30 de juny 2008

75 anys aixecant el teló : “75 anys amb moltes històries...”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Joan Salicrú i Maltas

La meva àvia materna va viure bona part de la seva infantesa a les actuals instal•lacions del Centre Catòlic, a la Sala Cabañes. A la seva memòria perviuen referències als Pastorets de la Saleta, a la inauguració de la pròpia Sala Cabañes que bufa enguany 75 espelmes i al moment, just a l’inici de la Guerra Civil, en què va haver deixar el Centre amb la família. A casa –sobretot a casa l’àvia-, per tant, parlar de la Sala Cabañes, de Pastorets, d’en Malé, d’en Segura… era cosa ben natural. Un tema habitual de conversa.

A les sales on ella va aprendre a viure –en una època duríssima- jo estudiaria molts anys després –seixanta- piano, solfeig, harmonia i altres matèries musicals seguint els cursos de l’escola de música que el 1966 van fundar els mestres Josep Canals i Pere González. Va ser el meu primer contacte amb el Centre Catòlic. La Sala Cabañes en si, el principal col•lectiu que s’acull dins el Centre, la vaig conèixer uns quants anys abans, de molt petit, anant a veure-hi Els Pastorets en companyia de la família i de l’àvia, sobretot.

Ens hi portaven any rere any, a veure L’Estel de Natzaret: el llibre que s’obre, la veu de Josep Maria Malé, les nimfes, la lluna, el foc... Anar a aquella majestuosa Sala Cabañes, a aquella grandíssima Sala Cabañes... era tot un esdeveniment! Com a tots els nens, l’espectacle em fascinava alhora que se’m feia insuportablement llarg. Una contradicció interessant, vist amb ulls d’ara. Però tots ens fem grans i, malgrat sentir-lo com una cosa ben familiar (o precisament per això), hi va haver-hi un moment en què el meu cap va deixar-se de fixar en les paraules de Jonàs i Mataties, en els diàlegs entre l’Àngel i el Dimoni, en els cants dels pastors i en la llum que projectava l’estel...

Al cap d’uns quants anys, sortosament, tot va canviar. Veient Pastorets, curiosament. Els mateixos de sempre. Dalt l’escenari actuava Pep Plaza, fent de Jonàs o Mataties (no sóc capaç mai de recordar qui és qui). Ho feia tan bé, tenia tanta gràcia, que va aconseguir provocar-me un canvi en la percepció que jo tenia de l’espectacle. Els Pastorets de la Sala van ressuscitar en mi. Temps després, un escrit d’en Ramon Bassas em va ajudar a avançar en aquest procés de redescoberta de l’obra (i d’un mateix). Els Pastorets van passar de ser una obra “cutre” a una peça popular, amb el valor afegit de mantenir el caràcter artesanal. D’una història simplista de bons i dolents a una reflexió profunda sobre la psicologia humana, un magnífic punt de partida a partir del qual construir-se. I la Sala Cabañes, de ser aquell teatre vetust de tota la vida a un espai on la creació i la il•lusió s’erigien com a protagonistes. Els Pastorets i la Sala van esdevenir un baluard, un refugi, un lloc familiar, per a mi, sobretot en moments de tristesa o incertesa. Més encara a partir del moment en què vaig començar a participar-hi –al cor dirigit per Genís Mayola o a l’apartat de promoció comercial sota les ordres de Xevi Ribas-. La Sala Cabañes va ser durant un temps una segona casa, tal com ho és pels de “la sala”. Viure l’espectacle des de dins em va ensenyar a estimar-lo més encara.

Vuit o nou anys enrere, doncs, els Pastorets van deixar de ser un tediós record d’infantesa per esdevenir un clàssic de les trobades familiars del diumenge. Des de llavors, dinant a casa l’àvia, els hem cantat, recitat, escarnit i reversionat en centenars d’ocasions. I les converses sobre “la Sala” i els que la integren una manera de salvar la fractura entre joves i grans que sovint es posa de manifest a la taula. Fins ara que l’àvia ha caigut malalta, la salutació del seu germà quan arribava a casa seva els diumenges era de tots coneguda: “Salut i pau a tots!”, deia a la manera de Jonàs i Mataties en tornar a casa l’amo. I en marxar de casa l’àvia, el seu comiat era també esperat: “Pensa en ta mare, pensa en ta mare que prega des del cel...”, ironitzava recordant el reclam de l’Ángel a Naïm. Era la seva manera de demanar-me que pensés en ella durant els dies que no la veuria, durant la setmana.

Ara fa dies que no cantem, recitem ni conversem, sobre Pastorets. Però encara aquest dimarts, des del llit de l’hospital, l’àvia em deia que –si Déu vol- aquest any que ve tornarem a la nostra estimada Sala Cabañes a veure aquesta “bella litúrgia d’arqueologia teatral”* que ens té el cor robats a ella i a tots els de casa. La Sala és per ella, la seva primera casa. Ho serà sempre. I per extensió, també la meva.

* Expressió usada per Josep Maria Clariana en un especial de Mataróescrit amb motiu dels 75 anys de L’Estel de Natzaret (desembre 1991).

La Espert, por la puerta grande

www.abc.es
23 de juny de 2008

JULIO BRAVO.
MÉRIDA

Pisó La Espert (Nuria se queda, desde hace muchos años, en el camerino mientras ella actúa) la arena del escenario de Mérida vestida de rojo y oro, dispuesta a templar las palabras y a mandar al público. Sobre el escenario, el recuerdo de Margarita Xirgu, de La Xirgu, que también pisó, hace ahora setenta y cinco años, la arena de este teatro bimilenario, en su primera representación de la era moderna. La Xirgu encarnó, el 18 de junio de 1933, a «Medea», uno de los personajes más sinuosos y comprometidos de la historia de la literatura dramática. Y otra actriz catalana, La Espert, que vive un particular idilio con la hechicera griega desde que la interpretara por vez primera a los diecinueve años, en que tuvo que sustituir a la actriz principal, invocó ayer el espíritu de Medea convertida en La Xirgu, o quizás era el espíritu de La Xirgu convertida en Medea: desde el traje, cuyas telas y colores eran las mismas que el que vistió la legendaria actriz, hasta el peinado, también idéntico que el que La Xirgú llevó en 1933.
Fueron apenas veinte minutos, apenas unas pinceladas de una tragedia a través de los textos de Eurípides y Séneca (en una versión poderosa de Juan Germán Schroeder). Pero La Xirgu, La Espert y Medea se convirtieron en una sola y el teatro romano de Mérida vivió unos momentos emocionantes, con uno de los mitos que más noches ha visitado ese escenario mágico y con una actriz que lleva sangre de Medea por sus venas. La Espert una nueva lección de sabiduría, de belleza, de talento, de calor, de temperamento... En una intervención histórica, porque parece ser —así lo lamenta el nuevo director del festival, Francisco Suárez— que la del sábado fue la última «Medea» de Nuria Espert, y que el público premió con una ovación cargada de cariño y reconocimiento cuando salió por la puerta grande del teatro romano y al regresar al escenario para saludar.
El recuerdo a Margarita Xirgu fue el leit motiv de la gala inaugural del festival emeritense, que había arrancado con un tibio concierto de la Orquesta y Coro de RTVE, bajo la dirección de su titular, Adrian Leaper, en el que interpretaron fragmentos del «Orfeo y Eurídice» de Gluck y piezas de Mozart, que sonaron como banda sonora de la «Medea» de 1933. Y hubo tiempo también para un breve documental, «Xirgu, la desterrada», que recuerda el forzado exilio que tuvo que vivir en Iberoamérica la actriz a causa de la guerra civil y el asentamiento del régimen franquista.
Pero no sólo de la Xirgu vivió la inauguración. Francisco Suárez quiso aprovechar la entrada del verano (que llegó a Mérida con todos sus calurosos honores) y convertir la gala en la fiesta del Solsticio del teatro. Y para darle un toque diferente a la fiesta, convocó a un personaje esencialmente televisivo, Andréu Buenafuente, para que, junto a dos de sus colaboradores habituales —el Follonero y Berto—, dieran un toque «popular» a la velada con la excusa de presentar la programación del festival. El ingenio de los tres entretenedores —que resultó muy desigual, con momentos afortunados y otros bastante menos— no pudo ocultar su falta de tablas y en todo momento se movieron como peces fuera del agua.
En cualquier caso, Mérida vivió una fiesta teatral, que vivieron en las gradas, junto al presidente de la Junta de Extremadura, Guillermo Fernández Vara y el alcalde de Mérida, José Ángel Calle (ambos objeto de chanza del Follonero), muchos nombres de nuestra escena, como Blanca Portillo (la Medea de 2009), Asunción Balaguer, Ernesto Alterio, Merche Esmeralda (otra Medea inolvidable), Jorge Lavelli, Juan Margallo, Petra Martínez, José Pedro Carrión, María Fernanda d'Ocón, Esperanza Roy, Antonio Canales, Juanjo Artero, Ángeles Martín, Sergio Peris Mencheta o Esperanza Roy.

El programa del Noches de Fonseca se une al I Festival Flamenco Calé 2008



www.abc.es
18 de juny de 2008

ROCÍO BLÁZQUEZ
SALAMANCA.

El teatro clásico de autores nacionales y extranjeros centra la programación de la vigésimo cuarta edición de Las Noches del Fonseca de la Universidad de Salamanca, que este año se verán complementadas con las actuaciones del I Festival de Flamenco Calé 2008, programado por la Junta de Castilla y León. Una fusión de espectáculos que darán mayor variedad a la programación cultural del verano salmantino con la posibilidad de disfrutar de seis actuaciones de flamenco y cinco propuestas teatrales.
Un programa teatral de cinco pases para las noches de los meses de julio y agosto, y en las que se vuelve a apostar por autores clásicos como Shakespeare o Lope de Vega como autores fetiches de esta iniciativa cultural de la institución académica salmantina.
Centro de Nuevos Creadores
Así, el Centro de Nuevos Creadores, que dirige Juan Diego Botto, presentará en el escenario de la Hospedería de Fonseca, «Hamlet» el viernes 11 de julio abriendo la programación teatral, para continuar el jueves 17 con «Don Juan, el Burlador de Sevilla», dirigido por Emilio Hernández. El clásico de Lope de Vega «Fuenteovejuna» a cargo de Teatro Samarkanda es la propuesta programada para el martes 22 de julio, dando paso a la actuación de Rafael Álvarez «El Brujo», que el próximo 25 de julio pondrá sobre el escenario la obra «De místicos y pícaros».
Cierra el programa teatral el sábado dos de agosto la obra de danza «Mujeres & Shakespeare», dirigida por María Rovira.
Junto a estas propuestas, destacan además las del Festival de Flamenco promovido por la Junta y que se celebra entre Salamanca, Ávila y Segovia. Por la capital salmantina, y en el mismo escenario del Fonseca, pasarán Esperanza Fernández, Jerónimo Maya, Israel Galván, Ramón Jiménez y Martirio junto a Son de la Frontera, durante el mes de junio y en julio El Cigala presentará su último disco, «Dos lágrimas».
El vicerrector de Alumnos, José Manuel Bustos, reflejó ayer durante la presentación del programa cultural su satisfacción ante el hecho de que Las Noches de Fonseca han vuelto a contar con la participación interinstitucional, en este caso de la Junta, recuperando así el espíritu de colaboración con el que nacieron hace ahora 24 años, después de varias ediciones que han sido financiadas de forma exclusiva por la propia Universidad de Salamanca.

