31 de gener 2011

Records de Pastorets 2010-2011

Durant els dos últims mesos hem intentat obrir aquets bloc amb alguna noticia que parles de Pastorets . Avui acabem amb un recull de fotografies d'aquest any

El Violinista a la Taulada programa per avui una xerrada - col•loqui amb Jorge Burdman



Amb motiu de la preparació del muntatge de "El Violinista a la Taulada" que serà representat a Sala Cabanyes per les Fires - 2011 , la direcció del mateix a programat per avui una xerrada - col•loqui amb el representant de la Comunitat Israelita de Barcelona Jorge Burdman
Aquest acte es obert a tothom i la gent que hi participi podrà conèixer una mica més com vivien en l’època en que està centrat el muntatge, les seves tradicions, les seves cerimònies...
l'acte tindrà lloc a la Saleta del Centre Catòlic a partir de les 10 de la nit.

La Villarroel acull un torbador relat en la línia de 'Twin Peaks'



Àlex Mañas firma 'Íncubo', una peça que va del conte al 'thriller' psicològic
La trama ofereix un conflicte generacional tenyit de venjança i de perversió

De les fonts de Twin Peaks, culminació de David Lynch, i de Dogville, el mateix de Lars von Trier, beu Íncubo, l'última proposta del dramaturg Àlex Mañas que s'estrena aquesta nit a La Villarroel. El que va néixer a remolc de la moda dels vampirs ha derivat, segons el seu autor, en una història de venjança amb una guerra generacional pel mig. Tot amb un format solapat entre el conte i el thriller. Inquietant, si més no. En escena, quatre intèrprets: Irene Escolar, Marcel Borràs i Álvaro Cervantes són els tres joves que s'enfronten en un pols a un adult, encarnat per Lluís Villanueva.

La trama s'inicia quan l'urbanita Miguel (40 anys) es desplaça a un refugi en un poble perdut per a una cita amb Eva (16). Han quedat per a un intercanvi peculiar. Ell li ofereix una sèrie limitada d'un còmic de vampirs que ella anhela fins al punt que està disposada a mantenir un intercanvi sexual. Com explica Mañas, aquest és el macguffin, l'element de suspens que fa avançar la trama sense que tingui una gran incidència posterior.

RUTINA EXISTENCIAL
A partir d'aquí, i amb l'aparició de dos amics de tota la vida d'Eva, es desencadenarà aquesta història de venjança i perversió. Hi conviuen un conte sobre la rutina existencial d'aquests tres nois que volen sortir de la seva misèria econòmica i el thriller psicològic, amb motius fantàstics, on es cou la venjança.

«M'interessava el tema de la relació entre joves i adults. Per això vaig escollir el mite romàntic dels vampirs, a partir d'unes relacions en què es parla del bé i del mal. Hi ha perversió sí, però al final també hi ha espai per a l'esperança», sosté Mañas.

VÍCTIMA I BOTXÍ
En aquest joc entre el bé i el mal, el director d'Íncubo deixa que l'espectador sigui qui tregui les seves pròpies conclusions en un plantejament amb moltes preguntes i poques respostes. «Es tracta, per exemple, de fins a quin punt l'adult pot ajudar a sortir de la misèria aquests nois. L'obra aborda la forma en què les persones tracten d'imposar les seves creences», afirma Mañas.

Al dramaturg li interessa també jugar amb els rols de víctima i botxí, que no sempre són predestinats. Aquesta història apocalíptica i claustrofòbica no s'ubica en cap lloc concret, i Mañas únicament apunta que és un poble d'Europa. «Són els que més conec a partir de la meva infància. Es podria situar entre Cubelles, on estiuejava de petit, la Manxa, on va néixer el meu pare, i La Línea de la Concepción, el poble de la meva mare», puntualitza de manera ben gràfica.

En aquest peculiar triangle hispà es desenvolupa aquest Íncubo, títol que alimenta una mica més la intriga. «Tenia una primera versió que es deia Vampiros, però crec que desorientava», apunta Mañas. Un íncube és un tipus de dimoni arrelat en una creença medieval i la paraula significa també malson en italià.

publicat per
José Carlos Sorribes / Barcelona
Foto: David Ruano (Irene Escolar, Lluís Villanueva (assegut), Álvaro Cervantes (al fons) i Marcel Borràs, en una escena de l'obra)
www.elperiodico.cat
21 de gener de 2011

Més de 43.000 espectadors passen pel Metropol en l'any del centenari

L'Ajuntament de Tarragona diu que s'han superat "dèficits històrics" en l'àmbit cultural

Més de 5.000 activitats, 80 concerts i 2,7 milions d’euros d’impacte econòmic sobre la ciutat de Tarragona. Aquestes són algunes de les dades presentades per la tinent d’alcalde de Cultura, Carme Crespo, que ha fet balanç de l’activitat cultural al llarg d’aquest passat 2010. Ha estat l’any del centenari del Teatre Metropol, que ha atret prop de 44.000 espectadors en els 149 espectacles que ha acollit. Sens dubte, un dels més destacats va ser l’actuació de l’actor nord-americà John Malkovich amb la seva "The Infernal Comedy".

La responsable municipal de Cultura ha qualificat com a "molt positiu" l’any que deixem enrere ja que, segons Crespo, "s’han assolit els objectius fixats, que eren dinamitzar i promocionar la cultura de la nostra ciutat, fer participar a la ciutadania, donar protagonisme als artistes professionals tarragonins i fomentar la creació i la producció". En aquest sentit, Crespo ha destacat l’ampliació de l’oferta cultural amb deu nous programes, com ara el de Música Clàssica, la Primavera Literària o la Mostra de Música i Danses Tradicionals Catalanes (MUDA’T).

Fent un repàs a les diferents disciplines artístiques, Crespo ha posat de relleu la bona acollida de la tercera edició del Festival SCAN de fotografia que, enguany, i per primer cop, ha estat gestionat pel mateix Ajuntament. Ha comptat amb una trentena d’activitats i tallers i "s’ha confirmat la consolidació de l’exposició Talent Latent". En total, ha atret més de 52.000 persones en els dos mesos que va durar. Pel que fa a la vessant literària, la regidora de Cultura ha parlat de l’èxit dels Premis Ciutat de Tarragona. Més de 450 originals es van presentar en l’edició de 2010, i "tots ells han destacat per la seva qualitat".

2011, l’any del Teatre Tarragona
Més enllà del balanç pròpiament dit, Crespo ha explicat quines seran les principals apostes en l’àmbit de la cultura aquest 2011. La principal novetat serà l’estrena de tres nous equipaments: la Capsa Jove -a l’antiga Tabacalera-, l’Arxiu Històric Municipal amb el Centre de Tractament de la Imatge i el Teatre Tarragona. El nou edifici que s’està construint a la Rambla Nova obrirà portes a l’abril i amb ell la ciutat sumarà el seu tercer teatre i superarà les 3.000 butaques disponibles. "Estem treballant en la creació d’un ens i configurant un model per gestionar la programació escènica de Tarragona, ja que amb el nou teatre no podrem continuar amb el model actual", ha afirmat Crespo, que no ha volgut donar més detalls d’aquesta proposta.

Altres projectes de futur passen per situar a la Cooperativa Obrera la Casa de les Lletres -un punt de trobada pels escriptors i escriptores i indret on organitzar les activitats relacionades amb la literatura-, o fer de la Camerata XXI l’orquestra simfònica de Tarragona i, per tant, que sigui resident a la ciutat. "Les converses estan molt avançades", ha assegurat Crespo.

Publicat per
Laura Casas / Tarragona
www.lamalla.cat
19 de gener de 2011

El exitoso musical sobre la apasionante vida de Judy Garland llega a España

Avalado por la crítica en Australia, Finlandia y Londres, llega por primera vez a España "Al final del arcoiris", un "musical de amor, tristeza y dependencia" sobre la apasionante vida de la estrella de Hollywood Judy Garland, protagonizado por Natalia Dicenta, Miguel Rellán y Javier Mora.
Esta historia, escrita por el británico Peter Quilter y dirigida por Eduardo Bazo y Jorge de Juan, se podrá ver desde el próximo 20 de enero en el Teatro Marquina de Madrid.
"Es un musical excepcional, muy interesante, sobre un personaje fascinante como es Judy Garland, un icono mundial, y lo hace además con mucho humor, emoción, intriga y buena música", ha explicado hoy a Efe Rellán, ganador del Goya al mejor actor secundario por "Tata mía" en 1987.
"ES una obra que reflexiona sobre el amor, las relaciones humanas, la tristeza y la dependencia afectiva, es decir, sobre la vida misma", ha precisado a Efe la actriz Natalia Dicenta.
"Al final del arcoiris" es una comedia musical dramática "que pasa de la risa al llanto en cuestión de segundos" y que se centra en los últimos años de la vida de Judy Garland, una mujer fuerte, de "sentimientos enfrentados", que intenta volver a la cima de Hollywood, al tiempo que se recupera de sus fracasos matrimoniales y su adicción a las drogas.

"Fue una mujer magnífica, adorada, una grandísima estrella. Era pura emoción, una mujer que vivió una vida muy tormentosa, pero también de gran gozo", ha señalado Natalia Dicenta.
"Una mujer espléndida, luchadora, que nunca dejó de trabajar, y que estuvo sometida siempre al dominio de sus maridos. Vivió en un mundo de hombres que no permitía a las mujeres disfrutar de la libertad y la independencia que tenemos ahora en el mundo occidental", ha añadido.
Dicenta se mete así en la piel de la protagonista de grandes clásicos como "El mago de Oz" o "Ha nacido una estrella" para mostrar la luz y la sombra que envolvieron los últimos años de vida de una de las actrices y cantantes más importantes de los años cincuenta.
"Es un papel de gran responsabilidad. He tenido que emplearme a fondo para mostrar esa potencia, ese brillo que la caracterizaba.
Garland fue una persona maravillosa, cuando subía tocaba el cielo con la yema de sus dedos, pero cuando caía, lo hacía en el abismo más hondo", ha indicado la actriz.
Al son de sus canciones como "Somewhere over the rainbow", "Get happy" o "The trolley song", el público vivirá en sus carnes el precio de la fama y conocerá "cómo era Judy Garland, su arrolladora personalidad y su fuerte carácter".
Para lidiar con su lucha interior, Judy Garland estará acompañada por dos hombres: su prometido Mickey Deans y su amigo y pianista, Anthony.
"Anthony es su amigo gay, la quiere de verdad, siente una auténtica devoción por ella, se pone en su lugar, comparte su tristeza y entiende su sufrimiento", ha explicado Rellán.
Por su parte, Deans "es un hombre protector, que le dice a Judy que la quiere pero que en realidad lo único que quiere es sacarle el máximo jugo", ha dicho Dicenta. EFE

Publicat per
www.abc.es
17 de gener de 2011

30 de gener 2011

Aquesta tarda a les 5 última representació de Els Pastorets de Mataró



Aquesta tarda ultima representació de "Els Pastorets de Mataró" Ens tornem a veure a partir del 26 de desembre.

Gràcies a totes i tots els que ens heu acompanyat

Direcció general: Josep Rodri
Direcció musical: Jordi Lluch
Direcció coreogràfica: Mercè Grané

DATES i HORARIS DE LA REPRESENTACIÓ:
26 de desembre de 2010, a les 19 h
2 de gener de 2011, a les 17 h
6 de gener de 2011, a les 19 h
8 de gener de 2011, a les 19 h
9 de gener de 2011, a les 17 h
15 de gener de 2011, a les 19 h
16 de gener de 2011, a les 17 h
22 de gener de 2011, a les 19 h
23 de gener de 2010, a les 17 h
30 de gener de 2011, a les 17 h

PREUS
Platea i Llotja: 12 euros
Amfiteatre: 10 euros
Promoció 3x2 els dies26-12-2010 i 6-1-2011
Socis Club TR3SC
25% descompte els dies 26, 6, 8, 15 i 22

Fi de temporada dels Pastorets de Mataró (2010-2011)



Demà s’acaba la temporada 2010-2011 dels Pastorets de Mataró de Sala Cabanyes. Enguany han creat més expectació que l’habitual, atès que en la roda de premsa Josep Rodri els va presentar com uns Pastorets agnòstics.

Jaume Calsapeu, a la revista El Maresme, va escriure al núm. 195 (desembre de 1981): ‘El text ingenu reprendrà el seu camí com si els pèndols oscil•lants dels rellotges d’una societat que viu marcada pel seu propi impuls de canvi accelerat s’haguessin deturat en el temps i les busques, invertint el moviment, volguessin recular al seu punt de partida. És aquesta la sensació que sorprèn cada any els nombrosos espectadors d’arreu de Catalunya que donen bo de sentir i de veure en el decurs del cicle nadalenc la representació 'naïf' i pregonament arrelada de Sala Cabanyes, que no ha pogut ser anihilada en nom de cap avenç social ni suposadament dramàtic. Aquesta transmissió escènica de pares a fills, avui Patrimoni Cultural de la Ciutat, conserva encara el seu efecte gràcies a un esforç col.lectiu que ha estat capaç de respectar fidelment l’espectacle en el seu estat original, lluny de dubtoses modernitats. Aquesta és, sens dubte, una de les contradictòries virtuts dels Pastorets de Mataró.”
En el mateix número es publicava un quadre amb els costos de l’espectacle d’aquella temporada 81-82. Veure’l ara, fa somriure.


Pessetes

Orquestra i direcció musical
718.000
Tramoies
292.000
Personal de sala (porters, acomodadors, taquilleres)
102.000
Propaganda
515.000
Lloguer de l’ase
24.000
Llum
120.000
Societat General d’Autors i Menors
230.940
Manteniment Sala (neteja i calefacció)
31.200
Assegurança d’accidents (actors, tècnics i públic)
50.000
Cartelleres entrades i sortides de Mataró
45.000

publicat per
http://focdencenalls.blogspot.com
29 de gener de 2011

Can Gassol, residència d'un projecte artístic internacional

Des del 3 de gener fins el 15 de gener Can Gassol Centre de Creació d'Arts Escèniques de Mataró s'ha convertit en el laboratori de creació d'un projecte artístic de caire internacional.

Darrere el nom d' "Art- Pedagogia-Política: accions cooperatives" hi ha els noms d'Andrea Elias i Norberto Presta, membres de la companyia brasilera Teatro Xirè.
Aquest és un projecte amb representació mataronina, ja que compta amb la participació de la companyia de teatre/dansa resident a la ciutat loscorderos.sc. A més de Teatro Xirè i loscorderos.sc, el projecte acull companyies d'Itàlia, Alemanya i Grècia.

El projecte, que ha vist els seus primers passos a Mataró gràcies al suport de l'IMAC, pretén ser un espai de recerca artística i pedagògica amb el treball d'investigació i de posada en comú dels diferents estils de les cinc companyies.
Aquest és un projecte itinerant que anirà visitant els diferents països participants i que acabarà en una trobada internacional al Brasil, on tots junts s'interrelacionaran amb companyies brasileres per treballar en faveles i barris socialment conflictius.

publicat per
www.mataro.cat
18 de gener de 2011

La compañía Vol-ras se ríe y juega con el agua en ´SGAG´, obra que recalará en el Principal

Xavier Amatller, Joan Faneca y Joan Segalés protagonizan el nuevo montaje del Teatre Nacional de Catalunya

Si tenemos en cuenta que las cosas más cercanas y cotidianas son las que nos arrancan mayores carcajadas, no es de extrañar que el agua se convierta en leit-motiv del nuevo espectáculo de la compañía Vol-ras y que cuenta con la coproducción del Teatre Nacional de Catalunya. Precisamente el líquido elemento es protagonista de SGAG (Societat General d´Aigües Globals), obra que aterrizará en el Teatre Principal de Palma el próximo fin de semana en doble función.
Joan Segalés, Joan Faneca y Xavier Amatller (Notxa) son los autores de este montaje con el que no pretenden hacer crítica "sino jugar con el agua, un elemento próximo a todos". "Por primera vez se habla del agua y no de la polémica del agua", cuentan.
SGAG juega con muchas de las situaciones diarias que tienen como protagonista este líquido: desde beber un vaso de agua hasta bañarse o salpicar a otros. Y todo, con el único objetivo de hacer reir durante la hora y 15 minutos que dura el montaje.
Según los intérpretes, este espectáculo cuenta con una escenografía muy trabajada (obra de Carlos Montesinos) y parodia qué es el agua hasta su presencia e importancia en la gastronomía, el ocio o la limpieza.
La compañía Vol-ras suma 30 años de experiencia en los escenarios y es una de las formaciones pioneras de España en teatro gestual. Eso se nota en su precisión técnica en los movimientos y la variedad de sus recursos humorísticos.

Vol-ras
SGAG
Lugar: Sala Gran del Teatre Principal de Palma. ?Días de espectáculo: Sábado, 29 de enero, 21 h.; domingo, 30 de enero, 19 h. Entradas: 14-20 euros

publicat per
V.S. / Palma
http://www.diariodemallorca.es
22 de gener de 2011

El TNC repondrá 'Agost' la temporada que viene por su gran éxito de público

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) repondrá la próxima temporada la obra 'Agost', a causa del gran éxito de público y crítica que ha conseguido, según ha confirmado a Europa Press su director y responsable del TNC, Sergi Belbel.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) repondrá la próxima temporada la obra 'Agost', a causa del gran éxito de público y crítica que ha conseguido, según ha confirmado a Europa Press su director y responsable del TNC, Sergi Belbel.
La dirección del TNC está "negociando" nuevas fechas para la próxima temporada, así como la participación de los actuales protagonistas --Anna Lizaran, Emma Vilarasau y Jordi Banacholocha, entre otros-- en la reposición.
El teatro ya amplió el calendario de 'Agost' con siete nuevas funciones programadas entre el 26 y el 30 de enero, pero las nuevas entradas se agotaron en menos de cuatro horas con la venta 'on line' por lo que no llegaron a ponerse a la venta en taquilla, según ha explicado Belbel.
Además, al hilo de la aparición en la reventa de algunas localidades, el director ha contado que incluso vio un anuncio en Internet donde alguien buscaba entradas para 'Agost' al "precio que fuera", fenómeno muy poco habitual en el teatro español.
Desde el pasado 25 de noviembre, cuando se estrenó, hasta el final de la obra, pasarán por la Sala Gran unos 40.000 espectadores repartidos en 50 sesiones, lo que lo convierte en uno de los espectáculos con más afluencia de público de la historia del TNC.La obra, que dura más de cuatro horas, ha entusiasmado al público tanto por el texto, como por la espectacular escenografía y el gran atractivo de su reparto, que cuenta con grandes nombres de las artes escénicas catalanas.
El guión --escrito por el dramaturgo Tracy Letts-- ha cosechado numerosos premios y utiliza la historia de una familia norteamericana como metáfora para retratar la desintegración del siglo XXI y la crisis de valores de la sociedad intelectual.

