Aquest dimecres, al Teatre Goya de Barcelona
es va estrenar oficialment ART, la coneguda comèdia de Yasmina Reza que des de
la seva estrena l'any 1994 a París no para de representar-se al llarg i ample
del món. Deunidó, quasi un quart de segle d'èxit. A casa nostra n'havíem vist
dues versions potents: la d'en Flotats i la d'en Darín. No penso fer
comparacions, així doncs anem a la d'avui.
ART és aparentment una comèdia lleugera. Tres
homes de ja passada la primera joventut són amics des de fa molts anys. Un
d'ells, dermatòleg d'èxit s'acaba de comprar un quadre d'un pintor abstracte, i
quan l'ensenya als seus amics és com si s'hagués obert la caixa de Pandora,
perquè el quadre li ha costat 200.000 € i la tela és blanca només amb uns
imperceptibles esgrafiats... també de color blanc. Això fa que cada un dels
amics treguin el pitjor que mantenien al fons dels seus cors i les discussions
siguin ferotges.
La comèdia es podria dir que és perfecte, tant
en el plantejament com en el text; a més aquesta versió ha estat adaptada i
traduïda magistralment per Jordi Galceran que l'ha situat a Barcelona amb
picades d'ullet a la crisi tèxtil i altres detalls ambientals. L'escenografia
senzilla però molt bona, representant l'apartament del dermatòleg, amb un sofà
de disseny i les parets absolutament blanques... amb uns imperceptibles
esgrafiats també de color blanc...
La direcció és de Miquel Gorriz que ha fet una
virgueria, però val a dir que ha arriscat molt, doncs ha portat la comèdia fins
a l'extrem; si s'hagués passat una mica més, possiblement l'hauria fet petar,
però no; l'ha mantingut a un nivell molt alt, elevant-la fins al punt màxim
però no s'ha passat, i l'ha endevinat perquè n'ha sabut molt. Un altre encert
—també de Gorriz?— ha estat el càsting. Aquesta obra necessita tres espases,
però de tres primeres espases a un mateix nivell. Passem llista: qui millor que
Francesc Orella en el paper de l'amic barroer i cabronàs, o Lluís Villanueva en
el de culte i primmirat. La sorpresa ha estat, per a mi, Pere
Arquillué en el rol més còmic. El resultat ha
estat immillorable. Si es juga a cartes i es té un pòquer d'asos, es guanya, i
és el que ha passat avui.
Us la recomano vivament: teatre de qualitat,
divertit, ben executat. Què més es pot demanar? Doncs que trobeu entrades, ja
que per les properes funcions estan esgotades, o sigui que no badeu i
espavileu-vos.
Publicat per
28 d’octubre de 2016
Foto David Ruano
Enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada