30 d’abril 2014
Una proposta àrdua
publicat per
29 abril de 2014
Comas Soler
Amb ‘Insomni’ s’ha acabat el cicle de petit format a Can
Gassol
Un espectacle de Xavier Bobés que porta per títol ‘Insomni’
va tancar diumenge a la tarda el cicle “De boca a orella” que aquest trimestre
ha mostrat quatre muntatges de petit format, tots molt diferents, a la nau de
Can Gassol.
A ‘Insomni’, un producte escènic creat farà uns cinc anys i
que ha anat rodant per indrets de tot el món, Bobés hi fa la direcció i la
dramatúrgia i l’interpreta en solitari. A partir d’un treball d’experimentació
que va iniciar amb el seu equip de col·laboradors l’any 2003, prolonga ara la
mateixa línia i s’endinsa encara més en un particular teatre d’objectes.
Ambivalència
Davant del públic disposat en una petita graderia
semicircular i gairebé a les fosques, compon un paisatge d’abandonament amb un
escampall d’andròmines i d’atuells atrotinats o simplement fets a trossos. Amb
aquests elements diu voler trobar l’expressivitat poètica que poden evocar en
cada espectador. S’ajuda per aconseguir-ho amb un clima sonor fet de cadències
musicals i de remors i patacades, mentre manipula o colpeja amb insistència
objectes esgavellats i ferralla diversa i en reforça l’efecte quasi ritual
mitjançant projeccions dels mateixos moviments.
En la penombra i dessota les restes penjades d’un vell llit
metàl·lic i d’un somier esventrat, reitera gesticulacions convulses escurant un
plat amb forats i ple d’òxid o xumant una ampolla buida; i va fent temps fins a
completar els cinquanta minuts d’espectacle fent emergir més i més rampoines de
les trapes i calaixets que va obrint a la taula on està assegut.
La contundència estètica del panorama i la dinàmica críptica
que genera aquest ‘Insomni’ pot arribar a abduir l’espectador, que llavors en
sortirà emocionalment compensat. Però també pot ser que no. Aleshores se li
farà llarguíssim i el trobarà una autèntica llauna. Diumenge passat a Can
Gassol, entre la vintena justa d’assistents, hi va haver de tot.
Etiquetes de comentaris: can gassol, cicle de boca a orella mataró, insomni, xavier bobés
SI QUIERES DULCE NO PIDAS CALAMARES un Micromusical de David Pintó y Marc Sambola
Del 2 de Mayo al 1 de Junio
Viernes y sábados a partir de las 22:45h y domingos a partir
de las 19h.
con Elena Tarrats / Mariona Castillo, Marc Pociello y Marc
Sambola (guitarra)
Miniteatres Barcelona
Argumento:
Hace un año todo empezó. Hoy han quedado en el parque. ÉL
quiere más y ELLA quiere romper. El amor es contradictorio y surrealista. Un
juego perverso y divertido.
Descripción:
Si quieres dulce no pidas calamares es una micro comedia
musical que nos muestra como el amor puede nacer en cualquier parte: en la
oficina, en el Mercadona, en una estación de autobuses, en un bar, en un
parque...
Nuestros dos protagonistas están decididos a dar un paso
adelante en su relación (él quiere ir a vivir con su pareja y ella quiere bajar
del tren; quiere romper) pero el azar, que nos la juega constantemente, les
propiciará un encuentro muy especial en el parque.
La estructura de la pieza cuenta con la participación de
tres intérpretes (dos actores y un guitarrista) y propone un espacio vacío como
punto de partida. Un rincón de un parque céntrico de una ciudad como Madrid
donde un músico de calle toca para ganarse unas perrillas.
Hablaremos de amor, pero que nadie se asuste como empieza
advirtiendo el músico, lo vamos a hacer con grandes dosis de ironía, humor y
mala leche.
Síguenos en:
Etiquetes de comentaris: david pintó, marc sambola, micromusicales, siquieres dulce no pidas calamares
29 d’abril 2014
El teatre amateur es consolida a Pineda
publicat
per
http://diarimaresme.com
28 abril de 2014
La programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur ja és
a punt. Un total de 52 representacions es podran veure durant el primer cap de
setmana de maig als diferents espais escènics de Pineda de Mar. El gimnàs de
l’Institut Euclides es presenta enguany com a novetat i obre així les
representacions al barri de Poblenou. La resta d’actuacions es repartiran entre
les tres sales del Centre Cultural i Recreatiu, l’auditori de Can Comas, la
Sala Polivalent de la Biblioteca Serra i Moret i l’antiga biblioteca de Les
Mèlies.
En el marc d’aquesta edició de la Mostra, se celebrarà
l’assemblea anual de la CIFTA, amb la participació d’una trentena de delegats
arribats de punts d’arreu del món. Aquest organisme està format per representants
de companyies teatrals que tenen com a factor en comú la utilització d’una de
les llengües catalogades com a romàniques. El seu objectiu és promoure
l’intercanvi d’opinió i d’informació, a més de coordinar les actuacions
internacionals de companyies que té associades. Bèlgica, Canadà, França,
Itàlia, Mónaco, Marroc, Espanya, Suissa i Tunísia, són els estats que tenen
delegació al CIFTA. Segons l’organització, amb la integració d’aquesta nova
activitat, el certamen pren relleu internacional i es consolida com a referent
del teatre amateur.
Etiquetes de comentaris: mostra nacional de teatre amateur de pineda de mar
1º Muestra de la Nueva Dramaturgia Latinoamericana
La Plataforma Teatro Latino BCN presenta L'ADN: 1º Muestra
de la Nueva Dramaturgia Latinoamericana, un ciclo de lecturas escenificadas
seguidas de un debate con los dramaturgos que tendrá lugar del 23 de abril al
14 de mayo en el Àtic22 del Teatre Tantarantana de Barcelona.
23 de Abril "El trayecto a la felicidad total" de
Walmir Pavam - Brasil
30 de Abril "Escurrimiento y Anticoagulantes" de
David Gaitán - México
7 de Mayo "El ausente" de Felipe Botero - Colombia
14 de Mayo "Estocolmo" de Pablo Albarello -
Argentina
Etiquetes de comentaris: muestra de la dramaturgia latinoamericana, plataforma teatre latino bcn, teatre tantarantana
28 d’abril 2014
‘Into the Woods’: contes cruels dels germans Grimm a París
publicat per
21 abril de 2014
Juan Carlos Olivares
El Châtelet estrena una nova i brillant producció del
musical de Sondheim
A pril in Paris, una bona cançó de Vernon Duke i una
pel·lícula amb ganxo al servei de Doris Day. Efectivament, és abril i això és
París. Ni rastre d’una cúpula de partícules que enterboleixi el blau del cel.
La metròpoli s’exhibeix. A l’Hôtel de Ville l’alcaldessa gaditana llueix la
seva banda tricolor acabada d’estrenar. Llueix i brilla el pont d’Alexandre
III, blanc i daurat. Fins i tot els cambrers del restaurant del Grand Palais es
mostren afables, malgrat l’enrenou d’un casament que se celebra discret al
reservat. Un d’aquests dies que podrien explicar la fascinació de la cultura
popular americana per la capital francesa. El París musical i en tecnicolor d’
Una cara amb àngel ( Funny Face ), Un americà a París, La bella de Moscou o Els
senyors prefereixen les rosses. En qualsevol moment podria sonar un tema de
Porter o Gershwin.
La relació artística de Stephen Sondheim amb París no és tan
estreta, però des de fa quatre anys el Théâtre du Châtelet (imperial pastitx
neorenaixentista de la reforma de Haussmann) s’ha entestat a estrenar cada
temporada una nova producció del seu repertori. Totes dirigides per Lee Blakeley. A Little
Night Music, Sweneey Todd, Sunday in the Park with George i ara Into the Woods.
El Châtelet, amb el seu eclecticisme de qualitat. En una mateixa temporada
conviuen un My Fair Lady dirigit per Robert Carsen, una reposició d’ Einstein
on the Beach, de Philip Glass, i La pietra del paragone, de Rossini. Teatre
públic -de pressupost municipal- que es pot permetre tenir al fossat una
generosa orquestra impensable en qualsevol sala del West End o de Broadway. Les
partitures sonen d’una altra manera, encara que algun purista diria que no
millor. Però s’agraeix la magnificència del so quan han passat les primeres
notes que acompanyen el freudià I wish, que després pesarà com una llosa sobre
els personatges de conte d’Into the Woods.