publicat per
www.que.es
16 de gener de 2011

29 de gener 2011

Demà s'acaba una temporada mes de "Els Pastorets de Mataró"



Demà diumenge quan sobre 2/4 de 9 baixi el teló s'haurà acabat una temporada mes de "Els Pastorets de Mataró" .
Segurament Els Pastorets es l'espectacle mataroní mes representat a la ciutat. Segurament Els Pastorets de Mataró es l'espectacle que mes gent a vingut a veure de fora de Mataró en tota la seva historia i el que arrossega mes grups i autocars a la nostra Ciutat.
Segurament alguna cosa harem fet per merèixer tal reconeixement.
L'últim dia de Pastorets comença aviat i acaba tard. I dic això per que, per tradicions , allà també es movem per tradicions , al matí hi ha una matinal esportiva , aquest any als patis del GEM, on es juga un partit de futbol i un de basquet si hi ha prou gent. A la mateixa hora hi ha una ciclistada per qui si vol apuntar que surt davant de la Sala.
A la tarda quan acaba la casa de Naïm , es reparteix la tradicional xocolatada amb melindros per a tots els actors, tècnics i personal de sala.
Un cop acabada la representació comença el ritual de l'enterrament de l'estrella a l'estil del Pellofa i per acabar amb una platea tan plena com les representacions es fa el xou de fi de Pastorets que depenen de la inspiració dels participants pot quedar menys o mes lluïda. Però vaja que la voluntat es el que val.
Desprès ja vindrà dilluns ... i dimarts ... i dimecres .... i dijous que seran els dies que els tècnics necessitaran per fer el desmuntatge i començar a preparar la propera estrena de la Sala "Carnaval"
I pel cap de setmana del 5 i 6 de febrer excursió de final de Pastorets.
Ah !!! per qui no tingui entrades per l'ultima funció ho veig una mica complicat que hores d'ara en pugui aconseguir una.
Llarga vida a "Els Pastorets de Mataró" !!!

L’IMAC enceta la 2a temporada del Cicle de Petit Format a Can Gassol

La nova oferta inclou quatre espectacles de diferents estils


La Pepa Plana i els ballarins Claire Ducreux i Toni Mira són alguns dels protagonistes de la temporada
Can Gassol Centre d’Arts Escèniques de Mataró comença un nou Cicle de Petit Format. La nova temporada inclourà quatre espectacles marcats per la varietat d’estils, que van des del teatre a la dansa, passant pel clown i el teatre gestual amb titelles de mida humana.

La proposta escènica presentada per Teresa Urroz i Gemma Julià (Companyia La Prodigiosa) a “Inventari d’objectes perduts” donarà el tret de sortida a la nova temporada el divendres 28 de gener. La següent obra programada serà el nou espectacle de la clown Pepa Plana, “Penèlope” (25 de febrer). Can Gassol acollirà més tard la força interpretativa del teatre de titelles de Miquel Gallardo al capdavant de la Cia Pelmànec i el seu “Don Joan. Memòria amarga de mi”(25 de març); i per acabar hi haurà espai per a la dansa (15 d’abril) del duet format per Toni Mira i Claire Ducreux en l’espectacle “En attendant l’inattendu”.

L’“Inventari d’objectes perduts” ens trasllada a un suposat departament d’objectes extraviats. Dues científiques, responsables de l’arxiu, acullen els visitants en el seu espai de treball i comparteixen amb ells la passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts.

“Penélope”, el nou espectacle de la Pepa Plana, ofereix una nova versió de la guerra de Troia. Presenta una pallassa que espera, amb la distracció d’una màquina de cosir, el retorn d’un marit que acaba d’abandonar la llar per anar-se’n a la guerra.

“Don Joan. Memòria amarga de mi” mostra, a partir de textos de Tirso de Molina, Zorrilla, Molière i Palau i Fabre, el factor més humà del personatge. Per últim, l’espectacle de dansa “En attendant l’inattendu” neix de la trobada de Claire Ducreux amb Toni Mira, dos creadors i intèrprets que han decidit regalar-se la síntesi del seu treball artístic. L’espectacle explica una senzilla història d’amor entre dos universos molt diferents en la forma, però amb moltes convergències en l’essència.

Tots els espectacles començaran a les 21.00 hores. El preu de les entrades a cadascuna de les sessions és de 6 euros. Es poden adquirir a les oficines de l’IMAC, servei de Tel-Entrada de Catalunya Caixa i, des d’una hora abans de l’espectacle, a la taquilla.

publicat per
www.mataro.cat
20 de gener de 2011

'Macbeth' tanca el cicle sobre Shakespeare de la FEI

Cinc actors porten a la Nau Ivanow una versió descarnada de la gran tragèdia
Poder. Corrupció. Passions. Por. Venjança. Dolor. Mort. Macbeth. Aquest magistral compendi de pulsions humanes torna la setmana que ve a la cartellera teatral barcelonina en el tancament del cicle sobre William Shakespeare de la Factoria Escènica Internacional (FEI), la companyia que impulsa Carme Portaceli i que té la seu a la Nau Ivanow. Shakespeare X4 compta amb quatre muntatges de factura molt diferent: Ricard II, que va estrenar la mateixa Portaceli, Molt soroll per a Shakespeare, música i paraula amb la firma de Dani Nel•lo i a punt d'iniciar la seva gira, Conte d'hivern, de la directora de la FEI i que arribarà al Romea al febrer, i aquest Macbeth, que s'estrenarà dilluns que ve a la Nau Ivanow.

És ara el torn de Carles Fernández Giua, exdeixeble de Portaceli, que firma la direcció i adaptació d'aquesta gran tragèdia de Shakespeare. Òbviament la seva mirada a la peça és contemporània, amb una escenografia despullada i projeccions de situació -els dos elements amb la firma d'Eduardo Szwarcer- a més d'un vestuari atemporal. Fernández ha treballat sobre el text «a pèl» en una respectuosa feina de «reducció» que manté la seva estructura. Ha limitat el nombre de personatges, que reparteix entre cinc actors. Només Dani Arrebola (Macbeth) i Laia Martí (Lady Macbeth) no doblen; Marc Garcia Coté, Pau Sastre i Jordi Brunet es multipliquen.

Fernández troba en Macbeth la temàtica social que ha definit la seva trajectòria com a director, amb peces com La conquesta del Pol Sud, que dóna nom a la companyia coproductora del muntatge. «Macbeth entra en el món individual de les passions i desitjos, i les conseqüències que té en el camp col•lectiu», diu sobre l'ambició de l'heroi que el porta a assassinar Duncan, rei d'Escòcia, instigat per la seva dona.

SENSE RESPOSTA
En el seu treball sobre Macbeth, el director s'ha fet preguntes actuals per a les quals no troba resposta reconfortant. «¿Fins a quin punt hem d'estar atents als nostres governants? ¿Què tenen a veure la violència amb la por de perdre alguna cosa com li passa a Macbeth? ¿Queda lloc per a l'esperança?». Sobrevolant-ho tot hi ha el llenguatge de Shakespeare, definit pel seu impuls cap a l'acció i pel seu altíssim nivell poètic, segons el director d'aquesta versió «descarnada» d'una de les grans tragèdies de l'autor.

publicat per
José Carlos Sorribes
foto : de jaume Orpinell (Laia Martí (Lady Macbeth) i Marc Garcia Coté (Duncan), en una escena)
www.elperiodico.cat
15 de gener de 2011

Teatro, magia y danza en la programación del Teatre Arniches de enero y febrero

El mes de enero y febrero viene cargado de grandes artistas que actuarán en el Teatre Arniches que gestiona la Generalitat.
Para empezar la programación el día 21 de este mismo mes tenemos un obra teatral, Humedades, de la mano de Pablo Albo como autor y actor de reparto. Comenzará a las 21.00 horas. Seguimos con el arte de la magia el día 31 de este mismo mes de enero con Pop/Arte de magia, con Nacho Diago que será el encargado de deleitarnos con trucos para los más pequeños. El espectáculo comenzará a las 19.00 horas.
El mes de febrero comienza con danza ya que los días 4 y 5 actuará la compañía La Coja Dansa con la obra No falta ninguno y bajo las directrices de Tatiana Clavel y Santi de la Fuente, y con los actores Juana Varela, Cristina Gómez y Eric Clench, a las 21 horas. A continuación el día 18 de febrero volverá el teatro con el título Los corderos y un reparto con Gema Matarranz y Enrique Torres entre otros, también a las 21 y por último el día 27 Holmes y Watson, una historia de Sherlock Holmes.

publicat per
M.A.
http://www.diarioinformacion.com
16 de gener de 2010

28 de gener 2011

30 anys dels Pastorets de Girona

Durant la festa d'aniversari



la Sala Cabanyes interpreta fragments dels nostres Pastorets , La Lluita entre el be i el mal , la mort de l'ase i l'escena de la Lluna

Inventari d'objectes perduts

Comença una nova temporada del Cicle de Petit Format a Can Gassol

El joc presentat per Teresa Urroz i Gemma Julià donarà el tret de sortida a una nova temporada del Cicle de Petit Format a Can Gassol. Centre d'Arts Escèniques de Mataró. Una vegada al mes tindrem una cita a Can Gassol on es podrà veure el nou espectacle de la Pepa Plana, "Penèlope", la força interpretativa de Miquel Gallardo al capdavant de la Cia Pelmànec i el seu "Don Joan. Memòria amarga de mi", per acabar amb la dansa del duet format per Toni Mira i Claire Ducreux en l'espectacle "En attendant l'inattendu".

