Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no feu bromes amb l'amor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no feu bromes amb l'amor. Mostrar tots els missatges

26 de febrer 2015

Dues actrius mataronines protagonitzen clàssics al Teatre Nacional



publicat per
24 de febrer de 2015

Clara de Ramon és una de les actrius de ‘No feu bromes amb l’amor’ i Jèssica Pérez forma part del repertori de ‘Tirant Lo Blanc’
Les dues actrius s'han format a la cantera de la Sala Cabanyes

La Dada
Les obres es poden veure fins a finals de març

Dues actrius mataronines, de la cantera de Sala Cabanyes, són protagonistes durant aquestes setmanes al Teatre Nacional. Però no comparteixen escenari, sinó que formen part del repartiment de les dues obres actuals en cartell. Per una banda, Clara de Ramon, una de les protagonistes de ‘No feu bromes amb l’amor’, una obra sobre la pulsió amorosa entre els adolescents. Per l’altra, Jèssica Pérez, actriu en l’adaptació del clàssic de la literatura ‘Tirant Lo Blanc’.

‘No feu bromes amb l’amor’, versió del clàssic del poeta i dramaturg francès Alfred de Musset dirigida per Natàlia Menéndez, es pot veure a la Sala Petita del TNC fins al 22 de març. L’obra, considerada un text fonamental en la història del teatre occidental, narra la història de dos cosins que es retroben després d’haver tingut una relació molt íntima quan eren infants. Aquesta és la tercera ocasió en què la jove Clara de Ramon trepitja l’escenari del Monumental, després d’obres com ‘Agost’ i ‘Els nostres tigres beuen llet’.

Companyia del TNC

Jèssica Pérez, per la seva banda, interpreta un dels personatges creats per Joanot Martorell al clàssic de la literatura universal Tirant Lo Blanc. Aquesta versió de la ITNC Jove Companyia es pot veure a la Sala Tallers fins al 29 de març. Aquesta companyia ha estat creada pel propi TNC com a projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del Teatre. Aquesta versió es presenta com un treball poc habitual al voltant d’un dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Pérez, formada a Sala Cabanyes, i professora de l’Aula de Teatre de Mataró, forma part de la companyia després de finalitzar els estudis a l’Institut del Teatre

23 de febrer 2015

El frívol joc de la seducció



publicat per
21 de febrer de 2015
César López Rosell

'No feu bromes amb l'amor' captiva a la Sala Petita del TNC
 foto : Clara de Ramon i Ramon Pujol, a la funció. joan tomàs

Un bon text envoltat d'una imaginativa posada en escena de Natalia Menéndez, directora del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro. No feu bromes amb l'amor, tragicomèdia d'Alfred de Musset (París, 1810-1857), imposa la seva llei a la Sala Petita del TNC. L'estupenda dicció dels actors i una intel·ligent explotació del to de farsa que batega en el fons de l'obra fan d'aquesta funció una proposta guanyadora.

Escrita en el context de la crisi política i social de la revolució de 1830, que va portar al tron Lluís Felip I de França, la peça no només explica la història del triangle amorós que centra el relat, sinó que potencia el costat grotesc dels personatges adults del seu entorn. El públic, situat als dos costats d'un escenari rectangular, s'identifica aviat amb una trama que gira al voltant dels riscos que comporta la frívola utilització dels jocs de la seducció.

Una xarxa de circ, situada a la part superior de l'escenari, és l'espai destinat als plebeus. Ells són espectadors del que passa a la part inferior on campa com vol una aristocràcia en decadència i els seus parasitaris servidors. Carlos Martínez, entre juganer i ballarí, encarna el baró obsessionat a casar el seu llibertí fill Perdican (fantàstic Ramon Pujol) amb la seva gata maula de neboda Camille, una admirablement continguda Anna Moliner.

Ell ha tornat de la universitat i ella acaba de sortir del convent. El jove veu amb bons ulls la idea del matrimoni, però mentrestant segueix els seus jocs amorosos amb la candorosa pastora Rosette (Clara de Ramon). A l'exnovícia no sembla interessar-li gaire el canvi d'estat civil fins que cau, i participa, en l'embolic de la gelosia i les provocacions del seu nòvio. La camperola acaba sent la tràgica víctima d'una moral burgesa que només beneeix els casaments entre afins.

