'Nix tu, Simona', un espectacle teatral en català, és premiat a un festival de Bagdad

publicat  per

www.ara.cat

1 de novembre de 2013

És el segon reconeixement que rep l'actriu Aina Calpe, a l'Iraq, pel seu paper d'una nena amb limitacions mentals

El monòleg 'Nix tu, Simona', que es va poder veure a la sala Beckett i a l'Àtrium, ha estat premiat per segon any consecutiu en un festival de l'Iraq. La seva protagonista, Aina Calpe, ha guanyat el premi a la millor actriu al Festival internacional de teatre de Bagdad. L'any passat va ser el Festival internacional de teatre d'Arbela el que va reconèixer el talent de l'actriu catalana. L'espectacle es va representar en català i sense subtítols davant el públic iraquià.

'Nix tu, Simona' és un espectacle d’Albert Pijuan. Calpe hi interpreta una nena amb limitacions mentals per explicar les últimes vicissituds de la seva vida. El llenguatge d’aquest monòleg assoleix unes cotes d’expressivitat altíssimes que permeten centrar la posada en escena, de plantejaments minimalistes, en la interpretació.

La versió més experimental de Clara de Ramon

publicat per

www.totmataro.cat

18 de juny de 2013

Comas Soler

La mataronina es llueix a 'Flors carnívores'

Clara De Ramon, una de les tres 'Flors Carnívores'

Clara de Ramon, l'actriu de la Sala Cabanyes que ja ha esdevingut popular més enllà de Mataró per la seva intervenció en obres del Teatre Nacional de Catalunya i a la sèrie de TV3 'Kubala, Moreno i Manchón', ha demostrat les últimes setmanes la seva versatilitat interpretativa a la Sala Atrium de Barcelona.

Aquest local del carrer del Consell de Cent està duent a terme el programa AtriumLab, dedicat a propostes estètiques ben allunyades de les convencions habituals als escenaris comercials. El tercer títol inclòs en el cicle ha estat 'Flors carnívores' d'Anna Maria Ricart, amb direcció de Marc Chornet.

Dificultat i excel·lència

Sorgit inicialment d'un taller formatiu de l'Institut del Teatre, aquest text es planteja categòricament explorar noves formes d'escometre el llenguatge en l'escena contemporània. D'aquí la seva radicalitat experimental. En un espai exigu, empetitit i tancat per una estesa de peces de roba dispersades caòticament per tot arreu, 'Flors carnívores' ens presenta tres dones joves aparentment vinculades per alguna forma d'amistat. Totes tres duran a terme una relació ritual que barreja components de seducció, de domini i de crueltat sense cap desllorigador.

Amb una sintaxi dramatúrgica que esbossa més que narra, l'acció avança reiterant i deconstruint formulacions conjugades verbalment en un futur imprecís que segurament s'ha de llegir amb la càrrega hipotètica d'un condicional. Petits apunts coreogràfics, també repetits, serveixen per fer el cercle encara més tancat. És un cercle tanmateix molt críptic, perquè l'obra arriba a l'espectador com un cúmul de perplexitats, cenyida per una atmosfera de fabulació, d'absurd, de joc i de malson que les tres protagonistes expressen de manera virtuosa. En això radica el millor de la funció: com Alba José, Clara de Ramon i Laura Tamayo, tres actrius joveníssimes, superen amb menció d'excel·lència una provatura de gran dificultat.  

Clara de Ramon protagonitza ‘Flors carnívores’ a la Sala Atrium

publicat per

www.totmataro.cat

12 de juny de 2013

L’obra s’emmarca en el cicle LAB de creació escènica

L’actriu mataronina Clara de Ramon protagonitza aquests dies l’obra ‘Flors carnívores’ a la Sala Atrium de Barcelona. El muntatge s’inclou dins el LAB, un cicle de creació escènica que reivindica la recerca permanent en el món del teatre.

Clara de Ramon torna a Barcelona, aquesta vegada a la Sala Atrium, per sorprendre amb una obra dirigida per Anna Maria Ricart i Marc Chornet en què un grup de tres persones es trobaran per sopar després d’haver orinat un dia en un lavabo pública. La taula només estarà parada per dos i la trobada es convertirà en un ritual de seducció, de poder i de crueltat. L’obra juga amb l’escenari per convertir-lo en el lloc on totes les realitats hi són possibles.