L'"Inventari d'objectes perduts" ens trasllada a un suposat departament d’objectes perduts. Dues científiques, responsables de l’arxiu, acullen els visitants en el seu espai de treball i comparteixen amb ells la passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts.

Quan les científiques reben un objecte, fan un primer registre i hi apliquen les anàlisis científiques pertinents (identificació d'empremtes digitals, ADN, tasts amb diferents productes, etc). Per a cada ítem, una etiqueta: una categoria i un nom de cas segons les hipòtesis que ha originat. Es tracta no només de reconstruir-ne la història, sinó també de desvetllar-ne els secrets. A partir dels objectes, les dues científiques ens recreen un món on la pèrdua és l'eix vertebrador. Durant la visita, l'enrenou i el xoc d'energies en aquest espai de caos organitzat provocarà un augment perillós del nivell de "disbaris". El públic es veurà implicat en una sèrie de fenòmens molt especials.

Un espectacle, dinàmic i participatiu que no us deixarà indiferents.

Preu de les entrades: 6 euros

Punts de venda: a les oficines de l'IMAC, al servei de Telentrada de Catalunya Caixa i des d'una hora abans de l'espectacle a la taquilla.

Podeu veure el vídeo a:
www.youtube.com/inventari2009

publicat per
www.mataro.cat
24 de gener de 2011

"Íncubo. Un juego de vampiros"



A la Villarroel Teatre del 18 de gener al 6 de març de 2011

No és molt comú trobar thrillers en teatre a les sales de Catalunya. En una programació força original, la Villarroel presenta un thrller de terror psicològic amb connotacions vampiresques.
Si ja va ser curiós veure una història de policies en teatre, com és Pluja constant, ara la programació de la sala Villarroel proposa una història més pròpia del cinema fantàstic. Íncubo és, en paraules del seu director "és un homenatge al cinema de terror, a aquells thrillers de terror psicològic on res és el que sembla, al thriller fantàstic...".
Interpretada per Lluís Villanueva (Lluny de Nuuk, Plataforma), Marcel Borràs (Dictadura-Transició-Democràcia, Germanes), Irene Escolar (El mal de la juventud, Rock’n’Roll) i Àlvaro Cervantes en el seu primer paper teatral.

Sinopsi
En un antic refugi d’un poble perdut se citen Miguel (40 anys) i Eva (16 anys ), el motiu de la trobada és un intercanvi. Miguel canvia el número final d’una sèrie limitada d’un còmic de vampirs pel sexe que li ofereix Eva.
A partir d’aquest moment i fins al final, el comportament de tots els personatges es tenyeix de por, venjança i violència.

Informació pràctica
Les funcions prèvies a La Villarroel comencen el 18 de gener i l’estrena és el 20 de gener.

Horaris
Dimarts, dimecres i dijous a les 21.00 h
Divendres a les 21.30 h
Dissabte a les 18.30 i a les 21.30 h
Diumenges i festius a les 18.30 h

Preus
De dimarts a dijous, 22 euros
De divendres a diumenge i festius, 26 euros

Publicat per
http://www.ciutatoci.com
19 de gener de 2010

Les últimes funcions i el perill de la indolència

Inevitable: sempre en les primeres setmanes de gener es produeixen moviments a la cartellera teatral. I això passa no tant pel salt d'any com pel canvi de trimestre. Moltes de les obres que es van estrenar al setembre (inici de la temporada) tenen el final una vegada superat el Nadal. És com si els Reis també passessin pels teatres i deixessin a peu de taquilla les noves joguines (les noves funcions) amb la urgència de la seva estrena immediata.

Mai se sap com sortirà el regal. Al teatre totes les nits d'estrena tenen una mica de nit de Reis: amb il•lusió, expectatives i grans esperances (gràcies, Dickens), se li treu l'embolcall al producte i sorgeix la sorpresa; grata en ocasions, decebedora en altres, en uns percentatges que rondarien el fifty/fifty (gràcies, Keynes). En el teatre no existeix el tast, com en els melons. En el teatre en una sola nit s'obre, es tasta, es paladeja i es decideix. Si el meló surt bo, enhorabones i felicitacions; si, per contra, ni polpa ni aroma convencen, es torna a embolicar i a tastar-ne un altre, que el temps és curt.

Aquest any, els Reis han deixat a Barcelona un bon sac de novetats alhora que s'han emportat funcions que es mereixien més temps. En alguns teatres la permanència de l'obra en cartell ve marcada per endavant: es brinden temporades tancades i un sap que disposa de tants dies i tantes funcions per disfrutar del producte.

¡Esgotades les localitats!

Però altres s'arrisquen que sigui el públic qui determini la permanència en cartell: com més assistència, més temps de vida; o, per contra, si no ve ningú, tanquem la paradeta. ¿Avantatges? Molts. ¿Perills? Alguns. I el més gran de tots, la indolència, la distracció, el fet de deixar-ho per demà, el vull veure'l, però no trobo el moment, el m'han dit que és molt bo, hi hem d'anar, ¿qui compra les entrades? que mai es concreta en dia, hora i persona. I de sobte l'espectacle -donat el nombre insuficient d'espectadors- anuncia els seus últims dies. Després -¡esgotades les localitats!- tot són presses, trucades influents: «Encara que sigui una per favor, que no vull quedar-me sense veure'l». I inexorablement: últim diumenge, comiat, aquí s'acaba la història i un llarg cor de lamentacions.

Un consell: quan vulguin anar al teatre cal que hi vagin com més aviat millor. Perquè són vostès, amb la seva assistència, els qui decideixen la vida de l'espectacle. Com ha de ser.

publicat per
Josep Maria Pou , actor i director teatral
www.elperiodico.cat
15 de gener de 2011

'Mamma Mia!' y 'Los Miserables', éxitos indiscutibles de la temporada

Los musicales 'Mamma Mia!' y 'Los Miserables' se han convertido en los grandes éxitos de la temporada teatral en Madrid con casi 200.000 espectadores y unos nueve millones de euros de recaudación, según ha subrayado la productora Stage Entertainment en una nota de prensa.

Los musicales 'Mamma Mia!' y 'Los Miserables' se han convertido en los grandes éxitos de la temporada teatral en Madrid con casi 200.000 espectadores y unos nueve millones de euros de recaudación, según ha subrayado la productora Stage Entertainment en una nota de prensa.
Desde su estreno en el teatro Lope de Vega de Madrid, 'Los Miserables', basada en la novela homónima de Victor Hugo, ha conseguido llenos diarios en todas sus representaciones arrebatándole el primer puesto en recaudación y asistencia a 'Mamma Mia!'.
Asimismo, el musical basado en las canciones de ABBA ha conseguido un nuevo récord esta temporada, cumplir siete temporadas en seis años de funciones ininterrumpidas y, a lo largo de este año, los aficionados del país podrán disfrutar con la gira del espectáculo.

publicat per
http://noticias.lainformacion.com
16 de gener de 2011

27 de gener 2011

30 anys dels Pastorets de Girona



El passat 2 de gener una representació de Sala Cabanyes participa en la celebració dels 30 anys dels Pastorets de Girona .

Els Pastorets de Girona es representen actualment en el majestuós Teatre Principal de Girona.
El Grup Proscenium es l'encarregat de portar a terme aquestes representacions i durant el matí es va viure una gran festa amb l'actuació dels grups convidats de les Preses i de Mataró.

"Huis clos" inaugurarà la Sala Atrium



Sala Atrium del 26 de gener al 27 de febrer de 2011.

Amb Huis Clos (A porta tancada), de Jean-Paul Sartre, s’inaugurarà el proper 26 de gener la primera temporada de la Sala Atrium. El muntatge està dirigit per Raimon Molins i signat per la companyia resident a la sala. Anna Alarcón, Patricia Mendoza, David Verdaguer i Miquel Barcelona integren el seu repartiment.

L’obra ha estat traduïda de nou íntegrament al català, ja que la traducció existent data dels anys 60. El text és una de les obres que el filòsof i premi Nobel Jean-Paul Sartre va escriure en base a la seva doctrina filosòfica de l’existencialisme, i suposa una oportunitat única per tractar la llibertat i els actes propis com a eix central de la responsabilitat per transformar la pròpia biografia individual i col•lectiva. "L’enfer c’est les autres" (l’infern són els altres) ja clàssic de l’obra, resumeix una de les concepcions epistemològiques més actuals de l’home contemporani.

