30 d’abril 2014

Una proposta àrdua



publicat per
29 abril de 2014
Comas Soler

Amb ‘Insomni’ s’ha acabat el cicle de petit format a Can Gassol

Un espectacle de Xavier Bobés que porta per títol ‘Insomni’ va tancar diumenge a la tarda el cicle “De boca a orella” que aquest trimestre ha mostrat quatre muntatges de petit format, tots molt diferents, a la nau de Can Gassol.

A ‘Insomni’, un producte escènic creat farà uns cinc anys i que ha anat rodant per indrets de tot el món, Bobés hi fa la direcció i la dramatúrgia i l’interpreta en solitari. A partir d’un treball d’experimentació que va iniciar amb el seu equip de col·laboradors l’any 2003, prolonga ara la mateixa línia i s’endinsa encara més en un particular teatre d’objectes.

Ambivalència
Davant del públic disposat en una petita graderia semicircular i gairebé a les fosques, compon un paisatge d’abandonament amb un escampall d’andròmines i d’atuells atrotinats o simplement fets a trossos. Amb aquests elements diu voler trobar l’expressivitat poètica que poden evocar en cada espectador. S’ajuda per aconseguir-ho amb un clima sonor fet de cadències musicals i de remors i patacades, mentre manipula o colpeja amb insistència objectes esgavellats i ferralla diversa i en reforça l’efecte quasi ritual mitjançant projeccions dels mateixos moviments.

En la penombra i dessota les restes penjades d’un vell llit metàl·lic i d’un somier esventrat, reitera gesticulacions convulses escurant un plat amb forats i ple d’òxid o xumant una ampolla buida; i va fent temps fins a completar els cinquanta minuts d’espectacle fent emergir més i més rampoines de les trapes i calaixets que va obrint a la taula on està assegut.


La contundència estètica del panorama i la dinàmica críptica que genera aquest ‘Insomni’ pot arribar a abduir l’espectador, que llavors en sortirà emocionalment compensat. Però també pot ser que no. Aleshores se li farà llarguíssim i el trobarà una autèntica llauna. Diumenge passat a Can Gassol, entre la vintena justa d’assistents, hi va haver de tot.

Etiquetes de comentaris: , , ,


SI QUIERES DULCE NO PIDAS CALAMARES un Micromusical de David Pintó y Marc Sambola



Del 2 de Mayo al 1 de Junio

Viernes y sábados a partir de las 22:45h y domingos a partir de las 19h.
con Elena Tarrats / Mariona Castillo, Marc Pociello y Marc Sambola (guitarra)
Miniteatres Barcelona

Argumento:
Hace un año todo empezó. Hoy han quedado en el parque. ÉL quiere más y ELLA quiere romper. El amor es contradictorio y surrealista. Un juego perverso y divertido.

Descripción:
Si quieres dulce no pidas calamares es una micro comedia musical que nos muestra como el amor puede nacer en cualquier parte: en la oficina, en el Mercadona, en una estación de autobuses, en un bar, en un parque...

Nuestros dos protagonistas están decididos a dar un paso adelante en su relación (él quiere ir a vivir con su pareja y ella quiere bajar del tren; quiere romper) pero el azar, que nos la juega constantemente, les propiciará un encuentro muy especial en el parque.

La estructura de la pieza cuenta con la participación de tres intérpretes (dos actores y un guitarrista) y propone un espacio vacío como punto de partida. Un rincón de un parque céntrico de una ciudad como Madrid donde un músico de calle toca para ganarse unas perrillas.

Hablaremos de amor, pero que nadie se asuste como empieza advirtiendo el músico, lo vamos a hacer con grandes dosis de ironía, humor y mala leche.

Síguenos en:

Etiquetes de comentaris: , , ,


29 d’abril 2014

El teatre amateur es consolida a Pineda



publicat per
http://diarimaresme.com
28 abril de 2014

La programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur ja és a punt. Un total de 52 representacions es podran veure durant el primer cap de setmana de maig als diferents espais escènics de Pineda de Mar. El gimnàs de l’Institut Euclides es presenta enguany com a novetat i obre així les representacions al barri de Poblenou. La resta d’actuacions es repartiran entre les tres sales del Centre Cultural i Recreatiu, l’auditori de Can Comas, la Sala Polivalent de la Biblioteca Serra i Moret i l’antiga biblioteca de Les Mèlies.

En el marc d’aquesta edició de la Mostra, se celebrarà l’assemblea anual de la CIFTA, amb la participació d’una trentena de delegats arribats de punts d’arreu del món. Aquest organisme està format per representants de companyies teatrals que tenen com a factor en comú la utilització d’una de les llengües catalogades com a romàniques. El seu objectiu és promoure l’intercanvi d’opinió i d’informació, a més de coordinar les actuacions internacionals de companyies que té associades. Bèlgica, Canadà, França, Itàlia, Mónaco, Marroc, Espanya, Suissa i Tunísia, són els estats que tenen delegació al CIFTA. Segons l’organització, amb la integració d’aquesta nova activitat, el certamen pren relleu internacional i es consolida com a referent del teatre amateur.

Etiquetes de comentaris:


1º Muestra de la Nueva Dramaturgia Latinoamericana



La Plataforma Teatro Latino BCN presenta L'ADN: 1º Muestra de la Nueva Dramaturgia Latinoamericana, un ciclo de lecturas escenificadas seguidas de un debate con los dramaturgos que tendrá lugar del 23 de abril al 14 de mayo en el Àtic22 del Teatre Tantarantana de Barcelona.

23 de Abril "El trayecto a la felicidad total" de Walmir Pavam - Brasil

30 de Abril "Escurrimiento y Anticoagulantes" de David Gaitán - México

7 de Mayo "El ausente" de Felipe Botero - Colombia


14 de Mayo "Estocolmo" de Pablo Albarello - Argentina

Etiquetes de comentaris: , ,


28 d’abril 2014

‘Into the Woods’: contes cruels dels germans Grimm a París



publicat per
21 abril de 2014
Juan Carlos Olivares

El Châtelet estrena una nova i brillant producció del musical de Sondheim

A pril in Paris, una bona cançó de Vernon Duke i una pel·lícula amb ganxo al servei de Doris Day. Efectivament, és abril i això és París. Ni rastre d’una cúpula de partícules que enterboleixi el blau del cel. La metròpoli s’exhibeix. A l’Hôtel de Ville l’alcaldessa gaditana llueix la seva banda tricolor acabada d’estrenar. Llueix i brilla el pont d’Alexandre III, blanc i daurat. Fins i tot els cambrers del restaurant del Grand Palais es mostren afables, malgrat l’enrenou d’un casament que se celebra discret al reservat. Un d’aquests dies que podrien explicar la fascinació de la cultura popular americana per la capital francesa. El París musical i en tecnicolor d’ Una cara amb àngel ( Funny Face ), Un americà a París, La bella de Moscou o Els senyors prefereixen les rosses. En qualsevol moment podria sonar un tema de Porter o Gershwin.

La relació artística de Stephen Sondheim amb París no és tan estreta, però des de fa quatre anys el Théâtre du Châtelet (imperial pastitx neorenaixentista de la reforma de Haussmann) s’ha entestat a estrenar cada temporada una nova producció del seu repertori. Totes dirigides per Lee Blakeley. A Little Night Music, Sweneey Todd, Sunday in the Park with George i ara Into the Woods. El Châtelet, amb el seu eclecticisme de qualitat. En una mateixa temporada conviuen un My Fair Lady dirigit per Robert Carsen, una reposició d’ Einstein on the Beach, de Philip Glass, i La pietra del paragone, de Rossini. Teatre públic -de pressupost municipal- que es pot permetre tenir al fossat una generosa orquestra impensable en qualsevol sala del West End o de Broadway. Les partitures sonen d’una altra manera, encara que algun purista diria que no millor. Però s’agraeix la magnificència del so quan han passat les primeres notes que acompanyen el freudià I wish, que després pesarà com una llosa sobre els personatges de conte d’Into the Woods.

Explica Sondheim a Look, I Made a Hat, que aquest musical basat en les recopilacions dels germans Grimm va néixer amb l’última frase que un pintor exclama davant el llenç en blanc a Sunday in the Park with George : “Hi ha tantes possibilitats!” I entre aquestes possibilitats, per què no un musical amb l’encant de The Wizard of Oz ; per què no incorporar el fantàstic, les aventures de la Ventafocs, la Caputxeta, Rapunzel, en Jack de les mongetes màgiques, una bruixa, i també un forner i la seva dona que només volen tenir un fill; per què no passar-ho pel sedàs del subconscient col·lectiu de Jung; per què no fer que es relacionin entre si com a La ronda de Schnitzler; per què no fer del bosc un lloc d’iniciació i transformació; per què no fer del primer acte una farsa i del segon un melodrama. Preguntes que Sondheim es va fer amb James Lapine, l’autor del llibret. El resultat de totes aquestes possibilitats es va materialitzar el 1987 en una producció americana ja mítica dirigida pel mateix Lapine.


D’aquesta posada en escena que tenia l’aparença d’un llibre desplegable tridimensional, Blakeley en recupera l’estètica del conte tradicional i algun element que ha quedat en la memòria, com el decorat giratori, també rescatat per la fallida versió de Dagoll Dagom. En canvi, la manipulació dels titelles dels animals amb les tècniques del bunraku japonès -un gran treball de Max Humphries- està inspirat en el muntatge, també molt celebrat, estrenat el 2010 a l’Open Air Festival de Regent’s Park a Londres. Però si d’alguna cosa pot presumir aquesta producció del Châtelet és de la impressionant il·luminació d’Oliver Fenwick. Es deu al seu talent la sorpresa que produeix la primera visió del bosc: infinit, tenebrós, màgic, un lloc en el qual pot passar qualsevol cosa, fascinant o terrible. Només cal afegir-hi un repartiment vocalment incontestable i una direcció musical brillant per sortir del teatre convençut que la cultura popular també pot ser una experiència exquisida.

Etiquetes de comentaris: ,


Teatre escolar: eina educativa



publicat per
20 abril de 2014
Maria Nolla Borrel

Les retallades en l'ensenyament públic i els atacs a l'ús del català instal·len l'escola catalana en una situació complicada, però el professorat no perd l'esperança i aprofita les oportunitats per aconseguir una educació integral i ferma, en català, per al seu alumnat, i no es cansa de demanar, a crits, la defensa de la llengua que li és pròpia. Aprofitant l'arrelament que té el teatre entre la població escolar, cada any s'organitza un festival de teatre infantil i juvenil, en català, arreu de les comarques tarragonines.
Al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell s'ha celebrat el 36è Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès. Ha estat organitzat i gestionat pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès, i hi han participat 666 alumnes –de 3 a 18 anys– que han escenificat 31 obres de temàtica diversa.
Amb la seva interpretació, els joves actors i actrius exterioritzen les emocions i els sentiments a través de l'expressió corporal, milloren l'autoestima i superen les pors, perfeccionen l'expressió oral, reforcen la creativitat i la imaginació, i aprenen que la constància i la perseverança en la feina tenen la seva recompensa. El teatre els mostra múltiples maneres de viure i els permet gaudir del treball en equip mentre persegueixen un objectiu comú, i a nosaltres ens encomanen la seva il·lusió i ens ajuden a somiar en un món on el català hi ha de ser present com a element indispensable de cohesió. I el fet de mostrar el seu treball en un escenari professional de ben segur que els proporciona una experiència inoblidable.

Castellvell del Camp (Baix Camp)

Etiquetes de comentaris:


27 d’abril 2014

Avui s'acaben les representacions de Cançó d'amor i de guerra




Sala Cabanyes
12 euros platea / 10 euros amfiteatre
Organitza: Sala Cabanyes

“Cançó d’amor i de Guerra” a Sala Cabanyes avui a 2/4  de 10 a Sala Cabanyes


Un muntatge espectacular i actual de la sarsuela de sempre dirigit a tots els públics.
“Cançó d’amor i de Guerra” és una història d’amor impossible en una societat tradicional, en l’època d’arribada dels valors ideals de la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
La seva música ha esdevingut un clàssic per la seva qualitat i el seu llibret és un cant al Pirineu i a les terres de la Catalunya francesa: el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Un cant a la nació Catalana.
Una història que ha transcendit i roman present a l’imaginari col•lectiu Català, amb més vigència que mai. La història d’amor entre dos joves que es veu amenaçada pel fill del batlle en un poblet del Vallespir, en plena Revolució Francesa. Per sota de la relació d’amor dels protagonistes flueix una altra història d’amor, la de l’amor per la terra. Els personatges formen part de la terra, estan fets de la mateixa i, en són indissociables. I - interpretant la darrera part del títol de l’obra - és aquesta comunió home - natura que justifica la lluita per defensar-la. No es el que es veu ni al que s’hi diu, sinó precisament el contrari: allò que es respira, que s’intueix.
Amb una posada en escena espectacular com en els grans musicals, aquest sentiment es desprèn magistralment la música de l’obra, arriba subtilment a l’espectador i l’impregna.
Als que ja coneixeu l’obra (o només la música) us proposem tornar a gaudir-la i als qui encara no, tindreu una oportunitat única de descobrir-la.

Informació pràctica
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
Mataró

Cançó d’amor i de guerra
Música de Rafael Martínez i Valls
Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora

Direcció : Toni Grané i Toni Doy
Direcció musical : Sara Pérez i Ruben Bes
Direcció en directe : José Martínez

Dies de representació
30 de març de 2014 a les 18.30 hores
5 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
6 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
12 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
13 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
26 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
27 d’abril de 2014 a les 18.30 hores

Preus
Llotja i Platea 12 €
Amfiteatre 10 €
Consultar descomptes

Reserva de localitats
Els divendres de 18,00 a 21,00 hores al telèfon 618.77.30.13
Dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02

Horari de Taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació i una hora abans de començar la representació

Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política féu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (la “ideal” era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.

Etiquetes de comentaris: , , ,


Festival Grec 2014


+ informació 
http://grec.bcn.cat/programa

Etiquetes de comentaris: ,


26 d’abril 2014

Últimes Representacions de Cançó d'amor i de guerra




Sala Cabanyes
12 euros platea / 10 euros amfiteatre
Organitza: Sala Cabanyes

“Cançó d’amor i de Guerra” a Sala Cabanyes avui a 2/4  de 10 a Sala Cabanyes


Un muntatge espectacular i actual de la sarsuela de sempre dirigit a tots els públics.
“Cançó d’amor i de Guerra” és una història d’amor impossible en una societat tradicional, en l’època d’arribada dels valors ideals de la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
La seva música ha esdevingut un clàssic per la seva qualitat i el seu llibret és un cant al Pirineu i a les terres de la Catalunya francesa: el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Un cant a la nació Catalana.
Una història que ha transcendit i roman present a l’imaginari col•lectiu Català, amb més vigència que mai. La història d’amor entre dos joves que es veu amenaçada pel fill del batlle en un poblet del Vallespir, en plena Revolució Francesa. Per sota de la relació d’amor dels protagonistes flueix una altra història d’amor, la de l’amor per la terra. Els personatges formen part de la terra, estan fets de la mateixa i, en són indissociables. I - interpretant la darrera part del títol de l’obra - és aquesta comunió home - natura que justifica la lluita per defensar-la. No es el que es veu ni al que s’hi diu, sinó precisament el contrari: allò que es respira, que s’intueix.
Amb una posada en escena espectacular com en els grans musicals, aquest sentiment es desprèn magistralment la música de l’obra, arriba subtilment a l’espectador i l’impregna.
Als que ja coneixeu l’obra (o només la música) us proposem tornar a gaudir-la i als qui encara no, tindreu una oportunitat única de descobrir-la.

Informació pràctica
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
Mataró

Cançó d’amor i de guerra
Música de Rafael Martínez i Valls
Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora

Direcció : Toni Grané i Toni Doy
Direcció musical : Sara Pérez i Ruben Bes
Direcció en directe : José Martínez

Dies de representació
30 de març de 2014 a les 18.30 hores
5 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
6 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
12 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
13 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
26 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
27 d’abril de 2014 a les 18.30 hores

Preus
Llotja i Platea 12 €
Amfiteatre 10 €
Consultar descomptes

Reserva de localitats
Els divendres de 18,00 a 21,00 hores al telèfon 618.77.30.13
Dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02

Horari de Taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació i una hora abans de començar la representació

Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política féu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (la “ideal” era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.
Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.


