31 d’octubre 2005

El librero, editor y archivero Lluís Millà muere a los 84 años

LA VANGUARDIA
31/10/2005 Redacción

El librero, editor y archivero Lluís Millà i Reig, fundador del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya y de la Associació d´Editors en Llengua Catalana, falleció el pasado miércoles en Barcelona a los 84 años. Nacido en 1911, Lluís Millà era la tercera generación de una familia dedicada a las letras. Fue su abuelo, Lluís Millà i Gàcio, quien, en 1900, abrió la Llibreria Millà en la calle Sant Pau, que enseguida se especializó en libros de teatro. La editorial de los Millà publicó antologías poéticas, textos teatrales y el popular Bloc Millà.

l'oponió a escena - 20 anys Maria Rovira

cap gros
31 octubre 2005
per Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic

Esperançat aniversari feliç

Jo vaig fer el viatge. Vaig veure algues de mar movent-se al son de les onades; vaig veure nines; vaig veure seducció; vaig veure passió...; vaig veure animalons jugant; una parella que s’estimava...; vaig veure transformar-se la vida, en vaig sentir els batecs!... I no em va caldre res més que un xut de bona dansa en directe. Estic segur que dissabte passat va haver-hi gent que no va veure el mateix que jo, però amb la mateixa seguretat afirmaria que hi va veure altres coses, que també va fer el viatge. Un viatge de la mà d’una companyia que vol renéixer i que remprèn el vol d’una manera fabulosa.Si 00.00 és un tornar a començar després de vint anys no cal que tinguin por del futur, ja que és una peça d’una generosa riquesa visual que flueix executada a la perfecció per vuit ballarins (6 noies i 2 nois) fermament compenetrats que no en va deixen la seva empremta de suor, fruit de llur entrega, en recolzar-se a les parets d’un Monumental desitjós d’esclatar en un llarg i agraït aplaudiment.L’encertada selecció de l’espectacle d’aniversari també va incloure una màgica primera peça per a cinc ballarines i les seves variacions, un esperat solo de la directora que es va fer curt i tres bells duets. Tot amanit amb un fi i adequat vestuari; un rica il•luminació que creava espais i atmosferes dins l’espai buit; i una composició musical que ajudava a fer el viatge i a connectar amb les emocions de cada fragment (llàstima dels paràsits i els talls que es sentiren a la primera part). Cal destacar la força de la versió del Waltzing Matilda de l’últim duet, que fusionat amb la coreografia et transportava, i el missatge amagat dels darrers sons de mar, orenetes i gavines; sons de casa delerosos d’acollida.Gràcies, Maria, pel teu somni de fa 20 anys i enhorabona per aquest nou embrió; a tu i als/les ballarins/es. Merda.
Trànsit 20, de Maria Rovira.
Art Trànsit Dansa.
Teatre Monumental. Dissabte dia 29. 05

20 anys de Trànsit

cap gros
31 octubre 2005

editorial

Maria Rovira commemora amb l’espectacle Trànsit 20 les dues dècades de la seva companyia. Al llarg d’aquest temps, la mataronina ha presentat les seves coreografies a escenaris de tot el món i ha projectat la dansa catalana i, d’alguna manera, també la seva ciutat. Efectivament, Rovira forma part dels talents locals que Mataró no hauria de perdre de vista perquè representen un patrimoni, encara que intangible, de la cultura mataronina. En aquest sentit, a diferència d’altres fills pròdigs que mai més no s’han girat cap al seu lloc d’origen, Rovira ha invertit en les futures generacions de ballarins mataronins a través de les seves classes a l’Aula de Teatre i Dansa.La coreògrafa ha trobat la complicitat del Patronat Municipal de Cultura i del seu actual president, Jaume Graupera, que ha considerat i ha aprofitat la seva predisposició. Aquesta mútua col·laboració es podria intensificar si les converses entre la Generalitat, l’Ajuntament de Mataró i la companyia Trànsit arriben a bon port. L’objectiu de Rovira és establir la seu de la companyia a Mataró i convertir-la en una escola de dansa, que aportaria el valor afegit d’oferir una sortida professional als aprenents de ballarins i que al mateix temps podria servir de plataforma per impulsar projectes en el camp artístic. L’artista, que al mes d’octubre portarà el seu espectacle Trànsit 20 al Teatre Monumental, s’ha mostrat molt il·lusionada amb aquesta possibilitat.La nova deriva que ha emprès el govern tripartit, decidit a promocionar la ciutat turísticament i culturalment, decidit a treure partit dels encants de la capital del Maresme, hauria de prioritzar projectes com aquest, sortits de la iniciativa privada però amb una clara vocació de servei públic, en aquest cas, a la cultura..Maria Rovira està en un moment de trànsit, decidida a deixar enrere un cicle artístic i començar de nou –aquesta és la idea que amaga el seu espectacle commemoratiu–, i seria una llàstima deixar-la escapar com a tants altres artistes

L'Igualada trenca l'excel·lent trajectòria de la UE Mataró

cap gros
30 octubre 2005

L'Igualada trenca l'excel·lent trajectòria de la UE Mataró
Els de l'Anoia han aprofitat un partit molt fluix dels homes de Margall
per Marc Mayola - 30/10/2005 21:11
Després de tres victòries consecutives, la UE Mataró ha ensopegat en el partit menys esperat. L'Igualada, un dels equips de la part baixa de la Lliga EBA, visitava el Josep Mora. De fet, Josep Maria Margall ja havia avisat abans del partit que "L'Igualada té millor equip que la temporada passada i la seva situació a la classificació és del tot anecdòtica." L'advertència de l'entrenador del Mataró, però, no ha estat suficient per aconseguir que els seus jugadors fessin un bon partit.El primer quart ha estat força igualat i al començament del segon, fins i tot, el Mataró ha gaudit d'un avantatge de 8 punts (28-20). Llavors, l'Igualada s'ha posat les piles en defensa i ha clavat un parcial de 0-15 que els unionistes han arrossegat durant la resta del partit (28-35). Entre Jordi Ventura i Sergi Homs han aconseguit tornar a apropar el Mataró en el marcador. Al descans 38-40.El tercer quart ha estat per oblidar. La UE Mataró no ha fet una bona selecció de tir i s'ha bloquejat en atac. Mentrestant, l'Igualada anava ampliant l'avantatge. Al final d'aquest període, 50-64 pels visitants.Els de Margall han reaccionat en l'últim quart i gràcies a una pressió asfixiant a tota la pista han estat apunt d'obrar el miracle. A falta d'un parell de minuts s'han apropat a només 4 punts (72-76) però llavors, una dubtosa falta que els àrbitres han assenyalat a Roger Juan, ha acabat de sentenciar el partit. Al final, 74-83 per l'Igualada que surt de la zona complicada de la classificació. Per la seva part, el Mataró és novè amb un balanç equilibrat de 4 victòries i 4 derrotes.Margall: "Hem fet una selecció de tir molt dolenta."L'entrenador de la UE Mataró, com sempre, es mostra content amb l'actitud del seu equip perquè "Sempre ho dóna tot", però avui valora negativament el joc ofensiu del seus homes: "Hem fet una selecció de tir molt dolenta perquè no hem pogut jugar amb tranquil·litat. Anàvem 10,12,14 punts per sota i hem jugat precipitats. És clar, una cosa és jugar ràpid i una altra és fer-ho precipitats."Amb tot, Margall també critica la permissivitat arbitral amb l'Igualada en alguns aspectes del joc: "Els àrbitres els han deixat estar moltes vegades més de tres segons a la zona. Ells són jugadors grans i alts i ho han aprofitat per capturar rebots i anotar amb facilitat."D'altra banda, Josep Maria Margall ha explicat l'esbroncada que li ha clavat a Xavier Costa en un dels últims temps morts del partit: "En Xavier Costa sempre està molt pendent de fer les coses bé. Es capfica quan no li entren els tirs. Jo li he dit que jugui i es deixi de ximpleries. Al final, semblarem robots. En el bàsquet el cap és important però no et pot guanyar. Un cop falles, t'has de deixar de ximpleries. Si jo li demano que se la jugui, se l'ha de jugar. Si falla, llavors és culpa meva i prou."
UE Mataró: 74. Paco Hernández (15), Xavier Costa (6), Artur Magriñà (2), Adrià Fradera (1), Sergi Homs (8), Roger Juan (8), Moisès Casín (4), Jordi Ventura (25), Marc Forcada (1), Jacob Molina (4), Daniel Ortiz, Sergio López.
CB Regió 7 Igualada: 83. Pascual Mora (13), Oriol González (12), Pau Viladomat (3), Jordi Torres (13), Oriol Rabert (9), Pau López (4), Miguel Ángel García (9), Marc Corcelles (12), Àlex López (8).
Parcials: 21-20, 17-20, 12-24, 24-19.
Àrbitres: Perea i Benítez.

30 d’octubre 2005

Victòroa de la UE mataró en el primer partit d'Alemany a la banqueta

cap gros
30 octubre 2005


Les unionistes derroten el Vinaròs (69-57) i trenquen la mala ratxa de resultats

per Marc Mayola - 30/10/2005 16:0
2
Efectivament. La dita esportiva s'ha complert: "Entrenador nou, victòria segura." Després del precipitat adéu de Tito Sobrín i d'encadenar dues derrotes consecutives, la nova UE Mataró de Josep Alemany s'ha retrobat amb el triomf. Dissabte, les mataronines van guanyar el Vinaròs, un dels equips més forts de la Lliga Femenina-2.Les deixebles d'Alemany van iniciar el partit amb massa ansietat. El Vinaròs ho va aprofitar per emportar-se el primer quart (15-18). Després, però, l'equip va corregir el ritme de joc i la lectura defensiva per començar a remuntar el vol. L'agressivitat en defensa de les locals propiciava recuperacions de pilota que acabaven amb ràpids contraatacs mataronins. La Unió va marxar al descans amb onze punts d'avantatge (39-28).El tercer quart va ser radicalment diferent del segon. Amb un parcial de 12-21, el Vinaròs tornava a entrar en el partit. Josep Alemany, entrenador de la UE Mataró, explica que va passar en aquests deu minuts: "Ens vam espantar. Elles van fer una pressió, pràcticament a tota la pista, que nosaltres no vam saber superar."En el darrer quart, el Mataró va redreçar la situació i gràcies a l'excel·lent actitud de les seves jugadores, sobretot en defensa, va evitar la remuntada d'un Vinaròs que, en aquests últims deu minuts, només va anotar 8 punts. Al final, victòria prou còmoda de la UE Mataró (69-57).Josep Alemany, encantat amb l'actitud de les seves jugadoresEl nou entrenador mataroní es mostra molt satisfet amb el rendiment del seu equip. El Mataró va millorar els aspectes importants del joc que ell demanava abans del partit: "Vam córrer més al contraatac fruit de la major agressivitat defensiva i, en atac, vam equilibrar millor el joc interior-exterior."La jugadora del Vinaròs Ana Crespo, una de les millors pivots de la lliga, va passar totalment desapercebuda (4 punts, 6 rebots). El Mataró es va sobreposar a la baixa, per temes familiars, d'Eva Vilarrubla i va controlar molt bé Crespo gràcies al magnífic treball de Gárate, Maymí i Argemí.Un dels pocs punts negatius del partit va ser l'excés de pilotes perdudes (22). En aquest sentit, Alemany creu que "les bases han jugar molt més tranquiles." D'altra banda, destaca l'esperit i el caràcter guanyador de la capitana Anna Sala, la gran defensa de Susana De Miguel, el lideratge ofensiu d'Anna Carbó i els "onze minuts de llibre de la Berta Siñol".Segona victòria de la UE Mataró a la lliga. Malgrat tot, el balanç encara és negatiu (2 victòries / 3 derrotes). El proper cap de setmana, desplaçament llarg. L'equip d'Alemany visita la pista del Tenerife, un conjunt que presenta el mateix balanç victòries-derrotes que el Mataró.

