Entrevista a Josep Maria Fàbregas, director del grup de teatre amateur del barri de Sant Narcís de Girona
Josep Maria Fàbregas, un exprofessor de català de la UdG, va deixar per motius de feina la seva Llagostera natal el 1978 i es va comprar un dels primers pisos que es van construir a l'avui superpoblat carrer Pare Coll de Girona. Tant ell com la seva dona, arbucienca, es van enamorar del barri de Sant Narcís, “per les seves característiques semblants a un poble: amb l'església, les seves casetes i la seva plaça porticada amb el centre cívic”. S'hi va integrar tant que està dirigint el grup de teatre amateur del barri, Fa com 9 Teatre.
Vostè tenia alguna experiència com a actor i/o director?
Com a actor, una mica. Amb el grup excursionista de Llagostera, Bellmatí, havia fet de tot: vetllades, esquetxos i els Pastorets, entre altres, però, en canvi, no tenia cap experiència ni formació com a director de teatre.
Com i quan va néixer Fa com 9 Teatre?
Fa uns anys, entre el 1988 i el 1990, a Sant Narcís, un grup de gent amb ganes de fer teatre vàrem enviar unes cartes als veïns demanant voluntaris. Amb els qui van respondre vam constituir el grup, que en un primer moment s'havia de dir la Trepa. Com que aquest nom ja estava registrat, va sortir Fa com 9 Teatre.
Quantes actuacions programen a l'any?
Al principi només fèiem els Pastorets. Després, la Comissió de Festes ens va demanar que actuéssim a la festa major. Però l'any passat ens van oferir portar la nostra versió d'El malalt imaginari a altres pobles i la vàrem fer sis vegades! També estem dins el Teatre als Barris de Girona, que l'integrem els sis grups amateurs que hi ha a la ciutat.
La reforma del teatre de Sant Narcís us obre noves perspectives?
Sí, perquè amb les noves grades retràctils, la gent s'hi sent molt més còmoda. Tenim vestidors nous, equipats amb lavabos i dutxes, que abans no teníem. Ara, podem fer intercanvis amb altres companyies que ens ho demanin.
L'actor neix o es fa?
L'actor neix, però també es fa. És com qualsevol altre ofici. Tothom ho pot fer si s'ho proposa, en un o altre nivell.
En aquest sentit, què n'opina, de l'escola de teatre El Galliner?
El Galliner no el conec massa a fons. Però em sembla que fan una bona tasca. Ja que per la meva experiència com a docent crec que a les escoles s'hi hauria d'introduir el teatre com a assignatura i també els escacs.
Per què?
Perquè amb les dues activitats es desenvolupa la ment i es creix com a persona. Els escacs t'obliguen a planificar les teves accions. El teatre t'ajuda a expressar-te bé i a millorar la comunicació amb la gent.
En el teatre amateur s'hi poden trobar bons actors?
A la llarga en poden sortir de molts bons. De fet, en el nostre grup n'han sortit dos o tres que estan en un camp professional o semiprofessional. El teatre amateur cada cop té més força.
Què n'opina, del FITAG?
No el conec massa. Només com a espectador. Però el considero molt important, ja que et permet veure el teatre amb altres llenguatges i això és enriquidor. Potser el programa és massa dens i es fa en una mala època, com és a final d'agost. Nosaltres no ens hem plantejat demanar de participar-hi per aquest motiu.
Les institucions donen prou suport al teatre amateur?
Nosaltres no ens podem queixar. Però, en general, caldrien més subvencions d'ajuntaments i diputacions. Hem parlat amb altres grups que ho reivindiquen, ja que hi ha molts costos per cobrir. La cultura està poc subvencionada.
Què n'opina, de Temporada Alta?
És un festival molt valuós per la qualitat teatral que ofereix. Si he de ser crític en algun aspecte, ho seria amb les dificultats per aconseguir una bona entrada i que el seu cost potser és una mica massa elevat. Poder veure Temporada Alta és molt important, però una bona alternativa és el teatre amateur.
Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web per Joel Medir, estudiant en pràctiques de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic.
publicat per
Joel Medir / Girona
foto : Imatge de Josep Maria Fàbregas
www.avui,cat
10 de gener de 2011
