenca l’ànima! Quan vaig escriure
hISTÒRIA no en donava un duro perquè seria comercial i va anar molt bé”. Duncan
sembla incorruptible: “El teatre és una finestra i l’hem d’aprofitar, hem de
tenir un posicionament davant del conflicte i fer preguntes, construir un espai
de llibertat”, diu la dramaturga, que acaba d’estrenar al Tantarantana Negrata
de merda, on, a partir d’un nen de cinc anys que insulta un altre amb el títol
de l’obra, el racisme i el classisme destapen un conflicte familiar. Tampoc es
baixa del carro Torns, que aviat presentarà al Tantarantana Persones
potencialment poderoses: “Un collage dins del meu cap que té a veure amb
Antígona, amb la gossa Sota, amb la revifada del feixisme...”.
Alguna cosa, doncs, en aquest erm de crisi, s’està fent bé
en el teatre català. A Barcelona hi ha un munt d’espais de petit format, les
anomenades sales alternatives, que sí que aposten per aquests autors. Des de la
FlyHard, autèntic bressol d’un teatre de text, costumista i urbà, fins al
Versus Teatre, passant per l’Atrium, el Teatre Gaudí, el Tantarantana, la sala
Fènix, el Maldà, l’Espai Brossa, el Teatre Akadèmia... “Aquests creadors tenen
les seves companyies, i a poc a poc aniran entrant en les programacions dels
teatres públics i en festivals importants”, afegeix Sunyer.
El pas següent és a l’estranger. L’interès pel teatre català
fora de Catalunya és innegable. Com a mostra, Belbel recorda el comentari del
dramaturg britànic Simon Stephens quan va ser convidat a la inauguració de la
Sala Beckett del Poblenou fa tres anys: “The best theatre in Europe”, es va a
limitar a dir. “En àmbits acadèmics i universitaris hi ha estudis i tesis
doctorals sobre la dramatúrgia catalana actual”, diu Casares. I, de fet, són
molts els autors catalans que estrenen obres fora d’Espanya. Sense anar més
lluny, a la foto que il·lustra aquest reportatge no hi han pogut ser dos noms
importants d’aquesta dramaturgs fills de la crisi, com Clàudia Cedó (autora del
recent èxit Una gossa en un descampat) i Yago: són a Praga participant en el
projecte Fabulamundi, entre teatres i festivals de 10 països europeus.
Molner considera que som davant d’una generació “més
audiovisual que llegida, cosa que no és una crítica”. És cert que gairebé tots
es reconeixen influenciats per les sèries de televisió (la majoria,
americanes). “He vist tot Chernobyl de cop i miro i repasso constantment
capítols de Black Mirror a la recerca de noves estructures”, admet Torns. Les
noves tecnologies també estan molt presents, com, de fet, qualsevol corrent
artístic: “Beuen del teatre de generacions anteriors, dels clàssics, del
cinema, de la pintura i de l’art contemporani... Tot influeix”, sosté Sunyer.
“Els teatres públics no aposten pel risc, i caldria: els
privats no ho faran” (Molner)
En el fons, com que s’ho han de fer tot sols, d’aquesta
situació tan precària en surt una lectura positiva: “Hem de buscar pasta, hem
d’escriure, hem de dirigir, hem de moure l’espectacle... Tot ho fem nosaltres
solets, això vol dir que no hem de passar comptes amb ningú. Ens hem fet
forts”, diu Meyer.
I quan diuen que s’ho fan tot, és literal: Aran explica els
maldecaps que pateix per manegar els diners d’alguna subvenció o beca: “Ho miro
tot per intentar cobrir el màxim possible del projecte, des dels bitllets de
tren fins als menús. Una ajuda de 3.000 euros, per exemple, no cobreix tot un
muntatge. A més, com justifiques unes despeses que has de fer abans de rebre
una subvenció que, potser, ni tan sols rebràs? Amb un crèdit? Demanant un
favor? Treballem per amor a l’art”. Duncan també es dedica a retallar costos:
“Que una persona ho faci tot és el més fàcil: faig de directora de la meva
obra? Doncs una persona menys que ha de cobrar!”. A més d’autores, directores i
actrius, Aran o Duncan esdevenen també gestores. O sigui, un quatre en un.
