28 de febrer 2014

Assaig obert La cova de pedra del cel



publicat per
www.mataro.cat
26 de febrer de 2014

Teatre Monumental de Mataró
28 de febrer de 2014
20.00 hores

De Cesc Gelabert i Chieko Kojima
Dins el cicle Fet a Mataró


Seguint el procés de creació iniciat a Can Gassol el 2013, Cesc Gelabert i Chieko Kojima tornen a Mataró per continuar investigant i compartint el seu treball amb els espectadors.

L’espectacle s’articula al voltant de la trobada dels dos ballarins i coreògrafs: Kojima i Gelabert. Dos creadors pertanyents a dues cultures diferents però amb un desig comú, el de desaparèixer a l’interior de la dansa, de reactuar, de mantenir viu l’esperit de les danses espirituals lligades a la tradició, d’apel·lar a un desig transcendent i al mateix temps natural i quotidià, que segueix bategant dins de tots nosaltres.

Després de l'espectacle hi haurà una conversa amb els dos artistes.

Venda d'entrades
Preu: 5 €
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

Wajdi Mouawad: “Se’ns retreu el fet d’existir sense sofrir”



Entrevista a l'autor d''Incendis', que presenta 'Seuls' al Teatre Lliure i la novel·la 'Ànima'

PUBLICAT PER
WWW.ARA.CAT
23 DE FEBRER DE 2014
LAURA SERRA  

“Saps? Fas teatre per als que viuen a un quilòmetre a la rodona. Escrius per a persones que són al teu abast i que parlen la teva llengua”, afirma Wajdi Mouawad. I, malgrat això, el seu teatre ha travessat l’ànima de milers d’espectadors de tot món, entre els quals molts catalans que van quedar tocats per Incendis -o Boscos o Litoral - i que esperen la posada en escena de Ciels, l’última peça de la tetralogia La sang de les promeses, a càrrec d’Oriol Broggi. Abans, però, de dijous a diumenge, el mateix autor escenificarà al Teatre Lliure el monòleg Seuls i aprofitarà el viatge per presentar la novel·la Ànima a Barcelona.

És impossible parlar amb Mouawad sobre la seva obra i no fer referència a la seva vida. Nascut a Beirut el 1968, ha viscut molts exilis: la seva família va marxar a França el 1977 per evitar la guerra. El 1983 van ser expulsats i es van establir al Quebec. Allà es va consagrar com a dramaturg i director. Avui, pare i resident a París -des d’on respon, via mail, a aquesta entrevista-, és una de les grans plomes francòfones. Una estrella. Però el seu viatge no s’ha aturat: continua tornant una vegada i una altra al conflicte que va colpir la seva vida.

La guerra ha marcat la seva carrera literària. En el seu cas, però, ¿són pitjors els no-records, el silenci i l’exili que les bombes?

El meu treball se situa en aquest punt entre la memòria i la deriva de la memòria. ¿Me’n recordo o em penso que me’n recordo? Aquí tenim ja una mena de doble exili. Hi ha l’exili com a tal, i també hi ha l’exili d’un mateix, de ser incapaç d’estar segur del que has sentit. El personatge de Seuls no ha viscut la guerra, ja no parla la seva llengua materna, no pren les opcions correctes, ha oblidat qui era. Ell només és culpabilitat. Cada cop que el pare li recorda que no ha viscut la guerra, sent que li retreuen el fet d’existir. D’existir sense sofrir. El pare ha fet tot el que ha pogut per estalviar-li la guerra, i vet aquí que l’hi retreu. Aquesta contradicció és una presó d’on és impossible fugir. Això evoca el trauma d’una generació, la meva, que ha conegut la guerra en la infància, de manera que no ha fet gaires tries. És una immensa sort, ja que no hem comès cap atrocitat amb les nostres pròpies mans, però això no ens protegeix, perquè no sabem què hauríem fet si haguéssim tingut l’edat de fer-les. Estem assetjats, colpits, per la impressió de la il·legitimitat de viure, perquè tenim la impressió de no haver viscut res. Seuls està lligat a la meva llengua. No parlo l’àrab des de fa trenta anys i m’he adonat que el trobo a faltar.

¿Ha pensat en què canviaria si pogués tornar enrere? ¿O considera que la fatalitat era inevitable?

Ni una cosa ni l’altra. Les coses passen i tenen una raó de ser històrica, que concerneix els humans i el seu comportament. La guerra civil libanesa és responsabilitat dels libanesos. Punt i a part. Tots els que diuen que és a causa dels palestins, dels israelians, dels sirians, dels americans, dels russos, dels iranians, dels cristians, dels xiïtes, dels sunnites, dels drusos, dels elefants, dels diplodocus o dels nadius marcats per la tortura són ells mateixos responsables d’aquesta guerra civil. No hi ha cap altra solució que afrontar la història pròpia amb els mitjans ferotges que tenim: la llengua, la consciència i els gestos. La resta és una fantasmagoria. Em pregunto sovint en què m’hauria convertit si m’hagués quedat al Líban. A quina banda de la barrera estaria. Però aquesta pregunta és un pou sense fons. Com a artista, crec que tots tenim en nosaltres mateixos un laboratori. El meu és la guerra, la família, l’exili. Les meves experiències són l’amistat, l’abandonament, la violència... això prové del Líban, però també d’Europa.

En el fons, ¿el gran tema de què tracta tota la seva obra és l’amor?

L’amor i l’animalitat. Perquè és un tema insuportable. Mostra tot el que hem destruït. Ningú no surt indemne d’una guerra civil. Els espanyols ho saben tan bé com els libanesos. Parlar de l’amor, de l’amistat, és parlar de la ferida oberta per la guerra. Més enllà dels discursos, hi ha la pena pels morts i assassinats, la falta d’amor i la impossibilitat d’estimar, la prova que la sang s’ha escolat sense que s’entengui per què, en una època, la d’ara, que ens diu: “Oblideu-ho tot i compreu-vos un iPod!”, com si l’amor i l’amistat pogués renéixer de les nostres masturbacions amb uns consoladors amb els quals es pot trucar, fer fotos i debatre a les xarxes socials.

La seva obra mostra la violència extrema. Per què és tan explícit?

Això remet al silenci en què he crescut. Quan era adolescent i feia preguntes als meus pares, ningú em volia respondre o les respostes eren acusacions: “És per culpa dels altres”. Nosaltres sempre érem innocents. Nosaltres, les persones de la nostra comunitat, érem les víctimes, i tots els altres eren els dolents. En vaig desconfiar. I quan, de mica en mica, vaig començar a entendre coses, em va fer una ràbia terrible i vaig voler mostrar-ho tot, precisament perquè m’havien amagat una veritat que feia equívoca la meva relació amb el món. Crec que a la meva història li cal visió. Ara bé, no crec que es tracti d’un exorcisme, si més no, no pas conscientment.

Les tragèdies gregues són el referent que s’associa als seus herois .

Sovintejo la tragèdia grega perquè hi retrobo les sensacions de la infància, espant i bellesa. Els grecs pensaven que quan algú estava condemnat a fer i tornar a fer el mateix gest, era per trobar el punt on s’havia introduït un error en aquest gest. Sísif volia trobar el lloc del seu trajecte on s’introduïa l’error que feia que la roca tornés a rodolar pendent avall. El que m’agrada dels grecs és que la justícia no és culpabilitzadora. És implacable, però no culpabilitza. Tornar a explicar sempre la mateixa història s’assembla, en el meu cas, crec, a aquest intent de trobar el lloc on, en la història, s’ha introduït un error que em condemna a un patiment estrany, i li confesso que això m’agrada força. Una pregunta que em faig sovint és: què és el que no veig de mi mateix?

Se sent, avui, encara, un exiliat?

Fa temps no sabia quina resposta donar a la pregunta de la meva nacionalitat. Libanès? No és una resposta legítima ni il·legítima. Francès? Només per la meva formació intel·lectual. Quebequès? No, però... El meu país és el lloc on em sento millor: la sala d’assaig, el despatx on escric, la Mediterrània, Grècia, que m’ha obert el món a través del seu pensament i el seu teatre. Kafka és el meu país. No sé a què pertanyo. O, més aviat, em sembla que no cal pertànyer... però saber això requereix temps, sortir del somni de comunitat i ser lliure.

Ja deu saber que Incendis ha estat un èxit inigualable a Catalunya.


M’ha commogut saber-ho. Em sembla una resposta a la barbàrie. El que m’ha emocionat és veure com les persones de la meva edat tenen les mateixes sensacions que jo, com si la guerra civil fos un paisatge que poguéssim contemplar plegats i, pel fet de no ser la mateixa guerra, poguéssim, gràcies a la guerra de l’altre, comprendre millor la que ens ha assolat. A Barcelona, que és una ciutat amb la qual mantinc un lligam immensament secret, on sovint vinc a escriure en hotels cada cop diferents -hi he escrit part d’ Ànima -, sobretot m’agrada mirar el mar, perquè tinc la impressió que posant-me de puntetes hi veuré Beirut, just a l’altra vora.