ACROBÀCIES

La intensitat de la farsa guanya punts quan entren en acció el preceptor de Perdican (Ferran Rañé), el capellà del baró (Albert Pérez) i l'endimoniada Senyora Pluche (Carme Balagué), dama de companyia de Camille. La música i la participació amb les seves acrobàcies dels artistes de la Central de Circ arrodoneixen l'estimulant funció.

10 de febrer 2015

Entretinguda tragèdia


publicat per
8 de febrer de 2015
Jordi Bordes

La directora Natalia Menéndez ha volgut girar com un mitjó el poder dels aristòcrates francesos de mitjan segle XIX). En la mirada de Musset, el poble els serveix i pateix els capricis dels magnats. En la mirada d'avui, el poble sap riure de les excentricitats ridícules dels seus amos. I, en tot cas, proven de marcar distàncies per no sortir-ne malparats personalment. Així, el cor es mou per sobre del baró, que és ridícul ballant de content o agarrotat perquè els plans no es concreten com voldria i lamenta haver de renunciar al carnaval. És un joc que tergiversa i que distreu amb uns canvis d'escena que tenen molt de pausa líquida, amb heures que es desplacen harmònicament mentre entren i treuen la font amb sortidor inclòs, talment com si fos una roda Cyr.
Però la trama de Musset prova de confrontar dues generacions. La dels pares i la dels fills. La dels que han disposat de tot el que els cal per consolidar la seva comoditat i la dels que han aprofitat aquestes ordres per trobar moments per a l'esbarjo i la frivolitat. I quan tenen opció d'emancipar-se volen tastar la coqueteria, tenen necessitat de sentir-se adulats, de ser orgullosos i amagar el seu amor per gronxar-se amb la seva pròpia trampa. Aquests altres dos plànols es marquen pel caràcter de la interpretació. Els adults són grotescos, exagerats, de traç gros. L'un, borratxo; l'altre, envejós i golafre. L'un, capriciós; l'altra, devota i que es nega al fet que la titllin d'alcavota. Són uns quadres divertits, amables, que contrasten amb els jocs de flirteig dels joves. Aquí és on brilla Anna Moliner (Camille), amb una jove pura, sortida del convent, que ha après a fer-se valdre a partir dels sacrificis morals. Aquí és on Ramon Pujol (Perdican) apareix sincer, frívol, persuasiu, adulador i finalment abatut. Aquí és on Clara de Ramon (Rossette) broda un paper d'un personatge ingenu, feliç, enamoradís i, finalment, traït fins a la desesperació. Aquesta trama és la que atrapa perquè, a part de la submissió de la dona respecte a l'home, encara s'evidencia més el doble escalafó social: Rossette no podrà suportar mai l'ultratge que Camille ho entendria només com una broma amorosa. Per això és una tragèdia que entreté (per les pauses i la farsa). La pregunta és si una cosa ajuda a l'altra. Probablement, no.

No feu bromes amb l'amor
Autor: Alfred de Musset
Directora: Natalia Menéndez
Intèrprets: Carles Martínez, Ramon Pujol, Ferran Rañé, Albert Pérez, Anna Moliner, Carmen Balagué, Clara de Ramon, Júlia Barceló, Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell, Jordi Sanosa, Jordi Serra, Tomás Taboada.

Dijous, 5 de febrer (fins al 22 de març), a la Sala Petita del TNC.

08 de febrer 2015

La pulsión amorosa choca con las convenciones sociales en la obra de Musset que acoge el TNC



publicat per
2 de febrer de 2015

Natalia Menéndez dirige el montaje, que combina teatro con danza, música y circo
La pulsión amorosa choca con las convenciones sociales en la obra de Musset que acoge el TNC

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acogerá entre este jueves y el 22 de marzo 'No feu bromes amb l'amor', una obra dirigida por Natalia Menéndez que reflexiona sobre la pasión amorosa de la juventud y los corsés sociales que la condicionan, ha explicado la directora este lunes en rueda de prensa.

La obra fue escrita en 1834 por el autor francés Alfred de Musset, que incluyó en el texto cartas de una relación muy pasional que mantuvo con la escritora George Sand, y critica la educación aristocrática, fundamentada en el dinero y sustentada por unos valores clasistas que desnaturalizan a los jóvenes, ha descrito la directora.