Explica Sondheim a Look, I Made a Hat, que aquest musical
basat en les recopilacions dels germans Grimm va néixer amb l’última frase que
un pintor exclama davant el llenç en blanc a Sunday in the Park with George :
“Hi ha tantes possibilitats!” I entre aquestes possibilitats, per què no un
musical amb l’encant de The Wizard of Oz ; per què no incorporar el fantàstic,
les aventures de la Ventafocs, la Caputxeta, Rapunzel, en Jack de les mongetes
màgiques, una bruixa, i també un forner i la seva dona que només volen tenir un
fill; per què no passar-ho pel sedàs del subconscient col·lectiu de Jung; per
què no fer que es relacionin entre si com a La ronda de Schnitzler; per què no
fer del bosc un lloc d’iniciació i transformació; per què no fer del primer
acte una farsa i del segon un melodrama. Preguntes que Sondheim es va fer amb
James Lapine, l’autor del llibret. El resultat de totes aquestes possibilitats
es va materialitzar el 1987 en una producció americana ja mítica dirigida pel
mateix Lapine.
D’aquesta posada en escena que tenia l’aparença d’un llibre
desplegable tridimensional, Blakeley en recupera l’estètica del conte
tradicional i algun element que ha quedat en la memòria, com el decorat
giratori, també rescatat per la fallida versió de Dagoll Dagom. En canvi, la
manipulació dels titelles dels animals amb les tècniques del bunraku japonès
-un gran treball de Max Humphries- està inspirat en el muntatge, també molt
celebrat, estrenat el 2010 a l’Open Air Festival de Regent’s Park a Londres.
Però si d’alguna cosa pot presumir aquesta producció del Châtelet és de la
impressionant il·luminació d’Oliver Fenwick. Es deu al seu talent la sorpresa
que produeix la primera visió del bosc: infinit, tenebrós, màgic, un lloc en el
qual pot passar qualsevol cosa, fascinant o terrible. Només cal afegir-hi un
repartiment vocalment incontestable i una direcció musical brillant per sortir
del teatre convençut que la cultura popular també pot ser una experiència
exquisida.
Etiquetes de comentaris: el chatelet, into the woods
Teatre escolar: eina educativa
publicat
per
20 abril de 2014
Maria Nolla Borrel
Les retallades en l'ensenyament públic i els atacs a l'ús
del català instal·len l'escola catalana en una situació complicada, però el
professorat no perd l'esperança i aprofita les oportunitats per aconseguir una
educació integral i ferma, en català, per al seu alumnat, i no es cansa de
demanar, a crits, la defensa de la llengua que li és pròpia. Aprofitant
l'arrelament que té el teatre entre la població escolar, cada any s'organitza
un festival de teatre infantil i juvenil, en català, arreu de les comarques
tarragonines.
Al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell s'ha celebrat el 36è
Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès. Ha estat organitzat i
gestionat pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès, i hi han
participat 666 alumnes –de 3 a 18 anys– que han escenificat 31 obres de
temàtica diversa.
Amb la seva interpretació, els joves actors i actrius
exterioritzen les emocions i els sentiments a través de l'expressió corporal,
milloren l'autoestima i superen les pors, perfeccionen l'expressió oral,
reforcen la creativitat i la imaginació, i aprenen que la constància i la
perseverança en la feina tenen la seva recompensa. El teatre els mostra
múltiples maneres de viure i els permet gaudir del treball en equip mentre
persegueixen un objectiu comú, i a nosaltres ens encomanen la seva il·lusió i
ens ajuden a somiar en un món on el català hi ha de ser present com a element
indispensable de cohesió. I el fet de mostrar el seu treball en un escenari
professional de ben segur que els proporciona una experiència inoblidable.
Castellvell
del Camp (Baix Camp)
Etiquetes de comentaris: teatre escolar
27 d’abril 2014
Avui s'acaben les representacions de Cançó d'amor i de guerra
Sala Cabanyes
12 euros platea / 10 euros amfiteatre
Organitza: Sala Cabanyes
“Cançó d’amor i de Guerra” a Sala Cabanyes avui a 2/4 de 10 a Sala Cabanyes
Un muntatge espectacular i actual de la sarsuela de sempre
dirigit a tots els públics.
“Cançó d’amor i de Guerra” és una història d’amor impossible
en una societat tradicional, en l’època d’arribada dels valors ideals de la
revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
La seva música ha esdevingut un clàssic per la seva qualitat
i el seu llibret és un cant al Pirineu i a les terres de la Catalunya francesa:
el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Un cant a la nació Catalana.
Una història que ha transcendit i roman present a
l’imaginari col•lectiu Català, amb més vigència que mai. La història d’amor
entre dos joves que es veu amenaçada pel fill del batlle en un poblet del
Vallespir, en plena Revolució Francesa. Per sota de la relació d’amor dels
protagonistes flueix una altra història d’amor, la de l’amor per la terra. Els
personatges formen part de la terra, estan fets de la mateixa i, en són
indissociables. I - interpretant la darrera part del títol de l’obra - és
aquesta comunió home - natura que justifica la lluita per defensar-la. No es el
que es veu ni al que s’hi diu, sinó precisament el contrari: allò que es
respira, que s’intueix.
Amb una posada en escena espectacular com en els grans
musicals, aquest sentiment es desprèn magistralment la música de l’obra, arriba
subtilment a l’espectador i l’impregna.
Als que ja coneixeu l’obra (o només la música) us proposem
tornar a gaudir-la i als qui encara no, tindreu una oportunitat única de
descobrir-la.
Informació pràctica
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
Mataró
Cançó d’amor i de guerra
Música de Rafael Martínez i Valls
Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora
Direcció : Toni Grané i Toni Doy
Direcció musical : Sara Pérez i Ruben Bes
Direcció en directe : José Martínez
Dies de representació
30 de març de 2014 a les 18.30 hores
5 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
6 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
12 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
13 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
26 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
27 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
Preus
Llotja i Platea 12 €
Amfiteatre 10 €
Consultar descomptes
Reserva de localitats
Els divendres de 18,00 a 21,00 hores al telèfon 618.77.30.13
Dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon
93.790.85.02
I tot el dia a http://entrades.salacabanyes.cat/
Horari de Taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana
de la representació i una hora abans de començar la representació
Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos
actes, que es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es
va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i
Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es
titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política féu que
l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (la “ideal” era la
revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el
general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors
de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.
Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat
tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de
poder-se representar.
Etiquetes de comentaris: cançó d'amor i de guerra, sala cabanyes, toni doy, toni grané
Festival Grec 2014
+ informació
http://grec.bcn.cat/programa
Etiquetes de comentaris: festival grec bcn, teatre grec bcn
26 d’abril 2014
Últimes Representacions de Cançó d'amor i de guerra
Sala Cabanyes
12 euros platea / 10 euros amfiteatre
Organitza: Sala Cabanyes
“Cançó d’amor i de Guerra” a Sala Cabanyes avui a 2/4 de 10 a Sala Cabanyes
Un muntatge espectacular i actual de la sarsuela de sempre
dirigit a tots els públics.
“Cançó d’amor i de Guerra” és una història d’amor impossible
en una societat tradicional, en l’època d’arribada dels valors ideals de la
revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
La seva música ha esdevingut un clàssic per la seva qualitat
i el seu llibret és un cant al Pirineu i a les terres de la Catalunya francesa:
el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Un cant a la nació Catalana.
Una història que ha transcendit i roman present a
l’imaginari col•lectiu Català, amb més vigència que mai. La història d’amor
entre dos joves que es veu amenaçada pel fill del batlle en un poblet del
Vallespir, en plena Revolució Francesa. Per sota de la relació d’amor dels protagonistes
flueix una altra història d’amor, la de l’amor per la terra. Els personatges
formen part de la terra, estan fets de la mateixa i, en són indissociables. I -
interpretant la darrera part del títol de l’obra - és aquesta comunió home -
natura que justifica la lluita per defensar-la. No es el que es veu ni al que
s’hi diu, sinó precisament el contrari: allò que es respira, que s’intueix.
Amb una posada en escena espectacular com en els grans
musicals, aquest sentiment es desprèn magistralment la música de l’obra, arriba
subtilment a l’espectador i l’impregna.
Als que ja coneixeu l’obra (o només la música) us proposem
tornar a gaudir-la i als qui encara no, tindreu una oportunitat única de
descobrir-la.
Informació pràctica
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
Mataró
Cançó d’amor i de guerra
Música de Rafael Martínez i Valls
Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora
Direcció : Toni Grané i Toni Doy
Direcció musical : Sara Pérez i Ruben Bes
Direcció en directe : José Martínez
Dies de representació
30 de març de 2014 a les 18.30 hores
5 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
6 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
12 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
13 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
26 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
27 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
Preus
Llotja i Platea 12 €
Amfiteatre 10 €
Consultar descomptes
Reserva de localitats
Els divendres de 18,00 a 21,00 hores al telèfon 618.77.30.13
Dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon
93.790.85.02
I tot el dia a http://entrades.salacabanyes.cat/
Horari de Taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana
de la representació i una hora abans de començar la representació
Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos
actes, que es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es
va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i
Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es
titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política féu que
l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (la “ideal” era la
revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el
general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors
de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.
Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat
tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de
poder-se representar.
Etiquetes de comentaris: cançó d'amor i de guerra, sala cabanyes, toni doy, toni grané
Stockmann
26 abril de 2014
21.30 hores
Direcció: Oriol Tarrason
Interprets: Bernat Quintana, Pep Ambròs, Annabel Castan,
Mireia Illamola, Arnau Puig.
TEATRE26 d'abril
Stockmann és una adaptació lliure d’ Un enemic del poble,
d’Henrik Ibsen. Un text que carrega contra els plantejaments partidistes i
liberals que afirmen que la majoria, en tot govern democràtic, ostenta la
veritat. Ibsen ho qüestiona servint-se dialècticament del Dr. Stockmann.
Aquest, dolgut davant la misèria moral dels dirigents de la seva ciutat,
proposa acabar amb ells i la seva societat rància i envellida per fer-ne una de
nova que se sustenti en la defensa dels homes dignes i lliures. I per acabar afirmant
que l’home més fort del món és l’home que està més sol.
ESPAI L’AMISTAT
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)
HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada
espectacle.
Preu: 20€ / venda anticipada o per internet 18€
Etiquetes de comentaris: espai l'amistat de premià de mar, stockmann
Los gatos y el derecho a decidir
La Biblioteca de Catalunya acoge 'Llibert', un texto
valiente que habla sobre la posibilidad de la eutanasia en recién nacidos
publicat
per
17 abril de 2014
Albert Lladó
'Llibert'
En la Biblioteca de Catalunya
(c/ Hospital 56, Barcelona)
Hasta el 27 de abril
Autora: Gemma Brió
Dirección: Norbert Martínez
Actrices: Gemma Brió y Tàtels Pérez
Cantante y actriz: Mürfila
Escenografia: Lluc Castells
Se encienden las luces de la Biblioteca de Catalunya. El
público suspira, con una lluvia de lágrimas enormes cayendo por el rostro, a lo
Man Ray. También sonríen. Esa aparente contradicción es la que recorre todo
Llibert, un texto valiente, sobrecogedor, que Gemma Brió (esplendida,
consiguiendo contención cuando parece imposible) ya protagonizó, con éxito, en
el Almeria Teatre.
A los gatos, de los que siempre nos cuentan que tienen siete
vidas, podemos aplicarles la eutanasia si nacen con alguna malformación, o si
la enfermedad les impide tener un mínimo de calidad de vida. Sin embargo, al
derecho a decidir en los seres humanos, en España, se le llama delito. Así es
la ley. Otra contradicción. Bochornosa.
Llibert, escrita por Brió y dirigida por Norbert Martínez,
narra los primeros quince días de un bebé que, al nacer, ha sufrido una falta
de oxígeno que le obligará a permanecer en estado vegetal el resto de su vida.
El primer diagnóstico ofrece unas perspectivas que poco a poco se irán
disolviendo… ¿Cómo encontrar una solución justa y racional en un momento de tal
hecatombe sentimental?
- Has tenido la mala suerte de nacer niño y no gato. –le
dice la madre a su hijo.
No es un melodrama. Se trata de un canto a la amistad, un
homenaje a los profesionales de la sanidad pública (divertida la caricatura del
médico cenizo), una reivindicación de un derecho social básico, y un combate al
dolor más profundo. La dramaturga se hace acompañar por Mürfila, quien aporta
el espíritu más rockero a la pieza, y por la actriz Tàtels Pérez, que va
desdoblándose en infinitud de personajes para mostrarnos los inescrutables
caminos del protocolo. Hasta la muerte va vestida de protocolo.
Un imaginario cinematográfico idealizado hace imposible
pensar que la tragedia ajena, a veces, se convierte en la propia.
Una sala de espera es, como lo puede ser un aeropuerto o un
tanatorio, un no-sitio en el que la mayor condena es la espera. Esperar.
Esper(anza). En la extraescena, bien trabajada, encontramos enfermeras,
doctores, familiares. Las canciones de juventud, y las nanas tarareadas en la
UCI, son la banda sonora del proceso de duelo. Luego llegará el sentimiento de
culpa, la crisis, la conciencia, y referencias incluso al caso de Ramón
Sampedro. Y de nuevo la burocracia. Vuelva usted mañana.
La repetición impregnará de ritmo la obra, aunque
ciertamente el final podría acortarse para no minimizar la gran contundencia
con la que se ha llegado hasta allí.
Hay, pues, humor, ternura y poesía en este Llibert que, aunque
pueda pronunciar cosas que parecen obvias, lo hace de frente, poniendo todo
sobre el escenario, huyendo de panfletos y pancartas. Es la caricia, llena de
humanidad, a una herida que lucha por cicatrizarse. En medio de los maullidos
del día a día.
Etiquetes de comentaris: biblioteca de catalunya, gemma brió, llibert, lluc castells, mürfila, norbert martínez, tàtels pérez
25 d’abril 2014
QUE LA PASSIÓ MAI S’ACABI : FES-TE AMIC / AMIGA DE LA PASSIÓ DE CERVERA
La Passió de Cervera es un tret cultural identitari de la
tradició teatral del nostre país, i representa una valor patrimonial de més de
500 anys d’història que s’inicien segons els últims descobriments l’any 1477,
es per aquesta raó que aquesta tradició rau en els nostres cors i queda
emmarcada de forma especial com un sentiment inexplicable que ens omple d’una
emoció intensa.
Tot aquest aspecte tradicional i històric requereix d’una
gran voluntat de tot aquell qui s’estima i porta al cor aquesta tradició i per
aquest motiu el Patronat de la Passió ha volgut fer reconeixement a totes
aquestes persones que senten La Passió com a part d’ells i desitgen contribuir
al manteniment d’aquesta bonica tradició, creant la figura del Amic / Amiga de
La Passió de Cervera.
Aquesta es una activitat que també s’emmarca com un reconeixement
a la trajectòria de la 75ª representació del text: “Crist, misteri de Passió”
que varen escriure en el seu moment Emili Rabell i Josep M. Sarrate.
Cal continuar la història i la vida de La Passió de Cervera
i fer que el sentiment dels nostres cors pervisqui dins de tots els ciutadans i
ciutadanes que viuen i es senten d’alguna manera com a propi aquest Gran
Espectacle, i fer que el nostre patrimoni cerverí perduri per molt de temps.
Fer-te Amic / Amiga de La Passió de Cervera es una manera
molt bona d’identificar-te com una persona amant de la cultura i que desitja
donar continuïtat a la tradició de La Passió de Cervera.
Per fer-te Amic / Amiga de La Passió de Cervera només tens
que descarregar la butlleta que tens en document adjunt i enviar-la per correu
postal tal com indica la butlleta o escanejada al correu electrònic:
passio@lapassiodecervera.com i en breu rebràs al teu domicili el teu carnet que
t’acreditarà com a Amic / Amiga de La Passió de Cervera.
I si ets un dels 15 primers/es amics/amigues de La Passió de
Cervera rebràs a més a més del carnet, un bonic detall al teu domicili.
El Patronat de la Passió de Cervera agraeix enormement el
gran suport que rep de tots els qui ens ajudeu a tirar endavant la cultura i la
tradició cultural del nostre país.
http://www.lapassiodecervera.com/images/amics%20de%20la%20passio%20-%20bulleta.pdf
Etiquetes de comentaris: passió de cervera, passions a catalunya-la passió
El premio calderón de la Barca 2014 para autores noveles.
publicat
per
16 abril de 2014
El Premio de Teatro para Autores Noveles Calderón de la
Barca que anualmente convoca el Ministerio a través del Instituto Nacional de
las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) tiene por objeto reconocer y
promocionar la labor de jóvenes autores de la literatura dramática que todavía no hayan estrenado de forma pública
más de una obra en circuitos de exhibición con rendimientos de taquilla.
Podrán participar en la convocatoria del premio autores
noveles, españoles y nacionales de otros
Estados de la Unión Europea y del Espacio Económico Europeo.
El galardón cuenta con una dotación económica de 10.000 €
El plazo para la presentación de solicitudes será de treinta
días naturales a partir del día
siguiente al de la publicación (10 de abril) de esta resolución en el «Boletín
Oficial del Estado».