UE Mataró: 69. Anna Sala (7), Laura Argemí (13), Berta Siñol (6), Rosa Maymí (11), Anna Carbó (11), Susana De Miguel (3), Mireia Chacón (1), Begoña Gárate (8), Teresa Nicolás (9).

CB Vinaròs Augimar: 57. Sara Castrillo (9), Maria Collantes (17), Virginia Caballero (6), Naiara Galilea (5), Ana Crespo (4), Josefa Taus (6), Júlia Germain (4), Lorena Vela, Johana Hernández (6).

Parcials: 15-18, 24-10, 12-21, 18-8

.Àrbitres: Bardaji i Moreno.

Josep Fadó : «Mataró no té un teatre per a l'òpera»


el punt
29 octubre 2005

l'entrevistaLLUÍS ARCAL.

MataróJosep Fadó va néixer a Mataró el 1966. El 1999 va debutar com a professional a França. Des de llavors, col·labora assíduament en la programació del Gran Teatre del Liceu. Fa poc la prestigiosa revista Òpera Actual l'ha destacat com un dels cantants de l'Estat amb més projecció.

Dimecres va estrenar l'òpera I pagliacci, de Leoncavallo, a La Faràndula de Sabadell. Com va anar l'experiència?

«Francament va ser un èxit. Normalment, les estrenes són un tipus de funció molt freda, hi ha molts crítics i periodistes, o sigui, és un tipus de públic diferent al dels altres dies, que és molt més agraït per als cantants. Realment va ser una estrena com aquelles que somies tota la vida.»

Després de Sabadell, hi ha prevista una gira per diversos municipis de Catalunya que no inclou Mataró.

«No. Fa uns quants anys, dins la mateixa gira, sí que s'actuava a Mataró. Per què s'ha deixat de fer no ho sé, però em sembla que tampoc s'ha mostrat gaire interès per dur aquest tipus d'espectacle a la ciutat.»

Què ho pot motivar?

«Hi ha obres en el món de l'òpera que són més habituals de veure als teatres, com Tosca i La flauta màgica. En el cas de Cavalleria rusticana i I pagliacci, que són de l'època del verisme (realistes), no és habitual veure-les, i menys si els dos cantants són del Maresme, com és el cas. Vull dir que a vegades es busca més a fora que no pas a dins de casa.»

Vostè mateix i la soprano Rosa Mateu són les dues veus del Maresme que tenen papers rellevants en la gira que va començar a Sabadell.

«Sí, tot i que actuem en dues òperes diferents que s'interpreten una rere l'altra. És una gran satisfacció i amb la Rosa Mateu he treballat altres vegades. La veritat és que m'hauria fet molta il·lusió venir a cantar aquesta òpera a Mataró. És una gran ocasió perduda per dur un bon espectacle a la ciutat. Tot i això, s'ha de remarcar que el Teatre Monumental no reuneix les condicions per portar-hi una obra d'aquesta envergadura.»

Com descriuria l'òpera I pagliacci, de Leoncavallo?

«És una obra verista, que vol dir que el que passa és veritat, és històric. És un drama escrit a principi del segle XX.»

Per què sempre s'interpreten conjuntament aquesta obra i Cavalleria rusticana?

«Són obres diferents per temàtica però no per època, ja que pertanyen al mateix moviment. Es va convocar un concurs i van guanyar les dues obres, per això es representen conjuntament.»

Quines característiques vocals té Canio, el seu personatge a l'obra?

«Té un registre que requereix un tipus de veu molt específica, ja que està escrit per a un tenor que tingui una veu ampla i gran. És una òpera curta però intensa. Requereix un esforç físic i vocal important.»

Mataró fa prou per l'òpera?

«No, gens.»

I en l'àmbit català?

«Es fa més. El clar exemple són els Amics de l'Òpera de Sabadell, que amb un pressupost molt reduït està fent pel món de l'òpera una tasca molt important.»

Què li manca a Mataró pel que fa a òpera?

«Bàsicament, i si comencem pel principi, Mataró no té un escenari per poder representar-hi òpera.»

Dins del panorama mataroní, vostè ha cantat en nombroses ocasions la Missa de les Santes. Com valora l'experiència?

«Em fa molta il·lusió fer-ho i sent com sóc de Mataró ho faig amb molt de gust sempre que estigui disponible.»

Quines actuacions té previstes en el futur?

«Aviat tinc previst actuar al Gran Teatre del Liceu amb una òpera de Granados i Nabucco, de Verdi.»

28 d’octubre 2005

Josep Alemany debuta a la banqueta de la UE Mataró

cap gros
28 octubre 2005

El substitut de Tito Sobrín s'estrena davant el Vinaròs

per Marc Mayola - 28/10/2005 14:16

Josep Alemany, nou entrenador de l'equip femení de la UE Mataró, afronta demà el seu primer partit al capdavant de l'equip (18.30h. Palau Josep Mora). Alemany, avalat per una llarga trajectòria treballant a les federacions catalana i espanyola, compaginarà aquest càrrec d'entrenador del sènior amb el del júnior femení de la Comissió.El Vinaròs no és el rival més propici per tenir una estrena plàcida. Les del País Valencià són líders de la Lliga Femenina-2 empatades amb cinc equips més (3 victòries/1 derrota), venen de guanyar el Segle XXI (65-49) i tenen una plantilla molt potent amb jugadores com Sara Castrillo, la base que absorbeix tot el joc ofensiu de l'equip, l'escorta Naiara Galilea o Ana Crespo, una de les millors pivots de la competició.La UE Mataró, amb molts problemes de lesions (Elena Murcia, Mireia Chacón, Eva Vilarrubla, Laura Argemí...), està intentant conjuntar un equip que segons Alemany: "ha de millorar la intensitat defensiva per poder córrer més i, en l'aspecte ofensiu, buscar un major equilibri joc interior-exterior perquè tenim jugadores determinants tant a dins com a fora de la pintura."El nou entrenador de la UE Mataró és ambiciós i, malgrat tenir el pressupost més baix de la categoria, no creu que la permanència sigui l'objectiu de l'equip: "L'objectiu és anar a poc a poc. Som ambiciosos i intentarem estar el més amunt possible. L'equip pot aspirar a cotes més altes que les de lluitar per salvar la categoria." Demà, contra el Vinaròs, el Mataró té una excel·lent oportunitat per redreçar el rumb de l'equip a la lliga, ara mateix onzenes a la classificació amb només una victòria en quatre partits disputats. Josep Alemany espera fer bona la dita esportiva que diu "A entrenador nou, victòria segura."

Arriben les tradicionals Festes de Sant Simó, les del sabre


tot mataró
28 octubre 2005

El divendres 28 és el dia del Sant i el dissabte el de les Havaneres
Les Festes de Sant Simó, patró de l’ermita marinera de la ciutat, ja són aquí. La setmana centrant ha d’iniciar-se aquesta tradicional festa que comptarà amb els seus ingredients més tradicionals i característics. Amb el preludi de la Marxassa del dia 22 i la vigília, el dia gran de la festa serà com sempre el 28, dia de Sant Simó amb el tradicional programa de festes, des de l’enlairada de coets a la venda de sabres, la tómbola, les visites escolars o la visita de les autoritats. Les dues eucaristies del dia del Patró prendran protagonisme dins l’ermita mentre que, més en la vessant cultural, el vespre serà protagonitzat per la música tradicional dels Països Catalans amb els Pitiüsos i el teatre amb “Els Pirates del Maresme” de Sala Cabañes. Després del 28, Sant Simó continua de festa El matí del dissabte comença amb El racó de contes: exposició de contes del mar, on a partir de les 12 del migdia es podran veure contes il·lustrats amb personatges com pescadors o els més temibles monstres marítims. Tot seguit, a la una del migdia tindrà lloc una actuació castellera a càrrec dels Capgrossos de Mataró. Com acostuma a ser habitual, la tarda estarà dedicada als més menuts. A 2/4 de 5 de la tarda sortirà de l’ermita de Sant Simó una cercavila d’allò més especial. En ella hi participaran els pagesos del veïnat de Mata que trauran els seus tractors al carrer per passejar-hi a la mainada. La barca d’en Joan també navegarà pels carrers i el canó de Sant Simó dispararà caramels i serpentines. Seguidament els més menuts podran ballar amb les músiques i danses del món que presentarà el grup Farem Salat amb el seu espectacle La volta al món. El dia acabarà amb una actuació del grup Luta Sem Pausa que donarà pas, a 2/4 de 10 de la nit, al grup d’hava-neres Port-Bo de Calella de Palafrugell. Balls tradicionals després de l’eucaristia L’eucaristia en record de Sant Simó és un acte obligat en el programa. Aquesta tindrà lloc el diumenge 30 a les 11 del matí i un cop acabada actuarà davant l’esglèsia l’Esbart Dansaires d’Iluro que ballaran el Ball dels Pescadors de l’Aplec de l’Ermita de Sant Simó. A les 12, la Cobla Ciutat de Mataró oferirà una ballada de sardanes. Gasolfa Xou, un espectacle de circ amb pallassos i màgia animarà l’ultima tarda de les festes que acabarà amb una enlairada de coets i una gran traca de fi de festa.
Actes del divendres 28, dia de Sant Simó
9h Repicada de campana i enlairada de coets
10h Parades de sabres i Tómbola 11:30h Eucaristia
13h Visita de les autoritats
19:30h Eucaristia
En acabar, concert d’Els Pitiüsos.
21h Teatre “Els Pirates del Maresme”
Redacció // Mataró Notícies

Maria Rovira ensenya 'Trànsit' a casa


cap gros
28 octubre 2005

Maria Rovira porta al Monumental ‘Trànsit 20’, l’espectacle que celebra el vintè aniversari de la seva companyia

per Esther Castarnado
fotos
S. Ruiz - 28/10/2005 19:51


Les quatre protagonistes de la peça en imatge promocional.
Després d’una exitosa estrena a la Sala Becket de Barcelona, la mataronina Maria Rovira porta al Teatre Monumental l’espectacle que commemora els vint anys de la seva companyia, Art Trànsit Dansa. La coreògrafa aplega sota el títol Trànsit 20 tot un seguit d’obres que han marcat la seva trajectòria, a més d’algunes novetats. El muntatge, que es podrà veure dissabte que ve, dia 29 d’octubre, s’obre amb una peça per al record, El pols de l’àngel, que va portar Trànsit a viatjar per tot el món després de la seva estrena durant les Olimpíades del 92. La segueixen fragments de Mandala i Rugged Lines, entre altres que refrescaran la memòria de molts espectadors. L’espectacle inclou tres duets i el solo de Lady Macbeth que balla Maria Rovira. En total són setanta minuts d’emocions que es clouen amb un muntatge creat per a l’ocasió, 00.00. Aquesta darrera peça comença amb els ballarins agrupats com si fossin una cèl·lula latent i viva, i es va dividint i viatjant per diferents paisatges. En paraules de la seva creadora, «00.00 és un tornar a començar, marca l’etapa que comença per a la companyia després d’aquests vint anys».
Dissabte dia 29 • A les 10 de la nit al Teatre Monumental.
Preu: 10,20 euros (platea) i 8,90 amfiteatre.
una mirada enrere
Quan fa un cop d’ull als vint anys que la companyia ha deixat enrere, Maria Rovira reconeix que «no ha esta fàcil». Des que la mataronina va crear Trànsit Art Dansa el 1985, per la companyia han passat més d’una cinquantena de ballarins, que han portat a l’escenari obres de reconegut prestigi. Però les dificultats que trobava als circuits catalans van fer que la companyia quedés aturada durant alguns anys: «Em vaig cansar d’arruïnar-me en cada espectacle i vaig treballar molt a l’estranger». Ara, la coreògrafa entreveu el que podria ser una bona etapa per a la dansa a Catalunya: «Espero que tot el que s’està dient des de la Generalitat de donar suport a la dansa tiri endavant». E. Castarnado
Maria Rovira "Tinc una companyia tècnicament bona"
Heu estat cinc dies a la Sala Becket. Com valora l’estrena?
Molt bé. Al quart dia de funció ja estava pràcticament tot venut. Hem sentit comentaris molt positius.
Què els han dit?
Que per fi hi ha una companyia de dansa que balla realment.
Ara porta l’espectacle a la seva ciutat..
.
Sí, portar-lo a casa sempre fa il·lusió, encara que pot ser un lloc dur. Hi ha molta gent de Mataró que ens ha acompanyat molt, tant polítics, com ballarins, com el públic. Estava desitjant estrenar aquí i més ara que acabo d’arribar de Nova York. Tenia ganes de tornar per preparar tot això.
El muntatge recull fragments d’alguns grans èxits de la companyia. Ara que els ha vist interpretats també per nous ballarins, n’està satisfeta?
Les noves incorporacions han anat molt bé. Tinc una companyia tècnicament bona, tothom els ha elogiat. Per això em llanço amb el tema de la companyia de nou i tinc ganes de posar-la a Mataró.

27 d’octubre 2005

Els pirates ataquen Sant Simó

cap gros
27 octubre 2005

El musical de Gilbert & Sullivan versionat per la Sala Cabañes serà una de les atraccions de la festa del barri mariner
per capgros.com - 27/10/2005 19:49

Els pirates de la Sala Cabañes desembarcaran divendres, dia 28 d’octubre, a l’ermita de Sant Simó i coincidint amb la celebració de la diada del patró. El pati de l’ermita serà l’escenari d’una representació de la versió que la Sala Cabañes ha fet d’aquesta obra musical de Gilbert & Sullivan. D’aquesta peça, se n’han fet ja un total de 13 representacions al llarg de l’any amb gran èxit.La representació d’Els pirates del Maresme és l’acte més destacat del que queda del programa d’activitats amb motiu de la festivitat de Sant Simó. El mateix matí, però, tindrà lloc la tradicional eucaristia i la visita de les autoritats encapçalades per l'alcalde Joan Antoni Baron.

Trànsit 20’ passeja per les dues dècades d’història de la companyia de dansa


tot mataró
27 octubre 2005

La coreògrafa mataronina maria Rovira celebra l’aniversari a la ciutat
La companyia de dansa contemporània Trànsit, de la mataronina Maria Rovira, fa anys, i per celebrar-ho ha creat un espectacle, Trànsit 20, on es fa un repàs a les peces més importants de la seva història. Tot i que l’espectacle es va estrenar a la Sala Beckett a principis d’octubre, la ballarina ha volgut portar el muntatge a la seva ciutat natal i l’indret on va donar les seves primeres passes en el món de la dansa, Mataró. Per això, dissabte 29 d’octubre a la nit, aquell qui ho vulgui podrà gaudir de Trànsit 20 al teatre Monumental a les 10 del vespre. Amb Trànsit 20 la ballarina i coreògrafa vol convidar l’espectador a fer un repàs a la trajectòria de la companyia. Per això, els nous ballarins de Trànsit interpretaran algunes de les peces que han fet de Rovira una figura de la dansa contemporània reconeguda a nivell mundial. El pols de l’àngel i El punt de la memòria són alguns dels clàssics de Rovira que es barrejaran en aquesta producció amb alguna que altra novetat i sorpresa per a l’espectador com la nova coreografia 00.00. Una de les principals figures Maria Rovira va rebre el Premi Nacional de Dansa l’any 1998 i ha treballat tant a Catalunya i a Espanya com per a alguns dels millors ballets i escoles de tot el món. A banda de l’espectacle Trànsit 20 i aprofitant els actes programats per la 4a Setmana de les Noves Tecnologies, el dimecres 26 va tenir lloc La memòria dels que ballen, una taula rodona i videoprojeccions sobre l’impacte de les noves tecnologies en la conservació de la memòria artística que va servir com a acte paral·lel de la celebració dels vint anys de la companyia. Marta Pedrico // Mataró Notícies

26 d’octubre 2005

Les noies de la UE Mataró, amb el cap en una altra banda


tot mataró
26 octubre 2005

L’equip, amb falta de concentració, va caure amb contundencia davant el Viladecans (50-68)
Amb la notícia de la marxa de Tito Sobrín al Cadí La Seu filtrada al vestidor, l’equip va sortir amb molta falta de concentració des de l’inici, pensant sense cap dubte en la marxa del seu entrenador. La Unió Esportiva va estar molt apagat i amb falta de ritme, i el Viladecans ho va aprofitar per agafar una còmoda renda des de bon començament. Les locals només van poder anotar cinc punts en el primer període, i al descans perdien de 14 punts. Durant el tercer quart el Mataró va reaccionar tímidament i semblava que es tornava a ficar dins del partit, arribant-se a posar a només sis punts amb possessió, però finalment no va poder ser i la victòria va ser clarament per al Viladecans. Tito Sobrín marxa al Cadí La Seu El fins ara tècnic del sènior i del júnior femení de la UE Mataró ha acceptat l'oferta del Cadí La Seu, de Lliga Femenina, per intentar reconduïr la situació. L’equip de l’Alt Urgell va prescindir dels serveis d’Oriol Villà després d’encadenar quatre derrotes consecutives, i Sobrín intentarà portar la primera victòria aquesta setmana. Tito Sobrín ja havia fitxat aquesta temporada amb la condició de quèsi rebia una oferta de la màxima categoria la pogués acceptar, i finalment així ha estat. El seu substitut serà Josep Alemany, que fins ara era el seu ajudant.

UE MATARÓ: Maymí (8), Carbó (4), De Miguel (8), Vilarrubla (3) i Nicolás (5); Sala (11), Argemí (1), Siñol (7) i Chacón (3). 6 triples: Sala (3), Siñol, Maymí i Nicolás. 8 de 18 en tirs lliures (44%). 18 de 53 en tirs de camp (34%). 27 rebots. 16 faltes personals. Marcador: 5-14, 21-35; 38-48 i 50-68.

Redacció // El Tot Esport

25 d’octubre 2005

El tenor mataroní Josep Fadó actua a la Faràndula de Sabadell


cap gros
25 octubre 2005

El mataroní és, segons les revistes d'especialitat, una de les veus líriques espanyoles més reconegudes
per T. Rodon - fotos J. S. - 25/10/2005 11:51

Fadó fotografiat a les instal·lacions de Capgròs.
El tenor mataroní Josep Fadó actuarà demà dimecres, dia 26, al Teatre de la Faràndula de Sabadell amb el paper protagonista de Canio, a l’obra Il Pagliacci. Fadó interpretarà per primera vegada aquesta òpera de Leoncavallo en el paper d’actor principal. L’obra és de caire dramàtic i explica la història de Canio, l’encarregat d’una companyia de pallassos itinerants que arriba en ple estiu a Montana, un poblet del nord d’Itàlia. Canio es caracteritza per la seva extrema gelosia i pel seu control sobre la seva estimada. Quan el protagonista l’enganxa amb l’amant, l’encarregat dels pallassos perd el sentit de la realitat. “És un personatge molt dramàtic i musicalment molt bonic. El contrast entre la ficció i la realitat el fan molt interessant”, ha dit Fadó. La segona representació de Il Pagliacci es portarà a terme el proper divendres, dia 28. Anteriorment, Fadó va actuara la Faràndula en les òperes d’Il Trovatore i La Forza del Destino, de Verdi. D’altra banda, el mataroní ha estat reconegut per la revista Òpera Actual, una de les més prestigioses en aquest estil musical, com una de les millors veus de la lírica espanyola.
Imprimir Enviar a un amic

24 d’octubre 2005

Importants secundaris - l'opinió a escena - El Criat -

cap gros
24 octubre 2005

per Enric Hernàndez i Benito,
llicenciat en art dramàtic

El bon treball interpretatiu dels secundaris va servir de crossa a la pugna existent entre els dos actors principals, dissabte passat, a l’estrena de El criat a Sala Cabañes. Amb una platea afectada suposadament per l’emissió en obert del partit del Barça, els de la Sala van tornar a demostrar que poden fer teatre de qualitat tan a nivell d’escenografia, il·luminació i vestuari. Però aquest cop, interpretativament parlant, els va faltar més d’un detall per fer-nos oblidar que es tractava d’un àmbit amateur (i sóc conscient de la polèmica que aquest terme comporta).I és que un text d’aquestes característiques demana una subtilesa i una càrrega d’emocions i d’intencions soterrades pròpies d’un treball actoral molt fi i conscient que es va veure en comptades ocasions.És veritat que Ferran Camps va defensar prou bé un paper extens, fent-lo intel·ligible excepte en alguns moments on més que parlar, metrallava. El va anar a la contra, però, els moments d’histerisme cridaner, la manera d’abordar les relacions amb les dones, i la forma triada per explicitar els efectes de l’alcohol sobre el seu personatge.No és menys cert que Carles Grañé, per la seva banda, ens va oferir un criat digne, elegant, impertèrrit i molt creïble, sobretot en part del primer acte. Fins i tot el seu primer somriure carregat d’intenció va ser un autèntic regal. Però malauradament aquesta presència i solidesa escènica s’ensorrà convertint-se en una navegació d’alts i baixos tan bon punt va deixar de fer servir el tractament de “senyor” a les seves rèpliques; amb els moments íntims amb la Vera i la Mabel, on fregà l’automatisme i la inversemblança; i amb els embarbussaments i l’excés de somriures del segon acte. Al meu entendre, crec que no estan ben resoltes les escenes de passió entre personatges, convertint-se en anecdòtiques i buides; que s’haurien d’agilitzar les transicions; reduir el soroll entre bambolines (em va semblar sentir un apuntador des de la desena fila); retocar la música que sona al final dels dos actes, que ara es talla en sec; i treballar les respectives progressions dels personatges principals, que ara experimenten uns salts en la interacció que acaben precipitant la inversió de rols en la darrera escena sense haver fet el camí necessari.Tot fa pensar que potser se’ls va tirar el temps a sobre. Malgrat tot sempre cal valorar la valentia.

Tercera victòria consecutiva de la UE Mataró

cap gros
24 octubre 2005

Els de Margall guanyen a la pista del Sant Pere Solmania (65-68) i sumen una nova victòria en el campionat de lliga

per Marc Mayola - 24/10/2005 12:54

La UE Mataró s'està especialitzant en els finals de partit ajustats. Josep Maria Margall ens deia la setmana passada: "El 99% de jugadors de l'equip són guanyadors nats." Doncs ja porten tres setmanes consecutives demostrant-ho. Els finals de partit igualats i emocionants són l'hàbitat natural de tot jugador guanyador. El Mataró en té un bon grapat i els ha fet servir per emportar-se tres victòries consecutives (84-85 a la pista del Sant Josep, 72-70 davant el Montsó i, aquest cap de setmana, 65-68 a Terrassa contra el Sant Pere).El Mataró va començar el partit amb molta força. Al final del primer quart, ja tenia un avantatge de 10 punts (11-21). L'encert en el tir exterior superava, amb certa facilitat, la defensa plantejada pels terrassencs. Els unionistes van acabar el partit amb un destacable 47% d'encert des de més enllà de 6'25 (8/17). Els homes de Margall, però, en veure que tenien un matí inspirat, van abusar de llançaments en posicions complicades. Margall: "Vam començar el partit molt bé, amb un gran encert en el tir. Després, però, vam errar llançaments i potser vam pecar d'individualistes en alguns moments. Veient que al principi ens entrava tot, cada jugador buscava les seves cistelles i l'estadística d'encert va baixar."Paco Hernández, malgrat no haver entrenat durant tota la setmana per problemes al turmell, va jugar 35 minuts per mirar de pal·liar els maldecaps del Mataró a la pintura, aguditzats per la baixa de Sergi Homs. Però tot i l'aportació d'Hernández (7punts/8 rebots) i el bon partit del jove Fradera, el Sant Pere va dominar amb molta comoditat el rebot (45 a 27). Aquest va ser un altre dels motius que expliquen per què el Mataró va patir, i molt, per guanyar el partit. Margall: "No ens poden agafar 24 rebots ofensius, això dóna segones opcions al rival. És una estadística que hem de millorar molt."El Sant Pere anava retallant la diferència fins que es va posar per davant en el marcador. Llavors, però, la UE Mataró no es va enfonsar anímicament, va tornar a jugar en equip amb la direcció magistral de Jordi Ventura i l'encert en els tirs lliures va acabar de sentenciar el partit a favor dels mataronins.Amb aquesta victòria, l'equip de Margall té ara un balanç positiu (4 victòries/3derrotes) i comparteix la tercera posició de la Lliga EBA amb cinc equips més. El proper diumenge, la UE Mataró rep l'Igualada, un conjunt que no ha començat gaire bé la lliga (2 victòries/5 derrotes), però que de ben segur serà complicat guanyar.

Sant Pere Solmania: 65. *Arenas (6), *Porto (7), *Foz (9), *Badia (15), *Ausina (20), Crespo (2), Monrós (4), Reyes (2), Rodríguez.

UE Mataró: 68. *Paco Hernández (7), *Xavier Costa (11), Artur Magriñà (8), *Adrià Fradera (4), *Roger Juan (8), Moisès Casin, *Jordi Ventura (25), Marc Forcada (2), Jacob Molina (3), Sergio López.Parcials: 11-21, 22-21, 17-10, 15-16.

Àrbitres: Posse i Monguio.

Tito Sobrin accepta l'oferta del Sedis Cadi La Seu i deixa la U.E. Mataró


tot mataró
24 octubre 2005

El ja ex tècnic de la UE Mataró dóna el salt a la Lliga femenina 1
Alberto ‘Tito’ Sobrin, entrenador del sènior femení de la UE Mataró va dirigir aquest cap de setmana el seu últim partit com a tècnic del conjunt de la Lliga femenina 2. Sobrin va acceptar una oferta per incorporar-se a l’equip de la Lliga femenina 1 el Sedis Cadi La Seu, conjunt al qual s’incorporarà aquesta mateixa setmana. En el seu últim partit a la banqueta maresmenca les noies de la UE Mataró no van poder superar el Viladecans Estrusal a casa i van caure per un contundent 50-68. Josep Alemany, el fins ara ajudant de Sobrin, es farà càrrec de l’equip. La propera setmana farà el seu debut com a tècnic a la pista del Vinaròs Augimar.

Redacció // El Tot Esport

Derrota de la UE Mataró en l'últim partit de Tito Sobrín a la banqueta

cap gros
24 octubre 2005

L'entrenador unionista deixa el club i fitxa pel Cadí La Seu d'Urgell, equip de la Primera Divisió Femenina
per Marc Mayola - 24/10/2005 21:49
"És un salt qualitatiu molt important per mi, tant a nivell esportiu com a nivell econòmic." Així explica Alberto "Tito" Sobrín, el ja exentrenador de la UE Mataró, el seu fitxatge pel Cadí La Seu d'Urgell.Després d'una temporada i escaig al capdavant del Mataró, Sobrín torna a l'elit del bàsquet estatal: "El fitxatge pel Cadí La Seu em fa rememorar èpoques passades, quan ja vaig entrenar a la màxima categoria estatal". De fet, Sobrín acumula una experiència de nou temporades dirigint equips de primera (Salamanca, Burgos, Oviedo i Eivissa).Per superar el següent repte, haurà d'utilitzar tots els coneixements adquirits al llarg de la seva prolífica etapa professional. El Cadí La Seu és el cuer de la Lliga Femenina amb 4 derrotes en 4 partits disputats. Sobrín ha firmat, amb el club de l'Alt Urgell, un contracte per una temporada, prorrogable a una més en cas d'aconseguir la permanència.Comiat amargSobrín no ha pogut marxar amb un bon regust de boca. Aquest cap de setmana, en l'últim partit com entrenador de la UE Mataró, l'equip va caure derrotat contundentment davant el Viladecans (50-68). El nou entrenador del Cadí La Seu explica: "El partit va ser un desastre, sobretot en l'aspecte psicològic. Les jugadores ja sabien que marxava i van estar molt descentrades durant els 40 minuts de joc." En el primer quart, el Mataró només va anotar 5 punts, estadística que ho diu tot. Segona derrota consecutiva, doncs, de la UE Mataró. En aquesta ocasió, contra un gran Viladecans que enguany aspira a l'ascens.El fins ara segon entrenador mataroní, Josep Alemany, agafa les regnes de l'equip i ja el dirigirà en el proper partit, també a casa contra el Vinaròs. Per la seva part, Tito Sobrín debuta amb el Cadí La Seu d'Urgell a la pista del Ferrol, un dels cuers de la categoria juntament amb el Mann Filter de Saragossa i el nou equip de Sobrín.

UE Mataró: 50. Anna Sala (11), Laura Argemí (1), Berta Siñol (7), Rosa Maymí (8), Anna Carbó (4), Susana De Miguel (8), Eva Vilarrubla (3), Mireia Chacón (3), Teresa Nicolás (5).

BF Viladecans Estrusal: 68. Lucía Martín (2), Sandra Gamboa, Maria Padrós (16), Paula Eñeso (6), Patrícia Valiente (4), Sònia Pascual (6), Cristina Lacayo (2), Paula Tarrasón (3), Anna Boleda (25), Eva Congost (4).

Parcials: 5-14, 16-21, 17-13, 12-20.

Àrbitres: Carlos Avilés Antón i Óscar Avilés Antón.

23 d’octubre 2005

Simpatia per Shakespeare

Simpatia per Shakespeare
• Àlex Rigola estrena 'Ricard 3r' al Lliure i prepara un 'Hamlet' per a Temporada Alta

Ivan Benet, Pere Arquillué i Alícia Pérez reben les indicacions de Rigola (centre), divendres al Lliure. Foto: JOAN CORTADELLAS


ELENA HEVIABARCELONA

La Sala Fabià Puigserver del Lliure s'assembla a un dels escenaris de Mullholland Drive, de David Lynch, en el seu vessant més desolat i cutre. Els colors brillants i l'atmosfera setantera imperen al Pub Occidental que Àlex Rigola ha convertit en l'espai únic de la seva molt personal versió de Ricard 3r, de Shakespeare (en el seu afany de modernitat el director ha eliminat fins i tot els números romans). El muntatge s'instal.la en aquella frontera estètica que alguns denominen rigolada; altres, atreviment creatiu, i ell prefereix definir-lo amb un nou adjectiu, "castorfada", en relació amb un dels seus sants patrons, el provocador Frank Castorf, director de la Volksbühne de Berlín.La versió de Rigola de la tragèdia shakespeariana i el seu indesitjable i deforme protagonista arribarà al Teatre Lliure dijous que ve després d'haver visitat Almagro i Girona. El muntatge s'uneix aquests dies a la preparació d'una altra obra major del Bard: European house (Un Hamlet sense paraules). S'estrenarà (els dies 10 i 11 desembre) al Temporada Alta de Girona i l'any que ve es podrà veure al Lliure. Es tracta d'un espectacle de creació en què Rigola prescindeix totalment del text original, convertit en un bla bla sense sentit, per mostrar a manera de 13 Rue del Percebe les incidències d'una família de l'alta burgesia empresarial després de la mort del patriarca. "Hamlet s'ha convertit en un nen pijo", revela el director mentre dóna els últims tocs al Ricard 3r al Lliure de Montjuïc."Llança't, no t'analitzis" és una de les significatives indicacions del director als seus intèrprets. Malgrat el caos aparent que s'exhibeix a l'escenari, Rigola controla amb mà ferma totes les inflexions, defalliments i detalls. En general demana al seu equip més energia i els actors --Pere Arquillué com a Ricard a l'epicentre d'aquesta tragèdia, reconvertida en farsa, segons Rigola-- s'entreguen amb passió. Però aquesta rauxa no li impedeix al director convertir-se en el guardià de la puresa dels versos --"aquí s'ha perdut un hemistiqui", salta en alguna ocasió-- traduïts per Salvador Oliva.MAFIOSOSPRÒXIMSA qui hagi freqüentat anteriors muntatges del director, no el sorprendrà la proximitat temporal imposada per Rigola que revela tenir com a referent estètic la màfia que ha anat a menys de Los Soprano. Així Elisabeth (Alícia Pérez) és semblant a Monica Vitti; Buckingham (Joan Carreras) s'assembla a un proxeneta, i la reina Anna (Anna Ycobalzeta), amb el seu curt vestit de xarol, té aires de gogó. Tot això se situa en l'esmentat pub on no falten la sempiterna bola de mirallets, una ampolla d'Anís del Mono i una noia de calendari. Completa el conjunt una pantalla des de la qual es pot veure en rigorós directe l'off-teatral --la cita Castorf en el muntatge-- i una petita estrada on es desgrana l'eclèctica banda sonora interpretada per Eugeni Roig i la resta dels actors. Ne me quitte pas, de Brel, conviu amb Rivers of Babylon, de Boney M i Sympathy for the devil, dels Rolling Stones, en una encertada versió de Joan Carreras. "Canta de puta mare", sentencia Rigola amb aprovació gairebé maternal i un somriure una mica gamberro.Es mereix una menció a part un omnipresent Arquillué, a qui Rigola ha volgut mostrar repugnant sense deformar-lo gaire físicament. "No suporto les pròtesis ni els maquillatges exagerats". Amb barret de cowboy, cadena d'or al coll, hortera camisa estampada descuidadament oberta, panxa cervesera i unes ulleres de cul de got --que en l'assaig li donaven un aspecte pròxim a ¡¡¡Barragán!!!-- l'intèrpret sedueix la reina Anna i a tothom que se li posi al davant. "És un luxe --diu amb admiració Rigola-- poder comptar amb un actor com ell".
Noticia publicada a la pàgina 69 de l'edició de 10/23/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

d'avui en vuit. El meu regne per un cavall La sorpresa setmanal de Maragall Veus del Maresme a Sabadell

el punt
23 octubre 2005

d'avui en vuit

MANUEL CUYÀS.