El director del TNC Xavier Albertí, ha calificado el autor, que se hizo llamar 'el Lord Byron francés' y pertenece a la última generación del Romanticismo, como una pieza clave en la historia de la dramaturgia, y ha mencionado el coloquio del 6 de febrero en el que el antropólogo Jaume Mascaró ahondará en la significación de la obra.

La obra habla de la sinceridad del amor, que Menéndez ha descrito como "la más brutal de las pasiones humanas, cruel e irresistible", y lo hace desde un punto de vista romántico que exalta lo ideal y lo absoluto, que Musset bebió de su relación con el escritor Victor Hugo y otras personalidades artísticas.

"Para Musset, la Restauración suponía la pérdida de la inteligencia, la cultura y la belleza, y quería recuperarlas a través de las palabras" --ha relatado Menéndez-- con una obra que es una comedia irónica, ácida y muy mordaz que conduce a la tragedia.

Los actores Ramon Pujol y Anna Moliner interpretan a dos jóvenes aristócratas, Perdican y Camille, que viven condicionados por sus mayores, en una cárcel social que no les permite seguir sus pasiones de forma natural, y que incluyen en sus juegos de orgullo a Rosette --Clara de Ramon--, han descrito.

Completan el reparto los actores Carles Martínez, Ferran Rañé, Albert Pérez y Carmen de Balagué.

Moliner ha observado que, al interpretar el texto, tiene la sensación de dar voz a "todas las mujeres que se han reprimido a lo largo de la historia, y que todavía ahora están indefensas".

CIRCO, DANZA Y MÚSICA

El montaje, que cuenta con la traducción de Jaume Melendres --a quien homenajean--, apuesta por la multidisciplinariedad de técnicas, incluyendo lenguajes circenses, de danza y con música en directo.

Han incluido un coro, como el de las obras griegas, que funciona como 'Deus ex machina' e introduce a los personajes, acompaña las emociones del texto y anticipa la tragedia, ha apuntado Menéndez.


La directora ha situado la figura del pueblo, con este coro, en un emplazamiento superior en el escenario, "como un voyeur que mira desde arriba a una aristocracia loca", ha explicado, y que está caracterizado por una sencillez y naturalidad que no tiene la aristocracia, preocupada por la pasada revolución y que utiliza a sus hijos como acciones en bolsa.

05 de febrer 2015

El TNC reviu les idees romàntiques de Musset amb 'No feu bromes amb l'amor'



publicat per
2 de febrer de 2015

Natalia Menéndez dirigeix l'obra protagonitzada per Anna Moliner i Ramon Pujol, amb les convencions socials del segle XIX i el xoc entre els impulsos amorosos com a punts centrals de la història

Anna Moliner i Ramon Pujol en el paper de la parella protagonista / TNC

Circ, dansa i música s'uneixen a partir del 5 de febrer al  Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a 'No feu bromes amb l'amor', una tragicomèdia d'Alfred de Musset dirigida per Natalia Menéndez. Els tres llenguatges artístics seran la base per explicar la col·lisió entre els impulsos amorosos de dos joves, dos cosins interpretats per Anna Moliner i Ramon Pujol, i les convencions de la seva època, que els obliguen a casar-se per conveniència. "Per a Musset, la Restauració suposava la pèrdua de la intel·ligència, la cultura i la bellesa, i volia recuperar-les a través de les paraules", ha explicat Menéndez sobre l'essència de l'obra.

L'obra és un "80% comèdia, però també hi ha farsa", ha aclarit la directora. Menéndez ha volgut aprofitar la "qualitat dels artistes de circ de Catalunya" per enriquir el cor tradicional de les obres clàssiques, un element que, a més, anticipa el vessant tràgic que també té el text. "El meu personatge dóna veu a totes les dones que s'han reprimit al llarg de la història, i que encara avui en dia estan indefenses", ha dit Anna Moliner sobre el seu personatge.


L'obra estarà en cartell fins al 22 de març. El repartiment també inclou Ferran Rañé, Carme Balagué, Clara de Ramon i Carles Martínez. L'escenografia té dues altures. El poble està situat a la part alta i l'aristocràcia a la inferior, "com un voyeur que mira des de dalt una aristocràcia boja", segons la directora.