Trajectòria fructífera

Clara de Ramon és una actriu mataronina que actualment s’està formant a l’Institut del Teatre i que forma part del col·lectiu de la Sala Cabanyes de Mataró. Ha actuat a Barcelona ja en diverses ocasions, com amb l’obra d’Albert Espinosa al TNC, ‘Els tigres que beuen llet’ o 'Agost´, i va fer el salt a la televisió amb la sèrie de Televisió de Catalunya, ‘Kubala, Moreno i Manchón’.

Flors carnívores a la Sala Atrium fins el 16 de juny

publicat per

http://www.timeoutbarcelona.es

Juan Carlos Olivares

L'escenografia desconcerta i ho farà fins al final. El paisatge que envaeix la Sala Atrium és el d'una explosió en una bugaderia. També produeix certa perplexitat el text d'Anna Maria Ricart. Però la sensació és passatgera i oblidada quan l'espectador queda definitivament atrapat en la teranyina de Flors carnivores. Les paraules-deslligades d'un temps concret-exerceixen de envoltant lletania d'un mantra torbador. Els personatges-tres dones d'edat indefinida, lligades per llaços foscos-les fan servir com un oracle, com si invoquessin un malson que ningú sabria situar del tot en el futur. Unes noves bruixes de Macbeth dedicades a estranys jocs sense límits. Innocents com nenes a la seva habitació de jocs; perverses com adolescents a la recerca de noves sensacions; brutals com psicòpates en pràctiques sense nocions de moral.

Una història complexa que el director Marc Chornet ha sabut modular per crear una atmosfera que supura invisible terror com el baf en una habitació carregada d'emocions extremes. Si es fa abstracció del caos de robes, retalls i teles, i d'un pròleg semi-coreografiat, queda un muntatge ple de desassossec i intriga, que confia de ple en les aptituds interpretatives dels seus tres joves actrius. Un meritori treball si es considera que els seus personatges estan molt allunyats de l'heterodòxia. Intensitat sense excessos. El perill tancat i conreat amb cura en els cossos d'Alba José, Clara de Ramon i Laura Tamayo.

FLORS CARNÍVORES FINS EL 16 DE JUNY A LA SALA ATRIUM

Espai, vestuari i il·luminació: Laura Clos (Closca)

Repartiment: Alba José, Laura Tamayo, Clara de Ramon

Tres nois pixaran en un lavabo públic. O seran tres noies? Sigui com sigui, seran tres i quedaran per sopar, però la taula només estarà parada per a dues persones. I començarà el joc. O ja havia començat molt abans?

La trobada aparentment innocent es convertirà en un ritual de seducció, de poder, de crueltat. Jugaran a ser grans. Pervertiran les normes o intentaran ser-hi fidels al màxim. Serà un sopar amb la carn com a plat principal. Es regarà amb vi. I tot plegat en un present que serà un futur, el lloc on totes les realitats seran encara possibles.

Anna Maria Ricart i Marc Chornet s’uneixen per a explorar noves formes d’abordar el llenguatge en l’escena contemporània, amb la complicitat d’un cicle (Lab) i d’una sala (Atrium) que reivindiquen desacomplexadament la necessitat de la recerca permanent en el teatre dels nostre temps.

Afterplay a la Sala Atrium del 20 de març al 28 d'abril de 2013

publicat per

http://www.ciutatoci.com

1 abril de 2013

Imma Colomer presenta aquest text de l’autor irlandès Brian Friel en el qual dos personatges d’obres d’Anton Txèkhov es troben 20 anys després de les seves vides de ficció.

El muntatge, interpretat per Fina Rius i Pep Ferrer, utilitza com a punt de partida la trobada fortuïta de dos personatges que ja havien existit per separat en dues obres de l’autor rus Anton Txèkhov: Andrei Pozorov, el germà indecís de Les tres germanes, i Sònia Serebriakova, neboda de L’Oncle Vània.

