La Biblioteca de Catalunya, un teatre «impressionant»

Les creadores de la firma de ventalls Tusitala, Maria Botey i Rosa García, acudeixen a veure les obres que la companyia La Perla 29 representa en aquesta nau gòtica

Rosa García i Maria Botey. Maria Botey i Rosa García. L’una (Maria), dissenyadora, i l’altra (Rosa), empresària. La seva és una història d’amistat en tota regla que, fa uns quants anys, es va materialitzar en la marca Tusitala. És una firma de ventalls artesanals, 100% locals i de disseny contemporani que es comercialitzen ‘online’ i a botigues de tot Europa. Però al marge d’aquesta etapa professional, com a bones amigues que són, comparteixen el seu temps lliure i les seves aficions. Una d’aquestes aficions, per exemple, és el teatre. Expliquen que aquesta passió els diverteix i els ajuda a pensar i a estar en contacte amb els temes del dia a dia, sempre analitzats i expressats sota diferents perspectives sobre l’escenari.

Aquest temps de lleure també el comparteixen amb «un petit grup d’amics, un dels quals, molt entusiasta, s’encarrega de seleccionar i organitzar el calendari d’espectacles cada temporada», explica la Maria. «Hi ha una oferta increïble a Barcelona, i ens reunim per anar al teatre i després anar a sopar o prendre una copa», afegeixen gairebé a l’uníson sobre aquest ritual cultural.

LA PRIMERA PEDRA, EL 1401

L’HOSPITAL MÉS GRAN DE CATALUNYA

El 1401, el rei Martí l’Humà va posar la primera pedra d’aquest edifici gòtic. Va ser l’hospital més gran de Catalunya a l’unir en un mateix lloc els diversos hospitals de la Barcelona medieval. El complex es va ampliar al segle XVIII.

LA BIBLIOTECA, DES DE 1940

Estava previst que tingués un claustre amb quatre ales de dos pisos cada una, com els clergues, però la quarta no es va construir. El 1940, la Biblioteca de Catalunya es va instal·lar allà i, des del 2006, la nau gòtica acull el teatre de La Perla 29.

«TEATRE D’ACTOR, D’IDEES I DE CARN«

A La Perla 29, que va néixer el 2002, defineixen el seu treball com a «pròxim i artesà, on la paraula i la tradició dialoguen amb el present: un teatre d’actor, un teatre d’idees i de carn». Tant hi representen obres de Shakespeare com de Mouawad.

Precisament en una d’aquestes trobades van descobrir el que es va convertir en un autèntic enamorament sobtat arquitectònic per a aquestes emprenedores: l’espai teatral situat a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56).

Aquesta ubicació és la que acull obres que representa La Perla 29, un dels centres d’arts escèniques de referència de Barcelona que treballa amb una mirada jove i actual tant els textos clàssics com els contemporanis (actualment tenen a la cartellera ‘Només la fi del món). «Vam venir a veure una obra i ens va impactar l’espai. Impressionant. Des d’aleshores hi anem sovint. No és un lloc gaire conegut de Barcelona i és una veritable llàstima perquè mereix molt la pena», comenten.

No hi ha dubte d’això. Aquesta nau forma part d’un edifici gòtic civil del segle XV que en el seu origen, i fins al XIX, va conformar el gran recinte hospitalari de Barcelona i de Catalunya, conegut com l’Hospital de la Santa Creu. Actualment, les dependències d’aquesta construcció acullen una oferta cultural variada: a més del teatre (que ocupa l’antic refectori), hi ha l’Escola Massana, l’Institut d’Estudis Catalans, dues biblioteques públiques i la Biblioteca de Catalunya, on es troba la nau gòtica.

Sobre aquesta sala, la Maria i la Rosa coincideixen que els sorprèn «la disposició de les grades, el terra de sorra, la il·luminació que es concentra a l’escenari i l’ambient en general, que transporta a una altra època però que, alhora, és modern». A més, valoren que «l’espai, tant per la seva disposició com per la seva petita mida, permet ser molt a prop dels actors i del drama que es desenvolupa a l’escenari». Màgia en estat pur, en definitiva.

+ info – publicat per

Laia Zieger

elperiodico.cat

La Perla 29 i Oriol Broggi ens parlen de quotidianitat tràgica a ‘Només la fi del món’

La companyia torna a la Biblioteca de Catalunya amb aquesta proposta del dramaturg Jean-Luc Lagarce

De fa un parell de dies, podem retrobar la companyia la Perla 29 al seu temple, la Biblioteca de Catalunya, amb la peça teatral Només la fi del món. El director Oriol Broggi ha escollit un text emblemàtic del dramaturg Jean-Luc Lagarce que narra la història de Louis, un escriptor que torna a casa després de dotze anys d’absència per anunciar la seva mort imminent. És un text amb paral·lelismes clars entre la vida del protagonista i la de l’autor, que el va escriure quan va saber que es moriria, a trenta-quatre anys.

Feia un any i mig que la Perla 29 no estrenava una producció pròpia dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. Per això, l’arribada de Només la fi del món també té un regust de retorn i d’esdeveniment especial per a la companyia.

Amant de les propostes teatrals potents, Broggi ha trobat en Jean-Luc Lagarce el millor aliat per a aquest retorn a casa. Només la fi del món és una obra trista, despullada i crua, sense artificis ni cops d’efecte cinematogràfics. La mort imminent del protagonista s’acaba diluint fins a ser un element amb poca importància. Durant les hores que Louis és amb els seus, esclata tot un univers d’amor, pors, retrets i recances que evidencia qui és cadascú i quina relació hi ha realment entre ells. És simplement la necessitat de retrobar-se, de ser amb els seus germans, la qüestió que acaba dominant l’obra, segons Broggi. És també la impossibilitat de fer-se escoltar, de comunicar a la família la notícia, que farà que Louis, després d’aquesta tràgica trobada dominical, se’n vagi finalment sense haver anunciat la seva mort. L’ús del llenguatge, la dificultat del fet de dir, és una qüestió latent durant tota l’obra.

La temporada ofereix una altra producció marca de la casa, en aquest escenari singular i amb l’autor fetitxe de Broggi d’aquests darrers anys: Wajdi Mouawad. Serà l’obra Assedegats, un text que parla de les ganes de viure i conèixer el món de l’adolescència.

+ info – publicat per

https://www.vilaweb.cat/noticies/nomes-la-fi-del-mon-perla-29-oriol-broggi-biblioteca-catalunya/

Oriol Broggi torna a casa amb un text de Jean-Luc Lagarce

La Perla 29 representa a la Biblioteca de Catalunya el drama familiar 'Només la fi del món'

Feia un any i mig que el director Oriol Broggi no trepitjava l'escenari de la Biblioteca de Catalunya, on ha cultivat grans èxits com Incendis (2011),  Una giornata particolare (2015) i Bodas de sangre (2017). Ara el director torna a aquest espai precisament amb un espectacle que parla dels retrobaments familiars, de tornar a casa. Només la fi del món, del dramaturg francès Jean-Luc Lagarce, és la història d'un home que ha estat fora de la seva llar durant 12 anys i que, quan sap que té una malaltia i que es morirà aviat, decideix tornar-hi. "L'obra de teatre és trista, perquè el protagonista sap que morirà. Vol reconciliar-se amb la seva família, però el seu retorn provoca una sèrie de recriminacions naturals per part dels seus germans, que tenen guardades moltes emocions a dins", explica Broggi. El text, que s'estrenarà el 12 de febrer i que s'havia representat el 2003 al Teatre Tantarantana, ha estat traduït de nou per Ramon Vila. 