XXIV Certamen “Calamonte Joven 2014” (Textos teatrales, Danza clásica, Danza contemporánea…). Calamonte., Badajoz.



publicat per
22 de febrer de 2014

El Excmo. Ayuntamiento de Calamonte, a través dela Concejalía de Educación, Juventud y Cultura y con la colaboración de su Universidad Popular “Pelayo Moreno” convoca el XXIV Certamen “Calamonte Joven 2014”, en la modalidades de Novela Corta, Cuentos Infantiles, Poesía, Textos Teatrales, Pintura, Fotografía, Cortos, Cómic, Diseño Gráfico, Graffiti, Danza Clásica y Coreografía de Danza Contemporánea.

Podrán concurrir al presente certamen todos aquellos jóvenes de nacionalidad española o jóvenes con el documento oficial de residentes en España y con edad comprendida entre los 14 y 35 años (cumplidos al 31/12/14).

Los trabajos deberán dirigirse a la UNIVERSIDAD POPULAR “PELAYO MORENO”

 C/ Doctor Marañón, nº 3 (06810) CALAMONTE (Badajoz), tfno: 924323600, fax: 924323826, antes de las 22:00 horas del día 02 de Mayo de 2014.

27 de febrer 2014

L'estrena del musical 'Josafat' omple a vessar el Teatre Municipal de Girona



publicat per
23 de febrer de 2014

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, destaca "l'excepcional feina" del teatre gironí

L'estrena del musical 'Josafat' ha aconseguit ser tot un èxit, aquest dissabte, omplint les 567 butaques disponibles del Teatre Municipal de Girona. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha ressaltat "la magnífica feina" que ha realitzat l'equip del teatre gironí creant aquesta obra que ha arrencat els aplaudiments del públic assistent. "La xarxa de teatres catalans estan fent una tasca extraordinària i Girona hi juga un paper clau", ha assegurat el conseller. Els espectadors han destacat "l'espectacularitat" del muntatge i el joc de llums i projeccions basades en la catedral de Girona. L'estrena ja ha comptat amb la presència de quatre programadors d'altres sales de teatre catalanes.

L'obra ha comptat amb l'acompanyament musical d'una orquestra de cambra formada per catorze músics. El musical està basada en l'obra 'Josafat' de Prudenci Bertrana, que narra la història del campaner de la Catedral de Girona. Aquest monument representatiu de la ciutat ha estat present durant tot l'espectacle a través de les projeccions, les llums o el muntatge artístic decoratiu que ha creat la direcció. La música, la narració i les veus dels artistes han anat compartint protagonisme durant tota la representació que s'ha allargat unes dues hores.

Passió tràgica

El musical narra la passió tràgica entre el campaner Josafat i la prostituta Fineta però també té un gran pes el personatge de la Pepona - companya de Fineta i amiga d'infantesa de Josafat- i el mateix escriptor Prudenci Bertrana, que s'incorpora en escena com un personatge més. Tots quatre formen un quartet de veus principals que desgranen una trama que toca arguments universals com la contraposició entre el bé i el mal, l'atracció pel mal o la dualitat de la bella i la bèstia.

L'estrena ha comptat amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. El conseller ha ressaltat la "magnífica feina" que es porta a terme des del Teatre Municipal de Girona. "Tenim una xarxa magnifica de teatres arreu de Catalunya que estan fent una tasca extraordinària i Girona hi juga un paper clau, hem vingut a fer-hi costat i passar-ho bé", ha assegurat. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que mai abans havia vist una obra de Prudenci Bertrana convertida en musical. "Els directors i productors són atrevits i s'ha de tenir clar que els musicals són una manera més d'expressar una història i sentiments", ha afegit.

Atractiu afegit

D'altra banda, la gran majoria dels espectadors - provinents d'arreu de Catalunya- han assegurat que s'havien sentit atrets per la temàtica i el fet que es tractés d'un musical. És el cas d'en Joan. "Quan es va publicar l'obra, la novel·la tenia unes connotacions molt negatives i fins i tot Bertrana va haver de marxar de Girona. El fet que ara torni a ressuscitar en forma de musical és un atractiu més que no té l'obra original", ha apuntat. Part dels espectadors subratllaven que coneixien la història perquè havien llegit la novel·la ara fa uns anys. "Sempre desperta curiositat veure com una novel·la s'ha portat a sobre els escenaris", argumentava la Lourdes. En aquest sentit els espectadors veien "molt positivament" que l'obra s'hagués realitzat des del Teatre Municipal de Girona i fos el primer musical que tiraven endavant.


Des de l'organització han explicat que entre l'actuació prèvia i l'estrena han passat uns 8 programadors de diverses sales de teatre d'arreu de Catalunya a veure l'espectacle. En principi, l'objectiu és portar la producció a diverses ciutats i fer una gira per tot el territori català.

Dirección de escena. Con Moisés Maicas



publicat per
21 de febrer de 2014

Curso reconocido por el Departament d’Enseyament de la Generalitat de Catalunya
Fechas:
del 4 de marzo al 29 de abril
Horarios:
martes y jueves de 18 a 21 h  Total 45 h
¿Quieres dirigir teatro?
¿Eres actor o actriz y quieres iniciarte en la dirección escénica?
¿Quieres realizar una experiencia práctica dirigiendo actores y actrices?
¿Qué significa dirigir teatro? ¿Dónde empieza el trabajo de un director de escena? ¿Cómo se trabaja con los actores?

Taller práctico de formación en el ámbito de la dirección escénica a partir de escenas de Un tranvía llamado deseo, de Tennessee Williams; La señorita Júlia, de August Strindberg; Cosas que hoy decíamos, de Neil LaBoute; y una comedia de un autor contemporáneo argentino, catalán o castellano, a escoger entre varias obras y autores.
El objetivo del curso es dotar al alumno de herramientas para comprender la obra y trabajar con los actores. Se trata de llevar a cabo una puesta en escena contemporánea. Los contenidos incluyen el análisis textual, la preparación y la práctica de la dirección de actores, así como el desarrollo de las diferentes fases de una puesta en escena. La práctica comporta trabajar con los actores invitados al curso. La dirección de actores se abordará desde una metodología moderna, desarrollada en el teatro contemporáneo.
Los alumnos aprenderán a concebir una lectura actual de las obras, respetando las exigencias estilísticas o de género de cada texto. En una primera fase el alumno analizará los elementos de composición dramática de las escenas: personajes, conflictos, estructura y acciones. Seguidamente se trabajarán las escenas con los actores invitados. Finalmente se abordarán otros aspectos de la puesta en escena como la escenografía, el vestuario, los elementos escénicos o la iluminación. El resultado final se presentará en una sesión abierta al público. Se llevará a cabo un coloquio con los espectadores del taller para valorar sus impresiones.

Contenidos:
-Lectura y análisis de los textos.
-Concepción y proceso de la puesta en escena.
-La dirección de actores.
-Diseño de la escenografía, el vestuario y la iluminación.
-Integración de todos los elementos que configuran la puesta en escena.
-Presentación pública de las escenas (y coloquio con los espectadores).
-Reflexión final y conclusiones del curso.
Los contenidos se complementarán con la lectura y el debate de algunos textos sobre la dirección escénica y la dirección de actores de maestros como Constantin Stanislavski, Peter Brook, Raúl Serrano o David Mamet, entre otros.

Precio: 380 € 
Impartido por:: MOISES MAICAS



Licenciado en filología por la Universidad de Barcelona. Ha sido ayudante de dirección de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Rosa M. Sardà, Josep Muntanyès y Joan Font. Miembro fundador del Aula de Teatre de Mataró. Profesor de la ESCAC. Ha trabajado como a director en diferentes teatros de Barcelona, como la Sala Atrium, la Sala Beckett, el Teatre Lliure, el Círcol Maldà, la Sala Muntaner, La Seca-Espai Brossa, el Teatre Gaudí Barcelona o el Versus Teatre, entre otros. Ha estrenado espectáculos en festivales como Sitges Teatre Internacional, Festival Grec, Temporada Alta o el BarriBrossa. Los últimos espectáculos que ha dirigido son: El mariner, de Fernando Pessoa; El gran inquisidor, de Fiódor Dostoievski; Cadira, d’Edward Bond; Teoria de catàstrofes, de Toni Cabré; 20 de novembre, de Lars Norén; Senzillament complicat, de Thomas Bernhard; Carta als actors, de Valère Novarina, y Àlies Gospodin, de Philipp Löhle. Este año 2014 estrena Meitat i meitat de Daniel keene en la Sala Beckett  y El drac d'or de Roland Schimmelpfenning en el Teatre Akàdemia de Barcelona.

