Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibert. Mostrar tots els missatges

19 de desembre 2014

Xoc de sentiments



publicat per
17 de desembre de 2014
Comas Soler

‘Llibert’, una obra que planteja cruament neguits i dilemes

Diumenge passat a Can Gassol va començar el nou cicle “De boca a orella’ que d’ara fins a març mostrarà quatre espectacles de petit format. El primer ha estat ‘Llibert’, un muntatge que des de la seva gestació ha passat per moltes vicissituds. Es tracta de la primera obra escrita per l’actriu Gemma Brió, que també hi interpreta el paper protagonista. Estrenada el novembre de 2013 a Barcelona gràcies a una campanya de micromecenatge, va suscitar un debat en el món de les arts escèniques quan, molt poc després, va deixar de representar-se per la seva suposada inviabilitat econòmica, malgrat la bona acollida de públic i de crítica que havia aconseguit. Posteriorment, a l’abril de 2014, va fer estada durant tres setmanes a la Biblioteca de Catalunya. També s’ha vist a Temporada Alta i actualment està fent gira pel país. Pels seus mèrits ha rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» de Teatre 2014 com a millor espectacle i dos premis Butaca, al millor espectacle de petit format i al millor text teatral.

Angúnia
‘Llibert’ exposa de forma molt directa les vivències d’una mare que per problemes en el moment del part té un fill amb paràlisi cerebral greu. En un espai plantejat com una sala d’espera, es van enfilant fets concrets, pensaments, fantasies, visions, pors i esperances que sac­segen a la dona i també a tothom del seu entorn. Al llarg d’un període que figura que és de quinze dies, la seva narració fa desfilar en escena familiars, amics i personal sanitari però sempre des d’una anguniada solitud, tant quan l’envolten els dubtes, com en el moment que conclou que el millor per al nen és que no continuï vivint. En el relat de la lenta agonia, un devessall de sentiments inicialment continguts acaba desbordant-se i arriba a l’espectador, que queda immers com un voyeur en una mena de catarsi plena de dilemes sense fàcil resposta. 

Èxit

Amb aquest material sensible i amb molts pocs recursos escènics, el director Norbert Martínez aconsegueix mantenir bé la tensió dramàtica fins al final, amb contrapunts que contribueixen a l’agilitat de l’obra. Gemma Brió, brillant, és una mare amb molts registres: rabiosa, tendra, forta, continguda, cansada o resolta. S’acompanya de l’actriu Tàtels Pérez que interpreta tots els altres personatges i li dóna les rèpliques de manera eficaç. També intervé la cantant Mürfila, que amb la seva veu, la seva guitarra i la seva presència aporta un subratllat musical gairebé continu a l’evolució de les diverses escenes. Al capdavall, ‘Llibert’ evidencia que és un producte de qualitat notòria, que tot i no haver tingut una promoció convencional s’ha fet un espai en el panorama teatral del moment. La bona entrada a Can Gassol i l’entusiasme dels espectadors ho corroboren.

14 de desembre 2014

Llibert de Gemma Brió



publicat per
www.mataro.cat
11 de desembre de 2014

Dins el cicle De Boca a Orella

El cicle De Boca a Orella proposa aquest espectacle teatral.

Llibert és una obra que relata, des del punt de vista d'una mare, els 15 dies de la vida del seu fill i com passen, ella i la seva parella, de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la qual ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot allò que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions a què s’enfronta.

Un còctel d’humor i tragèdia que t’atrapa fins al final.

Autora: Gemma Brió
Direcció: Norbert Martínez
Actrius: Gemma Brió i Tàtels Pérez
Cant ant i actriu: Mürfila
Escenografia: Lluc Castells
Disseny de llums: Jaume Ventura
Vestuari: Bàrbara Glaenzel
Espai sonor: Mar Orfila
So: Ramon Ciércoles
Audiovisual: Jordi Castells

Venda d'entrades
Preu: 11 €
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h; al web www.entradesculturamataro.cat i des d'una hora abans a la taquilla.

Diumenge 14 de gener
A les 19 h
Can Gassol

Pl. de la Pepa Maca, 15

26 d’abril 2014

Los gatos y el derecho a decidir



La Biblioteca de Catalunya acoge 'Llibert', un texto valiente que habla sobre la posibilidad de la eutanasia en recién nacidos

publicat per
17 abril de 2014
Albert Lladó

'Llibert'
En la Biblioteca de Catalunya
(c/ Hospital 56, Barcelona)
Hasta el 27 de abril
Autora: Gemma Brió
Dirección: Norbert Martínez
Actrices: Gemma Brió y Tàtels Pérez
Cantante y actriz: Mürfila
Escenografia: Lluc Castells

Se encienden las luces de la Biblioteca de Catalunya. El público suspira, con una lluvia de lágrimas enormes cayendo por el rostro, a lo Man Ray. También sonríen. Esa aparente contradicción es la que recorre todo Llibert, un texto valiente, sobrecogedor, que Gemma Brió (esplendida, consiguiendo contención cuando parece imposible) ya protagonizó, con éxito, en el Almeria Teatre.
A los gatos, de los que siempre nos cuentan que tienen siete vidas, podemos aplicarles la eutanasia si nacen con alguna malformación, o si la enfermedad les impide tener un mínimo de calidad de vida. Sin embargo, al derecho a decidir en los seres humanos, en España, se le llama delito. Así es la ley. Otra contradicción. Bochornosa.
Llibert, escrita por Brió y dirigida por Norbert Martínez, narra los primeros quince días de un bebé que, al nacer, ha sufrido una falta de oxígeno que le obligará a permanecer en estado vegetal el resto de su vida. El primer diagnóstico ofrece unas perspectivas que poco a poco se irán disolviendo… ¿Cómo encontrar una solución justa y racional en un momento de tal hecatombe sentimental?
- Has tenido la mala suerte de nacer niño y no gato. –le dice la madre a su hijo.
No es un melodrama. Se trata de un canto a la amistad, un homenaje a los profesionales de la sanidad pública (divertida la caricatura del médico cenizo), una reivindicación de un derecho social básico, y un combate al dolor más profundo. La dramaturga se hace acompañar por Mürfila, quien aporta el espíritu más rockero a la pieza, y por la actriz Tàtels Pérez, que va desdoblándose en infinitud de personajes para mostrarnos los inescrutables caminos del protocolo. Hasta la muerte va vestida de protocolo.
Un imaginario cinematográfico idealizado hace imposible pensar que la tragedia ajena, a veces, se convierte en la propia.
Una sala de espera es, como lo puede ser un aeropuerto o un tanatorio, un no-sitio en el que la mayor condena es la espera. Esperar. Esper(anza). En la extraescena, bien trabajada, encontramos enfermeras, doctores, familiares. Las canciones de juventud, y las nanas tarareadas en la UCI, son la banda sonora del proceso de duelo. Luego llegará el sentimiento de culpa, la crisis, la conciencia, y referencias incluso al caso de Ramón Sampedro. Y de nuevo la burocracia. Vuelva usted mañana.
La repetición impregnará de ritmo la obra, aunque ciertamente el final podría acortarse para no minimizar la gran contundencia con la que se ha llegado hasta allí.
Hay, pues, humor, ternura y poesía en este Llibert que, aunque pueda pronunciar cosas que parecen obvias, lo hace de frente, poniendo todo sobre el escenario, huyendo de panfletos y pancartas. Es la caricia, llena de humanidad, a una herida que lucha por cicatrizarse. En medio de los maullidos del día a día.