Per portar-lo a escena, Broggi ha reunit alguns dels actors habituals de La Perla 29, com Màrcia Cisteró, Sergi Torrecilla i David Vert. Aquest últim s'encarrega d'interpretar el protagonista, un escriptor que durant tots aquests anys pràcticament no ha tingut contacte amb la seva família. "Té por a la mort i al retrobament. Sap que no serà fàcil ni feliç, però igualment decideix anar a casa, perquè és conscient que els retrets, en certa manera, li són necessaris", assenyala l'actor. Allà es trobarà amb les ferides emocionals del seu germà (Torrecilla), la seva germana (Clàudia Benito), la cunyada (Cisteró) i la mare (Muntsa Alcañiz). "És un estranger a la pròpia família", el defineix Alcañiz, que afegeix que l'espectacle gira al voltant "dels mals irreparables" entre les persones.

Una d'aquestes ferides és la sensació de no ser prou estimat, que és el motiu pel qual el protagonista fuig de casa després de la mort del pare. "Se sent incomprès per tota la seva família. Creu que no se l'estimen prou", assenyala Vert, i Ramon Vila afegeix que el fet d'haver marxat genera "un misteri constant al voltant de la figura d'aquest home". Els personatges que l'acompanyen tampoc viuen tranquils. "Tots comparteixen aquesta incapacitat d'accionar la pròpia felicitat. Estan suspesos en una mena de malestar crònic, però no el poden acceptar perquè no han viscut cap tragèdia", apunta Benito.

Una posada en escena "desèrtica"

La família de Només la fi del món espolsa els seus draps bruts en un escenari despullat d'artificis. "Lagarce és un escriptor extremadament teatral i el seu text té una poètica especial. Per això ho hem eliminat tot i hem deixat el personatge sol a escena. No hi ha un disseny de vestuari ni una escenografia molt marcada", destaca Broggi, que diu que la posada en escena serà "molt desèrtica" per realçar així cada personatge i les seves emocions. La companyia actuarà sobre la sorra característica de la Biblioteca de Catalunya, on simularan trobar-se "en una ciutat grisa i industrial dels afores de París", diu Broggi.

Amb aquest espectacle, la companyia també vol reivindicar la figura de Lagarce com un dels dramaturgs cabdals dels anys 70, 80 i 90 a França. "Juntament amb Bernard-Marie Koltès, va ser un dels referents de l'època, però Lagarce és molt menys conegut", explica Vila, que assenyala que "ell i Mouawad són els grans noms de l'escena francesa contemporània". Per al traductor, Només la fi del món "no és una obra fàcil o amable de llegir", perquè "està escrita, sobretot, per ser dita, respirada i escoltada".

Els altres noms de la temporada

Aquesta vegada, La Perla 29 s'ha esperat cinc mesos abans de desplegar la seva nova temporada. "Anem fent les coses sobre la marxa, sense presses", justifica Broggi. Només la fi del món serà a la Biblioteca de Catalunya del 12 de febrer al 5 d'abril. Després, l'escenari de La Perla 29 acollirà  Assedegats de Wajdi Mouawad. "És una producció molt petita amb només tres actors: Sergi Torrecilla, Carla Vilaró i Guillem Balart", avança Broggi, que també dirigirà aquest espectacle. El text orbita al voltant de l'adolescència i parla, segons Broggi, "de la set infinita per conèixer món, la justícia i el suïcidi" a partir de tres joves "assedegats de vida i de bellesa".

De cara al juny, La Perla 29 prepara Filomena Marturano, el text més conegut del dramaturg italià Eduardo De Filippo. La peça, que va servir de base per a la pel·lícula Matrimonio a la italiana, gira al voltant d'una prostituta i la seva parella. Els protagonistes d'aquesta nova producció seran Clara Segura i l'actor italià Tony Laudadio.

Publicat per

Núria Juanico

Una escena de 'Només la fi del món', que es representa a la Biblioteca de Catalunya / Bitó Cels - La Perla 

ara.cat

Sergi Belbel adapta el clàssic de J.B. Pristley ‘Això ja ho he viscut’

Una obra que juga amb la concepció del temps i els “déja-vu” que us deixarà atrapats a la butaca del Teatre Biblioteca de Catalunya.

J.B. Priestley va escriure I have been there before el 1937, i va ser la culminació de la trilogia Time plays, que incloïa Dangerous corner i la coneguda Time and the Conways. Amb aquestes obres dramàtiques el dramaturg anglès va explorar les paradoxes i teories sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris que havia fet John William Dunne. En el cas d’Això ja ho he viscut, obra que podrem veure aquests mesos de juny i juliol, s’explora l’estranya sensació de l’anomenat “déja-vu”, que apareix quan creiem haver viscut una situació absolutament desconeguda per nosaltres. Ho fa a través d’uns personatges dins una pensió rural dels prats de North York, al nord d’Anglaterra. Són tres individus, el matrimoni Ormund i el professor Farrant, els que es veuen induïts sense voler-ho a una confrontació fosca i molt estranya. Tots tres tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada, però cap d’ells ensuma que la tragèdia s’aproxima. El doctor Görlter, un físic alemany, estrafolari i misteriós, mirarà d’impedir el desastre.

Podrem veure Això ja ho he viscut del 12 de juny al 14 de juliol en diferents horaris, al Teatre Biblioteca de Catalunya. El director encarregat a portar l’obra de J.B. Pristley és Sergi Belbel, i els personatges seran interpretats per Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler.

+ info

Del dimecres, 12 juny 2019 al diumenge  14 juliol 2019

Teatre Biblioteca de Catalunya

Informació

18 – 28 euros

https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/aixo-ja-ho-he-viscut-biblioteca

Una tragicomèdia pirandel·liana sobre la caiguda de les màscares

Ferran Utzet dirigeix la filosòfica i esbojarrada ‘Un, ningú i cent mil’ a la Biblioteca de Catalunya

Marc Rodríguez i Laura Aubert apareixen dalt d’una tarima a l’inici del segon acte d’ Un, ningú i cent mil. Van vestits igual: en aquest moment el públic s’adonarà que actor i actriu s’han intercanviat el paper de Vitangelo Moscarda, el protagonista de l’última novel·la de Luigi Pirandello. Serà un joc de miralls més dins d’aquest muntatge que explica la caiguda en desgràcia d’un home a partir de l’innocent comentari de la seva dona, que li fa notar que té el nas tort. Saber què pensen els altres d’ell es convertirà en una obsessió, i al capdavall farà que es pregunti qui és ell, al marge de l’opinió dels altres. 