Broggi danvant el rei Lear

www.elperiodico.cat
20 de juny de 2008

Oriol Broggi està fent els últims retocs a El rei Lear, la seva primera adaptació de Shakespeare, que presentarà a a la Biblioteca de Catalunya a partir de 27 de juny. Joan Sallet ha traduït el text al català. L'interpreten 14 actors i un músic.

El director ha optat per una versió en clau minimalista on, sobre un terra espaiós i cobert de sorra, espera conduir el públic al cor de la tragèdia que fa poc es va veure al Teatre Nacional de Catalunya en una aclamada versió de Juan Mayorga, interpretada pel Centro Dramático Nacional.

La seva proposta fuig de girs radicals i les sorpreses. "Shakespeare et dóna molta llibertat. Entenc que altres hagin estat transgressors amb els seus textos perquè ho permeten. Jo, en canvi, opto per no donar-hi gaires voltes. Ho he fet comptant amb els actors, l'escena i sense res especial a part de la proximitat del públic que permet la sala".

Amor, traïció i poder són els ingredients de l'obra en la qual un actor madur, Joan Anguera, encarna el rei del títol. Mercè Pons, Paula Blanco i Màrcia Cisteró interpreten les seves filles.

El Festival de Mérida rinde tributo a Margarita Xirgu con una exposición que resume la vida de la primera actriz

www.lukor.com
19 de juny de 2008

Entre las "joyas" de la muestra se encuentra la transcripción original que Unamuno hizo de la 'Medea' de Séneca

MÉRIDA, 19 (EUROPA PRESS)

El Festival de Mérida, tras ocho meses de investigación y preparación, inaugura hoy en la Asamblea de Extremadura la exposición antológica 'Margarita Xirgu, la primera actriz', un tributo a la figura que marcó el inicio de una cita cultural que ahora es "mundialmente" conocida y una reconstrucción de la historia gráfica de la primera representación profesional en el Teatro Romano.

Esta muestra llega ahora a la capital extremeña, donde permanecerá abierta al público hasta el próximo día 27 de julio, después de haber estado expuesta durante más de un mes en el Teatro Español de Madrid, lugar donde fue visitada por unas 900 personas.

El comisario de la exposición, Gregorio González Perlado, en una visita guiada para los periodistas celebrada hoy, desveló los principales detalles contenidos en los tres apartados en los que se orquesta la muestra, repartida en tres salones distintos del edificio parlamentario.

Mientras el Patio Noble de la Asamblea acoge 'Xirgu 33', un análisis "exhaustivo" de la representación de 'Medea' el 18 de junio de 1933, el Salón Acristalado está ocupado por 'Un teatro posible', que condensa la andadura teatral de la actriz catalana, y el Salón de los Pasos Perdidos, que aborda la especial relación entre Xirgu y algunos dramaturgos de la talla de Benito Pérez Galdós, Valle-Inclán, Miguel de Unamuno y, sobre todo, Federico García Lorca.

'XIRGU 33'.

El recorrido por la exposición arranca con varias fotografías ampliadas a partir de las originales que rememoran los momentos en los que empezó a gestarse el festival de Mérida.

Entre las imágenes de lo que fue la "génesis" del evento actual está, por ejemplo, una que inmortalizó la entrevista entre el entonces ministro Fernando de los Ríos y el que fuera alcalde de Mérida durante gran parte de la II República, Andrés Nieto Carmona, para discutir sobre la "idoneidad" de utilizar el Teatro Romano, recientemente restaurado en aquella época, para representaciones escénicas.

A estas imágenes se suman otras en las que se muestran los ensayos de los actores de la compañía de Teatro Español y tomas de la propia representación de la primera 'Medea', así como documentos originales de la época, programas de mano, caricaturas o carteles, entre otros.

No obstante, las "joyas" de este apartado son el manuscrito original de la transcripción que el dramaturgo Miguel de Unamuno hizo de la 'Medea' de Séneca, cedido por la Casa Museo de la Universidad de Salamanca, y una maqueta que el arqueólogo José Ramón Mélida encargó a un autor desconocido en 1926, para plasmar cómo concebía la reconstrucción ideal del Teatro Romano.

'UN TEATRO POSIBLE'.

En el Salón Acristalado de la Asamblea, donde se instala la segunda parte de la exposición, empieza el análisis de los pasos teatrales de Xirgu, quien no solo fue la primera actriz del Festival de Mérida, sino también, "la primera actriz del país", explicó González.

En este segundo apartado, compuesto fundamentalmente por imágenes, se muestra la faceta de la actriz al margen de 'Medea' y de su relación con el festival emeritense. Carteles de representaciones que protagonizó o recortes en prensa de los espectáculos, son algunos de los objetos que componen este segmento.

Esta sección da paso a la tercera, el "corpus de la exposición", situada en el Salón de los Pasos Perdidos, y en la que se intenta aproximar al espectador hacia la especial relación que la actriz catalana mantuvo varios grandes de las letras y hacia su "hermosa labor docente" como educadora de actores en Argentina y Uruguay.

'AUTORA DE AUTORES'.

Según González Perlado, "Margarita Xirgu fue una gran alentadora de autores que tenían dificultades para estrenar en su época", entre los que están, por ejemplo, el propio Miguel de Unamuno o Federico García Lorca.

Programas de mano de obras de los años 30, como 'Divinas Palabras' y 'Yerma', el poema que García Lorca le dedicó a la actriz en 1935, meses antes de que ella partiera rumbo a latinoamérica, o el vestuario que lució la actriz en dos de las obras del poeta granadino, 'Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores' y 'La casa de Bernarda Alba', forma parte del material que se expone en esta sección.

Además, es posible ver también una máscara mortuoria de la actriz, que se realizó "muy pocas horas después de su muerte" en Montevideo, y que se conserva en el Teatro Solís en Uruguay; así como una serie de fotografías de la actriz con sus alumnos, retratos, caricaturas, entre otros.

IMPLICACIÓN NACIONAL.

Esta exposición, destacó González, es fruto de la "implicación" de un equipo de seis personas y la colaboración de numerosas instituciones, como la Casa-Museo Unamuno, el Institut de Teatre de Barcelona, el Teatro Solís de Uruguay, el Museo Nacional del Teatro de Almagro, el Museu de Badalona, la Fundación March, el Consorcio de la Ciudad Monumental y el Museo Nacional de Arte Romano de Mérida.

Como apoyo a la documentación expuesta, la muestra presenta una serie de recursos audiovisuales, como la recreación virtual de la primera representación de 'Medea' y una serie de documentales cedidos por el archivo de TVE y Televisió de Catalunya, que repasan los hitos de la carrera de la actriz catalana.

Además, y como complemento, esta exposición cuenta con un catálogo de más de 300 páginas, que incluye artículos de especialistas y un CD coproducido con Radio Nacional de España, que narra la trayectoria artística y vital de Xirgu, a través de su propia voz y la de las personas que la conocieron.

Pou se mete en la piel de Orson Welles en una comedia biográfica en el Romea

www.lavanguardia.es
19 de juny de 2008

El actor catalán interpretará en "Su seguro servidor", a "un gran perdedor" que no se resiste a ser "un glorioso fracasado"

Barcelona.(EFE).-

Josep Maria Pou se mete en la piel de Orson Welles en "Su seguro servidor", una comedia biográfica y cómplice escrita por Richard France que se representará entre el 30 de junio y el 27 de julio en el Teatro Romea y en la que recrea a "un gran perdedor" que no se resiste a ser "un glorioso fracasado".

Seguir leyendo noticia
El actor catalán ha dicho hoy en rueda de prensa que el autor de "Ciudadano Kane", obra por la que Welles recibió el Óscar al mejor guión original, es un personaje que entra en su "colección de grandes perdedores", "personajes fuera de lo corriente, fuera de la ley, que -ha añadido- he interpretado hasta ahora"•

En este sentido, Pou ha representado recientemente los papeles protagonistas de obras como "La cabra" o ¿Quién es Sylvia?", de Edward Albee; "El rey Lear", de Shakespeare, y "Celobert", de David Hare. "Su seguro servidor", incluida en la programación del Festival de Verano de Barcelona, Grec, transcurre un día después del 70 aniversario del actor, director, guionista y productor cinematográfico estadounidense nacido en 1915 y fallecido en Los Ángeles en 1985, seis meses antes de su muerte.

Sitúa a Welles grabando en un estudio de Los Ángeles anuncios de comida de perros y laxantes para poder financiar su próxima película y esperando una llamada a tal fin de Steven Spielberg.

A modo de ficción, la película que quiere rodar Welles es su adaptación cinematográfica de "Don Quijote", un proyecto que llevaba acariciando desde treinta años atrás un cineasta que amaba España y cuyos restos fueron enterrados por su expreso deseo un año después de su muerte en la finca de Antonio Ordóñez en Ronda (Málaga).

En el escenario, Pou (Welles) y Jaume Ulled (Mel), este último encarnando a un técnico de sonido; un joven que no ve en el personaje más que a un actor mayor que se equivoca mucho en la grabación.

Pou ha resaltado la faceta teatral importante e innovadora de Welles y algunas anécdotas que ha aprendido con el texto, que como ingredientes iniciales tuvo el rescate por parte de France de falsas tomas de los anuncios y vídeos corporativos grabados por Welles en un estudio de sonido de Los Ángeles.

La obra toma el nombre del programa de radio que Welles terminaba con un "Obediently Yours" (su seguro servidor) y su adaptación del original es obra del cineasta Esteve Riambau, que es la primera vez que dirige teatro.

Riambau y Pou asistieron a su estreno parisino y allí decidieron llevar al teatro una obra que para el cineasta es una primera experiencia de dirigir teatro y "una especie de secuencia cinematográfica de una hora y media, es como dirigir una película en la que no hay montaje".

El espectáculo teatral repasa los puntos más importantes de la vida de Orson Welles y tiene una sola voz femenina que no es la de la actriz Rita Hayworth, con la que estuvo casado. Los momentos de angustia que recrea confieren carácter dramático a un texto cuyo autor, el dramaturgo francés y profesor de las universidades de Yale y Nueva York Richard France, estará presente en su estreno español.

Tras esta obra, Pou se dedicará a preparar su adaptación de "History Boys", una obra que dirige y representa con la que se inaugurará, bajo su dirección artística, el Teatro Goya de Barcelona.

Además, mientras se representa esta obra se acabará de montar el largometraje "Máscaras", dirigido por Elisabet Cabeza y Esteve Riambau, sobre la vida de un actor (Pou) y de cómo deja de representar un personaje para meterse en la piel de otro.

