28 de febrer 2015
LA PASSIÓ DE CERVERA 2015 aixeca el teló
publicat per
25 de febrer de 2015
La Passió de Cervera aquest diumenge 1 de març estrena la
temporada de Passions a Catalunya amb canvis renovadors i un únic text que
compleix ja el seu 75è aniversari que es representarà únicament en llengua
catalana.
La incorporació d’un nou director ha emocionat a tots els
actors i actrius que omplen a vessar el teatre amb assajos iniciats als
voltants de Nadal i que estan a punt de finalitzar el seu recorregut amb
l’estrena de la temporada. Entre vestuaris es pot copsar l’essència d’una
tradició arrelada a Cervera des de fa més de 500 anys i que de cap manera veu
el seu final, perquè generacions i generacions s’apleguen al voltant dels
decorats per omplir un escenari dels més grans d’Europa. Entre aquests
personatges encara es poden trobar autèntics apassionats que segueixen la
Passió de Cervera des del seu primer dia de representació i que actualment
acumulen un plegat d’anys i anècdotes, després d’aquests 75 anys interpretant
el text escrit per Emili Rabell i Josep M. Sarrate.
Les noves generacions d’actors també se senten plenament
emocionades al voltant d’aquest nou director, Jordi Purtí, que va iniciar-se
com a actor en la companyia “Els Joglars” i que ha estrenat ja de manera
professional 64 obres reconegudes amb premis i distincions nacionals i internacionals.
Aquest any reconeixen que estan treballant molt i que fan nombrosos assajos per
tal d’aprendre’s tots els canvis que ha endegat el nou director.
Realment, 75 anys és una data important de commemorar. Per
això, el Patronat de la Passió ho vol celebrar amb tothom qui vingui a veure
l’espectacle i han fet ja un munt de canvis per acollir tots els visitants.
“L’acolliment de l’espectador és essencial per a nosaltres”, segons ens comenta
el president, Xavier Cañabate, que assenyala que han rehabilitat nous espais
per encabir el públic que esperen aquesta temporada. A més destaca altres
novetats com: nous serveis sanitaris, una botiga renovada i l’edició d’una
ampolla de cava commemorativa del 75è aniversari que es podrà adquirir de
manera exclusiva i en edició limitada al Gran Teatre de La Passió, el els set
dies de representacions. Pel que fa a l’espectacle s’ha renovat material
tècnic, algun element d’escenografia i s’han realitzat innovacions en
coordinació tècnica. “Tot això gràcies a un gran nombre d’hores de voluntariat
de persones que realment senten en pròpia pell aquesta tradició cultural
representativa del món Passional del nostre país” tal com vivament ens comenta.
Recordeu que podeu comprar les entrades i fer qualsevol
consulta tant per telèfon: 608 78 10 12, correu electrònic: info@lapassiodecervera.com o per
la pàgina web: www.lapassiodecervera.com
No deixeu escapar l’oportunitat de celebrar aquests 75 anys
de La Passió de Cervera els quals no es tornaran a repetir.
75è Aniversàri de les Representacions de La Passió de
Cervera (1940 – 2015)
Dates de representació:
MARÇ: 1, 8, 15 i 22
ABRIL: 3 (Divendres Sant), 12 i 19 d’Abril
Horari: Tots els diumenges de 10 a 14h i el 3 d’abril
(divendres Sant) de 16 a 20h.
Per a més informació: www.lapassiodecervera.com/
Etiquetes de comentaris: passió de cervera, passions, passions a catalunya-la passió
Temporada Alta portarà a Girona i Salt 40 estrenes, 25 produccions internacionals i més de 20 coproduccions
publicat per
18 de febrer de 2015
Girona (ACN).-
La nova edició del festival Temporada Alta-Ferstival de
Tardor de Catalunya Girona-Salt alçarà oficialment el teló de la seva 19ena
edició el pròxim 1 d'octubre. Fins al 12 de desembre, el festival oferirà 40
estrenes d'espectacles -entrre absolutes, a l'Estat i a Catalunya.-, 25
produccions internacionals de 18 països diferents i més de 20 coproduccions del
festival. L'espectacle inaugural serà 'Chicha Montenegro Gallery', una
coproducció de EL CANAL- Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i el Teatre
Lliure, dirigida per Carles Santos. El cartell d'enguany l'ha dissenyat la
videoartista Eugènia Balcells.
Etiquetes de comentaris: temporada alta de girona
El TNC revisita el "canto a la vida" de 'Tirant lo Blanc' con su compañía joven
publicat per
18 de febrer de 2015
Barcelona, Europa Press
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) vuelve a apostar por
la ITNC-Jove Companyia para presentar una versión teatral de 'Tirant lo Blanc',
el clásico de Joanot Martorell que se podrá ver a partir de este miércoles y
hasta el 29 de marzo en la Sala Tallers bajo la dirección de Pere Planella, ha
anunciado este miércoles el TNC en un comunicado.
Para adaptar la novela épica del siglo XV en un texto
teatral del siglo XXI, Planella y el dramaturgo Roger Cònsul han querido
transformar en acción el universo narrativo original, con la intención de
conectar el patrimonio con las nuevas generaciones y transmitirles su mensaje:
"Un canto a la vida en una época complicada", han señalado los
autores.
El montaje, que realizará funciones escolares por las
mañanas, pondrá sobre el escenario a nueve jóvenes actores y contará con la
colaboración de seis profesores del Institut del Teatre en áreas como la lucha
escénica, la música o la dicción.
La ITNC-Jove Companyia --que se estrenó con la obra 'El
Cantador'-- nació de la complicidad entre el TNC y el Institut del Teatre y
cada año pone a una selección de alumnos recién graduados a trabajar en un
texto paradigmático que, posteriormente, presentarán en el TNC y en teatros de
Catalunya.
FASCINACIÓN POR LOS PLACERES DEL MUNDO
Esta temporada, 'Tirant lo Blanc' permitirá a la ITNC
trabajar en un clásico que habla sobre "el amor por el conocimiento y la
fascinación por los placeres del mundo, un monumento a la curiosidad entendida
como la esencia del individuo moderno", han explicado.
La obra, que ha sido sometida a diferentes adaptaciones a lo
largo del tiempo, está considerada como la primera novela moderna europea, y
han recordado que el escritor Miguel de Cervantes la define en su célebre 'Don
Quijote' como una mina de pasatiempos y "el mejor libro del mundo".
Posteriormente a su estreno en el TNC, la compañía joven
llevará de gira 'Tirant lo Blanc' por teatros de la agrupación 'Teatres en
Xarxa', seis salas de Catalunya que suman esfuerzos con el teatro nacional para
que algunos de sus espectáculos puedan verse alrededor del territorio.
Etiquetes de comentaris: jèssica pérez, joanot martorell, jove companyia del tnc, pere planella, tirant lo blanc, tnc
27 de febrer 2015
"Cartes d'amor" avui divendres a 2/4 de 10 a la Saleta
+ info
Organitza:
Sala Cabanyes
www.salacabanyes.cat
Representacions pendents
Divendres, 27 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Dissabte, 28 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Diumenge, 1 de març de 2015, a dos quarts de set de la tarda
(18.30 h)
Lloc:
Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu: 9 euros
venda entrades
http://mataro.fila12.cat
, les 24 hores del dia
Etiquetes de comentaris: anna capdaigua, cartes d'amor, genís mayola, imma llorens, josep maria de ramon, josep maria rabassa, la saleta del centre catòlic de mataró, sala cabanyes
Tallers per als espectadors del Monumental a l’entorn del teatre
publicat per
27 de febrer de 2015
Es preveuen tallers de lectura i anàlisi, converses entre
els espectadors, diàlegs amb els creadors i conferències d’especialistes
Divendres 27, a les 8 del vespre a l'Aula de Teatre (c/
Menéndez Valdés, s/n), 1r taller
El servei de Cultura de Mataró promou el Taller
d’Espectadors. Ho presenta com un conjunt d’activitats entorn a la programació
estable del Teatre Monumental de Mataró. Es preveuen tallers de lectura i
anàlisi, converses entre els espectadors, diàlegs amb els creadors i
conferències d’especialistes. Aquestes activitats es concreten en sessions
abans i després dels muntatges teatrals, a més a més d’un taller inicial entre
els participants i un dia de tancament. Aquest taller està adreçat a persones
amb interès o ganes d’aproximar-se al teatre, i preocupades per l’actualitat,
i conduït per l’associació cultural
Agost Produccions. La primera activitat tindrà lloc divendres, dia 27, i
consistirà en una reflexió sobre el paper de l’espectador. L’endemà, taller de
lectura a l’entorn de la novel·la ‘L’última trobada’ de Sandor Marai.
Etiquetes de comentaris: agost produccions, aula de teatre mataró, el taller d'espectadors
La mar estava serena a l'Espai Alarona
avui divendres 27 de febrer a les 22.00 h. es presenta
a l'Espai Alarona (Plaça Sta. Maria, 6 Mataró):
LA MAR ESTAVA SERENA (o Històries extraordinàries de gent
"normal"?)
Un espectacle de teatre i narració a càrrec de Marc
Fernández i Núria Clemares.
ENTRADA GRATUITA.