Són els últims assajos a la Biblioteca de Catalunya, on estrenaran aquest dijous. Ferran Utzet és el director que hi ha darrere l’escenificació i l’adaptació d’aquesta novel·la filosòfica del 1925 que Pirandello va concebre com el compendi definitiu de la seva obra. L’embrió de la posada en escena va ser un dels cicles Escenes de Filosofia i Teatre que munten La Perla 29 i La Maleta de Portbou. D’aquella lectura va sorgir la idea d’aixecar tot el text, que no s’havia portat mai a escena a Catalunya, i menys en un format de duet tragicòmic, perquè fins i tot a Itàlia sol ser un monòleg solemne. Utzet s’ha permès moltes llicències -és el que té jugar amb un text lliure de drets d’autor-. “Jo crec que és més delirant i histriònic que de costum en Pirandello. Hem transgredit molts codis, pensant que aquest és el seu esperit: juguem amb la comicitat pirandel·liana, però tot s’hi val, des dels germans Marx fins a Agafa-ho com puguis”, explica. La vis còmica dels dos intèrprets hi ajuda.

De la identitat a la selfie
La identitat, i totes les identitats que pot arribar a tenir una mateixa persona en funció de l’interlocutor i el lloc on es troba, són la matèria en la qual furga més clarament Pirandello. “És on es percep més la seva vigència, en la preocupació per qui ets tu més enllà de com et veuen. ¿Sota les mil màscares amb les quals et relaciones amb el teu entorn, hi ha alguna cosa que quedi quan te les vols treure totes?”, planteja Utzet. El paral·lelisme que es pot fer amb les xarxes socials com Instagram i Facebook és evident. “L’obra diu que has de triar: o vius o et veus viure, perquè si et veus viure, no vius”, explica Utzet. Un dels personatges fins i tot està obsessionat amb la seva imatge. “Si et fas una selfie, et desconnectes un moment de la vida per capturar-la”, reflexiona el director.

Vitangelo Moscarda és un personatge extrem. És fill d’un usurer que viu de rendes i de l’herència paterna. És un home que no necessita ni anar al banc: es passa el dia al cafè, socialitzant-se, passejant i vagarejant. Serà un cop dur descobrir que la seva parella el té per un pobre home i que la resta del poble l’odia perquè, senzillament, el veuen com el fill de l’usurer. “És un procés de demolició, però no és ni fatalista ni heroic. Ell va lluitant contra totes les imatges que tenen d’ell... i al final es queda sense res. Surt de la societat. Perquè el que ens fa patir és el que ens fa humans, que és viure en societat”, reflexiona Utzet.

L’home primer intentarà complaure els altres per agradar-los, però després hi renunciarà. “El trasbalsa molt la mirada dels altres. I s’adona que l’única manera de no ser jutjat és no ser vist. Llavors es converteix en un asceta, dona totes les seves propietats a l’Església, se’n va a un hospici i viu com si fos un arbre”, explica el director. Encara que ho sembli, no és una faula moral. Mostra la crisi d’identitat i destrucció total d’una persona; que alhora és el seu alliberament. “La dialèctica és deixar de ser humà i tornar a la natura o viure a la ciutat, en un entorn civilitzat però que et fa patir”, explica el director.

Com més es desemmascara el personatge, més màscares s’han de posar els dos actors. Com feia en el seu últim muntatge, Sopa de pollastre amb ordi, Utzet canvia els codis de representació sobre la marxa per “renovar les expectatives constantment” a l’espectador. “Hi ha transvestisme i esbojarrament”, afegeix. A la primera part Aubert fa d’esposa, amic, pare, bisbe, banquer, gosset i tot el reguitzell de personatges secundaris, i totes les mutacions es fan a la vista com un joc fregolista. A la segona part, es gira la truita. “Així canvia el punt de vista sobre un mateix. I com que ens interessa la peripècia interior de l’home, ens centrem en el que li passa per dins del cap i no tant en el context històric”, explica Utzet. Fins i tot el públic canviarà de costat de la platea. Hi ha profunditat i lucidesa filosòfica des d’un vehicle còmic”, assegura Ferran Utzet.

+ info
Laura Serra
www.ara.cat

‘4D Òptic’, com veure dues obres de teatre a la vegada

El Teatre Biblioteca de Catalunya reestrena aquesta obra d’èxit

El 2003 el Festival Temporada Alta va estrenar l’obra 4D Òptic, una producció de la Sala Backett. Des de llavors ha anat passant de companyia en companyia, fins a arribar a l’Argentina, on ha tingut un gran èxit. Ara torna a casa nostra amb Javier Daulte, el creador de l’obra, en la direcció. A 4D Òptic un grup de científics, dedicats a assajar protocols òptics d’alt refinament tecnològic, descobreix per accident una porta que duu a la quarta dimensió, una altra realitat en què una subtrama ens presenta una diva de la cançó que ha d’oferir un recital exclusiu en un castell al peu dels Alps i un grup de delinqüents contractats per una discogràfica per assassinar-la. Tot i que semblen històries totalment diferents, tenen més punts en comú del que ens pensem. L’autor de l’obra la defineix com la resposta a la pregunta: “És possible que un espectador vegi dues obres de teatre al mateix temps i no se n'adoni?”.

4D Òptic es podrà veure del 28 de novembre al 13 de gener al Teatre Biblioteca de Catalunya, de dimecres a diumenge. Va ser nominada als Premis Max 2005, es va endur el Premi Butaca 2004 al millor espectacle de petit format i el Premi Butaca 2004 al millor actor de repartiment (Jordi Rico). Rico hi tornarà a ser, així com Carme Poll, Nora Navas, Antònia Jaume, Sandra Monclús, Nuria Legarda, Albert Triola i David Vert.

+ info – publicat per

28 novembre 2018 al 13 gener 2019

Teatre Biblioteca de Catalunya

Informació

De 18 a 28 euros

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/4d-optic-teatre-biblioteca-catalunya

La 'Ilíada' d'Homer convertida en un monòleg

La interpreta Eduard Farelo dirigit per Juan Carlos Martel al Teatre Biblioteca de Catalunya.

La Ilíada, poema èpic que data del segle VIII aC i que s'atribueix a Homer, és una de les obres essencials de la Grècia clàssica. S'hi explica la història de part de la Guerra de Troia, en concret els 51 dies del setge a la ciutat de Troia per part de les tropes aquees. Agamèmnon, comandant de les tropes, va a la recerca d'Hèlena, esposa del seu germà Meneleu que ha estat raptada pel fill del rei de Troia. L'actor Eduard Farelo s'enfronta en solitari al repte de fer arribar a l'espectador l'èpica i la passió del text d'Homer. Ho fa a partir d'una versió signada per Lisa Peterson i Denis O'Hare, titulada Una Ilíada, i amb direcció de Juan Carlos Martel.

El monòleg és una coproducció de La Perla 29 i Temporada Alta amb traducció al català de Neus Bonilla. Estarà a la cartellera a partir del 18 d'octubre i fins al 4 de novembre al Teatre Biblioteca de Catalunya. A més a més de Farelo també hi intervé el músic Juan Pablo Balcázar. Una Ilíada, història sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos, i que, tot i els segles que han transcorregut des que les paraules d'Homer varen ser escrites, ens pot ajudar a entendre molts comportaments i successos d'avui en dia.