29 de juny 2008

75 anys aixecant el teló : “2002 : El president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Sr. Vidal i Gayolà


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Sr. Vidal i Gayolà

www.totmataro.cat
31 de gener de 2002

Redacció Cultura

El passat diumenge dia 27 de gener del 2002, l’Honorable Sr. Joan Vidal i Gayolà, President del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va assistir a la representació d'Els Pastorets de Mataró. Aquesta tradicional obra, que enguany arriba a la seva 85èna edició, és una de les cites obligades any rere any a la nostra ciutat.

L'organisme que el senyor Vidal i Gayolà presideix està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i té dins el seu àmbit d’actuació els teatres i agrupacions escèniques de caràcter no professional. La seva principal finalitat és promoure la recerca i l’estudi sobre la cultura popular i tradicional, fomentar-ne el manteniment i la difusió i donar suport a la vida associativa i a les activitats de dinamització cultural.

Primera i satisfactòria visita
Segons ens informen fonts dels Pastorets de Mataró, el Sr. Vidal i Gayolà, ja havia manifestat en diverses ocasions que aquesta visita era per a ell una assignatura pendent, ja que li constava el seu nivell i sobretot el fet que són un punt de referència en el panorama teatral amateur del nostre país. Durant els entreactes l’Honorable Sr. Vidal i Gayolà (acompanyat com podem veure a la fotografia, de la seva esposa) va aprofitar per visitar l’escenari i les dependències del teatre per tal de poder veure des de dins l’activitat que genera el fet de portar a terme aquest espectacle. També va estampar la seva signatura en el Llibre d’Honor de Sala Cabañes, on hi va fer constar que havia quedat gratament sorprès tant pel remarcable nivell tècnic i artístic de l’espectacle, com per la quantitat i diversitat de gent que els hi dóna vida.

Redacció// Freqüència Iluro

Castellserà celebra su primera fiesta cultural

www.lamanyana.es
29 de juny de 2008

Lleida - Josep Bertrán

La localidad de Castellserà celebró ayer sábado la primera edición de Culturserà, el Mercat Cultural de Cultura en General. Se trata de un certamen que tiene como objetivo en de ofrecer una plataforma de encuentro entre grupos y programadores a la vez que ser una jornada de espectáculos gratuitos para público de todas las edades.

Según la directora del certamen que ayer inició su andadura, Motse Ferrer, “se trata de ofrecer un muestra variada de cultura y espectáculo, de técnicas y ubicaciones diversas para que pueda venir todo tipo de público, infantil y familiar: adolescente y adulto; música y danza contemporánea y que los programadores puedan conocerlo en su salsa actuando en directo” .
Se trata de un verdadero mercado o feria, al estilo de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, “salvando todas las distancias” pensado para unos programadores de municipios pequeños y medianos a los que se invitó para que pudieran conocer los 14 espectáculos, pasacalles incluidos, que se programaron en sesiones de mañana, tarde y noche.
El certamen contó con un presupuesto de unos 14.000 euros aportado por las instituciones, Ayuntamiento de Castellserà y Diputación de Lleida, además de los ingresos de los bares y comidas. “Las compañías que actuaron cobraron un cache mínimo y su presencia obedeció al interés para ofrecerse a los programadores y al público”, según la directora del certamen. A lo largo de la jornada se presentaron un total de 14 espectáculos de pascalle, circo, danza, teatro, circo con malabares y pirotecnia, payasos, guiñoles, entre otros.
La iniciativa de realizar un feria o mercado cultural no es nueva en Castellserà donde hace unos años ya se llevó a cabo un certamen parecido organizado desde la propia localidad. La organización y dirección del actual corresponde a una empresa profesional, Montse Ferrer Manegement Cultural, aunque cuenta con el apoyo económico y logístico del Ayuntamiento y la Diputación de Lleida. “El certamen nace con espíritu de continuidad y consolidación”, según afirmó Montse Ferrer.

Josep Maria Pou encarna a Orson Welles, «un glorioso fracasado»



www.abc.es
22 de juny de 2008


DAVID RUANO


Josep Maria Pou será Orson Welles en el Grec

MARTÍN ZARAGÜETA
BARCELONA.

Captar la esencia de un personaje que dedicó su vida a crear los suyos propios parece relativamente asequible. Si a ese personaje lo pasas por el filtro que él mismo usaba para definirlos, la cosa se complica, pero el resultado deviene un perfil todavía más interesante. Esa es la premisa de la que partía el autor de «Su seguro servidor, Orson Welles», Richard France, al dibujar a este personaje que, sin dejar de meterse en la piel del propio Welles, se transforma en uno de sus característicos protagonistas.
La escena se sitúa en los últimos momentos de Welles, tras la fiesta de su setenta cumpleaños y en un momento de angustia en el que el director, mientras graba spots radiofónicos para salvar su economía, sueña con poder realizar la película de «El Quijote». Precisamente de la radio y las intervenciones que Welles hacía en ella, surge el título de este montaje, pues cada noche se despedía con su memorable «Obediently Yours», traducido aquí como «su seguro servidor».
Ni medio segundo tardó Esteve Riambau, que se estrena como director teatral, en pensar en Josep Maria Pou para encarnar a uno de los más grandes cineastas de la historia y a la vez «un perdedor, un glorioso fracasado». A modo de «conversación privada con Orson Welles», Pou refleja en escena las mil caras desde donde se puede mirar a este personaje, y desvela aspectos de su biografía que le dejaron «absolutamente pasmado». Este montaje, que recalará en el Teatre Romea del 30 de junio al 27 de julio, se incluye dentro de la programación del Festival Grec pero no continuará su gira hasta 2009.
Acompañado en la escena por el joven Jaume Ulled, Josep Maria Pou emprende este proyecto con la agenda más apretada que nunca, pues prepara para septiembre la reapertura del Teatro Goya con su primer montaje, «History Boys».

Pou s'apodera de l'ànima més angoixada d'Orson Welles



www.elperiodico.cat
20 de juny de 2008

• L'actor encarna el realitzador de 'Ciutadà Kane' al final dels seus dies

• Esteve Riambau debuta com a director teatral amb aquesta obra de Richard France

José María Pou, ahir, en la presentació del muntatge al Palau de la Virreina.

Foto: GUILLERMO MOLINER

MARTA CERVERA
BARCELONA


José María Pou s'apropia de l'ànima d'un dels actors i directors més famosos del segle XX, autor entre altres de films com Ciutadà Kane i Sed de mal. L'actor català, que va triomfar amb La cabra o Qui és Sylvia?, torna a partir del 30 de juny al Romea amb Su seguro servidor, Orson Welles, transformat en el mític creador nord-americà sense necessitat d'excessiu maquillatge ni atrezzo, usant únicament una barba que ha deixat créixer els últims mesos, el poder de la paraula i la màgia del teatre.
El muntatge, una de les apostes del Grec, es basa en Obediently Yours, text escrit pel nord-americà Richard France, especialista en Orson Welles. El mostra al final dels seus dies, quan, després de celebrar els seus 70 anys amb una gran festa, assisteix l'endemà a un estudi per gravar falques publicitàries mentre somia poder acabar algun dia el film Don Quixot. "És una obra molt intimista", assenyala Pou. Welles hi apareix com un ésser angoixat que espera una trucada. Per evitar la desesperació, l'home que un dia va terroritzar els EUA amb el programa radiofònic La guerra dels mons, repassa la seva vida, i recorda anècdotes i aventures diverses.
El muntatge permetrà al públic descobrir facetes menys conegudes del cineasta nord-americà, un "visionari" i "un home de teatre avançat al seu temps", diu Pou.
L'acció transcorre a mitjans dels 80. Pou no està sol en escena. Completa el repartiment Jaume Ulled, que interpreta el jove tècnic de l'estudi. El conflicte generacional entre ell i el vell creador també s'explota a fons en l'obra.

BONA QUÍMICA.
Pou va acudir fa dos anys a París a veure l'estrena de l'obra, traduïda a diversos idiomes. "Hi ha moltes coses de Welles que em toquen la fibra personal. Sempre m'han agradat els perdedors que, com Maverick, escapen a les regles i estan fora de la llei", diu el veterà actor entusiasmat davant el seu nou repte. "Aquest Orson Welles entra en la meva col.lecció de perdedors juntament amb el protagonista de La cabra, el Rey Lear, i el de Cel obert. És un gloriós fracassat".
La traducció i adaptació de l'obra, a càrrec d'Esteve Riambau, ressalta "les connotacions hispàniques", comenta Riambau, crític i historiador de cine i autor de diversos llibres sobre Orson Welles, que debuta com a director teatral. "En el teatre, a diferència del cine, cada representació és diferent i vas trobant matisos, suggeriments", indica.

VERÍDIC.
Welles, les cendres del qual estan enterrades en una finca del matador Antonio Ordóñez a Ronda, era un enamorat d'Espanya, que va descobrir als 18 anys quan va venir a Sevilla per aprendre a torejar. "Tot el que es diu a l'obra és cert, es basa en coses que Welles va explicar alguna vegada o que estan documentades", destaca Riambau. El director ha aprofitat la seva primera experiència amb Pou per filmar un documental sobre la seva transformació en Welles. Máscaras, nom del film que realitza al costat d'Elisabet Cabeza, arrenca en l'última representació que Pou va fer de La Cabra i finalitzarà amb una imatge de l'estrena de Su seguro servidor, Orson Welles.
Quan acabin les funcions, el 27 de juliol, José María Pou començarà a assajar la versió catalana de The History Boys, d'Alan Bennett, que obrirà el renovat Teatre Goya a la tardor.

'Estriptis' despulla sis creadors al Teatre Borràs



www.lamalla.net
23 de juny de 2008

JOSE SOLER

Sis propostes diferents, sis idees del nu com a expressió artística amb perspectives i estètiques molt variades. Aquest és el joc que proposa l'obra Estriptis, que es podrà veure a partir d'aquest dimarts al Teatre Borràs de Barcelona durant quatre setmanes. Estrenat al passat festival Temporada Alta de Girona, el muntatge aborda des de distintes disciplines les obsessions amb el nu de creadors com Mario Gas, Carlus Padrissa, Andrés Lima, Jaime Chávarri, Rafael Amargo o Sol Picó. L'òpera, el circ, la dansa i el teatre es donen cita en aquest muntatge que en tan sols 80 minuts reflexiona sobre el nu sense que hagi de tenir per força un caràcter eròtic.

Uns ballarins flamencs amb els peus despullats en una coreografia que barreja el flamenc amb l'òpera de Mozart és l'espectacle que obre la proposta Estriptis. Dirigits per Rafael Amargo, aquests ballarins donen pas al segon espectacle, que signa Jaime Chávarri. El director de cinema proposa un muntatge que té com a eix “l'amor impossible entre una domadora de circ i un cavall”, segons ha explicat en la roda de premsa de presentació d'Estriptis.

El tercer muntatge en sortir a escena és la proposta de Carlus Padrissa (de La Fura dels Baus), que al ritme d'una cantata simbolitza la consumació de la unió entre dos amants. La dansa de la valenciana Sol Picó precedirà aquest muntatge amb una coreografia en què una ballarina es va desprenent de les seves pròtesis del cos mentre es puja per les partes.