+ info
Espai Alarona
Plaça de Santa Maria, 6
Mataró
Etiquetes de comentaris: cafeteria alarona de mataró, espai alarona de mataró, la mar estva serena, marc fernández, núria clemares
Cinquanta ombres de Joanot Martorell
publicat per
19 de febrer de 2015
Aída Pallarès. Barcelona.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta a partir d’aquest
dissabte a la Sala Tallers una adaptació teatral de Tirant lo Blanc, de Joanot
Martorell, un clàssic de la literatura catalana i una de les lectures
obligatòries més habituals de l’educació secundària. Pere Planella i Roger
Cònsul signen la proposta.
Magda Puig i Enric Cambray a Tirant lo Blanc. © David Ruano
Les societats, a través, de la retòrica i els cànons
clàssics, han anat desenvolupant diferents models interpretatius que els
ciutadans reconeixen com a seus gràcies al contacte amb la seva pròpia tradició
cultural. A Catalunya, però, la tradició escènica té algunes el·lipsis. La
manera de dir el vers dels grans actors catalans de l’últim terç del segle XIX
va ser substituïda, per exemple, per altres tècniques més properes a la veritat
televisiva o cinematogràfica.
Per aquest motiu, el Teatre Nacional en col·laboració amb
l’Institut del Teatre, s’ha proposat, a través del projecte de la jove
companyia ITNC, ensenyar als postgraduats altres tècniques actorals que els
permetin acostar-se als clàssics de la manera més correcta i respectuosa
possible. A més, és clar, de servir de pont a la professionalització. Durant
els tres mesos que duren els assajos i les classes d’especialització, els
actors cobren una beca d’uns 400 euros i, un cop ja comencen les representacions,
passen a cobrar un sou professional.
Després d’aprofundir en l’obra de Serafí Pitarra la
temporada passada, enguany l’objectiu de l’ITNC és apropar als joves una de les
lectures escolars obligatòries per excel·lència: el Tirant lo Blanc de Joanot
Martorell. L’encàrrec era convertir aquesta novel·la total, com la qualificava
Mario Vargas Llosa, en un espectacle atractiu per a les noves generacions. El
primer pas ha estat adaptar el llenguatge però sense perdre l’essència del
català del segle XV. “Per les raons històriques que tots sabem quan volem
adaptar els nostres clàssics als nous temps, n’hem d’adequar el llenguatge
perquè llisqui bé” expliquen Pere Planella i Roger Cònsul, director i adaptador
del muntatge respectivament.
Planella i Cònsul també han optat per reduir el tòtem de
Joanot Martorell a un espectacle de 90 minuts. Per aquest motiu, l’obra se
centra en el llibre dels episodis amorosos, quan Tirant arriba a Constantinoble
i s’enamora de Carmesina. “Tirant és un gran estrateg que ha de conquerir el
cos d’una dona, com si es tractés d’un castell” afirma Planella. Tirant lo
Blanc no és la típica novel·la on el cavaller salva la princesa. És molt més
realista, sense anar més lluny Tirant mor per culpa d’una pulmonia normal i
corrent, i té una gran càrrega eròtica. De fet, segons explica Pere Planella en
una entrevista a El País, “les dones es reunien per llegir Tirant lo Blanc com
ara van juntes al cinema per veure 50 sombras de Grey”.
Per completar l’aventura de Tirant lo Blanc, que es podrà
veure fins el 29 de març a la Sala Tallers, el Teatre Nacional també prepara
una òpera bufa basada en el Tirant lo Blanc a Grècia de Joan Sales amb música
de Joan Altisent. A més, l’obra farà gira per sis Teatres en Xarxa: Barberà del
Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí,
Ripollet i Tordera.
Etiquetes de comentaris: jèssica pérez, pere planella, roger cònsul, sala tallers del tnc, tirant lo blanc
Més gran, més difícil, més arriscat
publicat per
26 de febrer de 2015
Laura Serra
82 artistes mai vistos a Europa al Festival Internacional
del Circ de Figueres
foto : Els saltadors russos de la Troupe Bayramukov del circ
estatal de Moscou. / COMEDIA
El Festival Internacional del Circ de Figueres tot just
celebra la quarta edició però el seu creixement s’ha disparat a la velocitat de
l’home bala. Si el primer any va aconseguir la sorprenent xifra de 15.000
espectadors, en aquesta edició esperen superar els 30.000. La nova carpa que ja
està instal·lada al recinte firal, un prodigi tècnic sense columnes interiors i
amb visió de 360 graus, que pot encabir més de 2.000 persones en cadascuna de
les 14 representacions que es faran, ha permès elevar el sostre del festival. I
això alhora ha contribuït a apujar-ne el nivell: hi haurà protagonisme dels
espectacles aeris. Segons el director i impulsor del certamen, Genís Matabosch,
el de Figueres ja és el principal esdeveniment de circ de l’Estat i el segon de
tot Europa, per darrere del degà, el de Montecarlo.
La principal singularitat del festival empordanès és que
programa atraccions mai vistes abans a Europa. Això obliga els principals
programadors a visitar Figueres i fa, alhora, que companyies d’arreu del món
vulguin ser presents al festival, perquè es converteix en la seva porta
d’entrada a Europa. “La primera divisió del circ mundial és a casa nostra. Els
altres festivals de circ internacionals es basteixen amb els nostres números”,
afirma el director. La nòmina d’artistes és excepcional i aquest any trenca,
altre cop, el seu propi rècord: hi passaran 82 artistes de 17 països en 24
atraccions inèdites. S’hi podrà veure un número de trapezis volants del Circ
Nacional de Pyongyang, una companyia que no havia visitat cap altre festival
del continent més que Montecarlo. O la roda de la mort del veneçolà Agostino
Maltese. També hi ha un mag català de grans il·lusions, Raul Black. L’última
incorporació és una exhibició de volteig eqüestre de la companyia russa
Muratov. Els seus cinc cavalls substitueixen un duo de forçuts de l’Uzbekistan
que s’han lesionat. Tots els artistes competiran entre ells, repartits en dos
espectacles que faran funcions d’avui a diumenge (a preus de 10 a 95 euros).
Dilluns es farà la final, l’Espectacle d’Or, del qual sortiran els guardonats
pels membres del jurat internacional.
Però, més enllà de treure pit amb uns noms i resultats
insòlits -com l’impacte per a la ciutat de Figueres d’1,5 milions d’euros-, que
Genís Matabosch se sap de memòria, el director no amaga “la fragilitat del
pressupost per a un projecte tan ambiciós”. Aquest pressupost és de 583.000
euros, dels quals vora el 25% són ajuts públics, de l’Ajuntament de Figueres,
la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme, i un ajut reintegrable de la
Generalitat. La Circus Arts Foundation, que dirigeix Matabosch, és qui corre
“el risc estratosfèric” del festival, que depèn en un 60% del taquillatge. Una
funció anul·lada seria una catàstrofe. Figueres s’encomana a la tramuntana.
Etiquetes de comentaris: festival internacional del circ a figueres
El teatro musical mexicano recibe nuevo llamado
publicat per
25 de febrer de 2015
Por Fabián Polanco
En el próximo mes de agosto, el teatro musical mexicano
recibirá en su escenario un nuevo montaje, en el que se resaltará el poder de
la fe y la devoción del público hacia temas religiosos, el cual bien que mal
siempre ha generado buenos resultados en nuestro país pues, como bien lo dijo
en su momento San Juan Pablo II, “México, siempre fiel”.
El título de esta nueva propuesta es “La Llamada”, musical
escrito y dirigido por la dupla española Javier Ambrosi y Javier Calvo, ambos
muy jóvenes y creadores ya de dos títulos previos en las marquesinas de Madrid:
“Windsor, una historia de amor en llamas” y “Miss Fogones Universal”; ambos
ganadores de varios reconocimientos.
Sin embargo, “La Llamada” es su proyecto más exitoso,
ubicándolos como la pareja de directores con más fuerza en España y teniendo
como temas principales el paso de la adolescencia a la madurez, la amistad, el
despertar, el derecho a cambiar y cómo seguir nuestro camino siendo nosotros
mismos.
La obra se estrenó en el Teatro Lara, que es uno de los más
importantes de ese lugar. Con más de 100 mil espectadores, “La Llamada” se ha
convertido en un fenómeno que lleva dos años consecutivos en cartelera,
logrando cautivar a sus espectadores convirtiéndose en un referente en la
escena musical de España.
Además de su temporada fija, la obra ha realizado además una
gira por más de 30 ciudades de España, así como una gira en Rusia, llevada a
cabo en español. Hasta el momento ha ganado nueve premios de Teatro Musical
Broadway World, incluyendo Mejor dirección, Mejor musical de pequeño formato,
Mejor actriz principal y Mejor actriz de reparto.
También fue elegida como Mejor espectáculo de 2013 por los
lectores del diario El País, así como el Premio Fotogramas de Plata 2013 a
Mejor actriz de teatro; y el premio como Mejor actriz de reparto en los premios
de Teatro Musical de España.
En su trama el montaje, por muchos considerado como el nuevo
“Hoy no me puedo levantar”, nos ubica en agosto de 2014 en el campamento
cristiano “La Brújula”. En él Bernarda, una monja recién llegada, quiere
salvarlo con su canción “Viviremos firmes en la fe”; al tiempo que Milagros,
una novicia con dudas, recuerda lo mucho que le gustaba Presuntos Implicados
(aunque en la versión mexicana el grupo es Maná).