26 de febrer 2014

Doña Rosita la Soltera a partir del 27 de febrer




publicat per

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores, de Federico García Lorca, és una obra dirigida per Joan Ollé i amb Joan Anguera, Mercè Aránega, Marta Betriu, Enric Cambray, Carme Elias, Oriol Genís, Laura Guiteras, Mireia Llunell, Enric Majó, Nora Navas, Victòria Pagès, Alba Pujol, Candela Serrat i Albert Triola.

Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest promet a Rosita que tan aviat com pugui tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia espera, però la situació es prolonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada.

Sala Gran
Del 27 de febrer al 6 d'abril
Preus: de 14 a 28 €
Grups: 24 €. Reserveu a grups@tnc.cat
Entrades a la venda aquí

Activitats entorn de l'obra
Cinema Mudanza de Pere Portabella.
Del 14 al 22 de març a la Sala Tallers
Entrada lliure amb reserva prèvia aquí

Conferència Lorca i Catalunya a càrrec d'Antonina Rodrigo.
Dimarts 11 de març, a les 19 h Sala Tallers.
Entrada lliure amb reserva prèvia a espectador@tnc.cat.

Col·loqui amb Vicente Molina Foix
Divendres 14 de març, després de la funció (entrada lliure).

Us hi esperem!


Teatre Nacional de Catalunya

Abierta convocatoria para participar en el XIV FITAG - Girona



publicat per
19 de febrer de 2014

Hasta el 7 de abril está abierta la convocatoria para participar en el XIV Festival Internacional de Teatro Amateur de Girona que se celebrará en esta ciudad entre los días 26 al 30 de agosto del 2014.

Los grupos interesados en participar en el FITAG 2014 deben rellenar el formulario de inscripción que se encuentra en www.fitag.cat, imprimirlo y enviarlo, junto con el dossier del espectáculo y un vídeo en formato DVD, a la siguiente dirección:

Casa de Cultura de Girona
Festival Internacional de Teatre Amateur (FITAG).
Plaça Hospital, 6.
17002 GIRONA


El plazo de presentación de propuestas finaliza el 7 de abril del 2014 y es improrrogable.

25 de febrer 2014

Red Pontiac



publicat per


Direcció: Pere Riera
Interprets: Miriam Iscla, Cristina Cervià
TEATRE
27 de febrer
21.30 hores

Red Pontiac és una comèdia delirant sobre com afecten els fills a la parella. Un fill és per tota la vida i l’amor d’una mare és incondicional. Què no faríem per un fill o una filla? Però compensa el somriure i l’abraçada del teu fill petit, o de la teva filla amorosa? I quan creixen, quan se’ls va perfilant la personalitat... L’adolescència, la rebeldia, els grans a la cara quan ja no són petits al ventre... COMPENSA?

ESPAI L’AMISTAT
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)
HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada espectacle.
Duració: 60 min.

Preu: 17€/ Anticipada o internet 15€

Clàssics del teatre del segle XX



La cartellera de Barcelona s'omple d'obres de Pinter, Lorca, Sagarra i Bernhard

publicat per
21 de febrer de 2014
Per Andreu Gomila
foto : ©May/Zircus-TNC

La cartellera teatral es renova amb obres que són el moll de l'òs del teatre del segle XX, amb autors tan populars i importants per al teatre d'ara com Pinter, Lorca, Beckett o Bernhard. Però també hi ha Caryl Churchill i Josep Maria de Sagarra. Ha arribat l'hora d'aprendre i veure què ens ha deixat el teatre de l'últim segle.

Pinter: L'encarregat
Recomanat
Xicu Masó dirigeix la peça que va obrir les portes de l'èxit al dramaturg anglès Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura 2005. Una obra ja clàssica que ens fa entrar de ple al 'teatre del desconcert'. L'Aston invita en Davies a casa seva després d'haver discutit en un cafè i li ofereix quedar-s'hi temporalment, ja que no té ni diners, ni casa ni papers. Ben aviat, però, es revelarà com un vell oportunista, parasitari i poc agradable, que es queixa de tot i és volgudament racista.
Teatre Lliure: Montjuïc Pg. Santa Madrona, 40-46, Sants-Montjuïc, 08038
Ds Febr 22 - Dg Març 16

Sagarra: Ocells i llops
Una obra que examina en plena postguerra espanyola les conseqüències d’una lluita fraterna en què els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare. Lucrècia, una mare de família vídua sense gaire vida social, s’enfronta silenciosament als conflictes secrets dels seus tres fills, que els hi procuren amagar, tractant-la com si fos una nina innocent que no podria suportar cap mena de trasbals moral. El protagonisme que adquireixen temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució, sorprèn en una obra escrita l’any 1948 que recorda en molts sentits l’univers de la gran novel·la de Sagarra, 'Vida privada'.
Teatre Nacional de Catalunya Pl. de les Arts, 1, 08013
Ds Febr 22 - Dg Abr 6 

Lorca: Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores
Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest promet a Rosita que tan aviat com pugui tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia espera, però la situació es prolonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada. Situant les fronteres del temps en el centre de la tragèdia contemporània, García Lorca evidencia les tensions irresolubles d’una cultura cronològica en què l’esperança ocupa un espai preeminent.
Teatre Nacional de Catalunya Pl. de les Arts, 1, 08013
Dj Febr 27 - Dg Abr 6 

Bernhard: Ritter, Dene, Voss
Dene i la seva germana Ritter, ambdues actrius, treuen, per enèsima vegada al seu germà, filòsof, del centre psiquiàtric de Steinhof, per dur-lo a la casa familiar que han heretat. Ell torna a cada, però amb la idea de romandre-hi un temps breu. Tres personatges al límit. La casa familiar de la família Worringer és un infern del que no es pot fugir. Un infern que té el centre neuràlgic el menjador i l'hora de dinar.
Teatre Akadèmia Buenos Aires, 47-49, Eixample Esquerre, 08036
Dj Febr 27 - Dg Març 23  

Beckett: Els dies feliços
Emma Vilarasau es posa sota les ordres de Sergi Belbel per ser Winnie, el personatge de Beckett que potser expressa millor la tenacitat vital davant la fragilitat i el pas del temps. Es tracta d'una de les obres fonamentals del segle XX, amb un Beckett que ens permetrà copsar tota la seva grandesa i com ha influït en el teatre posterior. A més, és un dels reptes més grans que pot assumir un actor. Tot depèn de l'expressivitat facial.
Teatre Lliure: Gràcia Montseny, 47, Gràcia, 08012
Dj Maig 15 - Dg Juny 15 

Churchill: El setè cel
Comèdia que gira al voltant de la idea de la sexualitat com a aspecte essencial que defineix la identitat de l'ésser humà. La sexualitat, o el desig, entesa com la base per a la construcció de sentit de l'individu. El primer acte té lloc a finals del XIX a Àfrica, on Clive, administrador de les colònies i representant de l'Imperi Britànic i els valors de la societat patriarcal occidental, imposa els seus ideals a la família i als nadius. Però l'ambient de tranquil·litat, desig i aparent felicitat que envolta la família es veurà amenaçat per la revolta dels negres contra la repressió colonial dels blancs.
Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis, Gràcia, 08024
Dj Març 20 - Dg Abr 13 

Taylor: Adreça desconeguda
Les paraules (escrites) són poderoses. Poden arribar a matar, d’una manera concreta o figurada, fortuïta o intencionada. Estem assetjats per elles i les seves conseqüències. La tecnologia ha multiplicat la seva presència i augmentat la competència. La brevetat d'una “piulada” ens ha fet oblidar el pes que té una carta. Quan Katherine Kressmann Taylor (redactora publicitària, escola de síntesi) publica el 1938 'Address unkown' (Adreça desconeguda), el trànsit epistolar seguia en auge. Milions de cartes deixant la seva empremta en altres tantes vides.
Teatre Zorrilla Canonge Baranera, 17
Ds Març 29 - Dg Març 30 

Saint-Exupéry: El Principito
'El petit príncep' és un dels contes més coneguts d'Antoine de Saint-Exupéry pel bo i pel dolent. El bo és que ha venut milions d’exemplars i el dolent que ha amagat la resta de la seva obra. Un relat curt construït amb metàfores en principi adreçat al públic infantil però darrere del qual hi ha reflexions filosòfiques sobre la vida de l'home i les seves relacions amb els altres. 'El petit príncep' té molt de màgic. Una màgia que està en el llibre i sense ella la narració esdevé fins i tot confusa i perd l’alè poètic.
Teatre Lliure: Gràcia Montseny, 47, Gràcia, 08012
Ds Febr 22 - Dg Març 2 

