30 de novembre 2014
Merci bien de la companyia Mumusic Circus
publicat per
www.mataro.cat
Dins el cicle Sortim en Família
Espectacle de circ
fresc i divertit, càlid i generós que fusiona l’acrobàcia, el màstil xinès, les
verticals més atrevides i la música en directe. Acròbata i músic jugaran del
dret i del revés amb els seus instruments i també amb tot el públic!
Premiat com a Millor Espectacle Familiar per votació del
públic a la Mostra d'Igualada 2010 i pels Premis de Circ de Catalunya 2010.
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Venda d'entrades
Preu: 7 €
Punts de venda: A les oficines de l'Aliança Mataró (plaça de
les Tereses, 22) de dilluns a dijous de 9 del matí a 18 h i divendres de 9 a 14
h; a la taquilla de la Sala Casal Aliança des d'una hora abans de l'espectacle.
També a la Granja Armengol- La iogurteria (carrer Nou, 20), a El Gronxador
d'Artijoc (Sant Cristòfor,5) i a Buc de llibres (c/ La Muralla del Tigre, 31) i
al web www.quedat.cat . Reserva d'entrades fins a una hora abans de
l'espectacle a circalcasal@circulant.cat.
El preu de l'entrada inclou participar al sorteig de
diferents productes dels patrocinadors.
Diumenge 30 de novembre
A les 12 h
Sala Casal Aliança
C. de Bonaire, 25
Etiquetes de comentaris: mataró, merci bien, mumusics circus, sortim en familia, teatre casal nova aliança
‘Bufonant’, el nou espectacle de Toni Albà, al Teatre Principal
publicat per
www.capgros.com
28 de novembre de 2014
Diumenge 30, a les 7 de la tarda al t eatre Principal
d’Arenys de Mar
El popular actor Toni Albà presenta el seu darrer
espectacle, ‘Bufonant’, on utilitza la ment de l’espectador com a plataforma de
creació. Albà ofereix un exercici insòlit que recorda la performance, però que
és tant ancestral com el joc dels infants.
Etiquetes de comentaris: bufonant, teatre principal d'arenys de mar, toni albà
GRETEL I HANSEL
publicat
per
http://www.teatrecirvianum.cat
Preus: 6,00 € anticipada, 8,00 € a taquilla des d'una hora
abans
Dos comediants evoquen els paisatges dels contes mitjançant
la paraula, la utilització d'objectes quotidians i d'instruments musicals,
creant un bosc de somni, transformant l'espai escènic i transportant-nos al cor
màgic i fantàstic dels contes.
Objectes quotidians que recreen l'espai escènic, projeccions
que apareixen màgicament per dibuixar-nos la lluna, el bosc, una casa
sorprenent... la proximitat i la calidesa de les paraules explicades a cau
d'orella, l'encant de les músiques i els efectes fets amb instruments i
objectes rudimentaris, L'agradable, dolça i enigmàtica olor a xocolata que, igual
que als nostres joves protagonistes, sorprendrà al públic durant la
funció...Els sentits posats al servei d'una
història, els sentits per explicar de prop...
A partir d’ara pels espectacles per a públic familiar també
es venen les entrades ANTICIPADES i NUMERADES i més barates que les del mateix
dia a taquilla.
Els espectacles PER A PÚBLIC FAMILIAR són organitzats en
conveni amb el GRUP XARXA DE TORELLÓ.
Més informació:
http://www.zumzumteatre.com
30 de novembre de 2014
18.00 hores
Plaça Nova, 10
08570 - Torelló
cirvianum@ajtorello.cat
Etiquetes de comentaris: gretel i hansel, teatre cirvianum, torelló, zum zum teatre
La hora de 'Los Miserables'
publicat
per
http://www.ideal.es/granada
28 de novembre de 2014
Pablo Rodríguez
@pabrodgar
El escenario de la producción ya ha tomado el Palacio de los
Deportes, en el que se guardan también vestidos y pelucas.
foto : El escenario de la
producción ya ha tomado el Palacio de los Deportes, en el que se guardan
también vestidos y pelucas. / González Molero
Es la primera vez que el espectáculo se representa en un
lugar con las características del Palacio de los Deportes de Granada
Durante la presentación de los trabajos previos a la
representación, Grande hizo hincapié en las enormes magnitudes que conlleva la
producción del espectáculo. «Movemos 90 toneladas de material. 15 de ellas
están en el telar, porque es una escenografía técnicamente muy compleja que
combina técnicas antiguas con sistemas automatizados». Todas las piezas, desde
las luces a los sistemas de rotación de escenas, llegaron la semana pasada a
Granada a lomos de once grandes camiones.
Desde entonces una enorme caja negra ocupa la grada sur y se
interna unos metros en la pista. Allí, adosado a las enormes cortinas oscuras
que separan el backstage del público, se levanta el escenario. Ya en el
mediodía de este jueves se podía ver el fondo gris de una de las escenografías
del espectáculo. Los técnicos seguían ultimando detalles sobre un escenario que
tendrá 32 metros de largo y 16 de profundidad. Son las dimensiones del espacio
que ocuparán los protagonistas y los diferentes ambientes en los que transcurre
la obra. «Está muy bien resuelto. Es el espacio que necesitamos porque están
montando alrededor de 30 escenas en el primer acto y otras 30 en el segundo
acto», señaló Grande. Aunque los trabajos de adecuación del estadio han
impedido que los artistas realicen los ensayos en el Palacio de los Deportes,
los granadinos podrán ver un espectáculo completamente similar al que se ha
exhibido en teatros británicos, estadounidenses o españoles. «Todo es igual,
nada cambia. Es la misma producción que se ha mostrado en otros sitios»,
insistía Grande.
Gran elenco
Así, todo estará listo para que a las 17:30 horas Granada
albergue un pedacito de la París que ideó Víctor Hugo. Será entonces cuando el
Jean Valjean de Daniel Diges inicie su larga huida del inspector Javert. El
artista madrileño, que encarna al protagonista, encabeza un elenco de altura
que cuenta con 36 actores, 16 músicos y más de medio centenar de artistas.
Entre ellos destacan grandes nombres del género musical patrio como Ignasi
Vidal, Elena Medina, Talía del Val, Lydia Fairén, Guido Balzaretti, Carlos
Solano, Eva Diago o Armando Pita.
Todos ellos serán los encargados de transportar la magia del
musical de Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg al escenario granadino, una
labor que promete dejar con la boca abierta a todos este fin de semana.
Etiquetes de comentaris: els miserables, los miserables, palacio de los deportes de granada
29 de novembre 2014
Pelat , espectacle de Joan Català
publicat per
www.mataro.cat
Dins el cicle De boca a orella
El cicle de Boca a Orella proposa aquest original espectacle
que combina dansa, teatre i circ.
Pelat és la primera creació de l’artista Joan Català en la
qual, dins d’un espai circular, els espectadors comparteixen la relació entre
un home i un tronc. Des del silenci, es crea expectació i s’activa la
participació màgica i espontània. En aquesta arriscada proposta artística tots
són partícips directament o indirectament d’un ritual compartit i irrepetible,
tots formen part d’un moment en què “l’aquí i l’ara” guarda una connexió
profunda amb la tradició, el treball i el moviment de molts cossos diferents
amb un mateix objectiu.
A continuació entrarem a Can Gassol per presentar tot el
cicle De boca a orella, la nova temporada estable de teatre i els actes del 30è
aniversari de l'Aula de Teatre, amb tastets de circ, dansa, titelles i
discjòquei.
Dissabte 29 de novembre
A les 18 h
Plaça de Can Gassol
Mataró
Etiquetes de comentaris: can gassol, cicle de boca a orella mataró, joan català, pelat
Temporada Alta balla amb la 'festa barrocafricana' de 'Coup fatal'
publicat
per
http://www.aragirona.cat
28 de
novembre de 2014
El contratenor Serge Kakaudji és l'encarregat de posar la
veu a l'espectacle
Alain Platel dirigeix una obra que fusiona música i ball a
'Coup fatal' © ACN
Alain Platel i Serge Kakudji tornen a coincidir i, de nou,
els dos artistes són capaços de tirar endavant una creació genial, imprevisible
i multicultural. Un "cop fatal" a les convencions teatrals. Després
de sorprendre a Viena i al Festival d'Avinyó, retornen al Festival Temporada
Alta amb un muntatge que després d'estrenar-se a Salt - per primer cop a tot
l'Estat- recorrerà alguns dels escenaris més importants d'arreu d'Europa.