Además María y Susana, dos adolescentes castigadas, tienen
un grupo que se llama Suma Latina.
Pero todo está cambiando desde que Dios se le aparece a
María cada noche. Y es que a él le encanta Whitney Houston.
Aunque aún no dan a conocer el escenario en la Ciudad de
México donde se llevará a cabo la temporada de “La Llamada”, ya se sabe quiénes
formarán parte del elenco de la misma. Natasha Dupeyron, Tessa Ia y Alexis de Anda son los tres primeros nombres
de los jóvenes talentos; además del debut de Mario Pintor en teatro musical,
reapareciendo de manera estelar después de su participación en el Festival OTI
consagrando temas como “Mi éxito”.
Otra gran presencia en este proyecto, además de ser la madre
del productor general del mismo, Claudio Sodi Zapata, a través de la compañía
del mismo: Ink Teatro, es Laura Zapata, primera actriz que reaparece en el género musical tras
“Cabaret”, en 1980.
El director residente es Miguel Santa Rita; y cabe mencionar
que dentro de los planes de la producción de “La Llamada”, se tiene pensado
realizar una temporada con funciones de viernes a domingo, además de llevar a
cabo una gira por el interior del país abarcando diez ciudades en promedio.
“La Llamada” es también el debut en Teatro Musical de Ink
Teatro. Entre sus montajes anteriores destacan “El efecto de los rayos gamma”,
“Más pequeños que el Guggenheim”, “La voz humana” y “Un hombre ajeno”, entre
otros.
Como lo comenté al inicio de este texto, el público mexicano
es uno de los más leales y fieles a todo lo relacionado a cuestiones religiosas
y de actos de fe. Otra forma de demostrarlo es su gusto por los musicales de
este tema, mismos que garantizan extensas temporadas en cartelera sin importar
la fecha en el calendario en que se escenifiquen.
El primero de ellos en llegar a nuestro país fue “Aleluya,
brava gente”, escenificado en 1973 en el Teatro Insurgentes. Otros han sido
“Godspell” (1974-1996-2005-2014); “Venga toda la gente” (1983); “José el
soñador” (1984 – 2004); “Hermano Sol, Hermana Luna” (1991); “Francisco” (1992);
y “Palabra de Dios, el musical” (2011).
Mención aparte merecen “Sor-Presas” y “Sor-Presas 2” (1990 –
1995 – 2008) la cual, aunque no tiene como tema central algo religioso, tuvo
gran aceptación por ser una historia sobre unas monjas dicharacheras,
protagonizada por Marga López y Olivia Buccio, respectivamente.
En 2013, tuvieron su contraparte masculina en “Con el Jesús
en la boca”, producido por Alejandro Medina.
Pero sin duda, quien marcó una etapa fue Julissa al
presentar “Jesucristo Superestrella” (1974), un musical de Andrew Llyod-Webber
y Tim Rice, que dejó mucho de qué hablar en su momento pues fue un escándalo
que un grupo de “jóvenes rebeldes” profanaran la Pasión de Cristo, teniendo a
Judas como protagonista y peor aún, con una ópera rock.
Sin embargo su éxito fue rotundo, llevándose a escena en
varias temporadas; siendo la más reciente la realizada por Ocesa
Entretenimiento, con una interpretación muy diferente y poco comprendida de
Hansel Cereza, en 2001; y una más de producción académica, realizada en 2014
por el Centro de Artes Escénicas Artestudio, producida por Efraín González y
Mauricio Salas.
No obstante, el más exitoso de este estilo es “El diluvio
que viene”, producido por Manolo Fábregas, hoy día Producciones Fábregas, con
tres temporadas en su historia, la primera de ellas la más exitosa y memorable
con tres años en cartelera y funciones de martes a domingo, de 1979 a 1981. Sus
otras temporadas fueron en 1993 y en 2007.
Etiquetes de comentaris: javier ambrossi, javier calvo, la llamada, méxico
26 de febrer 2015
Dues actrius mataronines protagonitzen clàssics al Teatre Nacional
publicat per
24 de febrer de 2015
Clara de Ramon és una de les actrius de ‘No feu bromes amb
l’amor’ i Jèssica Pérez forma part del repertori de ‘Tirant Lo Blanc’
Les dues actrius s'han format a la cantera de la Sala
Cabanyes
La Dada
Les obres es poden veure fins a finals de març
Dues actrius mataronines, de la cantera de Sala Cabanyes,
són protagonistes durant aquestes setmanes al Teatre Nacional. Però no
comparteixen escenari, sinó que formen part del repartiment de les dues obres
actuals en cartell. Per una banda, Clara de Ramon, una de les protagonistes de
‘No feu bromes amb l’amor’, una obra sobre la pulsió amorosa entre els
adolescents. Per l’altra, Jèssica Pérez, actriu en l’adaptació del clàssic de
la literatura ‘Tirant Lo Blanc’.
‘No feu bromes amb l’amor’, versió del clàssic del poeta i
dramaturg francès Alfred de Musset dirigida per Natàlia Menéndez, es pot veure
a la Sala Petita del TNC fins al 22 de març. L’obra, considerada un text
fonamental en la història del teatre occidental, narra la història de dos
cosins que es retroben després d’haver tingut una relació molt íntima quan eren
infants. Aquesta és la tercera ocasió en què la jove Clara de Ramon trepitja
l’escenari del Monumental, després d’obres com ‘Agost’ i ‘Els nostres tigres
beuen llet’.
Companyia del TNC
Jèssica Pérez, per la seva banda, interpreta un dels
personatges creats per Joanot Martorell al clàssic de la literatura universal
Tirant Lo Blanc. Aquesta versió de la ITNC Jove Companyia es pot veure a la
Sala Tallers fins al 29 de març. Aquesta companyia ha estat creada pel propi
TNC com a projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del
Teatre. Aquesta versió es presenta com un treball poc habitual al voltant d’un
dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Pérez,
formada a Sala Cabanyes, i professora de l’Aula de Teatre de Mataró, forma part
de la companyia després de finalitzar els estudis a l’Institut del Teatre
Etiquetes de comentaris: clara de ramon, jèssica pérez, no feu bromes amb l'amor, sala cabanyes, tirant lo blanc, tnc
Indomador - Animal Religion
publicat per
Premi al Millor Espectacle a la secció Off del TAC
Valladolid 2014
26 de febrer, a les 21.00 h
Auditori de la Mercè
10 €
Durada: 55 min
El concepte de l'animal és el punt de partida, que desemboca
en una paròdia grotesca del primitivisme humà i de la diferència de sexes
culturalment apuntalada. Què és ser mascle i què és ser femella? On és
l'animal? Qui domina a qui? Una dansa entre el masculí i el femení, en què
apareix el poder però també la vulnerabilitat.
Aquest animalari és una aposta pel risc constant, un
espectacle que ens mostra la força incontrolada que tots tenim dins i que ens
connecta amb la nostra animalitat més profunda. Cossos transgènics, verticals,
acrobàcies amb talons, culleres dins del nas, lluita de galls i balls rituals.
Idea original i interpretació: Quim Girón
Mirada exterior: Alba Sarraute
Disseny de llums: Joana Serra
Disseny de música: Matthieu Lematt Pernaud
Vestuari i escenografia: Maria Bartrons
Una coproducció de La Central del Circ i L'Antic Teatre.
Etiquetes de comentaris: auditori de la mercè de girona, indomador, l'antic teatre, la central del circ, off del tac de valladolid
Unión en Sevilla frente al cierre del Teatro Salvador Távora
publicat per
16 de febrer de 2015
El teatro Salvador de Távora, ubicado en el barrio sevillano
del Cerro del Águila, y que este fin de semana ha celebrado unas jornadas de
puertas abiertas con más de 40 de actividades a modo de maratón cultural, se ha
“desbordado” ante la cantidad de vecinos y personas del mundo de la cultura y
la política que se han desplazado hasta allí para mostrar su apoyo en contra
del cierre de este emblemático espacio.
Según han informado fuentes de la organización, el teatro ha
sido un “continuo reguero de gente” y ha agradecido al rector de la Universidad
de Sevilla, Antonio Ramírez de Arellanos, al portavoz socialista en el
Ayuntamiento, Juan Espadas, a los vecinos del Hytasa y los artistas que han
participado en el programa cultural su entrega y su aportación. El propio
Espadas ha asegurado que pedirá en el Pleno municipal el respaldo unánime para
que el Ayuntamiento “se implique”.
La concejal de Cultura, María del Mar Sánchez Estrella, ha
asegurado este domingo que el Ayuntamiento de Sevilla apoyará al teatro a través
de las ayudas municipales para las salas privadas
Ante esta movilización, la concejal de Cultura, María del
Mar Sánchez Estrella, ha asegurado este domingo que el Ayuntamiento de Sevilla
apoyará al teatro a través de las ayudas municipales para las salas privadas; a
la par que ha pedido a la Junta de Andalucía que “también aporte una ayuda
económica para garantizar su continuidad”. En un comunicado, Sánchez Estrella
ha explicado que dentro de las subvenciones que se dan desde el Consistorio a
las salas privadas “se estudiará la petición que presente el citado teatro“; y
ha añadido que “seguro que se ayudará con una subvención para que pueda
continuar con una labor que viene desarrollando desde hace mucho tiempo”.
