Fes-te famós amb La Cubana

AVUI
14 octubre 2005

Entre rialles i cançons, la companyia reflexiona sobre els programes televisius que juguen amb la vanitat
Marta Porter

Vols ser famós? Ara pots aconseguir-ho de la mà de La Cubana. La companyia acaba de convertir el teatre Novedades en el plató televisiu de la CBN TV a la recerca de famosos. "Vam començar a fer el nostre programa a Anglaterra fa 30 anys, però com que sortim cada dia en antena, se'ns van acabar els famosos. Després vam esgotar els d'Europa, i ara, a Espanya, hem trobat una reserva de possibles famosos fantàstica", explica la presentadora, "i matèria primera barata per fer el programa", afegeix el director de La Cubana, Jordi Milán.
El cas és que, seguint el format dels xous televisius arrevistats, La Cubana presenta el seu últim espectacle, Mamá quiero ser famoso, que ja s'ha vist en 55 ciutats de l'Estat i del qual s'han fet més de 350 representacions.
Amb deu actors dalt l'escenari, esquetxos còmics, una desena de cançons, quatre pantalles gegants de vídeo i unes superescales blanques que ocupen tot l'escenari, La Cubana ens transporta un cop més, durant gairebé dues hores, a un món de fantasia i de color que s'assembla bastant a programes estil Operación Triunfo o Gran Hermano. Es tracta de fer famós algú i deixar-li exhibir la seva vanitat. Per això, no es recorre a imitar cap personatge famós, sinó tipologies de personatges, des del famós que ho és sense haver fet res a la seva vida, el que ho és per muntatge mediàtic, el que s'hi ha tornat gràcies a les revistes del cor, el que va ser famós i no vol deixar de ser-ho i els tertulians. Qualsevol pot aspirar a ser més conegut que el del costat. Públic passiu
Malgrat tractar un tema tan actual com "la bogeria per ser famós, costi el que costi", aquest és potser l'espectacle de La Cubana "en què hi ha menys participació del públic", explicava ahir Jordi Milán. "El públic té un paper passiu, exactament com els teleespectadors, que s'asseuen a veure la televisió sense participar en res". I el que veuen és el mateix que veurien "en un programa de televisió d'una cadena estatal". "Dic estatal, perquè per a bé o per a mal, les televisions catalanes no han entrat en aquest joc. De fet és un espectacle de concepte molt castellà, malgrat que sigui trilingüe -o inglishcatallà-", afegeix.
Tot i ser un espectacle musical i amb molt d'humor, ple de glamur de lluentons i cel·lofana de colors, el director assegura que no vol fer paròdia de l'actual televisió sinó "de nosaltres mateixos". "Tots diem que aquests programes no ens agraden, però tots els mirem", reflexiona. És per això que, sense perdre el riure, Milán adverteix que el final de Mamá quiero ser famoso és una mica agre, "és poc Cubana". "El que pretenem és que el públic rigui i s'ho passi bé durant dues hores, però que a la sortida del teatre es pregunti, de forma individual: «Per què necessito veure aquests programes?, Per què no apago la televisió?». Nosaltres som els culpables que existeixin aquest tipus de programes", sentencia. Final de la gira
Sobre el fet que l'espectacle no s'estrenés a Catalunya, Milán va explicar que després de representar-hi durant un any i mig Una nit d'òpera i davant la impossibilitat de dur-lo de gira a causa "de la seva complexitat tècnica", van decidir fer un espectacle "de mitjà format" que es pogués adaptar a tot tipus de teatres. Ara arriben a Barcelona com a parada final, concretament al teatre Novedades, on s'estrenarà el pròxim 18 d'octubre, tot i que encara hi ha el dubte de si farà gira per Catalunya. A això s'hi afegeix que enguany La Cubana fa 25 anys, una data que no descarten celebrar amb un nou espectacle.