Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris helena tornero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris helena tornero. Mostrar tots els missatges

07 d’abril 2013

El TNC rescata la memoria reciente con "historias fragmentadas"



publicat per
26 de març de 2013

La dramaturga Helena Tornero rescata la memoria histórica más reciente y silenciada en un mosaico de nueve "historias fragmentadas" en el espectáculo 'No parlis amb estranys. Fragments de memòria'.
El espectáculo se podrà ver en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), del 3 al 14 de abril, en el marco del programa T6 que, por primera vez, no tendrá lugar en la Sala Tallers.
En la presentación de la obra en el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), la autora ha explicado que la obra salta por distintas épocas y generaciones "desde el presente" a partir de recuerdos y materiales existentes a través de los que aborda las secuelas del trauma, en forma de miedo y obsesiones, que se ha transmitido a otras generaciones.
Tornero ha explicado que con la obra quiere "abrir una puerta a la reflexión y a la memoria del espectador", con el que comparte situaciones de conflicto de personas que no quieren hablar, otros que no quieren preguntar y otros que no quieren escuchar.
Entre las historias, se sucede la de un armario que se encuentra ante unos hermanos que van descubriendo cosas del pasado, el relato de un médico, de una mujer, de una fotografía, de una canción, una historia gris, un encuentro de distintas generaciones y la de El busto, con la que empieza el espectáculo, cuyos precios se reducirán de 8 a 15 euros.
En la parte de la historia de una instantánea, la obra ofrece unas fotos a los espectadores y los actores van interactuando y compartiendo una vivencia con él, tratándose de la parte más parecida al movimiento del teatro documental, que en los años 70 volvió a reivindicar el relato más social.
"Dicen que la historia la escriben los vencedores, pero, por suerte, la literatura y el teatro desde hace mucho tiempo que la escriben la literatura y el teatro", ha reseñado el director del TNC, Sergi Belbel, que ha asegurado que las pequeñas historias, reales y terribles, dejarán al espectador clavado en el sillón del teatro.
Y es que el proyecto de Tornero es muy ambicioso y habla también de la transmisión del trauma, del duelo, de las heridas, que dice que los vencedores han podido sobrellevar de mejor forma, mientras que los vencidos han tenido que ocultar, lo que impide tirar adelante.
Se ha silenciado que en España había 400 campos de concentración franquistas y que no se ha hablado de que durante la dictadura tuvo lugar un "genocidio", ha señalado Tornero, quien reivindica digerir toda esta época desde el presente, a través de una obra que habla sobre lo no dicho y no explicado, ha apostillado.
"ESENCIA", PESE A LOS RECORTES
"Hemos conseguido mantener la esencia, pese a los recortes", se ha felicitado la dramaturga, que ha explicado que tanto el tiempo como el presupuesto se han visto afectados por los ajustes, lo que ha hecho acortarla de tres horas a 1 hora y 45 minutos.
El actor Oriol Genís ha resaltado que el espectáculo habla de la "política racial" y de la transmisión del trauma generacional hasta la cuarta generación y el silencio para no reabrir heridas: "Nos han enseñado a no hablar".

04 d’abril 2013

Mosaic atemporal de silencis




publicat per
http://www.elpuntavui.cat
31 de març de 2013
Jordi Bordes
foto: ACN/Framcesch

Helena Tornero transporta els crims del passat a l'actualitat al muntatge ‘No parlis amb estranys', al TNC

Quan es parla de no reobrir ferides del passat amb la memòria històrica, ja es reconeix que hi ha nafres que no han curat bé. Helena Tornero construeix a No parlis amb estranys (fragments de memòria) un estructura de microhistòries que s'encavalquen per aixecar la pregunta de com va patir la guerra els avis de cadascú. L'obra, que ha patit una reducció dràstica en temps d'assaig i en exhibició arran de les retallades per equilibrar el pressupost del TNC, es presenta a la Sala Petita dimecres vinent. És un “mosaic” (en paraules del director artístic del TNC, Sergi Belbel) d'històries que transcorren en diferents moments. En totes, hi ha un silenci que s'imposa.
Havia de ser una peça de teatre document de tres hores. Ha quedat reduït a la meitat i ha calgut sacrificar històries com la d'un skater al Camp de la Bóta. L'actor Òscar Castellví es va sorprendre de la conversa que va tenir amb un veí de La Mina. Quan va saber per què gravaven al Fòrum de les Cultures, va començar a evocar els seus records de les execucions en les matinades dels primers anys de la dictadura: “Morien d'esquena al mar perquè si la bala no els matava, s'ofeguessin”, li deia aquell home, vingut d'Astúries, que intentava salvar presoners enviant-los lluny de Barcelona.
Curt i intens (Tornero es confessa amiga de les obres amb entreacte que permet el debat entre el públic abans d'afrontar la segona part) de poc més d'hora i mitja, l'autora i directora se sent feliç d'haver-se atrevit a parlar d'allò que encara els seus pares li qüestionen “si n'hi ha per tant”. Ella defineix la Guerra Civil i la dictadura com un genocidi que, encara avui, perjudica les quartes generacions, potser sense ni ser-ne conscients. No és un fet tancat i resolt quan els que volen corregir les injustícies se segueixen trobant sols en la denúncia. Clamen en el desert.
Tothom sap històries
L'actriu Mireia Gubianas considera que No parlis amb estranys supera l'obra de teatre i per això creu que interessa més que pel que pot sentir un ciutadà que per les emocions d'espectador. I és que ha estat un cas que es repeteix arreu: “Tothom té alguna cosa a explicar.” Tornero ha comprovat en les lectures dramatitzades arreu (va escriure bona part del text al Quebec gràcies a una beca) que si hi ha un grup que s'emociona, n'hi ha un altre que s'incomoda. No és agradable sentir-se còmplice dels 400 camps de concentració que hi ha documentats a l'Estat espanyol, per exemple. Per això, aquesta peça coincideix amb L'onada al Lliure de Gràcia (que ha prorrogat fins al 12 d'abril, gràcies a l'èxit de crítica i públic) que recull un joc de rol a la Califòrnia dels anys 60 que demostrava la facilitat de dominar un grup. A Catalunya, avui provoca perplexitat l'article científic en què es considerava el marxisme com una malaltia psíquica que va justificar el genocidi, però en l'època va provocar violència. La mateixa Núria Legarda admet que, arran del text, es va interessar per la raó dels seus avis. Fins ara, no li havia preocupat mai. L'actriu també hi veu un altre mèrit en la mirada de Tornero. El seu to no és el del conte dramàtic i sentimental. L'actriu i directora proposa la tesi parlant-ho, des d'una fredor gens usual.