Asimismo, la titular municipal de Cultura ha recordado que “la cuantía que se
pueda autorizar desde el Ayuntamiento será de acuerdo a lo que se determine
dependiendo de la solicitud”.
Cabe recordar que la continuidad del teatro, con más de
siete años de vida, corre peligro como consecuencia de una deuda de 400.000
euros, derivada del préstamo solicitado para su creación, y dado que las
cuentas de la entidad tampoco soportarían ya los costes de funcionamiento y
programación del espacio escénico.
El dramaturgo Salvador Távora, en ese sentido, reclama
respaldo institucional para alcanzar “un acuerdo con La Caixa para reformular
la deuda” y facilitar las condiciones de pago así como “una mesa” conjunta para
mantener la programación con el apoyo de las administraciones, pues el teatro
recibió una subvención para su creación pero desde entonces ha costeado “sin
ayuda alguna” su programación anual.
Por su parte, este domingo en una nota de prensa, la
concejal de Cultura, María del Mar Sánchez Estrella, ha asegurado que el
Ayuntamiento de Sevilla apoyará al Teatro Távora a través de las ayudas
municipales para las salas privadas. Así, la popular ha explicado que dentro de
las subvenciones que se dan desde el Consistorio a las salas privadas “se
estudiará la petición que presente el citado teatro”; y ha añadido que “seguro
que se ayudará con una subvención para que pueda continuar con una labor que
viene desarrollando desde hace mucho tiempo”.
Etiquetes de comentaris: salvador távora, teatro salvador távora
25 de febrer 2015
Aquest diumenge 1r espectacle de Màgia i humor al cicle, Mataró, circ al casal!
Màgia · Il.lusionisme · Humor
Premi
d’Or al Festival Les Anneaux Magiques de Suïssa i 1r Premi al Festival Magic
Valongo de Portugal
Mentre
en Txema espera una visita a l’hora del te,
gaudirem d'aparicions,
desaparicions i manipulacions que
transformaran la realitat.
Amè,
participatiu, per a totes les edats, en català i de gran nivell.
+ info
Diumenge 1 de març.
A les 12 del migdia
Sala Casal-Aliança
Carrer Bonaire, 25
Mataró
Etiquetes de comentaris: magia, teatre casal nova aliança
La lliçó de Lluís Homar
publicat per
17 de febrer de 2015
Aída Pallarès. Barcelona.
Deixi’m començar la crítica pel final. Pels bravos, pels
espectadors merescudament dempeus, per la lliçó de teatre. L’art de la comèdia
no és, només, una obra profundament compromesa amb les arts escèniques i la
nostra societat, és, també, un magnífic exemple del tipus d’espectacle que
hauria de programar, i per sort programa, un teatre públic com el Teatre
Nacional. A més, demostra que els clàssics, com deia Jordi Vilaró, poden
interessar i encara són perfectament vigents, ens parlen de tu a tu.
Lluís Homar a L'Art de la Comèdia © May Zirkus
L’obra té dues parts força diferenciades: La primera és un
diàleg sobre les difícils (impossibles?) relacions entre el teatre i el poder a
través de l’enfrontament entre Oreste Campese, director d’una tropa ambulant de
teatre, i el prefecte De Caro. Els dos, interpretats aquí per Lluís Homar i
Joan Carreras, mantenen un debat sobre la funció de les arts escèniques i la
hipocresia del poder que, de tan vigent, aconsegueix (i aconseguirà) arrencar
aplaudiments espontanis entre els espectadors. Un diàleg que, fins a cert punt,
ens retorna al debat entre apocalíptics i integrats. Les arts són un element de
distracció al servei el poder? El ciutadà pot decidir? És més: quin tipus de
teatre necessitem?
La segona part és un autèntic joc de miralls que recorda els
Sis personatges a la cerca d’autor de Pirandello. De Filippo, però, va més
enllà del teatre dins del teatre i insta a l’espectador a reflexionar sobre la
versemblança: És igual si és o no és real, l’important és que ho sembli.
L’espectador, com De Caro, és incapaç d’esbrinar si aquesta colla de
personatges que el visiten són, com diuen ser, el metge del poble, el
farmacèutic i el capellà o un grup d’ actors. De Filippo, per tant, posa en
dubte la vertadera identitat dels personatges. “Ens obliga a admetre la
coexistència de dues interpretacions, o almenys la seva alternança en el nostre
judici; ens obliga a acceptar la contradicció i a no escollir cap dels termes
de l’alternativa en particular” escrivia, l’any 1984, Huguette Hatem al pròleg
de l’edició francesa de L’art de la comèdia. Aquesta reflexió, però, va més
enllà del teatre i De Filippo, com explica Xavier Albertí al programa de mà,
ens obliga a posar en qüestió les versemblances de la nostra realitat. De fet,
tot i tractar-se d’una comèdia, el teló de fons és un significatiu accident
ferroviari que està concentrant tots els esforços de les forces civils durant
l’arribada a la ciutat del nou prefecte.
Lluís Homar ha construït un muntatge magnífic i ple de
veritat que desborda intel·ligència, i amor pel teatre, un autèntic homenatge a
l’obra d’Eduardo De Filippo. Tot el repartiment està esplèndid, començant pel
propi Homar que ha optat per encarnar ell mateix a Oreste Campese, un
personatge no apte per a qualsevol actor, i acabant per la fantàstica vis
còmica d’Andreu Benito. Al meu entendre, però, l’autèntic repte el té Joan
Carreras, ja que passa de ser un simple antagonista a esdevenir el veritable
protagonista i tot succeeix, per tant, a través dels seus ulls. Carreras ens
regala una interpretació aclaparadora que creix sense parar a mesura que passen
els minuts i la paranoia el posseeix. L’actor, a més, fent ús d’una gran
versatilitat, ha sabut trobar el punt just entre la comèdia i la farsa i és
capaç d’hipnotitzar l’espectador i deixar-lo clavat a la butaca. No hi ha
dubte: és un dels grans.
En definitiva, vagin al Teatre Nacional. Estem davant d’un
dels èxits més merescuts d’aquesta temporada.
Etiquetes de comentaris: l'art de la comèdia, lluis homar, tnc
Teatros del Canal estrenan `Carnaval barroco'
.jpg)
publicat per
por Le Poème Harmonique
• Un carnaval en Italia: artes circenses, músicas y danzas
del s. XVII, bajo la dirección de Vincent Dumestre
Los Teatros del Canal de la Comunidad de Madrid presentan el
estreno en España de Carnaval barroco, una obra interpretada por Le Poéme
Harmonique, bajo la dirección de Vincent Dumestre. Este montaje se exhibirá en
tres únicas funciones los días 28 de febrero y 1 y 3 de marzo.
Este Carnaval barroco se sitúa en la encrucijada de varias
disciplinas artísticas y se nutre de las músicas populares improvisadas, del
mimo y de la danza barroca y de la Commedia dell’Arte. Por lo tanto se da una
enorme relación entre el gesto y la música, principios teatrales que guían a Le
Poème Harmonique, formación de referencia en la música vocal e instrumental
de los siglos XVII y XVIII.
La ausencia de una trama narrativa única – principio
impuesto por el sentido mismo del Carnaval – hace desarrollar y mezclar en la
energía global del espectáculo las diferentes etapas de este carnaval que se
desarrolla en una sola jornada. Por lo tanto, la acción se sitúa sucesivamente
por la noche en el banquete de un palacio, en un lugar justo al amanecer, en
una calle con la emoción de un baile popular, o durante un teatrillo
improvisado; los personajes, fieles al espíritu del teatro barroco y de la
Comedia del Arte, existen en situaciones y acciones, más que en función de un
propio patrón psicológico.
Los Teatros del Canal ya acogieron a Le poème harmonique en
el año 2011 con El burgués gentilhombre, espectáculo que cosechó gran éxito de
público y crítica.
Etiquetes de comentaris: carnaval barroco, le poème harmonique, teatros del canal, vicent dumestre
24 de febrer 2015
Mataró acollirà, la primera setmana de març, una nova edició de la Mostra d'Art Social.
La Mostra comptarà amb una proposta d'actes diversificada
que s'escamparà per diversos indrets de la ciutat. De la Sala Clap a Can
Fugarolas, passant per espais més íntims com El Públic o l'Aula de Teatre de
l'Ajuntament de Mataró.
En la Mostra d'Art Social tindrem l'oportunitat de veure com
viuen a la Llar Els Garrofers (exposició fotogràfica), riure amb els gags de la
Fundació MAP de Ripoll o reflexionar sobre la discriminació i violència de
gènere amb la companyia de teatre social Nus, entre d'altres.
Si voleu conèixer tota la programació us convidem a visitar
el web www.artsocial.net i a seguir-nos
a les xarxes socials. Igualment, us animem a fer extensiva la programació de la
Mostra a tots els vostres contactes.
Us hi esperem!
Per a dubtes i inscripcions contacte amb nosaltres: tallerdidees@tallerdidees.org
+info: http://artsocial.net
Etiquetes de comentaris: mostra d'art social de mataró, taller d'idees
Presentan 'Morir o no morir', juego escénico con un toque de humor negro
publicat per
16 de febrer de 2015
Por Carlos Paul lun
Puesta en escena 'Morir o no morir de Segi Belbel. Foto
cortesía de la producción
México, DF.