+ Josep Fadó i Rosa Mateu, en un recital al Teatre Monumental de Mataró, el 2003. Foto: LLUÍS ARCAL
Dispensin, però no sé pas com posar-m'hi ni si posar-m'hi. Fer previsions sobre la política catalana a vuit dies vista o a una hora vista té el perill de fer caure en el ridícul més estrepitós el que vulgui presumir de profeta. Aquesta setmana passada havia de ser la del debat de política general amb l'Estatut com a estrella fulgurant i la unitat d'acció per defensar-lo al Congrés de Madrid com a eix vertebrador, i finalment tot s'ha embolicat per culpa d'uns partits de maquinària poderosíssima que no han permès que el president de la Generalitat fes els canvis de govern que volia i que han generat una crisi que ha deixat estabornit el President i tots els consellers que volia canviar. També han esberlat aquella unitat d'acció a favor de l'Estatut que havia de portar a terme l'anomenat «quadripartit» (PSC, ERC, ICV i CiU), però això als capitans i maquinistes de les formacions polítiques tant els fa. Abans la seva autoritat que res: que la Generalitat, que el Molt Honorable, que Catalunya, que res.
Bé, políticament parlant aquesta setmana que ve hauria de ser la que Manuela de Madre, Josep-Lluís Carod-Rovira i Artur Mas haurien de dedicar a redactar les paraules que han de pronunciar el dia 2 de novembre al Congrés de Diputats de Madrid en defensa de l'Estatut. Ja cal que s'hi apliquin i facin bona lletra. En el debat d'aquesta setmana passada, Carod, que no fa discursos, fa articles periodístics, va dir que el moment exigia «prudència, calma i seny». Maragall, que tampoc fa discursos, fa divagacions, li va celebrar molt les tres paraules. «I no ho dic amb ironia», va afegir. No, no ho deia amb ironia: ho deia seriosament. Al PSC tenen por que segons com sigui l'article editorial que Carod llegeixi a Madrid els ànims de les Corts encara s'encrespin més i que Zapatero es trobi en un compromís major del que ja es troba ara.
Però aquesta setmana pot ser també la del famós i ajornat canvi de govern que Maragall va dir que faria de totes totes si no ara d'aquí a uns dies o setmanes. Fins i tot pot ser que el canvi s'hagi produït o estigui a punt de produir-se ara que vostès estan llegint això. Un minut o una hora, a la Catalunya regida pel cap de Maragall, dóna per a molt i pot incloure el món sencer. El que passa, el que pot passar, és que després dels elogis ditiràmbics que els partits han fet dels consellers que el President pretenia fer cessar, al final s'acabin quedant els que ja es veien al carrer i Maragall es vegi obligat a prescindir dels que volia mantenir al seu costat. A principi de setmana, els consellers sentenciats feien molt mala cara. Quina cara farien vostès? A final de setmana se'ls veia molt més eixorivits i en comptes de mastegar xiclet semblava que portessin un branquilló de farigola als llavis.

Després d'haver passat pel festival Temporada Alta de Girona, aquesta setmana s'estrena al Teatre Lliure Ricard 3r (així: 3r), de William Shakespeare, vist per Àlex Rigola. Que parli el director de com veu el rei protagonista de l'obra: «Un personatge ambiciós que lluita en un món competitiu. Un argument traslladat a la societat actual en què la soledat, l'obsessió i la manca de sentiments pot derivar en comportaments irracionals. Tot val per aconseguir el poder.» Per aconseguir-lo i per mantenir-lo.

Els Amics de l'Òpera de Sabadell demostren que hi ha òpera més enllà del Liceu. El cap de setmana que ve estrenen al Teatre La Faràndula no una sinó dues òperes: Cavalleria rusticana, de Mascagni, i I pagliacci, de Leoncavallo. En la primera, el paper de Santuzza el canta la soprano Rosa Mateu. En la segona, el tenor Josep Fadó fa de Canio. Dues veus del Maresme, extraordinàries veus, més que conegudes al Liceu i en altres teatres europeus. Hi haurà gira a Lleida, Viladecans, Granollers, Sant Cugat i Reus. I a Mataró? No, a Mataró i al Maresme no. Criteris de la regidoria de Cultura.

22 d’octubre 2005

Sota l’estela d’un Nobel - "El criat"


cap gros
22 octubre 2005

S’estrena a la Sala Cabañes la peça ‘El Criat’, adaptada al cinema pel nou Nobel de literatura Harold Pinter
per
J.Salicrú - fotos J.S. - 21/10/2005 19:56


(a la foto) Ferran Camps i Carles Grañé, diumenge dia 16.

És diumenge a la tarda i a la platea de la Sala Cabañes tot està en silenci. De mica en mica, però, es comencen a sentir uns murmuris. Són els actors de l’obra teatral El Criat, que avui dia 16 celebren l’assaig general de l’obra, que s’estrena el dissabte dia 22. Apareix el director, Josep Maria Rabassa, que està un xic nerviós perquè la nau que comanda des de fa deu mesos arribi a bon port. Primer timbre. El director dóna instruccions a l’equip tècnic i demana als actors que surtin. Segon timbre. «Ho feu molt bé, de veritat», engega. «Només un demano una cosa: crideu!». Els actors assenteixen i es posen en posició. «Molta merda!», li desitja un a un altre, en el més que habitual argot teatral. Tercer timbre. Comencem. Stop. No està clara com va la il·luminació. Uns instants de nervis fins que el director dicta sentència i es resol la situació. Ara si que comença. Els primers a intervenir són Jordina Blanch i Marc Molina, als quals s’uneixen el protagonista de la peça, Ferran Camps, i «el criat», interpretat per Carles Grañé. Agnès Esquerra i Mercè Bellido, de la jove tropa de la Sala, tanquen el repartiment. La casualitat ha fet que justament la setmana abans de l’estrena el Nobel de Literatura hagi anat a parar a mans de Harold Pinter, l’autor del guió cinematogràfic de El sirviente, basada en aquesta obra. Una premonició? Dissabte que ve, quan s’aixequi el teló, els espectadors tindran la última paraula. Anys i panysJosep Maria Rabassa fa molts anys que tenia al cap portar ‘El Criat’, de Robin Maugham, a l’escenari de la Sala. Concretament des que en va veure la versió cinematogràfica, als anys seixanta. «Llavors em va impactar molt», recorda. Aquest 2005, seguint el seu ritme d’una producció per any, el mataroní farà realitat aquest petit somni: «És una peça de molta envergadura, molt complicada, de dues hores de durada, però crec que ens en sortirem. És un repte», apunta Rabassa.
Dissabte dia 22 • A les 10 de la nit a la Sala Cabañes. També diumenge dia 23.

21 d’octubre 2005

La Nau Gaudí, a ritme de Sagrada Família

tot mataró
21 octubre 2005

Es torna a retardar, estarà llest l’octubre de 2006 però ja se sap què s’hi farà: un cibercentre
El genial arquitecte de Reus Antoni Gaudí deuria ser ben complicat. Els genis ja ho tenen. Mentre la seva obra més mítica, la Sagrada Família, avança lentament a Barcelona la petita obra que l’arquitecte va fer a Mataró, ho fa no a ritme major però en aquest cas més per una mena de “gafe” que no pas per l’excepcionalitat de l’obra. L’antiga Nau Industrial de l’Obrera Mataronense ha de ser no se sap què i, per enèssim cop se li ha posat un “quan”. S’acabarà l’Octubre del 2006, si no és molt atrevit i utòpic creure que els terminis aquest cop es compliran. La nau industrial data de 1929 i passa per ser l’únic lligam de la ciutat amb el l’arquitecte de La Pedrera, si s’obvia la llegenda amb tints reals del seu enamorament amb la mataronina Pepeta Moreu. El disseny inical de Gaudí va haver de ser modificat amb l’obertura del carrer Cooperativa al mar i, així, es van retallar les arcades amb forma de paraboloide que són l’element més innovador i carismàtic de la nau. La resta, amb tots els respectes, no deixa d’estar pensat com un espai funcional que, al cap de dècades, haurà de fer de “Saló de la ciutat”. Si més no, curiós. El projecte El projecte de rehabilitació de la nau data del 2001. Per aquell temps es pretenia restaurar la nau i els entorns en vistes a l’Any Gaudí que es va celebrar el 2002 i que va incloure una inacabada i empantanegada nau en el seu catàleg. La restauració de les arcades originals i el seu acabament tornant al disseny inicial són el leitmotiv del projecte que preveu dues noves façanes de vidre, que permetran gaudir de la peculiar estructura de la nau des de dins i des de fora. Les reconstruccions de les parets tal com havia previst l’arquitecte reusenc i una il·luminació adient, així com l’adequació de l’espai perquè sigui equipament cultural completen un projecte que, quatre anys més tard, encara no ha completat ni la quarta part de les accions previstes. Obres que no acaben mai Ben aviat, per retard en el projecte, en l’encàrrec al prestigiós arquitecte Manuel Brullet i per unes obres que no van començar quan s’havia anunciat, la idea que la nau s’inaugurés durant l’Any Gaudí, el 2002, es van esvair. Van avançar amb bon ritme les obres que van canviar l’entorn de la nau però no així la pròpia obra que no va recuperar els restaurats arcs de fustra originals fins el juny del 2004. Quan amb els arcs semblaven encarrilar del tot el procés i fins i tot s’augurava de forma oficial el 2005 com el final de “l’obra de la Seu”, el gener del 2005 es coneixia la desaparició de l’empresa SCIO. SL, concessionària de les obres amb el que la nau sofria un altre sotrac en el seu camí vés a saber on. La desaparició de l’empresa va desencadenar una certa tempesta política, a més de provocar un estat de deixadesa de les obres que sols va fer que contribuir a la sensació que no hi havia voluntat real d’acabar un espai com aquest. No va ser fins la setmana passada quan es va saber que ja s’havien re-adjudicat les obres a una altra empresa amb el que es van tornar a fixar terminis d’execució de l’obra que, es diu, es reprendrà al novembre per veure la llum, la Nau, el 2006. Aquest cop fins i tot el propi Ajuntament és escèptic. L’Administració local és la que, de llarg, surt més tocada de tot l’assumpte en acumular cinc anys de retards, haver perdut diners amb l’afer de l’empresa desapareguda i credibilitat amb cada episodi de la història. Ja se sap perquè servirà A part dels maldecaps de la seva restauració, el fet que ha portat més de cap als polítics mataronins ha estat trobar una utilitat per aquesta històrica construcció. Si bé hi va haver unanimitat a l’hora que calia restaurar-la, cap responsable polític dels governs locals s’havia atrevit a especificar clarament per què serviria, fins el passat divendres. En la inauguració del telecentre del Sidr@l, l’alcalde va sorprendre tothom anunciant que el que havia de ser el “Saló de la Ciutat” serà un nou telecentre. Ignorada en el Pla d’Equipaments Culturals, la Nau Gaudí acabarà acollint una vintena d’ordinadors per conectar-se a internet just al costat d’un barri de nova creació, perdent així la potencialitat d’un equipament cultural d’avanguarda.
Cugat Comas // Mataró Notícies