Etiquetes de comentaris: , , ,


Stockmann

26 abril de 2014
21.30 hores

Direcció: Oriol Tarrason
Interprets: Bernat Quintana, Pep Ambròs, Annabel Castan, Mireia Illamola, Arnau Puig.
TEATRE26 d'abril

Stockmann és una adaptació lliure d’ Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen. Un text que carrega contra els plantejaments partidistes i liberals que afirmen que la majoria, en tot govern democràtic, ostenta la veritat. Ibsen ho qüestiona servint-se dialècticament del Dr. Stockmann. Aquest, dolgut davant la misèria moral dels dirigents de la seva ciutat, proposa acabar amb ells i la seva societat rància i envellida per fer-ne una de nova que se sustenti en la defensa dels homes dignes i lliures. I per acabar afirmant que l’home més fort del món és l’home que està més sol.

ESPAI L’AMISTAT
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)

HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada espectacle.


Preu: 20€ / venda anticipada o per internet 18€

Etiquetes de comentaris: ,


Los gatos y el derecho a decidir



La Biblioteca de Catalunya acoge 'Llibert', un texto valiente que habla sobre la posibilidad de la eutanasia en recién nacidos

publicat per
17 abril de 2014
Albert Lladó

'Llibert'
En la Biblioteca de Catalunya
(c/ Hospital 56, Barcelona)
Hasta el 27 de abril
Autora: Gemma Brió
Dirección: Norbert Martínez
Actrices: Gemma Brió y Tàtels Pérez
Cantante y actriz: Mürfila
Escenografia: Lluc Castells

Se encienden las luces de la Biblioteca de Catalunya. El público suspira, con una lluvia de lágrimas enormes cayendo por el rostro, a lo Man Ray. También sonríen. Esa aparente contradicción es la que recorre todo Llibert, un texto valiente, sobrecogedor, que Gemma Brió (esplendida, consiguiendo contención cuando parece imposible) ya protagonizó, con éxito, en el Almeria Teatre.
A los gatos, de los que siempre nos cuentan que tienen siete vidas, podemos aplicarles la eutanasia si nacen con alguna malformación, o si la enfermedad les impide tener un mínimo de calidad de vida. Sin embargo, al derecho a decidir en los seres humanos, en España, se le llama delito. Así es la ley. Otra contradicción. Bochornosa.
Llibert, escrita por Brió y dirigida por Norbert Martínez, narra los primeros quince días de un bebé que, al nacer, ha sufrido una falta de oxígeno que le obligará a permanecer en estado vegetal el resto de su vida. El primer diagnóstico ofrece unas perspectivas que poco a poco se irán disolviendo… ¿Cómo encontrar una solución justa y racional en un momento de tal hecatombe sentimental?
- Has tenido la mala suerte de nacer niño y no gato. –le dice la madre a su hijo.
No es un melodrama. Se trata de un canto a la amistad, un homenaje a los profesionales de la sanidad pública (divertida la caricatura del médico cenizo), una reivindicación de un derecho social básico, y un combate al dolor más profundo. La dramaturga se hace acompañar por Mürfila, quien aporta el espíritu más rockero a la pieza, y por la actriz Tàtels Pérez, que va desdoblándose en infinitud de personajes para mostrarnos los inescrutables caminos del protocolo. Hasta la muerte va vestida de protocolo.
Un imaginario cinematográfico idealizado hace imposible pensar que la tragedia ajena, a veces, se convierte en la propia.
Una sala de espera es, como lo puede ser un aeropuerto o un tanatorio, un no-sitio en el que la mayor condena es la espera. Esperar. Esper(anza). En la extraescena, bien trabajada, encontramos enfermeras, doctores, familiares. Las canciones de juventud, y las nanas tarareadas en la UCI, son la banda sonora del proceso de duelo. Luego llegará el sentimiento de culpa, la crisis, la conciencia, y referencias incluso al caso de Ramón Sampedro. Y de nuevo la burocracia. Vuelva usted mañana.
La repetición impregnará de ritmo la obra, aunque ciertamente el final podría acortarse para no minimizar la gran contundencia con la que se ha llegado hasta allí.
Hay, pues, humor, ternura y poesía en este Llibert que, aunque pueda pronunciar cosas que parecen obvias, lo hace de frente, poniendo todo sobre el escenario, huyendo de panfletos y pancartas. Es la caricia, llena de humanidad, a una herida que lucha por cicatrizarse. En medio de los maullidos del día a día.


Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


25 d’abril 2014

QUE LA PASSIÓ MAI S’ACABI : FES-TE AMIC / AMIGA DE LA PASSIÓ DE CERVERA



La Passió de Cervera es un tret cultural identitari de la tradició teatral del nostre país, i representa una valor patrimonial de més de 500 anys d’història que s’inicien segons els últims descobriments l’any 1477, es per aquesta raó que aquesta tradició rau en els nostres cors i queda emmarcada de forma especial com un sentiment inexplicable que ens omple d’una emoció intensa.

Tot aquest aspecte tradicional i històric requereix d’una gran voluntat de tot aquell qui s’estima i porta al cor aquesta tradició i per aquest motiu el Patronat de la Passió ha volgut fer reconeixement a totes aquestes persones que senten La Passió com a part d’ells i desitgen contribuir al manteniment d’aquesta bonica tradició, creant la figura del Amic / Amiga de La Passió de Cervera.

Aquesta es una activitat que també s’emmarca com un reconeixement a la trajectòria de la 75ª representació del text: “Crist, misteri de Passió” que varen escriure en el seu moment Emili Rabell i Josep M. Sarrate.

Cal continuar la història i la vida de La Passió de Cervera i fer que el sentiment dels nostres cors pervisqui dins de tots els ciutadans i ciutadanes que viuen i es senten d’alguna manera com a propi aquest Gran Espectacle, i fer que el nostre patrimoni cerverí perduri per molt de temps.

Fer-te Amic / Amiga de La Passió de Cervera es una manera molt bona d’identificar-te com una persona amant de la cultura i que desitja donar continuïtat a la tradició de La Passió de Cervera.

Per fer-te Amic / Amiga de La Passió de Cervera només tens que descarregar la butlleta que tens en document adjunt i enviar-la per correu postal tal com indica la butlleta o escanejada al correu electrònic: passio@lapassiodecervera.com i en breu rebràs al teu domicili el teu carnet que t’acreditarà com a Amic / Amiga de La Passió de Cervera.

I si ets un dels 15 primers/es amics/amigues de La Passió de Cervera rebràs a més a més del carnet, un bonic detall al teu domicili.

El Patronat de la Passió de Cervera agraeix enormement el gran suport que rep de tots els qui ens ajudeu a tirar endavant la cultura i la tradició cultural del nostre país.


http://www.lapassiodecervera.com/images/amics%20de%20la%20passio%20-%20bulleta.pdf

Etiquetes de comentaris: ,


El premio calderón de la Barca 2014 para autores noveles.



publicat per
16 abril de 2014

El Premio de Teatro para Autores Noveles Calderón de la Barca que anualmente convoca el Ministerio a través del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) tiene por objeto reconocer y promocionar la labor de jóvenes autores de la literatura dramática que  todavía no hayan estrenado de forma pública más de una obra en circuitos de exhibición con rendimientos de taquilla.

Podrán participar en la convocatoria del premio autores noveles, españoles y  nacionales de otros Estados de la Unión Europea y del Espacio Económico Europeo.

El galardón cuenta con una dotación económica de 10.000 €

El plazo para la presentación de solicitudes será de treinta días naturales a partir del  día siguiente al de la publicación (10 de abril) de esta resolución en el «Boletín Oficial del Estado».

Enlaces para descargar las BASES


Etiquetes de comentaris:


24 d’abril 2014

Mataró celebra el Dia Internacional de la Dansa



publicat per
www.mataro.cat
23 abril de 2014

El Dia Internacional de la Dansa va ser creat pel Comitè Internacional de la Dansa de la UNESCO i se celebra cada 29 d’abril. La data commemora el naixement de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb la dansa arreu del món. Mataró se suma a aquesta efemèride amb una programació que aglutina actes organitzats per la Direcció de Cultura, per la companyia de dansa mataronina INsomnes i els cafès culturals El Públic i Arcàdia.