Morir o no morir, obra escrita por el dramaturgo catalán
Sergi Belbel, con dirección de Antón Araiza, es una comedia en la que se
refleja cómo la muerte -en muchos casos-, puede ser una pura casualidad y cómo
provoca -a veces-, un cambio en las personas.
Se trata de un juego escénico dividido en dos partes. La
primera, Morir, presenta a siete personajes que “son sorprendidos por la
muerte; una muerte banal, ridícula, con cierto humor negro, que llega a sus
puertas para colocarles a todos la etiqueta de su condición mortal”. La
segunda, o no morir, muestra a los mismos personajes ignorando la importancia
de sus acciones en la vida de otros.
En la obra de Belbel, los siete personajes o historias de
esta primera parte son independientes, pero en la segunda se reescriben
enlazadas al estilo de Vidas Cruzadasde Raymond Carver y hacen repensar todo el
bloque anterior dejando en el aire una idea: lo azaroso de la muerte.
“No creo en la casualidad”, apunta Araiza. “En ocasiones no
comprendo el por qué ocurren las cosas del modo en que suelen ocurrir. Llegado
el momento, alguien, algo, me da la respuesta”.
Todo pasa por algo”, abunda el creador escénico. “Es muy
fácil decirlo, no tan fácil escucharlo. Sobre todo en momentos de
incertidumbre, desesperanza o desolación, le pedimos a dios que nos escuche,
nos perdone, nos salve. Prometemos un nunca más, prometemos cambiar. Yo, ser
humano, me empeño en aprender después de perder. La muerte provoca, a veces,
sólo a veces, un cambio. Morir o No Morir, es una de esas respuestas”.
Con escenográfia de Jorge Ballina, iluminación de Matías
Gorlero, vestuario de Mario Marín del Río y coreografía de Norma Flores, la
obra se presenta lunes y martes, a las 20:45 horas, en el Foro Lucerna (
Lucerna 64, esquina Milán, colonia Juárez).
Etiquetes de comentaris: antón araiza, foro lucerna de méxico, morir o no morir, sergi belbel
23 de febrer 2015
L’actriu mataronina Jèssica Pérez estrena ‘Tirant lo Blanc’ al TNC
publicat per
20 de febrer de 2015
Mireia Biel
La Jove Companyia s’atreveix amb el clàssic de Joanot
Martorell
El Teatre Nacional de Catalunya estrena aquest cap de
setmana ‘Tirant lo Blanc’, un dels clàssics de la literatura catalana. L’actriu
mataronina Jèssica Pérez n’és una de les actrius, després d’entrar en el
repartiment de la ITNC Jove Companyia del TNC, amb alguns alumnes provinents de
l’Institut del Teatre.
Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió
teatral del Tirant lo Blanc, que permetrà un treball poc habitual sobre els nostres
escenaris amb la llengua d’un dels textos més complexos i fascinants que ha
donat la cultura catalana. Un clàssic extraordinari sobre l’amor pel
coneixement i la fascinació pels plaers del món, un monument a la curiositat
entesa com a essència de l’individu modern. ‘Tirant lo Blanc’ es podrà veure
des del 21 de febrer fins a finals de març a la Sala Tallers del TNC, en una
temporada en què el teatre aposta per les obres més representatives de la
cultura catalana.
Pérez va formar part de la Sala Cabanyes i va estudiar
durant anys a l’Aula de Teatre. L’actriu també ha format part de la Comissió
del Carnestoltes i ha presentat alguns actes a la ciutat. Actualment és
professora a l’Aula de Teatre i ha finalitzat els seus estudis a l’Institut del
Teatre.
Etiquetes de comentaris: jèssica pérez, tirant lo blanc, tnc
El frívol joc de la seducció
publicat per
21 de febrer de 2015
César López Rosell
'No feu bromes amb l'amor' captiva a la Sala Petita del TNC
foto : Clara de Ramon
i Ramon Pujol, a la funció. joan tomàs
Un bon text envoltat d'una imaginativa posada en escena de
Natalia Menéndez, directora del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro. No feu
bromes amb l'amor, tragicomèdia d'Alfred de Musset (París, 1810-1857), imposa
la seva llei a la Sala Petita del TNC. L'estupenda dicció dels actors i una
intel·ligent explotació del to de farsa que batega en el fons de l'obra fan
d'aquesta funció una proposta guanyadora.
Escrita en el context de la crisi política i social de la
revolució de 1830, que va portar al tron Lluís Felip I de França, la peça no
només explica la història del triangle amorós que centra el relat, sinó que
potencia el costat grotesc dels personatges adults del seu entorn. El públic,
situat als dos costats d'un escenari rectangular, s'identifica aviat amb una
trama que gira al voltant dels riscos que comporta la frívola utilització dels
jocs de la seducció.
Una xarxa de circ, situada a la part superior de l'escenari,
és l'espai destinat als plebeus. Ells són espectadors del que passa a la part
inferior on campa com vol una aristocràcia en decadència i els seus parasitaris
servidors. Carlos Martínez, entre juganer i ballarí, encarna el baró
obsessionat a casar el seu llibertí fill Perdican (fantàstic Ramon Pujol) amb
la seva gata maula de neboda Camille, una admirablement continguda Anna
Moliner.
Ell ha tornat de la universitat i ella acaba de sortir del
convent. El jove veu amb bons ulls la idea del matrimoni, però mentrestant
segueix els seus jocs amorosos amb la candorosa pastora Rosette (Clara de
Ramon). A l'exnovícia no sembla interessar-li gaire el canvi d'estat civil fins
que cau, i participa, en l'embolic de la gelosia i les provocacions del seu
nòvio. La camperola acaba sent la tràgica víctima d'una moral burgesa que només
beneeix els casaments entre afins.
ACROBÀCIES
La intensitat de la farsa guanya punts quan entren en acció
el preceptor de Perdican (Ferran Rañé), el capellà del baró (Albert Pérez) i
l'endimoniada Senyora Pluche (Carme Balagué), dama de companyia de Camille. La
música i la participació amb les seves acrobàcies dels artistes de la Central
de Circ arrodoneixen l'estimulant funció.
Etiquetes de comentaris: clara de ramon, natalia menéndez, no feu bromes amb l'amor, ramon pujol, sala petita del tnc
Abierto el plazo de inscripción para la cuarta edición del Frinje Madrid hasta el 22 de marzo
publicat per
20 de febrer de 2015
Se abre el plazo de inscripción para la cuarta edición de
Frinje Madrid hasta el 22 de marzo para las compañías. Próximamente, se
lanzarán convocatorias en busca de la última hornada de autores y bandas
musicales, además de continuar incentivando la creación en espacios no
convencionales, la experiencia formativa con nuestro programa de talleres y
encuentros y los intercambios culturales con teatros y festivales.
Como ya sucedió en los años anteriores, Frinje Madrid
apuesta por la creación contemporánea más reciente en sus múltiples variantes.
Para ello, busca una programación ecléctica donde tengan cabida diferentes
disciplinas artísticas relacionadas con la escena: teatro, danza, performance,
circo, y otros híbridos resultantes de la alquimia entre éstas. Fieles al
riesgo, la innovación y la experimentación no exenta de rigor, Frinje15
prestará especial atención a los talentos emergentes de nuestro panorama
artístico local y nacional, y a las vanguardias escénicas internacionales.
Los espectáculos seleccionados recibirán un mínimo
garantizado de 1.200 euros, y aquellos que superen los cinco actores, 1.500
euros. Esto supone una notable mejora de las condiciones económicas respecto a
las ediciones anteriores.
Cuando a Juan Ramón Jiménez le preguntaron por qué escribía
con J las palabras en G, el poeta respondió lo siguiente: “primero, por amor a
la sencillez; y luego, porque creo que se debe escribir como se habla y no
hablar, en ningún caso, como se escribe”. En esa sencillez y falta de
pedantería a la hora de comunicarse con sus semejantes de la que hablaba el
autor, hemos encontrado el principal acicate para que el festival renueve su
nombre.
O mejor dicho, cambie la letra G por una de las últimas
letras que se incorporó al alfabeto latino moderno, la J. A lo largo de sus
tres ediciones, el festival ha venido mutando hacia un formato cada vez más
personal acorde con las necesidades artísticas de nuestra ciudad. Al fin y al
cabo, con esa particular y reconocible pronunciación es como suele llamarle el
público madrileño.
Por primera vez el Frinje tiene cuerpo de J.
Más información y bases de la convocatoria en: www.frinjemadrid.com
Etiquetes de comentaris: frinje madrid
22 de febrer 2015
“Cartes d’amor” aquesta tarda a 2/4 de 7 a la Saleta
Josep Maria Rabassa dirigeix aquest clàssic d’A. R. Gurney,
protagonitzat per Imma Llorens i Josep Maria de Ramon
“Qui no hagi escrit mai una carta d’amor, que tiri la
primera pedra”, indica Rabassa, creu pensa que un dels punts forts de l’obra és
que tots els espectadors s’hi poden sentir identificats, encara que el format
de la carta hagi perdut vigència en els darrers anys.
