31 de març 2008

75 anys aixecant el teló – 2008 roda de premsa


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El divendres 28 de març a les 8 de la tarda i a l’escenari de Sala Cabañes Immaculada Llorens presidenta , acompanyada de Ramon Radó i Xavier Ribas va presentar els actes que la secció teatral farà amb motiu dels 75 anys de l’inauguració del teatre Sala Cabañes.
El Mag Lari amb el seu darrer espectacle Secrets encetarà les celebracions el dissabte 5 de març i seguiran l’endemà amb unes visites guiades per el teatre sota el títol de “Veure l’invisible” on els visitants podran comprovar de primera mà acompanyats dels tècnics de l’entitat que sent el dimoni en pujar per l’escotilló o com es baixen els decorats.
El dia 12 d’abril els professors i els alumnes de la Saca realitzaran una classe de teatre oberta a tothom.
El diumenge 13 d’abril espectacle de la companyia NS Dansa que representarà “Marina , la noia que somiava en volar”
El dimecres 16 d’abril el dia exacte que fa 75 anys de l’inauguració del teatre de Sala Cabañes es celebrarà un acte oficial que comptarà amb la presència de les principals autoritats de la ciutat. A més , una cerimònia ideada per Mercè Grané i Xevi Ribas homenatjarà les diferents generacions de l’entitat.
Pep Sala en concert el dia 18 d’abril presentarà en format acústic les cançons del seu darrer disc “Un petit moment de dubte” i altres peces de tota la seva trajectòria.
El diumenge 26 la companyia de dansa eN movimeNt, sorgida de la pròpia Sala Cabañes representarà el seu espectacle “Pètals de Vida”. Les ballarines de la companyia , guanyadores del I Concurs de Coreografies curtes organitzat pel Patronat Municipal de Cultura, inclouran noves aportacions i alguns canvis en les coreografies.
Per acabar el dia 27 d’abril al migdia la coral mataronina de “La Nota” oferirà un concert que inclourà cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món. “La Nota” dirigida per Gemma Sancho – actual directora musical de “Els Pastorets de Mataró”, comptarà amb l’acompanyament musical de Josep Canals , al piano i de Xevi Noya a la flauta.
Al final del concert es farà l’acte de cloenda de la celebració dels 75 anys del teatre.

Per acabar cal destacar una munió d’espònsors que ajudaran a fer mes suportable les celebracions

Actors i directors catalans denuncien la precarietat laboral en el Dia Mundial del Teatre

www.avui.cat
28 de març de 2008

EFE
Barcelona

Els actors i directors catalans han celebrat avui el Dia Mundial del Teatre amb la lectura d'un manifest reivindicatiu de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) en què han denunciat la precarietat laboral i econòmica del sector així com el voluntarisme i "l'amateurització persistent" de la professió.

L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya demanen "noves propostes de risc i investigació" per recuperar l'empenta creativa del teatre català
El president de l'AAPDC, Ferran Rañé, ha subratllat també "l'esclerosi i l'envelliment" que segons el seu parer pateix el teatre català, que hauria de pal·liar-se amb "noves propostes de risc i investigació" per recuperar la seva anterior empenta creativa perquè, segons ha manifestat, "la nostra tradició teatral existeix, però el seu segell és la resistència".

Aquesta bona injecció necessària per al teatre, a més de millors condicions laborals que tallin el fet de "convenis de mínims que s'apliquen com de màxims", segons Rañé, passaria per nous espais d'exhibició i circulació teatral.

Fabra i Coats
En aquest sentit, Rañé ha reclamat que es materialitzi l'obertura per a la creació en les arts escèniques de l'espai de l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu, i "subvencions visibles del futur Consell de les Arts a la nova creació, i nous equips".

La festa del teatre s'ha celebrat com cada any davant de l'Institut del Teatre, a la plaça Margarida Xirgu, espai al voltant del que s'erigeixen els edificis del Mercat de les Flors, l'Institut del Teatre i el Teatre Lliure.

L'AADPC ha completat la celebració d'avui amb una lectura de textos de Mercè Rodoreda i Palau i Fabre com a homenatge a aquests dos escriptors, a càrrec de Carme Sansa i Jaume Comes, i Quim Lecina i Hermann Bonnín.

Eduard Farelo: "Pirandello està avui molt vigent"



www.elperiodico.cat
24 de març de 2008

L’actor protagonitza la comèdia de Pirandello L’home, la bèstia i la virtut, que aquest dijous arriba al TNC sota la direcció de Pep Pla.


Foto: MAITE CRUZ

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Vostè és l'home, un respectable mestre; la bèstia és un rude mariner (Jordi Martínez), i la virtut, la seva dona (Rosa Cadafalch), de qui el seu personatge s'enamora. I l'embolica al deixar-la embarassada.
--Sóc un professor amb una moral molt clara i recta, que no obstant recorre a l'engany i a la hipocresia per salvar la pell i la de la persona que estima. És una comèdia amb rerefons tràgic: la reflexió social de Pirandello, la decadència moral, és extrapolable a qualsevol època i avui està molt vigent. Un ball de màscares, típic de l'autor: els personatges es veuen abocats a deixar la moral de costat per solucionar l'embolic.

--Un joc d'aparences, ¿com el que vivim amb els polítics?
--Sí, la política és un gran joc pirandel.lià, tots es posen màscares en un moment o altre. L'ésser humà canvia de cara i s'adequa a les circumstàncies. I una cosa és el que un pensi que és i una altra com el veuen els altres.

--El públic riu molt amb les seves desgràcies.
--Els actors ho passem fatal i com més adversitats, més divertit resulta per a l'espectador. És l'humanisme de l'autor italià: riure's amb les desgràcies de l'altre. Però hi ha un to de tristesa en el somriure del públic que invita a la reflexió.

--A l'espectador li deu costar dissociar-lo del seu paper de maquiavèl.lic Genís a la sèrie televisiva Ventdelplà.
--Són treballs que no tenen res a veure, el meu paper a la sèrie és molt sòrdid, neuròtic. Però a més, la popularitat que brinda la tele és efímera, és molt explosiva però després la gent se n'oblida. Això sí, et dóna una estabilitat que després et permet llançar-te a altres reptes.

--¿Per exemple?
--Ja fa 15 anys que sóc als escenaris, també faig molt de doblatge i tinc a la taula un parell de projectes cinematogràfics i la gira de Coral romput. La qüestió és obrir portes i no tancar-les mai, perquè aquest ofici és molt inestable. No se sap mai què et pot passar.

La Sala Trono de Tarragona produeix una obra de teatre en solitari per primera vegada

www.avui.cat
27 de març de 2008

ACN / Carolina Cubota
Tarragona
La petita Sala Trono de Tarragona comença a fer-se gran i ja s'ha atrevit, per primera vegada, a impulsar una producció pròpia. Serà al mes de maig quan es podrà veure l'obra de teatre 'El lleig', original del dramaturg alemany Marius von Mayenburg i de la qual la Sala Trono s'ha fet amb els drets de la traducció en català i probablement també ho faci de la versió castellana si l'obra obté l'èxit esperat. Aquesta comèdia sobre els cànons estètics es traslladarà durant tot el mes de juny al teatre Tantarantana de Barcelona i serà una de les estrenes de la nova temporada de primavera de la sala tarragonina.

Remodelan nuevo teatro de Beijing para favorecer actuación



http://spanish.peopledaily.com.cn
24 de març de 2008

El interior del nuevo Gran Teatro Mei Lanfang de Beijing ha sido remodelado a tan sólo tres meses de concluir su construcción, con la finalidad de favorecer las representaciones en el escenario.

El teatro, nombrado así en honor del difunto maestro de la Ópera de Beijing, Mei Lanfang, es el primero diseñado especialmente para presentar las piezas de esa ópera tradicional china.

Con una capacidad para 1.068 espectadores, el teatro fue inaugurado a finales de noviembre y ha tenido un éxito taquillero.

"Considerando comentarios de la audiencia, encontramos algunos defectos en unos cuantos artefactos y decoraciones instaladas en el teatro", indicó Zhang Delin, gerente general del teatro.

Los constructores están modificando el sistema del aire acondicionado entre el primer y el tercer piso del teatro para equilibrar la desigual temperatura del aire.

Otro importante cambio se ha hecho al reajustar la altura de los asientos del primer nivel, que debido a la inclinación del foro, quedaban demasiado bajos, para mejorar la visibilidad y la acústica que perciben los espectadores. También se ha procurado mejorar los efectos de sonido.

El teatro se reabrirá al público el 28 de marzo, dijo Zhang.

Mei Lanfang, un eminente actor de la Ópera de Beijing, fue uno de los maestros más famosos grandes del arte dramático de China, que dedicó su vida a esta forma artística. (Xinhua)

30 de març 2008

“75 anys aixecant el teló” 1992 : Any de Mona


“75 anys aixecant el teló” 16 abril 1933 – 16 abril 2008

Per la Pasqua de l’any 1992 i coincidint amb el 75è aniversari de Sala Cabañes , Claudi Uñó va dedicar la ja famosa i tradicional mona que posa al aparador a la nostra Sala.


El Crònica de Mataró del 16 d’abril de 1992 deia:


Any rera any les pastisseries de Mataró sorprenen als mataronins per la imaginació que presenten les tradicionals mones de Pasqua.
Aquest any un personatge molt conegut gràcies a la televisió , esta present en els aparadors d’algunes de les pastisseries més conegudes de Mataró. No cal donar-hi més voltes , és el songoku. I és que sembla que la sèrie Bola de Drac Z agrada fins i tot als més grans. Però entre guerres de l’espai i follets tortuga , tampoc hem d’oblidar un aniversari molt especial i important per a Mataró, com és la celebració del 75 è aniversari de la Sala Cabañes. Sens dubte una gran fita dins la cultura de Mataró. No manquen però les mones tradicionals.


No cal di com va acabar la mona.

Memorial Josep Maria Malé avui a Sala Cabañes




Avui a les 7 de la tarda a Sala Cabañes tindrà lloc un acte per recordar la figura de Josep Maria Malé.
El Josep Maria va ser una de les persones que amb la seva veu va donar protagonisme a la radio a Mataró durant anys , a Sala Cabañes també hi va fer personatges memorables i en els últims temps amb el grup 3 x 1 va fer infinitat de actes per glosar figures del mon de la literatura i poesia.
Els amics de la ciutat de Mataró amb la col·laboració dels seus amics de la radio i de la Sala Cabañes s’han reunit per fer aquest petit homenatge.
Organitza els amics de la ciutat de Mataró , col·labora Sala Cabañes.