Enlaces para descargar las BASES
Etiquetes de comentaris: premio calderón de la barca para autores noveles
24 d’abril 2014
Mataró celebra el Dia Internacional de la Dansa
publicat
per
www.mataro.cat
23 abril de
2014
El Dia Internacional de la Dansa va ser creat pel Comitè
Internacional de la Dansa de la UNESCO i se celebra cada 29 d’abril. La data
commemora el naixement de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet
modern. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb la dansa arreu
del món. Mataró se suma a aquesta efemèride amb una programació que aglutina
actes organitzats per la Direcció de Cultura, per la companyia de dansa
mataronina INsomnes i els cafès culturals El Públic i Arcàdia.
Dijous 24 d’abril, a les 7 de la tarda
El Públic
Cafè Negre
Work in progress a càrrec dels alumnes de Dansa joves + de
l’Aula de Teatre de Mataró, dirigits per Daniel Rosado.
Ho organitza: El Públic Col·lobora: Ajuntament de Mataró
Entrada lliure
Diumenge 27 d’abril, a les 8 del vespre
El Públic
Espècia
Creació coreogràfica de Marta Dalmau.
Ho organitza: El Públic Col·lobora: Ajuntament de Mataró
Entrada: 4 euros
Dimarts 29 d’abril
A 2/4 de 6 de la tarda al Pati de la residència de Sant
Josep
Jam nins 5-9
Sessió oberta de dansa participativa amb ballarins i músics
en directe, adreçada a nens i nenes d’entre 5 i 9 anys
Ho organitza: Companyia INsomnes
A les 6 de la tarda
Pati de la residència de Sant Josep
Jam nins 10-14
Sessió oberta de dansa participativa amb ballarins i músics
en directe, adreçada a nens i nenes d’entre 10 i 14 anys
Ho organitza: Companyia INsomnes
A les 7 de la tarda
El Públic
Taula rodona: Dansa i societat
Conferència de la ballarina Helena Patricio sobre el poder
comunicatiu de la dansa i el moviment. A continuació, hi haurà una taula rodona
sobre la situació actual de la dansa, amb la participació de representants
d’entitats i organismes d’aquest entorn a la ciutat.
Ho organitzen: Companyia INsomnes i El Públic. Hi
col·labora: Ajuntament de Mataró
A 2/4 de 8 del vespre.
Arcàdia Cafè Cultural
Em balles?
Visionat del resultat de les gravacions dels moviments i
danses de ciutadans i ciutadanes de Mataró. Al llarg de tot el dia una càmera
es passejarà pels carrers de la ciutat, enregistrant els ciutadans que vulguin
participar en aquesta particular commemoració del Dia Internacional de la
Dansa.
Ho organitza: Companyia Insomnes. Hi col·labora: Arcàdia
Cafè Cultural
A 2/4 de 9 del vespre
Arcàdia Cafè Cultural
A Mataró es balla
Inauguració de l’exposició fotogràfica A Mataró es balla amb
imatges de persones ballant en diversos indrets de la ciutat. Hi haurà una
performance de dansa.
Ho organitza: Companyia INsomnes
A 2/4 de 9 del
vespreFoment Mataroní
Recordant antigues passes
Projecció del film Siete novias para siete hermanos, un
clàssic del cinema de 1954 dirigit per Stanley Donen i coreografiat per Michael
Kidd.
Ho organitza: Companyia INsomnes
A ¼ de 10 de la nit
Pati de la residència de Sant Josep
Jam de dansa
Sessió de dansa improvisada oberta al públic, amb música en
directe.
Ho organitza: Companyia INsomnes
Dimarts 6 de maig, a les 7 de la tarda
Biblioteca Pompeu Fabra
La dansa moderna i contemporània
Conferència a càrrec de Toni Jodar, un dels ballarins més
representatius de la dansa contemporània de Catalunya.
Ho organitza: Ajuntament de Mataró
Dijous 8 de maig, a les 8 del vespre
El Públic
Amares
Espectacle de dansa a càrrec de la companyia Lesgràcies.
Preu: 4 euros
Ho organitza: El Públic. Hi col·labora: Ajuntament de Mataró
Etiquetes de comentaris: dia internacional de la dansa
15º Festival de Teatro Aficionado 2014 de Torrelavega.
publicat
per
16 abril de 2014
Se convoca el 15º Festival de Teatro Aficionado 2014 de
Torrelavega en el que podrán concursar todos los grupos aficionados de ámbitos
local, regional o nacional que lo deseen.
Cada grupo presentará a concurso el número de obras que
desee, de las cuales sólo podrá ser seleccionada una. No se podrán presentar a
concurso obras seleccionadas en ediciones anteriores de este certamen.
Las obras deberán presentarse y representarse en castellano.
El plazo de inscripción concluye el 30 de mayo de 2014
El Ayuntamiento de Torrelavega establece los siguientes
premios:
Premio mejor espectáculo 3.000 €
Premio mejor actor/actriz 600 €
Premio del público 1.000 €
Envío obras a: XV Festival de Teatro Aficionado
Teatro Municipal Concha Espina. Oficinas Teatro 3ª planta.
C/ Pedro Alonso
Revuelta, nº 3. 39300 Torrelavega
Teléfono 942 88 30 36
Fax 942 88 89 99
e-mail: publico@tmce.es
Etiquetes de comentaris: festival de teatro aficionado de torrelavega
23 d’abril 2014
Emma
Espai Alarona
divendres 25 abril
22 hores
Plaça de Santa Maria, 6
Mataró
Aportació 5 euros (inclou carnet de soci)
El proper divendres us presentem "EMMA", una
adaptació del monòleg "De algún tiempo a esta parte" de Max Aub.
L'actriu Esther Lázaro dóna vida a Emma, una dona d'edat avançada que viu a
l'Àustria ocupada pels nazis. Un text de gran càrrega dramàtica interpretat
magristralment per una jove actriu. Espectacle molt recomanable per aquells i
aquelles que us agradi el teatre ple de sensibilitat i bon gust. És la segona
vegada que ens visita.
Etiquetes de comentaris: emma, espai alarona de mataró, esther lázaro
XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago” de Carrión de los Condes, Palencia.
publicat
per
15 abril de 2014
Se convoca el XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado
“Camino de Santiago” en el que podrán participar compañías de teatro aficionado
de ámbito nacional.
Se otorgan los siguientes premios:
Compañías: Primer premio.- 1.500 € ,Trofeo y Diploma
Compañías: Segundo premio.- 1.000 €, Trofeo y Diploma
Compañías: Tercer premio.- 600 €, Trofeo y Diploma
Mejor Dirección.- 600 €, Trofeo "Lucio Felipe
Caro" y Diploma
Mejor Actor Principal.- Trofeo y Diploma
Mejor Actriz Principal.- Trofeo y Diploma
Mejor Actor Secundario.- Trofeo y Diploma
Mejor Actriz secundaria.- Trofeo y Diploma
Premio Especial del Público.- Trofeo y Diploma
El plazo de prestación de solicitudes finalizará el
miércoles 30 de abril de 2014 y se remitirán, junto con la documentación
indicada en las BASES, a la siguiente dirección:
Ayuntamiento de Carrión de los Condes
Concejalía de Cultura
XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de
Santiago”
34120 Carrión de los Condes (Palencia)
Teléfono: 979880932
Fax: 979880461
Correo electrónico: cultura@carriondeloscondes.es
Los derechos de autor correrán a cargo de cada compañía.
Las compañías recibirán, por parte del Ayuntamiento de
Carrión de los Condes, en concepto de ayuda para gastos de desplazamiento la
cuantía de 400 €. Si el desplazamiento es superior a 1.000 Km. (ida y vuelta)
se abonarán 600 €.
Descargar Bases XX Certamen Nacional de Teatro aficionado
del Camino de Santiago (PDF)
Información:
Ayto. de Carrión de los Condes / Dpto. de Cultura
Teléfonos: 979880932
Fax 979880461
Correo electrónico: cultura@carriondeloscondes.es
Etiquetes de comentaris: certamen nacional de teatro aficionado camino de santiago de carrión de los condes
22 d’abril 2014
Marionetàrium, teatre de titelles al Tibidabo
V Certamen de Teatro No Profesional “CÍVICO UNIVERSIDAD", Zaragoza.
publicat
per
14 abril de
2014
El Centro Cívico Universidad dependiente del Servicio de
Centros Cívicos Área de Participación Ciudadana del Ayuntamiento
de Zaragoza- convoca el V Certamen de
Teatro no Profesional, que se celebrará los días 20, 21 y 22 -viernes, sábado y
domingo- de junio de 2014
Podrán participar todos los Grupos de Teatro No
Profesionales del territorio español admitiéndose cualquier género. Las obras
deberán representarse en lengua castellana. Cada grupo sólo podrá presentar una
obra, original o de autor
Cada grupo tendrá 2 horas máximo para montar y 3 horas
máximo para representar y desmontar.