Sinopsi
El Garcin, la Inés i l’Estelle estan morts. Es troben, un darrera l’altre, en una habitació sense sortida. És un lloc fora de tota influència externa, estèril. En aquest infern trobarem doncs a un intel•lectual dubitatiu, una lesbiana proletària i a una dona jove casada amb un vell ric; tot sota l’entorn del món de les aparences. Amb aquesta situació comença el joc creuat i dialèctic de Sartre. Tots van descobrint les seves faltes, el seu passat, els seus orígens socials i al mateix temps la crua realitat del seu present, de la responsabilitat de la llibertat de la seva vida i dels seus actes. El joc dialèctic, sempre brillant, intel•ligent i amb pinzellades d’un humor existencialista i molt actual, marquen el ritme endimoniat d’aquest joc a tres bandes. La mirada denunciadora de l’altre sobre la vida i els actes de cadascun és omnipresent. Finalment els tres es descobreixen com les víctimes i els botxins d’ells mateixos i lligats indefinidament entre ells com així ho manifesta Garcin amb la famosa frase: "L’enfer c’est les autres" (L’infern són els altres).

Informació pràctica
Del 26 de gener al 27 de febrer de 2011.
Horaris: de dimecres a dissabte 21h.
Diumenge a les 19h.
Preu: 18 euros

Publicat per
http://www.ciutatoci.com
19 de gener de 2011

'Macbeth' i les decisions dels governants, a la Nau Ivanow

Carles Fernández Giua presenta una lectura contemporània del text clàssic de Shakespeare
El director i dramaturg Carles Fernández Giua realitza una lectura contemporània del 'Macbeth' de William Shakespeare en un muntatge de la companyia La conquesta del Pol Sud que s'estrena aquest dilluns a la Nau Ivanow. L'obra, que es representarà fins al 13 de febrer, no identifica l'acció en un moment històric concret, però fa "una lectura contemporània del text, des del nostre present", ha dit. El text planteja una pregunta a l'espectador: "fins a quin punt hem d'estar atents a les decisions dels governants?, decisions que acaben produint dolor, guerra i destrucció", ha dit Fernández Giua.

Nau Ivanow
En la seva adaptació, el director ha procurat "respectar l'estructura de Shakespeare, entendre el seu llenguatge, perquè té un entramat d'una riquesa òbvia, i brinda un material que permet treballar amb una gran llibertat". Precisament, la feina de Fernández Giua amb els actors s'ha centrat en "la recerca d'espais de llibertat". En relació amb l'original, l'espectacle redueix el nombre de personatges: "hem fos alguns personatges, i a més alguns dels actors arriben a representar fins a tres i quatre rols, i només Macbeth i Lady Macbeth no doblen altres personatges". Dani Arrebola, Jordi Brunet, Marc García Coté, Laia Martí i Pau Sastre interpreten els diferents personatges en un escenari dissenyat per Eugenio Szwarcer.

El poder, la corrupció i la por
Fernández Giua ha assenyalat a la presentació que la intenció inicial era "confrontar Shakespeare a l'actualitat" i després d'una lectura de diversos textos de l'anglès i la circumstància de comptar amb cinc actors va optar per 'Macbeth', que s'adaptava millor a aquesta premissa que textos com 'Hamlet', 'La tempesta' o 'Somni d'una nit d'estiu'. 'Macbeth', comenta el director, li sembla més interessant, perquè "parla del poder i de la corrupció", una preocupació que ja estava en anteriors espectacles de la companyia. Segons el parer del director, "el segon gran tema de la peça és la por", fins al punt que Fernández Giua veu 'Macbeth' com "l'obra del pànic". "Macbeth és la història d'un home que ho perd tot, que deixa escapar la felicitat que tenia a l'abast i el nostre muntatge intenta veure per què", ha resumit el director.



Desesperança
A 'Macbeth' mor molta gent i el mateix director s'interroga per on està l'esperança i la conclusió no pot ser més lúgubre: "En aquest espectacle hi ha poca esperança, potser al final amb el relleu en el poder, quan el tirà és destronat, però costa trobar un punt d'esperança amb el món en què vivim avui". Malgrat que el propòsit de Fernández Giua era "fer un Shakespeare molt sintètic al servei del text", a l'obra s'inclou una escena anacrònica de lluita amb espases, que funciona com metàfora.

publicat per
www.lamalla.cat
17 de gener de 2011

El Teatre Principal de Terrassa acogerá obras del Petit Liceu

El renovado Teatre Principal de Terrassa acogerá a partir del próximo mes de noviembre, en el marco de su primera temporada, varias representaciones de la programación del Petit Liceu.
El Ayuntamiento de Terrassa y la Fundación Gran Teatre del Liceu han firmado este mediodía el convenio que permitirá que Terrassa acoja la representación de varias de estas obras, con la particularidad de que desde Terrasa se decidirá qué obras se llevan al Principal.
"Desde la temporada 2011-2012 se representarán entre dos o tres obras por año, y se concretarán qué espectáculos se programan de los que se ofrecen en la programación del Petit Liceu", ha explicado el director general de la fundación, Joan Francesc Marco.De este modo, Terrassa se convierte en una de las sedes de los espectáculos del Petit Liceu, que están orientados al público infantil, adolescente y familiar.
"El Teatre Principal adquiere así capacidad para acoger al público joven y realizar actividades extraescolares entre semana", ha apuntado el alcalde de Terrassa, Pere Navarro.
El Teatre Principal de Terrassa abrirá sus puertas el próximo mes de abril, después de su remodelación integral y coincidiendo con su centenario.

publicat per
efe / terrassa
http://www.adn.es
15 de gener de 2010

26 de gener 2011

‘Els Pastorets del Vendrell’ celebren els 45 anys de la representació



Enguany se celebren els 45 anys d’escenificacions ininterrompudes d’’Els Pastorets del Vendrell’, una fita que els seus responsable valoren molt positivament tenint en compte el moment de crisi que s’està vivint actualment i que també afecta l’entitat. Tot i les dificultats, els seus responsables afronten amb confiança el present i el futur.
Josep M. Bargalló, president actual de l’entitat destaca l’èxit de les dues representacions que ja s’han dut a terme durant els dos darrers diumenges de gener i confia que les representacions del proper 30 de gener i del 6 i 13 de febrer també tinguin una gran assistència de públic.
Bargalló destaca que, malgrat les dificultats que ha hagut d’afrontar aquest any l’assocació en forma de baixes de socis i la pèrdua de patrocinis publicitaris a causa de la crisi, els membres de l’associació no perden els ànims de continuar treballant per dur a terme les representacions com cada any.
El Teatre Àngel Guimerà del Vendrell acollirà per segon any les representacions d’Els Pastorets que aquest any incorporen dos decorats nous, així com la renovació de diferents peces del vestuari. “Com cada any sempre hi ha alguna novetat en aquest sentit”, destaca Bargalló, que també posa de relleu la incorporació de nous actors als quadres de la representació, cosa que demostra la bona salut del projecte.
La representació d’El Pastorets té lloc a les cinc de la tarda i les entrades, el preu de les quals és de 12 euros, es poden adquirir pel Telentrada (902 10 12 12 – 24 hores), a www.telentrada.com o bé a les mateixes taquilles del teatre els dies de repreresentació.
Un 10% de la recacptació total va destinada a una entitat benèfica.

publicat per
www.noticiestgn.cat
25 de gener de 2011

L’Escola Municipal de Música de Mataró i la Sala Cabanyes signen un conveni de col•laboració



L’objectiu és complementar-se per crear sinergies

La presidenta de l’Institut Municipal d’Educació (IME), Conxita Calvo, i el president de la Sala Cabanyes, Toni Grané, han signat avui un protocol de col•laboració entre l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) i la Sala Cabanyes per iniciar un camí de col•laboració conjunt ja que consideren que tenen interessos comuns.

El conveni marca els compromisos de les dues entitats pel que fa a la programació habitual de la Sala Cabanyes, a la realització dels Pastorets i d’altres iniciatives de l’EMMM.
Programació habitual de la Sala Cabanyes

La Sala Cabanyes presentarà a l’EMMM, amb un mínim d’un curs d’antelació, la programació teatral i d’activitats que tingui prevista i el nom dels directors de cadascuna de les obres. Amb aquest document, l’EMMM podrà estudiar la programació i assumir els compromisos que consideri oportuns per a cada projecte, en relació a la direcció musical, la direcció de cors, la realització d’arranjaments, la participació de corepetidors i músics acompanyants, i la participació d’instrumentistes en conjunts i formacions orquestrals, entre d’altres.

La col•laboració de l’EMMM en la programació de la Sala es determinarà en funció de les necessitats, la complexitat i la idoneïtat de cadascun dels projectes, d’acord amb els objectius pedagògics i la disponibilitat de recursos del centre. El director musical, d’acord amb el director artístic, formarà el seu equip de treball triant les persones més adequades entre els elements actius de la Sala i l’alumnat i col•laboradors provinents de l’EMMM, indistintament i segons el seu criteri. Els càstings i audicions per a músics, cantants i actors es notificaran igualment amb antelació suficient a l’EMMM per tal que aquesta en faci difusió i que tot aquell que ho desitgi pugui participar.