Participaran al acte:

Ramon Blanch, Ricard Bonamusa, Josep Maria Cusachs, Nuri Fàbregas, Lluís Juvinyà, Joana Martinez, Genís Mayola, Sagrario Montero, Maria Teresa Nogué, Antoni Paloma, Joaquim Parra, Ernest Samper, Xavier Ubach, Lluís Vilert i la pianista Magda Parera. Carmen Faja presentarà l'acte.

Aquest acte comptarà també amb el suport del equip tècnic i de personal de sala de Sala Cabañes
L’entrada es gratuïta.

La Sala Cabañes rendeix homenatge a Josep Maria Malé

www.totmataro.cat
28 de març de 2008

Malé va dedicar part de la seva vida a l’àmbit cultural mataroní

Redacció Cultura

La Sala Cabañes dedicarà aquest proper diumenge 30 de març un homenatge a Josep Maria Malé, una persona que ens va deixar fa més d’un any i que va viure totalment compromesa amb la vida cultural de la ciutat. Josep Maria Malé va destacar sobretot en les facetes de la ràdio com a locutor així com en el teatre participant en nombroses representacions de la ciutat com els Pastorets o la mateixa Passió. L’acte, organitzat per la Sala Cabañes conjuntament amb els “Amics de la ciutat de Mataró “, pretén d’aquesta manera recordar i conservar la memòria d’aquells que han contribuit d’una manera o altra a la vida artística i cultural de Mataró.

Un home “de ràdio i de teatre”
Conegut com “el noi de la cartuja de Sevilla”, Josep Maria Malé tenia una càlida veu que li va valer el càrrec de locutor a Ràdio Maresme de Mataró. Malé va participar també en el panorama teatral mataroní contribuint en moltes obres que es van representar en escenaris com a La Saleta o la Sala Cabañes, entitat a la que sempre va estar lligat. A més, Malé va participar també a escenificacions tan emblemàtiques per a la nostra ciutat com Els Pastorets de Mataró i la mateixa Passió de Setmana Santa.


La Cita: Homenatge a Josep Maria Malé. Organitzat per la Sala Cabañes
Diumenge 30 de març al teatre Sala Cabañes a les 19h.

El Grup de Teatre El Tramvia presenta al Institut Miquel Biada “El Notarietat”



Aquesta tarda a 2/4 de 7 el Grup de Teatre el Tramvia del Foment Mataroní presenta l’obra “El Notarietat” de Lluís Massimon al teatre del Institut Miquel Biada seu del Col.lectiu de teatre EPMA de Mataró.

I de que va l’obra:

En un museu d’art de qualsevol ciutat del món, un lladre entra a robar un quadre molt valuós, “EL NOTORIETAT”, quan se n’adona que hi ha un altre lladre que vol fer el mateix. El veterà vigilant nocturn que està a prop de jubilar-se amb actituds de Rambo (quan està sol) els descobreix.

Qui l’interpreta ?
Julià Serra (Director del museu)

Esteve Vallamajor
Toni (Lladre)

Marc Romagosa
Jordi Vigilant nocturn)

Quim Buquet
Pau Urri Secretari del museu

Lluís Massimon
Maria Sala (sots-secretària del museu)

Roser Sellés
Carles Sans (Alcalde)

Francesc Constantí
Joan (Tinent d’alcalde)

Toni Grau
Dídac (Detectiu privat)

Albert Ponsa
Cristian (ajudant del detectiu)

Jesús Lardin
Manel (vigilant diürn)

Albert Aguilar
Sílvia (neboda d’en Pau Urri)

Cèlia Masimon

L’escenografia es de la mateixa companyia i el vestuari de Magda Boix. Dels llums i el só s’encarrega el Miquel Vallmajor.
L’obra esta dirigida per Lluís Massimon

Torna a Calella “La cançó de la filla del marxant”

http://diarimaresme.com
27 de març de 2008

El Teatre Orfeó Calellenc acollirà novament la representació de l’obra “La cançó de la filla del marxant”, a càrrec de Joventut Artística de Calella, després de l’èxit assolit per aquesta Companyia a la 29ª edició del Concurs de Teatre amateur “Premi vila de Pineda de Mar”.

Vuit premis

Al concurs de Pineda de Mar, Joventut Artística de Calella va aconseguir un total de 8 premis, entre ells el premi a la millor Companyia.

Única funció

El proper diumenge, 30 de març, a les 18.15 h., Calella podrà veure una única representació d'un obra que està considerada com una de les millors de Josep Maria de Sagarra.

Representació a Canet

D’altra banda, el proper 6 d’abril, Joventut Artística representarà “La cançó de la filla del marxant” al Centre Parroquial de Canet de Mar, participant al XXXIVè concurs de teatre aficionat, Premi Pedracastell.

Fitxa

Obra: “La cançó de la filla del marxant”

Autor: Josep Maria de Sagarra

Companyia: Joventut Artística de Calella

Direcció: M. Rosa Serra i Albert Salvañà

Actors i actrius: Josep Torres, Pilar Roger, Rafa Ibáñez, Carme Horta, Albert Salvañà, Martí Germà, Dolors Vives, Montserrat Comas, Gerard Torruella, Joana Sánchez, Sole Mateu, Aram Navarro i Robert Lluís.

La Passió moderna: “La Sacra Passió del Natzaré”

www.lamalla.net
28 de març de 2008

LAMALLA.NET
El municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), acull l'obra de teatre de "La Sacra Passió del Natzaré". Aquesta passió, a diferència d'altres es caracteritza per tenir un estil propi perquè els seus protagonistes no vesteixen túniques, ni van tampoc amb armadures romanes.
El protagonistes d'aquesta singular obra vesteixen roba de carrer, com la que s'usa actualment. Aquest tret diferenciador i característic ha donat notorietat a la representació al llarg de la seva història.

El creador d'aquesta adaptació de la vida de Jesús és el poeta Mateu Janés i Duran i els seus organitzadors són l'associació cultural "Impuls". No només el vestuari ens transporta a l'actualitat perquè la representació també compta amb una música i una escenografia molt moderna que té la intenció d'apropar aquesta història a públics de totes les edats.


Tots els interessats es podran apropar tan dissabte com diumenge al Teatre de la Joventut Catòlica de Molins que es troba a la plaça de Mercè Rodoreda número 1. Les entrades estaran disponibles fins una hora abans de l'espectacle a taquilles del Teatre.

Joan Ollé porta "el conte del príncep i la granota" al Lliure



www.elperiodico.cat
26 de març de 2008

• El director presenta 'Yvonne, princesa de Borgonya', una sàtira sobre la diferència

• Ivan Benet, Lluís Marco i Rosa Muñoz protagonitzenlahistòria de Gombrowicz

Una escena del muntatge de Joan Ollé, que estarà al Lliure fins al 27 d'abril. IMMA FERNÁNDEZ
EL PERIÓDICO
El príncep Felip s'avorreix. I en una demostració de desobediència i de desafiament al tron i a les seves normes, decideix casar-se amb la lletja, repugnant i apàtica Yvonne. D'aquesta manera comença Yvonne, princesa de Borgonya, l'obra corrosiva del dramaturg polonès Witold Gombrowicz que arriba avui a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure sota la direcció de Joan Ollé.
El director català, que defineix la història com "una reinvenció del conte filosòfic del príncep i la granota", transita pel text de Gombrowicz sense que se'n perdi la sàtira, embastant humor i veritat en una peça que combina tragèdia shakespeariana, drama romàntic, opereta i vodevil. "Els personatges es mouen com ànimes de Shakespeare. És com un Hamlet de broma, amb el seu rei, la seva reina, un Poloni, un Horaci i una Ofèlia", opina el director, que subratlla el "maquiavèl.lic" entramat d'una obra escrita el 1938 i que deixa al descobert les clavegueres i les necessitats polítiques del poder. "Tots portem màscares dintre de la societat", resumeix Ollé.
Les màscares a la cort dels Borgonya van caient a partir de la presència silent, acovardida i altament irritant d'Yvonne, alhora símbol d'una diferència per a la qual ningú està preparat. Afloren els pecats i les faltes dels uns i dels altres, i les passions es desborden fins que decideixen liquidar aquesta intrusa empipadora i a la vegada enigmàtica.

EL SILENCI INCÒMODE
"L'obra planteja com el silenci pot arribar a incomodar fins al punt que tots acaben trastornats i embogits", apunta Lluís Marco, que encapçala un repartiment de 12 actors amb Ivan Benet (príncep), Àngels Poch (reina) i la coreògrafa Rosa Muñoz, que es fica en la pell de la muda Yvonne. "Avui la frontera entre les diferents arts escèniques està diluïda. Dir que sóc ballarina està passat de moda i, a més, com que no tenia text havia de fer un treball molt subtil que mantingués l'enigma del personatge, en la línia de les meves experiències creatives", explica Muñoz, codirectora de la companyia de dansa Raravis.
El text de Witold Gombrowicz caricaturitza els mecanismes de dominació del poder entre els que el posseeixen i el mantenen: els reis de Borgonya i els seus cortesans submisos --que encarnen els valors tradicionals--, i el príncep hereu que, auxiliat pels seus amics, juga a subvertir les disposicions socials, considerades com a lleis naturals indestructibles. "És un muntatge de teatre popular, fàcil d'entendre i atractiu de forma però amb fons. L'espectador aprèn sense adonar-se'n, divertint-se", defensa el director de Soldados de Salamina.