'Coup fatal', cop fatal en català, es tracta d'un muntatge
que va sorgir d'una idea del mateix contratenor congolès i Paul Kesterns.
L'obra compta amb la direcció musical de Fabrizio Cassol, que va composar les
músiques de l'òpera Macbeth, un muntatge que també es va poder veure ara fa
unes setmanes dins del festival gironí. L'espectacle fusiona música, ball,
obres barroques i cançons tradicionals congoleses. Una mescla explosiva i
multicultural que trenca motlles i fronteres. Mitjançant una orquestra de dotze
músics de Kinshasa, Platel ofereix una obra on sobren les paraules i que
s'intenta aproximar al present que viu actualment el continent africà.
La idea original de l'obra se li va acudir a Kakudji quan
després d'estudiar òpera a França va tornar al seu Congo natal i va constatar
que si volia fer concerts de música barroca al seu país els havia d'adaptar una
mica als gustos musicals dels congolesos. És aquí on va afrontar un repte que
va aconseguir tirar endavant "fusionant" la "música
acadèmica" que havia après a Europa amb els ritmes de la seva infància
fent aflorar "el matrimoni que ell feia temps que duia dins".
"Per a mi va ser molt difícil buscar una fórmula per fer comprensible alló
em sortia de dins d'una manera natural", explica Kakudji.
"Procés alliberador"
El protagonista de l'obra afegeix que per a ell la creació
del muntatge ha estat un "procés alliberador". "Quan vaig tornar
al Congo la gent em deia que havia canviat, que ja no era com ells i, en aquest
temps, he hagut de fer un procés per no sentir-me estrany a tots dos
llocs", comenta. Kakudji recorda que durant les primeres representacions
"molta gent ens mirava com si fóssim un meteorit d'un altre planeta"
però, en el fons, l'espectador es sentia representat. "No som tant diferents, els europeus i els
africans", subratlla.
Per dur l'espectacle a Europa, el contratenor i protagonista
de 'Coup fatal' assegura que el paper del seu director, Alain Platel va ser
"primordial" perquè va ser capaç de canalitzar "el volcà
d'energia africana" i estructurar-ho tot "en un espectacle
comprensible i atractiu per a l'espectador". El contratenor assegura que
li encanta participar en un projecte d'aquestes característiques que li
permeten barrejar estils i cançons ja que l'obra versiona peces de quatre grans
compositors clàssics: Handel, Monteverdi, Vivaldi i Bach.
L'escenografia és un altre punt a tenir en compte. Ha estat
dissenyada amb la col·laboració de l'artista Freddy Tsimba. El muntatge va
originar-se com una part del Connexion Kin, el Festival de les Arts KVS de
Kinshasa. Va ser allà quan Paul Kerstens - coordinador de KVS Congo- i el
mateix Serge Kakudji van demanar a tota una sèrie de músics creatius de
Kinshasa que treballessin amb diverses àries barroques. Després de practicar i
diverses actuacions a l'Àfrica, l'equip es va veure preparat per fer el salt
internacional.
Cantar i ballar, dues cares de la mateixa moneda
Pel que fa a la presència de la dansa a l'espectacle,
Kakudji assegura que per a ell i per la majoria de congolesos la música i la
dansa sempre van units perquè "formen part de la forma de viure d'un poble
que viu el present al màxim perquè no té futur". Una manera de viure que
ve marcada també per la inestabilitat política i la manca de llibertat
d'expressió. "Per a nosaltres els congolesos, cantar i ballar ens permet
expressar-nos i ser lliures", explica.
L'obra és podrà veure a l'Espai el Canal demà divendres a
les nou del vespre i dissabte a les sis de la tarda en el que suposa la seva
estrena a l'Estat. L'espectacle té una durada de una hora i 45 minuts.
Etiquetes de comentaris: alain platel, coup fatal, serge kakudji, temporada alta de girona
Tricicle torna al Nadal amb la seva versió d''Els Pastorets' més "moderna i gamberra"
publicat
per
http://www.aldia.cat/
'Els Pastorets-La Hibernació De L'infern'
Foto: JOSEP
MARTIN/EL TRICICLE
La companyia Tricicle, l'escola d'art dramàtic Eòlia i el
Taller de Músics, en col·laboració amb l'Institut del Teatre, proposen per
segon any el text de Paco Mir 'Els Pastorets-La Hibernació de l'infern: una
altra història', un espectacle revisat i més "modern, sorprenent i
gamberro".
Segons ha informat la companyia en un comunicat, durant el
Nadal el Teatre Poliorama acollirà les funcions, començant aquest dissabte amb
els passis per a públic general.
Aquest espectacle --dirigit a públics de totes les edats--
és "poderosament modern", amb una estètica més pròxima al segle XXI i
una mica menys d''Els Pastorets' clàssics de Josep Maria Folch i Torres, i els
seus protagonistes són més aviat Satanàs i Llucifer.
La companyia ha sacsejat l'argument del clàssic nadalenc per
refer-ho de dalt a baix, donant-li completament la volta de la mà d'una dotzena
d'actors i sis músics durant més d'una hora.
D'aquesta manera, la versió de Tricicle té Noa i Max, dos
nens que, situats actualment, somien que són pastorets de l'època del naixement
de Jesús, i en aquests somnis els assalten dimonis que volen conquistar la
terra.
Etiquetes de comentaris: coordinadora de pastorets de catalunya, escuela eòlia, institut del teatre, pastorets, pastorets a catalunya, taller de músics, teatre poliorama, tricicle
ROBA ESTESA
Cia. Els Pirates Teatre
Espectacle de cabaret que us seduirà amb la picardia d'El Molino i Guillermina Motta, la frescor de Richard Rodgers, el swing de John Kander i temes d'Albert Guinovart, entre d'altres.
Dissabte 29 de novembre a les 21 h.
Diumenge 30 de novembre a les 19 h.
VENDA D'ENTRADES (Preu: 10 €): www.teatredeponent.com
A través de la força de la música en directe i de la paraula i un repertori format per grans temes coneguts pel públic i d’altres de més insòlits, Ariadna Cabiró i Núria Cuyàs presenten un espectacle que fa desaparèixer la frontera entre el públic i l’escenari. Un viatge poètic-musical, estrenat la temporada passada al Círcol Maldà de Barcelona, per a amants de la música, el teatre i el cabaret.
Teatre de Ponent
Carrer de Ponent, 60
09400 Granollers
Dissabte 29 de novembre a les 21 h.
Diumenge 30 de novembre a les 19 h.
Tel. 938 498 167
teatre@teatredeponent
Etiquetes de comentaris: cia els pirates teatre, roba estesa, teatre ponent de granollers
El espectáculo ‘Aladín un musical genial’ consigue 5 Premios BroadwayWorld Spain
publicat per
http://vlcnoticias.com
26 de novembre de 2014
Este lunes se celebró la IV Gala de los Premios
BroadwayWorld Spain en el teatro Nuevo Alcalá de Madrid, con la participación
de la producción valenciana Aladín, un musical genial, un espectáculo familiar
de Trencadís Produccions que acabó siendo el evento más galardonado de la noche
con cinco nominaciones: Mejor Iluminación (Juanjo Llorens), Mejor Escenografía
(Luis Crespo), Mejor Vestuario (Joan Miquel Reig), Mejor Coreografía (Pachi G.
Fenollar) y Mejor Actriz Principal (Erika Bleda).
Componentes de 'Aladín, un musical genial (Foto-Productora)
Componentes de ‘Aladín, un musical genial’.
Jose Tomàs Chàfer, director del espectáculo, comentaba:
“Aladín nos ha dado y continúa dándonos muchas alegrías. Estoy especialmente
contento de que se premie el trabajo de nuestro equipo creativo, ya que todos,
los premiados y los que no han tenido tanta suerte, son grandes profesionales
que han puesto su talento al servicio de nuestro proyecto sin ninguna reserva”.
