31 de juliol 2012
Els responsables del Grec en fan un balanç positiu tot i el descens de públic
Ramon Simó atribueix a la crisi i a un model que prima
l'exigència artística la baixada del 5% en l'ocupació respecte al 2011
publicat per JOSÉ CARLOS SORRIBES / Barcelona 30 de juliol
de 2012 http://www.elperiodico.cat
"Hem espantat la crisi d'una manera bastant positiva.
El públic ens ha acompanyat", ha afirmat aquest migdia Ramon Simó,
director del Grec, en el balanç de la seva primera edició al capdavant del
festival d'estiu de Barcelona. Simó s'ha felicitat per l'alt nivell artístic
d'un festival que ha tingut un "descens real d'un 5 o 6%" de públic
respecte a l'anterior edició, l'última sota el mandat de Ricardo Szwarcer. Simó
atribueix aquest descens tant al context general de la crisi com a un model de
festival que prima "l'exigència artística" més que un model que el
2011 va fer una aposta més gran per espectacles comercials. En aquest sentit,
el director del Grec ha subratllat que el 54% d'ocupació del Grec, quan falten
dos dies perquè s'acabi, és tres punts superior a la que s'ha obtingut en la
temporada dels teatres de Barcelona.
El Grec del 2012, que ha limitat la programació a quatre
setmanes de juliol en comptes de les set dels últims anys, ha tingut un total
de 126.959 espectadors, dels quals 62.181 han estat de pagament. La inauguració
gratuïta va congregar 20.000 espectadors al passeig de Lluís Companys. Entre la
venda d'entrades, el gènere teatral és el que ha reunit més públic, amb 33.507
espectadors, amb l'obra 'Dubte' com la més vista, amb 10.567 persones al
Poliorama. Simó ha destacat l'èxit de la programació internacional de teatre,
amb un 72% d'ocupació gràcies a espectacles com 'El maestro y Margarita' i 'El
gran teatro del mundo'.
MILLORES PENDENTS
En aquest balanç, el director del Grec ha reiterat que
mantindrà el model per a la pròxima edició amb ajustos en "coses que s'han
de millorar". Entre les qüestions pendents, ha apuntat el programa
familiar, la implantació del circ --una de les seves apostes i que només ha
tingut un 37% d'ocupació--, un ús més important per al centre logístic del
festival situat a la plaça de Margarida Xirgu, un "esponjament més
gran" del programa per evitar coincidències i una millora en la difusió.
En aquest últim aspecte també hi ha incidit el tinent d'alcalde de Cultura,
Jaume Ciurana, a l'apuntar que s'ha d'anunciar abans la programació "per
millorar la difusió i la promoció". Ciurana també ha destacat que el Grec
és "el 'principal aparador de les companyies internacionals a Catalunya i
el principal productor de les companyies catalanes".
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn
Director teatral argentino defiende la cultura como generadora de riqueza
publicat
per www.abc.es 24-07-2012, EFE
El creador y director del Festival Internacional de Buenos
Aires (FIBA), el ex ministro de Cultura Darío Lopérfido, ha abogado por
profundizar en la coproducción teatral para hacer frente a las reducciones
presupuestarios y por hacer ver a los estados que la cultura, además de un
derecho, genera riqueza.
Así lo ha declarado a Efe antes de ofrecer una conferencia
en el I Foro de Festivales organizado en el marco del Festival de Teatro
Clásico de Mérida.
Este encuentro reúne a gestores culturales de doce países de
Europa, Asia y América, entre ellos la responsable del Festival Internacional
de Teatro de Bogotá (Colombia), Lucía Bevia; el del The Aarhus Festival
(Dinamarca) y el ex director del Festival de Edimburgo (Reino Unido), Brian
McMaster.
En un momento donde hay menos dinero en todo el mundo, no
sólo en España, para Lopérfido es "prioritario" que teatros,
festivales y gestores festivales no trabajen desvinculados y busquen una
producción conjunta "más activa".
A su juicio, las crisis enseñan a ver en qué se gastó mal el
dinero y conseguir ahora que rinda más.
Para ello, según el director argentino, es necesario el
cruce de información, las estrategias de coproducción y que existan "vasos
comunicantes".
Paralelamente, en su opinión, los estados deben proteger más
la actividad cultural.
En este sentido, se ha referido a la subida del IVA cultural
en España y ha señalado que comparte la gente que se oponga a ello porque
considera que ataca el derecho a la cultura.
No obstante, Lopérfido ha hecho más hincapié en que "la
cultura se debe mostrar ante los gobiernos como un sector que dinamiza la
economía".
El director argentino ha planteado cuánto contribuye a la
"marca a España" la cultura española y cuánto dinero y empleo genera,
por ejemplo, por su vinculación con el turismo o la hostelería.
Montar un espectáculo, a su juicio, cuesta mucho porque ya
tiene unos gravámenes, y la subida del IVA, a su juicio, puede que provocar que
el precio de las entradas sea inaccesible para el público.
Lopérfido ha insistido en la "ecuación económica"
de la cultura, ya que lo que se recaude con la subida del IVA es menor de lo
que se va a perder debido al "daño colateral" de esta medida.
El exministro de Cultura argentino, que ha ofrecido una
ponencia sobre los aspectos que unen y separan a Latinoamérica de Europa en la
gestión y el aspecto artístico de los festivales, ha aseverado que siempre hubo
un intercambio cultural entre Argentina y España, pero ahora se está
profundizando más en la idea de producir juntos para ahorrar dinero.
El director del FIBA ha desvelado a Efe que anoche comenzó a
hablar con el director del Festival de Teatro Clásico de Mérida, Jesús Cimarro,
al que conoce desde hace mucho tiempo, para iniciar una colaboración entre
ambos certámenes.
La colaboración iría en la línea de la participación de
artistas argentinos en obras del festival emeritense y que alguna obra fuera a
Buenos Aires y no al revés, ha aclarado, debido a la complejidad de adaptar una
función a un marco como el Teatro Romano.
Lopérfido ha apuntado que ellos colaboran ya con festivales
de Italia, Francia y Chile.
Cada uno de ellos pone algo de dinero y se garantiza algún
estreno, ha explicado.
La consejera de Educación y Cultura, acompaña de Cimarro, ha
dado hoy la bienvenida a los participantes en una experiencia fundamental para
mejorar la oferta de Mérida y seguir en su objetivo de potenciar su vertiente
internacional.
Etiquetes de comentaris: teatre al mon
30 de juliol 2012
'Follies', pur teatre, pura vida
PUBLICAT
PER : MARTA PORTER 29/07/2012 WWW.ARA.CAT
Sondheim no s'acaba mai. Les seves obres són retrats de les
contradiccions humanes, de la infelicitat, de les decisions equivocades. Després
de Golfus de Roma , Sweeney Todd i A little night music , Mario Gas aborda el
seu quart Sondheim, Follies , segurament l'obra mestra de l'autor, cim de
creativitat, concentració de tots els seus grans temes i destil·lació de la
grandesa del seu teatre.
Estrenada el 1971 en un mític muntatge de Harold Prince (amb
Yvonne De Carlo i Alexis Smith!), Follies parla amb cruesa i insòlita fondària
del pas del temps encarnat en un vell teatre de varietats que ha de
convertir-se en garatge. Però els seus anys d'esplendor reviuran durant una nit
gràcies als artistes que hi van triomfar i que s'hi retroben convidats pel
productor. Allà es desfermaran els records de les dues parelles protagonistes,
marcades a foc per una dolorosa equivocació sentimental del passat. La
insatisfacció, com sempre en Sondheim, és troncal a Follies , i, com sempre,
Mario Gas serveix les seves paraules i la seva música amb absoluta netedat,
força i clarividència. El seu és un muntatge d'una mestria poc freqüent en
aquest país, amb un repartiment sensacional i que podria programar-se
perfectament a Broadway. Per la idiosincràsia de la peça -pensada per al
lluïment particular de cada actor- cal la connivència d'una companyia brillant.
I Gas la té. Tots assoleixen un gran nivell, sobretot els quatre protagonistes,
per la seva força torrencial i la versemblança que injecten als seus rols.
Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius i Pep Molina fan meravelles amb els
seus respectius solos.
Gas juga a fons les cartes que Sondheim li proposa i carrega
amb munició pesant la connotació metateatral del text. Follies és teatre sobre
el teatre i Gas omple el muntatge d'una poderosa càrrega simbòlica. El director
confia en Massiel per al paper de Carlota, una diva ancorada en el passat que
canta un energètic i divertidíssim I'm still here . I també fa pujar a
l'escenari Asunción Balaguer -86 anys- per regalar-nos l'encantador Broadway
baby. L'ensordidor aplaudiment ens brolla de l'ànima. L'entrega de la companyia
és tan contundent que, fins i tot amb la interrupció de l'obra per problemes de
so, en surt victoriosa. Quan s'enfila el segon acte i l'acció conflueix en la
dissort dels protagonistes, l'espectador queda hipnotitzat per la lúcida fletxa
fatalista de Sondheim, que retrata la solitud i el descontentament humans, tant
amb el burlesc de la revista ( Buddy's blues ) com amb el dramatisme més
desesperat (Live, love, laugh ).
Follies és un muntatge memorable que, si les coses anessin
com han d'anar, hauria de fer temporada a Barcelona i esgotar localitats. Ningú
s'hauria de perdre aquest homenatge al teatre, aquest últim xou que, malgrat
tot, exclama amb veu ensordidora que l'espectacle ha de continuar.
Etiquetes de comentaris: festival castell de peralada
29 de juliol 2012
La fi d'una etapa daurada per al teatre
El públic teatral havia resistit indemne a la crisi. Els
professionals, però, les passen magres per la reducció dràstica dels ajuts
públics i les gires. La pujada de l'IVA podria sentenciar un sector en
expansió.