La locura de las tres maletas de Joan Pera y Lloll Beltran

www.diariodeibiza.es
30 de març de 2008

El escenario de Can Ventosa acogió ayer la representación de `Òscar: una maleta, dues maletes, tres maletes´
Vicent Marí


Los populares actores catalanes Joan Pera y Lloll Beltran volvieron ayer por la noche a subirse al escenario de Can Ventosa. Ambos protagonizaron la obra `Òscar: una maleta, dues maletes, tres maletes´, una alocada comedia de Claude Megnier que llevó al cine Louis de Funes. La obra, que cierra la edición de este año de la Setmana del Teatre, está dirigida por el también actor Abel Folk y se desarrolla alrededor de tres maletas idénticas pero que corresponden a tres personas diferentes, es decir, que su contenido no tiene nada que ver. La historia comienza cuando un empresario que vive tranquilamente con su mujer y su hija se despierta con la visita de su hombre de confianza en los negocios. Éste le exige un aumento de sueldo para poder casarse con su novia, que no es otra que la hija del empresario, interpretado por Joan Pera. Éste se ve chantajeado por su colaborador, que está al tanto de los chanchullos que ha hecho en la empresa. redacción

29 de març 2008

"75 anys aixecant el teló": 1983 “Taller de Teatro”




“75 anys aixecant el teló” 16 abril 1933 – 16 abril 2008
Als anys 80 TVE tenia un programa de difusió nacional que es deia “Taller de Teatro” era interessant i bastant seguit , per això va durar poc.
L’any 1983 varen voler fer un dels seus programes dedicat als Pastorets i varen contactar amb la gent de Calaf , Berga i Mataró.
A tal fi varen desplaçar l’equip de rodatge del programa a la nostra sala. He de dir per els aparells que es poden veure a les fotos que rodaven amb càmeres de cine.
La presentadora tenia un convidat de luxe per anar explicant que era això dels “Pastorcillos” i no era altre que el Xavier Fabregas. Una veu en of en castellà presentava les escenes i explicava al espectador el que anava a veure i totes les escenes del reportatge es varen poder sentir en català.
A la Sala Cabañes varen gravar i desprès varen sortir per la televisió les escenes de:
Els Follets
Que com anaven convenient maquillats i “enbarbats” no recorda ara qui eren.
Lluita entre el bé i el mal
Amb Josep Maria de Ramon fent de Naim , la Imma Llorens de Sant Miquel i el Joan Ferreres de Satanas.
Casa de Naim
On es veu la Maria Llum Nebot d’Espigadora , el Josep Maria continuant fent de Naim , el Jehú es el Josep Maria Gironès i el Neftalí el Josep Riera. Els papers de Jonas i Mataties en aquesta gravació els feien el Pere Anglas i el Joaquim Parra.
La Lluna
Venir a gravar Pastorets hi no gravar la Lluna seria imperdonable i això varen fer amb el Pere Anglas de Jonas.
Va ser una molt bona experiència i va donar un cert prestigi al nostre espectacle.
A les fotos els realitzadors del reportatge i els tecnics que es varen desplaçar , amb una altre el Josep Maria Cabré i el Quim Pons com a regidor i als fons al mig jo i a la Casa de Naim el director d’esquena Josep Maria Cusachs i l’espigadora Maria Llum Nebot entre altres.

Dia Internacional del Teatre a Mataró




El passat dijous 27 de març es va celebrar a Mataró el dia Internacional del Teatre.
Sota el títol de “teatre i memòria històrica” a partir de les 7 de la tarda es varen anar fen intervencions a càrrec dels alumnes de l’Aula de Teatre del PMC que començaren davant de l’Ajuntament , seguiren a la cruïlla del carrer Barcelona i Riera , Plaça de les Tereses, Pati del PMC, darrera l’Ajuntament , Plaça de Pere Martí Biada i varen acabar a la Sala Cabañes on els alumnes de la Saca feren l’actuació final.
El fet de ser una cronologia va fer que s’allargués massa i alguna d’aquestes accions va ser excessivament llarga..
Montserrat Julió va fer el recorregut de la mà del seu amfitrió Sergi Penedès i al final de la intervenció de la Saca va parlar als assistents que omplien la platea de Sala Cabañes.
La lectura del manifest del Dia Internacional del Teatre i una copa de cava varen donar per acabat l’acte.
El dimecres 26 a Mataró Radio ja varen fer un tast i varen parlar de teatre el Carles i el Moisès Maicas , pare i fill al magazine del matí.
El mateix dia de la diada aquesta mateixa emissora va convidar a Montserrat Julió al programa i abans el Boris Ruiz va llegir el manifest. En tot potser el Boris podria haver deixat per altre ocasió les afirmacions que va fer que potser no son del tot correctes.
La meva selecció de la maratoniana tarda de teatre:
Jo hem quedo amb l’acció del pati del Patronat i els nois i noies de la Saca i no es per escombrar cap a casa.
A la mateixa tarda i havia una vetllada poètic – musical a l’Ateneu de la Caixa amb el Josep Maria Codina de protagonista i una mica més avall al Casal un concert de Jazz. Algú podria posar ordre a tot això ?

La sala Cabañes es rendeix per un dia als encants del ball oriental


Alba Hayal presenta l'espectacle Sueños, en què fusiona dansa tradicional amb passos contemporanis

www.capgros.com
28 de març de 2008

Foto ballsalba
per capgros.com

Alba Hayal
La Sala Cabañes es mostra aquest cap de setmana com un espai eclèctic capaç també d’aixoplugar espectacles poc convencionals. L’entarimat del teatre de la Riera acull el muntatge Sueños, de la companyia sorgida de l’escola mataronina de dansa Alba Hayal. Es tracta d’un espectacle de dansa oriental, que al llarg d’una hora i mitja barreja tècniques tradicionals de l’orient amb passos de dansa contemporània. “Aquesta fusió és una de les principals novetats que presentem”, explica Alba Hayal, qui dirigeix la companyia i també una escola de dansa oriental que porta el seu nom i que està establerta a la ciutat des de fa un any. Hayal es fa acompanyar a l’escenari de cinc ballarines més, quatre alumnes avançades de la seva escola i una ballarina professional convidada, que formen la companyia Layale Masrea. Les variants clàssiques de la dansa oriental, com la dansa del ventre, es combinen en aquest espectacle amb altres elements “més sofisticats i fantasiosos”, explica Hayal com les Ales d’Isis, bastons, càntirs, veles i altres elements al voltant d’aquesta tècnica de ball. “Sueños” també inclou un homenatge a Mahmoud Reda, pioner de la dansa a Egipte i un dels més grans ballarins i coreògrafs africans.

La companyia Layale Masrea i l’espectacle “Sueños” és un pas ambiciós en la trajectòria d’Alba Hayal. La ballarina mataronina fa molts anys que es dedica a la dansa, però primer ho feia en estils com el funky, el hip hop, el jazz o el ballet clàssic. Fa ja uns cinc anys, però, va decidir decantar-se per la dansa del ventre, “captivada per com n’és, de meravellosa”, segons ella mateixa explica. Poc a poc es va anar endinsant en els diversos estils de la dansa oriental, i aprenent noves tècniques, fins que es va decidir l’any passat a obrir una escola especialitzada. “Tenia ganes de donar a conèixer a la gent del Maresme les varietats d’aquest estil de dansa”, comenta Hayal. Les coses li han anat força bé, i cada cop té més demanda: la ballarina constata que la dansa del ventre “està de moda” entre moltes dones. Cada cop hi ha més gent que descobreix els beneficis de la dansa oriental. “No cal que t’entrenis per a ser una professional, sinó prendre’t-ho com una activitat física que va molt bé a nivell físic, però sobretot en l’àmbit emocional i mental”, constata Hayal. Així doncs, Sueños es presenta no tant sols com un espectacle de ball, sinó com la porta d’entrada a un món per a molts encara desconegut però que cada cop reuneix més adeptes.

Dissabte, dia 29. A 2/4 de 10 de la nit a la sala Cabañes. Preu: 10 euros

El Cirvianum de Torelló uneix el prestigiós violí de Malikian amb l’humor i la bogeria

www.osona.com
28 de març de 2008

La companyia Yllana i el prestigiós violinista libanès Ara Malikian s’uneixen per presentar “PaGAGnini”, un espectacle que reuneix en un mateix pla l’humor i la bogeria d’Yllana i la música, a través del virtuosisme de quatre grans músics, capitanejats pel mestre Ara Malikian. “PaGAGnini” repassa alguns moments àlgids de la música clàssica fusionada amb altres estils musicals, tot aconseguint un divertit i sorprenent Des-concert. El grup teatral pretén reinventar la manera de concebre un recital, i arribar al gran públic que descobrirà en els passatges musicals una mirada diferent.
L’espectacle es podrà veure aquest dissabte, dia 29 de març, a partir de les 9 del vespre, al Teatre Cirvianum, en el marc del cicle de música que patrocina el Grup Bon Preu-Esclat.

L’espectacle ha estat dirigit per David Ottone i els intèrprets són Ara Malikian, Eduardo Ortega, Thomas Portion i Gratxot. El responsable del Teatre Cirvianum, Pep Tines, afirma que el muntatge és, alhora, “un magnífic concert i un espectacle hilarant, amb gags un darrere l’altre”.

La trama argumental d’aquesta obra comença quan un quartet de corda es disposa a oferir un concert de repertori clàssic, però els seus integrants no semblen entendre’s del tot i els conflictes entre ells surten a la llum, en plena actuació. Es tracta d’un concert embogit, frenètic, en el que els quatre músics competeixen entre ells per fer “el recital perfecte”. “PaGAGnini” ha estat concebut com un espectacle gestual i musical, sense diàlegs, al llarg del qual es succeeixen composicions de grans genis de la talla de Mozart, Pachelbel, Chopin, Boccherini, Paganini, Falla..., però que també s’acosta a gèneres musicals ‘populars’, convertint el violí en altres improvisats instruments.

La companyia Yllana (amb base d’operacions a Madrid) va néixer el 1991 i des d’aleshores ha produït tretze espectacles propis: “¡Muu!” (1991), “Glub, Glub” (1994), “666” (1998), “Hipo” (1999), “Rock and Clown” (2000), “Spingo” (2001), “Splash!” (2002), “Star Trip” (2003), “Los Mejores Sketches de Monty Python” (2004), “Olimplaff” (2004), “La Cantante Calva” (2005), “¡Buuu!” (2006) i “PaGAGnini” (2007). Aquests muntatges s’han representat en més de 29 països de tot el món.

En aquest espectacle, la companyia ha unit el seu talent amb el virtuosisme d’Ara Malikian, reconegut per la crítica especialitzada com un dels més brillants i expressius violinistes de la seva generació. Nascut al Líban en el si d’una família armènia, Ara Malikian va començar de molt jove amb el violí, a l’extrem que va fer el seu primer concert amb només 12 anys. Ha estudiat en institucions del prestigi de la Hochschule für Musik und Theater Hannover o la Guildhall School of Music and Drama de Londres i ha estat guardonat amb prestigiosos premis arreu del món. Posseïdor d’un estil propi, forjat a partir dels seus orígens i riques vivències musicals, el seu violí s’alça com una de les veus més originals i innovadores del panorama musical actual.