Genís Mayola i Anna Capdaigua posen música a les cartes
El muntatge, a més de l’intercanvi de cartes entre Andrew i
Melissa, compta amb l’acompanyament musical de Genís Mayola i Anna Capdaigua.
La incorporació de la música permet, segons Rabassa, “donar més cos, més
espectacle” a l’obra. El director destaca que el text de Gurney, finalista del
Premi Pulitzer l’any 1990, és “molt important”.
+ info
Organitza:
Sala Cabanyes
Representacions pendents
Diumenge, 22 de febrer de 2015, a dos quarts de set de la
tarda (18.30 h)
Divendres, 27 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Dissabte, 28 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Diumenge, 1 de març de 2015, a dos quarts de set de la tarda
(18.30 h)
Lloc:
Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu: 9 euros
venda entrades
les 24 hores del dia
Etiquetes de comentaris: cartes d'amor, imma llorens, josep maria de ramon, josep maria rabassa, la saleta del centre catòlic de mataró, sala cabanyes
Orquestra Fireluche
publicat per
L'Orchestra Fireluche és un peculiar i inquiet grup de
música instrumental de la Cellera de Ter (Girona) que des del 2002 treballa amb
instruments de joguina, reciclats, curiosos, inversemblants, clàssics i propis
de cultures d'arreu del món.
Dos anys després de la publicació del seu darrer treball,
l’Orchestra Fireluche presenta ara Tants caps tants joguets, el seu cinquè
disc.
Els pianets, guitarretes, orgues Casio, pots, timbals,
violins, flautes i altres andròmines serveixen al grup per acabar creant històries
d’aventures i oníriques on els joguets són els protagonistes.
Formació: Marina Boïgues, Elena Gascon, Susanna Gascon,
Àurea Moll, David Sarsanedas, Quim Sitjes, Laura Xiberta, Núria Valentí,
Montserrat Viñas i Domènec Boïgues.
Dins el cicle Sortim en Família.
Diumenge 22 de febrer
12 h
Teatre Monumental
6 euros
Etiquetes de comentaris: orquestra fireluche, sortim en familia, teatre monumental
Quan la llibertat no és la sortida
publicat per
18 de febrer de 2015
Comas Soler
Ivan Benet fa una versió notable de ‘Informe per a una
Acadèmia’
Enquadrat en el cicle “De boca a orella” que ofereix
propostes de format reduït, diumenge passat es va poder veure a la nau
municipal de Can Gassol ‘Informe per a una Acadèmia’, de Franz Kafka
(1883-1924). Va ser un bon exemple per demostrar que la petitesa en les
dimensions físiques d’un espectacle pot no estar renyida amb la magnitud de la
seva qualitat. Kafka, nascut a Praga en el si d’una família jueva de parla
alemanya, va escriure en aquesta llengua tota la seva producció literària. Però
només un cop mort va adquirir la ressonància que l’ha convertit en una
referència de les lletres europees contemporànies.
Una faula amb paradoxes
‘Informe per a una Acadèmia’ és el títol d’un dels seus
contes curts. Està pensat com una conferència que un simi caçat cinc anys abans
dirigeix a un auditori de científics i explica com ha pogut sobreviure,
adaptar-se a les adversitats i aprendre a comportar-se com un ésser humà. El
seu soliloqui constitueix una invectiva irònica sobre la decadència humana
perquè l’allunyament de la condició simiesca i el procés d’hominització que
volgudament segueix com a sortida vital, el fa de manera conscient al preu de
perdre la seva originària llibertat animal, d’assumir conductes que el degraden
i de veure’s abocat a la solitud.
Aquesta mena de faula Ivan Benet l’ha convertida en un
muntatge teatral singular mitjançant una intensa aposta personal. Ell mateix ha
fet la traducció del text alemany, amb un registre que funciona molt bé en
escena, i també en signa la direcció conjuntament amb Xavier Ricard. Pel que fa
a la interpretació, resulta impressionant com materialitza l’evolució
explicativa del seu simi elegant i melòman. Tot hi és mesurat fins a la
filigrana: gest, moviment, dicció, sentiment i intenció. Envoltat d’una
escenografia senzilla en forma de tarima esglaonada que es desplega amb
superfícies mòbils i trapes que permeten recrear diferents espais, s’embolcalla
igualment d’un ambient sonor fet de la música i el cant de Sílvia Pérez Cruz i
el resultat és admirable. La duplicitat home-animal que Benet sap encarnar
d’una manera molt física atrapa el públic des del primer moment de la
representació i fa de mirall eficaç perquè tothom se senti interpel·lat per les
paradoxes morals del procés de transformació que el protagonista experimenta.
‘Informe per a una Acadèmia’ és, doncs, un espectacle exquisit. Per això és una
llàstima que aquest cop Can Gassol no fos ple del tot
Etiquetes de comentaris: can gassol, cicle de boca a orella mataró, informe per una acadèmia, ivan benet
En Joan sense por de Egos Teatre
publicat per
A partir de 3 anys
22 de febrer, a les 12.00 h
Auditori de la Mercè
5 €
Català
Durada: 55 min
En Joan no sap què és la por. Els monstres de la seva
habitació estan desesperats i mira que s'hi esforcen cada nit però no
aconsegueixen espantar-lo. Finalment, decideixen contractar una bruixa a
domicili perquè els ajudi i aquí és on s'embolica la troca, perquè la bruixa el
condemna a patir singlot per sempre més. Com és ben sabut, no hi ha millor
remei pel singlot que un bon ensurt però com que en Joan no té por de res, la
cosa es complica força... Per sort la Marta, la seva millor amiga, l'ajudarà en
aquesta aventura.
Aconseguirà esbrinar què és la por i lliurar-se del singlot?
Text i lletres de les cançons: Toni Sans i Rubèn Montañá
Música: Francesc Mora
Durada: 55 minuts
Intèrprets (en alternança)
Anna Alborch / Maria Santallusia Toni Sans / Lali Camps
Rubèn Montañá / Albert Mora
Piano i direcció musical: Francesc Mora
Direcció i coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas
Assessorament de manipulació: Maria Santallusia
Disseny de titelles i escenografia: Rubèn Montañá a partir
d'una idea original d'EGOSpetits
Construcció de titelles i escenografia: Jordi Regod i
EGOSpetits
Disseny de vestuari: Ramón Ivars i EGOSpetits
Confecció de vestuari: Leo Quintana
Disseny d'il·luminació: David Bofarull
Disseny de so: Jorge Mur
Disseny gràfic: Rubèn Montañá
Fotografia: Laula Guerrero
Producció: EGOS Produccions i Centre de Titelles de Lleida
Etiquetes de comentaris: auditori de la merè, en joan sense por
21 de febrer 2015
La relació epistolar d’Andrew i Melissa arriba a l’Espai Saleta amb “Cartes d’amor”
Josep Maria Rabassa dirigeix aquest clàssic d’A. R. Gurney,
protagonitzat per Imma Llorens i Josep Maria de Ramon
La Sala Cabanyes estrena aquest cap de setmana “Cartes
d’amor”, una obra d’A. R. Gurney que repassa, a través d’una sèrie de cartes,
la relació que mantenen un home i una dona durant gairebé 50 anys. El muntatge
s’estrena aquest dissabte a l’Espai Saleta i se’n faran cinc representacions,
fins el diumenge 1 de març.
Josep Maria Rabassa dirigeix aquest muntatge en què Andrew
(Josep Maria de Ramon) i Melissa (Imma Llorens) mantenen una relació epistolar
que permet a l’espectador descobrir la seva relació des que són petits fins a
la maduresa. Al mateix temps, Gurney descriu els canvis que viu el món des de
mitjans dels anys 30 fins a la dècada dels 80.
“Qui no hagi escrit mai una carta d’amor, que tiri la
primera pedra”, indica Rabassa, creu pensa que un dels punts forts de l’obra és
que tots els espectadors s’hi poden sentir identificats, encara que el format
de la carta hagi perdut vigència en els darrers anys.
Genís Mayola i Anna Capdaigua posen música a les cartes
El muntatge, a més de l’intercanvi de cartes entre Andrew i
Melissa, compta amb l’acompanyament musical de Genís Mayola i Anna Capdaigua.
La incorporació de la música permet, segons Rabassa, “donar més cos, més
espectacle” a l’obra. El director destaca que el text de Gurney, finalista del
Premi Pulitzer l’any 1990, és “molt important”.
“Cartes d’amor”, que als Estats Units és un clàssic que s’ha
representat desenes de vegades, es va poder veure l’estiu passat al Festival de
Peralada, representada per Gérard Depardieu i Anouk Aimée.
Dia:
Dissabte, 21 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Diumenge, 22 de febrer de 2015, a dos quarts de set de la
tarda (18.30 h)
Divendres, 27 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Dissabte, 28 de febrer de 2015, a dos quarts de deu del
vespre (21.30 h)
Diumenge, 1 de març de 2015, a dos quarts de set de la tarda
(18.30 h)
Lloc:
Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu: 9 euros
Etiquetes de comentaris: cartes d'amor, centre catòlic de mataró, espai saleta, imma llorens, josep maria de ramon, josep maria rabassa, sala cabanyes
Alaire
publicat per
El nou espectacle del coreògraf granadí Rafael Amargo
reflecteix el seu personal concepte de la dansa, que parteix del flamenc però
incorpora altres disciplines, en una mescla intuïtiva que s'ha anat convertint
en el seu personal segell creatiu.