+  info – publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/iliada-eduard-farelo-laperla29

Javier Daulte, Martin McDonagh, Pirandello i J.B. Priestley, a la temporada de la Biblioteca de Catalunya

Julio Manrique, Sergi Belbel, Ferran Utzet i Daulte dirigiran els grans muntatges

Oriol Broggi ha presentat aquest dimecres la temporada 2018-19 de la companyia La Perla 29 a la sala de la Biblioteca de Catalunya. "La Perla es va fent gran", ha dit el director per avançar una temporada que inclou cinc títols dins la sala, a part de projectes a fora, com la nova reposició nadalenca d''El Petit Príncep', les gires dels èxits de les últimes temporades, 'Sopa de pollastre amb ordi' i 'Bodas de sangre', i el projecte infantil de La Perla Petita.

El primer espectacle és d'una companyia convidada, 'Una Ilíada', que s'estrena aquest cap de setmana al Festival Temporada Alta i farà temporada a la Biblioteca de Catalunya el 18 d'octubre, després del pròleg que ha suposat una nova reposició de 'Bodas de sangre'. Eduard Farelo es l'impulsor d'aquesta adaptació contemporània de Lisa Peerson i Denis O'Hare que dirigeix Juan Carlos Martel. "Ens vam enamorar del text, que parla del còlera, de com de vegades ens pot semblar una bona manera de desllorigar les coses quan la violència mai és la solució de res", diu l'actor, únic protagonista d'aquest muntatge, que "en un 60% és el vers de la 'Ilíada' i l'altre 40% és un joc amb l'espectador".

La sala també acollirà del 8 al 10 de novembre el cicle de filosofia 'Escenes de filosofia i teatre'. Josep Ramoneda reflexiona que "la paraula" és el que tenen en comú teatre i filosofia: "Encarem dues maneres d'utilitzar la paraula perquè siguin fèrtils. El teatre aporta a la filosofia el fet de convertir el pensament en encarnació". "També hi ha una reflexió sobre el nostre ofici i un creixement seriós i fort", diu Oriol Broggi. El tema d'aquest any és el silenci, "que és una forma de paraula". Màrcia Cisteró obrirà el cicle amb un monòleg de Claudio Magris.

La Perla recupera a finals de novembre '4D òptic', un text que va marcar època i va suposar la irrupció de l'autor argentí a l'escena catalana, Javier Daulte. La proposta sorgeix dels actors que van protagonitzar l'espectacle al Teatre Lliure i la Sala Beckett, la majoria dels quals llavors eren desconeguts, i, tot i així, van tenir un gran ressò popular. Van trencar esquemes. Quinze anys després, són noms tan populars com Nora Navas, Albert Triola, David Verd i Sandra Monclús, que seran dirigits pel mateix Daulte. "Quan vam fer el text volíem ser argentins. Ara ja no ho voldrem. Amb més experiència, hem redescobert moltes coses del text", diu Nora Navas, recordant que l'argument anava d'uns científics que poden entrar a la quarta dimensió.

Una de les grans apostes d'aquest any és 'La reina de bellesa de Leenane', de Martin McDonagh, que dirigirà Julio Manrique a partir del febrer, que debutarà com a director en una sala en què ha actuat tantes vegades. "La tria té a veure amb un mecanisme de nostàlgia. Remenant llibres em va aparèixer aquest títol que vaig veure a La Villarroel. Vaig flipar amb el primer text d'un autor irlandès que em va semblar inclassificable, que barrejava gèneres, tons, humor negre, emocions, lirisme. Amb aquesta fascinació per l'obra, que és entre un drama rural i una pel·lícula de Tarantino, vaig anar a veure el Broggi. És una obra de perdedors que l'autor dota d'una gran dignitat perquè no paren de lluitar", explica el director. Comptarà amb Marta Marco, Marissa Josa, Ernest Villegas i Enric Auquer.

A més d'autors irlandesos, La Perla continua apostant per clàssics italians. Ferran Utzet dirigirà a l'abril 'Un, ningú i cent mil', un dels últims textos de Luigi Pirandello, en què explica "un viatge del protagonista cap a saber qui és ell". Utzet ha convertit el monòleg en un text per a "dos mestres de la comèdia", Marc Rodríguez i Laura Aubert, que es multiplica en tots els personatges amb qui es creua el protagonista.

Una altra de les propostes de pes tancarà temporada, 'Això ja ho he viscut', de J.B. Priestley, dirigit per Sergi Belbel, amb un trio teatral que ha treballat sovint junt com és Sílvia Bel, Míriam Alemany i Carles Martínez, als quals s'afegeix Lluís Soler, Jordi Banacolocha i Roc Esquius. L'obra parla del 'déjà-vu'. Conjuga temes filosòfics i polítics, però la manera d'exposar-ho és molt per al gran públic, el sap inquietar", diu Belbel. L'obra és inèdita a Catalunya i se situa en un hotelet del camp als anys 30.

Publicat per

Laura Serra

Oriol Broggi, director de La Perla

https://www.ara.cat/cultura/McDonagh-Pirandello-JBPriestley-Biblioteca-Catalunya_0_2103989723.html

Lorca ressona a la Biblioteca de Catalunya

Torna 'Bodas de sangre', amb direcció d'Oriol Broggi i un repartiment de luxe.

La Biblioteca de Catalunya comença la temporada tal com va acabar l'anterior, apostant a cavall guanyador. Bodas de sangre ocuparà l'espai del 6 al 30 de setembre, un dels títols més coneguts de Federico García Lorca i que Oriol Broggi porta a l'escenari com un gran poema ple de ritme i musicalitat. Si a l'edició del Grec Festival del 2017 us vàreu quedar sense entrades, i si tampoc vau ser a temps d'anar-la a veure els passats mesos de juny i juliol, Laperla29 us en dona ara una tercera oportunitat.

Poques novetats s'esperen d'una obra que funciona com un rellotge i amb un repartiment d'alta volada. Es posen a la pell dels personatges traçats pel dramaturg i poeta granadí Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura i Montse Vellvehí. També cal esmentar, per l'espectacularitat afegida que dona a l'espectacle, la presència d'un cavall de carn i ossos, així com la música en directe composta per Joan Garriga i que interpreta en companyia de Marià Roch i Marc Serra. Són dues hores de tensió i passió amb el millor Lorca, un text que s'ambienta en el paisatge andalús i que tracta els grans temes vitals, com l'amor i les seves derivades i la mort.

+ info

Del 6 al 30 de setembre

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/bodas-sangre-biblioteca-catalunya-setembre-2018

'Bodas de Sangre' amb direcció d'Oriol Broggi torna a la Biblioteca de Catalunya

L'obra teatral 'Bodas de Sangre', de Federico García Lorca i amb direcció d'Oriol Broggi, tornarà el 20 de juny i fins al 28 de juliol a la Biblioteca de Catalunya, ha informat la companyia La Perla 29 en un comunicat.

L'obra va aconseguir esgotar localitats l'estiu passat i en una segona temporada al setembre, posteriorment va fer una gira per Catalunya i va estar en el Festival Canàries Arts Escèniques i el Festival Printemps des Comédiens de Montpeller (França).

"Arribem de nou a casa, al nostre teatre, amb vosaltres, el nostre públic", ha destacat la companyia, que ja té les entrades a la venda i les funcions de les primeres setmanes esgotades.