Serà Mario Gas el responsable de la cinquena peça, una reflexió sobre l'estriptis que fan totes les dones quan arriben a casa, donant pas a la darrera i sorprenent proposta d'Andrés Lima (Animalario), centrada en una nit de noces antropòfaga en la que un matrimoni comença menjant-se a petons i acabarà a queixalades.

Aquestes sis propostes formen part de l'espectacle Estriptis, una reflexió al voltant del concepte de nuesa com a vehicle d'expressió i que es pot veure a partir del demà al Teatre Borràs de Barcelona. L'obra estarà en cartell només quatre setmanes en horari de dimarts a divendres a les 21h, dissabtes a les 19.30h i 22h; i els diumenges a les 19.30h. Els preus de les entrades van dels 24 als 29 euros.

Descubren un texto desconocido de Bertolt Brecht

www.lavanguardia.es
22 de juny de 2008

Berlín. (EFE).-

Un texto desconocido del dramaturgo alemán Bertolt Brecht (1898-1956) ha sido redescubierto 90 años después de su publicación por un investigador de la localidad germana de Augsburgo, al sur del país.

Seguir leyendo noticia
El texto, un informe sobre una fiesta de fin de curso en la escuela femenina municipal, fue publicado en 1918 en el rotativo local 'Augsburger Neuesten Nachrichten' al parecer por el joven Brecht, que no estampó su firma bajo el mismo.

Aunque el reportaje fue publicado de manera anónima, el director del Centro de Investigaciones sobre Brecht de Augsburgo, Jürgen Hillesheim, ha atribuido inequívocamente al conocido dramaturgo su autoría, informa hoy el dominical 'Welt am Sonntag'.

Hillesheim explica que el artículo periodístico fue redactado en verano de 1918 en el momento en el que Bertolt Brecht daba el salto para convertirse en un gran literato y cuando acababa de escribir su primera gran obra, el poema 'La leyenda del soldado muerto'.

En el artículo sobre la fiesta de fin de curso en un colegio de niñas, Brecht critica a la sociedad guillermina tardía, cuando Alemania acababa de convertirse en República tras la abdicación de su emperador, y con el mismo trató de impresionar a su amiga Paula Banholzer.

La joven Paula de 16 años e hija de un médico, era una de las jóvenes que celebraba el fin de sus estudios medios y llevaba dos años siendo cortejada por Brecht, señala Hillesheim en el dominical germano.

28 de juny 2008

75 anys aixecant el teló : “ 2004: La Sala Cabañes recrea la faula del Mag d’OZ”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

S’estrena diumenge i es representa fins el proper 17 d’octubre

Redacció Cultura
dimecres, 22 setembre 2004
La Sala Cabañes estrena diumenge una adaptació lliure del Mag d’Oz. Aquesta obra de L. Frank Baum està recreada com a musical, com la mateixa pel·lícula protagonitzada per Judy Garlan, que va donar a conèixer i va fer popular la obra de Baum.

Viatge per la Terra d’Oz
Una noia, acompanyada pel seu gosset, travessarà la Terra d’Oz, i superarà totes les aventures que li sorgiran pel camí, per tal de trobar la manera de retorna a casa. L´únic capaç de fer tornar a la Teia, com es diu la noia, a casa és el Gran Mag d’Oz.

La jove protagonista es trobarà amb diferents personatges, que s’afegiran als seu camí cap a la ciutat d’Oz. L’espantaocells, el llenyataire i el lleó també aniran a buscar el Gran Mag d’Oz perquè els concedeixi els seus desitjos, superar les seves mancances.

Com passa en les produccions de la Sala Cabanyes, en escena hi ha un gran nombre de personatges, fins a uns seixantena d’actors, i encara més persones darrera de les cortenes, en l’apartat tècnic.

Dies de les representacions
El musical es representarà a la Sala Cabañés els següents dies, sempre a les sis de la tarda:
-Diumenge 26 de setembre a les 18h
-Diumenge 3 d’octubre a les 18h
-Diumenge 10 d’octubre a les 18h
-Dimarts 12 d’octubre a les 18h
-Diumenge 17 d’octubre a les 18h.

La Sala Cabañes tanca temporada amb el musical ‘Jo en vull 18’


www.totmataro.cat
27 de juny de 2008

Dirigida per Xevi Ribas a càrrec dels més grans de La Saca

Cugat Comas Cultura

Aquest dissabte, 28 de juny, hi ha cita teatral a la Sala Cabañes, la darrera de la temporada i potser la més especial. S’hi representa l’obra ‘Jo en vull 18’ a càrrec dels alumnes de l’escola de teatre de la casa, La Saca, que enguany acaben el primer cicle de formació i que han estat dirigits en tot el procés i en aquesta obra final per un predecessor seu, Xevi Ribas. “Jo en vull 18” és un espectacle musical sobre l’adolescència vista a través dels ulls dels propis adolescents. “Sota la premissa que, amb 15 anys, qualsevol petit detall es pot convertir en un problema mundial, l’obra aborda en clau d’humor el dia a dia dels adolescents: la necessitat d’un espai propi, els conflictes amb els pares, l’escola, els amics, les activitats extraescolars, etc”, s’explica en el programa.

Un projecte nascut des de dins
L’obra l’han “parit” els mateixos actors i els seus companys de generació. Qui no n’ha fet el text n’ha dissenyat el vestuari, en un exercici conjunt dels qui duen anys compartint a La Saca un espai d’aprenentatge teatral i vivències comunes. És a partir d’aquestes que neix i d’on beu l’essència d’aquest ‘Jo en vull 18’ que faran possible dalt l’escenari Anna Carbonell (Raky), Clara de Ramon (Beth), Martí Grané (Ivan), Helena Martínez (Maria Montserrat), Pol Martínez (Andreu) i Estel Sala (Àgata).

Sala Cabañes representa un musical sobre l’adolescència

www.capgros.cat
27 de juny de 2008

'Jo en vull 18' està dirigida per Xevi Ribas i escrita i protagonitzada pels alumnes de teatre de la Sala.

per capgros.com

Un musical sobre l’adolescència vista a través dels propis adolescents. Aquesta és la sinòpsis de Jo en vull 18, dirigida per Xevi Ribas i escrita i protagonitzada per una part de l’última fornada de joves actors de la Sala Cabañes. L’obra, que inclou música en directe, coreografies, titelels i sistemes multimèdia, aborda amb humor el dia a dia dels adolescents, abarcant aspectes com la necessitat d’un espai propi, els conflictes amb els pares, l’escola i els amics. El muntatge utilitza cada dia per centrar-se en un personatge i un aspecte diferent de l’adolescència.

Dissabte, dia 28. A les 9 del vespre a la Sala Cabañes.

Mestres teatraliza la visión mezquina de la inmigración de un matrimonio catalán




www.terra.es
20 de juny de 2008

Albert Mestres estrenará el 26 de junio en el Espai Joan Brossa 'Dos de Dos', un texto teatral de su autoría en el que se presenta, en clave de farsa, una visión mezquina de la inmigración desde el punto de vista de un matrimonio catalán, una radiografía extrema de la intolerancia.


Mestres teatraliza la visión mezquina de la
Así ha presentado hoy a Efe el director del espectáculo, Joan Castells, el montaje que estará en la cartelera del Brossa Espai Escènic entre el 26 de junio y el 27 de julio, realizado en el seno del Projecte T6 del Teatro Nacional de Cataluña, las salas alternativas y la SGAE.

Jaume Bernet, Teresa Urroz e Irfan Cheema Chudhary son los intérpretes de un espectáculo teatral que gira en torno a un matrimonio de unos 50 años, catalanes de pura cepa, que ven entrar en una especie de caos su mundo y el de su barrio supuestamente por culpa de la inmigración.

Irfan Cheema Chudhary recrea a Rajid, un inmigrante paquistaní mencionado durante toda la obra pero que no aparece hasta el final.

Rajid se introduce en la vida de una pareja de edad avanzada que pasa los días recordando cuando ella era habitual de la sala de baile barcelonesa La Paloma y él, 'cap de colla' de los Xiquets de la Concordia, y convierte una vida rutinaria en un cabaré multicultural y una farsa esperpéntica.

La obra es también una especie de 'collage' de momentos de los personajes, que interpretan en directo canciones con arreglos musicales de Joan Alavedra y ritmos de cancán, bolero, ranchera o flamenco y letras de seis canciones populares catalanas emblemáticas, entre ellas 'El rossinyol'.

Es una obra 'satírica, con mucho sentido del humor y un punto amargo, con bastantes guiños al mundo del teatro ya que Mestres la escribió pensando que se estrenaría en el Brossa', espacio ubicado en un barrio que bien podría ser el de los protagonistas, ha añadido Castells.

Los actores dicen frases hechas que aparecen en textos de Joan Brossa o Salvador Espriu del estilo de 'On compres les patates? Ca l'Esperanceta Trinquis?' de este último.

Las referencias al matrimonio catalán maduro que ha vivido toda la vida en un mismo barrio y ve que con la inmigración cambia esa cotidianeidad se realzan con el título de la obra, que hace referencia a una construcción castellera básica y al hecho de que el hombre es gran aficionado a esa práctica.

Los dos 'catalanes de toda la vida' son viajante de ropa interior de señora el marido y ama de casa que comparte con el público la receta del 'estofat de vedella' (estofado de ternera) la esposa.

Los dos son personajes con referentes del Manelic de Àngel Guimerà (Terra baixa) o de la Helena de Homero (La Ilíada).

El Manelic de 'Dos de dos' es la quintaesencia del hombre catalán, un viajante de comercio comprensivo, buen hombre y bebedor, mientras que la Helena homérica se metamorfosea en una mujer de su casa que, a pesar de su deriva xenófoba se siente atraída por un pakistaní.

Castells ha destacado el trabajo actoral en el sentido de que 'es un texto que no marca psicología de los personajes, para cuya construcción hay un trabajo de investigación'.

La actuación se presenta en un espacio dislocado en donde el balcón de la casa en lugar de mirar hacia fuera mira hacia dentro ya que la obra en sí 'es una dislocación de la realidad porque lleva a los extremos la cuestión'.

Con la creación de 'Dos de Dos' Mestres, que según Hermann Bonnín destila estética brossiana de manera natural, participa por segunda vez en el Projecte T6, que ofrece lugar y herramientas de creación, por medio de una residencia teatral, a media docena de autores.

Terra Actualidad - EFE

Fila7 Events organitzarà l’acte del Dia de Catalunya a l’Expo de Saragossa



www.fila7.com
20 de juny de 2008


Fila7 Events, per encàrrec de la Generalitat, dissenyarà i produirà l’acte del Dia de Catalunya (11 de setembre) a l’Expo 2008 de Saragossa, que serà retransmès en directe per la televisió catalana.
Aquest acte, de 15 a 20 minuts de durada, es dirà “Escultura de l’aigua”.
La proposta és escenificar un gran símbol: els castellers. Conceptualment es tracta de construir una imatge potent i significativa en la qual es representa la relació entre la naturalesa del nostre planeta i el nostre cos mitjançant l’aigua, ja que el cos humà esta constituït en un 70% d’aigua.
La direcció artística serà de Hansel Cereza, fundador i ex membre de La Fura dels Baus, coreògraf del Circ du Soleil, director de la Cerimònia d’Inauguració del Fòrum, entre d’altres. La banda sonora, composada per Pep Sala (ex membre del grup Sau), serà interpretada en directe amb cors i orquestra. La imatge de l’aigua serà creada per Frank Aleu (Urano).