La UE Mataró té una autèntica prova de foc davant el Viladecans

cap gros
21 octubre 2005

Les noies de Tito Sobrín s'enfronten a un dels equips amb més potencial de la Lliga Femenina 2
per Marc Mayola - 21/10/2005 13:31

Després de la derrota contra el Segle XXI (63-56), la UE Mataró busca la segona victòria de la lliga (Dissabte, 18.30 h al Palau Josep Mora). El Viladecans arriba a Mataró després de perdre, a la pròrroga i per només un punt (72-73), contra el Costablanca.Les del Baix Llobregat presenten un balanç idèntic al del Mataró (1 victòria / 2 derrotes), i com explica Tito Sobrín: "No es poden permetre més relliscades. El Viladecans és un equip fet per pujar de categoria i no han començat massa bé la lliga. Nosaltres les hem de fer patir, posar-nos per davant en el marcador i jugar amb els seus nervis i la pressió que tenen per sumar victòries."L'entrenador de la UE Mataró analitza les claus del partit i els factors que poden fer millorar el rendiment del seu equip: "Necessitem més continuïtat en el joc i llançar més a cistella. Per això, és vital no perdre pilotes i millorar l'estadística del rebots ofensius." Un altre dels aspectes importants a millorar contra el Viladecans és la regularitat durant els 40 minuts de partit. A la pista del Segle XXI, l'equip va ser molt irregular, amb moments bons però també amb d'altres de desastrosos.Les dues bases de l'equip, Mireia Chacón i Teresa Nicolás, estan treballant de valent per acoblar el seu joc al de la resta de l'equip i agafar aquells automatismes necessaris perquè el conjunt funcioni a la perfecció. Tito Sobrín: "Calculo que a finals de novembre principis de desembre, ja tindrem un equip amb cara i ulls capaç de jugar de tu a tu a totes les rivals."Mentrestant, demà, la UE Mataró no renunciarà a la victòria tot i enfrontar-se al potent Viladecans de jugadores com Eva Congost, Paula Tarrasón o Maria Padrós.

Un clàssic anglès a la Sala Cabañes "El Criat"


TOT MATARÓ
17 octubre 2005

El proper dissabte s’estrena ‘El Criat’ de Robin Maugham, un referent en l’àmbit teatral
El domini de la voluntat dels altres amb docilitat, subtilesa, ironia, sadisme i orgull, per una part; per una altra, un abandonament total de les comoditats o a la tragèdia a la qual normalment porta l’alcoholisme; i també la sincera amistat i l’amor. Aquests son alguns dels temes que tracta un dels grans clàssics teatrals anglesos, ‘El Criat’, òpera prima de Robin Maugham (1916-1981) que aquest dissabte arriba a la Sala Cabañes de la mà de Josep Maria Rabassa. L’obra va aixecar certa polèmica en la seva època, posat que tocava una figura propera a la família que fins a les hores romangué en l’anonimat, el criat i els seus ‘secrets’. Tan és així, que fins i tot, el pare de Maugham la va denunciar d’obscena. Finalment, aquesta gran obra va consagrar l’autor i anys més tard, Joseph Losey i el recent guardonat amb el premi Nobel de literatura Harold Pinter, van fer una adaptació per al cinema. Tot un repte amb 10 mesos de preparació Josep Maria Rabassa dirigeix la representació a la Sala Cabañes on ja havia dirigit altres obres com ‘Després de la pluja’, ‘Hostal de la glòria’ o ‘L’Amor i la doncella’. Per Rabassa dirigir aquest clàssic ha representat “tot un repte”, en el que juntament amb els actors han destinat un gran esforç durant els deus mesos previs a l’estrena, tot tenint en compte, el dur treball de memorització que comporta aquest text. Marc Molina, Jordina Blanch, Ferran Camps, Carles Grañé, Agnès Esquerra i Mercè Bellido traslladaran a l’escenari els sentiments més intrínsecs que Maugham va voler plasmar en la figura del criat. La cita amb el teatre és dissabte 22 a les 22.00 hores i diumenge 23 a 2/4 de 7 de la tarda. Redacció // Mataró Notícies

Genís Mayola repassa vint anys de carrera amb el disc ‘Oratges’


cap gros
21 octubre 2005

Fins ara el músic mataroní només havia tret al mercat dos cassetes als anys vuitanta
per J.Salicrú - 20/10/2005 10:49


Genís Mayola en imatge d'arxiu.
«És un vent suau, pretén ser un oratge suau, que acariciï, que relaxi». D’aquesta manera defineix el músic mataroní Genís Mayola el seu primer disc, Oratges, que es presenta el dia 5 de novembre al Foment Mataroní i on repassa el seus vint-i-dos anys de trajectòria en el món de la cançó. El disc, gravat a l’estudi del mataroní Ramon Safont-Tria entre l’estiu de 2004 i el setembre de 2005, està dividit en tres blocs: en el primer evoca el seu admirat Miquel Martí i Pol, en el segon canta temes de poetes tan variats com Paul Eluard, Jacint Verdaguer, el mataroní Josep Punsola o Mercè Ollers i en el tercer bloc s’hi inclouen les dos úniques cançons amb lletra i música seva: Sense tu i Hi ha moments en què et falten les paraules. La majoria dels temes són inèdits. Fins ara el músic mataroní només havia tret al mercat dos cassetes –Cercant Primaveres i He nascut per estimar-te–, als anys vuitanta, dels quals recupera He escrit el teu nom i Sense tu, peça que per a aquesta edició ha arranjat el guitarrista Pedro Javier González. Del disc, dissenyat amb molta professionalitat per Enric Punsola i Marc Abril, se n’han fet cinc-cents exemplars, que Mayola espera doblar ràpidament, als quals hi ha posat el segell la discogràfica manresana CK Music. Costarà quinze euros. Al concert de presentació del dia 5, el mataroní presentarà el disc acompanyat de la seva banda habitual: Eloi Martí als teclats, Marta Lorenz a la flauta travessera, Antònia Escalas violí, Pepe Camacho i José Ortega a la guitarra, Camilo Zorrilla a les percussions, amb intervencions puntuals de Pau Solà al fagot i Anna Salicrú a la flauta de bec.Amb l’edició del disc, Mayola reprèn en certa manera la seva carrera en solitari, que tot i que mai ha deixat del tot, si que darrerament tenia una mica oblidada. Les entrades pel concert estaran a la venda a la taquilla del Foment a 10 euros.

Nascut a Sant Pere de Torelló el 1949, tot i que es considera mataroní d'adopció. Als nou anys s'inicia en el camí de la música a l'escolania del Tibidabo. Cantautor vocacional, escriu les seves primeres cançons arran de l’assassinat del cantautor xilè Víctor Jara, durant el cop d'estat de Pinochet, l'any 1973. La seva cançó és compromesa amb el temps i la societat, convençut que la música pot fer prendre consciència a qui la canta i a qui l'escolta per lluitar per un món més just i solidari. Mestre de professió, dirigeix la coral Primavera per la Pau des de la seva fundació, el 1983, arran del desè aniversari del cop d'estat xilè, precisament. Ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el del primer festival de la cançó catalana del Maresme (1976), el festival de noves veus de la Cova del Drac (1977) o el festival de cançó marinera de Palamós (1980). Ha escrit nombroses cançons per a Primavera per la Pau i les cantates Cantata de la terra sense mal (sobre poemes de Pere Casaldàliga) i Nosaltres som part de la terra (sobre un text del cabdill indi Seattle).

EL CRIAT


EL CRIAT
de Robin Maugham
a Sala Cabañes els dies
22 octubre 2005 a les 22 hores
23 octubre 2005 a les 18.30 hores
Reserva localitats:
93.790.12.13

Bon dia, senyor. Sí, senyor. Dispensi, senyor. Digui, senyor. Que sigui del seu gust, senyor. I tant, senyor. Gràcies, senyor. El que vostè vulgui, senyor; per això sóc el criat, senyor... Bona nit, senyor. L’autor ens descriu uns personatges amb totes les seves misèries i virtuts, això sí, amb tota la seva cruesa. Així, en aquesta peça, hi podem trobar, per exemple: el domini de la voluntat dels altres amb docilitat, subtilesa, ironia, sadisme i orgull, per una part; i per una altra, un abandonament total a les comoditats, o a la tragèdia, a la qual normalment porta l’alcoholisme. Hi trobarem també una gran i sincera amistat. I amor, amor en tots els graus i en totes les seves vessants.

Repartiment

Richard Merton
MARC MOLINA
Sally Grant
JORDINA BLANCH
Tony Williams
FERRAN CAMPS
Barret
CARLES GRAÑÉ
Vera
AGNÈS ESQUERRA
Mabel
MERCÈ BELLIDO

Equip Tècnic

Disseny Escenografia
JOSEP M. DE RAMON
Disseny de llums
MIQUEL VELLVEHÍ
Disseny de so
TONI CAPDAIGUA
Equip logístic
ALBERT MARSAL I ORIOL MIRAS
Llums
ALBERT GENÉ
Maquillatge
MARGARITA BOLADERAS
Vestuar
Ma. ÀNGELS CARBONELL
Cartell i programa
MARC MOLINA
Fotografies
JOSEP M. CLARIANA
Traspunt
M. ASSUMPCIÓ BRU
Assistent a regidoria
PEPITA LLINÀS
Aj. de direcció i regidoria
PERE VALLMAJOR

Direcció
JOSEP M. RABASSA

Equip de muntatge, realització i producció
SALA CABAÑES

20 d’octubre 2005

La U.E. Mataró buscarà la tercera victòria consecutiva davant el Sant Pere

cap gros
20 octubre 2005

Els mataronins visiten el Sant Pere Solmanía, que porta els mateixos resultats de la Unió: tres victòries i tres derrotes

per Salva Fernàndez - 20/10/2005 17:00

La U.E. Mataró vol aconseguir la seva tercera victòria consecutiva i sumar així més victòries que derrotes per primer cop aquesta temporada. La visita al camp de Sant Pere Solmanía el proper diumenge a partir de les 12.00, estarà marcada per la igualtat, ja que els locals porten els mateixos resultats que els mataronins, tres derrotes i tres victòries. El quintet titular del Sant Pere, format per Foz, Badia, Ausina, Arenas i Porto, és, segons el l'entrenador Margall, "millor que el de l'any passat". Pel tècnic calellenc, el reforç d'Oriol Foz en el joc interior i el de David Ausina en el joc exterior, "dóna al Sant Pere molt d'equilibri en totes les facetes i els fa més perillosos". Tot i això, "l'equip es troba amb la moral molt alta per les dues victòries, i mentre nosaltres estiguem bé, no ens hem de preocupar del rival". Margall, això sí, espera recuperar a Paco Hernàndez, "el nostre pívot amb més experiència", com el defineix el tècnic, que després de rebre un cop al turmell és dubte pel partit de diumenge.