Publicat per

https://www.aldia.cat/gent/noticia-bodas-sangre-amb-direccio-doriol-broggi-torna-biblioteca-catalunya-20180613144002.html

'L'Hostalera' torna "renovada" al Teatre de la Biblioteca de Catalunya amb nous actors

Ernest Villegas, Oriol Guinart, Jordi Llovet i Pau Vinyals formen l'elenc d'actors

El muntatge 'L'Hostalera' del dramaturg italià Carlo Goldoni torna al Teatre Biblioteca de Catalunya de Barcelona dimarts vinent amb una producció de La Perla 29 "renovada", en la qual incorpora nous actors masculins i s'empodera el paper de la protagonista, interpretada per Laura Aubert, ha explicat el director, Pau Carrió, en roda de premsa.

L'obra, que estarà en cartell fins el 14 de gener, compta amb un ampli repertori d'actors catalans encapçalat per Laura Aubert, Júlia Barceló i Alba Pujol, a qui aquesta temporada se sumen Ernest Villegas, Oriol Guinart, Jordi Llovet i Pau Vinyals per despertar noves passions i enredos a l'Hostal Mirandolina.

Carrió i La Perla 29, amb dues nominacions als premis Butaca 2017 que es lliuraran el 27 de novembre, tornen amb una 'L'Hostalera' "arriscada i especial" de la temporada passada, en la qual van construir un hostal de debò, on els actors eren els cambrers i el públic els hostes, a més de comptar amb música dels anys 60 en directe.

El director ha explicat que hi haurà una fila més de taules, amb un total de 233 comensals, donada la demanda de la passada temporada de "l'obra dels macarrons", en la qual els que ja sabien que tindrien un plat a la taula es portaven el formatge ratllat o la pasta sense gluten.

A més, per a Carrió l'obra recupera la relació amb la platea, ja que gent del públic replica als actors i es crea certa llibertat en un ambient de "comunitat".

LLUITA ENTRE HOMES I DONES

Mirandolina porta l'hostal que va heretar del seu pare, en el qual els clients que arriben, especialment els homes, acaben rendits als seus peus i passant en l'hostal molt més temps del que esperaven, fins que arriba un home que no vol saber res de Mirandolina.

A partir d'aquí, arrenca una lluita entre homes tocats per la passió, l'amor i el joc de la seducció, i Mirandolina presenta a l'espectador una batalla entre homes i dones, "una esgrima dialèctica" que ja es veu des de l'inici de l'obra, ha explicat Carrió.

EMPODERAMENT DE L'HOSTALERA

Aubert ha aclarit que en aquesta temporada la intenció que proclama inicialment Marandolina es compleix una mica més, ja que empodera el personatge gràcies al procés de maduresa que ha sofert el guió entre ambdues temporades, "que ha permès comprendre més les personalitats".

Júlia Barceló interpreta Hortensia i Alba Pujol, Dejanira, dues actrius que busquen desesperadament diners i que es fan passar per qui no són, sumant-se a l'argument d'una forma divertida i "confonent encara més els homes", ha explicat Barceló.

ERNEST VILLEGAS ENCARNA RIPAFRATTA

Per la seva banda l'actor Ernest Villegas s'incorpora a la companyia per interpretar rl Senyor Marcello Ripafratta i afrontar el paper d'un misogin que deixa veure la lluita de poder que planteja Goldoni, a més de posar de manifest les febleses dels homes.

Per a la companyia la reposició de personatges és positiva perquè permet madurar més el text; aquesta temporada Pau Vinyals interpretarà Fabrizio i tocarà el saxofon, Jordi Llovet farà de Marquès de la Flor d'Albarrasí i Oriol Guinart encarnarà al Senyor Albafiorita.

El públic podrà veure l'obra els dies de Sant Esteve i l'un de gener en un ambient festiu i, després de fer temporada a Barcelona, la companyia farà gira per Manacor (Mallorca).

Publicat per

https://www.aldia.cat/gent/noticia-lhostalera-torna-renovada-teatre-biblioteca-catalunya-amb-nous-actors-20171122144414.html

'Un obús al cor', intens monòleg de Wajdi Mouawad a la Biblioteca de Catalunya

El protagonitza Ernest Villegas i està dirigit per Oriol Broggi i Ferran Utzet.

Després de descobrir la paraula del dramaturg canadenc d'origen libanès Wajdi Mouawad amb obres com Incendis i Cels, la productora La Perla 29 torna a apostar per aquest autor en el seu nou muntatge, i la peça triada és Un obús al cor, monòleg que afronta l'actor Ernest Villegas. De nou Oriol Broggi empeny el projecte des de la direcció, en aquest cas al costat de Ferran Utzet. L'espectacle, que es va estrenar al festival Temporada Alta de Salt l'any passat i que també el 2016 va representar-se al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, aterra ara una altra vegada entre les parets de l'antic Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, on romandrà fins al 22 d'octubre.

Es tracta d'un monòleg cru i intens. El protagonista, davant la notícia imminent de la mort de la seva mare, emprèn un viatge en el temps i en l'espai per fer un repàs de la seva existència i de l'odissea familiar. El text recull els diversos referents temàtics de Mouwad, que amb 9 anys va haver de fugir amb la seva família del Líban a causa de la guerra civil.

Un obús al cor forma part, junt amb Incendis, Cels, Litoral i Boscos, de la tetralogia La sang de les promeses. L'exili, els efectes de les guerres o les conductes humanes que no aprenen dels seus errors són constants temàtiques d'aquests textos, com observaran tots els que vagin a veure el monòleg interpretat per Villegas.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/obus-cor-biblioteca-catalunya-2017

'Bodas de sangre' de Oriol Broggi prorroga en septiembre

Las nuevas entradas ya están a la venta, tras haber agotado las sesiones de junio y julio

El éxito del montaje ‘Bodas de sangre’ de Federico García Lorca, dirigido por Oriol Broggi en la Biblioteca de Catalunya ha hecho que la compañía La Perla 29 se haya planteado ampliar sus funciones para el próximo mes de julio, los sábados 1 y 22 de julio a las 17,30 horas y que el montaje que tan buena recepción de crítica y público ha tenido (con todas las entradas agotadas hasta el momento para los meses de junio y julio) regrese desde el 6 de septiembre hasta el 20 de septiembre. Las entradas para las nuevas sesiones ya están a la venta.

Clara Segura y Nora Navas están al frente de un montaje en que también se sitúan Ivan Benet, Pau Roca, Montse Vellvehí y Anna Castells repartiéndose todos los papeles. Uno de los atractivos del espectáculo es la banda sonora original interpretada en directo por Joan Garriga (su creador),  Marià Roch y Marc Serra.

Publicat per

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/bodas-de-sangre-prorroga-6119826

'Bodas de sangre', clàssic de Lorca a la Biblioteca de Catalunya

Clara Segura encapçala un repartiment de luxe dirigit per Oriol Broggi.