Para participar en e| Certamen, es necesario remitir Ia
documentación indicada en las BASES.
Los grupos que quieran participar en la exposición que se
realizará en el Salón de Actos
paralelamente al Certamen, pueden enviar por correo postal (no se recogerán las
enviadas por e-mail) carteles, fotos, y todos aquellos documentos que
consideren de interés gráfico.
La dirección para remitir la documentación es
CENTRO CÍVICO UNIVERSIDAD
C/ Violante de Hungría 4
50009 Zaragoza
Teléfono: 976 72 17 50
Fax: 976 72 17 54
Correo electrónico: civicouniversidad@zaragoza.es
El plazo de presentación de la documentación se abrirá el 7
de Abril y quedará cerrado el 30 de Abril de 2014 (ambos inclusive)
Un comité de selección, integrado por profesionales del
teatro y por representantes de la
organización, elegirá, de entre todos los grupos solicitantes y en base a la documentación
recibida, un total de 6 grupos como finalistas y 6 grupos de reserva
Todos los grupos que deseen participar en el Certamen
deberán adjuntar junto con la documentación el permiso de la SGAE
(Sociedad General de autores y
Editores), si hubiere lugar. La gestión y pago a la SGAE, correrá a cargo del
grupo correspondiente. La Organización del Certamen no se hace responsable de
este incumplimiento.
Se otorgarán los siguientes premios:
- El premio para cada uno de los finalistas seleccionados
será de 600 €
- Premio para la mejor obra seleccionada: 600 €
- Premio para el mejor actor: 300 €
- Premio para la mejor actriz: 300 €
- Premio Especial del Jurado: 300 €
Los premios no pueden ser declarados desiertos, salvo el
Premio Especial del Jurado que se adjudicará, o no, de forma extraordinaria a
decisión de sus componentes.
Más información:
BASES completas
Teléfono: 976 72 17 50
Fax: 976 72 17 54
Correo electrónico: civicouniversidad@zaragoza.es
Página web: www.zaragoza.es
Etiquetes de comentaris: certamen de teatro no profesional cívico universidad de zaragoza
21 d’abril 2014
'El drac d'or', 'Els justos', 'HARKET [protocolo]' i 'Equilibristes', finalistes del BBVA de Teatre
publicat per
www.ara.cat
16 abril de 2014
Els quatre espectacles es representaran a Vic i Calldetenes
durant el maig i el 2 de juny es coneixerà el guanyador
Aquest dimecres s'han fet públiques les quatre obres
finalistes del Premi BBVA de Teatre 2014, convocat per la Fundació Antigues
Caixes Catalanes (FACC) i el BBVA. Els espectacles finalistes són 'El drac
d'or' de la companyia Teatre Invisible, 'Els justos' de la companyia
AlGalliner, 'HARKET [protocolo]' de PanicMap i 'Equilibristes' de Farrés
Brothers i Cia.
Els quatre espectacles es representaran el 2 i el 16 de maig
a L'Atlàntida de Vic i el 9 i el 23 de maig al Teatre Auditori de Calldetenes.
L'Atlàntida de Vic, nou espai d'exhibició del premi, acollirà les
representacions d''El Drac D'Or' (2 de maig) i de 'HARKET [protocolo]' (16 de
maig). L'Auditori Teatre de Calldetenes acollirà 'Els justos' (9 de maig) i
'Equilibristes' (23 de maig).
El guanyador, que es coneixerà el 2 de juny a la Sala Ramon
Montanyà de l'Atlàntida de Vic, farà una gira per Catalunya de quatre
representacions valorada en 16.000 euros. Els finalistes, per la seva banda,
rebran 900 euros. A més, es concedirà una menció especial a la millor actriu i
al millor actor dels espectacles finalistes i també es rendirà homenatge a
Montserrat Carulla. L'actriu catalana rebrà un premi en reconeixement a la seva
trajectòria. Com a novetat, també es lliurarà un guardó de reconeixement
especial al Grup de Teatre Social de Femarec.
Les quatre obres finalistes s'han seleccionat entre 99
propostes teatrals: 76 provenien de Catalunya i 23 de la resta de l'Estat
espanyol. Aquesta és la 14a edició del Premi BBVA de Teatre, amb un jurat
format per cinc professionals del món del teatre i presidit per Sergi Belbel,
autor, director teatral i ex director artístic del Teatre Nacional de
Catalunya. Al 2013 es el guanyador del Premi BBVA de Teatre va ser l'espectacle
'Hotot', de la companyia Cascai Teatre.
Etiquetes de comentaris: bbva teatre, el drac d'or, els justos, equilibristes
Bailando por Falun Gong en el TNC
publicat per
11 abril de 2014
Carmen del Val
La polémica suscitada por la actuación de la compañía china
afincada en Nueva York Shen Yun Performing Arts vinculada a Falun Gong, no
ensombreció la brillante actuación de este grupo
Polémica por un ballet chino que llega al Teatre Nacional
El espectáculo, de dos horas de duración, lo presenta una
pareja, ella hablando un correcto español y él en chino. Ambos serán los
maestros de ceremonia que irán explicando al público los origenes e historia de
los diferentes bailes. Su forma de presentar y los gags utilizados dan la
sensación de que nos encontramos en un show en algún teatro de Las Vegas.
Forman el espectáculo 17 coreografías de danza étnica y
danza clásica china y tres intervenciones de cantantes, acompañadas a piano.
Las coreografías reviven la esencia de los 5.000 años de historia cultura
tradicional china, aparte de lasdos que denuncian la persecución que sufren los
practicantes de Falun Gong por parte del Gobierno comunista chino.
Las diferentes escenas son una explosión de color y energía
y cuentan con 40 bailarines en escena. Las imágenes que se producen son de un
gran impacto visual. Además el montaje cuenta con música en directo a cargo de
la Shen Yun Symphony Orchestra dirigida por Milen Nachev, que combina el sonido
de los instrumentos chinos con los occidentales. Solo levantarse el telón, al
comienzo del espectáculo, el público rompió en un sonoro aplauso ante la fuerza
de las primeras imágenes. El vestuario es de una gran belleza, todo él está
confeccionado a mano y los colores se combinan con elegancia. Sedas y bordados
iluminan el escenario.
El elenco femenino hipnotiza por su belleza, las mujeres
parecen figuras de porcelana. Su baile es exquisito, de delicado movimiento de
brazos. Concretamente en las coreografías La Delicada Belleza de los Han o Las
Damas del Palacio Tang al público le parece estar frente a las heroínas de la
película La Casa de las Dagas Voladores. Por su parte, el elenco masculino
muestra un gran dinamismo. Los saltos mortales, piruetas y giros son de un gran
virtuosismo. Las coreografías Los Guerreros de la Montaña de Wudang o
Entusiasmados en el Río Amarillo son algunas de las piezas en las que el baile
de los hombres alcanza mayor brillantez. Las que hacen referencia a alguna
leyenda o algún cuento como Ne Zha agita el mar o El Rey Mono frustra al
malvado sapo pecan de infantiles en su planteamiento y pueden llegar a aburrir.
Mención especial merecen las proyecciones de imágenes en una
gran pantalla que transportan al espectador de un templo budista al Río
Amarillo pasando por los campos de Mongolia. Magnífico el efecto que se logra
cuando bailarines y héroes se introducen en la pantalla y se le ve volar o
surgir del mar.
Etiquetes de comentaris: falun gong, tnc, york shen yun performing arts
20 d’abril 2014
'Chimerica' i 'The Book of Mormon', les dues obres que regnen als premis Olivier
publicat per
www.ara.cat
14 abril de 2014
efe - londres
Lesley Manville i Rory Kinnear, els millors actors als
guardons britànics de teatre que es van entregar diumenge al vespre
'Chimerica', de Lucy Kirkwood, amb cinc premis Olivier, es
va erigir ahir a la nit com l'obra teatral més premiada dels principals
guardons teatrals anglesos. Va rebre, entre altres, el reconeixement de millor
nova obra i millor director, per Lyndsey Turner.
A la categoria de musical, 'The Book of Mormon', dels
creadors de la sèrie 'South Park', va obtenir quatre premis, entre ells el de
'millor actor de musical' per Gavin Creel i 'millor nou musical'. L' obra va
debutar a Broadway, on ja va guanyar nou premis Tony.