La generació Simpson teatral

el punt
20 octubre 2005

La Cubana trasllada a Barcelona el xou «Mamá, quiero ser famoso», en què critica explícitament el teleespectador de la teleporqueria. El grup, amb 25 anys d'història, beu ara del còmic sarcàstic i evoluciona cap al camp de la denúncia

JORDI BORDES. Barcelona
+ El ballet del programa Mammy, I wanna be famous que ambienta La Cubana. Foto: ANDREU DALMAU / EFE

Ai, la fama! La Cubana enfila a Mamá, quiero ser famoso una sèrie de personatges que circulen pel món del famoseo televisiu. Fidels a la seva fórmula, transformen l'escenari en un set televisiu. Aquest cop, en comptes de construir una gala de Cap d'Any s'aventuren en el món del paper cuixé i el tot per l'audiència televisiu. És un univers compatible amb els personatges de jaquetes de quadres, de ploma i teòric glamour, de perruques i dents postisses que tant sovinteja a La Cubana. L'espectacle, de dues hores, que compta amb el favor del públic (que ja es mostra devot de la companyia només entrar al Teatre Novedades de Barcelona), aconsegueix atrapar els riures de l'espectador tot i que, sovint (com a la petita pantalla), els gags acaben superant la realitat i esdevenint caricatures de South Park i de la família Simpson, un discurs proper al to popular de La Cubana.Imaginin-se Homer Simpson i la seva dona Marge lluitant perquè la seva filla Lisa demostri, a la televisió i en directe, el seu coneixement del món de la premsa rosa. Quan sembla que ha aconseguit un espai en un programa de referència, la nena ha de ser intervinguda d'una apendicitis a Bellvitge. El Bart i la Marge de torn proven de substituir-la ballant en directe mentre ella (després de fer una tesi sobre les joies de la corona que deixa meravellada l'audiència) canta en directe des del llit de l'hospital fins que es mor, dessagnada: se li rebenten els punts i els metges no poden aturar-li l'hemorràgia. La Lisa recobra l'esperit perdedor de Kenny (el nen dissortat que mor a cada capítol) de South Park.Mamá, quiero ser artista és un programa clònic d'un espai britànic que, despres de 30 anys d'èxit, s'ha quedat sense famosos a qui descobrir res. És així com el públic es descobreix de sobte com a aspirant a la fama. Una càmera fa una panoràmica i, de sobte, es paralitza en un anònim. Ho ha deixat de ser. Tot Europa se'l mira. El xou introdueix artistes, i amb això es pretén completar la desfilada de nous famosos amb coreografies tronades de revista del Paral·lel més caspós. Tots s'atreveixen a posar-hi la cara perquè se'ls reconegui.La Cubana abusa de les pantalles en què projecta entrevistes de carrer. «Què és la fama?»: «un torró», diu una; «tot està molt brut», respon una altra. També fan connexions fictícies i reportatges, com el de presentació de Barcelona i el de la família Gutiérrez, de Terrassa, que gaudeix durant dues setmanes de tenir un equip de paparazzi perseguint-los. Estel·lar és la interpretació de l'àvia que no acaba de caure mai subjectant un televisor mentre canta, balla i insulta.Es fonen els plomsLa Cubana, que ja ha portat de gira aquest espectacle des del 2003 i que el presenta ara a Barcelona els pròxims tres mesos, va estrenar dimarts l'obra al Novedades. Un problema tècnic els va fondre les pantalles momentàniament i va ser necessari que el presentador improvisés. El temor a l'abisme va fer que l'actor triés malament una espectadora. «Expliqui'm qualsevol cosa», li deia; «No el penso ajudar», responia fredament pel micro. L'espectacle s'acaba amb una cançó que reclama major criteri al teleespectador que s'ha trobat a la platea aquella nit. Hi sobra la moral. L'actuació de María Pilar y Sus Palomitas, nus -només per captar audiència-, és prou degradant per haver d'escoltar cançonetes.

19 d’octubre 2005

'Solas' pren nova vida a l'escenari

el periodico
19 octubre 2005

ELENA HEVIA
BARCELONA

El ganxo de Solas és mostrar Lola Herrera i Natalia Dicenta, mare i filla en la vida real, com a mare i filla de ficció juntes sobre un escenari. Serà al Teatre Romea, a partir d'avui fins al dia 13 de novembre. Abans de convertir-se en una peça teatral, aquesta mateixa història ja va ser una de les pel.lícules de més èxit de l'últim cinema espanyol.Les dues actrius i Carlos Álvarez- Novoa, trio protagonista de l'adaptació escènica, estan convençuts que quan Benito Zambrano, director i guionista del film, va començar a imaginar les tristes vides de María, la seva mare i la humanitat del veí de totes dues, estava pensant en termes teatrals. ¿Per què? A Zambrano, Álvarez-Novoa, professor d'interpretació a Sevilla, el va tenir com a alumne quan va intentar infructuosament dedicar-se a ser actor. "Era molt dolent i per sort ho va deixar estar, perquè així hem guanyat un magnífic director", diu Álvarez-Novoa, que repeteix a l'obra el mateix paper que li va donar reconeixement en el cine.Zambrano, embrancat l'últim any amb la promoció de la seva última pel.lícula, Habana Blues, no ha tingut temps de veure el muntatge teatral a Andalusia, on ja s'ha representat, però els tres protagonistes esperen que pugui venir a disfrutar-la a Barcelona. "Aquí tindrà l'oportunitat de no veure-la atropelladament", assegura Herrera.Dirigida per José Carlos Plaza, l'obra, una producció del Centro Andaluz de Teatro, ha adaptat amb "gran fidelitat" l'original, segons Herrera, pel dramaturg Antonio Onetti. "Ell ha transitat per les mateixes emocions que ens ofereix la pel.lícula des d'un punt de vista teatral". I per no trencar del tot el cordó umbilical que encara lliga el muntatge teatral amb la pel.lícula, Onetti s'ha permès una gràcia: a la ràdio que escolta Álvarez-Novoa se sent la veu en off pregravada de María Galiana, la mare cinematogràfica.

Noticia publicada a la pàgina 88 de l'edició de 10/19/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

U.E. MATARÓ - SANTA ROSA DE LIMA







A la gàbia

Cop de destral a un Shakespeare

EL PUNT
19 OCTUBRE 2005

No queden entrades per a «La rose et la hache», que es farà al TNC

JORDI BORDES.

BarcelonaLa versió que l'autor Carmelo Bene va fer de Ricard III va caure a les mans de Georges Lavaudant i Ariel García Valdés just quan tenien tres setmanes buides al casal de Grenoble. Amb la llibertat que dóna el desconeixement, van executar una obra en què a Lavaudant li va tocar fer de reina Margarida. La peça, titulada La rose et la hache , va ser un espectacle de referència. Ara fa 26 anys d'aquest fet, i el tàndem ha recuperat l'obra -que repesca el TNC- per homenatjar Bene, mort fa poc.
+ L'actor Ariel García-Valdés, en el paper de Ricard III a La rose et la hache, que es representarà de dijous a diumenge a la sala Tallers. Foto: TNC Aquesta representació, que novament ha provocat gran expectació a la França del segle XXI -segons explica el director artístic Domènec Reixach- és la presentació europea de la temporada del TNC. Seran només quatre funcions (de dijous a diumenge) a la sala Tallers i les entrades ja estan exhaurides.El quart de segle que ha passat des que el tàndem Lavaudant-García Valdés va revolucionar l'escena amb aquesta obra ha passat, teòricament, sense modificar gaire el fons. Les dues personalitats del teatre, avui plenament reconegudes a Europa, es vesteixen amb la mateixa roba que abans i es deixen impregnar per la intuïció i el surrealisme de Bene. Per García Valdés (que torna a actuar després de 20 anys dirigint), la frase que mou tota l'obra és «sóc massa nen per a aquest món». I és que Lavaudant (director de l'Odéon de París) la clau del Ricard III és llegir-lo amb la crueltat d'un infant, «d'un nen que arrenca les ales d'una mosca».Ricard III és un personatge que s'envalenteix a escena, «és un rei i és un actor alhora». La posada en escena mostra un rei davant una taula plena de copes que narra la seva ascensió fins a acaparar el poder. Cada copa és un peó, un soldat que cal sacrificar. Lavaudant reivindica l'aspecte oníric més que de realisme polític de la versió final. La producció conté des d'imatges brutals fins a escenes burlesques, «com si la part tràgica no pogués existir sense la seva part contrària».Retalls sobre retallsL'obra es representa en francès sobretitulada en català i té una durada d'una hora. Tot el text que es recita és Shakespeare però hi ha notables retalls, que són els que va decidir Bene. Lavaudant només ha volgut incloure un petit pròleg, de minut i mig, amb el Ricard II del dramaturg britànic. La música tampoc no és la de Bene -«no se sap quines peces va incorporar-hi»-, tot i que sí que s'inspira en la barreja de música popular (per a escenes burlesques) i refinada (per a la tragèdia). Finalment, Lavaudant també utilitza el micròfon de corbata que havia demanat Bene, quan encara no ho feia servir ningú. Avui aquesta «crossa tècnica» la utilitzen, diu Lavaudant, els actors novells que no saben projectar la veu. En aquesta producció s'aprofita el micro per treure el costat psicològic dels personatges.