Set noms propis
Daniel J. Meyer
Buenos Aires, 1982. Ha guanyat el darrer premi Max a la
millor autoria revelació per A.K.A. (Also Known As), una obra sobre la identitat.
Establert a Barcelona des de fa 16 anys, intenta reflectir a l’escenari les
pors i les inquietuds amb què connecta. Sempre fa un forat a la música i al
moviment en la seva dramatúrgia.
Lara Díez Quintanilla
Lleida, 1985. Considera que la seva formació com a psicòloga
es complementa amb el seu vessant dramàtic. Fascinada per les relacions
humanes, com a dramaturga fa un teatre crític que, a més d’explicar una
història, planteja preguntes. Interpreta el papel d’Inés Arrimadas al programa
Polònia, de TV3.
Jan Vilanova
Andorra, 1982. És un dels creadors de la companyia Sixto
Paz, amb la qual ha produït obres com Pulmons o Tender Napalm. El teatre, per a
ell, és un reflex de la condició humana. AmbhISTÒRIA, una sèrie de trames
entrellaçades arran d’una víctima de la resistència als nazis, va guanyar el
premi Serra d’Or 2017.
Denise Duncan
Costa Rica, 1979. Fa 12 anys que és a Catalunya i es declara
obertament “afrocatalana” i “afrofeminista”. Per a ella, el teatre ha de ser
“un espai per fer preguntes”. Com a autora no dubta a posicionar-se contra el
racisme i el masclisme, com es pot veure ara al Tantarantana a la seva obra
Negrata de merda.
Roger Torns
Barcelona, 1988. Li agrada canviar de registres, des de
l’esbojarrada nit que planteja a Hàbitat (doble penetració), que va obtenir la
beca DespertaLab, fins a tocar el delicat món de l’educació a Distància o
submergir-se a l’univers Brossa a Estrip-Tesi. Properament estrenarà al
Tantarantana Persones potencialment perilloses.
Marta Aran
Barcelona, 1984. “Escric sobre temes que em toquen”, diu. Ho
ha fet sobre la maternitat i els conflictes que provoca (La noia de la làmpada)
o sobre l’anorgàsmia (Els dies mentits), temes en els quals es mostra combativa
perquè troba que molts dels personatges femenins “convencionals” no la
representen.
Roc Esquius
Súria, 1982. “He arribat al teatre des del vessant
científic”, diu. La seva condició d’enginyer informàtic, però, és molt present
en la seva dramatúrgia, sovint pura ciència-ficció, amb distopies de futurs
incerts. Una de les seves característiques és que incorpora les noves
tecnologies com a element dramàtic.
+ info
Toni Polo Bettonica
Els dramaturgs Marta Aran, Roger Torns, Denise Duncan,
Daniel J. Meyer, Lara Díez Quintanilla i Jan Vilanova, a la Sala Beckett. Foto
Carles Ribas
Etiquetes de comentaris: sala beckett de barcelona
22ª Fira Mediterrània de Manresa
Del 10 al 13 de octubre de 2019
La Fira Mediterrània de Manresa es un mercado de
espectáculos que, con la tradición mediterránea como eje, se mueve en dos
ámbitos principales: la cultura popular (basada en elementos como la
transmisión del patrimonio, el cruce entre creación contemporánea y raíz
tradicional, la participación y la ampliación de la base social de la cultura)
y las músicas del mundo y folk (músicas vinculadas a la raíz desde ópticas
tanto tradicionales como contemporáneas).
Se celebra anualmente desde el año 1998 y se ha convertido
en un marco de intercambios entre profesionales del sector que compran y venden
espectáculos.
La Fira Mediterrània tiene un carácter interdisciplinar y
aglutina los diferentes lenguajes artísticos: artes visuales, circo, danza,
exposiciones, música, narración oral y teatro. Los espectáculos programados son
de diferentes formatos -pequeño, medio o grande-, de sala o de calle, y
dirigidos tanto al público adulto como al familiar.
La 22ª edición se celebrará en Manresa del 10 al 13 de
octubre de 2019.