Lesley
Manville, per 'Ghosts', i Rory Kinnear, per 'Otel·lo', han guanyat els premis
Olivier als millors actors, els més importants del teatre britànic. Ambdós
intèrprets competien amb altres actors de renom: Kinnear es va imposar pel seu
paper de Yago a 'Otel·lo' a Jude Law (Enric V), que després de quatre
candidatures encara no ha pogut aconseguir un Olivier. Lesley Manville, per
part seva, competia amb Judi Dench, que optava al premi per 'Peter and Alice',
entre altres.
El premi als èxits excepcionals en una òpera, al qual
estaven nominats els cantants Plácido Domingo i Juan Diego Flórez, va ser per
la companyia itinerant English Touring Opera.
Els premis Olivier, batejats així en honor del conegut actor
de teatre Lawrence Olivier, són votats per un jurat mix, format per
professionals de la indústria i membres del públic. La gala es va celebrar a la
Royal Opera House i va comptar amb diverses actuacions musicals, com la dels
dos membres masculins d'ABBA, Benny Andersson i Björn Ulvaeus, amb motiu del
quinzè aniversari del musical 'Mamma Mia'.
Etiquetes de comentaris: chimerica, premis olivier, the book of mormon
El método de Guardiola para motivar a sus jugadores se traslada al escenario
El teatro La Seca Espai Brossa presenta en Barcelona el
próximo 'Pep Talk', un monólogo de ficción en clave de humor
publicat
per
9 abril de 2014
Barcelona (EFE).
El teatro La Seca Espai Brossa presenta en Barcelona el
próximo día 24 Pep Talk, un monólogo de ficción en clave de humor en el que el
método del exentrenador del Barça Josep Guardiola se sube a los escenarios para
motivar a la gente del mundo de los negocios.
Escrito por Alberto Ramos e interpretado por Pep Garcia-Pascual,
"Pep talk", que casualmente en inglés significa "discurso de
motivación", recrea una supuesta conferencia de Guardiola para gente de
negocios en la que explica cómo aplicar su método en el ámbito de las finanzas.
Mezclando elementos de ficción con aspectos reales,
Guardiola, encarnado por García, va explicando a la audiencia cómo aplicar su
método en el campo de los negocios, un discurso en el que se van intercalando
referencias a sus grandes éxitos, que hicieron que fuera considerado un
"gurú" de este deporte.
Expresiones como "ben d'hora, ben d'hora",
"el puto amo" o la utilización de la primera persona del singular se
ponen ahora en boca de este nuevo Guardiola que intenta convencer a su
audiencia de su propia capacidad para ganar sus "'champions' particulares".
"Más que un entrenador de fútbol, Pep Guardiola es un
embajador de Cataluña", ha señalado García, quién ha subrayado que este
aspecto es el motivo principal por el que decidieron traducir la obra al inglés
y exportarla a otros países.
De esta manera, la obra se convierte, según García, en una
base para "hacer entender al mundo cómo somos los catalanes", ha
remarcado el actor de la obra que el año pasado pudo verse en Irlanda y Nueva
York.
A pesar de que no se ha contactado con el mismo Guardiola
para hacer la obra, García asegura que han hecho llegar el anuncio de la
presentación en Cataluña hasta Múnich y que todo el equipo estará
"encantado de recibirlo si un día quiere venir a verla".
La obra, que se estrenará en Barcelona el próximo 24 de abril,
se podrá ver hasta el próximo 11 de mayo, de miércoles a domingo.
Etiquetes de comentaris: alberto ramos, espai brossa, la seca, pep garcía-pasqual, pep talk
19 d’abril 2014
Cançó trista de...
publicat per
www.elperiodico.cat
16 abril de 2014
Óscar Hernández
Foto Carlos Montañés
Una vintena de joves del Raval porten a l'escenari la seva
visió de l'abús policial
L'obra participa a l'estiu en un festival europeu
Dos nois i una noia es disposen a ballar en una plaça quan
apareixen dos mossos. Els agents els diuen que no poden quedar-se allà. Els
demanen la documentació i un dels policies es fica amb l'origen dels ballarins.
El resultat és que acaben emmanillats a terra i amb una multa de 200 euros per
alterar l'ordre públic. És una de les escenes de l'obra de teatre Operación
salfumán en què participen 17 nois i noies del Raval a través de l'entitat Forn
de Teatre Pa' Tothom (Lluna, 5).
«Amb l'obra volem explicar les situacions d'abús policial al
barri. Per exemple, si ets immigrant o fill d'immigrants i tens un mòbil, te'l
requisen i t'obliguen a presentar una factura per recuperar-lo», explica Jordi
Forcadas, director del grup i de l'obra, que ja s'ha representat en tres
ocasions al Palau Alós i una a Can Batlló (dissabte passat).
«A l'escriure i preparar Operación salfumán hem analitzat
amb els joves aquest abús policial i veiem que la policia no és la culpable,
sinó la normativa municipal que persegueix que el barri sigui per als
turistes», afegeix Forcadas, que anuncia que l'obra es representarà a l'Espai
Fontana i al Festival del Raval. «I a França en un festival europeu de teatre
juvenil. Hem de recaptar 3.000 euros per viatjar tots, ja en tenim 500», diu el
director.
Policia al rescat
En una de les sales del Forn de Teatre Pa' Tothom els
adolescents assagen una altra escena. Una nena s'ha perdut en una botiga i un
mosso evita que un desconegut se l'emporti. L'agent l'hi entrega al pare. El
policia i la nena, agraïda i admirada, acaben ballant i cantant El principe
azul que yo soñé... No és l'única cançó. Una de freda i una de calenta.
«Fer de policia a l'obra mola molt -explica Nabil, un
barceloní de 16 anys de pares marroquins-.
Et sents amb més poder. De nen volia ser policia, però ja
no, perquè els utilitzen per fer por a la gent». Nabil, que a l'escenari amb
prou feines aconsegueix reprimir els insults als sospitosos immigrants quan fa
de mosso, aspira a ser professor d'educació física o bomber. «¿Ets marroquí?
Ets moro i robes carteres», li etziba a un altre actor abans de clavar-li un
cop de porra. «El que fa un policia és humiliar. No pega, ni insulta. La
humiliació no es pot comprovar, l'agressió sí», apunta el director d'escena al
seu equip.
El marroquí Saed, de 22 anys, és més tranquil. També actua
de policia. «Hi ha agents bons i agents dolents, com passa a la resta de la
societat. Jo no he tingut mai problemes amb ells perquè no faig mal a ningú. Si
hagués estudiat més, m'hauria agradat ser policia. Ara em formo en hostaleria»,
explica somrient vestit de mosso. «Un amic em va dir que m'apuntés a teatre. A
la vida sempre actuem i m'agrada donar una imatge», afegeix.
Julia Rocabayera, de 18 anys, és una de les poques actrius
del grup. «Quan la gent veu l'obra rep un missatge contra l'abús policial. Als
adults els impressiona que això pugui passar al carrer i els joves poden veure
per què passa», afirma en un descans.
Etiquetes de comentaris: forn de teatre pa tothom, jordi forcadas
Àngel Llàcer, Manu Guix y La Perla 29 preparan un musical familiar sobre ‘Le Petit Prince’
publicat
per
2 abril de 2014
Se han convocado audiciones para encontrar al protagonista
de EL PETIT PRÍNCEP, musical familiar basado en la popular historia escrita por
Antoine de Saint-Exupéry, que se estrenará en Barcelona en el último trimestre
de 2014.
Disminuir tamaño textoAumentar tamaño texto separacio
imprimir separacio enviar a un amigo separacio
separacio separacio separacio
Àngel Llàcer, Manu Guix y la productora La Perla 29 están
preparando el estreno en Barcelona de EL PETIT PRÍNCEP, un nuevo musical
familiar basado en ‘Le Petit Prince’, la popular historia escrita por Antoine
de Saint-Exupéry, cuyo estreno está previsto para el último trimestre de 2014.
Para hallar al protagonista de EL PETIT PRÍNCEP se han
convocado audiciones a la que se pueden presentar actores (hombres) cantantes
entre 16 y 35 años con gran calidad musical y alto nivel interpretativo. Los
interesados pueden enviar su currículum y una fotografía de cuerpo entero antes
del 7 de abril a petitprincep@laperla29.cat.
Después de una primera selección de currículums, las audiciones se celebrarán
los días 25, 26 y 27 de abril de 2014.
‘Le Petit Prince’ (El Principito) es una novela corta y la
obra más famosa del escritor y aviador francés Antoine de Saint-Exupéry
publicada en 1943. El protagonista de la historia es un piloto que se encuentra
perdido en el desierto del Sahara después de que su avión sufriera una avería,
pero para su sorpresa, es allí donde conoce a un pequeño príncipe proveniente
de otro planeta. La historia tiene una temática filosófica, donde se incluyen
críticas sociales dirigidas a la “extrañeza” con la que los adultos ven las
cosas. Estas críticas a las cosas “importantes” y al mundo de los adultos van
apareciendo en el libro a lo largo de la narración.