El Lliure redefineix el conte del príncep i la granota amb la peça 'Yvonne'



www.lamalla.net
25 de març de 2008

JOSE SOLER
Diuen que era una princesa lletja i sense cap encant que es va acabar casant amb un príncep ben maco... Però no tot van ser anissos ni pastissos, a partir d'aquell moment van començar els problemes de convivència i el rebuig per part d'una cort que mai no va acceptar aquesta unió. Amb la peça Yvonne, la princesa de Borgonya (1958), el dramaturg polonès Witold Gombrowicz va voler modificar l'esquema clàssic dels contes, endinsant-se en unes intrigues de palau amb les que volia parodiar la tragèdia del Hamlet shakespearià. L'obra arriba demà al Teatre Lliure en l'adaptació que Joan Ollé ha preparat. Un muntatge que "combina Shakespeare, el drama romàntic, l'opereta i el vodevil", segons el mateix director.
Sala Fabià Puigserver (Teatre Lliure). Fins el 27 d'abril. De dimarts a dissabte a les 20.30h. Diumenge a les 18.30h. Preu: entre els 18 i els 24 euros.

Un fet que perverteix l'esquema clàssic dels contes i que acaba en tragèdia. Així va concebre fa mig segle el dramaturg Witold Gombrowicz la peça Yvonne, la princesa de Borgonya(1958), text que arriba al Teatre Lliure de la mà del director català Joan Ollé i interpretat per Rosa Muñoz i Iván Benet en els seus papers principals.

El muntatge narra com un jove príncep, avorrit de la seva quotidiana i buida existència, decideix contraure matrimoni amb una noia poc agraciada físicament, sense cap tipus d'encant i allunyada de la noblesa. La decisió alterna el dia a dia de la cort, que no accepta aquesta unió i que acusarà la jove Yvonne d'haver comès un assassinat en el passat. L'única solució possible és la seva mort però aquesta ha de tenir la dignitat que correspon a la seva nova condició de princesa. Decideixen, per tant, simular un accident.

Yvonne, la princesa de Borgonya transcorre així com "una sàtira despietada del poc que som els humans", segons paraules del mateix Joan Ollé que defineix la peça com "maquiavèl·lica perquè ensenya les clavegueres i les necessitats polítiques del poder".

Si yo fuera Azdak

www.elpais.es
22 de març de 2008

Marcos Ordóñez
Anàlisis: Puro teatro

El juez Azdak, en El círculo de tiza caucasiano, es un grandioso personaje al que es difícil encontrar el rastro. Sin él la obra de Brecht no saldría de la monotonía de su primera parte. Oriol Broggi dirige este montaje para el TNC

Van a asistir ustedes al making of de una crítica en riguroso directo. Empiezo por un ayer retórico y en seguida paso al presente. Ayer vi El círculo de tiza caucasiano, de Brecht, dirigida por Oriol Broggi, en el TNC. No recordaba que fuese tan aburrida, pero aparquemos eso de momento. Primera parte narcoléptica, subidón en la segunda. Porque en la segunda sale el juez Azdak, un personaje de aúpa. Mitad Schweyk, mitad Galileo, mitad Falstaff. El pajarraco me trae una pregunta en el pico: ¿fue Azdak una ocurrencia tardía de Brecht? O sea: ¿por qué se reserva ese rey de oros para la segunda parte, por el amor de Dios? Son las siete de la mañana. Desayuno. Releo la obra. Lo mejor de las tramas de Brecht es que nunca sabes por dónde tirarán. Por la naturaleza misma de la bestia, y porque escribía y reescribía. Hay dos partes muy distintas que confluyen: la ordalía de Grusha y el aguafuerte de Azdak. Lucha entre señores feudales rusos, revuelta, matanza. La criada Grusha se hace cargo del bebé de su ama. Huye con él, acosada por tirios y troyanos. Se casa con un anciano falsamente moribundo para que el crío tenga leche, pero sigue esperando el retorno del hombre de su vida, que está guerreando. En la segunda parte aparece Azdak, el rey de la función. Un escribiente borracho, elevado a juez por carambola. Un Roy Bean georgiano. Pícaro, libertario, cobarde, marrullero. No tiene moralidad, sino sentido común. Siempre cobra por los juicios, aunque va en contra de quienes más pagan. Es tan imprevisible como el propio Brecht. Azdak juzgará, entre otras causas, la disputa entre Natela, la madre biológica, que ha reaparecido sana y salva, y Grusha, la madre adoptiva o "social". La primera abandonó al crío, la segunda le cuidó, le alimentó, le educó, y se jugó el tipo por él.

Con Anna Lizarán entra la vida en ese escenario tan mono y tan sordo. La verdadera vida. La segunda parte es un verdadero festival Lizarán
Son las diez. He acabado la relectura. De nuevo la pregunta: ¿por qué no empieza con Azdak y se mete al público en el bolsillo? Intento rastrear el proceso de composición. Pausa, ahora vuelvo. Ya estoy aquí. Las doce, se me ha ido media mañana. He buceado en varias biografías: Esslin, Klaus Volker, Frederic Ewen. Sin éxito. Sólo sé que BB empezó a escribirla en su exilio danés, en 1938. La retomó en 1940 (exilio sueco) y la completó y estrenó en Estados Unidos, en 1944. Ni una mención a la génesis de Azdak. Ni siquiera dicen quién la interpretó. Ella sí, ella era Louise Rainer, casada entonces con Clifford Odets. La primera Grusha que vi fue María Fernanda d'Ocón, en el montaje de Alonso. Azdak era el enorme Bódalo. Octubre de 1974, en el Español de Barcelona. Yo era un mocete pero perdura el recuerdo de espectaculazo, de fuerza, de poderío. El siguiente recuerdo es más próximo, aunque tampoco tanto: abril de 1997. Once años hace, a lo tonto. Un montaje de Théâtre de Complicité, en el Olivier. Grusha era Juliet Stevenson y el propio Simon McBurney, director de la compañía, interpretaba a un Azdak con gafas brechtianas. Reviso mis notas de entonces. Muy largo: "Tres horas y media". Pero no aparecen por ningún lado palabras como "tostón" o "fatiga gorda". Esto me recuerda que hemos de volver ya al montaje de Broggi. ¿Será posible que sólo dure dos horas cuarenta y cinco, con intermedio? ¿No se me ha parado el reloj?

La traducción de Feliu Formosa, espléndida. Bueno, lo que alcancé a oír. Y estaba en la fila cinco. Y los actores llevaban micros. A algunos se les entendía -Marta Marco (Grusha), Óscar Muñoz (Simon), Marissa Josa, Màrcia Cisteró (no enumero, porque hacen un montón de personajes)- pero predominaba el griterío y el farfulleo. ¿Razones? Se me ocurre una. Broggi le ha encargado la escenografía a Jean-Guy Lecat, el mago de los espacios vacíos. Y el mago ha tenido una idea harto peregrina. ¿Que la sala grande del Nacional tiene problemas de acústica? Pues duplicamos el escenario, hombre. Ábranme ustedes la cosa hasta el fondo, hasta la puerta de entrada de decorados. Ya pondremos unas telitas por aquí y por allá. Algunas de las telitas permiten efectos estupendos, no digo que no: la guerra quintaesenciada en sombras de estandartes sobre una gasa roja. Y hay arena. Y marionetas. Y unas máscaras. Y canciones, me olvidaba de las canciones de Paul Dessau. Quitando un par, el resto te cuentan lo que acabas de ver o lo que verás acto seguido. El cantante se llama Víctor Estévez y lo canta todo igual. Cuando la banda no le tapa, percibimos el inconfundible modelo "balada de rock catalán": voz de monaguillo que monta un Vespino y finge conducir una Harley. Llegamos al intermedio muy identificados con Grusha. O sea, con aspecto de haber cruzado medio Cáucaso con un crío al hombro. Si yo fuera Azdak, ese salomónico canalla, en vez de ser un caballero español, les diría: "Dividan en dos a esta criatura.

Ahórrense la letargia y sáltense tan guapamente la primera parte. Si se le ha escapado a Oriol Broggi, bien pueden dejarla escapar ustedes". Ya le han oído, así es el pájaro. Y la pájara que lo encarna es de altos vuelos: la descomunal Anna Lizarán. Hace tiempo que se soltó el pelo: justo ahí al lado, en Escenas de una ejecución. La actriz se pasa veinte pueblos, remasca las palabras, subraya los gestos, es excesiva. Como Azdak, claro. Pero con ella entra la vida en ese escenario tan mono y tan sordo. La verdadera vida, caótica, turbulenta. La segunda parte es un verdadero festival Lizarán. Al señor Brecht, que quería a Ethel Merman como protagonista de Madre Coraje, le habría encantado. También hay que decir que esa segunda parte ofrece un soberbio mano a mano con Marta Marco. Ahí sí que la vemos, y la oímos, y sentimos la fuerza de Grusha, en la escena del juicio. Cuando le canta la caña a Azdak. Escena antológica, pura emoción. Toda la intensidad que se esfumó antes, como el sonido, por los laterales. Por cierto, anticipo: hay emoción y talento y mucha risa y fenomenal juego de actores y actrices en Germanes, lo último de Carol López, en la Villarroel. Puede ser uno de los grandes éxitos de la temporada. Está llenando, así que compren ya. Se lo cuento a la vuelta.


El círculo de tiza caucasiano. Teatro Nacional de Cataluña. Barcelona. Hasta el 6 de abril.

'El fantasma de la Ópera', reto del Colectivo Teatral de Sagrados

www.elcorreodigital.com
29 de març de 2008


El musical 'El fantasma de la Ópera' es quizás uno de los más conocidos. Muchas son las referencias y, la próxima semana podrá verse en Miranda. Quienes han aceptado el reto de ponerlo en escena son los integrantes del Colectivo Teatral de Sagrados Corazones.

Dar vida a este musical requerirá de la participación de 35 actores, que se van a enfrentar al más complejo de los musicales que han representado en sus 24 años de historia.

El escenario elegido para las representaciones ha sido el Centro Cultural de Caja Burgos. Los espectadores se podrán dar cita allí el jueves a las 19.30 horas, así como el viernes y el sábado a las 20.30 horas.

La expectación para conocer de primera mano la historia del fantasma creado por Gastón Leroux, y elevado a la fama a través del musical de Andrew Lloyd Webber, es grande. Así ha quedado patente después de que las 1.200 localidades puestas a la venta para las tres representaciones del Colectivo Teatral de Sagrados Corazones, se agotaran en pocas horas.