A Alaire Rafael Amargo experimenta amb les danses urbanes i
la contemporània, que fon amb el flamenc amb una naturalitat que l'espectador
integra fàcilment. El ballarí s'acompanya de cinc ballarines amb una formació i
experiència que parteix del flamenc però que camina igualment des de la dansa
espanyola fins a la contemporània. Com a contrapunt apareixen tres ballarins de
breakdance que formen part de l'escola Iron Skulls Co de Barcelona.
El fil conductor de l'espectacle és la música, una banda
sonora amb una selecció de temes en què es fa present el pop, els boleros, la
música brasilera i per descomptat el flamenc.
Alaire es presenta al Monumental en el marc de les Jornades
del Dia d'Andalusia.
Organitza: FECAM (Federació d'Entitats Culturals Andaluses a
Mataró)
Dissabte 21 de febrer
20 h
Teatre Monumental
12 euros
Etiquetes de comentaris: alaire, rafael amargo, teatre monumental
Conversaciones con mamà
publicat per
21 de febrer, a les 21.00 h
Teatre Municipal de Girona
Castellà
Durada: 1h 30 min
La mare té vuitanta-dos anys i el seu fill, Jaime,
cinquanta. Ambdós viuen en mons molt diferents. Jaime té dona, dos fills, una
bonica casa, dos cotxes i una sogra. La mare se'n surt tota sola i porta la
vellesa amb dignitat. Un dia, però, s'esdevé l'inesperat: l'empresa per a la
qual Jaime treballa l'acomiada per raons de reajustament de personal. La
lamentable situació el porta a prendre decisions dràstiques perquè no pot
mantenir el seu nivell de vida.
Autoria: Santiago Carlos Oves
Versió: Jordi Galceran
Direcció: Juan Echanove
Repartiment: María Galiana i Juan Echanove
Escenografia: Ana Garay
Vestuari: Ana Garay
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo
Coproducció: Pentación Espectáculos, La Llave Maestra i
Focus
Etiquetes de comentaris: conversaciones con mamá, jordi galceran, juan echanove, maria galiana, teatre municipal de girona
El Festival Taca’m omple de teatre Caldes de Montbui
publicat per
19 de febrer de 2015
Cada diumenge fins al 22 de març es representa una obra a la
sala d’actes de l’escola d’arts escèniques Stage de Caldes de Montbui.
La 27a edició del Festival Taca’m arriba a l’equador amb la
representació el diumenge 22 de febrer de l’obra Un esperit burleta, del grup
de teatre Nyoca, de l'Ametlla del Vallès. Serà la quarta representació de les
vuit obres de teatre de companyies de teatre amateur seleccionades a concurs.
La iniciativa, organitzada per El centre, Ateneu Democràtic i Progressista,
permet nodrir de teatre una població com Caldes de Montbui sense prou recursos
com per dur a terme una programació professional. I és així com aquest festival
s’ha consolidat com un gran referent per a gaudir d’un teatre amateur però amb
una voluntat i una exigència molt rigoroses.
A l’espera de l’inici del projecte de remodelació de la sala
de teatre d’El Centre, les representacions a concurs es duen a terme a la sala
d’actes de la escola Stage cada diumenge a les 18h de la tarda, llevat de
l’última obra a concurs, 1714, Tres-cents anys de setge, de Xavier Piguillem,
programada a les 21h del diumenge 22 de març. A partir d’aquí a principis de
maig se celebrarà la gal·la que premiarà en dotze categories, incloent-hi la
menció del públic, els 8 espectacles a concurs.
Enguany a la convocatòria s’hi van presentar 50 companyies
amb els seus espectacles, el jurat va decidir presentar 8 obres a concurs amb
la intenció d’oferir una programació d’alta qualitat i equilibrada, oferint
diversos gèneres i apostes teatrals. Les bases no tenen limitació geogràfica,
de manera que s’hi han pogut presentar grups d’arreu de Catalunya, com de la
resta d’Estat o Europa, amb obres en català o en castellà, tant de textos clàssics
com de nova creació. I és així com des de la inauguració del festival, l’1 de
febrer, el públic ha gaudit de l’obra La manzana de Eva, del grup Lapsus
Teatro, de Palència, o també s’ha recuperat per a l’escena catalana el musical
El retaule del Flautista, una obra del dramaturg Jordi Teixidor, publicada el
1968 i que el grup T.I.C Escènic de Castellar del Vallès ha representat la seva
versió.
Quan encara queden per representar cinc de les vuit obres a
concurs, la visita a Caldes de Montbui és obligada per tot amant del teatre. A
la pàgina web del festival hi ha les fitxes de cadascuna de les obres a
concurs.
Etiquetes de comentaris: taca'm concurs de teatre amateur de caldes de montbui
20 de febrer 2015
Una llarga relació epistolar en la nova estrena de Sala Cabanyes
publicat per
20 de febrer de 2015
Josep Maria Rabassa dirigeix aquest clàssic d’A. R. Gurney,
protagonitzat per Imma Llorens i Josep Maria de Ramon
Dissabte 21, a 2/4 de 10 de la nit a la Sala Cabanyes (La
Riera 110-120)
La Sala Cabanyes estrena aquest cap de setmana “Cartes
d’amor”, una obra d’A. R. Gurney que repassa, a través d’una sèrie de cartes,
la relació que mantenen un home i una dona durant gairebé 50 anys. El muntatge
s’estrena aquest dissabte a l’Espai Saleta i se’n faran cinc representacions,
fins el diumenge 1 de març.
Josep Maria Rabassa dirigeix aquest muntatge en què Andrew
(Josep Maria de Ramon) i Melissa (Imma Llorens) mantenen una relació epistolar
que permet a l’espectador descobrir la seva relació des que són petits fins a
la maduresa. Al mateix temps, Gurney descriu els canvis que viu el món des de
mitjans dels anys 30 fins a la dècada dels 80.
“Qui no hagi escrit mai una carta d’amor, que tiri la
primera pedra”, indica Rabassa, creu pensa que un dels punts forts de l’obra és
que tots els espectadors s’hi poden sentir identificats, encara que el format
de la carta hagi perdut vigència en els darrers anys.
Genís Mayola i Anna Capdaigua posen música a les cartes
El muntatge, a més de l’intercanvi de cartes entre Andrew i
Melissa, compta amb l’acompanyament musical de Genís Mayola i Anna Capdaigua.
La incorporació de la música permet, segons Rabassa, “donar més cos, més
espectacle” a l’obra. El director destaca que el text de Gurney, finalista del
Premi Pulitzer l’any 1990, és “molt important”.
Etiquetes de comentaris: cartes d'amor, imma llorens, josep maria de ramon, josep maria rabassa, la saleta del centre catòlic de mataró, sala cabanyes
‘Vilafranca’: no acabarà la festa en pau
publicat per
20 de febrer de 2015
Laura Serra
Jordi Casanovas inaugura la Capital Cultural amb l’últim
capítol de la trilogia sobre la identitat
Manel Barceló i Marta Angelat són els patriarques d’una
família nombrosa que es fa a miques en ple dinar de festa major. / JORDI GARCIA
MONTE
V ilafranca comença amb un esclat de rialles. Una família
reunida pel dinar de festa major. Són tan feliços i estan tan segurs que tot
els anirà bé que es fan una foto de grup i es proposen repetir la tradició any
rere any. En passen dinou, és el 1999 i torna a ser la Diada de Sant Fèlix. I
tots -ara ja són dotze i una néta a Irlanda- es reuneixen a casa de la germana
gran. Sembla que no ha canviat res. Però és només la foto.
El dramaturg i director Jordi Casanovas ha deixat per a
l’últim plat de la seva trilogia sobre la identitat catalana el més difícil de
pair: la família, el poble, les tradicions. El tarannà més íntim de casa. El
que hem mamat. I en el que ens hem convertit. Mentre es gratinen els canelons,
aquesta família model que ha construït -la de “a casa sempre hem votat
Convergència”, la de capital de comarca, la que beu cava i es vanagloria de la
integració a través dels castellers amb una brometa racista final, que som a
casa- conversa ara de política, ara de canalla, ara de balls a la plaça i ara
d’una requalificació d’uns terrenys que, per cert, podrien afectar justament la
casa familiar i les vinyes dels pares.
L’avi, però, té Alzheimer. Manel Barceló, espectacular en el
seu paper, que regala els moments més tristos però també algunes sortides de to
divertides, és un antic pal de paller convertit en vell desvalgut que fa nosa.
Marta Angelat, també impecable, és l’àvia atemorida per un futur en soledat.
Els tres fills -gran Lluïsa Castell, precís David Bagès i soferta Àurea
Márquez-, amb l’herència familiar en disputa sobre la taula, ha arribat el
moment que mostrin qui són i què volen a la vida.