Dijous 24 d’abril, a les 7 de la tarda
El Públic

Cafè Negre
Work in progress a càrrec dels alumnes de Dansa joves + de l’Aula de Teatre de Mataró, dirigits per Daniel Rosado.
Ho organitza: El Públic Col·lobora: Ajuntament de Mataró
Entrada lliure

Diumenge 27 d’abril, a les 8 del vespre
El Públic
Espècia
Creació coreogràfica de Marta Dalmau.
Ho organitza: El Públic Col·lobora: Ajuntament de Mataró
Entrada: 4 euros

Dimarts 29 d’abril
A 2/4 de 6 de la tarda al Pati de la residència de Sant Josep
Jam nins 5-9
Sessió oberta de dansa participativa amb ballarins i músics en directe, adreçada a nens i nenes d’entre 5 i 9 anys
Ho organitza: Companyia INsomnes

A les 6 de la tarda
Pati de la residència de Sant Josep
Jam nins 10-14
Sessió oberta de dansa participativa amb ballarins i músics en directe, adreçada a nens i nenes d’entre 10 i 14 anys
Ho organitza: Companyia INsomnes

 A les 7 de la tarda
El Públic
Taula rodona: Dansa i societat
Conferència de la ballarina Helena Patricio sobre el poder comunicatiu de la dansa i el moviment. A continuació, hi haurà una taula rodona sobre la situació actual de la dansa, amb la participació de representants d’entitats i organismes d’aquest entorn a la ciutat.
Ho organitzen: Companyia INsomnes i El Públic. Hi col·labora: Ajuntament de Mataró

A 2/4 de 8 del vespre.
Arcàdia Cafè Cultural
Em balles?
Visionat del resultat de les gravacions dels moviments i danses de ciutadans i ciutadanes de Mataró. Al llarg de tot el dia una càmera es passejarà pels carrers de la ciutat, enregistrant els ciutadans que vulguin participar en aquesta particular commemoració del Dia Internacional de la Dansa.
Ho organitza: Companyia Insomnes. Hi col·labora: Arcàdia Cafè Cultural

A 2/4 de 9 del vespre
Arcàdia Cafè Cultural
A Mataró es balla
Inauguració de l’exposició fotogràfica A Mataró es balla amb imatges de persones ballant en diversos indrets de la ciutat. Hi haurà una performance de dansa.
Ho organitza: Companyia INsomnes

 A 2/4 de 9 del vespreFoment Mataroní
Recordant antigues passes
Projecció del film Siete novias para siete hermanos, un clàssic del cinema de 1954 dirigit per Stanley Donen i coreografiat per Michael Kidd.
Ho organitza: Companyia INsomnes

A ¼ de 10 de la nit
Pati de la residència de Sant Josep
Jam de dansa
Sessió de dansa improvisada oberta al públic, amb música en directe.
Ho organitza: Companyia INsomnes

Dimarts 6 de maig, a les 7 de la tarda
Biblioteca Pompeu Fabra
La dansa moderna i contemporània
Conferència a càrrec de Toni Jodar, un dels ballarins més representatius de la dansa contemporània de Catalunya.
Ho organitza: Ajuntament de Mataró

Dijous 8 de maig, a les 8 del vespre
El Públic
Amares
Espectacle de dansa a càrrec de la companyia Lesgràcies.
Preu: 4 euros

Ho organitza: El Públic. Hi col·labora: Ajuntament de Mataró

Etiquetes de comentaris:


15º Festival de Teatro Aficionado 2014 de Torrelavega.


publicat per
16 abril de 2014

Se convoca el 15º Festival de Teatro Aficionado 2014 de Torrelavega en el que podrán concursar todos los grupos aficionados de ámbitos local, regional o nacional que lo deseen.

Cada grupo presentará a concurso el número de obras que desee, de las cuales sólo podrá ser seleccionada una. No se podrán presentar a concurso obras seleccionadas en ediciones anteriores de este certamen.

Las obras deberán presentarse y representarse en castellano.

El plazo de inscripción concluye el 30 de mayo de 2014

El Ayuntamiento de Torrelavega establece los siguientes premios:
Premio mejor espectáculo 3.000 €
Premio mejor actor/actriz 600 €
Premio del público 1.000 €

Envío obras a: XV Festival de Teatro Aficionado
Teatro Municipal Concha Espina. Oficinas Teatro 3ª planta. C/ Pedro Alonso
Revuelta, nº 3. 39300 Torrelavega
Teléfono 942 88 30 36
Fax 942 88 89 99

e-mail: publico@tmce.es  

Etiquetes de comentaris:


23 d’abril 2014

Emma



Espai Alarona
divendres 25 abril
22 hores
Plaça de Santa Maria, 6
Mataró
Aportació 5 euros (inclou carnet de soci)


El proper divendres us presentem "EMMA", una adaptació del monòleg "De algún tiempo a esta parte" de Max Aub. L'actriu Esther Lázaro dóna vida a Emma, una dona d'edat avançada que viu a l'Àustria ocupada pels nazis. Un text de gran càrrega dramàtica interpretat magristralment per una jove actriu. Espectacle molt recomanable per aquells i aquelles que us agradi el teatre ple de sensibilitat i bon gust. És la segona vegada que ens visita.

Etiquetes de comentaris: , ,


XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago” de Carrión de los Condes, Palencia.



publicat per
15 abril de 2014

Se convoca el XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago” en el que podrán participar compañías de teatro aficionado de ámbito nacional.

Se otorgan los siguientes premios:

Compañías: Primer premio.- 1.500 € ,Trofeo y Diploma
Compañías: Segundo premio.- 1.000 €, Trofeo y Diploma
Compañías: Tercer premio.- 600 €, Trofeo y Diploma
Mejor Dirección.- 600 €, Trofeo "Lucio Felipe Caro" y Diploma
Mejor Actor Principal.- Trofeo y Diploma
Mejor Actriz Principal.- Trofeo y Diploma
Mejor Actor Secundario.- Trofeo y Diploma
Mejor Actriz secundaria.- Trofeo y Diploma
Premio Especial del Público.- Trofeo y Diploma

El plazo de prestación de solicitudes finalizará el miércoles 30 de abril de 2014 y se remitirán, junto con la documentación indicada en las BASES, a la siguiente dirección:
Ayuntamiento de Carrión de los Condes
Concejalía de Cultura
XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago”
34120 Carrión de los Condes (Palencia)

Teléfono: 979880932
Fax: 979880461
Correo electrónico: cultura@carriondeloscondes.es

Los derechos de autor correrán a cargo de cada compañía.

Las compañías recibirán, por parte del Ayuntamiento de Carrión de los Condes, en concepto de ayuda para gastos de desplazamiento la cuantía de 400 €. Si el desplazamiento es superior a 1.000 Km. (ida y vuelta) se abonarán 600 €.

Descargar Bases XX Certamen Nacional de Teatro aficionado del Camino de Santiago (PDF)

Información:
Ayto. de Carrión de los Condes / Dpto. de Cultura
Teléfonos: 979880932
Fax 979880461

Correo electrónico: cultura@carriondeloscondes.es

Etiquetes de comentaris:


22 d’abril 2014

Marionetàrium, teatre de titelles al Tibidabo


publicat per
18 abril de 2014



Etiquetes de comentaris:


V Certamen de Teatro No Profesional “CÍVICO UNIVERSIDAD", Zaragoza.



publicat per
14 abril de 2014

El Centro Cívico Universidad dependiente del Servicio de Centros Cívicos  Área   de Participación Ciudadana del Ayuntamiento de Zaragoza- convoca el V   Certamen de Teatro no Profesional, que se celebrará los días 20, 21 y 22 -viernes, sábado y domingo- de junio de 2014

Podrán participar todos los Grupos de Teatro No Profesionales del territorio español admitiéndose cualquier género. Las obras deberán representarse en lengua castellana. Cada grupo sólo podrá presentar una obra, original o de autor 

Cada grupo tendrá 2 horas máximo para montar y 3 horas máximo para representar y desmontar.

Para participar en e| Certamen, es necesario remitir Ia documentación indicada en las BASES.

Los grupos que quieran participar en la exposición que se realizará en el   Salón de Actos paralelamente al Certamen, pueden enviar por correo postal (no se recogerán las enviadas por e-mail) carteles, fotos, y todos aquellos documentos que consideren de interés gráfico.

La dirección para remitir la documentación es
CENTRO CÍVICO UNIVERSIDAD
C/ Violante de Hungría 4
50009 Zaragoza
Teléfono: 976 72 17 50
Fax: 976 72 17 54
Correo electrónico: civicouniversidad@zaragoza.es

El plazo de presentación de la documentación se abrirá el 7 de Abril y quedará cerrado el 30 de Abril de 2014 (ambos inclusive)

Un comité de selección, integrado por profesionales del teatro y por   representantes de la organización, elegirá, de entre todos los grupos   solicitantes y en base a la documentación recibida, un total de 6 grupos como finalistas y 6 grupos de reserva

Todos los grupos que deseen participar en el Certamen deberán adjuntar junto con la documentación el permiso de la SGAE (Sociedad   General de autores y Editores), si hubiere lugar. La gestión y pago a la SGAE, correrá a cargo del grupo correspondiente. La Organización del Certamen no se hace responsable de este incumplimiento.

Se otorgarán los siguientes premios:
- El premio para cada uno de los finalistas seleccionados será de 600 €  
- Premio para la mejor obra seleccionada: 600 €
- Premio para el mejor actor: 300 €
- Premio para la mejor actriz: 300 €
- Premio Especial del Jurado: 300 €

Los premios no pueden ser declarados desiertos, salvo el Premio Especial del Jurado que se adjudicará, o no, de forma extraordinaria a decisión de sus componentes.

Más información:
BASES completas
Teléfono: 976 72 17 50
Fax: 976 72 17 54
Correo electrónico: civicouniversidad@zaragoza.es

Página web: www.zaragoza.es

Etiquetes de comentaris:


21 d’abril 2014

'El drac d'or', 'Els justos', 'HARKET [protocolo]' i 'Equilibristes', finalistes del BBVA de Teatre



publicat per
www.ara.cat
16 abril de 2014

Els quatre espectacles es representaran a Vic i Calldetenes durant el maig i el 2 de juny es coneixerà el guanyador

Aquest dimecres s'han fet públiques les quatre obres finalistes del Premi BBVA de Teatre 2014, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) i el BBVA. Els espectacles finalistes són 'El drac d'or' de la companyia Teatre Invisible, 'Els justos' de la companyia AlGalliner, 'HARKET [protocolo]' de PanicMap i 'Equilibristes' de Farrés Brothers i Cia.

Els quatre espectacles es representaran el 2 i el 16 de maig a L'Atlàntida de Vic i el 9 i el 23 de maig al Teatre Auditori de Calldetenes. L'Atlàntida de Vic, nou espai d'exhibició del premi, acollirà les representacions d''El Drac D'Or' (2 de maig) i de 'HARKET [protocolo]' (16 de maig). L'Auditori Teatre de Calldetenes acollirà 'Els justos' (9 de maig) i 'Equilibristes' (23 de maig).

El guanyador, que es coneixerà el 2 de juny a la Sala Ramon Montanyà de l'Atlàntida de Vic, farà una gira per Catalunya de quatre representacions valorada en 16.000 euros. Els finalistes, per la seva banda, rebran 900 euros. A més, es concedirà una menció especial a la millor actriu i al millor actor dels espectacles finalistes i també es rendirà homenatge a Montserrat Carulla. L'actriu catalana rebrà un premi en reconeixement a la seva trajectòria. Com a novetat, també es lliurarà un guardó de reconeixement especial al Grup de Teatre Social de Femarec.


Les quatre obres finalistes s'han seleccionat entre 99 propostes teatrals: 76 provenien de Catalunya i 23 de la resta de l'Estat espanyol. Aquesta és la 14a edició del Premi BBVA de Teatre, amb un jurat format per cinc professionals del món del teatre i presidit per Sergi Belbel, autor, director teatral i ex director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. Al 2013 es el guanyador del Premi BBVA de Teatre va ser l'espectacle 'Hotot', de la companyia Cascai Teatre.

Etiquetes de comentaris: , , ,


Bailando por Falun Gong en el TNC




publicat per
11 abril de 2014
Carmen del Val

La polémica suscitada por la actuación de la compañía china afincada en Nueva York Shen Yun Performing Arts vinculada a Falun Gong, no ensombreció la brillante actuación de este grupo
Polémica por un ballet chino que llega al Teatre Nacional

El espectáculo, de dos horas de duración, lo presenta una pareja, ella hablando un correcto español y él en chino. Ambos serán los maestros de ceremonia que irán explicando al público los origenes e historia de los diferentes bailes. Su forma de presentar y los gags utilizados dan la sensación de que nos encontramos en un show en algún teatro de Las Vegas.

Forman el espectáculo 17 coreografías de danza étnica y danza clásica china y tres intervenciones de cantantes, acompañadas a piano. Las coreografías reviven la esencia de los 5.000 años de historia cultura tradicional china, aparte de lasdos que denuncian la persecución que sufren los practicantes de Falun Gong por parte del Gobierno comunista chino.

Las diferentes escenas son una explosión de color y energía y cuentan con 40 bailarines en escena. Las imágenes que se producen son de un gran impacto visual. Además el montaje cuenta con música en directo a cargo de la Shen Yun Symphony Orchestra dirigida por Milen Nachev, que combina el sonido de los instrumentos chinos con los occidentales. Solo levantarse el telón, al comienzo del espectáculo, el público rompió en un sonoro aplauso ante la fuerza de las primeras imágenes. El vestuario es de una gran belleza, todo él está confeccionado a mano y los colores se combinan con elegancia. Sedas y bordados iluminan el escenario.

El elenco femenino hipnotiza por su belleza, las mujeres parecen figuras de porcelana. Su baile es exquisito, de delicado movimiento de brazos. Concretamente en las coreografías La Delicada Belleza de los Han o Las Damas del Palacio Tang al público le parece estar frente a las heroínas de la película La Casa de las Dagas Voladores. Por su parte, el elenco masculino muestra un gran dinamismo. Los saltos mortales, piruetas y giros son de un gran virtuosismo. Las coreografías Los Guerreros de la Montaña de Wudang o Entusiasmados en el Río Amarillo son algunas de las piezas en las que el baile de los hombres alcanza mayor brillantez. Las que hacen referencia a alguna leyenda o algún cuento como Ne Zha agita el mar o El Rey Mono frustra al malvado sapo pecan de infantiles en su planteamiento y pueden llegar a aburrir.


Mención especial merecen las proyecciones de imágenes en una gran pantalla que transportan al espectador de un templo budista al Río Amarillo pasando por los campos de Mongolia. Magnífico el efecto que se logra cuando bailarines y héroes se introducen en la pantalla y se le ve volar o surgir del mar.

Etiquetes de comentaris: , ,


20 d’abril 2014

'Chimerica' i 'The Book of Mormon', les dues obres que regnen als premis Olivier



publicat per
www.ara.cat
14 abril de 2014
efe  - londres

Lesley Manville i Rory Kinnear, els millors actors als guardons britànics de teatre que es van entregar diumenge al vespre

'Chimerica', de Lucy Kirkwood, amb cinc premis Olivier, es va erigir ahir a la nit com l'obra teatral més premiada dels principals guardons teatrals anglesos. Va rebre, entre altres, el reconeixement de millor nova obra i millor director, per Lyndsey Turner.

A la categoria de musical, 'The Book of Mormon', dels creadors de la sèrie 'South Park', va obtenir quatre premis, entre ells el de 'millor actor de musical' per Gavin Creel i 'millor nou musical'. L' obra va debutar a Broadway, on ja va guanyar nou premis Tony.
Lesley Manville, per 'Ghosts', i Rory Kinnear, per 'Otel·lo', han guanyat els premis Olivier als millors actors, els més importants del teatre britànic. Ambdós intèrprets competien amb altres actors de renom: Kinnear es va imposar pel seu paper de Yago a 'Otel·lo' a Jude Law (Enric V), que després de quatre candidatures encara no ha pogut aconseguir un Olivier. Lesley Manville, per part seva, competia amb Judi Dench, que optava al premi per 'Peter and Alice', entre altres.

