31 de maig 2005

JOSEPH I L’INCREIBLE ABRIC EN TECHNICOLOR s’estrenarà al Teatre del Sol la propera temporada


31 de maig de 2005

Després de l’èxit obtingut amb l’adaptació catalana de FAMA, els responsables del Teatre del Sol de Sabadell han apostat per intentar repetir la mateixa fórmula amb un altre musical. En aquest cas es tracta del clàssic d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT, que serà traduït en aquesta nova versió per JOSEPH I L’INCREÏBLE ABRIC EN TECHNICOLOR, en una adaptació que realitzaran Daniel Anglès i Juan Vázquez. El musical s’estrenarà a principis de la propera temporada 2005-06 al Teatre del Sol de Sabadell i, si tot anés bé, podria ser que donés el salt a un teatre de la ciutat comtal, tal i com va passar amb FAMA.
Actualment JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT s’està representant al New London Theatre del West End londinenc, on es va estrenar el febrer de 2003 (just després de finalitzar les representacions de CATS). Aquesta nova producció estava dirigida per Bill Kenwright I actualment encapçalen el repartiment Simon Gorton com a Joseph i Suzanne Shaw com a narradora. El musical explica la història bíblica de Joseph, els seus onze germans i l’abric multicolor. Algunes de les seves cançons s’han convertit en clàssics, com “Any Dream Will Do” o “'One More Angel in Heaven”. En un principi, Webber i Rice van escriure el Joseph com a una peça de 25 minuts pensada per ser representada com a treball fi de curs pels alumnes del Colet Court School, però l’èxit va ser tan rotund que en quatre anys es va convertir en el musical que ara tots coneixem. Més informació a la
web oficial de JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT.

24 de maig 2005

L'OPONIÓ A ESCENA - ELS PIRATES DEL MARESME -

CAP GROS
24 maig 2005

L'OPINIÓ A ESCENAper Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
S'entén bé i sona millor

Sala Cabañes torna a donar una lliçó de maneres aquests dies amb la posada en escena de l'adaptació de l'adaptació de l'opereta de Gilbert i Sullivan que, fa uns quants anys, Dagoll Dagom va posar de moda als nostres escenaris. En aquesta ocasió ho fa de la mà de Joan Peran i Genís Mayola. Primer encert: fent-se els Pirates més propers, del Maresme, amb referències geogràfiques i noms fàcilment reconeixibles per tothom. Ben trobat el rodolí del Mariscal en Sant Gabriel. Segon encert -no necessàriament en aquest ordre-: el càsting de veus. El paper interpretat en el seu moment pel desaparegut Carles Sabater queda prou defensat musicalment amb la veu del protagonista masculí. No es pot dir el mateix de la seva part actoral que deixa molt a desitjar, per la linialitat i la sincopació de les seves intervencions textuals. Prou bé, de totes maneres, per ser el primer cop que s'hi troba. Aquestes mancances, en tot cas, queden compensades amb escreix pels seus companys d'escena. I sobretot per les seves dues principals companyes: la Marta, interpretada amb molta seguretat i soltura per una Lourdes Fabrés brillant amb uns registres alts i a la vegada sòlids; i la seva Tata, construïda per una veterana Encarnita Hernández que fa molta fila i borda el paper musicalment i actoral. Per altra banda és una llàstima no haver treballat la mirada perifèrica d'alguns cantants a l'hora de seguir les pautes del director. Fragilitat a les notes allargades i a les pujades de to del Pirata Rei. Descuit d'en Sam a una escena de grup, amb el "parxe" de l'ull al front. Aprovat pelat de la ronda presto agitato del Mariscal no gaire més ràpida que la primera, compensat amb el retret lleons/pastors/capgrossos als pirates. Magnífics moments corals plens de contrastos i colors gràcies a un disseny de vestuari bàsic però combinat de manera intel·ligent, amb alguna aclucada d'ull, que dona presència als pirates (potser caldria resoldre la consistència de les seves botes) i feminitat a les noies (encertats vestits i tons pastissos). Aconseguida ridícula patxoca del Mariscal i la benemèrita.Grans moments de grup. A destacar l'escena de platja, sobretot el moment "esquitxadetes", i la primera escena dels pirates, amb l'arribada per platea inclussive. Una Guàrdia Civil divertidíssima que aconsegueix fer molt bé el que ha de fer malament: a destacar l'amenaça a platea per fer-la cantar i el seu apoteòsic i trencador "full monty".Deixant de banda els petits problemes de l'audio en off del principi i la mitja part, tota la resta sona meravellosament bé degut a una gairebé perfecta amplificació de les veus amb micros inalàmbrics i a la magistral interpretació dels sis músics dirigits per en Mayola. Cal agrair també als actors que ens permetessin entendre tot el que deien i cantaven en tot moment. Chapeau. Queda clar que no es pot pretendre que tot sigui perfecte, però aquest muntatge té molts aspectes dignes d'admiració. No oblidem que parlem de teatre amateur... Ja voldrien molts... Totalment aconsellable. Molt interessant l'oportunitat de diàleg amb els actors i la resta de l'equip que es va oferir al final de la funció.Els Pirates del Maresme. Sala Cabañes. Dissabte dia 21.