Después de cuatro años de celebración, la Gala de los
Premios BroadwayWorld se ha convertido en un referente nacional en el mundo del
teatro musical. Con más de 200,000 votos emitidos, este año, los lectores de
BroadwayWorld Spain han premiado mayoritariamente a Aladín, un musical genial
(5 premios), No son maneras de tratar a una dama (4 premios) y Mierda de
artista (4 premios). El premio honorífico fue entregado a Nacho Artime por su
aportación al mundo de los musicales, quien recibió el galardón de manos de la
actriz Ángela Carrasco.
Trencadís produccions estrenó su primer espectáculo, Aladín,
un musical genial en octubre de 2013 en el Teatro Chapí de Villena. Desde
entonces, se ha oído hablar de la productora por su participación en el
prestigioso festival FETEN; por hacer temporada en Madrid, Valencia y Bilbao;
por las 12 nominaciones y 2 galardones en los Premios del Teatro Musical; por las
8 nominaciones y 5 premios en los Premios Broadwayworld; y por celebrar las 100
primeras funciones, el pasado agosto, cuando solo se contaban 10 meses desde el
estreno.
Este es el listado completo de ganadores:
• MEJOR ADAPTACIÓN – Tela-Katola (‘No son maneras de tratar
a una dama’).
• MEJOR DISEÑO ORIGINAL DE CARTEL – Manolo Pavón y Álvaro
Herranz (‘No son maneras de tratar a una dama’).
• MEJOR ESCENOGRAFÍA – Luis Crespo (‘Aladín, Un musical
genial’).
• MEJOR ILUMINACIÓN – Juanjo Llorens (‘Aladín, Un musical
genial’).
• MEJOR SONIDO – Manuel Ramil (‘Vivan los niños’).
• MEJOR VESTUARIO – Joan Miquel Reig (‘Aladín, Un musical
genial’).
• MEJOR COREOGRAFÍA – Pachi G. Fenollar (‘Aladín, Un musical
genial’).
• MEJOR ACTOR DE REPARTO – David Carrillo (‘Hoy no me puedo
levantar’).
• MEJOR ACTOR PRINCIPAL - David Ordinas (‘No son maneras de
tratar a una Dama’).
• MEJOR ACTRIZ DE REPARTO – Gracia Olayo (‘La Llamada’)
• MEJOR ACTRIZ PRINCIPAL – (‘Empate’) Erika Bleda (‘Aladín,
Un musical genial’) y Elena Medina (‘Los Miserables’).
• MEJOR DIRECTOR ARTÍSTICO – Alicia Serrat (‘Mierda de
Artista’).
• MEJOR DIRECTOR MUSICAL – Joan Miquel Pérez (‘Mierda de
Artista’).
• MEJOR EVENTO TEATRAL O UNIPERSONAL – ‘Desgenerados, un
concierto Invertido’.
• MEJOR MUSICAL EN GIRA –‘Los Miserables’.
• MEJOR MUSICAL INFANTIL – ‘Vivan los niños’.
• MEJOR MUSICAL ORIGINAL – ‘Mierda de Artista’.
• MEJOR MUSICAL PEQUEÑO FORMATO – ‘No son maneras de tratar
a una dama’.
• MEJOR MUSICAL – ‘Mierda de Artista’.
• PREMIO HONORÍFICO – Nacho Artime.
Etiquetes de comentaris: brodway world spain
28 de novembre 2014
Els Pastorets de Montblanc demanen estrofes per als coplets
.jpg)
publicat
per
http://www.naciodigital.cat
Es poden fer arribar versos irònics i satírcs als Amics dels
Pastorets que garanteixen l'anonimat dels autors
El grup de teatre els Amics dels Pastorets fa una crida als
montblanquins per a que participin als coplets de la tradicional funció
nadalenca. Per celebrar el 75è aniversari dels Pastorets a Montblanc, s'ofereix
la possibilitat d'escriure uns versos irònics i satírics sobre la vida social,
política i cultural del municipi per incloure'ls a l'espectacle a ritme de la
música de la cançó popular 'l'Hereu Riera'.
Els coplets, que poden ser més d'un per persona, es poden
fer arribar per correu electrònic a elspastoretsdemontblanc@gmail.com o bé a
través del Facebook de l'entitat. D'entre totes les propostes rebudes, el grup
de teatre farà una selecció i seran cantats pel Lluquet i el Rovelló en alguna
de les representacions d'aquestes festes de Nadal. A més, els Amics dels Pastorets garanteixen
l'anonimat dels autors dels coplets.
Etiquetes de comentaris: coordinadora de pastorets de catalunya, grup teatre amics dels pastorets de montblanc, pastorets, pastorets a catalunya, pastorets de montblanc
Oberta la 5a edició de les Beques Innovació en Cultura Popular de la Fundació Jaume Casademont
Els espectacles guanyadors s’estrenaran a la 18ª Fira
Mediterrània
La Fundació Jaume Casademont de Girona, un dels socis de la
Fira Mediterrània de Manresa, ha obert la convocatòria de la cinquena edició de
les Beques Innovació en Cultura Popular: una beca dotada amb 5.000 € per a
produccions amb un pressupost igual o superior a 10.000€, i una altra de 2.500€
per a produccions de petit format amb un pressupost de menys de 10.000 €. Els
espectacles guanyadors s’estrenaran en el marc de la 18a Fira Mediterrània i
seran contractats per l’Ajuntament de Girona.
L’objectiu de la iniciativa és crear nous espectacles de
cultura popular catalana, moderns, actuals, atractius al públic i capaços de
crear sinèrgies amb altres formes de cultura com les arts plàstiques, la
música, el circ, la literatura, els museus, etc.
La convocatòria es tanca el 15 d’abril
Trobareu més informació a www.fundaciojaumecasademont.cat
Etiquetes de comentaris: fira mediterranea
Un musical gallego resuena en los Brodway World Spain
publicat
per
http://www.farodevigo.es
Ágatha De Santos
Vigo
ro
"¡Vivan los niños!" obtiene dos premios, entre
ellos, el de mejor musical infantil
El musical "¡Vivan los niños!" se ha convertido en
el primer musical gallego que es galardonado en los Brodway World Spain.
"¡Vivan los niños!", de la compañía La Guagua, era el único musical
gallego nominado en esta cuarta edición de los premios del teatro musical.
Optaba a tres galardones -mejor musical infantil, mejor diseño de sonido y
mejor dirección musical- y regresó a casa con dos -mejor musical infantil y
mejor sonido-. Los responsables de la compañía reconocían ayer que estar entre
los finalistas ya era "un sueño cumplido". "Obtener dos premios
superó nuestras expectativas", aseguraron desde La Guagua. "¡Vivan
los niños!" competía en la categoría de mejor musical infantil con
"Aladín, un musical genial", el espectáculo más premiado de esta
cuarta edición, con cinco premios; "La leyenda del unicornio" y
"La ratita presumida".
Dirigido por Carla Iglesias y con Bruno Currás como
director, "¡Vivan los niños!" obtuvo también el galardón al mejor
diseño de sonido para Manuel Ramil.
En los Brodway World Spain 2014 competían musicales tan
conocidos como "Los miserables", que se hizo con el premio al mejor
musical en gira y "Hoy no me puedo levantar". El premio honorífico
fue entregado a Nacho Artime por su aportación al mundo de los musicales, quien
recibió el galardón de manos de la actriz Ángela Carrasco.
"¡Vivan los niños!" se articula en torno a las
quince canciones originales que componen el disco "Donde diga el
corazón", que cuenta con las voces de Dani Ríos y Erika Castro junto los
artistas Joaquín Padilla de IguanaTango, Ramil ("OT") y la fadista
María do Ceo. El elenco se completa con Asun Álvarez en el papel de
"Hada", Óscar Rodriguez interpretando a "Françoise",
Virginia Castro como "Flow" y Carme Sas como "Fly", así
como las mascotas del espectáculo, MonsterChef y Capitán Desastre.
Etiquetes de comentaris: brodway world spain, vivan los niños
27 de novembre 2014
Els Pastorets de Palafrugell
.jpg)
Representacions:
26 de desembre
28 de desembre
4 de gener
Les representacions de "Els pastorets de
Palafrugell" tindran lloc el 26 de desembre de 2014, el 28 de desembre de
2014 i el 4 de gener de 2015, a les 18 hores al Teatre Municipal de
Palafrugell.
L'espectacle té una
durada de 2h 30minuts amb un entreacte de 10 minuts, inclòs en aquest temps.
És un espectacle apte
per a majors de 4 anys.
El preu de l'entrada
és únic: 10 euros, indistintament per a adults i menors.
Els socis del club
TRESC tenen dret a dues entrades al preu d'una.
Les entrades són numerades i es poden comprar:
A la taquilla del Teatre Municipal de Palafrugell: C/Sta.
Margarida, 1. Telèfon 972 61 11 72.
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h. i de 17 a 20 h. i el
diumenge de 10 a 13 h.
El dia de la funció a partir de les 17 h.
A través de Telentrada de CatalunyaCaixa:
Al web www.telentrada.com
Al telèfon de Telentrada 902 10 12 12
Nota: aquestes entrades tenen una comissió de 1'75 euros, és
a dir que el seu preu final és de 11'75 euros.
Etiquetes de comentaris: coordinadora de pastorets de catalunya, pastorets, pastorets a catalunya, pastorets de palafrugell
CRÓNICA DE LOS GANADORES DE LOS PREMIOS BUTACA 2014
publicat
per
http://butaquesisomnis.blogspot.com.es
26 de novembre de 2014
Elisa Díez (Butaques i Somnis)
20 años y se ha vuelto a comprobar que este año tampoco he
de jugar a la lotería de navidad porque mis métodos adivinatorios no dan buen
resultado. Aquí lo únicos que hacen pleno son la compañía La Perla 29 que año
tras año se llevan un puñado de premios para sus estanterías.
En una gala light tanto por el guión, del cual algunos
tuiteros se quejaban de chabacanerías varias, como por la presentación, 19
butacas del tirón, menos mal que el honorífico a Rosa Renom y los merecidísimos
a Gemma Brió por Llibert nos dejaban un poco de respiro.
Los gritos de unos y otros y el micrófono al que algunos
parecían tenerle miedo y otros ni lo miraron, hicieron que desde platea los
presentes tuviéramos que intuir los premios hasta que el afortunado subiera al
escenario, o nueva modalidad (la tecnología avanza) subiera en modo iphone
telefónico. Como se escuchaba más al del teléfono que al de carne y hueso, el
año que viene que todos entren por esta modalidad y ya los fans que se dediquen
a gritar.
El que no gritó ni se le oyó fue el señor Mascarell, que
llegó tarde para descontento de los gráficos y que descubrió que lejos de dar
el premio a mejor montaje teatral, el último de todos, fue reemplazado, por lo
que hizo doblete quedándose sin foto y sin video. In extremis alguien le
concedió unos minutos después para hablar de cultura.
A parte de premios y premiados, yo propongo que para el año
que viene presenten los Premios Butaca
la memorable pareja Albert Triola, Clara Segura, que se vistan de lo que
quieran, pero que nos hagan reír como esta noche. No sé si abrir un verkami o
una campaña en change.org.
Pocas veces la gran favorita Un aire de família con 7
nominaciones se ha ido a casa con las manos vacías, por contra El clan dels
Zhao de sus 6 nominaciones se ha llevado seis, la cara y la cruz de estos
Butaca. Eso sí, una tiene sus debilidades y para mí esta es la noche de
Llibert, ese pequeño gran espectáculo que no dio de comer a sus creadores pero
que a muchos nos llegó al alma y en esta noche al oír doblemente su nombre se
nos ha puesto una vez más la piel de gallina. Gracias y mil gracias, Gemma Brió
and cía!
Que veinte años no es nada... que dice la canción y el año
que viene 21, la mayoría de edad en los EEUU... y vamos creciendo y vamos
aprendiendo, pero seguiremos y esperemos que todos los que nos hemos reunido
hoy en presencia y en ausencia... con trabajo, ése será nuestro GRAN PREMIO!
Ganadores de los XX Premios Butaca de teatre de catalunya
MUNTAJE TEATRAL
L’orfe del clan dels Zhao (La Perla 29)
PEQUEÑO FORMATO
Llibert (Cia. Les Llibertàries)
DIRECCIÓN
Oriol Broggi (L’orfe del clan dels Zhao)
MUSICAL
Germans de Sang (Germans de Sang)
DANZA
Capricis (Àngels Margarit/Cia. Mudances/Grec’13)
PARA PÚBLICO FAMILIAR
Moby Dick, un viatge pel teatre (T.Lliure)
ACTOR TEATRAL
Julio Manrique (L’orfe del clan dels Zhao)
ACTRIZ TEATRAL
Clara Segura (La rosa tatuada)
ACTOR DE REPARTO
Pablo Derqui (L’orfe del clan dels Zhao)
ACTRIZ DE REPARTO
Mar Ulldemolins (El joc de l’amor i de l’atzar)
ACTOR DE MUSICAL
Benjamí Conesa (Germans de Sang)
ACTRIZ DE MUSICAL
Mone Teruel (Marry Me a Little)
ESCENOGRAFIA
Jordi Queralt (Informe per a una Acadèmia)
ILUMINACIÓN
Pep Barcons (L’orfe del clan dels Zhao)
VESTUARIO
Berta Riera (L’orfe del clan dels Zhao)
CARACTERIZACIÓN
Núria Llunell (Doña Rosita la Soltera)
DISEÑO ESPACIO SONORO
Roc Mateu (El caballero de Olmedo)
TEXTO TEATRAL
Llibert (Gemma Brió)
COMPOSICIÓN MUSICAL
Sílvia Perez Cruz (Informe per a una Acadèmia)
BUTACA HONORÍFICA ANNA LIZARAN
Rosa Novell
Etiquetes de comentaris: premis butaca
26 de novembre 2014
ROBA ESTESA AL TEATRE DE PONENT
Dissabte 29 de novembre a les 21 h.
Diumenge 30 de novembre a les 19 h.
Preu: 10 €
Cia. Els Pirates Teatre
Un espectacle amb temes de Richard Rodgers, Frederic Loewe,
el swing de John Kander, la picardia d'El Molino, la perspicàcia de Boris
Vian...
Ariadna Cabiró i Núria Cuyàs ens presenten un espectacle de
cabaret definiti per la força de la música i el poder de la paraula directa.
L'espectador quedarà atrapat per la frescor de Richard Rodgers i Frederic
Loewe, el swing de John Kander, la picardia d'El Molino i la perspicàcia de
Boris Vian entre d'altres. Tot plegat, conduït per una mirada irònica que farà
desaparèixer al frontera entre el públic i l'escenari i convida l'espectador a
deixar-se endur.
Dramatúrgia i direcció: Adrià Aubert i Núria Cuyàs
Escenografia: Enric Romaní
Figurinista: Maria Albadalejo
Il·luminació: Jorge Mur
Producció: Marina Marcos
Intèrprets: Ariadna Cabiró (piano) i Núria Cuyàs (veu)
Una mirada irònica que fa desaparèixer la frontera entre el
públic i l'escenari i convida a l'espectador a deixar-se endur.
Teatre de Ponent, Granollers
Carrer de Ponent, 60
08401
Granollers
93 849 83
64 / 93 849 81 67
VENDA D'ENTRADES
A les taquilles del Teatre de Ponent: venda d'entrades el
mateix dia de l'espectacle, una hora abans de l'inici de la funció.
Per Internet: al web de Teatre de Ponent (www.teatredeponent.com), a l'apartat
de programació, després de la descripció de cada espectacle teniu l'opció de
comprar les entrades per al dia que vulgueu sense cues ni comissions. Us
recondueix al web d'Escena grAn que es la plataforma per gestionar tots els
espectacles de la ciutat i hi apareix també la nostra programació.
A les taquilles del Teatre Auditori de Granollers: els
dimecres,dijous i divendres de 17.30 h a 20 h s'hi poden comprar entrades
anticipades
Iniciem una nova temporada i volem apropar encara més a tota
la població les nostres propostes de teatre de petit format i de qualitat, per
això el preu de les entrades serà únic per a tots els espectacles i serà de 10
€.