Una funció d'estiu al Teatre Grec. El festival és dels pocs
que no ha retallat significativament el pressupost. JOSEP AZNAR
Si hi ha hagut un sector cultural que els últims anys ha
pogut treure pit és el de les arts escèniques. Les xifres parlen per si soles.
El creixement del públic fins prop dels somiats 3 milions d'espectadors ha anat
acompanyat de mèrits artístics: el sorgiment de noves fornades de dramaturgs
brillants -Benet i Jornet, Belbel i Galceran ja no són els únics que venen
fora-; l'aparició de companyies artístiques en quantitat i qualitat -la FEI,
Egos Teatre, La Perla, FlyHard, la tropa Manrique, etc.-; la projecció de
talents singulars com Calixto Bieito; la consolidació d'una xarxa formada per
sales públiques, privades i alternatives, que a sobre tenen una relació
exemplar entre elles; el paper de festivals punters com Temporada Alta; la
promoció dels estudis escènics; el manteniment dels ajuts a la creació, i el
creixement de les sales i els auditoris repartits per la geografia catalana.
No ha sigut una bombolla inflada artificialment: ha sigut un
treball de formiga gradual i vocacional que per això ha resistit els primers
anys de crisi. Fins a aquest 2011-12. A falta de xifres de final de temporada,
hi ha fets consumats que auguren un futur tèrbol. La rebaixa dels ajuts públics
als grans equipaments i fires, que arriba fins al 20%, ha fet caure el nombre
d'espectacles que es programen a l'any i això condemna artistes i tècnics a
l'atur. La davallada radical de la contractació de gires per culpa de la crisi
dels ajuntaments -situació encara més greu a Espanya, on hi ha impagaments
milionaris- deixa a l'estacada grans i petites productores o companyies
"que tindran una subsistència difícil", avisa Anna Rosa Cisquella, de
l'associació professional Ciatre. "Artísticament serà nefast", deia.
El teixit cultural i el nivell artístic cauran inevitablement. La majoria de
sales ja no poden coproduir muntatges propis i cedeixen l'espai a companyies
que són les que han de córrer el risc de guanyar-se la taquilla per pagar des
del tècnic fins a la publicitat.
Les sales alternatives no estan millor. La Generalitat no
respon econòmicament al conveni signat i prorrogat des de fa un any, cosa que
obliga projectes d'èxit com la Beckett a demanar un crèdit perquè no pot pagar
els proveïdors. "La situació no és dramàtica, és tràgica. Les alternatives
estan a punt de la desaparició", afirma Toni Casares.
L'increment de l'IVA, doncs, arriba per afectar l'únic
element de l'equació que estava sa: el públic. La mesura obligarà a apujar el
preu de les entrades i serà un atac directe al consumidor, com ha destacat
Daniel Martínez, de l'associació empresarial Adetca. Una estocada mortal a
l'augment del consum que no solucionarà el forat d'Hisenda i que suposarà el
ser o no ser de tot un sector.
publicat
per
Laura Serra
22 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn
Antúnez interactúa con su 'alter ego' en 'Pseudo'
El fundador de La Fura se convierte en un personaje de
Pirandello que aparece rodeado de grandes pantallas
Marcel·lí Antúnez se convierte en un personaje de Pirandello
en Pseudo, un montaje que estrena en el Grec en el que aparece rodeado de
grandes pantallas y cubierto de un esqueleto de sensores que activan
movimientos y sonidos de su alter ego, una reproducción de su cabeza que cuelga
de su pecho.
El fundador y exmiembro de La Fura dels Baus se subirá al
escenario del Mercat de les Flors del 24 al 26 de julio con una cabeza de
poliéster colgada del pecho, que representa su propia cara, que pesa más de dos
kilos y que se activa con once motores que le permiten mover las orejas y la
lengua y girar los ojos.
"La llevo adosada al cuerpo y reproduce mi propia
cabeza, es un 'pseudo' Marcel.lí", ha explicado el artista.
Antúnez estrena en el Grec un espectáculo en el que da una
vuelta de tuerca a su desarrollo habitual en escena de interfaces, cámaras y
mecanismos de realidad virtual y aumentada.
Presenta lo que ha definido como "una nueva performance
mecatrónica", para la que ha desarrollado su versión del acto cero y
cuarto del drama inacabado de Luigi Pirandello Los gigantes de la montaña.
Pseudo arranca con el artista domando un oso blanco y con
una pequeña explicación de la trama de la obra inacabada del premio nobel
italiano de literatura en 1934.
En "Pseudo" no hay un patio de butacas para que el
público pueda instalarse cómodamente, ya que los espectadores formarán parte de
un espectáculo que les mantendrá en constante movimiento.
Un máximo de ochenta personas podrán compartir el montaje,
en el que Antúnez aparece rodeado de tres pantallas de 5 x 4 metros que emulan,
a juicio del artista, "una cueva platónica, arsenal de apariciones o
renovada linterna mágica".
En el centro, Antúnez, el único personaje real, con una
armadura de sensores y dos bafles a modo de pechos que emiten sonido.
Un "pseudo Marcel.lí" adosado a su pecho que emite
sonidos, dialoga con él y mueve ojos y lengua, siguiendo, a su juicio, la
tradición de las imágenes religiosas de Berruguete o Juan de Mena.
Antúnez es de la opinión de que las instalaciones
interactivas no necesitan mediador, por lo que en Pseudo experimenta un nuevo
espacio para que "esa contradicción desaparezca y el espectador pueda
estar muy cerca y participar en la aventura".
Mientras continúa ensayando el espectáculo hoy y mañana, da
los últimos toques a la decena de microrrelatos que conforman el espectáculo.
También prueba cómo convertir en códigos de barras imágenes
reales de postales que ocho espectadores voluntarios mostrarán ante la cámara y
que llevan "ocultas" una parte oscura que se podrá visualizar.
Desarrolla en el espectáculo, que como los suyos no deja de
ser siempre un "work in progress", la historia del Mago Cotrone de
Pirandello, que acompaña con la música del italiano Andrea Valle, una
"sonoridad hecha -según ha dicho- de sonidos grabados".
Valle se ha inspirado para ello, a juicio de Antúnez, en
elementos de free jazz y música de la década de 1970 y en grandes maestros de
la música experimental electroacústica como Luigi Nono.
Un vídeo sobre la genealogía de Cotrone y Sgricia, el
personaje femenino de la historia de Pirandello, y dibujos a tinta china de
Antúnez proyectados, entre otros elementos, completan la nueva
"performance mecatrónica" del que fue miembro fundador, coordinador
artístico, músico y actor de La Fura dels Baus desde 1979 hasta 1989, año en el
que emprendió su camino en solitario.
publicat
per
20 de juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: fura dels baus
28 de juliol 2012
La brillant companyia de 'Follies' estrena a Peralada
Mario Gas dirigeix el musical de Sondheim d'homenatge al
teatre amb el qual s'ha acomiadat de la seva etapa de 8 anys al Teatro Español
i que compta amb Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius, Massiel i Carmen
Conesa
publicat per LAURA SERRA Barcelona el 25/07/2012
www.ara.cat
El musical 'Follies' s'estrenarà aquest cap de setmana,
divendres i dissabte, al Festival de Peralada, on s'atorgarà la Medalla d'Or
del certamen a Mario Gas, el director del muntatge. L'espectacle és un cant
d'amor al teatre, una mirada enrere als espectacles que van triomfar a la
ciutat dels gratacels des de principis del segle XX fins a la dècada dels
quaranta. Un d'aquells teatres de varietats, està a punt de ser enderrocat per
fer-hi un garatge. I les estrelles que hi van triomfar s'hi retroben. "És
un espectacle que especula amb els gèneres i amb el pas del temps, amb el que
hem fet amb el temps i el que el temps ha fet amb nosaltres", ha dit Gas.
Acompanyat d'un extens i brillant repartiment –hi actuen 36
actors-cantants i 19 músics– entre els quals Vicky Peña, Carlos Hipólito,
Muntsa Rius i Pep Molina, el muntatge ha sigut el gran èxit de l'any al Teatro
Español de Madrid, escenari que ha dirigit els darrers vuit anys Mario Gas i
del qual es va acomiadar aquest cap de setmana passat. Entre el repartiment
també hi ha dues sorpreses, la veterana Asunción Balaguer, que ha hagut
d'aprendre claqué, i Massiel. La cantant del mític 'La, la, la' ha reivindicat
la seva carrera escènica i ha anunciat que es retira amb aquesta companyia i
aquest muntatge. "Jo ja tenia ganes de plegar i anar-me'n a casa, però
s'ha de ser 'gilipolles' per no acceptar un personatge que passa per tot el que
has viscut. Però és l'última vegada, o sigui que deixeu-me bé".
"Sondheim és un dels grans autors de la segona meitat
del segle XX", ha dit Gas. Per això considerava essencial portar-lo a un
teatre públic, per desencotillar-lo. La dramatúrgia és el més important d'un
muntatge que s'acompanya d'una música excepcional, dirigida per Pep
Pladellorens.
Etiquetes de comentaris: festival de peralada
Les revoltes gregues i el terrorisme poètic irrompen al Grec amb els italians Motus
La companyia italiana presenta una Antígona que viu al segle
XXI i dialoga amb Alexia, una amiga de l'estudiant grec mort per un tret de la
policia el 2008. L'altre prat fort del Grec per aquest cap de setmana és
l'espectacle acrobàtic, que inclou castells, Le Grand C.
publicat per SÍLVIA MARIMON Barcelona www.ara.cat 27/07/2012
"Rellegint Antígona –la tragèdia grega de Sòfocles–hem
trobat coses que parlen d'aquí i del present", explica Enrico Casagrande,
el director de la companyia italiana Motus, que aquest cap de setmana porta al
Grec 'Too Late! (Antigone) contest#2' i 'Alexis. Una tragèdia greca'.