05 de maig 2005

UNA NOVA SALA CABAÑES PER AL SEGLE XXI

Una nova Sala Cabañes per al segle XXI
L’històric teatre podria reconstruir-se al mateix indret si fructifica el diàleg entre Ajuntament i Centre Catòlic
per J. Salicrú - fotos S. Ruiz - 05/05/2005 19:45
CAP GROS

Aspecte de l’actual Sala Cabañes, a la Riera.
El Teatre Monumental no és l’únic espai escènic que té els dies comptats a Mataró. L’actual Sala Cabañes, inaugurada l’any 1933, podria anar a terra i construir-se de nou al mateix indret si fructifiquen les negociacions endegades entre el Centre Catòlic –el propietari del teatre– i l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, segons ha pogut saber capgros.com. La idea inicial amb què es treballa preveu la construcció d’un teatre de sis-centes localitats –ara l’actual Sala en té 475– a partir d’un acord entre PUMSA i el Centre Catòlic i en el marc del consorci que hi ha la intenció de crear entre el Patronat de Cultura i les sales del centre de la ciutat. A canvi de l’esforç econòmic que es faria des de l’Ajuntament, l’explotació del nou espai podria ser compartida entre el Patronat i el Centre Catòlic. L’operació, però, no acaba aquí, ja que es projecta també la cessió de l’espai que queda davant del teatre –propietat del Centre Catòlic, a l’altre cantó de la Riera– per a ús municipal. Aquestes instal·lacions, degudament rehabilitades, podrien usar-se per a assajos de l’Aula de Teatre del Patronat, l’èxit de la qual ha deixat petit l’actual emplaçament que ocupa a l’Espai 1 del Monumental. Pel que fa a l’escola Balmes i la pista de l’Esportiva, aquestes instal·lacions serien recol·locades en altres indrets encara per determinar. Ni el regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ni el president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, han volgut fer declaracions, tot i que sí que han admès l’existència de converses. Intenció anunciadaQuan Antoni Blanch va agafar el relleu a Claudi Uñó al capdavant del Centre Catòlic al maig de l’any passat ja va anunciar que la «modernització de l'espai» era una de les principals fites durant el seu mandat. I que les reformes podien comportar la rehabilitació o reedificació d'algun o de totes les parts que formen el Centre –el teatre, la pista poliesportiva o l'escola. «Farem tot el que calgui per posar les instal·lacions al segle xxi, perquè se'ns han quedat obsoletes», va dir llavors. Els darrers temps la qüestió ha sigut objecte de comentaris i en el Ple de dijous, dia 5, el regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, tenia previst contestar una pregunta plantejada per Maria José Recoder (CiU) en aquest sentit.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...