És un dels títols més coneguts del teatre lorquià, i aquest estiu es podrà veure a l'escenari de la Biblioteca de Catalunya gràcies a la producció de La Perla 29 en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona, una producció mimada i que vol estar a l'altura d'aquest text clàssic. Amb direcció d'Oriol Broggi, i un repartiment format per Clara Segura, Nora Navas, Ivan Benet, Anna Castells, Pau Roca i Montse Vellvehí, les Bodas de sangre que es representaran entre el 14 de juny i el 28 de juliol al teatre del número 56 del carrer de l'Hospital prometen aire andalús, ritme i musicalitat. Parlant de música, Joan Garriga (Dusminguet, La Troba Kung-Fú) ha compost una banda sonora per a l'ocasió, i la interpreta a l'escenari al costat de Marià Roch i Marc Serra.

Escrita per Federico García Lorca l'any 1931 i estrenada el 1933, Bodas de sangre és una tragèdia en vers i prosa que parla dels grans temes, la vida, la mort i l'amor, i ho fa a partir de costums, tradicions i simbolisme. Cavalls, ganivets i llunes són símbols presents en el teatre de Lorca i també en aquest drama en què la gelosia i els fantasmes del passat juguen el seu paper. Potser l'amor serà l'únic que podrà vèncer la tragèdia anunciada.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/bodas-sangre-biblioteca-catalunya

“Les tragèdies de Mouawad et porten a donar-ho tot dalt de l’escenari”

La mataronina Clara de Ramon encara el repte més gran de la seva carrera com a protagonista de ‘Boscos’, de La Perla 29, a la Biblioteca de Catalunya

UNA HABITUAL DELS GRANS ESCENARIS

Clara de Ramon sap perfectament el que és trepitjar grans escenaris i enfrontar-se a textos d’autors mítics. Se l’ha pogut veure a la Sala Gran del TNC en muntatges com ‘Agost’ de Sergi Belbel o ‘Els nostres tigres beuen llet’, d’Albert Espinosa, o en el repartiment d’obres com’Hamlet’, a la sala Àtrium. També se l’ha pogut veure a televisió en sèries com ‘Kubala, Moreno i Manchón’ (TV3) i a pel·lícules com ‘Blog’ (Elena Trapé) o Mi dieta mediterránea (Joaquim Oristrell). A ‘Boscos’ interpreta el paper de Loup, una jove, capbussant-se en la història de les dones de la seva família, s’endinsarà en el cor negre dels darrers dos segles a Europa.

La jove actriu mataronina Clara de Ramon segueix fent passos de gegant en la seva trajectòria. Ja és una habitual dels grans escenaris catalans, però ara afronta el que ella mateixa reconeix com un dels seus reptes més grans. És una de les actrius de ‘Boscos’, cridada a ser la gran obra de la primavera a la capital catalana. La Perla 29, amb Oriol Broggi al capdavant, tanca així la tetralogia de Wajdi Mouawad, que també inclou l’aplaudidíssima ‘Incendis’. Mouawad planteja una nova reflexió poètica a l’entorn de la guerra i la destrucció, amb la història europea com a eix central, a través de les vivències de set generacions de dones. Una obra monumental de gairebé quatre hores que ja s’ha estrenat a la Biblioteca de Catalunya.

Vau estrenar el passat 29 de març. Com estan sent les primeres funcions?

Són gairebé quatre hores dalt de l’escenari realment esgotadores, perquè a més de xerrar i de tot el treball físic, hi ha quelcom en l’obra que la fa molt intensa emocionalment, i que et deixen rebentat.

Què fa que Mouawad sigui tan intens, tant per a l’espectador com per als actors i actrius?

Mouawad fa tragèdies contemporànies, i la tragèdia et porta a grans coses: al cor de l’essència humana, al dolor... Això fa que com a actors ho haguem de posar tot, entregar-nos totalment a les paraules i a les escenes. L’obra és monumental, hi ha moltíssimes històries, són set generacions de dones i a totes els passen coses molt fortes. Això et desgasta!

"Mouawad fa tragèdies contemporànies, i la tragèdia et porta a grans coses: al cor de l’essència humana, al dolor..."

És el repte escènic més fort que has hagut d’afrontar fins ara?

Crec que és el més gros que fet fins ara, sí. Gran part de les quatre hores estic en escena, el meu personatge és el que va lligant les històries de les set generacions de dones i descobrint-les a l’espectador, així que em toca tirar d’un carro molt gran. Ha implicat molt de treball, moltes hores d’assaig des que ens hi vam posar a principis de gener.

Els espectadors d’Incendis ja saben que les obres de Mouawad, de la mà de La Perla 29, són tan arriscades com complexes.

Incendis era una història complicada i molt intensa, però ‘Boscos’ és encara un pas més endavant, una obra més complexa, amb moltes més personatges, que barreja èpoques i generacions diferents. De fet quan en llegeixes el text, per si sol, és força difícil d’entendre. Per tant era una aposta molt forta i arriscada per part de la companyia i de l’Oriol Broggi. Vam treballar molt i, pas a pas, vam descobrir que teníem codis per explicar-la en escena. Avui, qui la veu l’entén perfectament.

"Incendis era una història complicada i molt intensa, però ‘Boscos’ és encara un pas més endavant, una obra més complexa"

És la teva primera experiència a les ordres d’Oriol Broggi. Com és treballar amb ell?

Havia treballat abans amb produccions de La Perla 29 com ara Caïm i Abel o a la gira de tardor de Dansa d’agost, però amb l’Oriol no hi havia treballat mai. M’ha sorprès molt per l’entrega total que té, per com estima el que fa i com de bé cuida els actors. Hem treballat molt bé i ens hem entès.

 BIT7579

Mouawad, Broggi... Noms que fan molt de respecte.

La veritat és que hi anava una mica espantada. Mouawad et porta directament a ‘Incendis’, amb Julio Manrique i Clara Segura al capdavant. Això t’imposa molt d’entrada, però la veritat és que estic contentíssima de poder formar part d’aquesta obra i de tota la tetralogia, que ha tingut tant de pes al teatre barceloní. És molt bo que a nivell escènic s’aposti per aquesta mena de muntatges, que no són pas textos fàcils. Són molt bonics, sí, tot el que diem és preciós, però no és una comedieta d’una hora i mitja. Per això estem molt  satisfets que el públic estigui responent tan bé.

L’escenari també és únic, la Biblioteca de Catalunya. Què té d’especial?

Com a públic sempre m’havia cridat l’atenció, i ja hi vaig debutar amb ‘Caïm i Abel’ l’estiu passat. Té una màgia molt especial, només en entrar-hi ja tens la sensació de ser a un emplaçament històric. És tota una sort que La Perla 29 sigui l’encarregada de gestionar aquest espai, perquè ajuda a donar als seus espectacles un to molt artesanal. El propi Oriol Broggi arribava cada dia a les 9 del matí i es posava a pintar i a clavar claus! I no marxava fins a mitjanit quan acabàvem els assajos. Tots dinen allà en una mateixa taula...

"Broggi m’ha sorprès molt per l’entrega total que té, per com estima el que fa i com de bé cuida els actors"

La Perla 29 és una companyia diferent, per tant.

Hi ha un ambient molt familiar, molt de companyia artesana que s’estima el que fa, amb un tracte molt humà per a tothom, i tots els integrants es bolquen en el que passa als escenaris, que al final és el més important. A vegades a les grans institucions del país acabes pensant que s’interessen ben poc pel que passa dalt de la tarima, quan és l’únic motiu que ens hauria d’empènyer a fer el que fem.