A pesar de que es considerado un libro infantil por la forma
en la que se encuentra escrito, también posee observaciones profundas sobre la
vida y la naturaleza humana. Esto se puede ejemplificar con el encuentro entre
el principito y el zorro, quien le enseña el verdadero sentido de la amistad y
la esencia de las relaciones humanas; de hecho, la esencia misma del libro se
encuentra reflejada en el secreto que le obsequia el zorro al principito: “Solo
se ve bien con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos”.
En octubre de 2002 se estrenó en el Casino de Paris una
versión musical en francés de ‘Le Petit Prince’ con música compuesta por
Riccardo Cocciante.
También ha habido una adaptación musical en inglés de la
novela estrenada en diciembre de 2011 en Belfast, Irlanda del Norte. Escrito
por el hijo de Andrew Lloyd Webber, Nicholas Lloyd Webber, y James D. Reid, THE
LITTLE PRINCE estaba dirigido por Richard Croxford y protagonizado por Niamh
Perry como The Prince; Corey Conradi como The Pilot; Cassie Compton como The
Rose y Laura Pitt Pulford como The Snake.
El director y actor Àngel Llàcer y el compositor y cantante
Manu Guix fueron los creadores de QUÈ UN MUSICAL, estrenado en el Teatre
Coliseum de Barcelona en octubre de 2008; y de GERÒNIMO STILTON, EL MUSICAL DEL
REGNE DE LA FANTASIA, estrenado en el Teatre Condal en diciembre de 2010.
Fundada en 1999, la productora teatral La Perla 29 cuenta
con dirección artística de Oriol Broggi y en estos años ha producido exitosos
espectáculos como ‘El Misantrop’, ‘El Comte Arnau’, ‘Antigona’, ‘Incendis’ y
‘Luces de Bohemia’.
Etiquetes de comentaris: àngel llàcer, la perla 29, le petit prince, manu guix
18 d’abril 2014
Per la gràcia de Joan Pera
publicat per
www.elperiodico.cat
12 abril de 2014
L'actor celebra al Teatre Condal 50 anys de professió amb
l'obra 'Fer riure és un art'
Els seus companys de pupitre van ser el seu primer públic.
Es trencaven de riure amb la seva manera de declamar versos. «Sempre em treien
a mi per recitar-los, els feia gràcia, em sortia així». Anys després, ja sobre
les taules, va descobrir que els espectadors celebraven més els seus gestos
còmics que els dramàtics. I això que alguns s'entestaven a explotar el seu
costat salvatge. Ricardo Salvat, per exemple, en la seva versió de Faust, el va
convertir en el Mefistòfil amb més àngel de l'orbe («no em sortia gens
demoníac») i li va brindar el Manelic de Terra Baixa, a qui va dotar d'un halo
de simpatia inusual.
El 10 de setembre de 1983 el seu somriure es va congelar.
Apareixia «com un estaquirot» en la presentació del programa inaugural de la
Televisió de Catalunya. No era ell, assegura. Estava posseït. «Tenia molts
nervis, molta tensió, era una gran responsabilitat. És l'única vegada en la
meva vida que he sortit seriós, més seriós que una tortuga». Mai més.
Va canviar de registre i als anys 90 va iniciar el celebrat
idil·li artístic amb Paco Morán. Van batre rècords amb La extraña pareja. «Jo
mai he estat malament amb ningú, però al principi amb Paco van saltar espurnes.
Vam estar a punt de deixar-ho, fins que vam decidir acceptar-nos, sortir a
escena a jugar. Llavors va sorgir el feeling. Rèiem molt dins i fora del
teatre». Eren, com al títol, una estranya parella. «Completament diferents en
el tipus d'humor, cultura, llenguatge... Ell, solitari i esquerp. Jo, amb sis fills i problemes per un tub. '¿Però
com pots viure així?', em deia».
L'actor cordovès li va ensenyar a moure's com una vedet, i a
untar les torrades com un senyor, a La jaula de las locas. Van continuar el
filó amb ¡Mamaaá!, Matar al presidente... Després de la malaltia de Morán, va
passar als braços de Lloll Bertran, amb qui ha protagonitzat Óscar, una maleta,
dos maletas..., Sí, primer ministre, El joc dels idiotes o Don Juan Tenorio.
RECONEIXEMENT
La seva gràcia i les seves improvisacions, que han estat el
maldecap de més d'un director (admet algunes bronques, com quan va decidir
carregar-se el tercer acte d'El joc dels idiotes perquè no funcionava),
segueixen alimentant un públic rendit. Però ell lamenta la falta de
reconeixement al seu treball. «Tot actor còmic porta felicitat a la gent, i
m'agradaria que hi hagués també un reconeixement social o intel·lectual. Mai
ens donen Goyes, Gaudís o Oscars, com passa amb les pel·lícules de Woody
Allen», addueix el doblador del cineasta.
En la pel·lícula de la seva vida, Pera intenta treure-li la
punta d'humor fins i tot als drames. «No hi ha res, per dur que sigui, que no
es mereixi un somriure», postil·la. «Fins i tot en un enterrament, si s'hi fa
una pinzellada divertida, un gest o una paraula... M'ho agraeix fins i tot el
mort».
Etiquetes de comentaris: joan pera, teatre condal
Teatre, música i... ¿circ?
publicat per
www.elperiodico.cat
16 abril de 2014
Helena López
Joaquim Mallén ha viscut els seus 55 anys al Fort Pienc. Ha
estat, per tant, testimoni en primera línia de l'evolució de la Monumental, un
equipament sense el qual no entén el barri. «Recordo que als anys 70 hi havia
dues corrides a la setmana, els dijous i els diumenges, i això s'omplia de
gent», explica. Escenari que no té res a veure amb el dels últims i agònics
anys de vida taurina de l'espai, que únicament programava corrides dos mesos a
l'any, i a les quals pràcticament només assistien turistes despistats. «Hi
venien autocars de Lloret», explica Mallén. Des de la prohibició de les
corrides de toros el gener del 2012, només entren i surten de l'espai els
visitants atrets pel discret museu taurí, que segueix obert.
La principal preocupació dels veïns després del tancament -i
fins i tot abans, quan ja tothom sabia que l'etapa com a temple de culte taurí
tenia els dies comptats- era que no passés amb ella com amb Les Arenes. Que no
caigués en l'oblit i acabés convertint-se en un niu de rates. El desig del
veïnat és clar: que l'Ajuntament de Barcelona adquireixi l'espai i el
converteixi en un equipament cultural «per a la ciutat», que formés una mena de
virtuós trident amb el teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l'Auditori, els dos
grans pols d'atracció cultural existents al barri. «El 2007 es va posar en
contacte amb nosaltres l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya per
proposar-nos convertir la Monumental en el circ estable de Barcelona, idea que
ens va semblar boníssima», apunta Mallén, president de l'associació de veïns
del Fort Pienc.
La idea del circ permanent, de plantar una gran carpa a
dintre de la plaça, no es va arribar a materialitzar, però segueix al cap dels
veïns, que ho veuen com una oportunitat de complementar el TNC i l'Auditori amb
una oferta de circ enfocada a la ciutadania de Barcelona. «El que seria òptim
és que, una vegada convertida en municipal, s'obrís un procés participatiu per
escoltar totes les idees, però la del circ és una de les que veiem més clares»,
prossegueix Mallén.
Propostes variades
Ja abans de la prohibició, el líder d'ERC a l'ajuntament
Jordi Portabella va presentar una arriscada proposta per traslladar els Encants
Vells a la plaça de toros, projecte que no va quallar al ser rebutjat pels
mateixos paradistes del mercat. Altres veus han proposat convertir el majestuós
edifici en una mena de Catalunya en Miniatura.
Joan Farré, president de l'Eix Comercial Fort Pienc, està
convençut que l'aposta del barri ha de ser convertir-se en un referent de les
arts escèniques. Fugint de la temptació turística que deixen per a la veïna
Sagrada Família i buscant el públic barceloní, atret per l'equipament cultural
en què volen convertir la plaça, que ara com ara serveix de poca cosa més que
de polèmic suport publicitari per a l'ajuntament (utilitza la protegida façana
modernista per anunciar els talls de trànsit per les obres de desconstrucció
del nus de les Glòries).
«Ja hem començat a treballar en la idea de crear una
identitat de barri basada en les arts escèniques. De cara al mes de maig preparem
la primera fira de les arts escèniques, en què treballem colze amb colze amb
les entitats culturals del barri», explica el president dels comerciants, en la
línia del que proposa l'associació de veïns.