El premi als èxits excepcionals en una òpera, al qual estaven nominats els cantants Plácido Domingo i Juan Diego Flórez, va ser per la companyia itinerant English Touring Opera.


Els premis Olivier, batejats així en honor del conegut actor de teatre Lawrence Olivier, són votats per un jurat mix, format per professionals de la indústria i membres del públic. La gala es va celebrar a la Royal Opera House i va comptar amb diverses actuacions musicals, com la dels dos membres masculins d'ABBA, Benny Andersson i Björn Ulvaeus, amb motiu del quinzè aniversari del musical 'Mamma Mia'.

Etiquetes de comentaris: , ,


El método de Guardiola para motivar a sus jugadores se traslada al escenario



El teatro La Seca Espai Brossa presenta en Barcelona el próximo 'Pep Talk', un monólogo de ficción en clave de humor

publicat per
9 abril de 2014
Barcelona (EFE).

El teatro La Seca Espai Brossa presenta en Barcelona el próximo día 24 Pep Talk, un monólogo de ficción en clave de humor en el que el método del exentrenador del Barça Josep Guardiola se sube a los escenarios para motivar a la gente del mundo de los negocios.
Escrito por Alberto Ramos e interpretado por Pep Garcia-Pascual, "Pep talk", que casualmente en inglés significa "discurso de motivación", recrea una supuesta conferencia de Guardiola para gente de negocios en la que explica cómo aplicar su método en el ámbito de las finanzas.
Mezclando elementos de ficción con aspectos reales, Guardiola, encarnado por García, va explicando a la audiencia cómo aplicar su método en el campo de los negocios, un discurso en el que se van intercalando referencias a sus grandes éxitos, que hicieron que fuera considerado un "gurú" de este deporte.
Expresiones como "ben d'hora, ben d'hora", "el puto amo" o la utilización de la primera persona del singular se ponen ahora en boca de este nuevo Guardiola que intenta convencer a su audiencia de su propia capacidad para ganar sus "'champions' particulares".
"Más que un entrenador de fútbol, Pep Guardiola es un embajador de Cataluña", ha señalado García, quién ha subrayado que este aspecto es el motivo principal por el que decidieron traducir la obra al inglés y exportarla a otros países.
De esta manera, la obra se convierte, según García, en una base para "hacer entender al mundo cómo somos los catalanes", ha remarcado el actor de la obra que el año pasado pudo verse en Irlanda y Nueva York.
A pesar de que no se ha contactado con el mismo Guardiola para hacer la obra, García asegura que han hecho llegar el anuncio de la presentación en Cataluña hasta Múnich y que todo el equipo estará "encantado de recibirlo si un día quiere venir a verla".

La obra, que se estrenará en Barcelona el próximo 24 de abril, se podrá ver hasta el próximo 11 de mayo, de miércoles a domingo.

Etiquetes de comentaris: , , , ,


19 d’abril 2014

Cançó trista de...


publicat per
www.elperiodico.cat
16 abril de 2014
Óscar Hernández
Foto Carlos Montañés

Una vintena de joves del Raval porten a l'escenari la seva visió de l'abús policial

L'obra participa a l'estiu en un festival europeu

Dos nois i una noia es disposen a ballar en una plaça quan apareixen dos mossos. Els agents els diuen que no poden quedar-se allà. Els demanen la documentació i un dels policies es fica amb l'origen dels ballarins. El resultat és que acaben emmanillats a terra i amb una multa de 200 euros per alterar l'ordre públic. És una de les escenes de l'obra de teatre Operación salfumán en què participen 17 nois i noies del Raval a través de l'entitat Forn de Teatre Pa' Tothom (Lluna, 5).

«Amb l'obra volem explicar les situacions d'abús policial al barri. Per exemple, si ets immigrant o fill d'immigrants i tens un mòbil, te'l requisen i t'obliguen a presentar una factura per recuperar-lo», explica Jordi Forcadas, director del grup i de l'obra, que ja s'ha representat en tres ocasions al Palau Alós i una a Can Batlló (dissabte passat).

«A l'escriure i preparar Operación salfumán hem analitzat amb els joves aquest abús policial i veiem que la policia no és la culpable, sinó la normativa municipal que persegueix que el barri sigui per als turistes», afegeix Forcadas, que anuncia que l'obra es representarà a l'Espai Fontana i al Festival del Raval. «I a França en un festival europeu de teatre juvenil. Hem de recaptar 3.000 euros per viatjar tots, ja en tenim 500», diu el director.

Policia al rescat

En una de les sales del Forn de Teatre Pa' Tothom els adolescents assagen una altra escena. Una nena s'ha perdut en una botiga i un mosso evita que un desconegut se l'emporti. L'agent l'hi entrega al pare. El policia i la nena, agraïda i admirada, acaben ballant i cantant El principe azul que yo soñé... No és l'única cançó. Una de freda i una de calenta.

«Fer de policia a l'obra mola molt -explica Nabil, un barceloní de 16 anys de pares marroquins-.

Et sents amb més poder. De nen volia ser policia, però ja no, perquè els utilitzen per fer por a la gent». Nabil, que a l'escenari amb prou feines aconsegueix reprimir els insults als sospitosos immigrants quan fa de mosso, aspira a ser professor d'educació física o bomber. «¿Ets marroquí? Ets moro i robes carteres», li etziba a un altre actor abans de clavar-li un cop de porra. «El que fa un policia és humiliar. No pega, ni insulta. La humiliació no es pot comprovar, l'agressió sí», apunta el director d'escena al seu equip.

El marroquí Saed, de 22 anys, és més tranquil. També actua de policia. «Hi ha agents bons i agents dolents, com passa a la resta de la societat. Jo no he tingut mai problemes amb ells perquè no faig mal a ningú. Si hagués estudiat més, m'hauria agradat ser policia. Ara em formo en hostaleria», explica somrient vestit de mosso. «Un amic em va dir que m'apuntés a teatre. A la vida sempre actuem i m'agrada donar una imatge», afegeix.


Julia Rocabayera, de 18 anys, és una de les poques actrius del grup. «Quan la gent veu l'obra rep un missatge contra l'abús policial. Als adults els impressiona que això pugui passar al carrer i els joves poden veure per què passa», afirma en un descans.

Etiquetes de comentaris: ,


Àngel Llàcer, Manu Guix y La Perla 29 preparan un musical familiar sobre ‘Le Petit Prince’



publicat per
2 abril de 2014

Se han convocado audiciones para encontrar al protagonista de EL PETIT PRÍNCEP, musical familiar basado en la popular historia escrita por Antoine de Saint-Exupéry, que se estrenará en Barcelona en el último trimestre de 2014.
Disminuir tamaño textoAumentar tamaño texto separacio imprimir separacio enviar a un amigo separacio   separacio   separacio  separacio
Àngel Llàcer, Manu Guix y la productora La Perla 29 están preparando el estreno en Barcelona de EL PETIT PRÍNCEP, un nuevo musical familiar basado en ‘Le Petit Prince’, la popular historia escrita por Antoine de Saint-Exupéry, cuyo estreno está previsto para el último trimestre de 2014.
Para hallar al protagonista de EL PETIT PRÍNCEP se han convocado audiciones a la que se pueden presentar actores (hombres) cantantes entre 16 y 35 años con gran calidad musical y alto nivel interpretativo. Los interesados pueden enviar su currículum y una fotografía de cuerpo entero antes del 7 de abril a petitprincep@laperla29.cat. Después de una primera selección de currículums, las audiciones se celebrarán los días 25, 26 y 27 de abril de 2014.

‘Le Petit Prince’ (El Principito) es una novela corta y la obra más famosa del escritor y aviador francés Antoine de Saint-Exupéry publicada en 1943. El protagonista de la historia es un piloto que se encuentra perdido en el desierto del Sahara después de que su avión sufriera una avería, pero para su sorpresa, es allí donde conoce a un pequeño príncipe proveniente de otro planeta. La historia tiene una temática filosófica, donde se incluyen críticas sociales dirigidas a la “extrañeza” con la que los adultos ven las cosas. Estas críticas a las cosas “importantes” y al mundo de los adultos van apareciendo en el libro a lo largo de la narración.