Bogotá se convirtió en la ''Ciudad Teatro del Mundo''

www.telesurtv.net
21 de març de 2008

Este evento se ha convertido en uno de los más importantes y representativos de las artes escénicas por su magnitud y convocatoria. Y es que sus organizadores calculan que la asistencia de unos 3 millones de espectadores.

Con más de dos mil artistas de 48 países del mundo entero, que presentan más de 700 funciones, la nueva edición del Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá (FITB) se apoderó, desde el pasado 7 de marzo, de la capital colombiana, y cada día que pasa atrae a más y más espectadores que se deleitan con la gran variedad de piezas multicolor que invadieron la ciudad.

Son 17 días llenos de entretenimiento y felicidad en toda la ciudad que poco a poco llega a su fin. La alegría expresada a través del arte y el humor, han hecho que colombianos y ciudadanos de otros países disfruten de uno de los eventos teatrales más importantes del mundo.

"El festival de teatro es una buena oportunidad para que la gente se distraiga, para que la gente vea que este es un país en donde se puede ofrecer cultura, diferentes formas de pensar a través del arte", comentó la colombiana Dalila Gómez, que se mostró complacida con la cita cultural.

Uno de los organizadores del FITB, Guillermo Restrepo, comentó a TeleSUR las maravillas de esta importante fiesta cultural que este mes de marzo abrió las puertas al público por onceava vez.

"Este festival tiene una cosa maravillosa que es la integración familiar y segundo la cantidad de circos que tenemos", explicó Restrepo, director de Ciudad Teatro.

Y es que el circo y el teatro de calle, son aspectos que caracterizan a esta décimo primera edición del Festival de Teatro.

"El circo para nosotros es una parte muy importante de lo que es el teatro, tener esos circos como el de Canadá, África, Francia. Hay teatro a montones, tenemos teatro de verdad verdad. Tenemos dos obras de teatro de (William) Shakespeare, uno extranjero y uno colombiano, teatro moderno, danza y todas la manifestaciones artísticas", comentó Guillermo Restrepo.

Entusiasmado, el director de de Ciudad Teatro se congratuló por la buena acogida que entre colombianos y extranjeros ha tenido el festival, que ha hecho de Bogotá la "Ciudad Teatro del Mundo" durante estos días.

"La respuesta de la gente ha sido maravillosa. La gente cree en el festival, en lo que se está haciendo, entonces ponen toda su voluntad para ir a las calles y estar con el teatro callejero, para estar con el teatro en los barrios, no solamente el teatro bajo sala, sino este teatro callejero es muy importante", destacó.

Para grandes y chicos

Con amplio despliegue de música y color, el festival también está dirigido a los más pequeños de la casa.

Para el niño Julián Gómez hay "muchas cosas bonitas" en esta nueva edición del FITB, mientras que para Juan Sebastian "todo es muy chévere", en esta cita en la que han disfrutado del teatro infantil, de títeres y marionetas, cuenteros y narradores, payasos, entre otras actividades. Y es que para sus organizadores "los niños son muy importantes porque ellos serán nuestro futuro público", dijo Restrepo.

Y para los adultos, el espectáculo llega de noche, no sólo con piezas teatrales de sala y calle, sino con los conciertos, música, lucha libre, exposiciones, performances, un Café de la Comedia, un Mercado Persa y hasta una Carpa Cabaret.

En el festival, que nació en 1988 , participan más de dos mil artistas de 48 países del mundo entero, que presentarán hasta este domingo 23 de marzo más de 700 funciones en 20 salas y 20 parques, incluyendo el muy popular teatro callejero.

Este evento se ha convertido en uno de los más importantes y representativos de las artes escénicas por su magnitud y convocatoria. Y es que sus organizadores calculan que la asistencia de unos 3 millones de espectadores.

TeleSUR / nn - MC

El Platges rep l’UGT Aragon amb la necessitat de guanyar


www.eltotmataro.cat
28 de març de 2008

Aquesta és la primera visita de l'equip aragonès al Palau Josep Mora

Redacció Esports - Bàsquet

L’equip aragonès, un dels punters del campionat, fins ara ha guanyat 6 dels 11 partits jugats fora de casa, i té victòries destacades a pistes com Igualada (65-84), Olivar (74-76) i la més recent a Montcada (68-69). Els mataronins necessiten la victòria per seguir lluitant per entrar en el grup capdavanter. A la primera volta es va perdre clarament per 88-67.

El Cor Nou de Tona presenta a Sant Quirze el seu muntatge amb clàssics de Disney



www.osona.com
25 de març de 2008


El Cor Nou de Tona, dirigit per Anna Sanabra, presentarà el seu nou muntatge el 30 de març (18:00 hores), al Centre de Sant Quirze de Besora. L’obra porta per títol “9 fantasies” i compta amb la veu narrativa en off d´Ernest Villegas, una representació mímica, una escenografia original creada per a l’obra i un repertori de cançons Disney amb clàssics com "La bella i la bèstia", "El Rei Lleó", "La sireneta"...

28 de març 2008

75 anys aixecant el teló – 16 abril 1933 / 16 abril 2008



El dia 16 d’abril es commemorarà els 75 anys de la inauguració del actual teatre Sala Cabañes.
Avui mateix la Junta de Sala Cabañes farà una ronda de premsa per presentar els actes que te programats i incorporarà el logotip dissenyat per a l’ocasió a la façana de la Sala.
D’aquets 75 anys jo n’he viscut el últims 36 anys amb una certa intensitat , que fa pugui fer algun article en aquest bloc de les vivències viscudes.
Aquests últims anys hem celebrat els 75 de la Secció , els 90 de Pastorets , ara els 75 del teatre.
Espero no tinguem que celebrar més coses a l’actual teatre , la qual cosa voldrà dir que ja disposem de un teatre nou que falta ens fa.
A partir d’avui intentaré dons fer-ho, no serà per ordre , serà tal com hem pegui.
Ah ! oblidava de comentar la foto , correspon a l’obra l’Interrogant d’una singladura de Josep Fradera i Soler estrenada el 30 d’octubre de 1987. Com veieu tots tenim un passat.

Però ja veieu que el Francesc Cano , el Joan Maymi i l’Encarna Hernandez tambè el tenen. Ah ! i el que està intentant pispar-me la cartera es ... es .... qui voleu que sigui el Josep Maria de Ramon.

L’edifici de la Sala Cabañes celebra el seu 75è aniversari



www.totmataro.cat
27 de març de 2008

Pep Sala i el Mag Lari són algunes de les actuacions destacades del programa d’actes

Redacció Cultura

L’edifici de la Sala Cabañes celebra enguany els seus 75 anys de vida i ho fa amb un apretat programa d’actes que tindrà lloc durant tot el mes d’abril. Tal com s’ha anunciat avui divendres en una roda de premsa, el conegut Mag Lari serà l’encarregat de donar el tret de sortida al programa d’actes del festejament amb una actuació que tindrà lloc el proper 5 d’abril al mateix teatre de la Sala Cabañes.
Els actes, que finalitzaran amb un acte especial de cloenda el 27 del mateix mes, compataran a més amb la presència de figures tan destacades en el món de la música com Pep Sala, a més de divereses actuacions de grups de la ciutat com la Coral la Nota o l’espectacle Pètals de Vida de la jove “Companyia en moviment”. Totes aquestes actuacions tindran lloc evidentment al teatre Sala Cabañes. A part de tot això, el programa de commemoració oferirà també un taller de dança així com una sessió per conèixer profundament el funcionament intern del teatre i de totes les seves activitats a través d’una representació titulada “Veure l’invisible”.

75 anys aixecant el teló
El programa de commemoració dels tres quarts de segle comptarà a més a més amb una jornada de portes obertes amb una visita guiada pels diferents espais dels que consta el mític teatre mataroní.
Tot i així, el dia clau en tot el festejament serà el dimecres 16 d’abril, data exacta en que es commemora el 75è aniversari de l’edifici situat a la Riera. En aquesta ocasió, hi haurà un acte especial amb totes les autoritats de la ciutat sota el títol “75 anys aixecant el teló”. Durant l’espectacle, a part dels parlaments, s’aixecarà de nou el teló per oferir divereses actuacions tot oferint un tast de tots els grups que formen part de la Sala Cabañes en diverses branques artístiques com la dança, la música i evidentment el teatre.

Jesús de Nazareth en el Teatro Municipal de Vargas



www.eluniversal.com
23 de març de 2008

La innovadora puesta en escena abordó los últimos días de Jesús de Nazareth (Cruz Sojo/Especial)

El montaje, con 44 actores, se presentó Jueves, Viernes y Sábado Santos
NADESKA NORIEGA ÁVILA
ESPECIAL PARA EL UNIVERSAL

Maiquetía.- Aunque los acordes musicales distaban de ser los tradicionales y una extraña escenografía, que no incluía ni una cruz, ocupaba el escenario del Teatro Municipal Pedro Elías Gutiérrez, en Maiquetía, cientos de feligreses que allí se dieron cita este Jueves, Viernes y Sábado Santos pudieron recordar de un modo contemporáneo los últimos momentos de Cristo a través del montaje teatral Jesús de Nazaret, Rey de Reyes, Pasión y Muerte, una adaptación que para las tablas desarrolló el dramaturgo local Jean Thomas Mora, quien también dirigió la puesta en escena, partiendo de los Evangelios de San Juan, San Mateo y San Lucas.

Una de las características fundamentales de la obra es que contó con participación de 44 talentos regionales en escena, miembros de la Red Teatral de Vargas, la Escuela Superior de Teatro José Gabriel Núñez, las compañías Tartufo Teatro, Sera Rafus, Valle Verde, Javar y de la Universidad Marítima del Caribe, la Escuela de Danza, Carey Producciones y las agrupaciones Nuevo Mundo, Wuaraira y Rasgos, quienes se unieron para dar vida a esta interesante propuesta. "Es la segunda vez que en el Litoral intentamos realizar este tipo de montaje, lo que es innovador desde todo punto de vista, pues la feligresía varguense está acostumbrada a un Vía Crucis tradicional y en esta ocasión apostamos y arriesgamos para llevarles algo diferente", explica el productor del montaje, Pablo Sabala, quien acotó que éste contó con el patrocinio de la Alcaldía de Vargas y de empresas públicas y privadas locales.

