www.elpunt.cat
10 de març de 2008
La representació d'Ulldecona compleix 53 anys i és vista per uns quants dels fundadors
JAVI BUERA.
10 de març de 2008
La representació d'Ulldecona compleix 53 anys i és vista per uns quants dels fundadors
JAVI BUERA.
Ulldecona
Un moment de la Passió, amb Jesucrist parlant amb els seus seguidors.
Foto: JAVI BUERA
La primera sessió de l'any de la Passió d'Ulldecona va coincidir amb la jornada electoral. Per això, l'assistència va ser menor que l'habitual i el teatre només es va mig omplir. Unes dues-centes persones van veure ahir la representació, que arriba als 53 anys.
Entre el públic d'ahir hi havia un grup de persones especial: vuit avis de la residència de la tercera edat L'Onada d'Ulldecona van anar a veure la Passió del poble. Molts d'ells havien representat diversos personatges de la Passió quan eren més joves. És el cas de Carmen Moll, que explicava ahir que havia participat en les primeres edicions de la Passió d'Ulldecona. Una companya seva, Agustina Sorlí, també havia participat en les primeres representacions, però ella arreglava la roba dels actors. Ahir explicava que des que no hi participa hi ha hagut molts canvis, com per exemple que, segons ella, abans tenien menys coses a l'escenari. De fet, la Passió d'Ulldecona disposa d'un repertori escenogràfic important, ja que hi ha l'entrada de Jerusalem, un mar i una barca, entre d'altres.
Però no tot és tan diferent. Carmen Moll explicava que quan actuava hi havia molta gent entre el públic que plorava per les sensacions que transmetien els actors. Ahir també hi havia persones del públic que ploraven. És el cas d'un altre avi de la residència, Francisco Valmanya, a qui se li negaven els ulls després de cada escena. Valmanya deia ahir que li agradava tant la representació que feien els actors, que plorava i tot. També hi havia àvies que no ploraven, però que també gaudien amb la Passió d'Ulldecona.
Un punt fort de la representació d'Ulldecona era el dinamisme de les escenes. Actors i actrius entrant i sortint de l'escenari donaven més ritme a l'escena. Un exemple és quan Jesucrist diu als apòstols que han de perdonar tantes vegades com faci falta i, per fer-ho, parla sobre uns xiquets que juguen a l'escenari però que han entrat i sortit a mitja escena. L'agilitat i el ritme ràpid de les escenes fan que passin més de tres hores sense que ningú se n'adoni.
Però el principal èxit de la Passió és el sentiment que es transmet al públic. El fet que l'actor que representa Jesucrist fes monòlegs mirant cap al públic feia que es tingués la sensació que hi parlava, amb ells, amb la qual cosa feia que els espectadors es convertissin en uns actors més. Tot plegat permetia que les més de dues-centes persones que ahir miraven la representació fossin una part més de l'obra. De mica en mica els espectadors oblidaven que eren públic i entraven a formar part de la història, de la Passió d'Ulldecona.
Un moment de la Passió, amb Jesucrist parlant amb els seus seguidors.
Foto: JAVI BUERA
La primera sessió de l'any de la Passió d'Ulldecona va coincidir amb la jornada electoral. Per això, l'assistència va ser menor que l'habitual i el teatre només es va mig omplir. Unes dues-centes persones van veure ahir la representació, que arriba als 53 anys.
Entre el públic d'ahir hi havia un grup de persones especial: vuit avis de la residència de la tercera edat L'Onada d'Ulldecona van anar a veure la Passió del poble. Molts d'ells havien representat diversos personatges de la Passió quan eren més joves. És el cas de Carmen Moll, que explicava ahir que havia participat en les primeres edicions de la Passió d'Ulldecona. Una companya seva, Agustina Sorlí, també havia participat en les primeres representacions, però ella arreglava la roba dels actors. Ahir explicava que des que no hi participa hi ha hagut molts canvis, com per exemple que, segons ella, abans tenien menys coses a l'escenari. De fet, la Passió d'Ulldecona disposa d'un repertori escenogràfic important, ja que hi ha l'entrada de Jerusalem, un mar i una barca, entre d'altres.
Però no tot és tan diferent. Carmen Moll explicava que quan actuava hi havia molta gent entre el públic que plorava per les sensacions que transmetien els actors. Ahir també hi havia persones del públic que ploraven. És el cas d'un altre avi de la residència, Francisco Valmanya, a qui se li negaven els ulls després de cada escena. Valmanya deia ahir que li agradava tant la representació que feien els actors, que plorava i tot. També hi havia àvies que no ploraven, però que també gaudien amb la Passió d'Ulldecona.
Un punt fort de la representació d'Ulldecona era el dinamisme de les escenes. Actors i actrius entrant i sortint de l'escenari donaven més ritme a l'escena. Un exemple és quan Jesucrist diu als apòstols que han de perdonar tantes vegades com faci falta i, per fer-ho, parla sobre uns xiquets que juguen a l'escenari però que han entrat i sortit a mitja escena. L'agilitat i el ritme ràpid de les escenes fan que passin més de tres hores sense que ningú se n'adoni.
Però el principal èxit de la Passió és el sentiment que es transmet al públic. El fet que l'actor que representa Jesucrist fes monòlegs mirant cap al públic feia que es tingués la sensació que hi parlava, amb ells, amb la qual cosa feia que els espectadors es convertissin en uns actors més. Tot plegat permetia que les més de dues-centes persones que ahir miraven la representació fossin una part més de l'obra. De mica en mica els espectadors oblidaven que eren públic i entraven a formar part de la història, de la Passió d'Ulldecona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada