Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xavier bobés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xavier bobés. Mostrar tots els missatges

22 de juliol 2016

Cosas que se olvidan fácilmente



Xavier Bobés, autor de l'espectacle, es va adonar que començava a tenir problemes de memòria. I va comprovar que la seva mare també patia buits importants. Aquests oblits van inspirar Cosas que se olvidan fácilmente, un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Una petita història de la segona meitat del segle XX a Espanya. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors.

Cosas que se olvidan fácilmente ha estat Premi de la Crítica de Barcelona 2015 al millor espectacle de teatre de noves tendències.

Creació, direcció i interpretació: Xavier Bobés
Vestuari: Antonio Rodríguez
Una coproducció del Festival TNT - Terrassa Noves Tendències, amb la col·laboració de l’Animal l’Esquena.
Xavier Bobés és artista resident de l’Animal a l’Esquena, a Celrà, des de l'any 2013.

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Del 21 al 24 de juliol
Dies 21 i 22: 18 i 21 h / Dies 23 i 24: 12, 18 i 21 h
Lloc
M|A|C Lab. Direcció de Cultura

15 euros

publicat per
http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/cosas-que-se-olvidan-facilmente-5705

11 de maig 2014

Monstres de Xavier Bobés dins el cicle Fet a Mataró




11 de maig de 2014
Can Gassol de Mataró
19,00 hores

L'artista Xavier Bobés presenta a Can Gassol Monstres, el nou espectacle que està treballant aquests dies al Centre de Creació d'Arts Escèniques de Mataró.

Aquesta és una proposta escènica que intenta aprofundir en l’univers aspre i obscur de l’ésser humà. A través de les accions de dues mans d’home observarem com un univers basat en l’encadenament causa-efecte pot generar conseqüències insospitades. La maquinària en què es basa la dramatúrgia parteix de principis bàsics com l’hipnotisme i la màgia, la rutina i l’ensinistrament, la voluntat i l’ambició. A partir d’aquesta mescla el poder es nutreix pas a pas, lentament però incansable, a la recerca de la perfecció, de la bellesa crua del superhome.

Creació i interpretació: Xavier Bobés
Assessorament de creació: Enric de Sarria
So: Pablo Rega
Atrezzo: Pep Aymerich
Video i artefactes: Santi Vilanova i Eloi Maduell (PLAYMODES) i David Sarsanedes

Entrada lliure a recollir a les oficines de Cultura (C/ Sant Josep, 9).

30 d’abril 2014

Una proposta àrdua



publicat per
29 abril de 2014
Comas Soler

Amb ‘Insomni’ s’ha acabat el cicle de petit format a Can Gassol

Un espectacle de Xavier Bobés que porta per títol ‘Insomni’ va tancar diumenge a la tarda el cicle “De boca a orella” que aquest trimestre ha mostrat quatre muntatges de petit format, tots molt diferents, a la nau de Can Gassol.

A ‘Insomni’, un producte escènic creat farà uns cinc anys i que ha anat rodant per indrets de tot el món, Bobés hi fa la direcció i la dramatúrgia i l’interpreta en solitari. A partir d’un treball d’experimentació que va iniciar amb el seu equip de col·laboradors l’any 2003, prolonga ara la mateixa línia i s’endinsa encara més en un particular teatre d’objectes.

Ambivalència
Davant del públic disposat en una petita graderia semicircular i gairebé a les fosques, compon un paisatge d’abandonament amb un escampall d’andròmines i d’atuells atrotinats o simplement fets a trossos. Amb aquests elements diu voler trobar l’expressivitat poètica que poden evocar en cada espectador. S’ajuda per aconseguir-ho amb un clima sonor fet de cadències musicals i de remors i patacades, mentre manipula o colpeja amb insistència objectes esgavellats i ferralla diversa i en reforça l’efecte quasi ritual mitjançant projeccions dels mateixos moviments.

En la penombra i dessota les restes penjades d’un vell llit metàl·lic i d’un somier esventrat, reitera gesticulacions convulses escurant un plat amb forats i ple d’òxid o xumant una ampolla buida; i va fent temps fins a completar els cinquanta minuts d’espectacle fent emergir més i més rampoines de les trapes i calaixets que va obrint a la taula on està assegut.


La contundència estètica del panorama i la dinàmica críptica que genera aquest ‘Insomni’ pot arribar a abduir l’espectador, que llavors en sortirà emocionalment compensat. Però també pot ser que no. Aleshores se li farà llarguíssim i el trobarà una autèntica llauna. Diumenge passat a Can Gassol, entre la vintena justa d’assistents, hi va haver de tot.