Els Pastorets
La Sala Cabanyes elegeix per períodes de dos o tres anys el director artístic d’Els Pastorets i aquest al director musical, per a l’elecció del qual la Sala, a través del director artístic, consultarà l’EMMM, que podrà suggerir candidats. La direcció musical és la responsable de la formació de l’orquestra d’Els Pastorets i tindrà en compte la possibilitat d’incorporar-hi alumnat i altres col•laboradors de l’EMMM, en la mesura que el temps i la seva competència ho facin possible.

La intenció de la Sala Cabanyes i de l’EMMM és que aquesta col•laboració pugui caminar cap a la creació d’una orquestra, com a àmbit instrumental estable en el que es pugui exercitar la pràctica musical amb regularitat, així com atendre anualment l’acompanyament musical de l’espectacle Els Pastorets de Mataró. La participació d’alumnes i col•laboradors vinculats a l’EMMM en aquest espectacle es realitzarà en les mateixes condicions que per a la resta de músics i comptarà amb reconeixement a efectes acadèmics per part de l’EMMM.

La Sala Cabanyes destinarà a l’orquestra d’Els Pastorets el pressupost que hi assigna anualment.
Els càstings per a cantants i actors es notificaran igualment amb antelació suficient a l’EMMM per tal que aquesta en faci difusió i hi puguin participar totes aquelles persones que ho desitgin.

Iniciatives de l’EMMM i comissió de seguiment

L’EMMM haurà de proposar anualment a la Sala Cabanyes aquelles iniciatives de col•laboració conjuntes que consideri oportunes perquè així les pugui incorporar a la seva programació. La Sala Cabanyes té una coral pròpia que està oberta a la participació i també als alumnes de l’EMMM. La Sala Cabanyes també donarà accés a l’EMMM al seu arxiu de partitures així com als seus espais en la mesura que estiguin disponibles.

La vigència del protocol de col•laboració és d’un any però si cap de les parts diu el contrari, es prorrogarà automàticament per períodes d’un any.

Per concretar els temes concrets de la col•laboració així com per fixar els plans d’actuació conjunta, es constitueix una comissió mixta de seguiment formada per la directora de l’IME; el director, el coordinador d’activitats i un professor coordinador d’activitats de l’EMMM; i el president, el director de producció, el cap de programació i el responsable de formació de la Sala Cabanyes.

publicat per
foto : La presidenta de l'IME i el president de la Sala Cabanyes durant la signatura
www.mataro.cat
17 de gener de 2011

El TNC recuperarà ‘Agost' la temporada que ve pel seu gran èxit de públic


Sergi Belbel assegura que s'està “negociant” noves dates i també la participació dels actors protagonistes

40.000 espectadors han vist les 50 representacions de l'obra, que ha esgotat localitats

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) reposarà la temporada que ve l'obra Agost, a causa del gran èxit de públic i crítica que ha aconseguit, segons ha confirmat el seu director i responsable del TNC, Sergi Belbel.
La direcció del TNC està “negociant” noves dates per a la temporada que ve, així com la participació dels actuals protagonistes -Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Jordi Banacholocha, entre d'altres- en la reposició.
El teatre ja va ampliar el calendari d''gost amb set noves funcions programades entre el 26 i el 30 de gener, però les noves entrades es van esgotar en menys de quatre hores amb la venda en línia pel qual no van arribar a posar-se a la venda en taquilla, segons ha explicat Belbel.
A més, al fil de l'aparició en la revenda d'algunes localitats, el director ha explicat que fins i tot va veure un anunci a Internet on algú buscava entrades per a 'Agost' al “preu que fos”, fenomen molt poc habitual al teatre espanyol.
Des del passat 25 de novembre, quan es va estrenar, fins al final de l'obra, passaran per la sala gran uns 40.000 espectadors repartits en 50 sessions, xifra que el converteix en un dels espectacles amb més afluència de públic de la història del TNC.
L'obra, que dura més de quatre hores, ha entusiasmat el públic tant pel text, com per l'espectacular escenografia i el gran atractiu del seu repartiment, que té grans noms de les arts escèniques catalanes.
El guió -escrit pel dramaturg Tracy Letts- ha recollit nombrosos premis i utilitza la història d'una família nord-americana com a metàfora per retratar la desintegració del segle XXI i la crisi de valors de la societat intel•lectual.

publicat per
foto : David Ruano
http://www.avui.cat
16 de gener de 2011

Las fiestas de Gràcia suben a escena en el TNC

«Hay un paralelismo entre una obra de teatro y las fiestas de un barrio; ambas son efímeras y crean vínculos casi familiares entre sus participantes». Así lo cree Sergi Belbel, director del TNC, y máximo promotor del Proyecto T6 para jóvenes autores. Belbel defiende la obra «Vimbodí vs Praga» de Cristina Clemente por muchos motivos y subraya la espontaneidad de la autora a la hora de nombrar marcas de productos tan cotidianos como el café o la cerveza.
El argumento de «Vimbodí vs Praga» se resume en pocas palabras: dos calles de Gràcia se visten con sus mejores galas para competir en la fiesta del barrio. Más detalles. «La calle Praga siempre queda segunda y tiene muchas ganas de ganar el primer premio —explica Cristina Clemente—; y el pasaje Vimbodí debutan en esta competición que se celebra todos los veranos». Por supuesto, los dos nombres son ficticios, pero nadie duda de que están inspiradas en el ambiente que se vive en estas fiestas populares. En el reparto reconocemos a una compañía casi estable que da vida a las obras del T6 del TNC con algunas modificaciones. Mercè Boher, Rosa Boladeas, Òscar Castellví, Oriol Genís, Anna Moliner, María Molins, Joan Negrié, Àngels Poch y David Vert. Todos ellos desenfundan sus armas en un local lleno de objetos donde preparan las fiestas del barrio.

publicat per
M. Güell
www.abc.es
14 de gener de 2011

25 de gener 2011

Nadals de Mataró: Els Pastorets d’en Rodri


Fa dies que el Nadal ha quedat enrere, poques coses ens recorden les festes passades malgrat que encara no han despenjat els llums (apagats des de fa dies) i algun avet apareix vora els contenidors de la brossa com a senyal inequívoc del retorn a la quotidianitat. Queden però els Pastorets i més aquest any que s’anuncien polèmics. En Josep Rodri, el director d’aquest any, va declarar que els seus pastorets serien agnòstics!. I ja tenim la polèmica servida. Com poden ser uns pastorets agnòstics? Llegiu el que opina l’Ivan Pera, regidor socialista de l’ajuntament i persona ben lligada al món del teatre, sobre aquest suposat agnosticisme.

I dic suposat agnosticisme perquè una vegada vistos, i descomptats els recursos teatrals que el director amb força encert utilitza, t’acabes adonant que són els Pastorets de tota la vida. La vella lluita del bé i del mal, amb en Satanàs derrotat per enèsima vegada, en Jonàs i en Mataties tan rucs com sempre, en Naïm en la línea habitual de sí però no que tan bé expressa en el seu “sóc fulla seca que trista rodola”. I els pastors, i Sant Josep, i el nen que plora, i l’ase que es mort a mig camí (tan ben criat, que ens estimàvem com a germans) i l’apoteosi final més curta però més intensa.

Així ho va entendre el públic, i així de be s’ho va passar la gent que tornava a omplir el vell casalot de la Sala Cabanyes (sí, així amb ny), tots feliços aplaudint als actors que al final, i això era inèdit, saludaven dalt l’escenari. I la polèmica? Què voleu que us digui? Em va semblar una rèmora de progres del maig del 68 quan les coses eren en blanc o negre. I si no mireu que escriu en Manuel Cuyàs! Uns pastorets agnòstics?. Santa innocència!

I com que ho vaig escriure al twitter en sortir de la Sala Cabanyes, ho torno a repetir ara: m'han agradat els Pastorets d'en Rodri!

publicat per
http://joanantonibaron.blogspot.com
16 de gener de 2011
Foto Josep Sabater

'A la família Raluy conservem el circ més pur'



La companyia fa una parada aquest cap de setmana a Igualada amb l'espectacle Saltimbanqui

Enguany en fa 100 que va néixer Luis Raluy Iglesias (1911-1984), fundador del Circ Raluy, una de les companyies de circ amb més èxit i projecció internacional de Catalunya. Aquest cap de setmana presenten el seu nou espectacle, Saltimbanqui, a Igualada, una ciutat on s’hi senten "com a casa". Els actuals directors del Circ Raluy, Carlos i Luis Raluy, són fills de l’home bala i de la igualadina Marina Tomàs Jorba: "Per nosaltres, sempre és especial tornar a Igualada. A més, enguany, volem commemorar el centenari del naixement dels nostre pare portant l’espectacle a casa de la mare", explica Carlos Raluy.

La companyia ho va tenir molt clar des d’un primer moment: després d’estrenar el seu espectacle a Barcelona, la seva primera opció era Igualada, on s’hi estan des de dijous i fins demà diumenge. A més, i coincidint amb la seva presència a Igualada, l’alcalde Jordi Aymamí els hi va fer entrega, dimecres, d’una placa commemorativa. Les representacions de Saltimbanqui es van començar dijous; avui actuaran a les 17.00h i a les 19.00h; i diumenge a les 12.15h i a les 19.00h. El dia de l’estrena, el circ estava pràcticament ple.

