31 d’agost 2025

Crònica d'un temps en què moltes coses van començar a canviar





Ara que aquest any es commemoren els 50 anys de “Les Santes, fem-ne festa major” que per cert sols ha tingut un petit record al programa de mà de la festa , potser una manera discreta, massa discreta diria jo de celebrar-ho, volia compartir aquesta petita ressenya.
A mitjans dels anys setanta la festa major de Mataró, Les Santes, va començar a sortir d’una etapa llarga i grisa.
Després de dècades marcades per la repetició de fórmules antigues i una certa manca d’impuls, un grup de persones — joves, actives, vinculades al món associatiu i cultural de la ciutat — va entendre que calia un revulsiu.
D’aquella voluntat de fer les coses diferents, de recuperar l’esperit festiu popular i de posar l’energia ciutadana al centre, va néixer una nova comissió de festa major de persones i entitats vinculades inicialment al Foment Mataroní.
Unes persones que volien pensar Les Santes no només com un calendari d’actes, sinó com una celebració col·lectiva, construïda des de baix, amb implicació directa.
Al cap d’un temps de posar fil a l’agulla, es va evidenciar una necessitat pràctica: per poder desplegar una programació més ambiciosa, diversa i participativa, calia infraestructura i logística. I en aquell moment, la ciutat no disposava dels mitjans tècnics ni humans per afrontar aquell repte. La brigada municipal era petita, i l’experiència en muntatges escènics de carrer era limitada.
Així van néixer les Brigades “Roges”
Sense massa recursos ni experiència, però amb moltes ganes, es va crear un equip de suport tècnic i logístic que ràpidament es va conèixer com les “Brigades roges” . El nom —que avui potser també hauria de formar part de la mitologia de Les Santes— prové del color de les samarretes que duien els seus integrants. Però també hi havia, segurament, una voluntat d’identificació col·lectiva i d’humor intern.
Les “Brigades roges” estaven formades en gran part per persones vinculades a Sala Cabanyes, especialment joves que, a més de ser actors, tècnics o muntadors en el món teatral, tenien una forta vocació de servei a la ciutat.
L’escenari de la Sala va esdevenir el campament base: un punt neuràlgic des d’on sortien furgonetes, eines, estructures i idees. Molts dels vehicles emprats eren particulars, cedits i conduïts pels mateixos voluntaris.
I què feien exactament les “Brigades roges” ?
Tot el que calgués, muntaven escenaris, instal·laven llums, col·locaven cadires, transportaven material, ajudaven a fer funcionar les barres de bar que s’instal·laven per finançar part dels actes, sobretot la de les havaneres i sovint, també estaven darrere del micròfon, del llum o de l’equip de so durant els espectacles.
Treballaven de dia i de nit, sense horaris ni descansos, amb l’únic objectiu que tot estigués a punt perquè la ciutat pogués gaudir d’una festa digna, alegre i moderna. I tot plegat, de manera completament voluntària.
Un llegat viu
Amb el pas dels anys, molts dels membres de les “Brigades roges” han continuat vinculats a la festa —alguns com a tècnics professionals, d’altres com a organitzadors, i molts com a ciutadans compromesos. També hi ha qui va viure aquells anys amb intensitat i després va emprendre altres camins. Però tots guardem, gairebé sense excepció, un record emocionat i viu d’aquella etapa.
Les “Brigades roges” van ser molt més que un equip de muntatge: van representar una manera d’entendre la ciutat, la cultura i la comunitat. Amb esperit de servei, amb creativitat i, sobretot, amb molta complicitat.
Avui dia, moltes de les estructures organitzatives, tècniques i participatives que donem per fetes a Les Santes tenen el seu origen en aquella època de canvi i en aquella gent que, literalment, va posar les mans i el cor per construir una nova festa major.
Glòria a Les Santes!!!
#LesSantes #lessantesdemataro #momentsdesantes #OlordeSantes #Mataró #Maresme #Catalunya #igersmataró #igersmaresme #igerscatalunya #descobreixmataró #coneixmataró #visitmataro #ganesdesantes #tradicionsdemataro #fotouecmataro #festamajor


17 de març 2025

Celebrem el Cap Butaca Buida

 

BUTLLETÍ 24 - TEMPORADA 24/25

Celebrem el Cap Butaca Buida amb Un i un i un fan un

Si encara no tens entrada per venir a la diada del teatre, el proper 22 de març, no t’ho pensis més i vine a veure Un i un i un fan un. Una comèdia de teatre-físic sobre tres germanes i la relació amb el seu pare. 