Casagrande adapta la versió que Bertol Brecht va fer del mite grec i utilitza
els diàlegs del dramaturg alemany per parlar de les revoltes gregues. La
companyia ha fet un treball sociològic: el 2010 van viatjar a Grècia per parlar
amb activistes, anarquistes, artistes i els amics d'Alexis, el jove estudiant
grec que va morir per un tret de la policia durant una manifestació.
El resultat és una peça teatral amb un guió impregnat de
biografies i experiències personals. 'A Alexis. Una tragèdia grega' puja a
l'escenari Alexia Sarantopoulou, una amiga de l'estudiant grec mort durant la
revolta. Ella interroga i interpel·la als actors. A 'Too Late! (Antigone)
contest#2' Antígona s'enfronta a la intolerància i a les perversions dels qui
ostenten al poder al segle XXI. La companyia Motus no es limita a fer teatre
com espectacle sinó que convida a l'acció. El públic també puja a l'escenari
per compartir l'experiència amb els actors.
Le Grand C
L'altre plat fort d'aquest cap de setmana és 'Le Grand C' de
la companyia XY. En aquest espectacle, 17 intèrprets fan equilibris
impossibles. Cauen, construeixen i decontrueixen piràmides i columnes...
"Invertim, en comptes d'ascendir fem equilibris en diagonal, i fins i tot
fem castells", explica Tomàs Cardús, un dels membres de la companyia.
Cardús reivindica la tècnica de circ: "Només amb la tècnica de circ creem
emocions, no hi afegim res més, no som actors ni fem dansa". En opinió de
Cardús, aquest espectacle no seria possible si no "fóssim molts, a la nostra
companyia no hi ha lideratge sinó que tot es decideix de manera
assemblearia".
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn
27 de juliol 2012
Teatre amb accent mataroní
Sala Cabanyes i Joan Pera enceten la cartellera de Santes
publicat
per Comas Soler , dimarts, 24 juliol 2012, www.totmataro.cat
Després de l'esplèndid pròleg que dies abans hi havia posat
Josep Rodri a la platja del Varador amb el muntatge poètic 'Parla'm de la mar',
la programació teatral de Festa Major ha entrat a la setmana forta de Santes
amb dos espectacles molt diferents però amb el denominador comú de tenir gent
de Mataró com a protagonistes.
Diumenge a la tarda la Sala Cabanyes va voler portar al
Teatre Monumental l'última representació de la producció de 'El Mikado' que va
estrenar la temporada 2010-2011 i que de llavors ençà ha tingut un periple ple
d'èxits. L'endemà a la nit el mateix Monumental acollia una funció de
l'espectacle dedicat a Joan Capri que actualment Joan Pera està fent al Teatre
Condal del Paral·lel barceloní.
El bis de 'El Mikado', un encert
Era el març de 2011 quan un nombrós equip artístic i tècnic
de la Sala Cabanyes dirigit per Marc Molina estrenava la pròpia versió de 'El
Mikado', l'opereta còmica d'Arthur Sullivan i William Gilbert considerada la
comèdia musical més emblemàtica i més representada arreu del món. El bon
resultat d'aleshores va fer que es reposés l'octubre següent i que després
realitzés una gira per diverses poblacions. Sis premis aconseguits en el
concurs de teatre amateur Ciutat de Sant Feliu de Guíxols corroboren l'encert
del treball dut a terme per la gent de la Sala.
S'ha de dir, perquè és una evidència, que aquesta producció
és deutora de la que va fer anys enrere la companyia Dagoll Dagom. Però els
molts elements d'imitació que conté no li treuen mèrit. Perquè el rocambolesc
tripijoc que constitueix la trama de l'obra i que figura que s'esdevé en un
temps llunyà en el suposat poble japonès de Titipú està molt ben donat per
l'estol de dotze actors i actrius que fan tots els personatges i també els
números corals. Canten, diuen el text i es belluguen estupendament. Per això ha
estat una bona pensada mostrar aquest 'Mikado' a l'escenari del Monumental,
fer-lo entrar en el programa de Santes i donar-li nova volada. Un precedent que
bé podria assentar criteri per a propers anys: la Festa Major com a marc de
difusió de muntatges d'interès d'algun dels grups locals.
Pera exalça Capri
No es pot pas negar que a la base de 'Joan Pera Capri', el
xou que interpreta en solitari Joan Pera, hi ha la voluntat de l'actor mataroní
de reivindicar i agrair el mestratge de Joan Capri, que fou un dels còmics més
populars de l'escena catalana fins als anys setanta del segle passat. Per això
ha estructurat l'espectacle a partir d'uns quants dels monòlegs que Capri va
fer famosos amb les seves actuacions i els discos que va gravar. És una
proposta sense pretensions en què Pera es posa en la pell de Capri intentant
defugir el mimetisme, però sense aconseguir-ho. Tampoc són més reeixits els
moments en què surt del personatge per afegir-hi trossos de collita pròpia. Tot
queda entre la nostàlgia i la caricatura. Perquè els textos de Capri, malgrat
l'esforç que s'ha fet per actualitzar alguns dels referents que hi surten, no
suporten gens bé el pas dels temps. Si a la seva època ja tenien un bon punt
carrincló, ara resulten d'una obsolescència manifesta. Sigui com sigui, com que
és Festa Major i en Joan Pera jugava a casa, el públic provecte que omplia el
Monumental va dedicar-li intensos aplaudiments al final d'una funció marcada
pel record emocionat a Paco Morán, inseparable company d'escenari de Pera, en
el dia de la seva mort.
Etiquetes de comentaris: el mikado, joan pera, sala cabanyes, teatre monumental
El Victoria Eugenia de San Sebastián acoge la representación del musical 'My Fair Lady' con Paloma San Basilio
El teatro Victoria Eugenia de San Sebastián acogerá, del 1
al 5 de agosto, la representación del musical 'My Fair Lady' con Paloma San
Basilio. Las representaciones tendrán lugar los días 1 y 2 a las 20.30 horas,
el 3 y 4 a las 18.30 y 22.30 horas y el 5 a las 17.00 y 21.00 horas. Las entradas
pueden adquirirse por 55, 50 y 40 euros.
El musical, ambientado en el Londres de principios del siglo
XX, cuenta la historia de cómo Henry Higgins, un profesor de lingüística,
conoce a Eliza Doolittle, una vendedora callejera de flores bastante mal hablada
y cómo gracias a una apuesta con el Coronel Pickering, después de seis meses
consigue hacer pasar a la joven florista por una duquesa en el baile de una
Embajada.
'My Fair Lady' vuelve a nuestros escenarios, bajo la
dirección de Jaime Azpilicueta, en una gira con Paloma San Basilio en el papel
central de Eliza Doolittle y con Joan Crosas, que interpreta el papel del Sr.
Doolittle.
publicat
per
http://noticias.lainformacion.com
16 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: my fair lady, teatro victoria eugenia
26 de juliol 2012
Atractiva evocació poètica a trenta veus
Josep Rodri i Sala Cabanyes presenten 'Parla'm de la mar' a
pet d'ones
publicat
per Comas Soler , dilluns, 16 juliol 2012 www.totmataro.cat
Com en un subtil avanç de l'esperit de Santes, divendres i
dissabte passats en Josep Rodri va dur a terme a la platja del Varador un
espectacle poètic interessant des de molts punts de vista. Amb el títol de
'Parla'm de la mar', comptava amb la producció de Sala Cabanyes i el
protagonitzaven trenta actors i actrius procedents de la mateixa Sala i de
l'Aula de Teatre de l'IMAC.
Activista cultural i polifacètic home de teatre, la dilatada
trajectòria de Josep Rodri és prou coneguda a la ciutat. Els dos darrers anys
ha dirigit 'Els Pastorets de Mataró', la peça del Centre Catòlic convertida en
insígnia de la tradició escènica local. Però 'Parla'm de la mar' és tota una
altra cosa. S'inscriu en la línia de treballs anteriors que Rodri va dur a
terme en llocs inhabituals i en què es decantava per procediments performatius
i dramatúrgies innovadores. En aquest sentit, la proposta d'ara té evidents
semblances amb 'Morir a Bagdad', que va estrenar l'any 2003 i que va aconseguir
molt bona acollida, tant a Catalunya com a fora.
Polifonia poètica
'Parla'm de la mar' consisteix en la recitació teatralitzada
i simultània de poesies al·lusives a la mar, pertanyents a una trentena
d'autors, gairebé tots catalans. En conjunt és una selecció acurada d'èpoques i
estils diversos que cronològicament van des de Verdaguer, Guimerà i Maragall,
fins a Jaume Marín, Enric Casasses i Margalida Pons. Els intèrprets que les
diuen estan enterrats a la sorra, braços i espatlles nus, disposats en quatre
rengleres a la vora d'on peten les ones. En un entorn de fosca, amb prou feines
se'ls distingeixen les cares gràcies a la tènue llum provinent d'unes petites
llanternes que tenen al davant. La simplicitat i la simetria que hi domina
compon un escenari d'aire beckettià amb l'imponent teló de fons d'una penombra
de maror i el so compassat i incessant de les onades. Tot es desenvolupa a un
volum contingut, tant els textos declamats com unes músiques, també d'evocació
marina, que emergeixen contínuament d'una desena de caps figurats que s'intercalen
entre els d'actors i actrius. Això fa que els espectadors, circumspectes, s'hi
acostin i s'ajupin per escoltar ben de prop versos i tonades. Cadascun fa el
seu itinerari particular i modela així la pròpia percepció de l'espectacle.
Precisament és en aquesta multiplicitat de vivències on radica un dels seus
molts atractius.
Imatges remarcables
Visualment, per exemple, el muntatge té tres moments
destacats. El primer és just a l'inici, quan el públic depassa una barrera de
llençols estesos i descobreix de cop el vast engraellat de caps que sobresurten
de la sorra amb les seves minúscules clapes de claror. És una imatge insòlita
de la platja, d'una bellesa que corprèn. El segon es produeix en el decurs de
la representació, quan la corrua d'assistents ja ha entrat en joc i es desplaça
ençà i enllà. Aleshores les evolucions dibuixen una mena de formiguer silenciós
que es reparteix i es detura a instants per parar l'orella a un poema
determinat. El tercer és al final, amb l'encesa de deu peveters que il·luminen
les ones com si fossin llums de prosceni. Llavors el mar pren centralitat
escènica i tres noies s'hi endinsen per llançar-hi una ampolla que conté els
textos poètics que han recollit de cada intèrpret. Un epíleg oportú que
simbolitza el retorn de tots els mots pronunciats al referent físic que els ha
donat sentit.
Més mèrits
L'interès de la proposta de Josep Rodri no consisteix només
en l'encert en la tria dels textos i en la manera de donar-los o en la
perspicàcia de la dramatúrgia que hi aplica. 'Parla'm de la mar' té també
altres mèrits que li afegeixen valor. D'entrada, el de comptar amb la producció
de Sala Cabanyes, que és un punt segur. També l'haver apostat decididament per
una fórmula participativa que facilita la implicació d'un gran nombre de
persones. I a sobre, des d'una òptica ciutadana, el de constituir una
digníssima contribució anticipada als actes d'incitació progressiva cap a la
celebració de Les Santes. Molt bé!
Etiquetes de comentaris: sala cabanyes
La escuela de técnicos del espectáculo del Institut del Teatre abre la segunda convocatoria de pruebas de acceso
La Escuela Superior de Técnicas de las Artes del Espectáculo
(ESTAE) del Institut del Teatre y la Universitat Politècnica de Catalunya abre
la segunda convocatoria de inscripción para el curso 2012-2013, hasta el 3 de
septiembre de 2012. Este centro, con más de diez años de experiencia, ofrece la
formación necesaria para profundizar en las profesiones técnicas para
espectáculos en vivo.
La ESTAE tiene sus instalaciones en la sede del Vallés del
Institut del Teatre en Terrassa (Barcelona), aunque las clases impartidas por
la UPC se realizan en la Escuela de Ingeniería Técnica Industrial de Terrassa y
también en el Centro de Tecnología Multimedia.
Los estudios son de dos cursos académicos y otorgan diplomas
equivalentes a un ciclo formativo superior de formación profesional en las
siguientes especialidades vinculadas a la producción y exhibición de
espectáculos en vivo:
Técnicas de sonido
Los estudios de sonido ofrecen la más completa formación en
todos los aspectos técnicos referidos al sonido y la acústica en el espectáculo
en vivo, y el control de sonido durante los conciertos. También incluyen la
formación necesaria para la representación, la preparación y el montaje de los
equipos (amplificadores, altavoces, micrófonos...) y su mantenimiento.
Luminotecnia
La especialidad de luminotecnia incluye todos los aspectos
técnicos referidos a la iluminación de un espectáculo: la programación y la
conducción de la iluminación durante una representación o concierto, la
preparación de los materiales, la organización del montaje, la implantación de
los equipos de control y focos y el mantenimiento de los medios y de los
equipos.
Maquinaria escénica
La formación en maquinaria escénica ofrece todas las
técnicas referidas a la maquinaria teatral como la implantación y el montaje de
decorados, la preparación de los escenarios, la realización de los cambios y
los desplazamientos de las escenografías durante la función, el mantenimiento y
el almacenaje de los elementos escenográficos, etc.
Formación continua
La oferta de formación continua de la ESTAE comprende cursos
en formato presencial u on line, especialmente diseñados para empresas, en
materias como Suspensión y elevación de elementos escenográficos; Trabajos en
altura en el escenario; Prevención de Riesgos Laborales para técnicos del
espectáculo; Luminotecnia para el espectáculo; La gestión de los recursos
técnicos: La Dirección Técnica para el espectáculo en vivo; Personal de Sala en
locales de espectáculos; Fundamentos de la producción técnica; Electrotecnia
aplicada al espectáculo; Estructuras y resistencia de materiales; Introducción
a la regiduría; Introducción a la luminotecnia para el espectáculo; Motores en
el espectáculo; La luz dinámica (móviles); El lenguaje de la luz en escena:
Diseño de luces para luminotécnicos; Electroacústica; e Introducción al sonido
para el espectáculo en vivo.
PRUEBAS DE ACCESO 2012
La segunda convocatoria de las pruebas de acceso para el
curso 2012-2013 tendrá lugar los días 4 y 5 de septiembre.Inscripción abierta
hasta el 3 de septiembre.
Es necesario estar en posesión del bachillerato, ciclos
formativos de grado medio o estudios equivalentes y superar una prueba de
acceso. La prueba consta de un ejercicio teórico común a les tres
especialidades (luz, sonido y maquinaria), de una prueba práctica y de una
entrevista personal. Los aspirantes que no hayan superado el bachillerato o estudios
equivalentes y que acrediten experiencia en el sector serán valorados
individualmente.
Institut del Teatre- Centre del Vallés
Plaça Didó 1
08221 Terrassa (Barcelona)
Teléfono 93 788 74 40
Fax 93 788 75 00
estae@institutdelteatre.cat
http://futurosestudiantes.institutdelteatre.cat
publicat
per
http://www.artezblai.com
13 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: institut del teatre
25 de juliol 2012
La fi d'una etapa daurada per al teatre
El públic teatral havia resistit indemne a la crisi. Els
professionals, però, les passen magres per la reducció dràstica dels ajuts
públics i les gires. La pujada de l'IVA podria sentenciar un sector en
expansió.
Si hi ha hagut un sector cultural que els últims anys ha
pogut treure pit és el de les arts escèniques. Les xifres parlen per si soles.
El creixement del públic fins prop dels somiats 3 milions d'espectadors ha anat
acompanyat de mèrits artístics: el sorgiment de noves fornades de dramaturgs
brillants -Benet i Jornet, Belbel i Galceran ja no són els únics que venen
fora-; l'aparició de companyies artístiques en quantitat i qualitat -la FEI,
Egos Teatre, La Perla, FlyHard, la tropa Manrique, etc.-; la projecció de
talents singulars com Calixto Bieito; la consolidació d'una xarxa formada per
sales públiques, privades i alternatives, que a sobre tenen una relació
exemplar entre elles; el paper de festivals punters com Temporada Alta; la
promoció dels estudis escènics; el manteniment dels ajuts a la creació, i el
creixement de les sales i els auditoris repartits per la geografia catalana.
No ha sigut una bombolla inflada artificialment: ha sigut un
treball de formiga gradual i vocacional que per això ha resistit els primers
anys de crisi. Fins a aquest 2011-12. A falta de xifres de final de temporada,
hi ha fets consumats que auguren un futur tèrbol. La rebaixa dels ajuts públics
als grans equipaments i fires, que arriba fins al 20%, ha fet caure el nombre
d'espectacles que es programen a l'any i això condemna artistes i tècnics a
l'atur. La davallada radical de la contractació de gires per culpa de la crisi
dels ajuntaments -situació encara més greu a Espanya, on hi ha impagaments
milionaris- deixa a l'estacada grans i petites productores o companyies
"que tindran una subsistència difícil", avisa Anna Rosa Cisquella, de
l'associació professional Ciatre. "Artísticament serà nefast", deia.
El teixit cultural i el nivell artístic cauran inevitablement. La majoria de
sales ja no poden coproduir muntatges propis i cedeixen l'espai a companyies
que són les que han de córrer el risc de guanyar-se la taquilla per pagar des
del tècnic fins a la publicitat.
Les sales alternatives no estan millor. La Generalitat no
respon econòmicament al conveni signat i prorrogat des de fa un any, cosa que
obliga projectes d'èxit com la Beckett a demanar un crèdit perquè no pot pagar
els proveïdors. "La situació no és dramàtica, és tràgica. Les alternatives
estan a punt de la desaparició", afirma Toni Casares.
L'increment de l'IVA, doncs, arriba per afectar l'únic
element de l'equació que estava sa: el públic. La mesura obligarà a apujar el
preu de les entrades i serà un atac directe al consumidor, com ha destacat
Daniel Martínez, de l'associació empresarial Adetca. Una estocada mortal a
l'augment del consum que no solucionarà el forat d'Hisenda i que suposarà el
ser o no ser de tot un sector.
publicat
per
Laura Serra
22 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn, teatre a barcelona
Bieito transforma 'El Gran Teatro del Mundo' en una cantata contemporánea
La música de Carles Santos, una escenografía con grandes
tubos metálicos y once actores y cantantes que crean imágenes pictóricas con
sus cuerpos conforman la puesta en escena de El Gran Teatro del Mundo, de
Calderón de la Barca, que Calixto Bieito ha convertido en una cantata
contemporánea.
La obra, que se representará los próximos 20 y 21 de julio
en el Teatre Lliure, dentro del Festival Grec, respeta en líneas generales el
texto de Calderón de la Barca, pero añade música y elimina "los pasajes
moralizantes", ha explicado hoy Bieito.
El Gran Teatro de Mundo es un auto sacramental sin apenas
trama que Calderón de la Barca escribió en el siglo XVII y que conmovió a
Bieito cuando era un niño y los Jesuitas le obligaron a leerlo, ha añadido el
dramaturgo.
La obra de Calderón de la Barca es una alegoría de la
existencia en la que el autor crea una serie de personajes y los lanza sobre el
escenario de la vida sin posibilidad de ensayo previo y cargados de dudas sobre
el papel que deben interpretar y el sentido del mismo.
"Vivimos en un momento que tiene muchas similitudes con
la época barroca" en la que vivió Calderón de la Barca, porque "el
hombre se siente perdido en la oscuridad", ha señalado Bieito.
El dramaturgo ha decidido convertir la obra en una cantata,
para la que Carlos Santos ha compuesto 40 minutos de música, porque
"Calderón de la Barca ya indica en el texto que ciertas partes debían ser
cantadas", según Bieito.
En su opinión, los versos de Calderón de la Barca
"tienen sonoridades mágicas" y parecen "hechos a medida"
para Carles Santos, "un gran conocedor del Barroco", que tiene la
cualidad de "saber sorprender".
Bieito ha decido que el texto de los personajes mortales sea
recitado por actores alemanes en alemán, mientras que los versos de los
personajes más alegóricos, como el Autor, el Mundo, la Ley de Gracia y el Niño,
sea cantado en castellano.
"La razón es que la obra nació en Alemania con actores
alemanes", ha aclarado el director, que ha recordado que la representación
en el Teatre Lliure contará con subtítulos, pero ha recomendado a los
espectadores que "no sigan demasiado el texto" y se concentren en
"seguir lo que pasa en escena", porque su intención es llegar al
público "a través de los sentidos".
"El resultado se puede considerar experimental porque
el propio Calderón de la Barca hizo una obra experimental cuando creó este auto
sacramental", ha señalado Bieito
Asimismo, la adaptación de Bieito admite clasificaciones
como "teatro sensorial, abierto e interdisciplinar", en la línea de
los últimos trabajos del dramaturgo.
"Últimamente me paso la vida viajando y mis
espectáculos se ven en muchos países pero no llegan a España, así que agradezco
al director del Grec que haya decidido traer esta obra, que me permite mostrar
el tipo de teatro que estoy haciendo, un teatro que se acerca a la poesía e
intenta provocar emociones y reflexiones", ha añadido.
publicat
per
http://ecodiario.eleconomista.es
16 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: calixto bieito, festival grec bcn
24 de juliol 2012
'Agost' fa que el TNC ratlli els 150.000 espectadors la temporada 2011-12
La reposició de l'obra de Tracy Letts aconsegueix 46.705
espectadors, amb un 98,51% d'ocupació, i es converteix en l'espectacle més vist
de tota la història del Nacional
La temporada teatral 2011/2012 del Teatre Nacional de
Catalunya baixa el teló havent aconseguit prop de 150.000 espectadors, que
representen un 73,31% d'ocupació. Bona part d'aquestes xifres positives es deu
al gran èxit aconseguit per la reposició de l'obra 'Agost', de Tracy Letts,
dirigida pel director del teatre, Sergi Belbel. 'Agost' es converteix en l'obra
més vista de la història del Nacional, amb 46.705 espectadors aquesta temporada
(un 98,51% d'ocupació), que sumats als de la temporada anterior fan un total de
gairebé 70.000 espectadors.
Pel que fa als percentatges repartits per sales, la Sala
Petita ha estat la que ha tingut més ocupació, amb un 79,11%; amb un 72,25%, la
Sala Gran queda en segon lloc, i la Sala Tallers ha tingut un 61,93%.
Tanmateix, la temporada 2011/12 es tanca amb un 6,23%
d'ocupació menys que el 79,44% aconseguit la temporada 2010/11, que són uns
1.082 espectadors menys que la temporada anterior, concentrats en 407 funcions,
quinze menys que les 422 de la temporada anterior.
publicat per
Etiquetes de comentaris: tnc
La Junta crea la marca 'Teatros Romanos de Andalucía', que ofrece actividades en torno al mundo grecolatino
El monumento malagueño se somete a nuevos trabajos de
restauración en la orchesta y el frons pulpiti y amplía su horario de visita
El consejero de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía,
Luciano Alonso, ha anunciado este viernes la creación de la marca 'Teatros
Romanos de Andalucía', que englobará a los coliseos de Málaga, Itálica
(Sevilla), el gaditano Baelo Claudia y el de Cádiz, y cuyo objetivo es crear un
distintivo que englobe actividades como jornadas, visitas guiadas,
representaciones escénicas y otras en torno al mundo grecolatino.
Dentro de estas actividades, Alonso ha precisado que esa
marca, entre otros factores, permitirá que algunas de las actuaciones escénicas
puedan ser comunes, aunque ha insistido en que "no nos queremos quedar
ahí, sino ir más allá". No obstante, ha asegurado que "al final de
agosto o primeros de septiembre podremos presentar el primer ensayo de
programación de estos teatros romanos de Andalucía".
"Queremos una marca de calidad y la queremos hacer en
torno al otoño, de modo que el resto del año nos permita seguir con la
protección de cada uno de ellos", ha indicado, al tiempo que ha señalado
que lo que se busca es "ofrecer espectáculo de calidad, acuñado en torno a
una idea". Ha aclarado que, posiblemente, en otoño podría estar disponible
en tres de estos espacios, ya que el de Cádiz no estará preparado para ese
momento.
En este punto, Alonso, junto con la directora general de
Bienes Culturales e Instituciones Museísticas, Elia Maldonado, han dado a
conocer los trabajos en el Teatro Romano de Málaga de conservación,
restauración y adecuación de la orchestra y frons pulpiti, cuya tarima también
será restaurada para permitir "el uso público del teatro".
La restauración y adaptación de orchestra y frons pulpiti
persigue frenar el proceso de degradación de sus materiales pétreos --los
mármoles y sillares de travertino-- mediante la limpieza, primero, y la
recomposición de fisuras, después. Para ello, tal y como ha indicado, se usará
espatulado de morteros con áridos similares, previa prueba de laboratorio y con
reversibilidad.
Ha señalado que se va a poner en marcha una primera fase que
consistirá en la actualización del estudio de patología, que estaba iniciado.
Además, esta fase previa permitirá conocer cuál son los procedimientos a seguir
para la restauración final de la orchestra y frons pulpiti.
Maldonado ha señalado que cualquier intervención que se
realice en el Teatro Romano "debe permitir hacer compatible la
preservación patrimonial con el uso público del monumento". En cuanto a la
inversión, ha señalado que está presupuestada en unos 283.000 euros,
condicionada a los estudios previos que se iniciarán "de inmediato y que
están valorados en 40.000 euros".
En este sentido, Alonso ha subrayado la labor de la
conservación del patrimonio. "Lo cuidamos, lo mimamos, pero a la vez lo
disfrutamos", ha señalado. Además, ha añadido que en este espacio
malagueño se han invertido más de 4,5 millones de euros.
HORARIO NUEVO Y MILLA DE ORO
Por otro lado, Alonso ha anunciado que los horarios del
Teatro Romano cambiarán para "adecuarlos a las nuevas demandas". En
concreto, se ampliará el de apertura, que será a partir de agosto de 15.00 a
20.00 horas los martes; de 09.00 a 20.00 horas de miércoles a sábado, y de
09.00 a 14.00 horas los domingos y festivos. En este punto, ha indicado que,
desde 2004, el Teatro Romano ha tenido 2.197.210 visitantes.
El responsable andaluz de Cultura ha catalogado el enclave
compuesto por el Teatro Romano, el Museo Picasso Málaga (MPM), Gibralbaro y la
Alcazaba, la Catedral y el futuro Museo de Málaga, ubicado en el Palacio de la
Aduana, como "la milla de oro de la cultura de Málaga".
"Es --ha continuado-- un elemento atractivo para
disfrutar de su uso cultural por lo que hacemos una apuesta muy clara en la que
llevamos invertido mucho dinero", ha puntualizado.
Alonso ha resaltado "la extraordinaria red de
comunicación" de Málaga y la Costa del Sol, destacando el aeropuerto, el
AVE, las autovías, autopistas y el puerto, que sitúan a la provincia en una
demanda de público "interesante" para la cultura, pero también en
conceptos educativos o procesos turísticos.
Por último, Alonso ha explicado las inversiones que se han
realizado en los cuatro teatros de Andalucía: en Itálica se han invertido en
torno a 2,4 millones de euros; en Baelo Claudia, entre el teatro y el centro de
interpretación, cinco millones, y en Cádiz, unos 2,4 millones.
publicat
per
13 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: teatros romanos de andalucia
23 de juliol 2012
Teatre per Les Santes a Mataró : avui Joan Pera , Capri
L'humor de Capri amb
Joan Pera, al Monumental
‘’Joan Pera, Capri’’
el nou show de Joan Pera puja el 23 de juliol a l’escenari del Teatre
Monumental. Un espectacle que recull alguns dels monòlegs més coneguts del
popular actor i humorista català Joan Capri, com ara “El pobre González”,
“Nàufrags”, “El Matrimoni” o “El Maniàtic”, entre altres. Dos emblemes de l’
humor català units en un únic muntatge, units per entretenir, divertir i fer
que passem una bona estona en una comèdia de gran qualitat protagonitzada pel
mataroní Joan Pera que ha passat per el nostre programa ‘’Viu la Vida’’.
Escoltem les seves paraules.
Pera, sense cap mena de caracterització, copia els gestos,
les pauses i la veu per convertir-se en Capri. Tot i això en alguns moments l’
intèrpret es desfà del personatge per donar la seva visió quan veiem el Pera
més natural de la funció. Durant la seva intervenció al Viu la Vida, Pera ha
detallat la d’integrar-se dins del personatge de Capri, sobretot pel que fa a
l’adaptació de la veu i l’energia que cal invertir en aquesta transformació.
Així, ‘’Joan Pera, Capri’’ és un sentit homenatge a la
figura de l’humorista Capri fet per l’actor mataroní. Pera imita el consagrat
humorista, això si amb la voluntat evitant perdre la seva pròpia essència. En definitiva, una magnífica oportunitat de
gaudir de dos joans al preu d’un.
publicat
per
17 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: joan pera, teatre a mataró, teatre monumental
Una productora mataronina prepara un muntatge escènic d'una obra de Toni Cabré
L'estrena està prevista per a la propera tardor
La productora mataronina Factea estrenarà el proper mes de
novembre el seu primer muntatge escènic. L'obra escollida és
"Navegants", del dramaturg mataroní Toni Cabré, una obra guardonada
amb el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre, l’any 2000.
"Navegants" és una comèdia de dos personatges que
es coneixen per casualitat a internet i queden atrapats en una realitat virtual
que ells mateixos han inventat. El projecte compta amb la col·laboració de
l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró i s'explotarà i representarà
inicialment a Mataró per després fer una gira per diverses poblacions
catalanes, entre elles Barcelona.
La productora Factea, creada i dirigida pels mataronins Marc
Molina i Oriol Miras, té com a objectiu crear i desenvolupar nous projectes en
l'àmbit de les arts escèniques, especialment en el teatre, apostant per noves
dramatúrgies d’autors catalans contemporanis.
publicat
per
17 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: factea, marc molina, oriol miras, toni cabre
22 de juliol 2012
Teatre per Les Santes a Mataró : avui "El Mikado" de Sala Cabanyes
La Sala Cabanyes recupera El Mikado per Les Santes i el
representa Teatre Monumental durant la Festa Major. Es tracta d’una opereta
còmica de Gilbert i Sullivan, ambientada a Titipú, un poblet del Japó.
El Mikado que es podrà veure al Monumental és una versió
modernitzada que la Sala Cabanyes reposa de nou, amb Marc Molina al capdavant.
“El Mikado” ha guanyat diversos premis al Concurs de Teatre Amateur de Sant
Feliu de Guíxols: millor obra, millor direcció (Marc Molina), millor actor
principal (Ferran Camps), millor actriu principal (Patrizia Contini), millor
escenografia i millor obra per votació popular. A més d’aquests sis guardons
(d’un total de nou categories), en Xavier Codony va guanyar el segon premi en
la categoria de millor actor de repartiment. Conservant l’essència d’haver
estat creats com a una crítica a la societat anglesa del segle XIX, però tenint
en compte que mantenen la vigència de representar estereotips.
Molina ha utilitzat la traducció que va fer Xavier Bru de
Sala per Dagoll Dagom, que atorga al text un aire molt actual, però al mateix
temps conserva la vessant satírica de l’original. Els textos de l’obra encara
tenen vigència, són frescos i àgils. Les situacions que recreen ratllen, segons
el seu director, l’absurd i cada cop es complica més el conflicte. Finalment
però, s’acaba resolent amb un simple joc de paraules. Tot plegat combinat amb
la refinada música de Sullivan. Pel que fa a la vessant musical, l’espectacle
deixa un mica enrere el concepte operístic amb el que va ser concebuda i es
basa en l’adaptació que va fer Joan Vives per Dagoll Dagom, on es respecta el
caire clàssic de la instrumentació, però s’hi afegeixen alguns aspectes de
música moderna. Estrenada per primer cop el 1885 a Londres, des d’aleshores no
ha deixat de representar-se arreu del món.
Etiquetes de comentaris: el mikado, sala cabanyes, teatre monumental
Tornen les nits de teatre al Museu Industrial del Ter de Manlleu
Segona temporada d’”Ànimes de Batan”. Entre els actors hi ha
Francesc Colomer, guanyador d’un Goya.
L’any passat, en el marc del premi Unnim de Teatre, el Museu
Industrial del Ter de Manlleu va presentar la coproducció “Ànimes de Batan”,
conjuntament amb la companyia osonenca CorCia Teatre. Amb una història molt
propera i un gran treball de direcció i interpretació, el muntatge va gaudir
d'una excel·lent acollida que va
propiciar que se'n fessin més actuacions de les previstes, arribant a
acumular un total de 1.200 espectadors.
Enguany l’espectacle enceta una segona temporada amb 12
representacions que es faran els divendres i els dissabtes fins a l'11 d'agost
a dos quarts de 10 de la nit (es va iniciar la setmana passada). El preu de
l’entrada és de 16 euros i es pot adquirir per Internet.
La directora del projecte, Montse Albàs, torna a comptar amb
el repartiment que l'any passat ja va donar tants bons resultats: Joan Roura,
Marta Parramón, Jordi Arqués, Marga Tió i Francesc Colomer, el jove actor
guardonat amb un Goya per la seva intervenció a “Pa negre”.
L'argument es desenvolupa a les primeres dècades del segle
XX, època de canvis socials i econòmics. En aquest entorn industrial, fascinant
i conflictiu, una família d'obrers del tèxtil de Manlleu s'obre pas per viure i
sobreviure en els reduïts escenaris de la seva vida quotidiana.
publicat
per
13 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: nits de teatre almuseu industrial del ter, premis
21 de juliol 2012
“El Mikado” de la Sala Cabanyes es representarà diumenge al Monumental dins el programa de Les Santes
L’opereta de Gilbert i Sullivan torna a Mataró en una única
funció després que l’hagin vista més de 3.000 espectadors
“El Mikado”, l’exitosa producció de la Sala Cabanyes
dirigida per Marc Molina, es podrà veure aquest diumenge dia 22 al Teatre
Monumental de Mataró, en una representació emmarcada en la programació de la
Festa Major de Les Santes.
“El Mikado” és una opereta còmica de W. S. Gilbert i Arthur
Sullivan, ambientada al fictici poble japonès de Titipú. Estrenada per primer
cop el 1885 a Londres, des d’aleshores no ha deixat de representar-se arreu del
món. La trama comença quan l’emperador del Japó, El Mikado, prohibeix el
flirteig a tot el seu imperi. Tot aquell qui tingui moviments amorosos, sense
fins matrimonials, ha de ser executat per la màxima autoritat de la ciutat,
l’Honorable Senyor Botxí. La llei porta problemes per a tothom, fins i tot per
al propi fill del Mikado. Els habitants de Titipú buscaran solucions per
esquivar aquesta prohibició.
La representació del dia 22 serà l’última funció d’aquest
musical, que ja han vist més de 3.000 espectadors arreu del país, gràcies a les
dues temporades que es va representar a la Sala Cabanyes i a la gira per
Catalunya dins del projecte Espai A. L’obra també es va poder veure el mes de
novembre passat a Sant Feliu de Guíxols, participant en el Concurs de Teatre
Ciutat de Sant Feliu de Guíxols, on va guanyar set premis.
Dia: Diumenge, 22
de juliol
Hora: Set de la
tarda (19h)
Lloc: Teatre
Monumental (La Riera, 169)
Informació i reserva de localitats: A la web de Telentrada o
a les oficines de l’IMAC
Etiquetes de comentaris: el mikado, sala cabanyes, teatre monumental
El circ com a vida
El Grec celebra les noces de plata d'Escarlata Circus
Ha de ser dur, o per no posar-se pedres al fetge, que hagis
estat un quart de segle amb una petita carpa a sobre per mig Europa i que, del
teu treball a Barcelona, et costi recordar alguna cosa més que els inicis al
carrer al final de la Rambla o al parc de la Ciutadella. «On passàvem la gorra
quan encara donaven permís per fer espectacles a l'aire lliure», va explicar
ahir Bet Miralta, la companya de Jordi Aspa a Escarlata Circus. El Grec de
Ramon Simó ha convidat la petita companyia, la parella que va dirigir més d'una
dècada el festival Trapezi de Reus, a celebrar els seus 25 anys en una ciutat
on se'ls ha vist ben poc en tota la seva carrera.
«El circ és una manera de viure, més que de fer
espectacles», va sentenciar Aspa, pallasso i ensinistrador d'animals. Miralta
és acròbata i especialista en llançaments i manipulació de fuets. D'aquest
esperit s'impregna un homenatge que consta de tres obres i una exposició al
vestíbul de l'Espai Lliure.
PRESTIGIOSOS CÒMPLICES
Pugilatus es veurà (del 19 al 21 de juliol) al mateix Espai
amb un muntatge que parteix de la boxa com a espai i acaba sent una metàfora de
la vida. Es desenvolupa en un quadrilàter de quatre per quatre i amb el públic
al voltant. Aspa compta amb Piero Steiner, de la companyia Los Los, com a
company d'escena. Andrés Lima, un director vinculat a la companyia Animalario,
va exercir de «còmplice dramàtic» d'aquesta obra.
Per les mateixes dates que Pugilatus, i en un horari
anterior, Llenties i marabú -estrenat el 2005- compta amb una altra complicitat
ressenyable, la de Sergi López. L'actor va ser qui els va posar la pauta d'un
espectacle molt curt (mitja hora), per a poca gent i amb números de circ pur.
«Per a nosaltres, és molt important el format, la proximitat del públic, més
enllà de la proesa», va comentar Aspa. Aquesta proximitat s'aconsegueix a la
seva petita carpa, que plantaran davant de l'Institut del Teatre, a la plaça de
Margarida Xirgu.
SALT ENDAVANT
El minicicle es tancarà, a la carpa, amb Devoris causa (25
al 28 de juliol), la producció que va significar un salt endavant per a
Escarlata Circus. «És un treball amb verdures, que parla de la vida, la mort,
els aliments... No hi ha text i el circ està molt amagat», va recordar Aspa.
Devoris causa, estrenat el 2008, ja suma més de 350
representacions, va detallar Bet Miralta. De fet, la petita carpa va estar
plantada un mes a Salzburg fa dos anys i dos mesos més l'any 2011 durant el
festival d'estiu d'Anvers amb totes les entrades venudes. «Gràcies a
l'estranger hem arribat a aquests 25 anys», va dir Miralta. El Grec intenta
solucionar aquest oblit.
publicat
per
José Carlos
Sorribes
foto :
Miquel Ruiz
17 de juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: escarlata circus, festival grec bcn
20 de juliol 2012
FiraTàrrega, una finestra a la diversitat de llenguatges circenses
A través de la coproducció amb Subtopia, la Fira mostrarà
les millors propostes dels països nòrdics
El circ viu un excel·lent moment creatiu, amb una producció
efervescent que dóna fe de la bona salut d’aquest sector de les arts
escèniques. Per aquest motiu, el circ
d’arreu del territori assumeix un pes específic en la programació de
FiraTàrrega 2012. Circ que juga, busca i es fusiona amb diferents expressions
artístiques per obrir-se a nous plantejaments. I és que la dansa, la música, el
teatre de text, el teatre visual, l’humor o el clown, entre d’altres,
conflueixen en diferents muntatges que tenen el circ com a ingredient
principal.
FiraTàrrega coprodueix, dins el marc del Programa de Suport
a la Creació, un cabaret de circ de carrer contemporani titulat Bring the ice,
amb una selecció de companyies vinculades al centre de creació suec Subtopia,
que presenta artistes procedents de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, França,
Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol. Aquesta coproducció amb
FiraTàrrega presenta un total de cinc companyies –Chipmunk Forge, Sisters,
Animal Religion i La Meute– que s’uneixen sota la direcció artística de Ruby
Rose. Una proposta inclosa dins el "Focus Nòrdic" de FiraTàrrega
2012, concebuda especialment per a la plaça dels Àlbers, que compta amb la
col·laboració de l’escenògraf català Jordi Queralt.
El retorn de Los Galindos a FiraTàrrega no s’ha fet esperar.
Després de ser els encarregats de l’espectacle inaugural de l’any passat, ara
tornen amb una petita delicatessen, intimista i poètica, per a tots els públics
titulada, Maiurta. Aquest nou espectacle ens proposa compartir l’ensurt, la
proesa i la rialla del circ. Circ d’entranya, que convida a la introspecció,
basat en l’experiència personal i artística del pallasso, malabarista,
trapezista i acròbata excèntric i en la seva herència familiar de forner.
Escarlata Circus és una companyia de circ amb una
trajectòria artística de 25 anys, al llarg dels quals ha creat diversos
espectacles i s’ha vinculat a projectes com el Circ d’Hivern de l’Ateneu 9
Barris o el festival Trapezi de Reus. Pugilatus és una experiment més enllà del
circ, amb la vista posada en les noves dramatúrgies, que té lloc en un
quadrilàter on el públic i els actors comparteixen el mateix espai i múltiples
llenguatges escènics. Jordi Aspa i Piero Steiner (Los Los) fan un cos a cos
sobre l’educació, la religió, la mort, el menjar.
La Companyia de Circ “eia”, gràcies a les ganes d’explorar i
confrontar les diferents maneres de fer circ, ha creat Capas, un espectacle ple
de poesia i humor que pretén transportar el públic de FiraTàrrega a un indret
familiar d’encontres calorosos i festius, on es barregen el circ, la dansa i la
música. L’espectacle ha rebut el Premi Zirkolika 2011 al Millor Espectacle de
Circ de Sala i el Premi Ciutat de
Barcelona de Circ 2011.
Companyia andalusa que fusiona el circ amb el moviment i la
dansa, Vaiven Circus van ser presents a la programació de FiraTàrrega 2010 amb
el seu anterior treball, Cayuco, i ara tornen amb una proposta de gran
vistositat escenogràfica, Do not disturb, dirigida per Rosa Díaz, que evoca el
món de les relacions humanes i la dificultat perquè les persones es posin
d’acord per empènyer en la mateixa direcció.
Per últim, FiraTàrrega viurà l’espectacle Galizian Urban
Project, a càrrec de GUP, una jove formació gallega de gran talent
especialitzada en el “parkour”, disciplina que consisteix a desplaçar-se pel
medi urbà o natural superant els obstacles que es presenten en el camí
(tanques, murs, espais buits...). GUP ha participat en nombroses exhibicions
internacionals i alguns dels seus membres han estat seleccionats a
l’esdeveniment mundial més important de l’especialitat: el Red Bull Art of
Motion.
Aquests són només alguns dels espectacles que es podran
veure a FiraTàrrega 2012. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc
del 6 al 9 de setembre, inclou muntatges d’altres disciplines escèniques, tant
de carrer com de sala, de més de 67 companyies nacionals i internacionals
(entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).
publicat
per
17 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: fira tarrega
Portaceli busca la verdad que esconden los sondeos
La obra, basada en un texto del británico Martin Crimp,
estará en el escenario del Mercat de les Flors de Barcelona del 20 al 22 de
julio con el título 'El vídeo no el veu ningú'
Carme Portaceli dirige en el Grec un espectáculo en donde la
transcripción de un vídeo de encuestas se convierte en un relato sórdido sobre
las verdades que esconden las respuestas banales, con el que la directora
abrirá en septiembre la temporada en el Teatro Valle-Inclán del Centro
Dramático Nacional.
La obra, basada en un texto del británico Martin Crimp,
estará en el escenario del Mercat de les Flors de Barcelona del 20 al 22 de
julio con el título El vídeo no el veu ningú, y dará el pistoletazo de salida
del 13 de septiembre al 14 de octubre a la temporada del Valle-Inclán de Madrid,
donde se representará con el título Nadie verá este vídeo.
El propio Crimp trabajó en una empresa de estudios de
mercado transcribiendo cintas de entrevistas realizadas a determinados grupos
de personas, ha explicado Portaceli.
En esas encuestas, el autor del texto percibió que cualquier
pregunta sobre hábitos de consumo puede abrir "una grieta en nuestro
interior y desvelar cosas, incluso sentimientos y realidades, que ignorábamos,
y cuyo desconocimiento nos hacía estar más cómodos, pero no más felices".
Carme Portaceli ha considerado que la obra "crea un
retrato demencial y cómico de una sociedad de la década de 1990 y habla
anecdóticamente de la caída del euro y del comienzo de la vorágine
capitalista".
Muestra "una sociedad infeliz que no sabe qué tiene que
sentir, y es también una crítica a la sociedad patriarcal", ha señalado la
directora, que ha explicado que la trama arranca en el año 1991 y que muestra
la evolución de unos personajes a lo largo de un año, en pleno 'thatcherismo'.
La directora teatral ha escogido poner en escena este texto
"porque es una comedia hilarante y demencial" que guarda similitudes
con la situación actual".
Ocho personajes, interpretados por un elenco de cinco
actores, tal y como determina Crimp, se encuentran en la calle por azar, a
causa de una encuesta de pizzas congeladas.
Con esa excusa llena de ironía el texto se va adentrando en
sus mentes, en sus vidas y en todo lo que no dicen, ha explicado Portaceli.
Francesc Garrido interpreta a Colin, uno de los 'yuppies' que
hace entrevistas sobre la importancia de añadir o no queso a la pizza.
Gabriela Flores es Elisabeth, madre de una adolescente
tremenda que trabaja para una empresa misteriosa donde unos pederastas
contratan niñas.
Albert Pérez interpreta tres personajes, los de John, Roger
y Nigel, que dan vida a dos clientes y a un policía.
Diana Torné recrea a Karen y Sally, encuestadora y
encuestada, víctima y verdugo, en un elenco que se completa con Martí Salvat en
el papel de Paul.
El espacio escénico en el que se puede seguir la proyección
del vídeo con las encuestas está firmado por Paco Azorín y la música de Jordi
Collet pone una banda sonora inquietante a la trama.
A juicio de Portaceli, Martin Crimp, un autor que se escapa
de las normas convencionales de la dramaturgia británica, empieza a ser muy
reconocido en Barcelona por su destacado acercamiento a la realidad.
En opinión de la directora teatral, "se trata de una
obra excepcional", de un autor "que no es críptico, tal y como se ha
dicho en alguna ocasión"
Crimp "es un gran heredero de Harold Pinter y Samuel
Beckett, es irónico y tiene muy claro el monólogo interior de sus
personajes", ha asegurado Portaceli.
publicat
per
17 de
juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn
19 de juliol 2012
Un inquietant debat social
'El principi d'Arquimedes', de Miró Coromina, sedueix amb el
seu sòlid plantejament
Una reflexió més sobre els efectes que el dubte davant de
fets sospitosos però no provats provoca en l'ésser humà. A diferència de l'obra
de John Patrick Shanley que es representa al Poliorama i que tracta un tema
molt semblant, 'El principi d'Arquimedes', de Josep Maria Miró Coromina ('Gang,
Bang'), estrenada a la Sala Beckett, està més enganxada a la realitat d'avui i
planteja qüestions morals que ens intranquil·litzen.
Miró, també director del muntatge, juga magistralment amb la
construcció dramàtica per crear climes inquietants i pertorbadors. I ho fa amb
una sensibilitat i un domini dels temps absolutament aclaparadors. L'exposició
dels fets, fragmentats però tornats a enganxar perquè ningú perdi el fil, està
sempre plantejada amb agilitat i claredat. Es tracta que el públic tingui tots
els elements de judici que li brinda l'actuació dels personatges perquè al
final prengui partit en l'inquietant debat social que es planteja.
SOSPITES DE PEDOFÍLIA
L'autor situa l'obra en l'àmbit d'una piscina municipal. Tot
sembla anar bé fins que una nena creu que ha vist l'entrenador del grup
infantil de natació Cavallets de Mar (Rubén de Eguía) fer-li un petó a un nen.
La directora del centre (Roser Batalla) rep la queixa d'un grup de pares, que,
alertats per un cas de pedofília en un casal pròxim, sospiten del comportament
del monitor. Aquest defensa fermament la seva innocència, però la sentència ja
està dictada abans que ni tan sols tingui temps d'explicar-se públicament.