Publicat per

Clara de Ramon, en una escena de 'Boscos'. Foto: La Perla 29

Vern Bueno Casas

http://www.capgros.com/cultura/arts-esceniques/les-tragedies-de-mouawad-et-porten-a-donar-ho-tot-dalt-de-l-escenari_708873_102.html

Oriol Broggi torna amb 'Boscos' al món de Mouawad

El director de La Perla 29 estrena aquesta ambiciosa epopeia, última entrega de la tetralogia que l'autor libanès va iniciar amb 'Incendis'

Oriol Broggi torna al món de l’autor libanès Wajdi Mouawad (Deir el Qamar, 1968) amb Boscos, que avui s’estrena al teatre de La Perla 29, al singular recinte gòtic de la Biblioteca de Catalunya. L’obra completa a Barcelona la tetralogia de Mouawad iniciada per Broggi amb l’aclamada Incendis, a la qual van seguir Litoral i Cels. A excepció de Litoral, que va dirigir Raimon Molins, Broggi s’ha encarregat de portar a escena totes les peces de la tetralogia La sang de les primeses, una obra immensa que acaba de publicar en català Edicions del Periscopi.

inRead invented by Teads

En el pròleg, Broggi recorda l’impacte que li va causar l’escriptura de Mouawad, autor d’històries que atrapen el lector des del primer moment i el commocionen. «Són gairebé mites contemporanis que van més enllà, que toquen els fonaments i et porten al món universal, a pensar en la condició humana, en el mal, el bé, el dolor, la por, l’amor».

GAIREBÉ QUATRE HORES

Amb gairebé quatre hores de durada, Boscos és una intensa odissea que recorre tot el segle XX a partir de la història de set generacions de dones. Tot comença quan Loup (Clara de Ramon), una noia de 16 anys del segle XXI, comença a bussejar en la història de la seva família després de la mort de la seva mare. En aquest viatge al passat l’acompanya Douglas Dupontel (Ramon Vila), un paleontòleg. Junts s’endinsaran en una commovedora història on devastadors conflictes familiars es barregen amb les guerres mundials que van castigar l’Europa del segle passat.

La identitat, l’amistat, el perdó, la família, l’abandonament, la tolerància i la reconciliació són alguns dels grans temes d’aquesta epopeia, plena de tragèdia però també d’amor. «En l’obra hi ha drama i dolor, però també un missatge esperançador», destaca Cristina Genebat, traductora de Boscos al català i també intèrpret de diversos personatges en la peça. «Mouawad furga en la naturalesa humana. Assajar la seva obra et porta al límit de l’amor i l’odi, de la devastació fins a renéixer amb la sensació d’haver après alguna cosa», afirma Genebat.

Ella forma part de l’ampli repartiment, en què també figuren Marcia Cisteró, Marissa Josa, Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano i Sergi Torrecilla. Està previst que el muntatge estigui en cartell fins al 14 de maig.

DE LES ARDENES AL CANADÀ

Bona part de l’acció transcorre al bosc de les Ardenes, a prop d’Estrasburg, zona que la companyia va visitar per ambientar-se en un dels paisatges recurrents de Boscos. Com passa en altres obres de Mouawad, en aquesta peça dominen els salts en l’espai i el temps. L’obra comprèn des de 1871, poc abans de la guerra francoalemanya, fins al 2006.

«Mouawad retrata tot el segle XX, començant una mica abans, per mostrar la base de la construcció del món occidental, en una història on s’uneixen dolor i amor i que acaba parlant de la importància de l’amistat», assenyala Broggi. «És una obra llarga i complicada de dirigir, molt ambiciosa». El treball amb els actors ha sigut d’una enorme intensitat. «Amb aquesta obra han d’anar al límit i estar lleugerament incòmodes. També com a director he hagut de sortir de la meva zona de confort i arriscar més», afegeix.

«El repte està a ser transmissor del missatge sense que la interpretació del personatge dilueixi les seves paraules», apunta Xavi Ricart. «No es tracta de fer pornografia emocional. Mouawad és més com el teatre de Brecht: les paraules han d’arribar amb la màxima puresa a l’espectador perquè el remoguin per dins».

Els personatges femenins tenen molt protagonisme en les obres de l’autor libanès, convençut defensor que la igualtat de gèneres contribuiria a un món millor. «Mouawad sap comprendre les dones i escriu per a elles grans personatges, que és una cosa poc habitual», subratlla Genebat.

Publicat per

Marta Cervera

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/oriol-broggi-mouawad-boscos-5932352

La Perla 29 aborda ahora la sobrecogedora y monumental "Boscos" de Mouawad

La compañía La Perla 29, después de los éxitos de obras como "Cels" o "Incendis", volverá a abordar una pieza del dramaturgo Wajadi Mouawad, la sobrecogedora y monumental "Boscos", que recorre tres siglos de la historia de Europa y ocho generaciones, según ha explicado hoy su director, Oriol Broggi.

Entre el 29 de marzo y el 14 de mayo, el alargado escenario del Teatre Biblioteca de Catalunya acogerá esta compleja historia, de casi cuatro horas de duración, la mayor producción de la compañía en los últimos años, con once actores en escena, encabezados por la joven Clara de Ramon, y con otros intérpretes como Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Ramon Vila o Xavi Ricart.

Lienzo sobre la historia de Europa desde el año 1871 y hasta 2006, incidiendo en las dos guerras mundiales o en la caída del muro de Berlín en 1989, la obra, como otras de Mouawad, tiene que ver con la familia, la búsqueda de la identidad o el dolor.

La acción se inicia en 2006, cuando la joven Loup (Lobo), de apenas 16 años, quiere ahondar en sus orígenes, después de morir su madre, lo que la conducirá al fondo de un abismo, puesto que allí "encontrará la memoria de su sangre: una secuencia dolorosa de amores imposibles, que va de Odette a Hélène, y a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce y, finalmente, a Aimée, su progenitora".

Broggi ha aseverado que el autor canadiense de origen libanés "mezcla continuamente ciencia y matemática, lenguaje con poesía. Hay momentos en los que te pierdes y esto sirve para que no se pueda definir nada, simplificar nada. No se puede hacer la obra en un tuit", ha advertido.

La acción va hacia adelante y hacia atrás, con la guerra franco-alemana, la Primera y la Segunda Guerra Mundial, la caída del muro de Berlín y con escenarios como los bosques de las Ardenas, lugar al que los actores incluso viajaron por el peso que tienen en el texto.

El director no ha escondido que hay amor y dolor y que Mouawad vuelve a apuntar que la solución a muchos de los problemas políticos y sociales pasan "por el amor ligado a la amistad".

A su juicio, siempre consigue "sobrecogerte de una forma muy grande, tanto con las palabras como con la acción teatral".

"Durante los intensos ensayos que hemos hecho yo les decía a los actores que teníamos que ir hacia este dolor, a esta pena tan grande que hay en el texto, aunque sea muy bonita de tener", ha apuntado.

Oriol Broggi ha llegado a afirmar que le hubiera encantado "haber nacido y haber escrito una obra así, la obra maestra de Mouawad", que creó después de "Litoral".