Lorca: Yerma
La versió de Miguel Narros de 'Yerma' aconsegueix un impossible: dubtar de la intocable vàlua dramàtica de Federico García Lorca. Nu, sense els vestits protectors d'una bona direcció d'escena i de millors interpretacions, el text emana un preocupant olor de naftalina. Potser sempre va estar aquí i no vam voler percebre l'olor de poesia marcida. I ha hagut de ser Narros qui ens excités la pituïtària per mal. Només la veu absent d'Enrique Morente la calma i evoca el Lorca del 'quejío' pur.
Teatre Tívoli Casp, 8, Eixample, 08010

Ds Febr 22 - Dg Març 2

La gira de LOS MISERABLES llegará al Liceu de Barcelona



publicat per
18 de febrer de 2014

La producción española del legendario musical de Schönberg y Boublil, cuya gira comenzó en Santander el pasado mes de octubre, se podrá ver en el Gran Teatre del Liceu de la Ciudad Condal del 25 de julio al 3 de agosto de 2014.
Disminuir tamaño textoAumentar tamaño texto separacio imprimir separacio enviar a un amigo separacio   separacio   separacio  separacio
El musical LOS MISERABLES vuelve a Barcelona. La primera producción en gira por España de este legendario musical escrito por Claude-Michel Schönberg y Alain Boublil llegará al Gran Teatre del Liceu, siendo la primera vez que este emblemático escenario barcelonés acoge un gran musical. LOS MISERABLES se podrá ver en el Liceu 10 únicos días, del 25 de julio al 3 de agosto de 2014. Las entradas ya están a la venta en exclusiva para los clientes de Stage.
La gira española de LOS MISERABLES se inició el 17 de octubre de 2013 en el Palacio de Festivales de Cantabria, Santander, visitando a continuación ciudades como Sevilla, Valencia, Tenerife, Las Palmas y Vigo. Del 21 de febrero al 1 de marzo de 2014 se representará en el Auditorio Baluarte de Pamplona, y seguirá en Palma de Mallorca (7-16 marzo), Gijón (25 marzo-6 abril), Valladolid (10 abril - 4 mayo), Alicante (10 mayo - 7 junio), San Sebastián (12-15 junio) y Málaga (20 junio - 20 julio), la ciudad previa a Barcelona.

El elenco de LOS MISERABLES está liderado por Nicolás Martinelli como Jean Valjean junto a Ignasi Vidal (Javert), Elena Medina (Fantine) Talía del Val (Cosette), Guido Balzaretti (Marius), Lydia Fairén (Eponine), Carlos Solano (Enjolrás), Eva Diago (Madame Thénardier) y Armando Pita (Thénardier).

Visto por más de 65 millones de espectadores en todo el mundo, traducido en 22 idiomas y representado en más de 42 países y 300 ciudades, LOS MISERABLES es una historia atemporal, una historia cuyos valores perduran en el tiempo. Un siglo después los temas tratados en la novela de Victor Hugo aún siguen vigentes y en muchas ocasiones muy cercanos para el público actual: la lucha por la libertad, el coraje o la revolución del pueblo son algunos de los temas centrales de la obra.

La partitura creada por Claude-Michel Schönberg y Alain Boublil se ha convertido en parte de la memoria musical de millones de personas que han disfrutado con este musical y que han hecho de temas como “Soñé un sueño”, “Un día más” o “Sálvalo” grandes himnos. Ha sido reconocida con dos premios Tony (mejor música/partitura y mejor libreto), dos Grammy, dos premios Victoire de la Musique y un premio Molière.

Dirigida por Laurence Connor y James Powell, con diseños de Matt Kinley inspirados en pinturas de Victor Hugo, vestuario de Andreane Neofitou y Chrstine Rowlands, iluminación de Paule Constable, sonido de Mick Potter y proyecciones de Fifty-Nine Productions, esta producción de LES MISÉRABLES se estrenó en Cardiff en diciembre de 2009 y realizó una gira por el Reino Unido que pasó por París y concluyó en el Barbican Theatre en octubre de 2010, teatro donde la producción original del afamado musical se estrenó originalmente en octubre de 1985.

Esta es la misma producción que pudo verse en Madrid (2010-2011) y Barcelona (2011-2012) sólo durante una temporada limitada. Este nuevo montaje también se ha estrenado en Corea y Japón; de gira por Estados Unidos, en Canadá y Australia.


El equipo creativo de esta producción en gira está integrado por Christopher Key (director asociado), Alfonso Casado (supervisor musical), Daniel Anglès (director residente) y Arturo Díaz (director musical).

24 de febrer 2014

"Cabaret Petrificat" a l'escenari de Can Gassol



publicat per
MataróNotícies.cat
17 de febrer de 2014

La companyia Escarlata Circus ha fet aquest cap de setmana un assaig obert del seu darrer espectacle “Cabaret petrificat”. Un viatge que té el circ com a referent però que alhora s’hi allunya per aproximar-se al teatre d’objectes i a la poesia visual. Jordi Aspa, membre de la companyia, explica que amb el seu darrer espectacle volen transmetre les emocions del circ, tant les positives com les negatives. Un aparador de contrastos que vol deixar a l’imaginari de cadascú les sensacions que percep.

Precisament, el títol de l’espectacle “Cabaret petrificat” juga amb aquesta contradicció. La sensualitat, calor i voluptuositat del cabaret enfrontada a la fredor que representa qualsevol cosa convertida en roc fred i dur. Segons Jordi Aspa la intenció de la companyia és jugar amb aquesta dualitat.


L’assaig obert de “Cabaret petrificat” forma part del cicle fet a Mataró que es fa a Can Gassol. La propera cita és l’espectacle de dansa “Réfugiée Poétique” de Claire Ducreux el 9 de març.

Una proposta massa fidel al text de Sagarra



PUBLICAT PER
WWW.ARA.CAT
21 DE FEBRER DE 2014
SANTI FONDEVILA

‘Ocells i llops’ retrata una tensa relació familiar

Carme Conesa domina l’escenari interpretant el paper de Lucrècia.

Ocells i llops no va rebre una bona acollida en la seva estrena el 1949 tot i tractar-se, o per això mateix, d’un drama familiar molt representatiu de la manera de viure de l’alta burgesia catalana, amb tres germans molt moderns per a l’època que xuclen de la seva mare vídua. De fet, diuen els entesos que l’obra veu de la novel·la Vida privada, de la qual seria la versió teatral, i que per tant tindria a veure amb l’ambient de la família de Sagarra. També mostra influències del teatre europeu del moment i en concret del de Henrik Ibsen. És a dir, que a la protagonista d’ Ocells i llops li diguin Nina seria una picada d’ullet a Casa de nines, d’Ibsen.

La manca d’èxit de l’obra s’explicaria per la dura mirada de l’autor sobre una classe privilegiada i, sobretot, pels seus marrecs, avantpassats dels pijos dels 70 i dels guais d’avui. I perquè va introduir els temes de l’homosexualitat i l’avortament en uns moments històrics quan eren tabús, hipòcritament inexistents. A Ocells i llops Sagarra convoca un dijous a la tarda els tres germans i fills de Lucrècia: l’Helena, una noia de vida regalada; l’Octavi, un gai molt elegant, i l’Albert, casat i fresc com pocs. Tots tres viuen literalment de la petita fortuna que el pare difunt va deixar a la seva mare, que fa veure que no sap res de les aventures dels seus fills amb l’excusa del gran amor que sent per ells. L’obra té alguna cosa de fulletó, i avui el seu interès és dubtós, malgrat que la història estigui ben explicada i que el text circuli amb l’elegància i la teatralitat de les obres del gran autor barceloní.

La directora Lurdes Barba sembla que ha volgut preservar el sentit tràgic de l’obra, el seu vessant més sentimental, sense alterar-ne gaire ni l’època ni els caràcters dels personatges. Barba ha pensat que estava realment davant d’un Ibsen. I el serveix de manera molt convencional, falsament clàssica, i amb un estaticisme dels intèrprets que no ajuda gens a la credibilitat d’una funció sense ànima. També és cert que cap dels tres germans és un personatge complex ni complet; Sagarra els defineix amb un sol traç i així es queden durant tota l’obra. I a la fi la protagonista és la Lucrècia, un paper de dona amb pretensions de gran rol que una Carme Conesa força convincent ha fet seu i que domina l’escenari.


En una escenografia buida, Barba dóna protagonisme al disseny de llums, que així i tot no poden omplir la lleugeresa dels perfils dels personatges. Tot plegat fa la funció una mica feixuga i evanescent. Juntament amb Conesa, David Bagés té una bona actuació en un paper breu però interessant, així com Francesc Lucchetti, molt segur i apropiat en el paper de doctor enamorat de la senyora. Ocells i llops, ¿una recuperació necessària? Segur que sí, però potser d’un altra manera.

Teatro de La Abadía estrena 'La punta del iceberg' de Antonio Tabares con dirección de Sergi Belbel



publicat per
13 de febrer de 2014

La nueva producción del Teatro de La Abadía, 'La punta del iceberg' se estrena el 26 de febrero en el teatro madrileño con dirección de Sergi Belbel. Escrita por Antonio Tabares, esta obra sobre las relaciones humanas en un entorno laboral competitivo y hostil se representara en el citado teatro hasta el 30 de marzo y los días 25 y 26 de abril en el Corral de Comedias de Alcalá de Henares.

Una empresa multinacional se ve sacudida por el suicidio de tres de sus empleados en apenas cinco meses. Desde la sede central, la compañía envía a una directiva para llevar a cabo una investigación que trate de aclarar lo sucedido. En sus encuentros con los trabajadores se percibe un ambiente cargado de presión, sin la menor consideración por los intereses personales de cada uno, porque se concede prioridad absoluta a los resultados.

Con La punta del iceberg -texto galardonado con el Premio Tirso de Molina 2011 y el Premio Réplica 2012-, La Abadía apuesta por el asombroso talento del dramaturgo canario Antonio Tabares, como en temporadas anteriores ha programado a otros autores pocos conocidos como Paco Bezerra y Manuel Calzada, que a su vez se sumaron a autores-directores como Sanzol y Del Arco y la figura inolvidable de Agustín García Calvo.


Sergi Belbel, que como director del Teatre Nacional de Catalunya se esforzó por apoyar la nueva escritura y que descubrió a Jordi Galcerán, vuelve a abordar el tema, tan reconocible para cualquiera y agudizado a raíz de la crisis, de las tensiones en el ámbito laboral que asimismo afectan la vida privada, como hizo en El método Grönholm y en Después de la lluvia.

XXXVII Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro. ÚLTIMOS DÍAS de plazo para presentar propuestas. Almagro, Madrid.


publicat per
21 de febrer de 2014

El 28 de Febrero cierra el plazo de aceptación de propuestas a la programación oficial del XXXVII Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

Podrán concurrir todas las compañías, nacionales e internacionales, cuyo trabajo esté basado, inspirado o ponga en escena textos del Barroco Universal.

Las propuestas, estrenadas o como proyecto, podrán estar representadas en su idioma original y deberán tener una duración mínima de una (1) hora. El género, estilo, estructura o temática estarán basados en textos universales enmarcados entre mediados del siglo XVI y finales del siglo XVII.

Las propuestas serán presentadas hasta el 28 de febrero de 2014, enviando el formulario de inscripción y la información solicitada en las BASES.

El envío de las propuestas se puede hacer:
a) Por correo postal:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro,
c/ Los Madrazo, 11. 5º Planta Derecha. CP. 28014. Madrid, España
b) Por correo electrónico:

En ambos casos es necesario indicar bien en el sobre, bien en el asunto del e-mail: “PROPUESTAS PROGRAMACIÓN OFICIAL 37 EDICIÓN"

Las propuestas seleccionadas se harán públicas en el segundo trimestre de 2014.


Las compañías seleccionadas firmarán un contrato con el Festival en el que, junto al resto de acuerdos, garantizarán la titularidad de la totalidad de los derechos necesarios para la representación de las funciones, comprometiéndose a la devolución de las cantidades percibidas en el caso de incumplimiento de esta garantía. De igual manera cederán a favor del Festival los derechos de propiedad intelectual e industrial necesarios para la fijación, con fines de archivo y/o promocionales, y explotación derivados de su participación y permanencia en el Festival.

23 de febrer 2014

Cançons i rimetes : Concert familiar a càrrec de 2princesesbarbudes



publicat per
19 de febrer de 2014

Teatre Monumental de Mataró
diumenge 23 de febrer de 2014
a les 12.00 hores

Dins el cicle Sortim en família

Amb una estètica minimalista, fent servir instruments de joguina i amb ritmes de música pop repassarem cançons de joc, de treball, de bressol, danses, romanços i cantarelles tradicionals catalanes. Un gripau barbamec serà el músic que posarà les mans i els peus que els falten a les princeses barbudes.

Una interpretació personal de la música tradicional catalana, recollida en el llibre Folklore de Catalunya – Cançoner de Joan Amades.

Edat recomanada: a partir de 3 anys
Durada aproximada: 55 minuts
Organitza: Ajuntament de Mataró

Podeu participar al sorteig d'una entrada doble que estem fent al twitter @culturamataro

Per a més informació i veure algun fragment de l'espectacle, aquí

Venda d'entrades
Preu: 6 €
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

XXIV Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Villa de Navalmoral”. Navalmoral de la Mata, Cáceres.



publicat per
20 de febrer de 2014

Se convoca el XXIV  Certamen Nacional de Teatro Aficionado  “Villa de Navalmoral”, que tendrá lugar en Navalmoral de la Mata, Cáceres, del 9 al 24 de Mayo de 2014.

Podrán presentarse a esta convocatoria todos los grupos no profesionales  que lo deseen (previa acreditación con la fotocopia del C.I.F.). Los grupos locales  no podrán presentarse a este Certamen.

Los grupos que deseen participar deberán remitir a la organización la  solicitud de participación debidamente cumplimentada, acompañada de la documentación indicada en las BASES.

El plazo de presentación de solicitudes y documentación termina el día 12 de  Marzo de 2014.  La documentación se remitirá a la siguiente dirección:
CASA DE CULTURA
XXIV  CERTAMEN DE TEATRO AFICIONADO
PLAZA DE RAFAEL MEDINA, S/N
10300      NAVALMORAL DE LA MATA (CÁCERES)
Tf.: 927 53 09 16    Fax: 927 53 09 21
E-mail: casacultura@aytonavalmoral.es                    

El jurado, elegido por la Organización del Certamen, seleccionará seis grupos, que intervendrán en el mismo los días 10, 11, 16, 17, 18  y 23 de Mayo, reservando  los días 9 y 24 para la Apertura y Clausura del Certamen.

El XXIVCertamen concederá los siguientes premios:
1º Premio a la mejor representación: 1.800 € y trofeo.
2º Premio a la mejor representación: 1350 € y trofeo.
3º Premio a la mejor representación: 1100 € y trofeo.
Mejor dirección: trofeo.
Mejor actor principal: trofeo.
Mejor actriz principal: trofeo.
Mejor puesta en escena: trofeo.
Mejor actriz de reparto: trofeo.
Mejor actor de reparto: trofeo.
Premio especial del público: trofeo.
La Asociación Cultural "Balumba" otorgará un premio especial.


Además se concederán tres ayudas de 900 € cada una en concepto de  desplazamiento a los grupos no premiados con los tres primeros premios.

22 de febrer 2014

La lluita fraternal de Sagarra entra en escena



‘Ocells i llops’, “una obra dura”, com la defineix la seva directora, s’estrena demà al TNC

publicat per
18 de febrer de 2014
Mar Sabé

La lluita fraternal de Josep Maria de Sagarra entra demà en escena. La Sala petita del Teatre Nacional de Catalunya acollirà fins al 6 d'abril 'Ocells i Llops': "Una obra molt dura, que parla de la burgesia catalana en un moment molt convuls", segons explica la seva directora, Lourdes Barba.

De Segarra va escriure aquesta obra entre el 1947 i el 1948, una època de postguerra que queda perfectament reflectida en el text, que explica els últims dies d'una dona vídua, arrelada en una forma de vida del passat, que es troba abocada a situacions que mai s’hagués imaginat protagonitzades pels seus fills.

“Ells no han volgut comprendre, doctor... I han abusat! I de quina manera! El meu pobre cor ja no s’aguanta. El meu marit s’entestà en què jo fos, per a ell i pels meus fills i per tot el món, això que sóc: una nina capritxosa, mimada, fràgil, amb uns pulmons petitets, inútils per a respirar els grans aires de la lluita i de la veritat...”, descriu Josep Maria de Segarra a la seva protagonista, Lucrècia, en aquesta peça teatral.