Fitxa de l'obra

Autor: Brian Friel

Traducció: Jordi Fité

Direcció: Imma Colomer

Intèrprets: Fina Rius i Pep Ferrer

Disseny de so: Damien Bazin

Dibuixos: Manolo Trullàs

Espai escènic: Enric Planas i Imma Colomer

Assessorament vestuari: Maria Araujo

Assessorament perruqueria: Toni Santos

Disseny de llums: Enric Planas

Producció executiva: Anna Rius

Ajudant de producció: Marta Rius

Agraïments Manolo Trullàs, Iban Valero, Ramon Rius, Marc Rius, Roser Batalla, Maite Lorés, Mercè Capdevila, Montse Prat, Ramon Fonollosa, Montse Mestre, Marcel · la Macias, Teatre Lliure, TNC i tots els mecenes de Verkami

Informació pràctica

AFTERPLAY

Sala Atrium

Del 20 de març al 28 d’abril de 2013

Horari: de dimecres a dissabte a les 21 h; diumenge a les 19 h

Preus: 19 €

Durada: 1 hora 10 minuts

ENTRADES JA A LA VENDA a través de Telentrada i a la taquilla del teatre.

Dramaturgos catalanes crean a cuatro manos una obra inédita para el aniversario del Atrium Viladecans

publicat per

http://www.europapress.es/catalunya

28 de març de 2013

Los prestigiosos dramaturgos catalanes Sergi Belbel, Blanca Bardagil, Jordi Casanovas y Cristina Clemente han escrito a cuatro manos 'Assassinat a Atrium Viladecans', una obra de género negro que se representará el 5, 6 y 7 de abril para conmemorar el décimo aniversario de la apertura del Auditorio Atrium de Viladecans.

Los responsables del montaje y el alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, han presentado este martes las características del espectáculo, que tiene como principal atractivo que se representará en espacios poco habituales como una piscina, un polideportivo y unas pistas de pádel a las que se desplazará el público.

La obra, representada por la compañía Flyhard, se inicia en el polideportivo de Atrium, en el que se comete un crimen, y desde allí el público se desplaza en grupos por diferentes espacios de la instalación hasta llegar a la sala de teatro.

La historia introduce temas de actualidad como los expedientes de regulación, las relaciones familiares o "un dilema moral sobre el dopaje y las trampas, y cómo la sociedad lo percibe", ha explicado la autora Cristina Clemente, encargada de la acción en la piscina.

El director de la compañía Flyhard, Jordi Casanovas, ha declarado que la obra "a pesar de ser de género negro, tiene bastantes momentos de comicidad y alguna incorrección".

Atrium Viladecans ofrece descuentos especiales esta temporada

Concha Velasco abre la temporada | Sergio Dalma, Mag Lari o Juan Perro son otras de las propuestas

publicat per Mari Carmen Gallego Baix Llobregat http://www.lavanguardia.com 9 de setembre de 2012

Atrium Viladecans, uno de los escenarios culturales de referencia en la zona litoral del Baix Llobregat, levanta este fin de semana el telón de la temporada de otoño. La artista Concha Velasco y su montaje Concha, yo lo que quiero es bailar servirán como punto de partida para una temporada que acabará en el mes de noviembre.

Otras de las propuestas teatrales son Splenada, de Mag Lari, donde se mezcla la música con el teatro y la magia; Violines y trompetas, una comedia de Joan Pera, Lloll Bertran y Ferran Rané o Incendis, con Julio Manrique y Clara Segura. El responsable de Atrium Viladecans, Jaume Antich, ha destacado la calidad y diversidad de géneros que reúne la programación.

Propuestas musicales

Sidonie será la encargada de estrenar la programación musical de Atrium con una actuación en la Sala Petita del equipamiento en la que presentarán su último trabajo El fluido García. A lo largo de la temporada Juan Perro presentará su trabajo Casa en el aire y Sergio Dalma ofrecerá en directo las canciones de su trabajo Via Dalma II.

La programación de Atrium reserva un espacio especial para los más pequeños de la ciudad, que podrán asistir a la representación de Pinotxo, bric à brac, de Zum Zum Teatre; o La veritable historia dels tres porquets, de Xip Xap.

Antich ha recordado: “Desde el año pasado damos especial importancia a los monólogos y esta temporada contamos monologuistas muy destacados en este campo”. Albert Boira, Miguel Noguera o Riki López destacan en este apartado.

Descuentos especiales

Por primera vez esta temporada la programación de Atrium prevé descuentos especiales para los espectadores que compren sus entradas directamente a través de la página web. A través de esta vía algunos espectáculos suman descuentos de hasta un 20%.

La mataronina Mercè Grané al cicle de creadors de la Sala Atrium

La proposta ha estat muntada en temps rècord de dos dies

La mataronina Mercè Grané dirigeix fins el proper dia 20 una de les obres del cicle de creadors Atrium LAB, que la Sala Atrium de Barcelona ha engegat durant aquest mes. La proposta de la sala barcelonina està pensada per desafiar la creativitat de joves directors com Grané, ja que les tres obres que es representen han estat muntades en el temps rècord de dos dies.

La proposta que ha pensat i dirigeix Mercè Grané és 'Gàbies' de l'autora Carla Torres i per a la que Grané ha comptat amb les actrius Mireia Estrany, Patrícia Mendoza i Carla Torres. 'Gàbies' és una reflexió sobre les pròpies limitacions, ja siguin autoimposades, donades per l'entorn o per les opinions preconcebudes que els altres tenen sobre nosaltres. Aquestes limitacions esdevenen, precisament, les 'gàbies' del títol. Aquesta idea és transmesa per Grané i les seves actrius a través de tres personatges tancats en diferents tipus de gàbies: un mateix, el propi cos i les opinions dels altres. L'obra intercala les reflexions dels tres personatges per acabar explicant una història comú.

publicat per

www.totmataro.cat

17 de maig de 2012 

GÀBIES de Carla Torres i amb la direcció de Mercè Grané a la Sala Atrium de Barcelona fins el 20 de maig

Del 9 al 20 de maig

Fitxa artística

Autora Carla Torres

Direcció Mercè Grané

Ajudant de direcció Carla Torres

Intèrprets 

Mireia Estrany

Patrícia Mendoza

Carla Torres

Escenografia Mercè Grané

Vestuari Mercè Grané

Disseny de llums Raimon Rius

Vídeo Pere Vázquez

Fotografia Nicolás Jódar

Disseny gràfic Joan Bacardí

Producció Anacrusa

Cia. Anacrusa

Durada: 70 minuts SALA ATRIUM · C/ Consell de cent,435. Baixos. 08009 Barcelona · T. [00 34] 932 13 69 26 · www.atrium.cat

Sinopsi

Gàbies és una reflexió sobre les pròpies limitacions. Limitacions enteses com tot allò a la vida que ens priva de ser qui realment  volem ser. De vegades aquestes limitacions ens les imposem nosaltres mateixos, de vegades venen donades per l’entorn o per

les opinions preconcebudes que els altres tenen sobre nosaltres. Sigui com sigui, molt sovint, aquestes limitacions esdevenen  les nostres GÀBIES personals arribant, en alguns casos, a privar-nos de viure la nostra vida en plenitud.

A nivell dramatúrgic, l’obra està concebuda a través de tres personatges tancats en diferents tipus de gàbies. La gàbia 1, un mateix; la gàbia 2, el propi cos i la malaltia; i finalment la gàbia 3, les opinions dels altres.

Mitjançant una estructura fragmentada, en que les reflexions dels tres personatges s’intercalen entre si, anirem aprofundint en els perquès de cadascun d’ells, fins a arribar a un punt d’inflexió en que les històries dels tres conflueixen dibuixant la vida en

comú  d’ aquests personatges. A partir d’aquest moment s’esdevé el desenllaç: cadascú haurà de prendre decisions que el portaran, o bé a la superació de les seves pors, o bé a continuar vivint sota els mateixos paràmetres limitadors.

Monòleg de revenja i desesperació

Moisès Maicas presenta ’20 de novembre’ a Barcelona Dimecres passat la Sala Àtrium va acollir l’estrena barcelonina de ’20 de novembre’, una peça del suec Lars Norén que aborda l’atemptat que en aquesta data del 2006 Sebastian Bosse, un noi de divuit anys, va dur a terme a la seva escola de la ciutat alemanya d’Emsdetten. El muntatge, que evoca tots els patiments i fantasmes que reviu aquest jove l’estona abans de realitzar la seva acció fatal, l’ha dirigit el mataroní Moisès Maicas a partir d’una traducció d’Anna Soler Horta i el protagonitza la popular actriu Mar Ulldemolins. Estarà en cartell al teatre del número 435 del carrer del Consell de Cent fins al 6 de maig. Lars Norén, nascut a Estocolm el 1944, és poeta, novel•lista i director teatral. Actualment està considerat com un dels dramaturgs més importants dels països escandinaus. Amb un llenguatge directe i un enfocament realista i compromès, les seves obres s’endinsen sovint en el tractament dels aspectes més foscos de les societats occidentals contemporànies i mostren l’existència tràgica que estigmatitza les persones més vulnerables. Paraules contundents i punts suspensius A ‘20 de novembre’ l’autor indaga el pensament torturat de qui, havent tingut una vida i una educació aparentment normals, està disposat a un acte sanguinari. I ho fa projectant un fil explicatiu recreat a partir de notes del diari personal i de comentaris penjats a internet pel mateix Sebastian Bosse abans d’intentar la massacre. Però la mirada de Lars Norén no és pas d'empatia, sinó simplement escrutadora. S’interroga sobre les motivacions d’uns fets que, amb certes similituds, no deixen de repetir-se de tant en tant. Són seixanta pàgines d’un text lacònic dit en primera persona, sense puntuació, fet de frases curtes i entretallades, amb esquitxos continuats de mots en anglès: un monòleg que se submergeix en la irritació, el ressentiment i les ganes de revenja d’algú que se sent perdedor i per qui el món i l'existència són abominables. En la transposició a l’escena d’aquest soliloqui amarg i contradictori Moisès Maicas defuig qualsevol afectació escabrosa. Es limita a cisellar el text. Escrupolosament, com fa sempre que dirigeix. A més, perquè l’esguard sigui prou asèptic, transforma el protagonista en una figura femenina. Així la contundència irada de les paraules proferides preval ostensiblement sobre qualsevol caracterització de rudesa física, ja que l'aparença de l'actriu és una imatge de fragilitat. D’aquesta manera, sense gairebé acció, converteix ’20 de novembre’ en una proposta interessant. Un exercici en què la presència trastornada de Mar Ulldemolins interpel•la desesperadament el públic com a metàfora de tots aquells “que li han cremat l’ànima”. I el final de tota una hora d’invectives és simplement un mutis. Cap espetec. Solament un silenci amb aire de provisional. Com uns punts suspensius que retornen cap a l’espectador el pilot d’interrogacions que tant d’enraonament solitari ha suscitat. El personatge de Sebastian Bosse calla, sí. Però no és l’acabament de res. Si de cas l’última increpació de Lars Norén. O millor, de Moisès Maicas. publicat per Comas - Soler www.totmataro.cat 11 abril de 2012

'Per què?'

Mar Ulldemolins busca, a '20 de novembre', les raons d'una violència sense sentit aparent Fa només uns dies que un francès d'origen algerià colpia França després d'una matança contra soldats i nens d'una escola jueva. L'incident suposa un nou gir en l'escalada de violència del terrorisme islamista però, més enllà dels motius concrets de l'assassí, ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre la facilitat amb què, de tant en tant, un individu amb les facultats més o menys pertorbades irromp en un lloc públic i acaba amb la vida d'un grup com més gran millor de persones. Una violència que Lars Lorén retrata a '20 de novembre', l'obra que fins al 6 de maig es pot veure a la sala Àtrium de Barcelona. Dirigida per Moisès Maicas, '20 de novembre' és una obra punyent, un text que va més enllà de narrar uns determinants episodis violents i que demana a l'espectador que miri als ulls de la realitat, que s'enfronti als fantasmes d'una societat malalta. No és casual que el text sigui obra del dramaturg suec Lorén perquè, sota la seva aparença civilitzada i ordenada, els països nòrdics amaguen un substrat d'una enorme violència sostinguda, l'escenari que explica l'aparició de fenòmens com l'inspector Wallander. El punt de partida per a l'obra de Lorén arrenca el 20 de novembre de 2006 a la ciutat alemanya d’Emsdetten. Aquell dia de tardor Sebastian Bosse, un jove de divuit anys, surt de casa disposat a matar tots els seus companys i professors d'escola. La matança que havia planejat no va tenir lloc finalment, i ell en va ser l'única víctima mortal de la massacre. Amb tot, la notícia va fer que milions de persones es demanessin, arreu del país, què havia passat, què havia fallat? I una vegada més les respostes no van ser fàcils de trobar: en teoria Bosse era un noi normal, educat en una família normal i vivint la vida de milions de joves. L'únic factor que el feia singular als ulls de la premsa era el fet que s’havia entrenat en la pràctica de la guerra jugant amb videojocs. Com acostuma a ser habitual en personatges que planegen matances Bosse va escriure un text abans de sortir de casa carregat amb una arma. És un text que demostra la determinació del jove, el seu fred convenciment, la seva preocupant lucidesa. Quan es produeix algun fet pel qual la societat no troba sentit sempre es qualifica el seu autor de boig. Però aquesta lucidesa qüestiona la teoria de la bogeria i fa que sigui encara més difícil trobar una resposta a la pregunta 'per què?'. És a partir d'aquesta carta, en la qual Bosse es presenta com la víctima d'un sistema educatiu que considera alienant, que Lorén construeix una obra teatral que explora, de manera hipnòtica i poètica, les contradiccions i els fracassos de la nostra societat. Uns fracassos posats de manifest en aquest monòleg intens i colpidor, que a Barcelona interpreta l'actiu Mar Ulldemolins. publicat per Isidre Estévez http://www.lamalla.cat 5 abril de 2012

La sala Atrium s'apunta al musical

També presentarà una versió de Sinisterra de 'Les tres germanes'

Després d'uns esperançadors inicis, la sala Atrium -un petit local de 57 butaques a l'Eixample barceloní- busca el seu lloc a la cartellera. Inaugurada el gener passat, va presentar ahir la temporada 2011-2012 amb la satisfacció d'haver aconseguit llançar el ganxo a un «públic fidel, bàsicament especialitzat o del barri», segons va explicar ahir el director i actor Raimon Molins, i les dues actrius que completen la companyia, Mireia Trias i Patrícia Mendoza. «La crisi ens ha portat a crear un festival de la germandat que serà bo per a tothom», va subratllar Molins -ajudant de direcció de Julio Manrique a Llum de guàrdia i de Daniel Veronese a Qui te por de Virginia Woolf?- en al•lusió a les aliances entre teatres i companyies que s'imposen aquests dies de butxaques minvants.

Si bé van alçar el teló amb tres produccions pròpies de tessitura tràgica, en aquest nou curs s'han obert a la participació d'altres col•lectius i a la comèdia. Carmela Lili Amanda, un musical dirigit per Marc Chornet amb dramatúrgia de Magda Puyo, obrirà la temporada del 5 d'octubre al 6 de novembre amb una mirada alegre a tres generacions de dones que van viure la guerra civil, la segona guerra mundial i la postguerra. Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Neus Pàmies canten a cappella per evocar «els somriures d'aquelles dones que van construir la pau mentre els homes feien la guerra».

'QUARTET' I '20 DE NOVEMBRE'/ Quartet, el text de Heiner Müller basat en Les amistats perilloses, pujarà a escena del 8 de desembre al 8 de gener sota la direcció de Jordi Prat i amb Raimon Molins i Marta Domingo a l'elenc. Al febrer s'estrenarà una versió lliure de Les tres germanes de Txékhov concebuda ex professo per a la companyia Atrium pel reconegut José Sanchis Sinisterra. I ja a l'abril, Moisès Maicas dirigirà Mar Ulldemolins a 20 de novembre, una obra de Lars Norén que incideix en els perquès de la matança perpetrada pel jove Sebastian Bosse en un col•legi alemany el 2006.

Amb la intenció d'obrir les portes a «propostes sense espai al circuit convencional», la sala acollirà al maig i al juny un cicle de nous creadors amb obres de l'argentina Romina Paula, Carla Torres i Ivan Morales. A més, en la línia d'altres teatres, presentarà a partir del 15 d'octubre un programa infantil a càrrec de Marduix i els seus titelles.

publicat per
foto : Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Neus Pàmies, a 'Carmela Lili Amanda'.
Imma Fernández
www.elperiodico.cat
23 de setembre de 2011