Per als Amics del Teatre de Ponent existiran avantatges que
us anirem descobrint al llarg de la temporada. Podreu consultar-los a l'apartat
Amics de Ponent.
Etiquetes de comentaris: cia els pirates teatre, roba estesa, teatre ponent de granollers
Más de 35 armarios de ropa para vestir a «Los Miserables» en Granada
publicat
per
22 de novembre de 2014
Rita M. Marín - Granada
El musical, que se estrena el próximo fin de semana en
Granada, pone en escena un vestuario valorado en miles de euros
Más de 35 armarios de ropa para vestir a «Los Miserables» en
Granada
«Tiene razón al decir que Los Miserables fue escrito para un
público universal. No sé si sería leída por todos, pero está desde luego
dirigida a todos». No puede haber sentencia más firme que las del propio Víctor
Hugo refiriéndose a su obra. Tal vez nunca pudo imaginar que sí llegó a todo el
mundo, y que fue adaptada al formato musical, que desde su estreno hace 29 años
ha sido vista por más de 70 millones de espectadores en todo el mundo,
traducido a 22 idiomas y representado en más de 42 países y 319 ciudades.
Ganador de más de 100 premios internacionales, Los Miserables
moviliza y conmueve a su público a través de un épico viaje de sueños rotos,
pasión y salvación. Su fascinante historia es un testamento atemporal a la
supervivencia del espíritu humano.
Pero, qué hay detrás de la escena que trae a Granada el
próximo fin de semana Stage Entertainment. Grandes artistas con mucho talento,
una escenografía impresionante, y mucho trabajo. Parte de este trabajo queda
reflejado en la labor de Pilar Pareja de Castro, Jefa de Vestuario del musical.
Con una experiencia de más de 15 años en este tipo de espectáculos, y habiendo
participado en obras como My Fair Lady, Cast, Chicago o El Rey León, reconoce
que Los Miserables es una «experiencia como ninguna otra».
Treinta actores y una media de 10 o 15 cambios de vestuario
para cada uno. «Hablamos de viajar con 35 armarios de ropa, casi un armario por
actor», explica Pilar Pareja, que además destaca que se trata de un vestuario
de gran calidad, «con ropas voluminosas y pesadas, con los tejidos propios de
la época a la que representa, de algodón y lana, muy cuidados y ricamente
tratados».
Los diseños que vienen hechos de Londres y Broadway son los
mismos en todas las representaciones y se adaptan al cuerpo de cada actor. «Se
respetan los diseños originales, con lo cual se le da una autenticidad clave a
cada escena», argumenta la directora de vestuario.
Estos vestidos y trajes, valorados en miles de euros, son
uno de los grandes atractivos de este musical. «Además, desde sastrería se
mantiene una relación muy estrecha con el departamento de maquillaje y
peluquería, ya que hay momentos donde algunos personajes tienen que cambiarse
de ropa y aspecto físico en muy poco tiempo, y todo tiene que estar muy
coordinado, para que salga bien», explica Pilar, que reconoce que a veces se
viven momentos de estrés, y que por eso es necesario hacer un trabajo muy
minucioso.
«Trabajar en este musical da mucho prestigio porque es uno
de los musicales más importantes de todos los tiempos, y es un orgullo formar
parte de este elenco», asegura Pilar, que entre risas comenta que su personaje
favorito es Jean Valjean, del que personalmente se encarga de vestir.
Etiquetes de comentaris: els miserables, los miserables
25 de novembre 2014
Pulmons
Carlota Olcina i Pau Roca es plantegen tenir un fill en
aquesta peça del britànic Duncan Macmillan, Premi a la peça més destacada de la
CBS i guanyadora de l'Off West End. Fer o no fer una persona, aquest és el
dilema.
Pulmons és la història d’una conversa. Un dia, tot comprant
mobles, una parella es troba inesperadament discutint si haurien de començar
a Intentar tenir fills o no. Sóc una
bona persona? Seré un bon pare? Quina mena de món heretaran els nostres fills?
És intel·ligent o necessari dur al món encara una altra persona? Com més
intel·ligents som, més difícils són de contestar aquestes preguntes i més
ridículs semblem per intentar bregar-hi. Vaig escriure aquesta obra com un
repte per als actors, i també com un regal.
Duncan Macmillan
LA CRÍTICA HA DIT:
“Magnífica radiografia de les inquietuds i palpitacions
d’una parella davant l’eventualitat de dur un criatura al nostre món trencat..”
Francesc Massip
“Bona direcció de Marilia Samper que sap fer brillar la
química entre els dos únics protagonistes, Pau Roca i Carlota Olzina, fins al
punt de sentir-te espiant al lloc més íntim d’una parella: el llit de
matrimoni, sempre present en l’austera posada en escena .”
Christian Machio
“El muntatge dirigit per Marilia Samper compta amb
l’excel-lent actuació de Pau Roca i, sobretot, d’una Carlota Olcina
extraordinària.. La seva magistral en la
recreació de les seves contradiccions, es mouen a gust i es guanyen un públic
còmplice que cada nit els aclama merescudament”
César López Rosell
Direcció: Marilia Samper
Interprets: Carlota Olcina i Pau Roca
Preu: 20€ / 18€ anticipada o per internet
Dissabte 29 de novembre a les 21.30 hores
ESPAI L’AMISTAT
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)
HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada
espectacle.
T (+34) 93 752 99 90
Etiquetes de comentaris: carlota olcina, espai l'amistat de premià de mar, pau roca, pulmons
MERDA D’ARTISTA vuelve a Barcelona con las incorporaciones de Jordi Coll y Anna Alborch
publicat
per
21 de novembre de 2014
El musical escrito por Ferran González y Joan Miquel Pérez y
dirigido por Alícia Serrat se podrá ver en la sala Barts del 20 de diciembre de
2014 al 11 de enero de 2015 con Ferran González, Gemma Martínez y Xènia Reguant
como protagonistas.
Tras su éxito en los Teatros del Canal de Madrid y en el
Teatre Poliorama de Barcelona, MERDA D’ARTISTA -el musical creado por los
artífices de PEGADOS- vuelve a la Ciudad Condal para realizar una breve
temporada en la Sala Barts, donde se podrá ver del 20 de diciembre de 2014 al
11 de enero de 2015.
MERDA D’ARTISTA vuelve a los escenarios renovado. El
espectáculo ha sido revisado por sus autores y se han recortado o eliminado
algunas escenas para pasar de las dos horas de duración con entreacto, a una
hora cuarenta minutos en un sólo acto.
Continúan en el elenco de MERDA D’ARTISTA Ferran Gonzalez
como Piero Manzoni, Gemma Martínez como Sofía Canevaro, Xènia Reguant como
Apollonia Avaloni, y Joan Miquel Pérez como Agostino Bonalumi y pianista.
Siguen también los músicos, Eloi López en la percusión y Paco Weth al
contrabajo.
Las nuevas incorporaciones son Jordi Coll (GREASE, HAIR,
FAMA, ‘El secreto de Puente Viejo’) y Anna Alborch (componente de Egos Teatro),
quienes interpretarán respectivamente a Enrico Castellani y a Paola Pisani
reemplazando a Frank Capdet y a Nanina Rosebud.
Escrito por Ferran González, con música y letras de Ferran
González y Joan Miquel Pérez (director musical y pianista de PEGADOS),
dirección de Alícia Serrat y coreografía de Marta Tomasa, MERDA D’ARTISTA es un
musical basado en la vida y obra del artista conceptual Piero Manzoni. Esta
comedia, con un texto fresco y divertido, narra una historia de ficción que
dibuja un determinado momento de la historia y del mercado del arte, mezclando
diálogos rápidos con canciones que homenajean a los musicales clásicos y a la
música italiana de mediados del siglo XX. Manzoni sacudió el mundo del arte en
los 60 vendiendo latas llenas de sus propios excrementos, etiquetadas como
‘Mierda de artista’, en una crítica radical a la valoración de las obras.