La sala Beckett presenta ''N&N'' sobre l'especulació immobiliària

www.avui.cat
25 de juny de 2008

Els responsables del teatre barceloní es troben immersos en una batalla judicial amb Núñez y Navarro, la immobiliària propietària de l'edifici des de l'any 2005

L'espectacle "N&N (Núria i Nacho)", sobre l'especulació immobiliària a Barcelona, s'estrena a la sala Beckett, un espai que està directament afectat per aquest problema i els responsables del qual estan immersos en una batalla judicial amb l'empresa propietària de l'immoble Núñez y Navarro.

L'autor de l'obra, Marc Rosich, ha explicat que és la història d'una parella d'uns trenta anys, Núria i Nacho, que hipotequen la seva vida per poder comprar-se un pis i la trama comença quan les amigues d'universitat de la noia van a visitar els pis.

Hi ha una subtrama on es fa un homenatge a tots els teatres desapareguts o que estan amenaçats de desaparèixer
L'obra, ha dit Rosich, està escrita en clau d'humor i fa un retrat generacional dels "que trentegen d'avui dia", així, la Núria "és la típica noia que aspira a tenir una vida normal, de manera que per a ella és important tenir una hipoteca, com els altres", i el seu company Nacho "és el jove de trenta anys que segueix vivint amb els pares".

Per al director de l'obra, Antonio Calvo, hi ha una subtrama on es fa un homenatge a tots els teatres desapareguts o que estan amenaçats de desaparèixer, com per exemple la sala Beckett.

Els responsables del teatre barceloní es troben immersos en una batalla judicial amb Núñez y Navarro, la immobiliària propietària de l'edifici des de l'any 2005, pel que no és casualitat que el dramaturg hagi escollit les inicials N&N per al nom de l'obra.

Els titulars de la sala Beckett van signar un contracte indefinit de lloguer amb els antics propietaris i demanen que es respectin les mateixes condicions de lloguer, mentre que Núñez y Navarro defensa que el contracte va rescindir en el moment que la immobiliària va comprar l'edifici, pel que exigeixen una noves condicions contractuals.

Mor als 87 anys Ramón Tamayo, ex director del Centro Dramático Nacional



www.lamalla.net
23 de juny de 2008

JOSE SOLER
El granadí Ramón Tamayo, productor i empresari teatral, ha mort aquest nit a l'edat de 87 anys a la seva casa de Madrid, segons ha informat un portaveu del Ministeri de Cultura. Tamayo havia estat director del Centro Dramático Nacional entre els anys 1979 i 1981 al costat de Núria Espert i José Luis Gómez en un mandat que es va conèixer amb el nom del triumvirat i que va succeir a Adolfo Marsillach. La capella ardent amb el cos de Ramon Tamayo està instal·lada al Tanatori de Pozuelo de Alarcón fins demà que serà incinerat.

27 de juny 2008

75 anys aixecant el teló : “ 2005: El meu darrer muntatge”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Joan Peran

“El 14 de maig del 2005, vaig estrenar el que seria el meu darrer muntatge a Sala Cabañes, i del que es varen allargar les representacions fins a la tardor del mateix any: “Els Pirates”, una de les operetes de Gilber & Sullivan, ambientada al nostre entorn, el local i el teatral, tal i com marquen els cannons de les operetes; la crítica pel davant de tot, sense deixar de riure de nosaltres mateixos que, personalment, em sembla un signe de maduresa molt important.

Al darrera queden la resta de muntatges: “La Comèdia dels Errors” de William Shakespeare, “Nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom, “La Comèdia de l’Olla” de Plaute, “Taller de Fantasia” de Josep M. Benet i Jornet, “Dol d’alivio” de Santiago Russiñol, i la que va ser la meva estrena com a director a la Sala : “Allò que tal vegada s’esdevingué” de Joan Oliver. En total 7 muntatges com a director. De tots ells en tinc especial record, o per una cosa o per altre.

Però, com va començar la meva relació amb la entitat? Doncs de forma ben casual. La meva filla gran feia un any que participava a Pastorets, i un amic que en aquella època es va incorporar-se a la Sala per tirar endavant un Taller de Teatre destinat al jovent, que en aquell moment passaven una època de desencís, em va demanar un cop de mà degut al gran nombre de joves que es varen inscriure al Taller. A partir de llavors va ser un seguit, o al menys un intent de “no parar”.

A la Sala li dec haver rebut aprenentatge tant a nivell personal com en el teatral. Segurament el coneixement que tinc de diferents àrees d’aquest món no l’hagués pas aconseguit en un altre lloc, i això és el que m’ha obert les portes a altres entitats teatrals que tenim al nostre país.

Contràriament a altres persones que formen part de l’entitat, o que en formaven, a mi el cuquet teatral ja m’havia mossegat molt abans de conèixer Sala Cabañes : des de la meva època d’estudiant, als Salesians, on el professor de literatura em va saber inculcar un amor especial cap a la lectura, i molt especialment cap a les obres de teatre de tots els temps; i després passant pel Foment Mataroní, on hi vaig passar una llarguíssima temporada iniciant-me com a actor, estudiant, i donant les primeres passes al que hauria de ser la meva principal dedicació dins del món teatral (amateur): la direcció.

La pedrera de la Sala Cabañes presenta “Jo en vull 18”, un musical sobre els problemes de l’adolescència



Avui es representa el muntatge realitzat pels alumnes del darrer curs de la Saca i dirigit per Xevi Ribas

Una part de l’última fornada de joves actors de la Sala Cabañes, després de mitja vida junts, acaba aquest any el primer cicle de formació teatral a la Saca, l’escola de teatre de l’entitat. Tenen 15 anys i han plasmat en una obra la seva realitat quotidiana. Amb el títol de “Jo en vull 18”, l’espectacle es representarà el proper dissabte 28 a la Sala Cabañes.

“Jo en vull 18” és un espectacle musical sobre l’adolescència vista a través dels ulls dels propis adolescents. Sota la premissa que, amb 15 anys, qualsevol petit detall es pot convertir en un problema mundial, l’obra aborda en clau d’humor el dia a dia dels adolescents: la necessitat d’un espai propi, els conflictes amb els pares, l’escola, els amics, les activitats extraescolars, etc. El muntatge segueix una estructura basada en els dies de la setmana: cada dia se centra en un personatge i un aspecte diferent de l’adolescència.

Anna Carbonell (Raky), Clara de Ramon (Beth), Martí Grané (Ivan), Helena Martínez (Maria Montserrat), Pol Martínez (Andreu) i Estel Sala (Àgata) interpreten una obra sobre ells mateixos i els seus conflictes quotidians. Han estat ells i altres companys de generació, tots ells actors i actrius de la Saca, els qui han escrit el guió de l’obra, que conté música en directe, coreografies, titelles i sistemes multimèdia. També n’han dissenyat el vestuari, els llums, l’escenografia, han escrit les lletres de les cançons, han construït les titelles, etc. El seu professor de l’últim curs de la Saca, Xevi Ribas, els ha tutorat tot el procés de creació i dirigeix l’obra.

“Jo en vull 18” pretén mostrar la realitat del món adolescent des del seu interior: són ells mateixos els qui l’expliquen. Vol compartir i transmetre el resultat de les seves experiències vitals, les seves contradiccions diàries i les seves preocupacions amb altres joves i, sobretot, amb aquells que els aguanten. L’espectacle es representarà en sessió única el dissabte dia 28.

Dia: Dissabte, 28 de juny
Hora: Nou del vespre (21h)
Lloc: Sala Cabañes (La Riera, 110-120)
Preu: 5 euros
Informació i reserves: 93.790.12.13 (de 17 a 20h)

Una estrena amb gust de comiat



21 de juny de 2008

Reus

+ Els tres intèrprets d'El meu llit de zinc, en un moment de la representació.


Foto: JUDIT FERNÁNDEZ
Una llarga ovació va recollir dijous passat l'estrena al Teatre Fortuny d'El meu llit de zinc, una obra del guionista i dramaturg britànic David Hare que dirigeix Ferran Madico i que interpreten Andreu Benito, David Selvas i Cristina Genebat. Aquesta producció en solitari del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) va aconseguir, doncs, el favor del públic que, tot i que no va acabar d'omplir l'aforament del teatre (l'obra es representa fins diumenge, d'acord amb la política encertada i innovadora del CAER de programar minitemporades als teatres de Reus), va respondre com calia a la duresa de la proposta, que no fa cap concessió a la galeria, que fa remoure l'espectador a la butaca i que fa que el públic més clàssic abonat al teatre se senti una mica desconcertat, tal com ho demostren els irritants estossecs que a vegades impedien sentir les frases dels solvents intèrprets. Una obra, doncs, com deia Madico en la presentació del muntatge dilluns passat, que respon a la voluntat que ha de tenir un teatre públic: el de programar obres arriscades, que s'insereixin del tot en el teatre contemporani i que s'adrecin a nous públics. Val a dir, però, que Hare no és un autor del tot desconegut a Reus, atès que el Teatre Bartrina va programar fa quatre anys La brisa de la vida, un muntatge dirigit per Lluís Pasqual i protagonitzat per Núria Espert i Amparo Rivelles.
A més, però, l'estrena d'El meu llit de zinc inclou un altre element afegit d'interès. I és que és del tot probable que sigui l'última obra que Ferran Madico dirigeixi com a director artístic del CAER. Encara que des dels cercles polítics es guarda un silenci absolut sobre el futur que li espera al centre públic escènic de Reus (el primer, cal recordar, que el Departament de Cultura de la Generalitat, aleshores en mans socialistes, va crear fora de Barcelona), es dóna ja com un fet que Madico no renovarà el contracte que el lliga al CAER, que expira el mes de desembre que ve. No es pensa, doncs, en el director teatral reusenc per continuar liderant un centre que, des de la seva posada en funcionament, amb l'impactant estrena de Casa i jardí l'octubre del 2005, ha produït i coproduït espectacles de primer nivell, que han fet gira pel país i temporada a Barcelona, a banda de convidar a Reus produccions i creadors de l'escena internacional. La direcció artística del CAER també ha sabut reaccionar a les crítiques inicials que l'acusaven d'ignorar el sector escènic local. L'estrena d'El mort, el mes de gener passat, va ser una mostra d'aquesta implicació de creadors locals amb el CAER i que, per la bona acollida que va obtenir, es preveu que sigui el muntatge que obri la pròxima temporada de tardor.
Però és que, a més, la nova etapa del Centre d'Arts Escèniques de Reus podria no preveure la figura del director artístic, per la qual cosa la programació pròpia dependria molt de les produccions que es puguin encarregar als dos festivals escènics que s'organitzen a Reus, és a dir, el Trapezi, de circ, i el Cos, de teatre gestual. Sense anar més lluny, els directors artístics del Trapezi declaraven el mes de maig passat que «havien rebut ordres» d'impulsar produccions pròpies a partir de l'any que ve. Es compliria, així, amb les dues úniques directrius que ERC ha fet públiques sobre què vol fer amb el CAER d'ençà que aquest partit polític es va fer càrrec de les polítiques culturals de la Generalitat i de l'Ajuntament de Reus: especialització i territori. En aquest segon apartat s'apostaria per produccions de format i contingut més «accessibles» per als escenaris de les comarques de Tarragona. La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Empar Pont, deia fa poc en una compareixença televisiva: «No hem d'anar a Barcelona, sinó aconseguir que els de Barcelona vinguin a Reus a veure teatre». Una declaració que caldrà matisar molt perquè, encara que aquesta no sigui la voluntat dels nous rectors del CAER, renunciar a anar a la capital podria significar relegar el centre reusenc a l'àmbit local. Una categoria que no s'adiu gens amb la tan autoproclamada capitalitat cultural de Reus.
El meu llit de zinc, doncs, té tots els punts per convertir-se en una peça d'arqueologia perquè pot ser un dels últims muntatges d'una manera de fer i de ser del CAER. Una raó més per no perdre's el muntatge mentre s'espera la roda de premsa del mes que ve, en què es farà balanç de la temporada, es presentarà un avenç de la pròxima i, qui sap, potser es parlarà clarament de quin ha de ser el CAER dels pròxims anys. O del CAER fins que hi hagi nous canvis polítics.

'Dos de dos' aborda la intolerància davant dels immigrants a Catalunya

www.elperiodico.cat
20 de juny de 2008

• L'Espai Brossa ofereix aquesta obra "políticament incorrecta"

YETLANECI ALCARAZ
BARCELONA
Dos de dos, una obra "políticament incorrecta", segons les paraules de la seva protagonista, Teresa Urroz, i del seu director, Joan Castells, arribarà el 26 de juny a l'Espai Brossa com a part del projecte T6, que promou el Teatre Nacional de Catalunya. Escrita pel dramaturg Albert Mestres, planteja una realitat que, segons la seva opinió, molts no volen reconèixer: que a Catalunya la immigració és rebuda amb un grau "extrem" d'intolerància.
"Precisament el que posa de manifest (l'obra) és que és veritat que des de Catalunya, des de la realitat personal de cada un dels catalans, és un tema que portem molt malament i amb molta intolerància", va assegurar Joan Castells.
La vida d'un típic matrimoni català de classe mitjana format per l'Helena i el Manelic --interpretats per Teresa Urroz i per Jaume Bernet-- es veu alterada i distorsionada amb l'aparició de Rajid --interpretat per Irfan Cheema Chudhary Muhammad--, un immigrant pakistanès que es relaciona sentimentalment amb la dona.
Aquesta presència funciona com a símbol de la irrupció de la realitat exterior en la cultura catalana, va explicar Castells. D'una manera senzilla i amb bastant humor com a ingredient, Dos de Dos posa el dit a la nafra d'aquest problema.

'ELS ALTRES'
"El missatge és que la societat catalana, o part d'aquesta, no està preparada ni disposada a assumir amb naturalitat el tema de la immigració. El conflicte no és extrapolable al cent per cent a la situació actual, però reflecteix una realitat important i que cada dia es manifesta més en els moments en què es troba amb la realitat familiar i quotidiana", va afegir Castells.
Durant la presentació de la peça, Albert Mestres va explicar que malgrat l'aparent senzillesa de l'obra, inclou una complexitat al ser un tema que implica "els altres". Per això, va decidir enfocar la temàtica des del punt de vista català.
Dos de dos està escrita especialment per ser presentada a l'Espai Brossa i és el tercer treball en què fan tàndem l'escriptor Albert Mestres i el director Joan Castells. Incorpora a més elements del folklore i la gastronomia catalans.

Montjuïc concentrará el 5 de julio el primer intento barcelonés de sumarse a las Noches Blancas europeas



www.lukor.com
17 de juny de 2008


El Festival Grec'08 de Barcelona apostará en su próxima edición por el riesgo confeccionando una programación con producciones propias y pocos nombres conocidos. Esta apuesta marcará el nuevo rumbo de la cita, hacia el descubrimiento de nuevos valores, "no yendo hacia la comodidad sino al contrario, con una toma de riesgo", según especificó hoy su director, Ricardo Szwarcer.

Con el Teatre Grec como epicentro --el Festival Grec es el único evento que acoge en todo el año este recinto-- destacan en la programación, que se extenderá del 25 de junio al 2 de agosto, las siete producciones de artes escénicas que, frente a las dos del año pasado, suponen un indicativo de las nuevas preferencias de la organización.

Una de estas producciones inaugurará el festival el 25 de junio: Ángel Pavlovsky y la cantante Mísia pondrán en escena 'Història d'un soldat', de Igor Stravinsky, un espectáculo musical concebido para el Grec por los creativos Nigel Lowery y Amir Hosseinpour.

Las otras producciones son 'El ángel exterminador', de Luis Buñuel, 'Sutra', a cargo de Sidi Larbi Cherkaoui, 'Andròmaca' y 'Las troyanas', de Eurípides --dirigida esta última por Mario Gas-- y 'Mujeres', dirigida por Mario Maya.

La Nit del Circ, otra producción del Grec, se alarga este año a dos noches, las del 27 y 28 de julio, en las que el Teatre Grec se convertirá en un hervidero de espectáculos de pequeño y medio formato de diversas disciplinas circenses.

UN PICAPICA DE LA ESCENA BRITÁNICA.

La escena alternativa actual de las artes escénicas británicas se repasará, en poco más de cuatro horas, en 'Fast Forward', un evento que acogerá el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 19 y 20 de julio.

Nueve muestras de danza, gags, 'performances' y piezas teatrales se combinarán con otras de compañías británicas de prestigio para dar una idea significativa, pero no exhaustiva, de la vitalidad escénica de ese país que, por otra parte, abrirá una línea de programación en el Grec que cada año focalizará su atención en un país diferente.

La música del Grec se concentra este año en las actuaciones de Buika, La Shica, Son de la Frontera, Mísia, Xavier Rudd, Vanessa de Mata y ewan Parker junto a Agustí Fernández.

La Orquestra Simfònica y Cor del Gran Teatre del Liceu darán el toque clásico a la programación musical con el celebrado 'Requiem' de Mozart que interpretarán el 2 de agosto en el Teatre Grec. Con este concierto se podrá fin al Grec 2008.

LA NOCHE BLANCA BARCELONESA.

El 5 de julio la Nit de Montjuïc emulará las Noches Blancas que se celebran en múltiples ciudades europeas con la apertura, hasta las 5 de la madrugada, de los equipamientos culturales de la montaña.

El pistoletazo de salida de esta noche lo dará la Orchestra di Piazza Vittorio con un particular 'show' de cine-concierto: la banda, formada por músicos inmigrantes, proyectará una película sobre su fundación y después ofrecerá una actuación que se sumará a las más de 300 que tiene a sus espaldas.

NUEVOS ESPACIOS DEL GREC.

En base a la descentralización que ya se anunció el año pasado, el Grec incluye ya en esta edición tres nuevos espacios: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el CaixaForum y el Museu Picasso albergarán por primera vez actos del Grec, como primera piedra para "articular un proyecto con los grandes equipamientos de la ciudad" que supondrá un "desafío de futuro" para la organización del Grec, según indicó el director.

El director del Institut de les Indústries Culturals (ICIC), Antoni Lladó, avanzó hoy que en breve renovarán el convenio trianual con el Teatre Grec para continuar dándole apoyo, y destacó la plataforma que supone el Festival Grec para la creación del país, para que muchos artistas autóctonos se expresen de una forma "privilegiada" y para que, al coincidir con un "gran abanico de artistas que vienen de todas partes", puedan aumentar su competitividad.

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, subrayó la "calidad", "diversidad cultural" y "rigor" de la nueva propuesta del Grec que, a su entender, es "diferente, pero tan o más importante como siempre ha sido para la oferta cultural de la ciudad".

El delegado de Cultura del Ayuntamiento, Jordi Martí, añadió que en esta edición la programación es "absolutamente diferente, no se puede ver en las temporadas habituales de la ciudad y, en cambio, no ha descuidado para nada la accesibilidad" del público a los espectáculos.

El Festus envaeix els carrers de Torelló amb més de 60 propostes artístiques


www.osona.com
27 de juny de 2008

L’onzena edició del Festus, el Festival Jove d’Arts al Carrer, obre avui divendres, dia 27 de juny, les seves portes a Torelló. Durant tres dies, fins al proper diumenge, els carrers de la població s’ompliran amb més de 60 propostes de música, dansa, teatre, circ i espectacles de carrer.
La novetat d’enguany és el nou escenari de la plaça Nova, que gestiona l’emissora de ràdio alternativa SannerFM.com. En aquest lloc hi haurà cares il•lustres, com Pau Riba, Mishima, Voice of the Seven Woods o Jahbitat, presents en el darrer Sónar.

La UE Mataró organitza una taula rodona de bàsquet

www.totmataro.cat
27 de juny de 2008

A l’acte hi participaran tècnics i jugadors de primer nivell com Josep Maria Margall o Àlex Mumbrú

Redacció Esports - Bàsquet

Avui divendres a les 18 hores, la Sala Cabañes acollirà una taula rodona sobre el bàsquet que porta el lema “Parlem de Bàsquet, amb”. L’acte comptarà amb la presència de jugadors i tècnics de primer nivell del bàsquet estatal, que intentaran donar una visió i debatre sobre l’estat d’aquest esport en l’actualitat. Aquests són els conferenciants que tindrà l’acte: Sito Alonso, entrenador del primer equip del Joventut de Badalona, Josep Maria Margall, tècnic nacional i ex-jugador professional, Joan Montes, director tècnic del Barça, Carles Marco, jugador d’ACB del León, Victor Sada, jugador d’ACB amb el Girona, Àlex Mumbrú, jugador d’ACB amb el Madrid i el tècnic local Albert Illa.
Un cop acabat el debat, s’inaugurarà l’exposició de fotos amb més de 500 imatges dels equips d’aquesta temporada de la UE Mataró.