Casanovas, a Vilafranca, un dinar de festa major, no busca
escapatòria en sorpreses, girs argumentals ni més efectes especials que el
pampallugueig del castell de focs de final de festa. Agafa els seus
personatges, els xarbota i els destapa. I al dinar familiar, com si fos la seva
guerra particular, es desvela la personalitat de cadascun. Qui fa pinya, qui
vol pujar sol a fer l’aleta, qui només mira de no caure i qui es deixa caure un
tres de deu a sobre -si ho haguéssim d’explicar amb la previsible i parodiada
metàfora dels castells-. O, en resum: qui vol el pare i qui vol l’herència, i
tots els grisos, peròs i condicionants que hi ha pel mig. Com en les anteriors
entregues, Casanovas és ambiciós, aquí volent dibuixar el país des del menjador
de casa. I si bé hi ha revolts previsibles i certa convencionalitat, l’emoció
guanya la partida a l’acció. La nostàlgia a la felicitat. Amb una banda sonora
d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien que trenca el cor.
Vilafranca és el colofó final, segurament el més íntim i el
més representatiu, d’un tríptic que va començar el 2011 amb Una història
catalana. Allà Casanovas hi explorava les fronteres de la identitat i feia un
còctel explosiu a partir de tres històries de xarnegosquinquis i pijos
corruptes en la Barcelona preolímpica, d’immigrants revolucionaris i de cacics
del Pirineu. El 2012 va estrenar Pàtria, on abordava l’oficialitat i les
construccions polítiques de conceptes com la col·lectivitat i l’art. A totes
tres obres la independència, la corrupció i l’egoisme amb barretina són fils
conductors.
Vilafranca tancava a casa de l’autor, a Vilafranca, aquesta
exploració sobre el que som amb un muntatge d’encara més gran format, amb 11
actors, que ha sigut possible gràcies als Teatres Amics (Viladecans, Manresa,
Vic, Granollers, Sant Cugat), que l’han produïda i l’exhibiran. L’obra
s’estrenava ahir a Vilafranca, per inaugurar la Capital Cultural Catalana 2015,
i tancarà gira a Reus abans de fer temporada, a la tardor, a Barcelona.
Mentrestant, Casanovas, el prolífic, ja té al cap un altre
text que revisa la nostra història col·lectiva i contemporània: Pujol
president. Ha arribat l’hora de passar comptes.
Etiquetes de comentaris: jordi casanovas
Un 'Tirant lo Blanc' molt humà amb "problemes emocionals" irromp a la Sala Tallers del TNC
publicat per
18 de febrer de 2015
La ITNC Jove Companyia revisa aquest clàssic dirigit per
Pere Planella
Planella ha explicat que han fet un 'Tirant lo Blanc' en el
qual intenten que els espectadors joves d'avui gaudeixin amb un text "molt
divertit ple d'aventures perquè tracta sobre batalles i amor". El director
del muntatge espera que això serveixi perquè els joves adolescents s'interessin
per aquesta obra i llegeixin aquest llibre present en els plans d'educació. De
fet, 'Tirant lo Blanc' s'inclou en el projecte educatiu del TNC i compta amb
funcions escolars entre setmana.
En aquest context, Planella ha dit que 'Tirant lo Blanc' és
un llibre ple d'erotisme i aquest fet no s'ha amagat. "Hem triat els
episodis amorosos que és quan Tirant està a Constantinopla i pot enganxar molt
bé amb els adolescents". El director ha considerat que "és clau que a
partir d'aquestes aventures amoroses es connecti amb un clàssic". També
està molt present en l'espectacle la recreació de les batalles i les estratègies
bèl·liques de Tirant lo Blanc.
La Jove Companyia del Teatre Nacional
La ITNC-Jove Companyia del Teatre Nacional va néixer la
temporada passada gràcies a la complicitat entre el TNC i l'Institut del Teatre
per tal d'investigar i sistematitzar els codis interpretatius d'un actor
"clàssic" català. En la seva primera edició, la temporada 2013/2014,
es va presentar 'El cantador', de Serafí Pitarra, amb direcció de Xicu Masó,
del 2 al 13 d'abril de 2014 a la Sala Tallers. Aquest és un projecte de
formació acadèmica per a postgraduats de l'Institut del Teatre amb "la
voluntat de proporcionar a joves actors noves eines d'especialització que els
permetin treballar amb major qualitat i rigor el nostre patrimoni
dramatúrgic".
En aquest espectacle, Enric Cambray és l'encarregat de
posar-se a la pell de Tirant lo Blanc. L'acompanyen en el repartiment: Mar
Casas, Laura Fité, Laura Pau, Jèssica Pérez, Mònica Portillo, Magda Puig, Lola
Sans i Marta Tricuera.
Teatres en xarxa
Després del seu pas a la Sala Tallers fins el 29 de març,
l'espectacle farà gira per diferents municipis, a partir de la iniciativa
Teatres en xarxa que està format per sis equipaments: el Teatre Núria Espert de
Sant Andreu de la Barca; el Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès;
el Teatre Can Masallera de Sant Boi de Llobregat; e Teatre Despí de Sant Joan Despí;
el Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet i el Teatre Clavé de Tordera.
"Els espectacles l'important és que es facin el màxim possible perquè
aquests actors joves tinguin un alt nombre de representacions", ha
remarcat Planella, qui ha celebrat aquesta iniciativa.
Etiquetes de comentaris: jèssica pérez, jove companyia del tnc, tirant lo blanc
La ola en el Teatro Valle-Inclán. Madrid
publicat per
California, 1967. Ron Jones, profesor de instituto, decide
poner en marcha un experimento para que sus alumnos entiendan los mecanismos
sociales que posibilitaron el auge del nazismo. La historia nos resulta
conocida principalmente por la muy angustiosa película alemana de 2008 La ola,
que trasladaba la historia a nuestros días. Ahora nos llega la adaptación
teatral que, después de un exitoso paso por Barcelona, se ha estrenado en el
Teatro Valle-Inclán adaptada por Marc Montserrat Drukker e Ignacio García May.
García May y el director deciden mantenerse fieles al tiempo
y situación originales (a partir incluso de una labor de investigación en
contacto con el propio profesor Jones). Marc Monserrat Drukker dirige de forma
efectista un espectáculo que mantiene en todo momento la atención y la tensión
(y eso que son alrededor de dos horas y media) y que resulta sin duda sólido y
más que interesante. Pero... que no llega golpear al espectador como podría.
Uno tiene la sensación de estar viendo un buen espectáculo netamente teatral,
más que bueno en algunos momentos. Pero (y ahí está tal vez el quid de la
cuestión), tiene la sensación de estar viéndolo, no sintiéndolo. Sin emoción,
desde la barrera, como quien dice. Por un lado, la decisión de apartarse de la
película y ceñirse al experimento original es sin duda una apuesta sugestiva e
inteligente. Pero elimina el poder de identificación y peligrosa cercanía, que
era tal vez lo más reseñable del film de Dennis Gansel. Esa barrera para
identificarse con los protagonistas se eleva más todavía cuando uno se va dando
cuenta mientras avanza la función de que los personajes no tienen matices que
les enriquezcan.
Desde la dirección se ha dado unas pautas de interpretación
que resultan poco creíbles para el público actual. Que, sin embargo, los
jóvenes actores (algunos que suenan catódicamente hablando, otros que vienen
del montaje catalán) acatan a la perfección, cumpliendo más que de sobra con
ese registro en sus interpretaciones, con energía y dedicación absoluta. Aunque
en momentos abusen de un tono de voz exageradamente alto, al igual que Xavi
Mira, quien interpreta por su parte al profesor de forma correcta y en un
registro compacto junto con el de sus alumnos. Otro pequeño fallo de la puesta
en escena, ya que nos hemos puesto, es que desde el principio todo resulta
demasiado "organizado" y medido (de repente hablan todos a la vez, se
callan todos a la vez, después hablan todos a la vez de nuevo) y no queda
patente la contraposición de comienzo y final, con ese orden que, por cierto,
asimilan demasiado pronto, ya que a la primera de cambio ya están haciendo
coreografías pseudomilitares.
A ver, aún y todo con eso, el espectáculo es muy interesante
y es tremendamente entretenido. ¿Merece la pena? Sí. Desde luego, el tema
tratado, ese auge del totalitarismo que se cuela casi sin que uno se percate,
es para prestarle atención. Pero la pega es que tal vez su digestión es
demasiado fácil. Cuando uno lo que esperaba era que se le quedara en el
estómago atravesado durante días.
+ infoNombre del montaje: La ola
Disciplina: Teatro clásico
Director: Marc Montserrat Drukker
Autor: Ignacio Gracía May, a partir del experimento de Ron
Jones
Reparto: Javier Ballesteros, David Carrillo, Jimmy Castro,
Carolina Herrera, Ignacio Jiménez, Helena Lanza, Xavi Mira y Alba Ribas
Creado por: Marc Montserrat Drukker e Ignacio García May a
partir del experimento real de Ron Jones
Escenografía: Jon Berrondo,
Vestuario: María Araujo
Iluminación: Albert Faura
Sonido: Francisco Grande e Igor Pinto
Vídeo: Xavier Bergés
Ayudante de dirección: Toni González
Producción: Centro Dramático NacionalDónde: Teatro
Valle-InclánDirección: Pza. de Lavapiés, s/n. MadridHasta: 22.03Horario: Martes
a sábado a las 20:30 horas y el domingo a las 19:30 horasPrecio: De 19 a 24 €.
Miércoles 50% de dto.Venta de entradas: www.entradasinaem.es
Etiquetes de comentaris: la ola, teatro valle-inclán de madrid