A pesar de que es considerado un libro infantil por la forma en la que se encuentra escrito, también posee observaciones profundas sobre la vida y la naturaleza humana. Esto se puede ejemplificar con el encuentro entre el principito y el zorro, quien le enseña el verdadero sentido de la amistad y la esencia de las relaciones humanas; de hecho, la esencia misma del libro se encuentra reflejada en el secreto que le obsequia el zorro al principito: “Solo se ve bien con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos”.

En octubre de 2002 se estrenó en el Casino de Paris una versión musical en francés de ‘Le Petit Prince’ con música compuesta por Riccardo Cocciante.

También ha habido una adaptación musical en inglés de la novela estrenada en diciembre de 2011 en Belfast, Irlanda del Norte. Escrito por el hijo de Andrew Lloyd Webber, Nicholas Lloyd Webber, y James D. Reid, THE LITTLE PRINCE estaba dirigido por Richard Croxford y protagonizado por Niamh Perry como The Prince; Corey Conradi como The Pilot; Cassie Compton como The Rose y Laura Pitt Pulford como The Snake.

El director y actor Àngel Llàcer y el compositor y cantante Manu Guix fueron los creadores de QUÈ UN MUSICAL, estrenado en el Teatre Coliseum de Barcelona en octubre de 2008; y de GERÒNIMO STILTON, EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA, estrenado en el Teatre Condal en diciembre de 2010.


Fundada en 1999, la productora teatral La Perla 29 cuenta con dirección artística de Oriol Broggi y en estos años ha producido exitosos espectáculos como ‘El Misantrop’, ‘El Comte Arnau’, ‘Antigona’, ‘Incendis’ y ‘Luces de Bohemia’.

Etiquetes de comentaris: , , ,


18 d’abril 2014

Per la gràcia de Joan Pera



publicat per
www.elperiodico.cat
12 abril de 2014

L'actor celebra al Teatre Condal 50 anys de professió amb l'obra 'Fer riure és un art'

Els seus companys de pupitre van ser el seu primer públic. Es trencaven de riure amb la seva manera de declamar versos. «Sempre em treien a mi per recitar-los, els feia gràcia, em sortia així». Anys després, ja sobre les taules, va descobrir que els espectadors celebraven més els seus gestos còmics que els dramàtics. I això que alguns s'entestaven a explotar el seu costat salvatge. Ricardo Salvat, per exemple, en la seva versió de Faust, el va convertir en el Mefistòfil amb més àngel de l'orbe («no em sortia gens demoníac») i li va brindar el Manelic de Terra Baixa, a qui va dotar d'un halo de simpatia inusual.

El 10 de setembre de 1983 el seu somriure es va congelar. Apareixia «com un estaquirot» en la presentació del programa inaugural de la Televisió de Catalunya. No era ell, assegura. Estava posseït. «Tenia molts nervis, molta tensió, era una gran responsabilitat. És l'única vegada en la meva vida que he sortit seriós, més seriós que una tortuga». Mai més.

Va canviar de registre i als anys 90 va iniciar el celebrat idil·li artístic amb Paco Morán. Van batre rècords amb La extraña pareja. «Jo mai he estat malament amb ningú, però al principi amb Paco van saltar espurnes. Vam estar a punt de deixar-ho, fins que vam decidir acceptar-nos, sortir a escena a jugar. Llavors va sorgir el feeling. Rèiem molt dins i fora del teatre». Eren, com al títol, una estranya parella. «Completament diferents en el tipus d'humor, cultura, llenguatge... Ell, solitari i esquerp. Jo, amb sis fills i problemes per un tub. '¿Però com pots viure així?', em deia».

L'actor cordovès li va ensenyar a moure's com una vedet, i a untar les torrades com un senyor, a La jaula de las locas. Van continuar el filó amb ¡Mamaaá!, Matar al presidente... Després de la malaltia de Morán, va passar als braços de Lloll Bertran, amb qui ha protagonitzat Óscar, una maleta, dos maletas..., Sí, primer ministre, El joc dels idiotes o Don Juan Tenorio.

RECONEIXEMENT
La seva gràcia i les seves improvisacions, que han estat el maldecap de més d'un director (admet algunes bronques, com quan va decidir carregar-se el tercer acte d'El joc dels idiotes perquè no funcionava), segueixen alimentant un públic rendit. Però ell lamenta la falta de reconeixement al seu treball. «Tot actor còmic porta felicitat a la gent, i m'agradaria que hi hagués també un reconeixement social o intel·lectual. Mai ens donen Goyes, Gaudís o Oscars, com passa amb les pel·lícules de Woody Allen», addueix el doblador del cineasta.


En la pel·lícula de la seva vida, Pera intenta treure-li la punta d'humor fins i tot als drames. «No hi ha res, per dur que sigui, que no es mereixi un somriure», postil·la. «Fins i tot en un enterrament, si s'hi fa una pinzellada divertida, un gest o una paraula... M'ho agraeix fins i tot el mort».

Etiquetes de comentaris: ,


Teatre, música i... ¿circ?



publicat per
www.elperiodico.cat
16 abril de 2014
Helena López

Joaquim Mallén ha viscut els seus 55 anys al Fort Pienc. Ha estat, per tant, testimoni en primera línia de l'evolució de la Monumental, un equipament sense el qual no entén el barri. «Recordo que als anys 70 hi havia dues corrides a la setmana, els dijous i els diumenges, i això s'omplia de gent», explica. Escenari que no té res a veure amb el dels últims i agònics anys de vida taurina de l'espai, que únicament programava corrides dos mesos a l'any, i a les quals pràcticament només assistien turistes despistats. «Hi venien autocars de Lloret», explica Mallén. Des de la prohibició de les corrides de toros el gener del 2012, només entren i surten de l'espai els visitants atrets pel discret museu taurí, que segueix obert.

La principal preocupació dels veïns després del tancament -i fins i tot abans, quan ja tothom sabia que l'etapa com a temple de culte taurí tenia els dies comptats- era que no passés amb ella com amb Les Arenes. Que no caigués en l'oblit i acabés convertint-se en un niu de rates. El desig del veïnat és clar: que l'Ajuntament de Barcelona adquireixi l'espai i el converteixi en un equipament cultural «per a la ciutat», que formés una mena de virtuós trident amb el teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l'Auditori, els dos grans pols d'atracció cultural existents al barri. «El 2007 es va posar en contacte amb nosaltres l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya per proposar-nos convertir la Monumental en el circ estable de Barcelona, idea que ens va semblar boníssima», apunta Mallén, president de l'associació de veïns del Fort Pienc.

La idea del circ permanent, de plantar una gran carpa a dintre de la plaça, no es va arribar a materialitzar, però segueix al cap dels veïns, que ho veuen com una oportunitat de complementar el TNC i l'Auditori amb una oferta de circ enfocada a la ciutadania de Barcelona. «El que seria òptim és que, una vegada convertida en municipal, s'obrís un procés participatiu per escoltar totes les idees, però la del circ és una de les que veiem més clares», prossegueix Mallén.

Propostes variades

Ja abans de la prohibició, el líder d'ERC a l'ajuntament Jordi Portabella va presentar una arriscada proposta per traslladar els Encants Vells a la plaça de toros, projecte que no va quallar al ser rebutjat pels mateixos paradistes del mercat. Altres veus han proposat convertir el majestuós edifici en una mena de Catalunya en Miniatura.

Joan Farré, president de l'Eix Comercial Fort Pienc, està convençut que l'aposta del barri ha de ser convertir-se en un referent de les arts escèniques. Fugint de la temptació turística que deixen per a la veïna Sagrada Família i buscant el públic barceloní, atret per l'equipament cultural en què volen convertir la plaça, que ara com ara serveix de poca cosa més que de polèmic suport publicitari per a l'ajuntament (utilitza la protegida façana modernista per anunciar els talls de trànsit per les obres de desconstrucció del nus de les Glòries).

«Ja hem començat a treballar en la idea de crear una identitat de barri basada en les arts escèniques. De cara al mes de maig preparem la primera fira de les arts escèniques, en què treballem colze amb colze amb les entitats culturals del barri», explica el president dels comerciants, en la línia del que proposa l'associació de veïns.