«L'ajuntament hauria d'aprofitar l'impuls donat al pla de
les Glòries per desencallar la Monumental. No s'entén que permetin tenir un
espai tan emblemàtic com és aquesta plaça de toros tancat», conclou Mallén, que
aprofita per demanar l'altra gran prioritat del barri: la construcció de
l'institut Angeleta Ferrer.
Etiquetes de comentaris: circ, teatre a barcelona
17 d’abril 2014
Visió punyent de l’exili i l’emigració
publicat per
15 abril de 2014
Comas Soler
‘Un trozo invisible de este mundo’ és una sotragada al cor i
a la consciència
Diumenge a la tarda hi va haver l’última representació de la
temporada estable del Monumental, que aquest quadrimestre s’ha centrat en el
cicle “Teatre i universos”. La cloenda va ser brillant: ‘Un trozo invisible de
este mundo’, un muntatge dirigit per Sergio Peris-Mencheta sobre textos de Juan
Diego Botto.
Aquest és un espectacle que neix de la ràbia, de la
necessitat manifestada pel seu autor de denunciar els abusos i les injustícies
que sofreixen els que estan en els graons més baixos de la societat. Així,
parla dels drames de molta gent i sobretot de l’exili i l’emigració, unes
circumstàncies viscudes personalment per ell mateix als tres anys, quan el 1978
va haver de fugir de l’Argentina amb la seva mare i una germana, per escapar-se
de la dictadura militar que havia empresonat, torturat i fet desaparèixer el
seu pare, l’actor Diego Fernando Botto.
‘Un trozo invisible de este mundo’ es va estrenar l’octubre
de 2012 a Las Naves del Matadero de Madrid, amb la intenció inicial de fer una
campanya més aviat curta. Però l’extraordinària acollida aconseguida, tant de
públic com de crítica, l’han empès a seguir una gira que encara dura i que
omple teatres a tot arreu on va. També són reflexos d’aquest èxit les sis
nominacions obtingudes per als XVII Premis Max de les Arts Escèniques que es
lliuraran el mes de maig.
No ser part de res
L’obra, que s’ha inspirat en fets reals gràcies a la
col·laboració d’experiències aportades per membres de col·lectius que treballen
en favor de les persones immigrades, està estructurada a partir de cinc
monòlegs. Arrenca amb el de la dissertació d’un policia de duanes que emmascara
la seva radical xenofòbia utilitzant arguments de racionalitat fingida. Després
ve el d’un argentí emigrat que des d’un locutori parla amb la seva muller,
entre crits i interferències, de les afliccions del present i d’il·lusions
futures. El tercer és el que explica la mort per falta d’atenció mèdica d’una
dona africana reclosa en un Centre d’Internament d’Estrangers. En el següent,
situat a l’Argentina dels anys setanta, un opositor detingut en un centre de
tortura, narra la contradicció viscuda per haver estat delator d’un company i
pel coratge que posteriorment demostra i que el durà a ser també exterminat. A
l’últim, un exiliat polític descriu l’amargor de la solitud i el desarrelament
que es pateix quan les condicions et porten a que se’t consideri un il·legal, a
“no ser part de res”. Són cinc històries colpidores, cinc reflexions sobre
situacions d’exclusió, però també de lluita, d’amor i de dignitat.
Qualitat i compromís
A ‘Un trozo invisible de este mundo’ Juan Diego Botto fa un
exercici rutilant de teatre compromès socialment i ideològicament. Invoca
García Lorca per reivindicar que l’art de l’escena ha de parlar de les
contrarietats de la gent, proclamar la innegociable obligació de justícia,
revelar el sofriment que generen determinades decisions polítiques o les
estratègies dels bancs i les grans corporacions econòmiques; perquè hi ha una
línia directa entre beneficis desorbitats i pobresa, diu. I el millor de tot és
que ho duu a la pràctica d’una manera aguda, lluny del pamflet, amb un
llenguatge dramàtic directe i emotiu, i amb un ventall de recursos
interpretatius d’una gran qualitat artística que protagonitza conjuntament amb
l’actriu i cantant Astrid Jones. Una il·luminació acurada i una escenografia
molt simple, consistent en una cinta transportadora i munts de maletes,
equipatges i baguls enmig d’un escenari nu, acaben de conferir a l’espectacle
una atmosfera desguarnida que esdevé una quasi metàfora de les circumstàncies
de soledat, abandonament i desemparança en què a la realitat s’han de moure
tots aquells que s’han vist forçats a deixar terra, casa i amistats. Un gran
espectacle.
Etiquetes de comentaris: juan diego botto, teatre i universos, teatre monumental, un trozo invisible de este mundo
L'Humus Mediterrani, off de la Fira Mediterrània, obre la convocatòria de a 2a edició
Podeu presentar les propostes durant tot el mes d’abril
Iniciativa de l’espai de música i cultura de Manresa
D’Arrel, l’Humus Mediterrani és la secció off de la Fira Mediterrània que acull
les propostes més properes a l’arrel tradicional. L’Humus Mediterrani
complementa així l’oferta oficial de la Fira amb una selecció de grups
emergents de l’escena folk catalana.
Per presentar les vostres propostes a l’Humus Mediterrani,
cal que accediu al web de D’Arrel, omplir el formulari i adjuntar el material
sol·licitat (www.darrel.cat/?page_id=467).
El termini de presentació es tanca el 30 d’abril.
Etiquetes de comentaris: fira mediterranea
16 d’abril 2014
Torna 'Cançó d’amor i de Guerra'
La sarsuela catalana més emblemàtica, prohibida durant anys,
torna amb quatre funcions úniques al Teatre Victòria
publicat
per
14 abril de 2014
Mar Sabé
La sarsuela catalana més emblemàtica i coneguda, ‘Cançó
d’amor i de guerra’, torna a Barcelona aquesta Setmana Santa amb quatre úniques
funcions al Teatre Victòria, del 18 al 21 d’abril. El patrimoni d’aquest gènere
en català arriba a les 400 obres, tot i que la gran majoria es troben oblidades
en un calaix.
Aquesta peça està ambientada l’any 1793 en un poble de la
Catalunya Nord, on una història d’amor serveix d’excusa per reflectir un món en
constant canvi enmig dels convulsos anys de la revolució francesa.
Les seves intrusions al conceptes com la llibertat i la
revolució va fer que el dictador Primo de Rivera l’escapcés l’any 1926, just
quan es va crear, i tot i la modificació del text original va ser tot un èxit
que va aconseguir fer més de 2.000 representacions en tres anys.
L’any passat per aquestes mateixes dates la companyia
+Sarsuela va presentar-la altra vegada en la seva versió íntegra, sota la
batuta de Lluís Cabal i un cor de companyia de 30 beus acompanyats d’una
orquestra de 18 músics. Es va tornar a representar en motiu de la Diada passada
i ara torna per només quatre dies.
Etiquetes de comentaris: cançó d'amor i de guerra, teatre victoria
La Passió de Sant Climent els dies 13, 18 i 20
publicat
per
12 abril de 2014
Aquest diumenge 13 d’abril tindrà lloc la primera de les
representacions de "La Passió" de Sant Climent, que es faran a l’escenari
natural de l’Horta d’en Cusí. El divendres 18 i el diumenge 20, també es faran
representacions, totes a les 6 de la tarda.
Tradicionalment La Passió santclimentenca, que arriba als
seus 38 anys d’història, es representava
a la nit, però a partir del robatori de tot el cablejat elèctric pocs dies
abans de les funcions de 2011, es va optar per passar les sessions a la tarda i
aprofitar la llum solar.
Amb el mateix guió i posada en escena, però adaptant-se a
les noves condicions d’horari, pren ara una nova dimensió i a la vegada es
beneficia d'una llum natural que de forma canviant esdevé un element molt
important dins la narració del drama sacre. Cal recordar que la Passió de Sant
Climent és representa a l’aire lliure i per tant, ara, Jesús predica a ple sol,
entra a Jerusalem quan cau la tarda, i es crucificat just en caure les
tenebres.
Cal afegir també que amb el nou horari, les representacions
es beneficien d’una climatologia més benigne que no pas quan començava a les 10
de la nit.
Per a portar a escena aquest magne espectacle un equip de
més de 100 persones prepara des de principis d’any cada un dels episodis que
recorden la Passió i Mort de Jesucrist. El text dramàtic, sense defugir les
paraules dels evangelis, vol reproduir els fets que segons la tradició
judeo-cristiana van ocórrer a Palestina fa 1981 anys, tot interpretant la
situació sociopolítica i donant una visió més humana i propera als ulls de
l’espectador actual.
Etiquetes de comentaris: la passió de sant climent, passions a catalunya-la passió