Arriben les tradicionals Festes de Sant Simó, les del sabre


TOT MATARO
19 octubre 2005

El divendres 28 és el dia del Sant i el dissabte el de les Havaneres
Les Festes de Sant Simó, patró de l’ermita marinera de la ciutat, ja són aquí. La setmana centrant ha d’iniciar-se aquesta tradicional festa que comptarà amb els seus ingredients més tradicionals i característics. Amb el preludi de la Marxassa del dia 22 i la vigília, el dia gran de la festa serà com sempre el 28, dia de Sant Simó amb el tradicional programa de festes, des de l’enlairada de coets a la venda de sabres, la tómbola, les visites escolars o la visita de les autoritats. Les dues eucaristies del dia del Patró prendran protagonisme dins l’ermita mentre que, més en la vessant cultural, el vespre serà protagonitzat per la música tradicional dels Països Catalans amb els Pitiüsos i el teatre amb “Els Pirates del Maresme” de Sala Cabañes. El dissabte 30 comptarà com a actes destacats l’actuació castellera dels Capgrossos de Mataró, els gegants, l’acte infantil, un concert de percussió brasilera dels mataronins Luta Sem Pausa i el prestigiós grup Port Bo i les seves havaneres, tan adients en unes Festes com aquestes. El diumenge 30 serà el darrer dia de festa amb una altra Eucaristia, balls de pescadors, audició de sardanes i, ja de tarda, un espectacle de circ.
Actes del divendres 28, dia de Sant Simó
9h Repicada de campana i enlairada de coets
10h Parades de sabres i Tómbola
11:30h Eucaristia 13h visita de les autoritats
19:30h Eucaristia En acabar, concert d’Els Pitiüsos.
21h Teatre “Els Pirates del maresme”
Redacció // Mataró Notícies

La irregularitat impedeix remuntar - U.E. Mataró femeni 63-56

tot mataró
19 octubre 2005

Les jugadores de Sobrin paguen un mal inici de partit (63-56)
L’equip femení de la UEM no va poder imposar-se al potent Segle XXI per tal d’oblidar la desfeta en la final de Lliga Catalana, ja que van estar massa irregulars per tal d’endur-se la victòria. Les de Sobrín ja van començar malament, anant sempre per sota a causa del gran nombre de pilotes perdudes, i no acabaven de trobar-se còmodes. La millora defensiva, amb molta intensitat, va permetre a l’equip mataroní retallar la diferència, però les errades en atac van impedir que capgiressin el marcador. Fins a tres vegades es van posar un punt per sota en la recta final del matx, però les imprecisions van afavorir l’equip local que es va acabar fent amb la victòria.

UE MATARÓ:Maymí (7), Carbó (12), De Miguel (12), Vilarrubla (6) i Nicolás (9); Sala (5), Siñol (2), Chacón (2), Monleón i Gárate. 5 triples: Sala (2), De Miguel (2) i Nicolás. 9 de 18 en tirs lliures (50%). 21 de 49 en tirs de camp (43%). 31 rebots. 21 faltes personals. Marcador: 16-10. 29-24; 46-45 i 63-56.

Redacció // El Tot Esport

18 d’octubre 2005

El sènior femení de la U.E. Mataró cau a la pista del Segle XXI (63-56)

cap gros
18 octubre 2005

Les mataronines van ser molt irregulars durant els 40 minuts i ho van pagar amb la derrota

per Marc Mayola - 17/10/2005 23:34

Les defenses del Mataró i el Segle XXI van ser les protagonistes del partit. Al final, 63-56, un marcador prou escarransit que ho diu tot. Al descans, les locals dominaven per 5 punts (29-24). El tercer període va servir a les unionistes per acostar-se en el marcador (46-45). A l'últim quart, però, les de Tito Sobrín no van seguir amb la progressió mostrada fins aleshores. Només van anotar 11 punts i no van poder completar la remuntanda contra un rival molt més regular en el joc. Després de guanyar la setmana passada el Tabirako, la UE Mataró no pot seguir, doncs, amb la bona ratxa i acumula la segona derrota a la Lliga Femenina-2. S'han disputat tres jornades i les de Sobrín són vuitenes d'una classificació encapçalada, precisament, pel Nacex Jovent i el Segle XXI, els dos equips que han derrotat el Mataró.Tito Sobrín: "Les dues bases són noves i això s'està notant"Les directores d'orquestra de la UE Mataró són dues de les noves incorporacions d'enguany. Mireia Chacón, tot i portar anys a l'entitat, és la primera temporada que està a les ordres de Sobrín. L'altre base, Teresa Nicolás, ha arribat aquest estiu procedent del Santa Rosa Lima-Horta. Aquesta circumstància, fa que encara sigui aviat per veure un òptim nivell d'acoblament de les jugadores.Referent a la derrota contra el Segle XXI, Sobrín explica que "la irregularitat, la manca de continuïtat i l'excés de pilotes perdudes" són les claus per entendre-la. D'altra banda, Eva Vilarrubla, una de les jugadores mataronines més decisives, no va estar gaire fina en el partit d'aquest cap de setmana. Si bé va capturar 11 rebots, l'equip va trobar a faltar els seus punts (només en va anotar 6). Tito Sobrín sentencia: "Eva Vilarrubla ens ha d'aportar molt més en atac."Malgrat la derrota, l'entrenador de la UE Mataró, es mostra satisfet amb l'actitud de les seves jugadores: "Fins ara estic content amb el treball de l'equip. Això sí, ens queda molt camí per fer." El proper cap de setmana, a casa contra el Viladecans, les mataronines buscaran retrobar-se amb la victòria.


Segle XXI: 63. Laura Nicholls (9), Laura Garrido, Marta Pérez (9), Alba Torrens (8), Mònica Jorge (6), Georgina Bahi (10), Carla Agulló (15), Clàudia Reyes, Bàrbara Moral (4), Jael Freixanet (2).

UE Mataró: 56. Anna Sala (6), Berta Siñol (2), Rosa Maymí (7), Anna Carbó (12), Susana De Miguel (12), Eva Vilarrubla (6), Mireia Chacón (2), Begoña Gárate, Mireia Monleón, Teresa Nicolás (9).

Parcials: 16-10. 13-14. 17-21. 17-11.

Àrbitres: Marta Hernando i Francisco de Asís Marín.

El públic premia «Mar i cel», Sergi Belbel, Vilarasau i Boixaderas

el punt
18 octubre 2005


J.B.. Barcelona

Els 5.000 vots del públic de la cinquena edició Premis Teatre BCN han guardonat com a millor espectacle de la temporada anterior el musical Mar i cel. El mètode Grönholm, l'altre gran èxit del curs passat que també es reposa a partir de dimecres, ha rebut dues distincions: al millor director (Sergi Belbel) i al millor actor (Jordi Boixaderas). Emma Vilarasau ha rebut el premi com a millor actriu per la seva interpretació a Les tres germanes. L'entrega, prevista per ahir al vespre a La Paloma, es va completar amb L'Evangeli segons Carles Flavià (millor obra alternativa) i Los Tarantos (millor espectacle de dansa).El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, es va gestar dins del projecte de promoció de nous autors al TNC el 2002/03. L'any passat es va reprendre al sector comercial al Poliorama, i ara comença la segona temporada. No hi ha data de sortida tancada. El públic esperava aquest retorn ja que hi ha comprades 15.000 entrades per a les pròximes quatre setmanes (l'únic que s'ha posat a la venda, de moment). Mar i cel, que va reprendre el musical al Victòria al setembre, només s'hi podrà estar tres mesos més.

La UE Mataró suma el segon triomf consecutiu, de nou amb Ventura decidint


tot mataro
18 octubre 2005

El partit es va complicar al darrer quart degut a la reacció dels aragonesos (72-70)
Dos triomfs en una setmana i els dos amb el segell del base Jordi Ventura. Després del triple al camp del Sant Josep, diumenge al Palau Josep Mora va sentenciar el partit contra el Montsó amb una cistella al límit del temps amb empat a 70 en el marcador. Un bàsquet que permet als de Margall començar a escalar posicions. El partit es va complicar amb la lesió de del pivot Paco Hernàndez, però el Mataró sempre va anar manant en el marcador, i amb un gran tercer quart semblava que deixava el matx decidit. Però el Montsó va aconseguir reaccionar i va posar la por al cos dels aficionats mataronins que només van respirar quan Ventura va sentenciar amb el seu darrer bàsquet de dos punts.

UE MATARÓ: Hernández (2), Costa (16), Homs (6), Juan (4), Ventura (21; Forcada (4), Magriñà (6), Casín (5), López, Molina (8). 10 triples: Costa (4), Magriñà (2), Ventura (2). MARCADOR: 15-15, 35-32; 56-44 i 72-70.

Redacció del Tot Esport

Trànsit Projectes i ACM dirigiran i gestionaran Can Xalant


cap gros
18 octubre 2005

El projecte començarà a funcionar definitivament a principis de novembre
per capgros.com - 18/10/2005 12:51


Imatge de la inauguració de l'equipament, el maig passat.

El centre de creació contemporània de Can Xalant ja té qui el dirigirà i gestionarà. Serà Trànsit Projectes, que es presentava associada a ACM, col·lectiu cultural de Mataró que aplega intel·lectuals i artistes contemporanis de la ciutat. La Junta del Patronat Municipal de Cultura va adjudicar el contracte de direcció i gestió integral del nou equipament ahir dilluns, 17 d'octubre. El termini per a la presentació de propostes va acabar el 31 de setembre passat i al concurs es van presentar dues propostes, una de la cooperativa mataronina Arcàdia i la de l'adjudicatari. Els participants en el concurs havien de presentar, a més a més de la documentació administrativa corresponent, un Pla de Gestió, un Pla d'Inversió, un Pla de Comunicació, un Pla Econòmic i Financer (i proposta econòmica) i propostes de millores a les contingudes en el Plec de Condicions. Per a l'estudi de les propostes el Plec es va preveure la constitució d'un jurat qualificador format per dos representants de la Generalitat de Catalunya, dos de l'Ajuntament de Mataró i un professional independent nomenat de mutu acord. El projecte de Can Xalant començarà a funcionar l'1 de novembre i la present concessió finalitzarà el 31 de desembre de 2007. El pressupost total destinat a aquesta iniciativa per a aquest període és de 730.000 € repartits en els diferents períodes anuals. La Generalitat financia el projecte amb 2/3 del seu pressupost de funcionament mentre que l'Ajuntament aporta l'edifici i el pressupost restant.

Trànsit Projectes actua des de 1985 com a equip de professionals de la cultura i l'educació al servei de les polítiques de desenvolupament territorial. Trànsit treballa des de dues perspectives: el suport a la gestió de serveis i projectes i el contrast i la reflexió teòrica que permeten avançar en la recerca de plantejaments tècnics i metodològics. Trànsit és un instrument útil per a totes les entitats, empreses i institucions compromeses en el desenvolupament integral del territori i que aposten per la qualitat en la gestió. Per la seva part, ACM (Associació per a la Cultura i l'Art Contemporani) fou creada l'any 1996 a Mataró. És una associació que té la finalitat de crear i difondre tot tipus d'activitats culturals i artístiques. Organitza exposicions, concerts, conferències i altres esdeveniments compromesos amb l'estètica i el pensament contemporanis que queden documentades en les seves pròpies publicacions i projecta col·laboracions pluridisciplinars amb artistes, altres associacions i institucions culturals. ACM és una associació sense un espai físic concret i que ha basat les seves actuacions en la recerca d'espais alternatius d'exposició.

La posada en marxa de Can Xalant està emmarcada en el Pla d'Equipaments Culturals de Mataró del Patronat Municipal de Cultura. L'equipament es troba a l'antiga masia de Can Xalant situada al Pla d'en Boet, i és el resultat de les obres de rehabilitació que el Servei d'Obres de l'Ajuntament inicià el juliol de 2003 i que acabà el passat mes de maig. Es vol que sigui un equipament emblemàtic i té per objectiu crear una xarxa d'espais i centres dedicats a la creació i el pensament contemporanis, amb vocació de situar-los en l'escena nacional, estatal i internacional.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?