Más información y programa
+ info
Etiquetes de comentaris: fira mediterrània de manresa
23 de juny 2019
El Poesia i + impregnarà el Maresme de música i lletres
Entre el 5 i el 15 de juliol, els municipis maresmencs de
Canet de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Alella, Arenys de Mar,
Doscrius i Caldes d’Estrac acullen el Poesia i +, el festival organitzat per la
Fundació Palau que impregnarà els carrers de creacions poètiques artístiques i
contemporànies.
La catorzena edició del festival compta amb caps de cartell
de la talla de Pascal Comelade i Enric Casasses, Pau Riba i l’Orquestra
Fireluche o Albert Pla, però aposta també pel talent de joves artistes com
Tarta Relena o Rodrigo Cuevas. A més, la fusió de poesia i música guanya
protagonisme de la mà de Vladivostok, el grup format per la poeta Maria Cabrera
i la pianista Irene Fontdevila, o les propostes d’Anna Pantinat, Blanca Llum
Vidal i Sara Fontán. Artistes de la talla de Sílvia Bel, Ivette Nadal i Caïm Riba,
Pau Vallvé o Clara Peya, que presenta el seu nou treball, Estómac, també
trepitjaran els escenaris del Poesia i +.
El Poesia i + d’enguany també presenta propostes
interdisciplinàries com l’acció-instal·lació de l’artista Carlos Bunga, que
uneix música, dansa i poesia, o Pía Sommer, poeta, artista i experimentadora
sonora que combina la recitació, el cant i la performance. Joan Brossa també
serà present en el festival en la instal·lació de No em va fer Joan Brossa de
cabosanroque o amb A de BrossA, una proposta perquè els més petits es puguin
apropar a l’univers del poeta català.
Enguany l’occità s’incorpora per primera vegada a la Nit de
Poetes, dedicada tradicionalment només a autors en català. Aquest acte central
del festival comptarà amb tres poetes que refan la tradició per construir una
veu pròpia: Anna Gual, Andreu Subirats i Aurèlia Lassaque. La poesia serà més a
flor de pell que mai, i és que els tatuatges són la imatge d’aquest Poesia i +.
Un homenatge a la intimitat i al compromís que cadascú té amb si mateix cap a
la poesia.
+ info
Etiquetes de comentaris: poesia i +, poesia i + de caldes d'estrac
Proyecto de Danza Teatro Comunitaria en Asturias
“Si podemos bailar juntos, podemos vivir juntos”
Wilfried Van Poppel y Amaya Lubeigt, de la Compañía “DE
LooPERS dance2gether”, nos visitan este verano. Será una oportunidad única de
participar en uno de sus maravillosos proyectos. Constará de dos partes, la
primera (FIVE DAYS TO DANCE) es una invitación a jóvenes y adultos a bailar
juntos; y la otra es una Formación en Danza Teatro Comunitaria (FORMACIÓN
Dance2gether):
La primera parte, “Cinco Días para Bailar”, cinco días para crear una coreografía bajo
la dirección de Wilfried y Amaya.
Proceso abierto a la participación ciudadana, que reúne hasta 120
personas de cualquier edad, con y sin experiencia en danza por las mañanas en
el Polideportivo de Nava. El último día culmina con una representación pública.
Aproximar la Danza a los más y menos jóvenes a través de la
experiencia propia es la razón
primordial de este proyecto. Porque la
danza ofrece un entorno de autosuperación para llegar un poco más alto y un
poco más lejos. Porque nos permite experimentar una conexión cultural y social
con los demás. Porque estimula el
desarrollo de la confianza, el apoyo mutuo y el respeto por las capacidades
propias y ajenas.
Danza para sentirse parte de un todo y crear juntos algo
grande y hermoso.
La temática a trabajar será la Libertad, a partir del mito
griego de Dédalo e Icaro y la música la Sexta Sinfonía de Beethoven.
“QUIENES PARTICIPAN EXPERIMENTAN LO QUE SIGNIFICA CRECER MÁS
ALLÁ DE ELLOS MISMOS. MUCHOS NUNCA HAN ESCUCHADO NI BAILADO MÚSICA CLÁSICA.
MUCHOS NUNCA HAN ESTADO ANTES EN EL TEATRO, PERO ESTARÁN PRESENTANDO SU TRABAJO
FRENTE A UNA AUDIENCIA COMPLETAMENTE ENTREGADA.
