Arquillué, Orella i Villanueva s’esplaien al
Monumental
Amb doble sessió, de tarda i nit, dissabte
passat va aterrar al Monumental ‘Art’, l’èxit que durant mesos va omplir fins
al capdamunt el Teatre Goya de Barcelona, amb l’estadística de desenes de
milers d’espectadors encativats.
Escrita l’any 1994, ‘Art’ és obra de l’actriu,
novel·lista i dramaturga Yasmina Reza, que va néixer a París el 1959. Des de
l’estrena ha estat un fenomen internacional de públic i crítica, traduïda a més
de trenta idiomes i reconeguda amb moltíssims premis.
Adaptació ben ambientada
No és la primera vegada que ‘Art’ fa forat en
escenaris catalans. Ja l’any 2000 Josep Maria Flotats va portar al Teatre
Tívoli la versió castellana que abans havia estrenat a Madrid, compartint
protagonisme amb Carlos Hipólito i Josep Maria Pou. Igualment, altres
produccions professionals posteriors han recollit bons rèdits d’aquesta comèdia
brillant i aguda de l’autora parisenca.
El muntatge que ha vingut ara al Monumental
explota també de manera lúcida l’humor intel·ligent de la peça. I ho fa amb uns
quants trumfos. Per començar, l’adaptació que n’ha fet Jordi Galceran. Amb la
seva demostrada perícia d’autor teatral no només ha traduït amb grapa les
paraules de Reza, sinó que les revifa amb accents de sagacitat, a base de
catalanitzar els personatges i de situar l’acció amb referents coneguts del
públic d’aquí. També constitueix un bon ressort l’espai escènic de Jon
Berrondo, amb la fredor agressiva d’un gran búnquer, que ambienta hàbilment
allò que constitueix el moll de l’os de la tensió dramàtica de l’obra: la
discussió de tres amics al voltant d’un quadre completament blanc. La disputa
desbordarà l’inicial desacord sobre les fal·làcies de l’art contemporani i farà
emergir trifulgues soterrades de la personalitat de cadascun i de la relació
establerta entre ells, amb més de quatre fàstics.
La interpretació, un atractiu
Però la basa més important de tot plegat és
que la murrieria teatral que conté el text de Yasmina Reza està servida al punt
per la direcció que Miquel Gorriz ha exercit sobre tres intèrprets amb ganxo
televisiu i –val a dir-ho– actors de ca l’ample. A la caracterització
corresponent, cada un hi ha sumat clarividents esquitxos de clown: Pere
Arquillué és el talòs, Francesc Orella el racional i Lluís Villanueva l’esnob.
Porten moltes funcions a sobre i es veu, perquè s’esplaien sobre l’escenari.
Saben on s’han de repenjar per provocar la rialla. I s’agraden. Bo i així,
claven cada rèplica amb el to, el gest, la celeritat o la pausa que convé.
Se’ls nota la casta, que sobretot té el mèrit de portar al teatre molts més
espectadors que els assidus.
Publicat per
Comas Soler