Carme Conesa en el paper de la Lucècia, la mare, i Roser Tapias, Llorenç González i Jaume Madaula com a fills, juntament amb Nausicaa Bonnín en el paper de jove, es posen a la pell dels personatges d’aquesta obra, que deixa el protagonisme en mans de temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució.
Todos somos raros - El grupo Santiago Rusiñol colabora con una función solidaria de "Noche de Reyes" el sábado 22/2 a las 19h30

publicat per
16 de febrer de 2014

El grupo de teatro Santiago Rusiñol colabora con el movimiento "Todos somos raros" haciendo una función solidaria de "Noche de Reyes" el sábado 22 de febrero a las 19h30. Las entradas pueden comprarse en este vínculo o en la conserjería del Círculo catalán, plaza de España nº 6, Madrid, teléfono 915416090. La función será en el teatro del Círculo catalán de Madrid.
"Todos somos raros" quiere dar visibilidad a los más de 3.000.000 de españoles enfermos y recaudar fondos para la investigación biomédica de las enfermedades raras.
Ven con tu familia y amigos a esta función solidaria. Colaborarás con un buena causa y disfrutarás de un gran montaje. Todos los beneficios obtenidos se entregarán al movimiento "Todos somos raros" durante la gala telemaratón que se celebrará a principios de marzo.

Envia este mensaje a tus conocidos y amigos. ¡ Juntos llenaremos el teatro de solidaridad !.

El musical 'Los Miserables' llega a Baluarte esta semana con 12 funciones hasta el 1 de marzo


publicat per
16 de febrer de 2014

El musical 'Los Miserables', basado en la novela escrita por Victor Hugo hace siglo y medio, llegará a Baluarte esta semana, a partir del 21 de febrero, y en total se ofrecerán 12 funciones hasta el 1 de marzo.

Esta renovada producción, que se presentó en Madrid y Barcelona y que fue creada con motivo del 25 aniversario de su estreno en el londinense teatro Barbican, está ambientada en la Francia revolucionaria del siglo XIX y cuenta una historia de sueños rotos, amor no correspondido, pasión, sacrificio y redención.
Más de 65 millones de espectadores en todo el mundo han visto el musical sobre las desventuras de Jean Valjean, ha obtenido más de 100 premios internacionales, ha sido traducido a 22 idiomas y representado en más de 42 países.

Las entradas de este espectáculo de la temporada febrero-mayo 2014 de Fundación Baluarte, explican desde el auditorio pamplonés, cuestan entre 40 y 69 euros, según día y zona, y se pueden adquirir a través de los canales habituales: en las taquillas de Baluarte, en www.baluarte.com y en el 902 15 00 25.

21 de febrer 2014

Iaia! : El comiat de Montserrat Carulla dels escenaris



Teatre Monumental de Mataró
divendres 21 de febrer de 2014
21,00 hores

publicat per
19 de febrer de 2014

Una comèdia molt familiar

La temporada estable de teatre arriba a un dels seus moments àlgids amb la representació de Iaia!, l'espectacle amb el qual Montserrat Carulla s'acomiada dels escenaris.

Iaia! és una obra de sentiments, de situacions quotidianes, una comèdia tendra i àcida alhora. Un espectacle que vol ser un fidel reflex de l’actualitat: la relació entre generacions, l’atur, la soledat de la gent gran, la diferència de classes, la gelosia i la lluita per retenir allò o algú que tothom necessitem a la nostra vida.

Podeu veure un breu reportatge  de l'espectacle aquí.

Després de l'espectacle es farà un col·loqui amb membres de la companyia, dirigit per Meritxell Llivina, membre dels Amics del Teatre Monumental.

Venda d'entrades
Preu: 21 € platea; 17 € amfiteatre
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

Jesucristo Superstar


Un teatro dentro de un teatro



Ignacio del Moral y Carol López estrenan ‘El viaje a ninguna parte’, en el Valle Inclán
La adaptación de está protagonizada por Amparo Fernández, Miguel Rellán y Olivia Molina

publicat per
14 de febrer de 2014
J. A. AUNIÓN Madrid
Algunos de los actores protagonistas de 'El viaje a ninguna parte'. / DAVID RUANO


“Es un viaje dentro de un viaje; una familia dentro de una familia y un teatro dentro de un teatro”; y todo eso, dentro de la cabeza de un viejo cómico. La actriz Amparo Fernández explica así la obra que a partir de hoy protagoniza, junto a Miguel Rellán y Olivia Molina, entre otros, en el Teatro Valle Inclán de Madrid. Montar esta obra no ha sido nada fácil, dice su directora, Carol López, pues se trataba de adaptar nada menos que El viaje a ninguna parte,del mítico actor, director y autor Fernando Fernán Gómez, que cuenta la historia de unos cómicos ambulantes en La Mancha de los años cincuenta que luchan (y pierden) contra el hambre y la miseria mientras ven cómo su forma de vida se muere frente al auge del cine y de la radio.

El dramaturgo Ignacio del Moral y Carol López han abordado la adaptación de la novela de 1985 (que no de la película de 1986 ni de la radionovela de 1983), con afán de fidelidad, pero con total libertad, aseguran. ¿Cómo se comen esas dos cosas a la vez? Sobre una trama y unos diálogos que permanecen muy fieles a la obra original, han colocado “desde el minuto uno, unas reglas diferentes”, explica López, las de ese juego del teatro que requiere la complicidad del espectador: un detalle, un objeto, “una pequeña clave” marca el cambio de tiempo y de espacio en un continuo de escenas sin tiempos muertos, añade Del Moral. Y, en el juego, siempre, las dos bazas fundamentales de la obra de Fernán Gómez: “Emoción y humor”.

Así, la obra, que se estrena hoy estará en cartel hasta el 6 de abril, arranca de la imaginación y los recuerdos de un viejo cómico —“Es una ensoñación un poco delirante del personaje”, resume Del Moral—, para, a partir de ahí, contar la historia crepuscular de la compañía de teatro. “Estos cómicos son una metáfora de la cultura de hoy en día”, añade López, que junto a Del Moral explicó el montaje y sus intenciones a la prensa el pasado miércoles. También estuvo la mayor parte del elenco, que completan Antonio Gil, Tamar Novas, Andrés Herrera, Camila Viyuela y José Ángel Navarro, junto a Fernández, Molina y Rellán —este último, también presente en la película de 1986 dirigida y protagonizada por el propio Fernán Gómez—. La obra “es un homenaje al teatro y a Fernán Gómez”, explica Del Moral.

“El teatro siempre ha estado en agonía”, pero siempre ha conseguido salir con “esfuerzo e imaginación”, añade. Y completa el actor Andrés Herrera: “Cada día nos inventamos una profesión que se está muriendo desde antes de que Medea fuera inventada”. Un largo viaje de dificultades como el que viven los cómicos de Fernán Gómez, en este caso, desde la radio, al cine y, por fin, al teatro, como dice Del Moral, “su destino natural”.

El viaje a ninguna parte.Teatro Valle Inclán (Calle de Valencia 1, Plaza de Lavapiés). Del 14 de febrero al 6 de abril. Entradas, 19 y 24 euros.

20 de febrer 2014

Créixer entre carpes, homes bala i acròbates: la vida en un circ



Per a qui neix en un espectacle itinerant cap dia no s’assembla a cap altre

publicat per
www.ara.cat
16 de febrer de 2014
BERTA VILANOVA  

HERÈNCIA
Luis Raluy és l’artífex de tot un llinatge d’artistes de circ: gairebé tota la família actua al circ itinerant Raluy.
“Senyores i senyors, petits i grans, benvinguts al llarg viatge!”, anuncia el hit de l’últim disc de Txarango, dedicat al món del circ. En les paraules d’aquest grup de música català, que han fet entusiasmar i ballar milers de persones, hi ha la veritable essència del circ: un estil de vida diferent, un viatge permanent que omple de fantasia pobles i ciutats. Pallassos, saltimbanquis, acròbates, trapezistes i tot de personatges entranyables que transmeten una mena de màgia esperançadora i ens captiven amb tot de coses impossibles que fan realitat dins d’una carpa, en una pista rodona amb llum tènue i acollidora.

“Mai m’ha passat pel cap dedicar-me a una altra cosa que no sigui el circ. No sabria per on començar. És l’únic que he fet a la meva vida i com que m’agrada tant no ho visc com un ofici sinó més aviat com un joc, una passió”, explica Carlos Raluy, un dels fundadors i l’actual speaker del conegut Circ Raluy. Una actitud molt comprensible en algú que ja des de petit ha viscut rodejat de circ. El seu pare, Luis Raluy Iglesias, ja era un artista molt conegut pel seu número d’home bala i, admirat per aquest món de fantasia, el Carlos, de nen, s’entretenia muntant carpes de circ amb llençols que trobava per casa o fent viatjar caravanes en miniatura. És per això que el 1972, juntament amb els seus altres tres germans, Luis, Eduardo i Francis, i els seus pares, va fundar aquest circ.

Artistes nòmades

Comptant els membres de la família Raluy, els artistes contractats que vénen de fora i tot el personal, actualment viuen al circ unes 50 persones. “Cadascú té la seva família, viu a la seva caravana i es fa el seu menjar. Igual que a totes les cases de fora del circ”, explica el Carlos, el segon dels quatre germans Raluy, nascut a Sant Adrià de Besòs. I afegeix: “La diferència és que normalment es viu en una casa fixa i estable, i aquí al circ estem en constant moviment, cosa que afecta la rutina diària. Potser en un poble tenim la botiga de menjar al costat i en un altre hem de caminar més”. El Carlos considera que la vida al circ és molt enriquidora i interessant: “És de tot menys monòtona. Viatgem molt i tenim molts amics per tot arreu. Cada poble és una nova aventura”. Tot i que li agrada molt fer aquesta vida, també considera que té algun desavantatge. “Has de deixar enrere gent que t’importa”, diu com a exemple.

Fins fa poc a Barcelona i actualment al Prat de Llobregat, el Raluy presenta el seu nou espectacle, que han anomenat Boom perquè fan un número especial amb un canó. “Sempre s’està una mica nerviós quan s’estrena un nou espectacle. Però per més que ho preparis i ho practiquis, en un circ sempre hi ha imprevistos perquè és en directe i no sempre surt com un vol. Cada número canvia segons com se sent cadascú. A vegades ens oblidem d’alguna cosa o cometem errors, però com més vegades ho fem més bé ens surt, i al final acaba sent quasi una rutina”, explica el Carlos.

Les més joves del circ

Encara més intensament han viscut el circ els fills i néts dels germans Raluy, i també més literalment. “Jo he viscut aquí des que vaig néixer. Des de petita que assajo, m’han posat en aquest món i m’agrada. Mai no m’he plantejat fer una altra cosa”, explica la Kimberley, de 16 anys, la besnéta de Luis Raluy Iglesias.

Ella i la seva germana Jilian, de 14 anys, que actualment presenten un nou número d’acrobàcia, són les més joves de tots els que actuen a la pista. “El meu pare és qui ens n’ensenya. Des de petites hem començat per la base, fent estirament, ponts i, a poc a poc, exercicis d’acrobàcia. Ja fa tres anys que actuo i set que m’entreno. Abans d’estrenar un número li dediquem tres hores al dia, i un cop l’hem estrenat una hora i mitja més o menys. Els exercicis són durs i, si ho féssim massa temps, els ossos se’n ressentirien”, explica la Kimberley.

Com que viatgen constantment, la Kimberley i la Jilian no poden estudiar sempre al mateix lloc, i van canviant d’escola cada vegada que canvien de ciutat. “Diem que som del circ i normalment més o menys ja s’organitzen per a una o dues setmanes que hi som; ens posen cadira i taula. L’important és que fem la classe”, explica la jove. Ser nòmada no és un problema per a ella, ja que d’aquesta manera coneix altres cultures i països i creu que s’avorriria si es quedés sempre al mateix lloc. A més de viatjar, li agrada molt actuar. “A vegades estic cansada quan sóc darrere la pista, abans de començar, tinc son i estic sense força, però quan surto a la pista, amb els aplaudiments i la música, em ve tota la força”, diu la Kimberley.

El circ d’abans i el d’ara

El Raluy, a més de traslladar-nos a un món de fantasia, amb les seves caravanes antigues i els vestits tradicionals dels personatges, ens fa viatjar uns quants anys enrere. “Nosaltres volem recuperar l’essència del circ, volem tornar als anys 20 i 30, els seus anys de glòria, quan el circ era un esdeveniment molt important, perquè a part del teatre no hi havia pràcticament cap altre espectacle. Quan arribava a un poble, era la gran festa esperada i hi anava tothom. Devia ser increïble”, explica el Carlos.

Actualment el Raluy és un dels cinc circs que queden amb aquest format itinerant i de carpa gran a Catalunya. “Normalment es caracteritzen perquè els seus membres són de la mateixa família i es mantenen fidels al circ tradicional, tant en la forma com en el contingut -explica Alfred Fort, gerent de l’Associació de Professionals del Circ a Catalunya-. Ara predominen les companyies itinerants de format més petit”. El tipus de circ que fan aquestes companyies també és diferent. Es tracta d’un circ més contemporani, un estil que sorgeix als anys 70 arran de la crisi del circ de tradició, que busca nous camins expressius i vol combinar les tècniques circenses amb disciplines com la dansa, el teatre i altres arts escèniques. A més de preocupar-se per la tècnica, té la voluntat d’explicar una història, i els artistes normalment surten d’escoles de circ. “Jo no crec que hagi de desaparèixer un dels dos tipus de circ. Crec que poden conviure els dos perfectament. Moltes vegades s’han fet coses mixtes i han funcionat molt bé”, explica Fort.

Escarlata Circus és un exemple de companyia itinerant de petit format de Catalunya. “Ara vivim en un lloc estable i ens desplacem quan tenim funció, però, com que és força sovint, tenim una vida bastant nòmada. Va haver-hi una època que sí que anàvem en caravana”, explica Jordi Aspa, un artista de circ que el 1987 va crear juntament amb la seva dona, Bet Miralta, aquesta companyia. “Ens vam conèixer a París. Els dos havíem anat allà a estudiar circ perquè aquí no hi havia estudis homologats. Després vam decidir tornar a Catalunya i crear la nostra companyia”, diu Aspa. Actualment el Jordi i la Bet actuen en diversos espais, com teatres, però també disposen d’una petita carpa on caben unes 50 persones.

“Jo parlo de circ genèric; no m’agrada posar etiquetes. No hi ha una manera clara de fer circ, però evidentment que canvia i evoluciona. El circ tradicional té una estètica més rígida, normalment és una successió de números amb un presentador. Potser el contemporani trenca amb aquest format i dóna més importància a l’estètica i a explicar alguna cosa. Tot i així, sense el circ tradicional el contemporani no seria possible”, reflexiona l’artista. El Jordi considera que actualment és difícil viure del circ perquè el sector cultural gairebé no té pressupost: “A vegades és dur perquè hem de fer grans esforços per trobar llocs per actuar”. Però, tot i així, dedicar-se al circ li és molt gratificant. “Per a mi el circ és més que una combinació de disciplines, és una forma de vida, una manera de relacionar-me amb el món”, conclou el Jordi, que el 22 de febrer estrena el nou espectacle d’Escarlata Circus, Cabaret petrificat, al Teatre Alegria de Terrassa.

Creació i formació de circ a Barcelona

Ateneu Popular 9 Barris

L’Ateneu és un dels impulsors més importants del circ a Catalunya. Des que els veïns del barri van decidir ocupar l’edifici el 1977 i convertir-lo en una seu cultural i artística, l’Ateneu té una forta vinculació amb aquesta disciplina artística. Actualment, a més de ser una escola de circ, promou també diversos espectacles.

www.ateneu9b.net

La Central del Circ - Fàbrica de Creació de Circ de Barcelona

És al Parc del Fòrum i es va crear l’any 2008. Es tracta d’un espai de creació, assaig i entrenament per a professionals del circ. Té com a objectiu acompanyar el professional en totes les àrees i fases del seu treball, des de l’entrenament o la cessió d’espais i material fins a l’assessorament per a la creació i producció d’espectacles de circ. www.lacentraldelcirc.cat

Rogelio Rivel


Creat el 1999, es tracta d’un espai dedicat principalment a la formació d’artistes i a la creació de circ, un lloc de trobada, d’entrenament i d’intercanvi. Es tracta d’una de les escoles de circ més reconegudes a Espanya i imparteix tota mena de tallers dedicats a les divereses especialitats de les arts circenses. www.escolacircrr.com

II Mostra de Teatre Amateur “ALTEATRE 2014”. Altea, Alicante.



publicat per
14 de febrer de 2014

El Ayuntamiento de Altea, conjuntamente con el grupo de teatro de Altea Pla i Revés convocan ALTEATRE, Muestra se realizará en la localidad de Altea durante los días   5, 12 y 19 de julio de 2014, y en la que podrán participar todos los grupos de teatro no profesional que lo deseen.

Las actuaciones se realizarán en el exterior, a las 21,00 h en la plaza del Agua de Altea.

Los grupos que deseen participar deberán enviar la solicitud de participación junto con la documentación indicada en las BASES, a la siguiente dirección:
AYUNTAMIENTO DE ALTEA
“II MOSTRA DE TEATRE AMATEUR ALTEATRE”
Plaza José Mª Planelles, 1
03590 ALTEA

El   plazo   para   la   presentación   de   la   documentación   finalizará el día 2 de mayo de 2014, a los 14,00 h

Un Jurado determinará los 3 grupos participantes, así como los grupos suplentes que estime oportuno.  

La organización otorgará los siguentes premios:
1er premio dotado con 800 €. 
2 premios de 500 € cada uno.
Asimismo, se entregarán las siguientes menciones:
Mejor Espectáculo
Mejor Dirección.
Mejor Escenografía.
Mejor Interpretación Femenina
Mejor Interpretación Masculina.   
Podrá asimismo otorgarse hasta dos menciones especiales.