Avui a les 6 de la tarda “Parlem de Bàsquet”



Avui a partir de les 6 de la tarda i com a acte previ al sopar de fi de temperada que l’Unió Esportiva Mataró farà a la nit a la pista de la Gàbia , al Teatre de la Sala Cabañes i moderat pel periodista mataroní Santi Carreras hi portarem a terme una Conferencia-Debat-Taula Rodona, que sota el lema de "Parlem de Bàsquet, amb:" pretenem poder portar a debat certes qüestions sobre el bàsquet dels nostres dies, amb les aportacions com a convidats dels Srs. Sito Alonso (Entrenador del 1er. equip del Joventut de Badalona), Josep Mª Margall (Entrenador Nacional i ex-Jugador Internacional capità de la Selecc. Espanyola) , Joan Montes (Director Tècnic del FC Barcelona), Carles Marco (jugador ACB del Baloncesto León), Àlex Monbrú (Jugador ACB del Reial Madrid), Víctor Sada (Jugador ACB del Akasvayu Girona), Albert Illa (ex-jugador ACB i Director Tècnic de la UEMataró).
Seguidament i un cop acabada la conferència, s'inaugurarà l'exposició de fotografies de la recent acaba temporada amb més de 500 imatges de la mateixa.

26 de juny 2008

75 anys aixecant el teló : “ 2003: Els Pastorets de Mataró fitxen Maria Rovira”



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.capgros.com
28 de novembre de 2003

La ballarina mataronina Maria Rovira ha acceptat l’oferta del nou director dels Pastorets, Xevi Ribas, de responsabilitzar-se de la coreografia de l’espectacle. Rovira, que va iniciar-se en el teatre amateur a Sala Cabañes, assegura estar gratament sorpresa de l’entusiasme que estan demostrant els actors amb què treballa: «Tenint en compte que és gent amateur, té molt de mèrit. Aquest entusiasme és el que fa que les coreografies funcionin». Rovira destaca que una de les novetats importants és que enguany les bruixes tindran més edat. Això, però, no ha dificultat els assajos: «No costa pas gens fer-les ballar. És una de les coses que té de fantàstic la dansa». Rovira comenta que algunes persones no entenen que hagi acceptat l’oferta: «Ho he fet perquè crec que cal recolzar gent jove com en Xevi Ribas, el director d’enguany», afirma.

El «Come & See» potenciarà les coproduccions internacionals



21 de juny de 2008

Els grups que presenten muntatges atrauen uns cent programadors estrangers

Barcelona

Teatre català Come & See Barcelona programa la segona edició amb el doble d'ambició que el 2006. El centenar de programadors estrangers gaudiran del 2 al 4 de juliol d'una trentena d'espectacles, bàsicament visuals, que els siguin fàcils programar arreu del món. També s'ofereix onze idees de companyies que busquen complicitats entre coproductors internacionals. La Generalitat ha reimpulsat el projecte de Ciatre (l'associació de companyies) obrint-lo a la dansa i el teatre familiar.
+ Marceline Kahn, de Los Excéntricos, en una pluja al revés a la Sala Petita, el 2006. Foto: J. RAMOS
Anna Rosa Cisquella, presidenta des de fa una dècada de l'associació de companyies de teatre catalanes (Ciatre), constata l'èxit de la primera edició del Come & See del 2006, comprovant que la meitat dels programadors estrangers repeteixen experiència. Encara hi ha més motius. També les enquestes en què es mostrava la satisfacció d'aquella iniciativa; la gira que va aconseguir Camut Band per Nova Zelanda (i Marcel Gros que no va poder assumir per dificultats d'agenda) i el grau d'assistència a les sessions de quinze minuts que s'encadenaven les unes amb les altres són símptomes dels bons resultats d'un treball que, amb paraules del regidor de Cultura, Jordi Martí, és «de pluja fina». Que no s'ha d'esperar recollir resultats immediats.
Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull, aspira que el Come & See serveixi també per donar a conèixer el nom de les noves companyies de l'escena catalanes, ja que «a Costa Rica encara tenen la referència dels anys 80», es lamentava. L'interès de lligar coproduccions amb institucions estrangeres (que facilita el finançament de produccions ambicioses i de gran format i alhora garanteix la visualització de creacions fora de les fronteres catalanes) és també un dels objectius de l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya. El Come & See ha seleccionat una trentena d'espectacles dels 80 que va rebre. Una comissió artística, liderada per Xavier Albertí, ha seleccionat les millors peces tant de text, com sobretot de dansa, teatre familiar i de carrer que captin l'atenció dels programadors estrangers. A més del centenar d'estrangers, se'n preveu una desena d'espanyols i trenta de catalans.

Les Misérables llegan a ti y al Caribe español por RD

www.hoy.com.do
13 de juny de 2008

Un clásico. Además de literario, la obra de Víctor Hugo ha alcanzado el más alto reconocimiento entre los mejores musicales del mundo

MARIVELL CONTRERAS
m.contreras@hoy.com.do
El drama en su punto más alto toma por asalto desde esta noche al Teatro Nacional. Allí se estará presentada el muy anunciado musical Les Misérables.

Una obra escrita en varias épocas por el francés Víctor Hugo que fuera publicada por primera vez en el 1862 y que se ha convertido en una de las obras más conocidas del Siglo XIX.

Les Misérables llegan de la mano de una joven y talentosa pareja (Luichy Guzmán y Carolina Rivas), quienes se han rodeado de un elenco de primera para garantizar que la versión dominicana de este afamado musical, mantenga los altos estándares internacionales que ha ganado en varios idiomas, en más de 40 países durante 28 años. Cabe destacar la espectacular escenografía que realizó Ángel Dotel, la dirección artística de María Castillo y la dirección musical del maestro Dante Cucurullo. Además, la iluminación de Emmanuel Ferry, que tanto ayuda a crear los distintos ambientes que recrea la novela y que ganan veracidad con los vestuarios, las canciones y las actuaciones del elenco (en el que hay que mencionar también a los actores Antonio Melenciano y Kenny Grullón y a los cantantes Héctor Anibal y José Guillermo Cortines. Bien por Orange, al apoyarlos!!!

Les misérables

Otros datos

Estreno en París

En septiembre del 1980 se estrenó por primera vez en el Palacio de los Deportes en París. Composiciones de Claude-Michel Schönberg con libreto de Alain Boublil. No tiene diálogos. Con tres actos.

Estreno en Londres

Pasaron cinco años antes de que este musical basado en la novela homónima del francés universal, Víctor Hugo, llegara al inglés. Lo hizo con el talento y el trabajo de Cámeron Mackintosh, quien lo redujo a dos actos. Se estrenó en octubre del 1985.

Llega a Broadway

Donde todo empieza y termina para el teatro musical. Aquí esta pieza se estrenó el 12 de marzo del 1987. Lo que aportó a convertirlo en uno de los musicales más famosos y representados en el mundo.

Ahora al español

Luego de estar en francés y en inglés, al musical le tocó su versión castellana. Pasaron 5 años más, pero fue estrenado en Madrid en septiembre del 1992, con un elenco en el que estuvo Plácido Domingo.

Y entonces... Buenos Aires

Sí, Argentina fue el primer país de Latinoamérica en estrenar Los Miserables. 20 años después de su estreno en francés, en el año 2000.

Y la españolizó México

Si fue el único país que en el 2003 convirtió a Les Misérables en Los Miserables.

Por segunda vez en el Caribe

Primero fue en Las Bermúdas en inglés y ahora aquí en español. Un privilegio!!!

Jean Valjean y Cossette

Son los cantantes Frank Ceara y Laura Calderón. Quienes representan estos personajes principales que vive en la injusticia y que se sublevan con valentía ante la desgracia.

Carolina Rivas

Es Eponine

La cantactriz además de ser la productora, cumple el sueño de actuar y que el público dominicano la disfrute en el que es, entre todos, su musical favorito.

Cecilia García

Reina de los impactantes musicales que se han presentado en los últimos años en el país. En esta obra encarna a la hermosa y sufrida Fantine, madre de la bella Cossette.

Nuryn Sanlley

Es Mme. Thenardier. ¿Quién mejor que ella para encarnar la satírica maldad de la madrastra de Cossette?, en este drama donde la injusticia es la única ley.

Cuenta atrás para la inauguración del Palacio de Congresos de Huesca


www.heraldo.es
17 de juny de 2008

A lo largo de esta semana se colocarán las 800 butacas del auditorio. El Ayuntamiento presenta hoy el acto de Rigoberta Menchú en el Teatro Olimpia y un avance de la programación Expo en Huesca.

HERALDO.
Huesca

Las obras del Palacio de Congresos de Huesca han entrado en su recta final. El edificio no podrá estrenarse con la conferencia de Rigoberta Menchú, que viene a la capital oscense este domingo invitada por la Expo, pero tiene previsto abrir sus puertas el 4 de julio. En esa fecha, según dijo el alcalde, Fernando Elboj, comenzará a desarrollarse la programación conveniada entre el Ayuntamiento y Expoagua, sociedad que organiza la Exposición Internacional de Zaragoza que se inaugura dentro de cuatro días.

La constructora del palacio debe entregar la obra el 1 de julio, según el compromiso adquirido con el gobierno municipal cuando se decidió asumir el adelanto del final de los trabajos. El anticipo ha costado 1,6 millones de euros de los 29,8 en los que se ha cifrado el coste total del proyecto.

Terminada la obra en sí, estos días se procede al acabado de la pintura, la limpieza de los espacios y el montaje del mobiliario que se va recibiendo. Este es el caso de las butacas para el auditorio, la sala donde se concentra la mayor actividad de los gremios, cuya labor se superpone según llegan los suministros de material. Las cajas con las diferentes piezas de las 800 sillas están a la espera de que empiece el montaje. También se llevan a cabo las pruebas de acústica y de los motores de la caja escénica.

A finales de esta semana se espera disponer del mostrador que se colocará en la recepción, una pieza hecha en madera de roble y diseñada por Rafael Beneytez, arquitecto que junto al técnico municipal Pedro Lafuente dirige la construcción del palacio. La madera es uno de los elementos dominantes en la decoración interior del edificio y está especialmente presente en el auditorio.

Por otra parte, ayer se celebró consejo de administración de la Sociedad Palacio de Congresos, encargada de la gestión del edificio. En el orden del día de la reunión, que al cierre de esta edición no había terminado, se dio a conocer a los representantes de los grupos municipales el avance de la programación Expo, que hoy se presentará a los medios de comunicación. Además de la presencia de Rigoberta Menchú en los actos vinculados a la Tribuna del Agua, en septiembre vendrá a Huesca el también premio Nobel de la Paz Mijaíl Gorbachov. Según el convenio firmado, en el palacio de congresos de Huesca se celebrará una de las nueve semanas temáticas de esa misma tribuna y varios congresos paralelos al desarrollo de la Exposición.

En el consejo de administración se debatió asimismo el proceso de contratación de personal, que por el momento serán un director técnico y un gerente.

Jordi Vizcaíno serà el segon entrenador del femení del Platges de Mataró


www.eltotmataro.cat
20 de juny de 2008

L’actual entrenador del cadet femení ha acceptat la proposta de ser el segon de Joan González

Redacció Esports - Bàsquet

Jordi Vizcaíno, entrenador del cadet femení de la UE Mataró que recentment s’ha proclamat campió d’Espanya, serè el segon entrenador del primer equip femení del Platges de Mataró. D’aquesta manera Vicaíno, després de moltes temporades amb els equips de base del club, farà el salt al primer equip, on serà el segon de Joan González. A més el tècnic flamant campió d’Espanya la temporada que ve també portarà el júnior femení, equip on jugaran la majoria de les jugadores que aquest any estaven al cadet.