La acción transcurre en Milán, a principios de los años 60 y
algunos de los personajes han sido tomados del entorno del mismo artista. Piero
Manzoni regenta una galería de arte junto a sus socios Enrico y Bonalumi. Es un
artista reconocido pero vive con la insatisfacción de no lograr vender las
obras que él desearía. La novia de Piero, Apollonia, trata de servirle de
apoyo, mientras su esperpéntica marchante, Sofía conspira contra él con la
complicidad de uno de sus amigos. Cuando el artista está a punto de presentar
su última obra, una periodista del Corriere della Sera, Paola, irrumpe en su
entorno.
Los personajes establecerán un juego de intereses que
desencadenarán en hilarantes situaciones llenas de humor. Triángulos amorosos,
intereses económicos, traiciones y una animada banda sonora completan el marco
en el que Piero desarrolla su obra.
MERDA D’ARTISTA está producido por Kaktus Music, los Teatros
del Canal y el Festival Grec de Barcelona 2014.
Etiquetes de comentaris: anna alborch, ferran gonzález, joan miquel pérez, jordi coll, merda d'artista, sala barts
24 de novembre 2014
Fraccions
Performance poètica
publicat per
www.mataro.cat
20 de novembre de 20144
El dimarts 25 de novembre a les 19.30 h a la biblioteca
Antoni Comas tindrà lloc el recital poètic Fraccions, d’Emília Illamola.
Breus proses poètiques que reflecteixen el monòleg interior
d’una dona en un moment crucial de la seva vida.
Amb la presència de l’autora.
A càrrec del grup de teatre Smandies.
Per a més informació podeu consultar el web de cultura:
http://culturamataro.cat/
Si voleu estar al dia de la informació de les Biblioteques
de Mataró aneu a l'adreça de Facebook: www.facebook.com/bibliotequesdemataro i
feu un "m'agrada".
També podeu trobar-nos a Twitter: @bibliosmataro
Dimarts 25
A les 19.30 h
Xarxa de Biblioteques
Biblioteca Antoni Comas
Enric Prat de la Riba, 110
Etiquetes de comentaris: biblioteca antoni comas, emília illamola, fraccions, grup de teatre smandies de mataró
La Baldufa debat sobre el teatre familiar al festival Temporada Alta de Girona
publicat
per
19 de novembre de 2014
La companyia lleidatana La Baldufa presentarà el seu nou
espectacle, Pinocchio, el pròxim 30 de novembre al festival Temporada Alta de
Girona, en una jornada en la qual també s'ha organitzat un debat obert a
professionals i públic per parlar del teatre familiar en l'actualitat, de la
qualitat i els riscos en el denominat teatre per a tots els públics. La
veterana companyia teatral lleidatana, que durant les últimes setmanes està
ultimant la seua nova producció amb assajos al Teatre L'Amistat de Mollerussa, aprofitarà
la seua presència al festival de referència en les arts escèniques al país per
tal de plantejar un debat sobre la creació contemporània d'espectacles per a
tots els públics. A la jornada han convidat professionals que són al capdavant
de programacions de teatres i festivals europeus com el dramaturg alemany
Christian Schönfelder, director artístic del Festival Internacional Schöne
Aussicht de Stuttgart; la noruega Camilla Svingen, directora artística del
Festival Internacional Mini Midi Maxi de teatre familiar, un dels més
importants del país nòrdic; així com Kurt Pothen, director artístic de
l'innovador Agora Théâtre, a Saint Vith (Bèlgica).
La jornada se celebrarà el diumenge 30 a la tarda a Salt. El
mateix dia al migdia, La Baldufa estrenarà al Teatre de Salt el seu particular
Pinocchio, una revisió molt personal per a nens a partir dels 7 anys del
popular conte original de Carlo Collodi, una història que permet reflexionar de
forma imaginativa entorn de valors com l'educació, l'esforç, la responsabilitat
i la sinceritat. La Baldufa ja fa 18 anys que fa teatre per a tots els públics,
amb una trajectòria en la qual ja ha estrenat una dotzena de creacions
diferents.
Etiquetes de comentaris: la faldufa de lleida, temporada alta de girona
23 de novembre 2014
El meu poble i jo de Lluís Danés
publicat per
www.mataro.cat
Un homenatge a l'obra de Salvador Espriu
El meu poble i jo tanca la temporada estable de teatre al
Monumental. Lluís Danés presenta aquest espectacle inèdit, multimèdia, altament
poètic, on el moviment, la música i les imatges s'uneixen per ajudar a entendre
a l'espectador per què Espriu va escriure obres tant profundes i doloroses com
La Pell de Brau o El caminant i el mur.
La música i la paraula es donen la mà en un espectacle
esfereïdor, de gran potència visual, que preten contextualitzar l'obra d'Espriu
en relació a les experiències personal.
La música en directe, la veu de Dídac Rocher, la ballarina
Anna Marín i l'actriu Bruna Cusí, interactuen amb vídeo-projeccions on les
principals personalitats del món de la cultura, l'esport o el periodisme, posen
cara i veu a les experiències de víctimes de la repressió del règim franquista.
Dramatúrgia, direcció i escenografia: Lluís Danés
Poemes : Salvador Espriu
Música original: Dídac Rocher
Ballarins:
Anna Marín i Bruna Cusí
Direcció
musical: Jordi Solans
Interpretació
musical: Dídac Rocher , veu, guitarra i launeda; Jordi Solans, guitarres;
Narcís Corominas, piano i teclat; Xavi Molero, bateria i percussions; Núria
Maynou, violoncel i Marc Prat, contrabaix i percussió.
Després de l'espectacle hi haurà una tertúlia amb Lluís
Danés, Dídac Rocher i Jordi Palou- Loverdos, director del Memorial Democràtic,
presentada per Neus Pinart i Roser Trilla, membres de la Comisssió Any Espriu
de Mataró.
L’espectacle El meu poble i jo es realitza en substitució de
l’espectacle Prendre Partit suspès per baixa mèdica de Joel Joan que formava
part del repartiment.
Diumenge 23 de novembre
A les 18 h
Teatre Monumental
La Riera, 169
Mataró
Etiquetes de comentaris: el meu poble i jo, lluís danés, salvador espriu, teatre monumental, temporada estable de mataró
III Muestra de Teatro Amateur “Villa de Biescas” 2015, Huesca.
publicat
per
20 de novembre de 2014
El Ayuntamiento de Biescas convoca la III Muestra de Teatro
Amateur “Villa de Biescas” a celebrarse del 10 de enero al 7 de marzo de 2015 y
al que podrán presentarse todos los grupos no profesionales que lo deseen.
Las representaciones tendrán lugar en el Centro Cultural
Pablo Neruda de Biescas (Huesca) los días 10, 17 y 24 y 31 de enero y los días
7, 14 y 21 de febrero de 2015. La ceremonia de Clausura y entrega de premios se
celebrará el sábado día 7 de marzo del 2015, en el mismo Centro Cultural.
Las obras tendrán una duración mínima de 60 minutos y serán
en idioma castellano o aragonés.
Los grupos participantes en la Muestra contarán con una
ayuda económica de 400 euros, así como el pago de una compensación por
desplazamiento para aquellos grupos que se desplacen desde una distancia,
superior a 150 km. (de 150 a 300 km de distancia 150 euros; de 300 a 500 km de
distancia 250 euros y más de 500 km de distancia 350 euros)
El plazo de inscripción concluirá a las 20:00 horas del día
el 5 de diciembre del 2014.
Las inscripciones se pueden realizar por:
· Pagina web
de Biescas http://www.biescas.es/index.php/bases-e-inscripciones.html
· Correo
electrónico.
· Correo
ordinario.
Incluyendo en todo caso la ficha de inscripción y el justificante
de pago de la cuota de inscripción de cincuenta euros por grupo que será
abonada en concepto de fianza. Así como dos fotografías perfectamente
identificadas del espectáculo o del grupo. La fianza será devuelta a los grupos
a los no seleccionados.
El jurado de la muestra otorgará los siguientes premios:
· Mejor Grupo.
· Mejor
Dirección.
· Mejor Actriz
Principal.
· Mejor Actriz
de Reparto.
· Mejor Actor
Principal.
· Mejor Actor
de Reparto.
· Mejor
Escenografía.