Para Cristina Genebat, que también es la traductora de la obra, el escritor libanés realiza con la pieza un homenaje a las mujeres. "Creo que a Mouawad le gustan, las quiere y las sabe comprender, dando a entender que si la igualdad de género fuera un hecho no habría muchos de los conflictos que hay".

Clara de Ramon ha reconocido que nunca había interpretado "algo tan grande, una historia que nos pasa por encima a los actores y que llega de una manera muy fuerte al público". En su opinión, en este texto "las palabras son verdades aplastantes que cuando las dices te emocionan".

El elenco de actores se completa con Marissa Josa, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano y Sergi Torrecilla.

Coincidiendo con el estreno, Edicions del Periscopi ha publicado "La sang de les promeses", en el que incluye las obras "Litoral", "Incendis", "Boscos" y "Cels", confiando en que los lectores volverán a apostar por Wajdi Mouawad como hicieron con "Ànima", que se ha convertido en el libro que mejor ha vendido esta joven editorial, comandada por Aniol Rafel.

Publicat per

http://www.lavanguardia.com/vida/20170321/421069611192/la-perla-29-aborda-ahora-la-sobrecogedora-y-monumental-boscos-de-mouawad.html

'Boscos', la cirereta a la tetralogia de Wajdi Mouawad

Dirigida per Oriol Broggi, s'estrena el 29 de març a la Biblioteca de Catalunya, on estarà fins al 14 de maig.

Un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. Així es presenta des de La Perla 29 Boscos, la quarta de les obres de l'autor libanocanadenc Wajdi Mouawad que en pocs anys han pres cos a Barcelona, després d'Incendis (2012), Cels (2014) i Un obús al cor (2016). Totes elles formen part de la tetralogia La sang de les promeses, i per tant l'espectacle que es podrà veure a la Biblioteca de Catalunya entre el 29 de març i el 14 de maig és la culminació d'un llarg projecte, que ha comptat amb alguns noms propis. És el cas de la traductora dels textos al català, Cristina Genebat –de tots menys el d'Un obús al cor–, o del director Oriol Broggi, que un cop més pren les regnes i porta la batuta d'un repartiment de luxe format, entre altres, per Màrcia Cisteró, Clara de Ramon, Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Carol Rovira, Marc Rius o la mateixa Genebat.

Si hi aneu, seieu còmodament, perquè Boscos té una durada de prop de quatre hores. Més enllà dels adjectius que hem esmentat a l'inici, a l'obra hi veureu una reflexió poètica entorn del mal, de les guerres i la història tan habitualment dramàtica d'Europa, amb les grans guerres del segle XX com a moments centrals. Boscos s'inicia amb els traços de l'arbre genealògic que dibuixa una noia de 16 anys per viatjar dècades enrere i anar als orígens de les esquerdes humanes, íntimes, familiars i històriques.

L'estrena de Boscos coincidirà amb la presentació d'una edició a càrrec de Periscopi de la tetralogia completa de Mouawad.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/boscos-biblioteca-catalunya

Oriol Broggi dirigirá 'Boscos' de Wadji Mouawad en la Biblioteca de Catalunya

El dramaturgo Oriol Broggi dirigirá el montaje 'Boscos', de Wajdi Mouawad, del 29 de marzo al 14 de mayo en el Teatre Biblioteca de Catalunya, con el fin de completar la teatralogía del autor libano-canadiense, ha anunciado la compañía La Perla 29 este lunes en un comnicado.

El dramaturgo Oriol Broggi dirigirá el montaje 'Boscos', de Wajdi Mouawad, del 29 de marzo al 14 de mayo en el Teatre Biblioteca de Catalunya, con el fin de completar la teatralogía del autor libano-canadiense, ha anunciado la compañía La Perla 29 este lunes en un comnicado.

Después de representar las obras de teatro 'Incendis' (2012), 'Cels' (2014) y 'Un obús al cor' (2016), a final de mes será el turno de 'Boscos', último texto que falta por estrenar en Barcelona dentro de su teatralogía 'La sang de les promeses', que publicará la editorial Periscopi con prólogo de Broggi.

'Boscos' empieza con los trazos del árbol genealógico que dibuja una joven de 16 años, remontándose a la Europa del siglo XX y al origen de grietas humanas, íntimas, familiares e históricas

Publicat per

http://www.lavanguardia.com/vida/20170306/42579039707/oriol-broggi-dirigira-boscos-de-wadji-mouawad-en-la-biblioteca-de-catalunya.html

La Perla 29 traslada a Goldoni a la Italia de los años 60 de Fellini

La compañía La Perla 29 traslada "L'Hostalera" de Carlo Goldoni a un restaurante italiano de los años sesenta inspirado en el universo de Fellini e invita a los espectadores a un plato de macarrones en el montaje que se estrena el próximo 18 de enero en el Teatre Biblioteca de Catalunya.

En opinión del director de la obra, Pau Carrió, la Venecia del siglo XVIII en la que Goldoni escribió esta obra tiene puntos de contacto con los años sesenta del siglo XX porque "en ambos ambientes se replantean temas morales".

Goldoni también tiene conexiones con Fellini, según Carrió, porque "se plantean su propio machismo", y con Marcello Mastroianni y "esos personajes enamorados que no saben qué hacer con su propio amor".

Además, tanto a Carrió como al director artístico de La Perla 29, Oriol Broggi, les encanta la estética de la Italia felliniana, por lo que han decidido transformar el Teatre Biblioteca de Catalunya en una 'locanda trattoria' de Florencia, con mesas redonda y manteles a cuadros, en los que se sienta el público, dispuesto a conocer las aventuras amorosas de la dueña del restaurante con sus clientes.

Como si de una 'locanda trattoria' auténtica se tratara, en el entreacto los actores sirven macarrones a todo el público e interpretan en directo canciones italianas.

Durante el resto de la representación también hay música, pero con menos instrumentos, y sobre todo se producen situaciones cómicas y enredos, porque "L'Hostalera" es una comedia que narra las aventuras de la dueña de un hostal y sus muchos pretendientes.

Laura Aubert da vida a la hostelera y David Verdaguer es su antagonista, el excéntrico personaje que la rechaza y que, a diferencia de todos los demás, no quiere saber nada de ella.

Resulta curioso que David Verdaguer, que acaba de finalizar las funciones del musical "Molt soroll per no res", donde interpretaba a un hombre que se resiste a enamorarse, ahora vuelva sobre el mismo tema, pero, según ha señalado el actor, "son personajes muy diferentes" porque en "L'Hostalera" es un tipo muy mental y en la obra de Shakespeare, más vivo.

De la obra que está a punto de estrenar, Verdaguer ha destacado "el momento de los macarrones", que ha definido como "teatro en 3D", ya que "de pronto huele a comida, hay ruido de tenedores y todo toma una nueva dimensión".

Para concluir, Pau Carrió ha señalado que "L'Hostalera' no es feminista, pero muestra el machismo de nuestra sociedad", y rompe estereotipos porque "aquí los románticos son los hombres". EFE

PUBLICAT PER

http://www.lavanguardia.com/vida/20170110/413231836501/la-perla-29-traslada-a-goldoni-a-la-italia-de-los-anos-60-de-fellini.html