INTOLERÀNCIA
Els dubtes arriben fins a la directora i al seu amic i
company de treball (Albert Ausellé). El pare del nen (Santi Ricart) lidera la
intolerant actitud de les famílies que tenen els fills al club. El seu discurs
es mantindrà sempre enfrontat amb el del centre, que defensa l'entrenador. 'El
principi d'Arquimedes' no és una obra sobre la pedofília, sinó que apunta més
alt entrant de ple en la malaltissa psicosi social que ens envolta. Entre
altres coses, mostra com la por de perdre una determinada seguretat genera
violència.
El gran treball de tot el repartiment, especialment el d'un
subtil i ambigu Rubén d'Eguía, arrodoneix l'espectacle, un dels millors de
l'actual Grec.
publicat per
César López Rosell
foto : David Ruano
15 de juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn
El Palacio Euskalduna acogerá durante 16 días el musical 'Sonrisas y lágrimas'
El musical 'Sonrisas y lágrimas' estará en el Palacio
Euskalduna del 23 de agosto al 9 de septiembre
El musical "Sonrisas y lágrimas" se representará
en el Palacio Euskalduna entre el 23 de agosto y 9 de septiembre próximos con
Silvia Luchetti y Carlos Hipólito en los papeles protagonistas de María y el
capitán Von Trapp.
El director del Euskalduna, Jon Ortuzar, y uno de los
productores del montaje, Gonzalo Pérez, han presentado hoy, en una rueda de
prensa, el espectáculo, que cerrará en Bilbao -coincidiendo con las fiestas de
Aste Nagusia- una gira por distintas ciudades del Estado antes de ponerse en escena
en Madrid el 27 de septiembre.
Según ha explicado Pérez, el montaje "mantiene el rigor
de la historia pero ofrece una versión más cercana al público que la hecha en
otros países" y, por ello, será "parecida" a la película, que es
la "referencia" con la que cuenta el público pese a que el musical de
Broadway es anterior.
A su juicio, el musical "tiene todas las papeletas para
triunfar porque es un espectáculo familiar, la música es impresionante, es todo
en directo con la orquesta a la vista y no hay nada grabado".
Pérez ha asegurado que "Sonrisas y lágrimas" no se
había representado antes en el Estado por su "complejidad", ya que
incluye 22 cambios de escenario y 140 trajes en escena y en la obra trabajan
más de un centenar de personas entre actores (26), músicos (10) y los equipos
técnico, de maquillaje y de vestuario (70).
Por ello, ha sido necesario que cinco productoras se hayan
asociado para reunir los tres millones de euros del proyecto: Vértigo Tours -la
representada por Pérez-, Drive Entertainment, Fluge, Actividades Culturales
Riga y Qué Arte.
Estas productoras son responsables de los musicales más
exitosos del Estado, como "Hoy no me puedo levantar",
"Cabaret", "40 El musical", "La Bella y la
Bestia" y "Mamma Mia", entre otros.
Otra de las dificultades del montaje, ha dicho el productor,
es la presencia de niños en el reparto, ya que el personaje del capitán von
Trapp cuenta con siete vástagos.
Tres de ellos, los más pequeños, están encarnados por
diferentes intérpretes en cada ciudad, donde se han organizado pruebas de
selección (se han presentado más de dos mil personas) y se ha ensayado con los
menores para que cuando llegue el musical a su cuidad "ya estén
preparados".
"Sonrisas y lágrimas", cuenta con la dirección de
Jaime Azpilicueta, director de otros grandes musicales como "My Fair
Lady" o "Evita", y narra la historia de una novicia austríaca a
la que la abadesa decide enviar a cuidar a los siete hijos del viudo capitán
von Trapp.
María revoluciona la férrea disciplina de la casa al son de sus
canciones, al tiempo que los nazis se anexionan Austria, lo que causa problemas
a la familia, ya que el capitán rechaza la presencia alemana en su país.
Silvia Luchetti (María) "la mejor cantante de musicales
de España" según Pérez, ha interpretado los papeles principales de los
musicales "Los miserables", "Evita" y "El fantasma de
la ópera", entre otros.
Por su parte, el actor Carlos Hipólito debuta en el musical
con este montaje. Al dúo protagonista le acompaña Loreto Valverde (la
baronesa), Noemí Mazoy (madre abadesa) y Jorge Lucas (Max).
publicat
per
5 de juliol
de 2012
Etiquetes de comentaris: musicals a espanya, sonrisas y lagrimas
18 de juliol 2012
El Ple de Riure recupera la vela de circ
Aquest dimarts 17 de juliol comença el Festival
Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure 2012. Com és habitual, el Mercat
Municipal i el mercat ambulant setmanal seran els primers escenaris del
Festival Internacional de Teatre Còmic. La banda del Festival d’aquesta edició,
la formació musical catalana The Brassville Walkers, serà l’encarregada de la
inauguració, fent ballar i difonent, amb la seva cercavila, l’esperit del
Festival entre la població del Masnou. La cercavila passarà pel carrer
d’Itàlia, l’avinguda de Pau Casals, el carrer de Josep Pujadas Truch, el
passeig de Romà Fabra i l’interior del Mercat Municipal.
La novetat principal d’aquesta setezena edició és que es
recupera un dels emblemes més destacats del Festival, la vela de circ, però de
mides més reduïdes a causa de les restriccions econòmiques. Per tant, el
Festival torna, després del parèntesi de l’any passat i amb més austeritat, al
que ha estat el seu marc habitual durant la seva història: la platja.
Organitzat per l’Ajuntament del Masnou amb el suport de la
Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat i sota la
direcció artística de la companyia masnovina Chapertons Còmic Teatre, el Ple de
Riure continua apostant pel teatre humorístic i el circ de qualitat, amb una
combinació de companyies de prestigi i renom amb altres propostes que encara
intenten accedir a un públic més ampli. La platja, amb la vela, i les places
del Masnou seran els escenaris de les nombroses propostes del Festival.
Entre les propostes més destacades d’enguany hi ha
l’espectacle Non solum, creat per Jorge Picó i el popular actor Sergi López,
que també protagonitza el muntatge. Serà el divendres 20 de juliol, a les 22 h,
a la vela de circ. Un altre nom popular de la programació d’enguany és el de
Pepe Viyuela, que presentarà el seu espectacle Encerrona el dissabte 21, a les
22.15 h, a l’interior de la vela.
Aquests són només dos dels molts espectacles que es podran
veure al Masnou. El tercer espectacle de pagament és Nelly Blue, de T de Teatre
i Los Tigres, una comèdia musical que vol transportar els espectadors a la part
més entranyable dels anys setanta. I també portarà música, però en aquesta
ocasió molt més diversa, la formació The Brassville Walkers, que és la banda
d’aquesta edició del Festival, que es presentarà durant la seva visita al
Mercat Municipal i el mercat ambulant setmanal. Tret distintiu del Festival, la
banda també s’encarregarà d’animar l’ambient abans dels espectacles a la vela
de circ i durant la cercavila del dissabte. Aquestes són només algunes de les
propostes que es poden consultar al programa del Festival o al web oficial del
Festival. També podeu veure el vídeo promocional del Ple de Riure.
Les entrades per als espectacles de pagament –que oscil·len
entre els 10 i els 15 euros– es poden adquirir per Internet (al web
www.quedatalmasnou.com), presencialment i de manera anticipada a l’Oficina
d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament, i el mateix dia dels espectacles a
taquilla, al mòdul del Punt Informatiu Municipal del Masnou (PIMM), al costat
de la vela.
publicat per
http://diarimaresme.com
17 de juliol de 2012
Etiquetes de comentaris: ple de riure
La Fira Mediterrània de Manresa abre las inscripciones de profesionales
Después de que el año 2011, 1251 delegados nos acompañasteis
en el Mediterrània Professional Meeting (MPM) de la Fira Mediterrània de
Manresa, abrimos la inscripción para la decimoquinta edición, que se celebrará
entre el 8 y el 11 de noviembre de 2012.
Ya podéis hacerlo tanto en la modalidad de profesional como
en la de expositor de la lonja, nuestra Business Area.
Inscribíos en nuestra web www.firamediterrania.cat, y
descubrid las ventajas.
PARA FORMALIZAR VUESTRA ACREDITACIÓN
1. Entrar en la web de Fira Mediterrània (www.firamediterrania.cat).
2. Haced clic sobre el banner "Inscripciones de
profesionales" (en la columna de la izquierda).
3. Rellenad el formulario y haced clic en la pestaña
"Enviar" cuando haya terminado el proceso.
4. En el plazo de una semana recibiréis por correo
electrónico la confirmación de la recepción de la inscripción y el número de
cuenta para hacer el pago.
Aprovechad la tarifa reducida hasta el lunes 10 de
septiembre de 2012!
Tampoco dejéis escapar las oportunidades de incluir vuestras
actividades en el Mediterrània Professional Meeting. El año pasado fueron 39.
Si queréis aparecer de forma destacada en este programa profesional, podéis
hacerlo hasta el lunes 16 de julio.
Os esperamos!
Etiquetes de comentaris: fira mediterranea
17 de juliol 2012
EL MIKADO torna a Mataró!
EL MIKADO, la gran opereta de Gilbert & Sullivan, torna a Mataró en una única funció. No et perdis aquesta última aventura dels habitants de Titipú!
El 22 de juliol a les 19h al Teatre Monumental, dins la programació de les Santes, gaudeix de l'última funció d'aquest musical que ja han vist més de 3.000 espectadors i que ha guanyat 7 premis al Concurs de Teatre Ciutat de Sant Feliu de Guíxols.
Entrades a la venda al tel-entrada de Catalunya Caixahttp://www.telentrada.com/Telentrada o a les oficines de l'IMAC:
C. de Sant Josep, 9 08302 Mataró Tel. 93 758 23 61 · Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 9 a 14 h. De dimecres a divendres de 18 a 20 h.
Etiquetes de comentaris: el mikado, sala cabanyes