· Premio
Especial del Público.
Los premios no tienen dotación económica. El grupo que
obtenga el galardón de Mejor Grupo, será invitado a la siguiente edición,
participará en el concurso, cerrará el
certamen y acudirá a Biescas con los gastos de transporte y alojamiento
pagados.
El día de la ceremonia de clausura y entrega de premios, los
grupos premiados, se comprometen a asistir a la misma con un mínimo de dos
representantes, y a participar en una charla-café previa a la ceremonia en la
que habrá una puesta en común de todos los participantes sobre la muestra. Cada
grupo, como beca por su asistencia, recibirá un importe de 150.00 euros,
siempre y cuando se vean obligados a pernoctar en la localidad.
Cualquiera de los grupos seleccionados (siempre y cuando
pernocten en la localidad), podrá ser designado por el Comité Organizador,
previo acuerdo por ambas partes, para la realización de un pequeño taller u
otra actividad con los niños en Biescas,
Los grupos que deseen participar en la Muestra deberán
rellenar dentro del plazo indicado, el formulario de inscripción incluido en
las BASES. La presentación de la ficha de inscripción implica la aceptación de
estas bases.
Para validar la solicitud de inscripción se debe enviar una
fotografia perfectamente identificada del espectáculo o del grupo y el justificante de ingreso de los 50 € de fianza
en el número de cuenta al correo electrónico que se indicará por email tras la
inscripción.
Más información:
Ayuntamiento de Biescas
Plaza del Ayuntamiento 1
22630 Biescas
HUESCA
Tel.- 974 485 002
Etiquetes de comentaris: muestra de teatro amateur villa de biescas
22 de novembre 2014
Canvis i novetats en la nova temporada de LA PASSIÓ DE CERVERA
publicat
per
20 de novembre de 2014
Les actrius i actors de La Passió de Cervera ja han començat
a preparar la nova temporada. L’any 2015 s’espera farcit de canvis i novetats
amb l'objectiu d’estrènyer vincles amb la ciutat i donar resposta a l'augment
de públic, que va créixer en més d'un 15% d'espectadors la temporada passada.
La sensibilització amb la cultura i l’aposta seriosa de país
ha portat el Patronat de La Passió a augmentar el nombre de representacions; es
passarà de 6 a 7 representacions, totes en llengua catalana. Com cada any, les
representacions tindran lloc entre el mes de març i abril, concretament els
dies 1, 8, 15 i 22 de març i el 3, 12 i 19 d'abril.
La renovació de la dramatúrgia de l'espectacle és un altre
dels canvis destacables per a aquest nou període; un cop d’efecte substancial,
amb canvis a escena i cares noves i conegudes. De moment ningú de la Junta ha
volgut revelar que es porta entre mans, però el que sí que es pot avançar és el
cop d’efecte publicitari del nou cartell, que se’ns presenta com una conjunció escenogràfica
de les pròpies representacions en un element vertebrador del seu conjunt: la
crucifixió de Jesús. Els diferents personatges s'uneixen en una sola imatge,
tot expressant la riquesa visual i el ritme trepidant que distingeixen aquesta
tradició i converteixen l'espectacle en el referent històric de les Passions a
Catalunya. El cartell s’ha de visualitzar de prop per copsar totes les imatges
i detalls, però també de lluny, ja que recull l’efecte visual de conjunt que li
dóna riquesa i realisme a tot el text teatral que hom podrà veure i viure
durant les funcions.
El president del Patronat de la Passió, Xavier Cañabate,
assenyala que el dissenyador del cartell, Xavi Miret, ha sabut copsar el
sentiment propi de tots els col·laboradors d'aquest l'espectacle d’arrel
tradicional, que es remunta a més de 500 anys a la ciutat de Cervera.
Les entrades per a l’espectacle ja es poden adquirir a un
preu d’11 €, en oferta especial a meitat de preu. Tothom que ja tingui
programada l'assistència a l’espectacle pot fer un molt bon estalvi i un gran
regal per als seus familiars i amics. Aquesta oferta està limitada a 250
entrades. Es poden adquirir fins a finals d’any trucant al telèfon 608 78 10
12.
Per a més informació: http://www.lapassiodecervera.com/
Etiquetes de comentaris: la passió, passió de cervera, passions, passions a catalunya-la passió
V Certamen Internacional Almagro Off, Almagro, Ciudad Real.
publicat
per
18 de novembre de 2014
Se convoca el V Certamen Internacional Almagro Off en el que
Podrán concurrir todos los creadores o directores escénicos, de cualquier
nacionalidad, cuyo trabajo este basado, inspirado o ponga en escena textos del
Barroco Universal y cuya trayectoria teatral no sobrepase los cinco (5)
montajes profesionales estrenados.
Las propuestas, estrenadas o como proyecto, podrán estar
representadas en su idioma original y deberán tener una duración mínima de una
(1) hora. El género, estilo, estructura o temática estarán basados en textos
dramáticos o no dramáticos universales enmarcados entre mediados del siglo XVI
y finales del siglo XVII. Las propuestas no podrán haber sido estrenadas antes
del 1 de enero de 2014.
Las propuestas serán presentadas en soporte digital (y
opcionalmente en papel) hasta el 5 de marzo de 2015, en un dossier con la mayor
información posible, tanto escrita como audiovisual si la tuviera (formatos
AVI, MOV, MPEG, FLV); se incluirá como información imprescindible el formulario
de inscripción cumplimentado. Por otra
parte el creador o director escénico podrá acompañar la propuesta con
documentación relativa a otros espectáculos previos, sean o no profesionales.
El envío de las propuestas se puede hacer:
Por correo postal:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro,
c/ Los Madrazo, 11. 5° Planta Derecha. CP. 28014. Madrid,
España
Por correo electrónico:
En ambos casos es necesario indicar bien en el sobre, bien
en el asunto del mail: "ALMAGRO OFF".
Un comité de selección se encargará de elegir un máximo de
diez (10) propuestas. Este comité estará formado por destacadas personalidades
del mundo de las artes escénicas, cuya composición determinará el Festival
Internacional de Teatro Clásico de Almagro. Dicho comité podrá recurrir a
informes documentados de otros especialistas y requerir información
complementaria si así lo estimara oportuno.
Las propuestas seleccionadas serán exhibidas dentro de un
espacio escénico que determine el Festival dentro de la 38 edición del Festival
Internacional de Teatro Clásico de Almagro.
Durante este periodo, un jurado independiente del comité de
selección, cuyos componentes determinará el Festival Internacional de Teatro
Clásico de Almagro, compuesto por reconocidos profesionales de diferentes
ámbitos de las artes escénicas, verá los trabajos seleccionados y elegirá,
entre éstos, el mejor espectáculo del V Certamen Internacional Almagro Off.
Las propuestas seleccionadas para Almagro Off, contarán con
una ayuda económica, que cubrirá la totalidad de los gastos, incluido
alojamiento, desplazamiento, manutención, transporte, etc. Estas bolsas
oscilarán entre los 1.000€ y los 3.000€ para los nacionales, y de 2.000€ a
6.000€ para los internacionales. Estas oscilaciones económicas dependerán del
número de componentes, lugar de residencia u otras consideraciones que el
Festival pudiera tener en cuenta. El Festival destinará el mismo espacio de
exhibición para todos los seleccionados, con el mismo material técnico, de
iluminación, sonido y audiovisual. (Se podrán descargar de la web del Festival
la dotación técnica y los planos del espacio en PDF).
El premio consistirá en que la obra seleccionada por el
jurado será la ganadora del V Certamen Internacional de Almagro Off y clausurará
uno de los espacios oficiales del Festival Internacional de Teatro Clásico de
Almagro con un con un máximo de tres funciones. El Festival remunerará estos
días de exhibición con un importe total de 2.000€ + IVA / función.
Los creadores seleccionados firmarán una declaración jurada
estableciendo la autoría original de la dirección escénica de la propuesta, ya
sea en condición de inédita o representada, así como comprometiéndose a la
devolución de las cantidades percibidas caso de que se demuestre lo contrario.
De igual manera cederán a favor del Festival los derechos de propiedad
intelectual e industrial necesarios para la fijación y explotación derivados de
su participación y permanencia en el Festival.