25 de juny 2008

75 anys aixecant el teló : “1935: l’Estel de Nazareth”



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Aquests es el programa que anunciava els Pastorets de l’any 1935. S’anunciava com una obra de insuperable posada en escena amb la col·laboració de l’Orfeó Mataroní. Amb una massa coral de 100 cantaires de la que era director musical Felip Vilaró i 18 professors d’orquestra sota la direcció de Mn. Joan Fargas.
L’escenografia era de Salvador Serra , les caracteritzacions de Pere Peradejordi i els vestuari estava fet segons els figurins de Eusebi Vidiella.
L’espectacle començava amb els Fúries de l’Avern – encara no hi havia pròleg però ja estava concebut amb un pròleg , tres actes i apoteosi final.
Hi tenia en aquell temps una importància considerable els apuntadors que eren J. Badia i F. Solé i els traspunts J. Guila , J. Guillem i S. Llobet.
Entre altres intervengeren en aquesta representació A. Agustí, R. Alvarez, J. Aimeric , R. Arnó , R. Berga , T. Boixet , A. Buc , A. Calvo , Ll. Capdaigua , P. Cases, J. Colomer , J. Cusacs , V. Llibre , S. Llinés , A. Mataró , P. Peradejordi , M. Planes , J. Prats , J. Segura , E. Vidiella ...
El cap de maquinaria era el F. Aimeric i els electricistes E. Canadell i J. Martinez. El director de balls J. Pou i el cap de comparses J. Travessa.
Tots els noms heu vist que començaven amb la primera lletra així igual podien fer que els nois fessin papers de dona. Era el que s’estilava en aquell temps.
En tot queda això per la historia.

Avui a 2/4 de 10 Assemblea General Extraordinària del Centre Catòlic

D’acord amb el que està establert als Estatuts del Centre Catòlic, et convoquem a l’ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA de la nostra entitat que tindrà lloc a la Saleta del Centre Catòlic el proper dimecres 25 de juny de 2008, a les 21,30 hores en primera convocatòria i a les 22,00 hores en segona, amb el següent ordre del dia:

· Lectura i aprovació, si s’escau , de l’acta de l’assemblea anterior.
· Proposta de modificació dels Estatuts vigents, segons s’especifica al document adjunt.
· Informe de l’estat actual de les negociacions amb l’Ajuntament de Mataró. Sol·licitud de suport de la gestió.
· Torn obert de paraules.

Com sigui que els temes a tractar són d’importància per al futur de la nostra entitat, esperem poder comptar amb la teva assistència i aprofitem l’ocasió per saludar-te cordialment.

LA JUNTA DIRECTIVA DEL
CENTRE CATÒLIC DE MATARÓ

Mataró, 4 de juny de 2008



Centre Catòlic de Mataró
Proposta de modificació dels Estatuts
Assemblea extraordinària de 25 de juny de 2008

Per tal que les funcions informatives de l’assemblea tinguin una veritable utilitat per al soci, es proposen les modificacions dels Estatuts relacionades a continuació, per adaptar-los als ritmes anuals de les seccions.

Redactat actual
10.2 L’assemblea general de socis es reunirà de forma ordinària el segon trimestre de cada any, i de forma extraordinària, convocada per la Junta, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud d’un 10% dels socis. En aquest darrer cas ho farà en un termini no superior a 20 dies.

Proposta de modificació
10.2 L’assemblea general de socis es reunirà de forma ordinària durant el mes d’octubre de cada any, i de forma extraordinària, convocada per la Junta, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud d’un 10% dels socis. En aquest darrer cas ho farà en un termini no superior a 20 dies.

Afegir el punt

34.3 A l’assemblea es presentarà el balanç provisional de l’entitat, tancat a final de curs, equivalent al tancament de les Seccions.

A conseqüència d’això,
L’actual article 34.3 passa a ser 34.4

De forma addicional, per completar un buit existent en el redactat, es proposa:
Afegir el punt
26.4 Les seccions hauran de tenir obligatòriament:
26.4.1 Reglaments interns, degudament oficialitzats i registrats al CC.
26.4.2 Elements actius. D’acord amb el que defineixin els propis reglaments.
26.4.3 Junta directiva i President, o fórmula equivalent.

Bieito se moja



www.elcultural.es
17 de juny de 2008

340 compañías actuarán en la Expo de Zaragoza

Del agua y del desarrollo trata un buen número de los 340 espectáculos programados en la Exposición Internacional de Zaragoza. Pero también del agua depende que Calixto Bieito la inaugure mañana con Iceberg. Sinfonía poético Visual, una “instalación” que ha levantado en el centro del río. Con la cabalgata del Cirque du Soleil y el montaje aéreo de De La Guardia, éstos son los tres montajes que se representarán a diario. Una abrumadora programación que ha costado 48 millones de euros.

Calixto Bieito y el escenógrafo Alfons Flores han ideado una imponente estructura para el espectáculo central de la Exposición Internacional de Zaragoza que, en palabras del director, “es casi una obra de ingeniería”. Esta estructura, levantada en el centro del río y de la altura de un edificio de siete pisos, es la auténtica protagonista del espectáculo Iceberg. Sinfonía Poético Visual que, como su nombre indica, se sostiene básicamente en una partitura musical original de José Luis Romeo Gil y en un dispositivo de gran impacto luminotécnico y visual.

Concebido para que sea visto por 25.000 personas cada noche, éste es el primer espectáculo masivo que Bieito dirige y que, además, se sale de la línea de sus producciones anteriores ideadas mayormente para teatros a la italiana. “En realidad, es una instalación, una cantata poético-musical que hemos grabado con la Orquesta de Bratislava, prácticamente sin actores, pues sólo hay uno y que, además, interviene poco”.

La “máquina” escenográfica sigue un breve y apocalíptico argumento, “un cuento filosófico sobre la autodestrucción del planeta y sobre la responsabilidad del hombre”, explica Bieito.

Espectáculo optimista. El artefacto va transformándose conforme avanza el relato del cuento: un iceberg aparece en las aguas del Ebro (¿debido quizá al cambio climático?). Comienza a resquebrajarse y huyen los pájaros y animales que lo habitan. El iceberg prosigue su transformación hasta abrirse del todo y surgir de sus entrañas un monstruo contaminado por los residuos, que provoca desastres naturales, incendios, vertidos, en fin... hasta el deshielo... Pero ¡hay esperanza!, porque al final hay un intento de reconstruir el iceberg. “Soy optimista con el futuro, tengo hijos”, asegura Bieito, “estuve con ellos en el Museo de la Ciencia de Oslo donde se informa de que en el año 2050 el Polo Norte habrá desaparecido. Es obvio que hay un deterioro del planeta, yo aprendí a nadar en el Ebro (nació en Miranda del Ebro) y hoy no me metería, pero no soy catastrofista”.

Incógnita sobre la inauguración. Prácticamente, este espectáculo ha sido concebido y diseñado por Bieito en Basilea, ciudad en la que se instala con asiduidad porque, según dice, “me inspira, allí hay muchos museos y artistas que me gustan. Por otro lado, cuando gané el concurso de la Expo no podíamos acceder al Ebro, y en Basilea está el Rin, que me ha servido de guía”. Iceberg... fue la producción que Focus presentó al concurso convocado por la Expo para la adjudicación del montaje estelar. “Era la primera vez que concursaba con una producción y, la verdad, no tenía ninguna fe en ganar”, apostilla el director.

El día en que tuvo lugar esta entrevista con el director no era su mejor momento. Acababa de asistir al funeral del crítico de teatro barcelonés Pérez de Olaguer y, además, estaba pendiente de las noticias sobre la inundación que había sufrido el recinto de la Exposición con las crecidas del Ebro y que hacen peligrar la inauguración de mañana. Inauguración para la que, de producirse como estaba previsto inicialmente, la “instalación” de Bieito servirá de continuación a los actos más protocolarios que ha diseñado Joan Lluís Bozzo (de Dagoll Dagom) y que, además, estará adornada con fuegos artificiales y con 400 tambores del Bajo Aragón.

“Existen pocas posibilidades de que se inaugure con el espectáculo de Bieito”, confirmó a El Cultural la semana pasada Francisco Ortega, director artístico de la Exposición y artífice de la extensísima programación que se ofrecerá en los próximos tres meses. “Todo está a punto pero el agua ha inundado el anfiteatro desde el que se va a ver el montaje de Bieito, y desde el punto de vista técnico tiene sus riesgos”.

En cualquier caso, Iceberg... es uno de los tres espectáculos de producción propia de la Expo que podrán verse todos los días en Zaragoza (de los otros dos se informa en esta misma página). El resto de la programación lo componen otros 340 montajes de teatro, danza y música, que se representarán en los distintos escenarios del recinto (Palacio de Congresos, los cuatro Balcones dedicados a las artes escénicas, la música, los niños y las culturas, Anfiteatro del Agua y Plaza de Aragón, además de las calles) y en el Auditorio de la ciudad. Una abrumadora programación que ofrecerá 4.500 actuaciones (sin incluir las previstas por los pabellones extranjeros invitados) y en la que la Expo ha invertido 48 millones de euros.

Con tan generosísimo presupuesto, Ortega (ex director del Centro Dramático de Aragón) explica que a la hora de diseñar la programación ha seguido tres criterios: “Huir de los modelos de otras Expos para ofrecer una programación moderna, impactante e ideológicamente poco complaciente; que los espectáculos sean el brazo cultural de la Expo y no un complemento; y que fuera variada porque esperamos siete millones de personas a las que queremos ofrecer algo interesante en cada momento”.

Sugerencia y no encargos. Los espectáculos más destacados se concentran en el Palacio de Congresos, donde se van a ver obras que tratan el tema del agua. Ortega ha ensayado una modalidad interesante de producción. Ha sugerido, que no encargado, a distintas compañías y productoras la conveniencia de hacer un espectáculo cuyo argumento versara en torno al agua o al medio ambiente. Algunas han recogido el guante, como Els Joglars, que presenta su sátira La cena (1 y 2 de agosto), la compañía de Carolyn Carson con su coreografía Eau (5, 6, 7 y 8), Dario Fo y Juan Echanove se preguntan cara a cara ¿Hace daño el agua? (10, 11 y 12), o Peter Greenaway quien ofrece un ensayo multimedia en Blue Planet, con música de Bregovic, y que pondrá punto y final a la Expo (29, 30 y 31). En este espacio también se ha programado una Gala de Danza con los más famosos bailarines y coreógrafos españoles (día 24 de junio), Goya Goya por el bailarín aragonés Miguel Angel Berna (14, 15 y 16 agosto), el guión de Buñuel El ángel exterminador en adaptación de Joan Ollé (19, 20, 21) o Teatro del Temple en colaboración con Bunbury (23, 24 y 25). Por otro lado, Ortega ha diseñado 93 noches temáticas dedicadas a diversos géneros musicales y de cabaret dirigidas a convertir la Expo en el epicentro de la noche zaragozana.

Liz PERALES

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...