publicat
per
21 de juny de 2013
Andreu Sotorra (Clip de Teatre)
Una mena de trencaclosques ben relligat, amb llampegades de
Pirandello, d'Ingmar Bergman, de Bertolt Brecht, de Vicent Andrés Estellés, de
Salvador Espriu, de Shakespeare, de Txèkhov... A la vista del muntatge 28 i
mig, t'assalta el dubte de pensar que La Perla 29 o el director Oriol Broggi
potser viuen una crisi de creativitat com la que va reflectir
autobiogràficament Federico Fellini en el seu film 8 1/2 o Otto e mezzo. Però
si fem cas dels resultats i reconeixements de les últimes temporades, de segur que
no és això.
Aleshores potser hauríem de concloure que Oriol Broggi ho té
tot tan ben calculat que només ell sap que ha fet exactament 28 projectes i
mig, de la mateixa manera que Fellini diu que havia fet 8 pel·lícules i mitja
quan va triar el seu títol emblemàtic. O potser, si som malpensats, hem de
començar a creure que La Perla 29 ha estat una xifra falsa i que el número de
l'habitatge de Gràcia on va néixer la productora era en realitat un màgic 28 i
mig.
Malament ho té, Oriol Broggi si, com el protagonista de la
pel·lícula 8 i mig, es pensa retirar a un balneari per repensar el seu futur
artístic i personal perquè, com Guido Anselmi, el alter ego fellinià, tinc la
sensació que Oriol Broggi també es veuria perseguit i assetjat per tots aquells
dels quals potser voldria fugir, en un moment revoltat que, certament, convida
a agafar la manta i córrer.
Si això pàssés, ja veig perseguint-lo on fos els espectadors
fidels que té, els intèrprets que volen treballar damunt la sorra de la
Biblioteca de Catalunya —a pesar d'algun retret irònic de l'actor Pere
Arquillué, l'últim Cyrano—, tècnics, escenògrafs, músics i fans en general. Per
això ha fet bé, abans que fos massa tard, de refugiar-se en el món oníric, en
els records del camí fet i en les fantasies de les quals s'alimenta el teatre.
I és així com ha convertit la nau gòtica de la Biblioteca de
Catalunya en una mena de Cinnecittà Studios on tot es barreja en nom de la
poètica, la sensualitat, les sensacions a flor de pell i la nostàlgia d'un
temps que, si bé tampoc no era millor, potser sí que era més feliç.
En dues hores, l'espectacle fa un viatge amb ressò italià
d'anada i tornada, amarat d'intensitat lingüística: italià, català en diferents
modalitats, trossos d'espanyol i... posats a jugar amb la llengua, espriuà i
fellinià. Comença amb Dante i La Divina Comèdia: "Al bell mig del camí de
nostra vida / em vaig trobar en una selva obscura / del dreturer vial la passa
eixida", i enllaça amb el conte popular La fugida del pintor Notxa, que
s'encaua dins de la seva pintura, i com en un joc de nines russes, entronca amb
multitud de records i referències que passen pel món de Fellini, pel món del
cinema, pel món del teatre, pel món de La Perla 29 i, en algun moment, pel món
de cadascun dels intèrprets.
Espectacle, doncs, d'autoria compartida i d'autoria
manllevada i combinada amb una estètica que apel·la a la bellesa i la plàstica,
amb una acurada il·luminació que crea l'atmosfera tan habitual de la Biblioteca
de Catalunya on, fugaçment, hi ha també aigua i foc, per completar el triangle
amb la sorra.
I en una mena de trencaclosques ben relligat, llampegades de
Pirandello, d'Ingmar Bergman, de Bertolt Brecht, de Vicent Andrés Estellés, de
Salvador Espriu, de Shakespeare, de Txèkhov... La primera història d'Esther,
Coral romput, Teresa, Sis personatges a la recerca d'autor, Hamlet, El rei
Lear, L'oncle Vània... I sobretot cinema: Una jornada particular, d'Etore
Scola; La vida és bella, de Roberto Benigni; La strada, de Federico Fellini;
Casablanca, de Michael Curtiz, amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. I molt de
Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Sofia Loren, Anita Ekberg, Zampanó i
Gessamina, o el que és el mateix, Anthony Quinn i Giulietta Masina... Una auca
d'estrelles mítiques tan mesurada com enriquidora.
¿I de recreació ambiental...? El circ, el teatre dramàtic,
el teatre dins el teatre, la fanfàrria felliniana, els cortinatges de la casa,
el marc d'un quadre gegantí, una projecció audiovisual que crea els diferents
espais que s'evoquen, uns números d'escala malabarista de pista, un retall de
cotxe de l'època en blanc i negre, un retall de barca, i la sorpresa més ben
guardada de la nit: un elegant cavall blanc al qual només li falta que sigui
alat i que s'elevi per les voltes gòtiques en una al·lucinació col·lectiva d'un
somni compartit.
Una companyia de nou intèrprets que donen vida a les desenes
de personatges clàssics o reinventats. Remarcables els papers de l'actor Pablo
Derqui i l'actriu Clara Segura, que juguen amb alguns dels personatges-mite més
protagonistes. Però igualment plens de força els de Màrcia Cisteró —que destapa
la seva capacitat a vegades dramàtica i a vegades còmica— o Ernest Villegas i
Xavier Boada, potents en els seus discursos, i un dels actors revelació dels
últims anys, Pol López, que surt de pretendent d'Els feréstecs de Goldoni i
s'incorpora a la nova Kompanyia del Teatre Lliure, o les intervencons de Tomeu
Amer, el més circense de tots, envoltats tots de Montse Vellvehí —que surt de
dirigir el ressuscitat Shakespeare Festival— i el debut a la sorra, que no pas
a l'ombra, d'Anna Madueño, una de les fundadores de La Perla 29.
Oriol Broggi confessa que l'espectacle 28 i mig és "una
proposta artística que encara no havien fet mai". I avança en la
presentació que és també "un sac foradat de poemes i imatges, un joc
diferent, una mirada inventada, un foc nou que han sentit com a
necessari". Per això 28 i mig és un espectacle que respira la sensació de
la creació en llibertat. I per això també es mereixen uns llargs aplaudiments a
peu dret i una calorosa temporada d'estiu a la Biblioteca de Catalunya.
Sigues el primer a comentar!
.jpg)