¡UN SENTIMIENTO QUE LES HARÁ VOLAR!”
Amaya Lubeigt
+ info
Etiquetes de comentaris: danza teatro, danza teatro comunitaria en asturias
22 de juny 2019
Avui s’acaben les representacions de “Robin Hood” , aquesta tarda a les 6 a Sala Cabanyes
El Marc Abril s'acomiada aquesta tarda de la seva última
proposta de teatre familiar. Robin Hood ha estat la proposta de Sala Cabanyes
per finalitzar la temporada teatral 2018-2019
Direcció de Marc Abril
Direcció musical de Dani Álvarez
Direcció coreogràfica de Cristina Castella
Dies restants de representació:
Dissabte,22 de juny de 2019, a les 18.00 hores
Lloc:
Sala Cabanyes
(La Riera,
110-120)
Mataró
Preu:
16 € (platea) / 14 €
Venda de localitats:
Etiquetes de comentaris: cristina castellà, dani àlvarez, marc abril, robin hood, sala cabanyes de mataró, teatre familiar
Tallers de la SaCa - Qui Sou ?
dissabte, 22 de juny de 2019
Hora: 11:00
Lloc de representació:
Sala Cabanyes
La Riera 110-120 (Mataró)
Descripció sessió
Creació col·lectiva del grup Jonàs
Etiquetes de comentaris: escola de teatre de la saca de sala cabanyes, sala cabanyes de mataró, tallers de teatre
El Teatre Victòria acull l’Escola Coco Comin i el seu espectacle ‘Showtime
Els propers dies 26, 27 i 28 de juny tindrà lloc al Teatre
Victòria de Barcelona la representació del Festival Biennal de Dansa de
l’Escola Coco Comin, que, sota el títol SHOWTIME , proposa un espectacular
viatge a la fascinant història dels musicals.
A SHOWTIME, un parell de joves estudiants d’arts escèniques,
en sortir de classe, parlen de les seves dubtes, pors i inquietuds. Una trobada
fortuïta els obrirà les portes a un món somiat. Emprendran un viatge iniciàtic
rastrejant la sorprenent història dels musicals que marcarà el curs de la seva
existència. Partint d’aquesta trama, l’espectacle incorpora en el repertori 32
números de grans musicals de tots els temps com ara Anything Goes, Somriures i
Llàgrimes, Cabaret, El Rei Lleó, Grease, El Fantasma de l’Òpera, La Bella i la
Bèstia, West Side Story, Rent, Mamma Mia !, Cats o A Chorus Line.
Escrit i dirigit per la directora i coreògrafa Coco Comin,
SHOWTIME reunirà més de 1.000 intèrprets amb edats dels 4 als 58 anys en una
espectacular posada en escena creada per Paco Azorín que incorpora una gran
escala típica del musical i un enorme mirall que reflectirà als ballarins. Es
tracta de “coreografies verticals” i això implica un nou repte als alumnes i
als coreògrafs.
SHOWTIME es representarà en 3 dobles funcions, sumant uns
500 alumnes cada dia provinents de diversos nivells i cursos amateurs,
preprofessionals i professionals. L’obra està estructurada en dos actes i
agruparà les diferents disciplines de dansa treballades durant el curs lectiu
(Jazz, Claqué, Ballet Clàssic, hip-hop, Modern Jazz, Dansa Espanyola,
Contemporani i Acrobàcia).
En total, SHOWTIME compta amb un staff tècnic, artístic i
organitzatiu de 68 persones i 17 empreses col·laboradores a càrrec d’aspectes
com les retroprojeccions i imatges en 3D, els 30 micròfons sota l’escenari i en
les escales per a les actuacions de claqué i dansa espanyola o els 2.382
vestits i 7.850 complements que lluiran els ballarins en l’espectacle.
+ info
Etiquetes de comentaris: coco comín, showtime, teatre victòria de barcelona
Aquest cap de setmana fem funció! En cartell: 'Màtria' i 'L'esfondrament de la Casa Usher' I Estrenem 'Fuga' I Ja arriba el festival grec!
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Etiquetes de comentaris: escenari joan brossa de barcelona