El público asistente participará puntuando de 1 a 10 cada representación. Dicha valoración quedará custodiada por el/la secretario/a del Jurado y se dará a conocer en la Clausura como “Premio del Público al Mejor Espectáculo”.

La Federación de Teatro Amateur de la Comunidad Valenciana entregará una subvención adicional a cada uno de los grupos actuantes que se encuentren federados y al corriente de las cuotas y obligaciones con dicha Federación.

19 de febrer 2014

tallers al institut del teatre


Augmenta el trànsit al ‘pont aeri’ teatral



La crisi i la regeneració d’estils afavoreixen el tradicional transvasament entre les escenes de Barcelona i Madrid

publicat per
www.ara.cat
16 de febrer de 2014
LAURA SERRA  

UNIR DUES COMPANYIES
 La Kompanyia del Lliure comparteix escenari amb la Joven Compañía de Teatro Clásico, primer a Madrid i després a Barcelona.
Ja és possible anar a dinar a París i tornar a ser a casa a l’hora d’anar al llit, però encara no es pot assistir a una estrena teatral a Madrid -de fet, ni tan sols a Girona- i tornar a dormir a casa amb AVE, ni avió. Tanmateix, vivim una temporada en què sembla que és innecessari. La cartellera madrilenya està atapeïda de produccions catalanes, que ja han passat o passaran pels teatres barcelonins ( El crèdit, Burundanga, El policía de las ratas, La violación de Lucrecia, Julio César, El cabellero de Olmedo, etc.). I a la inversa: del Paral·lel a la plaça Urquinaona, els nostres teatres programen un degoteig incessant d’espectacles de factura madrilenya ( El crítico, Más sofocos, El principito, El Brujo, Conversaciones con mamá, etc.).

L’escena catalana i la madrilenya mantenen tradicionalment una estreta relació laboral que funciona per cicles, apunta el crític teatral Santi Fondevila. La situació actual, però, no és només fruit de casualitats sinó la confluència de diversos factors. El més conjuntural és la crisi de producció i de públic, que ha urgit teatres i empreses a buscar coproductors i espais per rendibilitzar les propostes. “Sens dubte: ja no podem fer res sols. Necessites aliances de tot tipus. Però no serveixen només per poder fer un espectacle a nivell econòmic, també és fructífer a nivell artístic”, diu el director Lluís Pasqual, citant la trobada entre la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico i la Kompanyia del Lliure a El caballero de Olmedo.

Barcelona i Madrid ja no s’autoabasteixen. “Hi ha mercat, però no hi ha oferta de produccions, i hem d’aprofitar aquest forat -explica César Martínez, director de comunicació de Focus-. Algunes produccions ja les pensem perquè després tinguin vida a Madrid. Si creus que funcionarà, surt a compte fer la traducció i els canvis de repartiment”. Els canvis d’actors sempre són per col·locar-hi cares conegudes: a Qui té por de Virginia Woolf? va ser Emma Vilarasau per Carmen Machi. “Donen molta importància als caps de cartell i a la gent famosa de la tele”, coincideix Oriol Broggi. També passa a la inversa, d’allà cap aquí: La ratonera d’Agatha Christie que es podia veure al Teatre Amaya canviarà de cares per aterrar a l’Apolo.

Paradoxalment, la crisi ha donat a Focus l’oportunitat de guanyar quota de mercat a Espanya, perquè hi ha menys empreses amb capacitat de fer gires. La caiguda de l’oferta de produccions grans també ha fet que coprodueixin més amb empreses privades espanyoles i importin títols. Les companyies mitjanes, en canvi, com La Perla 29 i la Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola, només s’atreveixen a fer el salt a Madrid si els empara un teatre afí. “Arriscar-te a anar a un teatre comercial pot ser la mort, per a nosaltres -diu Broggi-. Amb experiències com les d’Animalario et pots enganxar els dits”.

Històricament ha sigut més fàcil que viatgin els talents individuals: els actors -perquè a Madrid hi ha més indústria audiovisual, i la fama televisiva dels intèrprets pot obrir la porta a produccions teatrals catalanes- i directors estrella -aquesta temporada fan estada a Madrid Lluís Pasqual, Carme Portaceli, Oriol Broggi, Josep M. Mestres, Àlex Rigola, Sergi Belbel, Xavier Albertí, etc.-. La facilitat d’intercanvi també depèn de “les persones que hi ha als equipaments”, apunta el director del TNC, Xavier Albertí, i es podria citar aquí Mario Gas, Pere Pinyol, Josep Maria Pou, Pasqual, etc. Un cartell, al final, depèn del coneixement, l’entorn, els contactes i les afinitats personals de qui programa. “Jo a Madrid m’he trobat companys de viatge i també autèntics impresentables darrere d’institucions públiques incapaços de mantenir la seva paraula, i això diverses vegades i en etapes diferents. Les companyies madrilenyes estan en una situació més precària”, opina Rigola.

Finalment, Xavier Albertí encara apunta un altre motiu pel qual es pot explicar el trànsit dens en el pont aeri teatral, i és una certa regeneració estilística del teatre madrileny que l’està transformant en essència, i que farà que arribin aquí aquestes propostes i directors -l’exemple més clar és Miguel del Arco, en cartell al Lliure- que connectin amb el públic català més teatrer.

XAVIER ALBERTÍ

“Madrid està fent un canvi de paradigma de la seva tradició teatral”

“Som en un moment de relació esplèndid. La crisi ens ha portat a tots a rendibilitzar més els projectes i fer coses conjuntament, un fet que s’ha de celebrar, perquè el diàleg és essencial en la cultura. Al mateix temps, crec que coincideix amb un espai de renovació del públic de Madrid, un públic que encara pensa que el teatre que es fa a Barcelona el pot ajudar a fer aquest canvi de paradigma cap a estètiques més modernes, i això s’ha valorat moltíssim. Hi ha una nova fornada de directors a Madrid que agafen el teatre des d’una altra embranzida ideològica. No és un diàleg de sords, hi ha projectes interessants. Cada vegada els públics són menys diferents perquè les tradicions teatrals estan canviant i són més homogeneïtzables amb el teatre que s’està fent a Europa. Penso que és enriquidor i bo, sense que això impliqui cap renúncia a una cosa que Madrid ha tingut la sort de tenir, que és una tradició viva de teatre clàssic espanyol.

LLUÍS PASQUAL

“Que els artistes siguin catalans a Madrid no es té en compte”

“D’intercanvi d’artistes individuals n’hi ha molt més ara que mai, perquè a Madrid hi ha més cinema i televisió, i hi ha moltíssims actors. A fer aliances m’hi vaig acostumar a París i ho he fet sempre. La motivació més gran és que la gent pugui veure actors que, d’una altra manera, no podria. Diferències? El públic de Madrid és un alt percentatge més entusiasta. Aquest any la Compañía Nacional de Teatro Clásico té tres directors catalans de quatre espectacles que faran. Si fes el mateix amb la programació del Lliure no estic segur que la gent fos tan generosa. Que els artistes siguin catalans allà no s’ho prenen de cap manera, no ho tenen en compte”.

ORIOL BROGGI

“Per a una estructura com la nostra no és tan interessant ni rendible”

“Hi ha una relació comercial, la normal i bona. Companyies com La Perla s’adonen que a Madrid corren més diners, hi ha més ambient de cort, però tinc la sensació que no treballen ni més ni millor que nosaltres, i per a nosaltres és difícil instal·lar-nos-hi, fins i tot encaixar en un teatre. Per a una estructura com la nostra, ara veiem que no és tan interessant ni rendible, no és or tot el que lluu. A vegades fa més il·lusió que res més. He treballat a Madrid i diria que estem més còmodes aquí. Jo no m’hi he sentit excessivament bé. Crec que no ser una capital estatal és bo per al nostre tipus de teatre”.

ÀLEX RIGOLA

“El públic és igual d’intel·ligent, culte, obert o tancat de mires”


“L’anar i venir dels espectacles hauria de ser la normalitat; el problema és que el sistema que tenim muntat és molt deficitari i només hi ha dos centres de producció potents. Hi hauria d’haver més coproductors en altres capitals i no hauria d’importar la procedència dels artistes, com passa a França. [L’intercanvi] té a veure amb els programadors públics, amb la crisi i la necessitat d’abaratir costos; no hi ha una sola raó, com tampoc l’IVA no és l’únic culpable de la caiguda del públic. Jo, quan sóc a La Abadía, em sento com a casa. I trobo que el públic és igual d’intel·ligent, culte obert o tancat de mires. Les variacions de públic depenen de l’oferta, de l’aprenentatge que se li ha ofert. Sevilla passa la mà per la cara a Barcelona i Madrid en art performatiu”.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...