Durant l’actuació s’hi podran veure acròbates de mà i de bàscula, monocicles, malabaristes... l’essència del circ. "Hi veurem triples salts, dobles piruetes...", avancen des del circ. Enguany presenten un espectacle que "no té res a envejar als de les grans companyies internacionals. Creiem amb la qualitat de les nostres actuacions i així ho intentem en cada espectacle", explica un dels seus directors. "Mentre d’altres companyies s’han modernitzat, a la família Raluy hem conservat el circ més pur, tenim un estil que ens diferencia de la resta. Ens ha costat molt d’esforç i sacrifici, però compensa", explica en Carlos.

"Si es fa un circ per nens, els adults s’avorreixen"
Els germans Raluy (Carlos, Luis, Eduard i Francis), les seves esposes i els seus descendents (fills i néts) porten a les venes la passió circense del fundador de la nissaga, nascut a Carcassona ara fa 100 anys i que ha passat a la posteritat com el primer home bala o el primer en fer un triple salt en un automòbil. Luis Raluy va ser tot un innovador dins del món del circ i, a més de crear altres grans espectacles, va col•leccionar els carruatges que encara avui formen part de la inimitable companyia catalana: "Quan arribem a qualsevol poble, la gent es pregunta qui som i d’on venim", explica orgullós en Carlos. És el Museu Ambulant, que ensenya vehicles totalment inèdits en els nostres dies.

L’espectacle que presenten enguany -després d’estar a Igualada marxaran un mes a Zaragoza- té l’objectiu d’agradar a tothom: "Volem fer un espectacle familiar, que sigui divertit per oblidar els mals moments, però que agradi a tothom. El circ és un lloc de diversió, per passar-ho bé. Si només es fa un circ per a nens, els adults s’avorreixen i ja no tornen més. Nosaltres volem fer un espectacle digne i que tingui pinzellades artístiques que enamorin a tothom", explica en Carlos. Un dels directors reconeix que avui hi ha algunes companyies que embruten el nom del circ: "Fa molts anys, el circ tenia molt prestigi. Nosaltres hem lluitat molt per aconseguir fer-nos un nom". La companyia té seu a l’Aldea, però a finals d’any es traslladarà a Vulpellac (al costat de la Bisbal d’Empordà), on hi preveuen fer un museu del circ, un espai lúdic i una escola.

publicat per
Marc Mañé
Foto : Marc Mañé (En Carlos i en Luis Raluy, conjutament amb els seus germans, esposes, fills i néts continuen la tradició circense que va començar el seu pare.)
www.lamalla.cat
15 de gener de 2011

El musical de Mecano inició su gira española en A Coruña




La nostalgia musical se ha revelado como éxito seguro dentro de la industria de los musicales. Un ejemplo es la producción Hoy no me puedo levantar , que tras haber sido presenciada por dos millones de espectadores en los últimos seis años, ayer inició en A Coruña una nueva gira que transportará al espectáculo por toda España y América Latina. El espectáculo pretende repetir el triunfo que logró en el 2009 en A Coruña, cuando durante siete funciones reunió a doce mil personas. La función de su segundo estreno en la ciudad completó ayer, según la organización, el 90% del aforo de las 1.729 personas que puede acoger el Palacio de la Ópera.

Los interesados en revivir los grandes éxitos de Mecano a través de la historia de dos jóvenes que viajan a Madrid para montar un grupo y triunfar en el mundo de la música podrán hoy, mañana y el domingo acudir a alguna de las seis funciones que se programarán. Es una oportunidad para revivir en directo las canciones de una banda que ofreció su último concierto en 1992. Desde entonces Ana Torroja y los hermanos Nacho y José María Cano no han mostrado intención alguna de reunirse, a pesar de que su vuelta a los escenarios supondría con toda seguridad uno de los acontecimientos más importantes de la actual escena española y latinoamericana. Sin embargo, nada parece indicar que los tres vuelvan a levantarse juntos.

Publicat per
http://www.lavozdegalicia.es
14 de gener de 2011

24 de gener 2011

Els Pastorets de Mataró a l'espai "Traç" de m1tv

'Treballar al circ és viure un present intens, sense passat ni futur comú'



Entrevista amb el mataroní Ferran Cardenal, cap de sala del Cirque du Soleil

per Xavier Amat
fotos Romuald Gallofré

El mataroní Ferran Cardenal ha voltat mig món amb la companyia que ha revolucionat el món del circ. Anar a estudiar Dret a Bilbao li va canviar la vida; allí va coincidir, l’any 2003, amb un espectacle del Cirque du Soleil i va entrar-hi a treballar com a acomodador per guanyar uns diners. En va quedar encantat, i pocs mesos després se’ls tornava a trobar i el feien fix. De país en país i de continent en continent amb la carpa, amb prou feines passa a Mataró tres setmanes a l’any.

S’enyora?
És evident que aquesta feina no la voldria tothom, hi ha qui posa per davant de tot el contacte amb la família, amb els amics, tenir aquell bar de referència on anar a fer-la petar. I amb el Cirque du Soleil això no hi és, al circ es perden una mica les arrels i t’habitues als hotels, amb les maletes sempre a punt. De Mataró el que més trobo a faltar és el mar, quan passo llargues temporades en ciutats d’interior; a la tornada, vaig en tren de l’aeroport a Mataró amb la cara enganxada a la finestra mirant la platja; i també Les Santes, que les últimes les vaig tornar a gaudir després de molts anys de no ser-hi.

Què hi situa, a l’altre costat de la balança d’aquestes mancances?
El que em va enganxar més des del principi és la il•lusió que genera el circ, l’entusiasme, les expectatives del públic, les seves reaccions, la gent sortint de l’espectacle amb un somriure d’orella a orella... Va ser un amor a primera vista, perquè no recordo haver anat gaire al circ de petit. Aquesta feina em permet viure experiències crec que força úniques i molt enriquidores. És viure un present intens, amb una gent que t’envolta amb la que no tens un passat comú i segurament tampoc un futur comú.

Excepte amb la seva dona, que també forma part de la companyia.
Sí, és l’Olga Pikhienko, artista d’origen rus nacionalitzada nord-americana. Vam coincidir a l’espectacle ‘Quidam’, i tenim un fill de dos anys i mig que va néixer a Las Vegas.

Van pensar de deixar aquest tipus de vida, al tenir el fill?
No, la meva dona treballa al Cirque du Soleil des de fa 15 anys, i no sabria viure d’una altra manera. Hi ha força parelles amb criatures a la companyia i ens ajudem els uns els altres, i aquest és un fet al que estan molt habituats els artistes de l’Europa de l’Est. A més a més, el circ viatja amb una escola que imparteix un sistema educatiu reconegut pel govern canadenc.

Com és una jornada seva de feina?
Dies abans de l’estrena en una ciutat, hi ha tot el treball del muntatge de l’espai i de formació dels treballadors que contractem als llocs on actuem. Tinc al meu càrrec mig centenar de persones. Una vegada arriben les representacions, cal prendre les mesures necessàries segons la climatologia, si aquell dia vénen escolars o persones amb discapacitats... Obrir les portes a l’hora, i una vegada començat l’espectacle estar pendent de tot: si algú del públic té algun problema, de la gent que arriba tard, si hi ha algun aldarull. No seiem en cap moment. Acabat l’espectacle, tancar portes, deixar-ho tot endreçat, i al dia següent arreglar aquelles coses que s’hagin de millorar.

No li entren mai ganes de saltar a la pista?
Tinc un respecte absolut pel que fan els artistes, que comporta anys de preparació. Molts d’ells provenen del món de la gimnàstica, el circ els va a cercar al final de la seva trajectòria en l’alta competició, i els forma durant quatre mesos a la seu central, a Montreal. De tant en tant, en algun assaig, em deixen penjar a les cordes elàstiques... però vaja, no faré carrera artística. El que sí fem a vegades és el que en diem un “tecno-show”, com una paròdia de l’espectacle per part dels “no artistes”, evidentment entre nosaltres, sense públic.

És cert que l’espectador a cada lloc és diferent?
Totalment, és d’aquelles coses que més et va sorprenent. A Alemanya durant l’espectacle ningú no aplaudeix, i ho concentren tot al final de l’actuació, llavors molt efusius. A d’altres llocs són molt freds, com els coreans; ens pensàvem que no els estava agradant gens, però ens van dir que ja eren així... Ara, per a xoc cultural important els Emirats Àrabs, on ens van exigir tenir unes habitacions disponibles per poder resar, i el públic s’anava aixecant durant l’espectacle i hi anava... Aquesta feina t’obliga a adaptar-te a allí on ets.

Ha vist centenars de vegades els espectacles ‘Saltimbanco’ i ‘Quidam’. Amb quins números es queda?
Als espectacles del Cirque du Solei tothom es pot sentir atret com a mínim per un dels ingredients, sigui la música, la il•luminació, les acrobàcies... Personalment, les parts còmiques són les que més m’ajuden a tirar endavant, a veure l’espectacle una nit rera l’altra sense que se’m faci pesat. El que fan les grans figures tampoc deixa de sorprendre’m, no es pot veure enlloc més, com els números d’en Viktor Kee, o de l’Olga, la meva dona.

publicat per
Xavier Amat
fotos Romuald Gallofré
www.capgros.com
13 de gener de 2011

La silenciosa Conxa de 'Pedra de tartera' toma la palabra en el TNC

El debut literaria de Maria Barbal es un fenómeno editorial en varios países de todo el mundo desde hace 25 años
La silenciosa Conxa, protagonista de la novela 'Pedra de tartera', el debut literario de Maria Barbal convertido ya en un clásico, tomará la palabra a partir del próximo día 26 de enero en el TNC, gracias a una adaptación de Marc Rosich, dirigida por Lurdes Barba, con Àurea Márquez dándole vida.
Los principales artífices del proyecto, que se representará en Barcelona hasta el 20 de marzo y que después girará por varias localidades catalanas, han mostrado hoy su satisfacción por el trabajo realizado y han invitado al público a acudir al teatro para emocionarse, con un pañuelo en el bolsillo, con esta historia.
Fenómeno editorial en varios países de todo el mundo desde hace 25 años, 'Pedra de tartera' es el relato en primera persona de la vida de Conxa, una víctima pasiva de su tiempo, originaria de la comarca pirenaica del Pallars, marcada por la guerra civil, que acaba sus días, octogenaria, en una portería del Eixample barcelonés de la década de los sesenta.
El director artístico del TNC, Sergi Belbel, ha defendido hoy la adaptación de la novela, con el convencimiento de que "todo lo que se escribe es susceptible de ser teatralizado", mientras que la siempre tímida Maria Barbal ha apoyado el montaje porque, además de contribuir a "expandir" el texto literario, "es muy fiel al original, aunque se haya reconstruido todo".
Marc Rosich, que ya realizó la adaptación para el teatro de "Mort de dama", de Lloren Villalonga, ha comentado que en un primer momento consideró imposible llevar al teatro el texto de Barbal, especialmente porque "el leivmotiv de Conxa es el silencio".

Al final, ha optado por una mujer "más expresiva y activa" que la de la novela, aunque "para ser más fiel a todo lo que ella quiere explicar".
La obra transcurre en la cocina de la masía de Conxa, en el pueblo de Pallarés, en una única escena continua -Àurea Márquez ha confesado que no puede ni beber un vaso de agua durante las casi dos horas de la función- en la que va transcurriendo el tiempo, mientras se cocinan dos "escudellas".
Todos los personajes, a diferencia de lo que ocurre en la novela, hablan en el dialecto del Pallars, al entender Rosich que "su voz es la que hace paisaje".
Además, el espectador asistirá sin levantarse de su butaca a la transformación de Conxa, que empieza la obra con dieciséis años y acaba con ochenta.
La directora Lurdes Barba ha agradecido el trabajo de todo el equipo por haber conseguido que sobre Conxa "sin que se mueva del escenario pasen sesenta años", y ha resaltado, especialmente, el trabajo de Jordi Collet en el apartado musical.
También ha agradecido a Eugenio Szwarcer las imágenes audiovisuales que tanto completan la trama como muestran paisajes del Pallars o sirven de documentación histórica.
Barba ha confesado que no quería un espacio realista, pero tampoco quería "obviar la montaña y la piedra en la que estas vidas se han configurado".
Àurea Márquez, que ha reconocido que hablar de su personaje ante su creadora le daba un poco de vergüenza, ha dicho estar muy emocionada por poder dar su voz a una mujer "que es como la punta de un iceberg de tantas y tantas mujeres que nos han llevado hasta aquí y que todavía existen".
El reparto lo completan Rosa Cadafalch, Eduard Muntada, Roger Casamajor, Annabel Castan, Marina Barberà y los niños Júlia Pedra, Marta Vidal, Carla Vives, Max Figueres, Max Megias y Max Roca.
"Pedra de tartera" es la primera coproducción del TNC y el Celler d'Espectacles de Lleida, lo que posibilitará una gira por diferentes teatros de Lleida, Reus, Girona y Tàrrega, a partir de marzo.

publicat per
efe
 21 de gener de 2011

23 de gener 2011

Avui a les 5 de la tarda penúltima representació de "Els Pastorets de Mataró"


Representació de Els Pastorets de Mataró

Direcció general: Josep Rodri
Direcció musical: Jordi Lluch
Direcció coreogràfica: Mercè Grané


DATES i HORARIS DE LA REPRESENTACIÓ:
26 de desembre de 2010, a les 19 h
2 de gener de 2011, a les 17 h
6 de gener de 2011, a les 19 h
8 de gener de 2011, a les 19 h
9 de gener de 2011, a les 17 h
15 de gener de 2011, a les 19 h
16 de gener de 2011, a les 17 h
22 de gener de 2011, a les 19 h
23 de gener de 2010, a les 17 h
30 de gener de 2011, a les 17 h

PREUS
Platea i Llotja: 12 euros
Amfiteatre: 10 euros
Promoció 3x2 els dies26-12-2010 i 6-1-2011
Socis Club TR3SC
25% descompte els dies 26, 6, 8, 15 i 2 I

La comedia de vodevil de Georges Feydeau refleja las expectativas y la realidad del matrimonio en el Micalet


El Teatre Micalet reabre sus puertas en 2011 con 'Un jardí francés', un espectáculo de producción propia que recupera los textos de uno de los grandes maestros del vodevil, el francés Georges Feydeau, fuente de inspiración de gran parte de las películas Hollywood de los años 40 y 50, e incluso a genios del cine contemporáneo como Woody Allen. Las expectativas que genera el matrimonio y los problemas de su realidad cotidiana centran esta "farsa" llena de humor, intrigas e incluso tramas políticas.

El Teatre Micalet reabre sus puertas en 2011 con 'Un jardí francés', un espectáculo de producción propia que recupera los textos de uno de los grandes maestros del vodevil, el francés Georges Feydeau, fuente de inspiración de gran parte de las películas Hollywood de los años 40 y 50, e incluso a genios del cine contemporáneo como Woody Allen. Las expectativas que genera el matrimonio y los problemas de su realidad cotidiana centran esta "farsa" llena de humor, intrigas e incluso tramas políticas.

La obra, que estará en cartel de 14 de enero al 13 de febrero, extrae la "esencia" de Feydau y mezcla sus piezas 'Però no et passejes tota nua' y 'Ocupa't tu d'Amèlia' en un espectáculo original del director Ximo Solano, que "rompe continuamente códigos y convenciones" en la manera de hacer teatro y juega con "libertad" de interpretación e "improvisación" a los actores, para lograr un trabajo "fresco, contemporáneo" y "para partirse de risa".

Así lo espera Solano que este miércoles ha presentado el montaje junto a un elenco formado por seis actores muy "televisivos" como son Emilio Mencheta, Iris Lezcano, Oskar Ramos, Jaime Linares, Toni Agustí, Raquel Escribano y Emilio Mencheta, que en esta ocasión, hacen un papel "totalmente contrario" a lo que están acostumbrados y que les permite "desplegar toda su capacidad actoral".

A un "ritmo trepidante", el espectáculo se ambienta sin embargo en 'Un jardí francés', lugar de ocio y relax, donde se suceden los enredos y se desarrollan las diversas tramas que giran de forma "sutil" alrededor de las "dos caras" de una misma moneda: "qué pasa con el matrimonio está asentado y antes de que se produzca", ha señalado el director.

En este sentido, ha recordado que esta "dicotomía" matrimonial, entre el "mundo masculino y femenino, sacando las vergüenzas de ambos" existe a lo largo de toda la carrera de Feydeau.

Solano ha asegurado que ha intentado ser "fiel" al espíritu del maestro francés, cuyo lenguaje "bestia, directo y contundente" respeta. Eso sí, le ha imprimido su sello personal a través de una manera de dirigir que juega y crea a partir de la improvisación de los intérpretes.

Para Solano, "hoy en día la gente está un poco harta de una manera de hacer enclaustrada y necesita disfrutar de la libertad que el actor se ha tomado para llevar a los personajes a los extremos". Así, apuesta por una creación "contemporánea" en un sentido "muy libre".

Al respecto, Toni Agustí ha destacado que "la improvisación a partir de los textos de Feydeau como referencia apenas se nota, es más un juego teatral que hacemos a partir de las situaciones que se plantean" en los textos.

Según Agustí, "una comedia, farsa y divertimento como es muy agradecido para el actor". "No es una comedia al uso, es contundente, diferente, como hacía tiempo que no veía", ha aseverado, y en la que Solano hace "una apuesta arriesgada" y "lleva a los personajes a unos extremos que no son habituales", ha resaltado.

En su opinión, "la libertad del director" es algo que desde hace años es algo que se ve en "muy poco" pero "Ximo Solano sí" tiene esa libertad y eso "es importante que Valencia lo tenga, para todos", ha sentenciado.

En la misma línea, Oscar Ramos ha destacado la "libertad absoluta" que han tenido durante los ensayos que comenzaron en el pasado mes de agosto y el "trabajo" que hay detrás de cada escena, mientras Jaime Linares ha subrayado que ha sido "un gusto" trabajar de esa manera tan "especial".

Por su parte, Iris Lezcano ha puesto de manifiesto que el papel que realiza en 'Un jardí francés' "no tiene nada que ver con su personaje en la serie televisiva 'L'Alqueria Blanca' basado en "código naturalista" que igual le obliga a reír que llorar. Ahora, con esta obra, la actriz ha confesado que "disfruta" mucho y se ha mostrado muy "agradecida" con este otro código teatral del vodevil.

publicat per
www.20minutos.es
12 de gener de 2011

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...