23 de gener 2004

Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat

23 gener 2004

Foto fradera

L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys

Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat

L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys

Avui, a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de Can Palauet, Josep Fradera i Soler, rebrà un homenatge per part de la ciutat en reconeixament de la seva trajectòria. L’escriptor, ex-regidor i activitista cultural va celebrar 80 anys el passat 10 de gener.

Podeu llegir l’entrevista que vam fer-li el passat dimecres.

Recull biografic de JOSEP FRADERA
Elaborat per la Comissió de l'Homenatge a Josep Fradera i Soler

Nascut a Mataró el 10 de gener de 1924.

Casat amb Maria Barceló i Ferrer, filla de Roses. Té 4 fills i 6 néts.

Estudis a l'Escola Pia de Mataró fins al 1935 i a l'Acadèmia Balmes durant la Guerra Civil.

Havia jugat com a futbolista en diferents equips locals, Juventus, Penya X, Lluïsos, Frente de Juventudes i C.D. Mataró de tercera divisió. Feia de mig centre.

Feines: Aprenent a la Farmàcia Spa. Treballà a la Cia. d'Aigües durant 25 anys. Després, feines administratives, corredor d'assegurances i promotor urbanístic.

Cofundador del cine-club Film Ideal Club el 1957 i primer president. Crític de cinema al periòdic Mataró amb el pseudònim Éfeso (1958-1963) i després a Iluro Sport (1965). Com a presentador de pel•lícules ha fet més de 100 sessions de cine-fòrum a Mataró i comarca.

Cofundador també i primer president de l'Escola Anxaneta (1965), una de les primeres escoles actives i catalanes.

Va ser un dels socis fundadors del setmanari independent El Maresme (1969). Hi va publicar crítiques de cinema i teatre i també uns comentaris polítics, aquests darrers conjuntament amb Miquel Reniu i que signaven Tricèfal.

President de la Delegació local d'Òmnium Cultural entre 1975 i 1979, a la transició i en el moment de la incorporació del català a l'escola, que es va fer des d'Òmnium amb suport econòmic de l'Ajuntament.

Com a president d'Òmnium, i a proposta d'una Comissió ciutadana, va pronunciar el parlament en la primera concentració autoritzada de l'Onze de Setembre, el 1977 a la plaça de Santa Anna.

Autor d'unes 20 obres de teatre. Algunes han estat representades a Mataró, comarca i altres poblacions: Es busca un home (G. T. Xaloc al Casal, 1973; dir. Carles Maicas i cartell d'Alcoy), Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Sala Cabanyes, 1982; dir. Antoni Blanch), L'interrogant d'una singladura (Sala Cabanyes, 1987; dir. Josep M. Cusachs) i Independència. En què quedem... (Sala Cabanyes, 2003; dir. Carles Maicas). S'han fet lectures dramatitzades d'El rerefons de 'Terra baixa' (Sala Cabanyes, 1997; dir. Carles Maicas) i de Mataró 1708 (T. Monumental, 2003; dir. J. M. Cusachs).

S'han publicat Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Col. Caps de Bou) i Un bon taüt tota una vida honra i L'atzucac (Ed. L'Aixernador, Argentona). Guanyador dels premis Joan Santamaria 1982 i Recull de Blanes 1993. Finalista del Santamaria el 1972 i del Ciutat de Sabadell el 1970 i 1972.

Ha pronunciat moltes conferències i xerrades sobre literatura, cinema i altres temàtiques; unes quantes al Racó, amb el seu gran amic Terri.

Ha fet recitals i glossa d'escriptors com Verdaguer, Martí Pol, Josep Pla, Punsola, García Lorca, amb el rapsoda Xavier Ubach.

Membre de la candidatura del PSC, encapçalada per Joan Majó a les Municipals de 1979. Secretari particular dels alcaldes Joan Majó (1980-1982) i Manuel Mas (1983-1985). Cap de la secretaria del ministre d'Indústria i Energia, Joan Majó (1985-1986).

Regidor de Cultura i president del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Mataró (1987-1991). En el seu mandat es va inaugurar el Teatre Monumental, es van fer els cicles Mataró homenatja ... i Mataró recorda ..., es va participar en la Xarxa de Teatres Municipals de Catalunya i es va produir l'estrena d'Estrips de Toni Cabré.

Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris i del Premi Iluro de Monografia Històrica.

Ha estat també membre de la Comissió de Control de la Caixa Laietana (1989-1993) i integrant del Consell Editorial d'El Punt del Maresme des de la seva aparició (1994), on ha escrit articles de crítica de teatre i altres.

Redacció // Mataró Notícies

02 de gener 2004

L'alcalde de Mataró aposta per tirar a terra el Teatre Monumental i fer-ne un de nou però els seus socis no ho volen

el punt
2 gener 2004
El govern tripartit manté la divisió sobre el futur de l'equipament cultural
FRANCESC SANTIAGO .
Mataró El futur del Teatre Monumental de Mataró és incert. L'alcalde, Manuel Mas (PSC), defensa obertament enderrocar-lo i construir un nou gran auditori en un espai central de la ciutat. Els seus socis de govern -ICV-EA i ERC- rebutgen la idea. El tinent d'alcalde de Cultura, l'ecosocialista Jaume Graupera, manté la idea de mantenir l'actual infraestructura del Monumental i arribar a acords amb la resta de sales del centre per poder-hi dur a terme activitats culturals.
+ Una imatge de la façana del Teatre Monumental de Mataró. Foto: QUIM PUIG «Treballar sobre andròmines és molt car.» Ho ha dit l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, que insisteix que la millor opció és tirar a terra el Teatre Monumental i projectar un auditori de gran format, amb capacitat per a un miler de persones, en un altre punt de la ciutat. Mas admet que el govern no té una visió unitària i defensa la necessitat d'arribar a un acord amb els socis d'ICV-EA i ERC. Durant el 2004 s'ha de redefinir el pla d'equipaments culturals i, per tant, tancar un pacte sobre el futur del Teatre Monumental. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va admetre durant la compareixença de premsa d'aquesta setmana per analitzar el funcionament del govern municipal que no comparteix la posició de Manuel Mas. Graupera segueix treballant amb la idea d'aprofitar els teatres mitjans i de titularitat privada que ja hi ha a la ciutat -Foment Mataroní, Sala Cabañes i Casal l'Aliança- a través de convenis o consorcis. El responsable de Cultura defensa que Mataró no necessita un gran auditori amb capacitat per a un miler de persones, sinó que cal prioritzar els equipaments de format mitjà -per a uns 500 espectadors- per poder afrontar les necessitats de la capital del Maresme. Mentre Graupera defensava aquesta tesi, el portaveu del PSC, Joan Antoni Baron, constatava la necessitat de mantenir un diàleg fluid entre els socis del govern municipal.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...