UN I UN I UN FAN UN

12 - 23 MAR 2025


Direcció i dramatúrgia: Tres Tristes


Intèrprets: Jordina AlonsoEmma BartoloméPaula Erill RoigMercedes Lorente Hurtado i Teresa Marqués



MÉS INFORMACIÓ

Tranquil·les! Els bufons prenen el control de les tradicions

Després de Pa amb tomàquet, el demà i Ubu Rex, la Companyia Application Rejected estrena Festum, una comèdia (al més estil rejected) sobre la importància de les festes i tradicions.


Quatre bufons i el seu fidel músic emergeixen de les entranyes de la terra amb una nova obra de teatre: Festum. Durant 100 anys han estat assajant la peça i ara, per fi, ha arribat el moment de compartir-la amb el món.


Un espectacle que recorda per què celebrem, a través dels mites i les tradicions catalanes.

FESTUM

02 - 06 ABR 2025


Una producció d'Application Rejected


Direcció: Charlie Mills i Paula Castillo


Intèrprets creadores: Laia AragallJaume LlagosteraFranzina Pegenaute i Jana Serra Sentinella

Espectacle guanyador de la

MÉS INFORMACIÓ

CODI DESCOMPTE BUTLLETÍ:

BMAR2425

Utilitza el codi per obtenir entrades amb descompte

(14€ + 1€ de despesa de gestió) per a tots els passis.



Aprofita el descompte de cultura jove!

Remena la T24/25

Facebook  Instagram  TikTok

Carrer Bailèn, 23 baixos. Barcelona

taquilla@teatreolia.cat I 933 192 397


Projecte sensible amb la inclusió social i el medi ambient.


Teatre Eòlia | Carrer Bailèn, 23 933 192 397 | Barcelona, 08010 ES

10 de març 2025

Boletín Artezblai 1208

 

Mercat Flors ANGEL DURAN

logo periodico artezblai

BOLETÍN DE NOTICIAS
1208

10/03/25 ‍

REPORTAJES Y CRÓNICAS
portada262
portada y que nunca he llorado Miguel a gonzalez editorial artezblai

Quisiera volverme yedra


Dadas mis extenuantes circunstancias farmacológicas, creo que tengo alterada la percepción en general y muy agudizada esta distorsión respecto a mi manera de ver y recibir las obras de teatro. Vuelvo a desarrollar una suerte de fobia estrenista que pensé tenía controlada. Me siento entre dos mundos. Sospecho de cualquiera que se sienta a mi lado. Al salir mantengo un silencio sepulcral porque cuando hablo con quien conmigo va mira de reojo a los que nos rodean, bajo la...


Breve cronología de la teoría teatral (2): Del Renacimiento al siglo XX


Tras la escasez de textos teóricos sobre teatro de la Edad Media, en el Renacimiento acontece un florecimiento gracias, sobre todo, a actores que reflexionan sobre su oficio escribiendo.

En Italia destaca el actor, autor y director de origen judeo-italiano Leone de´ Sommi (1525-1590) quien escribió la obra “Cuatro diálogos en materia de representación escénica” (1568), uno de los primeros y más importantes documentos teóricos sobre la representación...


Pessoa Robert Wilson


La estética wilsoniana de los sueños y su teatro sobrenatural de geometrías y apariciones mágicas se combinan maravillosamente con la poesía y el pensamiento de Fernando Pessoa, poblados de visiones y destellos reveladores. Esto es lo que pudimos comprobar en ‘PESSOA – SINCE I’VE BEEN ME’ de Robert Wilson, con Maria de Medeiros, Aline Belibi, Rodrigo Ferreira, Klaus Martini, Sofia Menci, Gianfranco Poddighe y Janaína Suaudeau, en el Teatro São Luiz de Lisboa...


logo periodico artezblai

C/ Hernani nº9 | 48003 – Bilbao
Teléfono:  944 795 287
Redacción: artez@artezblai.com
Publicidad: difusion@artezblai.com

Editorial: editorial@artezblai.com