Ara que aquest any es commemoren els 50 anys de “Les Santes, fem-ne festa major” que per cert sols ha tingut un petit record al programa de mà de la festa , potser una manera discreta, massa discreta diria jo de celebrar-ho, volia compartir aquesta petita ressenya.
A mitjans dels anys setanta la festa major de Mataró, Les Santes, va començar a sortir d’una etapa llarga i grisa.
Després de dècades marcades per la repetició de fórmules antigues i una certa manca d’impuls, un grup de persones — joves, actives, vinculades al món associatiu i cultural de la ciutat — va entendre que calia un revulsiu.
D’aquella voluntat de fer les coses diferents, de recuperar l’esperit festiu popular i de posar l’energia ciutadana al centre, va néixer una nova comissió de festa major de persones i entitats vinculades inicialment al Foment Mataroní.
Unes persones que volien pensar Les Santes no només com un calendari d’actes, sinó com una celebració col·lectiva, construïda des de baix, amb implicació directa.
Al cap d’un temps de posar fil a l’agulla, es va evidenciar una necessitat pràctica: per poder desplegar una programació més ambiciosa, diversa i participativa, calia infraestructura i logística. I en aquell moment, la ciutat no disposava dels mitjans tècnics ni humans per afrontar aquell repte. La brigada municipal era petita, i l’experiència en muntatges escènics de carrer era limitada.
Així van néixer les Brigades “Roges”
Sense massa recursos ni experiència, però amb moltes ganes, es va crear un equip de suport tècnic i logístic que ràpidament es va conèixer com les “Brigades roges” . El nom —que avui potser també hauria de formar part de la mitologia de Les Santes— prové del color de les samarretes que duien els seus integrants. Però també hi havia, segurament, una voluntat d’identificació col·lectiva i d’humor intern.
Les “Brigades roges” estaven formades en gran part per persones vinculades a Sala Cabanyes, especialment joves que, a més de ser actors, tècnics o muntadors en el món teatral, tenien una forta vocació de servei a la ciutat.
L’escenari de la Sala va esdevenir el campament base: un punt neuràlgic des d’on sortien furgonetes, eines, estructures i idees. Molts dels vehicles emprats eren particulars, cedits i conduïts pels mateixos voluntaris.
I què feien exactament les “Brigades roges” ?
Tot el que calgués, muntaven escenaris, instal·laven llums, col·locaven cadires, transportaven material, ajudaven a fer funcionar les barres de bar que s’instal·laven per finançar part dels actes, sobretot la de les havaneres i sovint, també estaven darrere del micròfon, del llum o de l’equip de so durant els espectacles.
Treballaven de dia i de nit, sense horaris ni descansos, amb l’únic objectiu que tot estigués a punt perquè la ciutat pogués gaudir d’una festa digna, alegre i moderna. I tot plegat, de manera completament voluntària.
Un llegat viu
Amb el pas dels anys, molts dels membres de les “Brigades roges” han continuat vinculats a la festa —alguns com a tècnics professionals, d’altres com a organitzadors, i molts com a ciutadans compromesos. També hi ha qui va viure aquells anys amb intensitat i després va emprendre altres camins. Però tots guardem, gairebé sense excepció, un record emocionat i viu d’aquella etapa.
Les “Brigades roges” van ser molt més que un equip de muntatge: van representar una manera d’entendre la ciutat, la cultura i la comunitat. Amb esperit de servei, amb creativitat i, sobretot, amb molta complicitat.
Avui dia, moltes de les estructures organitzatives, tècniques i participatives que donem per fetes a Les Santes tenen el seu origen en aquella època de canvi i en aquella gent que, literalment, va posar les mans i el cor per construir una nova festa major.
Glòria a Les Santes!!!
#LesSantes #lessantesdemataro #momentsdesantes #OlordeSantes #Mataró #Maresme #Catalunya #igersmataró #igersmaresme #igerscatalunya #descobreixmataró #coneixmataró #visitmataro #ganesdesantes #tradicionsdemataro #fotouecmataro #festamajor