«L'ajuntament hauria d'aprofitar l'impuls donat al pla de les Glòries per desencallar la Monumental. No s'entén que permetin tenir un espai tan emblemàtic com és aquesta plaça de toros tancat», conclou Mallén, que aprofita per demanar l'altra gran prioritat del barri: la construcció de l'institut Angeleta Ferrer.

Etiquetes de comentaris: ,


17 d’abril 2014

Visió punyent de l’exili i l’emigració



publicat per
15 abril de 2014
Comas Soler

‘Un trozo invisible de este mundo’ és una sotragada al cor i a la consciència

Diumenge a la tarda hi va haver l’última representació de la temporada estable del Monumental, que aquest quadrimestre s’ha centrat en el cicle “Teatre i universos”. La cloenda va ser brillant: ‘Un trozo invisible de este mundo’, un muntatge dirigit per Sergio Peris-Mencheta sobre textos de Juan Diego Botto.

Aquest és un espectacle que neix de la ràbia, de la necessitat manifestada pel seu autor de denunciar els abusos i les injustícies que sofreixen els que estan en els graons més baixos de la societat. Així, parla dels drames de molta gent i sobretot de l’exili i l’emigració, unes circumstàncies viscudes personalment per ell mateix als tres anys, quan el 1978 va haver de fugir de l’Argentina amb la seva mare i una germana, per escapar-se de la dictadura militar que havia empresonat, torturat i fet desaparèixer el seu pare, l’actor Diego Fernando Botto.

‘Un trozo invisible de este mundo’ es va estrenar l’octubre de 2012 a Las Naves del Matadero de Madrid, amb la intenció inicial de fer una campanya més aviat curta. Però l’extraordinària acollida aconseguida, tant de públic com de crítica, l’han empès a seguir una gira que encara dura i que omple teatres a tot arreu on va. També són reflexos d’aquest èxit les sis nominacions obtingudes per als XVII Premis Max de les Arts Escèniques que es lliuraran el mes de maig.

No ser part de res
L’obra, que s’ha inspirat en fets reals gràcies a la col·laboració d’experiències aportades per membres de col·lectius que treballen en favor de les persones immigrades, està estructurada a partir de cinc monòlegs. Arrenca amb el de la dissertació d’un policia de duanes que emmascara la seva radical xenofòbia utilitzant arguments de racionalitat fingida. Després ve el d’un argentí emigrat que des d’un locutori parla amb la seva muller, entre crits i interferències, de les afliccions del present i d’il·lusions futures. El tercer és el que explica la mort per falta d’atenció mèdica d’una dona africana reclosa en un Centre d’Internament d’Estrangers. En el següent, situat a l’Argentina dels anys setanta, un opositor detingut en un centre de tortura, narra la contradicció viscuda per haver estat delator d’un company i pel coratge que posteriorment demostra i que el durà a ser també exterminat. A l’últim, un exiliat polític descriu l’amargor de la solitud i el desarrelament que es pateix quan les condicions et porten a que se’t consideri un il·legal, a “no ser part de res”. Són cinc històries colpidores, cinc reflexions sobre situacions d’exclusió, però també de lluita, d’amor i de dignitat.

Qualitat i compromís

A ‘Un trozo invisible de este mundo’ Juan Diego Botto fa un exercici rutilant de teatre compromès socialment i ideològicament. Invoca García Lorca per reivindicar que l’art de l’escena ha de parlar de les contrarietats de la gent, proclamar la innegociable obligació de justícia, revelar el sofriment que generen determinades decisions polítiques o les estratègies dels bancs i les grans corporacions econòmiques; perquè hi ha una línia directa entre beneficis desorbitats i pobresa, diu. I el millor de tot és que ho duu a la pràctica d’una manera aguda, lluny del pamflet, amb un llenguatge dramàtic directe i emotiu, i amb un ventall de recursos interpretatius d’una gran qualitat artística que protagonitza conjuntament amb l’actriu i cantant Astrid Jones. Una il·luminació acurada i una escenografia molt simple, consistent en una cinta transportadora i munts de maletes, equipatges i baguls enmig d’un escenari nu, acaben de conferir a l’espectacle una atmosfera desguarnida que esdevé una quasi metàfora de les circumstàncies de soledat, abandonament i desemparança en què a la realitat s’han de moure tots aquells que s’han vist forçats a deixar terra, casa i amistats. Un gran espectacle.

Etiquetes de comentaris: , , ,


L'Humus Mediterrani, off de la Fira Mediterrània, obre la convocatòria de a 2a edició



Podeu presentar les propostes durant tot el mes d’abril

Iniciativa de l’espai de música i cultura de Manresa D’Arrel, l’Humus Mediterrani és la secció off de la Fira Mediterrània que acull les propostes més properes a l’arrel tradicional. L’Humus Mediterrani complementa així l’oferta oficial de la Fira amb una selecció de grups emergents de l’escena folk catalana.

Per presentar les vostres propostes a l’Humus Mediterrani, cal que accediu al web de D’Arrel, omplir el formulari i adjuntar el material sol·licitat (www.darrel.cat/?page_id=467).

El termini de presentació es tanca el 30 d’abril.

Etiquetes de comentaris:


16 d’abril 2014

Torna 'Cançó d’amor i de Guerra'



La sarsuela catalana més emblemàtica, prohibida durant anys, torna amb quatre funcions úniques al Teatre Victòria

publicat per
14 abril de 2014
Mar Sabé

La sarsuela catalana més emblemàtica i coneguda, ‘Cançó d’amor i de guerra’, torna a Barcelona aquesta Setmana Santa amb quatre úniques funcions al Teatre Victòria, del 18 al 21 d’abril. El patrimoni d’aquest gènere en català arriba a les 400 obres, tot i que la gran majoria es troben oblidades en un calaix.

Aquesta peça està ambientada l’any 1793 en un poble de la Catalunya Nord, on una història d’amor serveix d’excusa per reflectir un món en constant canvi enmig dels convulsos anys de la revolució francesa.

Les seves intrusions al conceptes com la llibertat i la revolució va fer que el dictador Primo de Rivera l’escapcés l’any 1926, just quan es va crear, i tot i la modificació del text original va ser tot un èxit que va aconseguir fer més de 2.000 representacions en tres anys.


L’any passat per aquestes mateixes dates la companyia +Sarsuela va presentar-la altra vegada en la seva versió íntegra, sota la batuta de Lluís Cabal i un cor de companyia de 30 beus acompanyats d’una orquestra de 18 músics. Es va tornar a representar en motiu de la Diada passada i ara torna per només quatre dies.

Etiquetes de comentaris: ,


La Passió de Sant Climent els dies 13, 18 i 20



publicat per
12 abril de 2014

Aquest diumenge 13 d’abril tindrà lloc la primera de les representacions de "La Passió" de Sant Climent, que es faran a l’escenari natural de l’Horta d’en Cusí. El divendres 18 i el diumenge 20, també es faran representacions, totes a les 6 de la tarda.
Tradicionalment La Passió santclimentenca, que arriba als seus 38 anys d’història,  es representava a la nit, però a partir del robatori de tot el cablejat elèctric pocs dies abans de les funcions de 2011, es va optar per passar les sessions a la tarda i aprofitar la llum solar.
Amb el mateix guió i posada en escena, però adaptant-se a les noves condicions d’horari, pren ara una nova dimensió i a la vegada es beneficia d'una llum natural que de forma canviant esdevé un element molt important dins la narració del drama sacre. Cal recordar que la Passió de Sant Climent és representa a l’aire lliure i per tant, ara, Jesús predica a ple sol, entra a Jerusalem quan cau la tarda, i es crucificat just en caure les tenebres.
Cal afegir també que amb el nou horari, les representacions es beneficien d’una climatologia més benigne que no pas quan començava a les 10 de la nit.

Per a portar a escena aquest magne espectacle un equip de més de 100 persones prepara des de principis d’any cada un dels episodis que recorden la Passió i Mort de Jesucrist. El text dramàtic, sense defugir les paraules dels evangelis, vol reproduir els fets que segons la tradició judeo-cristiana van ocórrer a Palestina fa 1981 anys, tot interpretant la situació sociopolítica i donant una visió més humana i propera als ulls de l’espectador actual.

Etiquetes de comentaris: ,


This page is powered by Blogger. Isn't yours?