La puesta en escena, que duro poco más de una hora, conjugó elementos de la modernidad con los últimos momentos de la vida de Jesús, además de usar una amplia simbología y danza contemporánea como herramienta del discurso teatral. Al finalizar, un público, de pie, ovacionó a los 44 actores locales, quienes visiblemente emocionados agradecieron receptividad de espectadores varguenses.

Joel Joan i Clara Segura, una parella en crisi a l'escenari


www.capgros.com
28 de març de 2008



El teatre Monumental acull l'obra Intimitat, basada en la novel·la de l'escriptor britànic Hanif Kureishi

per V. B.

Els protagonistes de l'obra
Intimitat és l’obra més mediàtica de la temporada de teatre i dansa del Monumental. Compta com a reclam amb dos actors ben carismàtics, Joel Joan i Clara Segura, forjats en sèries d’èxit de TV3 com Porca Misèria. I el seu autor, l’anglès d’origen pakistanès Hanif Kureishi, és un dels novel·listes més populars de la nova generació britànica, gràcies a títols com El Buda dels suburbis o l’Album negre.

Per acabar-ho d’adobar, Intimitat, la novel·la breu de Kureishi adaptada al teatre pel director argentí Javier Daulte (i també al cinema, anteriorment, per Patrice Chéreau) se centra en una problemàtica que qui més qui menys ha viscut de prop: la crisi matrimonial, producte de la rutina i la pèrdua de l’amor, que aboca els seus protagonistes a la crisi personal, a la soledat sense remeï i a qüestionar-se la naturalesa i els valors de la família en què tant havien cregut quan van iniciar la seva vida en parella.

Joan i Segura es llencen crits i retrets, mentre els seus ulls reflecteixen el desconcert i la desolació dels qui estan enterrant la seva vida en comú. És la crònica de la mort d’una parella, a la qual l’espectador assisteix penetrant en la intimitat dels dos protagonistes, en aquells espais que abans els havien donat caliu i seguretat, i que ara s’han convertit en un pou de maldecaps.

Dues hores abans de la representació tindrà lloc l'habitual 'Un cafè amb...' a l'Espai 1 del Teatre Monumental, que permet als espectadors compartir experiències amb els participants en l'obra. Aquest vespre, la tertúlia estarà moderada per Quique de Benito, llicenciat en Art Dramàtic i col·laborador habitual de Capgròs.

Oliva ofrece seis espectáculos de teatro, uno de danza y otro de música para la primavera



www.lasprovincias.es
23 de març de 2008

El Olimpia acoge las actuaciones de Vol Ras, Yllana, el Quinteto Diapasón de Cuba y el Centre Coreogràfic de la Generalitat

A. E.OLIVA
Actores del Centre Coreogràfic de València durante una actuación.

La compañía Vol Ras durante el estreno de su obra 'Bon Voyage' en el Festival Internacional de Mimo de Sueca.
El Ayuntamiento de Oliva ha presentado una extensa programación cultural para los meses de marzo, abril y mayo que tiene como escenario principal el teatro Olimpia del municipio. En total, habrá seis obras de teatro, un concierto de música y un espectáculo de danza, además de una sesión de cine familiar.

La primera cita será el próximo viernes 28 de marzo. La compañía Vol Ras presentará su última representación que lleva por título Canguelis. Tres personajes buscan solución, tratamiento, una terapia a un problema común a todos ellos y a buena parte de la sociedad: el miedo.

Miedo y humor pueden parecer conceptos contradictorios y antagónicos. Este espectáculo descubre al espectador que desarrollar el sentido del humor es una manera de fortalecer a la persona para luchar contra el temor, debilitarlo y poder llegar a reírse de él.

El precio de la entrada será de seis euros, con reducción del 50% para jóvenes y jubilados.

El 4 de abril, la compañía El Pont Flotant presentará la obra Com a pedres, tras una larga gira por el territorio nacional.

Es una creación de Pau Pons, Joan Collado y Jesús Muñoz que indaga en el mundo de la infancia, una mirada al pasado y también un viaje al futuro, con un especial sentido del humor que provoca la risa y la emoción, mostrando a tres personas -las que hay detrás de los actores- con las que el espectador se siente identificado.

La obra propone al público una reflexión sobre el paso del tiempo y la memoria que mezcla realidad y ficción y que juega con el tiempo real, el tiempo de la memoria y el de la propia representación.

Este trabajo ha sido nominado como Espectáculo revelación a los X Premios Max 2007; ha recibido el Premio Max Aub al Mejor Texto; y 4 nominaciones -mejores actriz, texto, dirección y espectáculo-, a los XVII Premios de las Artes escénicas de la Generalitat Valenciana 2007 Mejor dirección, espectáculo y actriz y 5 nominaciones más a la I Edición Premios Abril 2007.


Música desde Cuba
El Quinteto Diapasón de Cuba llegará al teatro el 11 de abril. El grupo cubano hace música de fusión y viaja del clásico al jazz y del reggae hasta los sones de imparable sabor cubano con una calidad garantizada. Dos violines, una viola y un violoncelo acompañados por un contrabajo que consigue que los efectos se fusionen en la interpretación de algunos de los temas más universales, como Eleonor Riby de los Beatles o un reggae de Bob Marley

El Quinteto Diapasón nació en 1994 en un intento de unir los sones tradiciones cubanos con la música clásica y el jazz. Cinco jóvenes profesores de la Escuela Nacional de Música de La Habana se embarcaron en esta aventura animados por los consejos del pianista Chucho Valdés.

Naná Teatre llevará el 16 de abril una sesión de teatro infantil y familiar, Et regale la lluna, una propuesta poética donde se relacionan diferentes artes y culturas. El canto, la danza, el ballet, el teatro y el audiovisual se fusionan en la obra.

El 19 de abril, será el turno de Paganini, fruto de la fusión entre la compañía teatral Yllana y el violinista libanés Ara Malikian. Tres violines y un chelo, percusión, armónica, guitarra y muchos instrumentos configuran todo un divertido des-concierto. Esta propuesta es una coproducción que pretende divertir con el humor gestual, emocionar con la música y burlarse de la solemnidad que siempre rodea el mundo de la música clásica.

El siguiente en actuar será Maduixa Creacions, con Maniàtics. Presenta a dos hermanos que, sin querer, se ven atrapados por unas horas en casa y acaban leyendo sus respectivos diarios.

Descubrirán muchas cosas uno de otro. Así, a través de sus reflexiones, la obra adentra al espectador en la adolescencia, un período pleno de incógnitas sobre el amor, el sexo, los estudios, la amistad o las relaciones familiares. Está pensada especialmente para atraer al público joven al teatro.

El 25 de abril el Olimpia abre sus puertas a la danza, de la mano del Centre Coreogràfic de la Generalitat Valenciana. El programa del concierto será Vals delirio, Jardí tancat y Lago.

El viernes 2 de mayo, La Dependent presentará L'infern de Marta. Dirigidos por Gemma Miralles, los actores representarán un obra sobre la violencia de género entre los adolescentes en el ámbito estudiantil.

Por último, se ha programado una sesión de cine familiar para el domingo 11 de mayo.

La compra de entradas y la recogida de abonos se podrá realizar en la taquillas del teatro el martes de la semana anterior al espectáculo, de 8.15 a 13.45 horas, el mismo día de la representación o por servicam. Para cine familiar, sólo se podrán comprar una hora antes de la función.

El Palau Josep Mora s’ha de convertir en un fortí

www.capgros.com
25 de març de 2008

El Platges de Mataró necessita guanyar l’UGT Aragó per no despenjar-se i el sènior femení vol reafirmar-se a les primeres posicions contra el Sabadell

per Aida Soriano Fiérrez

La possibilitat que el Platges de Mataró converteixi la bona temporada que està realitzant en extraordinària passa perquè aquest cap de setmana guanyi l’UGT Aragó. La pèrdua de continuïtat com a visitant en la Lliga EBA i el retrobament amb l’afició al Josep Mora forcen als d’Albert Illa a fer-se forts a casa i a convertir el Palau en un feu inexpugnable per tal de no perdre les aspiracions de jugar la promoció. Els grocs són setens a quatre victòries del líder (Andorra) i a dues del segon (Valls) i tercer (UGT Aragó) classificat, posicions que donen accés a la fase d’ascens. A més, en la jornada número vint-i-quatre els seus predecessors a la taula Olivar (sisè a una victòria) i Granollers (cinquè a dues victòries) s’enfronten, fet que el Platges de Mataró podria aprofitar per acostar-s’hi si més no, doncs el bàsquet average el té en contra.

En el partit de la primera volta, la desfeta unionista davant els aragonesos es va enmarcar dins la pitjor ratxa negativa dels grocs (tres derrotes consecutives). Però aquest dissabte, a partir de les 20h, el conjunt de la capital del Maresme voldrà el triomf, el punt d’inflexió necessari per alçar-se fins el més alt i seguir en la lluita per les primeres places.

El sènior femení prepara l’assalt a la segona plaça
La segona plaça de Copa Catalunya és l’objectiu del sènior femení del Platges de Mataró. Terceres amb permís del Don Piso Girona i del Draft Gramenet, amb un partit menys, aquest dissabte a partir de les 18h, les de Joan González s’enfrontaran al Sabadell, equip de la zona baixa, per seguir sumant triomfs.

No perdre de vista el segon lloc que ocupa el Sant Adrià (amb un partit menys i una victòria més que les unionistes), doncs el Valls –líder- queda a quatre triomfs, és prioritari. I és que aquesta setmana Don Piso Girona i Sant Adrià s’enfronten i el resultat del xoc pot beneficiar i molt el conjunt groc. Això sí, el Platges de Mataró primer ha de fer els deures i guanyar el Sabadell, sinó el benefici resultant del xoc es quedarà en res.


Calendari

Tres mataronins, campions d'Espanya de MiniBàsquet
Tres mataronins van aconseguir imposar-se en els passats campionats d'Espanya de minibàsquet en la categoria cadets, celebrats a San Fernando, Cadis, el dimecres dia 19 de març. Laia Flores, de la UE Mataró, i Marina Subirats, del Sant Adrià, van ser dues de les integrants de l'equip català femení, que va vèncer en la final 67-54 a Andalusia. Pel que fa al masculí, Albert Verdes, del Joventut de Badalona, va proclamar-se campió amb Catalunya en guanyar 90-80 al València en la final.

El GALL fa una crida al públic per rebatre la retirada de la subvenció teatral a Prats

www.osona.com
25 de març de 2008

El Grup d’Actors del Lluçanès (GALL) ha engegat una campanya per intentar omplir la sala polivalent de Prats, el proper dissabte 29 de març (22:00 h), amb l’espectacle “Projecte Llenamu”, del grup Corcia Teatre. Aquesta obra de teatre està dirigida per Joan Roura, amb text del mateix Roura i de Xavier Boada, i es va presentar a Manlleu el passat mes de febrer.
La resposta del públic serà, segons l’entitat, la millor manera de demostrar el rebuig a la retirada de la subvenció dedicada al teatre per part de l’equip de govern (CiU) de l’Ajuntament de Prats. Les crítiques es fan extensibles a l’oposició del consistori (ERC), ja que el GALL lamenta que els republicans no parlin del tema en el seu butlletí. A “llegir més” hi trobareu un article d’opinió de Maria Àngels Parareda, directora del GALL, i el manifest que es llegirà dissabte durant la representació.

27 de març 2008

Avui es el dia internacional del teatre




Escrit encarregat per la UNESCO a Robert Lepage (Quebéc – Canadà)

Hi ha diverses hipòtesis sobre els orígens del teatre, però la que més em fa pensar té la forma de faula:
Una nit, en els temps immemorials, un grup d’homes s’havia ajuntat en un pedregar per a escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De cop, un d’ells va tenir la idea d’aixecar-se i d’utilitzar la seva ombra per iŀlustrar el que recitava. Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets uns personatges més grans que els de la realitat. Els altres van reconèixer, un darrere l’altre, el fort i el feble, l’opressor i l’oprimit, el déu i el mortal.
Avui en dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original i la maquinària de l’escena, les parets de la pedrera. I amb deferència cap a certs puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com a un element d’unió.
La supervivència de l’art teatral depèn de la seva capacitat d’inventar-se de nou a si mateix integrant noves eines i nous llenguatges. Si no és així, com podria llavors el teatre continuar essent el testimoni dels grans esdeveniments de la seva època i promoure l’entesa entre els pobles sense tenir, ell mateix, un esperit d’obertura? Com podria el teatre sentir-se orgullós d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme, si en la seva pròpia pràctica refusés tot mestissatge i tota integració?
Per representar el món amb tota la seva complexitat, l’artista ha de proposar noves formes i noves idees i confiar en la inteŀligència de l’espectador, que és capaç de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu d’ombres i de llums.
És cert que jugant massa amb el foc, l’home té el risc de cremar-se, però al mateix temps, té la possibilitat de sorprendre i d’il·luminar.

Robert Lepage/Quebec, 17 de febrer de 2008 (Trad. Elsa Corominas, BCN)

dia internacional del Teatre a Mataró






Diferents accions podreu trobar a Mataró organitzades per l’Aula de Teatre del Patronat Municipal de Cultura i també per la “Saca” escola de teatre de Sala Cabañes.

Començaran les accions sobre les 7 de la tarda davant de l’ajuntament i acabaran a Sala Cabañes on la Saca , l’escola de teatre de Sala Cabañes farà la seva acció.Montserrat Julió clourà l’acte al escenari del teatre del Centre

30 anos de teatro (profesional): Trintaneiros

www.xornal.es
22 de març de 2008

Asociación de Actores e Actrices de Galicia *

Os trinta primeiros anos da vida son vertixinosos, non é até a cercanía dos trinta que unha persoa para a ollar cara atrás, é entón que sinte asombro, por primeira vez constata a velocidade da vida. En adiante vívese con máis cautela, sen que un se decate empeza a pisar con máis atención e un calendario se instala dentro nosa, con todo, se un se detén e pon atención, o que máis asombra é a distancia que vai entre o neno ou nena e a persoa adulta. Un non cambiou tanto, un recoñécese íntimamente naquel meniño, meniña, mais ve tamén a distancia e a irremediabilidade dos cambios. Polo teatro profesional galego pasaron tamén os trinta irremediabeis anos, xa non ten a inxenuidade infantil e ten que verse a si mesmo como o que é, un teatro adulto. E cando estamos a falar do teatro profesional estamos a falar do verdadeiro nacemento do teatro galego.

Lembrarse de un mesmo cando neno sempre nos pón incómodos, tamén lembrar as orixes do noso teatro ten un algo desa incomodidade, aí está o camiñar atoutiñando, tropezando, descubrindo o mundo e inventándoo. Os comezos dun teatro adánico, sen pasado. Marcado por unha lingua negada que ten que inventarse, unha lingua que ten ela mesma que inventar o seu país.

Un teatro que ten que inventar de novo o teatro, como cada neno inventa, descobre, ao adulto que leva dentro. E así había que contestar a unha pregunta, “e logo que queres ser de maior?”, que formulada teatralmente era “e como debe ser o teatro galego?” Existían formas teatrais ou parateatrais propias galegas? Debía haber unha estética específica galega? Os cuestionamentos metateatrais, filolóxicos, foron inevitabeis, pois a infancia e mais a adolescencia fanse necesariamente preguntas ontolóxicas, pregúntanse pola esencia de un mesmo. Logo sae un a vida, que é o vivir, e un faise esas preguntas cando cadra e sen pararse conforme vai camiñando; as preguntas agoniadas por un mesmo afloran unicamente cando hai unha crise existencial. Os seres vivos somos así. É o que ten estar vivo, que se filosofa pouco.

No que aínda non é como todos, como os demais teatros, o teatro galego é en que, logo de inventarse a si propio, áinda ten que inventar ao seu público. Mais ese é o condicionante que ten case calquera actividade social ou artística no noso país, un país por facer: un país sen masa crítica cívica, con moi débil vida urbana…, con pouco público. Mais, así e todo, aquí estamos, aquí están vostedes, a facer teatro.

A facer teatro neste tempo. Que é o tempo da inmediatez, o tempo dixital, o tempo sen pasado nin presente, a secuencia dixital infinita, que non se detén. Somos suorosos atletas de ximnasio, a correr nunha fita eléctrica sen fin sen movernos do sitio, loitando por permanecer nese lugar, por non retroceder e caer derrubados de costas.

O teatro que é anterior ao tempo dixital, anterior ao tempo analóxico, busca conservar sentido neste tempo tan agónico, o dos corredores inmóbeis; como todo ser vivo quere ser útil e viábel. Na súa utilidade e na súa viabilidade está o sentido dos seres vivos.

Tamén o libro, o texto escrito se pregunta na actualidade polo seu sentido, que é dicir polo seu futuro, pola súa supervivencia; curiosamente quizais o teatro, ben máis antigo que ese grande invento que foi o libro, teña hoxe máis claro o seu sentido. Pois o libro, e a escrita en xeral, que ten unha idea moi alta de si mesma, non é máis que un momento na historia da humanidade, un grande momento, un elo necesario na cadea da nosa especie, mais só é un interim desa frecha no tempo que é a linguaxe humana. E na arte da palabra, o texto escrito, tan adornado de prestixio, non é máis que unha digresión do esencial. O esencial segue a ser o primeiro, a palabra dita no ar co hálito dun ser humano.

O texto dun historiador ou dun escritor danos moita información, tanta que pode confundir e escurecer o sentido. No teatro as palabras son escasas e todas son significativas, deberan ser esenciais. O teatro mostra o que está dentro e debaixo do texto, a cifra. O que está debaixo do argumento, o mundo simbólico.

Os conflictos entre bandos, dinastías, países que narran as crónicas e explican historiadores, economistas e sociólogos son no teatro a loita, os asasinatos, os instintos e as paixóns para conseguir algo. Moitas veces un puro símbolo, unha coroa, un aro de bronce, de ferro ou de ouro que é o centro magnético e voraz de moitos dramas do Shakespeare.

O teatro desvela o que envolven as teorías e explicacións máis ou menos científicas, revela o humano. O Hamlet é un intelectual, por iso non dá executado a vinganza que lle pide o pai e por iso anda ás voltas analisando, deconstruindo o relato que lle contaron da morte do seu pai. E como intelectual que é, é retorcido e perverso e así utiliza a arma que lle é propia, a palabra, utiliza o teatro, para enredar e tolear ao seu tío e á súa nai. No “Hamlet” a obra teatral dos cómicos que trae da vila ao pazo real serve para que se manifeste a vida, a verdade; a pantomima reventa a crónica oficial.

O teatro non trata da historia, trata da vida, por iso non pode haber un “teatro histórico”, pode haber novela histórica, mais no teatro só pode aparecer o drama dos seres humanos, as sortes e destinos individuais. O teatro é fundamentalmente refractario ao xornalismo. O xornalismo é o runrun, o zunido que atordoa e nos cega e enxordece. O teatro fainos ouvir e ver. Ouvir e ver a vida. Porque a nosa vida é máxica e, cando é vivida, non transcorre nun tumulto senón que é única e transcorre nun único lugar, sempre o mesmo lugar, desde a infancia. A vida transcorre nunha burbulla do espacio e do tempo, e o que máis se lle parece é o cenario, estas táboas altas aquí diante.

O teatro é unha manifestación do mundo dos fantasmas, provocada por profesionais de facer maxia coas palabras e co xesto, os pases máxicos necesarios.

Como toda aparición fantasmal ten unhas normas e unha duración limitada, dura pouco, é momentáneo. E así é que se acaba o tempo tamén para esta aparición que lles fala, este monólogo unha miga tedioso e filosofante, esta perorata para unha soa voz. Este discurso que quere celebrar a festa do teatro e o aniversario da madurez, os trinta anos, do teatro profesional galego. O seu aniversario, o de todos vostedes. Así e todo, aínda que se fagan vostedes maduros prégolles que non deixen nunca de brincar como rapaces. E non deixen tampouco de anoxar aos malvados e de usar as máscaras para desenmascarar aos impostores.

Grazas e parabéns.

El teatre com a metàfora de la vida



www.elpunt.cat
20 de març de 2008

Carme Sansa i Aina Calpe interpreten dues actrius en una obra de Manuel Molins

X.A.. Barcelona
Carme Sansa i Aina Calpe interpretaran dues actrius en un càsting a Sabates de taló alt, una obra del dramaturg valencià Manuel Molins que, dirigida per Albert Mestres, arribarà al Tantarantana el 26 de març. Una actriu madura i de tornada de tot, sense formació acadèmica però amb moltes taules i una passió carnal pel teatre, sotmet a proves un altra actriu que acaba de sortir de l'escola, amb una visió més freda i acadèmica. «És un homenatge al teatre, però també parla de temes universals», diu Mestres.

Carme Sansa, en un moment de Sabates de taló alt.
Foto: EL PUNT
Durant l'hora i quart que dura aquest particular càsting, els punts de vista diametralment oposats de les dues actrius provocaran confrontacions però també arribaran a espais comuns, en unes discussions que «en principi sembla que fan referència únicament al món del teatre però que després demostra més profunditat, perquè parla també de la humanitat», explica Mestres, per a qui l'autor, a partir de petites anècdotes, «parla de totes les dones del món».

El director teatral reivindicava ahir la condició de «gran dramaturg amb majúscules» de Manuel Molins, que no obstant això no ha pogut estrenar amb una certa regularitat els seus textos en els escenaris barcelonins. «Vam coincidir en un seminari i em va passar un text que ni tan sols estava editat. A mesura que el llegia el vaig veure clarament posat en escena i amb aquestes dues actrius, que per sort van creure en el projecte», recordava ahir Mestres. L'escenografia d'aquesta «petita joia, rodona i equilibrada» és mínima i d'aspecte casual, ja que l'obra se situa en un escenari que no s'utilitza habitualment. «És una obra per ser un director humil i no fer-se gaires palles mentals», conclou.

El director artístic del Tantarantana, Julio Àlvarez, va reivindicar també la figura del dramaturg nascut a Alfara del Patriarca (Horta Nord) el 1946: «Manuel Molins escriu des de la modernitat però sense oblidar que el teatre és un fet popular que explica històries que han d'arribar i interessar al públic.» El text de l'obra, segons el programador, demostra que està escrit «des d'un amor infinit al món del teatre, però pensat per al públic en general».

Carme Sansa, una de les dues protagonistes, va mostrar-se radiant per haver descobert Molins i es va desfer en elogis: «És esplèndid, intel·ligent, culte, amè, exquisit... Quan em van proposar fer aquesta obra vaig dir que sí sense llegir-la, perquè em venia molt de gust.»

Sabates de taló alt, que ja s'ha representat a Granollers, estarà a la cartellera barcelonina durant menys d'un mes, fins al 20 d'abril, i els dies 7 i 8 de juny es podrà veure, també en català, al teatre Principal de Palma.

De Bieito a Vázquez Montalbán



www.elperiodico.cat
22 de març de 2008

• 'Los Persas' és un muntatge fred, mentre que 'Crónica sentimental de España' està ple d'ironia i gràcia

Una escena de Los Persas.
GONZALO Pérez de Olaguer
Dimecres passat, teatre Romea. Ple per veure Los Persas. Réquiem por un soldado. No m'ha agradat l'últim espectacle del prolífic i provocatiu Calixto Bieito. Gens. ¿Un al.legat contra la guerra? Un contingent de soldats espanyols es desplaça a l'Afganistan en missió de pau. I en aquell marc Bieito explica una desmanegada història plena de llocs comuns, freda, en clau de rock, monòtona i repetitiva. I en què l'emoció brilla per la seva absència.
Avís per a espectadors: a Los Persas. Réquiem por un soldado l'absència d'Èsquil és flagrant. Aquesta vegada el millor Bieito no apareix ni per remei. Plataforma i Tirant lo Blanc són llunyanes referències perquè Bieito es dacanti per un text cridaner, estrident, que té més de lletania que no pas d'estructura dramàtica.
És dolorós escriure així, però de vegades no hi ha més remei. Sempre ens quedarà fer-nos passar el mal gust de boca amb la Crónica sentimental de España, un espectacle de Manolo Vázquez Montalbán i Xavier Albertí ple d'ironia, gràcia i interès. És passar de la no emoció a l'emoció, del buit al contingut. D'un escenari que clama contra la guerra sense arguments a un altre que recrea sentiments dels anys 40, 50 i 60. Vostès mateixos.

ROCK I PORNO A
Los Persas de Bieito (Pau Miró firma també la dramatúrgia) tornem al Bieito dels últims temps, però més gratuït que mai. ¿Un muntatge poc treballat, en què la música rock, algunes porcions porno i un text francament fluix s'apoderen de l'escenari? Em penso que les coses van per aquí. Soldats amb ulleres de sol i llançament d'octavilles a discreció.
Primera cançó coral: "Soy el novio de la muerte...". Tòpic en primera línia: "El món està condemnat pel materialisme, no pels sentiments". Escena coctelera amb aquests, entre altres, ingredients: Penélope Cruz, Nàstic de Tarragona, Atlètic de Madrid i Èsquil. ¿Qui li posa el cascavell al gat? I ja cap al final apareix en lletres de neó aquesta recomanació: "El teu futur està en les forces armades espanyoles". ¡Doncs mira que bé! ¿Pamflet antimilitarista? ¿Obra de denúncia? Al llarg de la representació hi ha massa rialles i somriures. Al final, ovacions.
I després d'un any de gira torna a la Sala Muntaner, on es va estrenar el 2002 amb gran èxit, la Crónica sentimental de España. Deliciós espectacle. Humor, ironia, emoció i una felicíssima interpretació de Xavier Pujolràs, Montse Esteve, Oriol Genís, Titon Frauca i Lina Lambert. Si l'un és bo, l'altre encara més, en una obra trufada de cançons i textos, amb el mateix Albertí al piano. ¿Recomanable? Doncs sí. Sentir temes com La vaca lechera, Mi jaca o Mi casita de papel, dins d'un muntatge mimat, i acostar-se a cantants com per exemple Manolo Escobar, Raphael i Lola Flores s'agraeix. Tot fet amb criteris de reflexió crítica. Tres perles: Genís, com a cupletista; Pujolràs, en la pell d'un jove Raphael; i Lambert, cantant en àrab. Continuem amb una cartellera de tots els colors. Per a tots els gustos. Aquestes són dues mostres ben diferents.

Mataró celebra avui el Dia Mundial del Teatre


L’Aula de Teatre del PMC i la Sala Cabañes, protagonistes

www.totmataro.cat
27 de març de 2008

Comas Soler Cultura

El Dia Mundial del Teatre se celebra cada any el 27 de març. Va ser instituït el 1961 a Viena per l’Institut Internacional del Teatre, organització vinculada a l’UNESCO que té com a finalitats propiciar els intercanvis entre els diversos països del món per al coneixement i la pràctica de les arts de l’escena, estimular la creació, enfortir la cooperació entre la gent del teatre, sensibilitzar l’opinió pública i posar en valor la producció teatral com a element de desenvolupament i vincle de comprensió, de pau i d’amistat entre els pobles.

Homenatge a Montserrat Julió
Des de fa un quant temps i amb l’impuls del Patronat Municipal de Cultura, també a Mataró es commemora el Dia Mundial del Teatre. Aquest any la celebració adopta com a fil temàtic el lema ‘Teatre i Memòria Històrica’ per retre homenatge a Montserrat Julió, una mataronina nascuda el 1929 que va haver de marxar a l’exili amb els seus pares quan tenia només deu anys, per fugir del feixisme. Primer a França i després a Xile, on va poder arribar gràcies al Winnipeg, un vaixell disposat pel poeta Pablo Neruda per facilitar l’èxode de molts exiliats republicans. Allà va poder estudiar art dramàtic, esdevenir actriu i fer coneixença d’altres intel·lectuals catalans igualment exiliats.

A partir de les set de la tarda
Així, avui dijous, a partir de les 7 de la tarda, començaran davant de l’Ajuntament un seguit d’accions itinerants que portaran els espectadors per set altres indrets del centre de la ciutat i finalitzaran a la Sala Cabañes, on la mateixa Montserrat Julió parlarà de les seves memòries contingudes en el llibre ‘Vida endins’. Les actuacions les protagonitzaran els alumnes de diversos grups de l’Aula de Teatre del PMC i del col·lectiu La SaCa, l’escola de teatre de la Sala Cabañes.

La celebració finalitzarà amb la lectura del manifest de Robert Lepage
La celebració es clourà amb la lectura del manifest del Dia Mundial del Teatre, que des que el 1962 es va encarregar a Jean Cocteau, cada any s’encomana a una personalitat de renom internacional perquè faci una reflexió sobre la vigència de les arts escèniques. El missatge es tradueix a més de vint llengües, es difon pel mitjans de comunicació i es llegeix abans de començar les representacions de la nit als teatres dels cinc continents. Aquest any ha estat un autor, actor, director i escenògraf del Quebec l’encarregat de redactar-lo. Es tracta de Robert Lepage és reconegut com un dels principals renovadors de l’escena internacional. Les aportacions tecnològiques, el tractament de les imatges, la singularitat estètica, la simbiosi entre l’evocació de temes clàssics i una visió rabiosament contemporània, el caràcter intercultural dels arguments i la diversitat de llenguatges escènics són elements que sempre excel·leixen en els seus muntatges

Mataró recorda l’actriu Montserrat Julió en el Dia Internacional del Teatre

www.capgros.com
27 de març de 2008

La memòria històrica serà l’eix de les accions teatrals que protagonitzaran els alumnes de l’Aula de Teatre i de la Saca de Sala Cabañes

per capgros.com
La figura de l’actriu mataronina Montserrat Julió, exiliada a Xile, i la memòria centren els actes del Dia Internacional del Teatre a Mataró, que se celebra avui dijous, dia 27. A partir de les 7 de la tarda els alumnes de l’Aula de Teatre i de la Saca de la Sala Cabañes faran diverses accions teatrals centrades en la guerra civil i les peripècies dels exiliats. Començaran a la plaça de l’Ajuntament i acabaran a la Sala Cabanyes, passant per diversos espais com la cruïlla dels carrers Barcelona i Riera, la plaça de les Tereses, el Pati del PMC o la plaça dels Bous. Un cop finalitzada aquesta cercavila teatral, Montserrat Julió protagonitzarà a Sala Cabañes la presentació del seu llibre Vida endins. Crònica d’un exili a Xile. Julió, nascuda a Mataró l’any 1929, va haver de marxar a l’exili amb els seus pares l’any 1939, primer a França i més endavant a Xile. Va arribar al país Sud-americà amb el Winnipeg, el vaixell que va fletar el poeta Pablo Neruda, on va estudiar art dramàtic i va desenvolupar la seva carrera com a actriu. Totes aquestes experiències queden recollides en el llibre, que va rebre el premi Roman Planas de Memories Populars 2002. A l’acabar la presentació del volum, es llegirà el manifest del Dia Internacional del Teatre.

Dijous, dia 27. A partir de les 7 de la tarda davant de l'Ajuntament.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...