Más información:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro,
c/ Los Madrazo, 11. 5° Planta Derecha. CP. 28014. Madrid,
España
Por correo electrónico:
Etiquetes de comentaris: certamen internacional almagro off
21 de novembre 2014
Els Pastorets I+D
publicat
per
20 de novembre de 2014
El clàssic de Folch i Torres passat pel sedàs del segle XXI
Edats:
+ 5 anys
Horaris:
Fins al 6 de gener.
Consulteu cartellera.
Preu: entre 18 i 22 €.
+ info:
Teatre Poliorama
La Rambla, 115
Ciutat Vella
Tel: 93 317 75 99
Ja s'apropa Nadal i per tant un any més arriben les
tradicions: l'arbre guarnit, les figuretes del pessebre, els carrers
il·luminats amb les llums nadalenques... i Els Pastorets! Aquesta obra de
teatre té arrel en un clàssic ben antic que es representa per festes, i que
Josep Maria Folch i Torres va popularitzar amb la seva versió. I és que la
història de l'enfrontament, el dia en què Jesús és nat, entre el bé encarnat
pels pastors Lluc i el Rovelló i el mal dels dimonis a la pell de Llucifer i
Satanàs, és ben coneguda.
El teatre Poliorama va presentar la temporada passada una
actualització "on the rocks" d'Els Pastorets, a càrrec de l'escola
Eòlia i el grup El Tricicle. Aquest tàndem ha realitzat una posada en escena
moderna, gamberra i amb molta marxa on els protagonistes són la Noa i el Max,
dos nens del nostre temps que s'imaginen a l'època d'en Lluc i en Rovelló. A la
lluita amb els dimonis s'hi afegeix un superheroi en versió d'àngel i un Sant
Josep ben particular. Ara aquest Nadal podeu tornar a veure Els Pastorets I+D
en aquesta trepidant versió que, prometen els seus creadors, us deixarà
enganxats a la cadira des del primer minut!
Qui guanyarà? La Noa i el Max, els dimonis, o faran un pacte
entre tots?
Etiquetes de comentaris: coordinadora de pastorets de catalunya, pastorets, pastorets a catalunya, pastorets i+d, teatre poliorama
Juan Echanove: "Aquesta vegada m'agradaria no fallar en la meva relació perquè seria horrible"
publicat per
www.elperiodico.cat
12 de novembre de 2014
Pau Arenós
foto : Joan Cortadellas
L'actor madrileny interpreta i dirigeix 'Conversaciones con
mamá' al Teatre Goya, on comparteix escenari amb María Galiana
Juan Echanove (Madrid, 1961) és un conversador formidable.
El paper de revista encara no permet l’àudio, i és una pena, perquè cada vegada
que parla sobre algú, l’interpreta. Sentir-lo imitar Juan Luis Galiardo és tan
divertit com sentimental. Al Teatre Goya de Barcelona representa i dirigeix
'Conversaciones con mamá', amb una María Galiana que enamora. Controla l’espai
i el temps teatral com els elegits. L’escena és el seu ecosistema.
Diu que ha aconseguit ser feliç després d’assajos i
cabestrells, i que el dolor l’ha fet fort. El principi i el final de
l’entrevista estan connectats. Perquè si al teatre parla amb la mare, a la vida
va tenir un monòleg amb el pare.
¿Quants anys té la seva mare?
La meva mare té 83 anys. María Galiana en té 79 i
n’interpreta 82. Totes dues fan anys el mateix dia.
Vaja.
Sí, sí. És una casualitat absoluta, però en el fons té
alguna cosa a veure. Més enllà dels horòscops, la zona i el dia de l’any en què
neixes marquen una sèrie de comportaments comuns que, de sobte, són molt
reconeixibles. Per a una parella, per a una mare amb el seu fill. Veig coses de
María i de la meva mare molt coincidents, molt, molt. Totes dues són gèminis.
Aquesta doble personalitat, aquest doble comportament. Saben esperar. No són
explosives. No et planten cara davant una cosa… Jo sóc àries. I vaig decidir
que el meu personatge a l’obra fos una mica àries. És un tio que, per ser
impulsiu, demostra que no té personalitat. Se li’n va la força per la boca.
Això amb la meva mare real, Ángela, també em passa. M’ha passat des de petit.
La meva mare m’ha deixat explotar, explotar i explotar. M’ha demostrat o que jo
no tenia raó o que qui manava era ella.
Aquestes converses amb Ángela, amb la seva mare, ¿com són?
La meva mare és de Sòria. Això és indicatiu de… És gent
curada al fred. Encara que Sòria tingui molt nom poètic, és una de les
províncies més oblidades. La meva mare va veure dues vegades l’obra. La primera
vaig pensar: “No li ha agradat”.
¿Vostè l’hi va preguntar?
No, no. L’hi vaig notar a la cara. Ho vaig dir als meus
germans, que anaven amb ella: “A la mare no li ha agradat”. Després ella em va
dir que sí, que estava bé, que tal qual. I ho vaig deixar estar. Va venir una
altra vegada a veure-la, ja no era l’estrena. Les estrenes li són igual, no
sent pressió per mi. ¡És de Sòria! No està per a tonteries. Llavors la va
entusiasmar. Vaig parlar amb ella: “¿Per què la primera vegada no et va
agradar, i la segona, sí?”. Clarament la raó era que, la primera vegada,
s’havia vist ella i, en la segona, havia vist la funció. No és que s’hagués
vist, ¡s’havia buscat! Va intentar veure què havia fet jo amb la figura, amb la
relació, què havia posat en escena de nosaltres i això li va generar “jo no
m’identifico amb aquesta senyora”.
¿I ho havia fet? ¿Ángela el va enxampar?
No, en absolut. En el fons, al no trobar-se, es va
disgustar. Vulguis que no, dins d’aquesta closca soriana, d’aquesta closca
dura, hi ha un cor latent. En el fons ella es va sentir com fora de lloc al no
trobar-se a la funció. Vaig decidir dues coses que no utilitzaria. Una, la meva
relació amb la meva mare real. I dues, la meva manera de ser. M’he inventat un
ninot que té poc a veure amb mi.
Ha començat parlant d’aquest àries impulsiu. Sí que hi ha
alguna cosa de vostè.
Aquest caràcter. Quan vaig veure la pel·lícula
[Conversaciones con mamá, dirigida per Santiago Carlos Oves, estrenada el 2004]
era a l’Argentina, vivint el corralito. Un dels actors, Ulises Dumont, molt
amic, em va convidar a veure la pel·lícula. Vaig pensar: “Aquesta pel·lícula a
Espanya, el 2004, no la podríem fer ni en teatre ni al cine. Perquè a Espanya
vivim en un món civilitzat, primer món, podem entrar al G-8, creixem al 7% o
8%, i això de convèncer la mare que vengui la casa…”.
¡Visionari!
Acollonant. La pel·lícula em va semblar una mica
psicoanàlisi. Quan vaig llegir l’adaptació de Jordi Galceran, vaig pensar:
“Això s’acosta al que vull”. I encara no ho era, ¿eh? Vaig demanar permís a
Galceran per poder tocar el text i portar-lo a una cosa moltíssim més vehement.
A Espanya, ens diem ¡t’estimo! amb perill, a hòstia seca.
Com el seu personatge, ¿ha viscut l’aparença, aparentar ser
més del que és?
És clar. He viscut una aparença activa, en què en algun
moment m’he pogut deixar portar per “em canviaré el cotxe perquè ja té quatre
anys”. Però m’he deixat portar, sobretot, de forma passiva. Moltes vegades, el
rebuig a aparentar m’ha generat ser identificat com una persona sense gust,
sense sensibilitat, un torracollons de l’alçada d’un campanar, que sempre està
dient que això és una merda i s’enfonsarà. “Quin malastruc de l’apocalipsi, vés
i que et donin pel cul, ja no li truquem per sopar. Que li expliqui el seu
rotllo a un altre”.
¿Està exagerant?
Una mica. És oposar-se a una societat basada únicament en
èxits econòmics, oposar-se d’una manera entregada sense salvavides ni protecció
a l’èxit per l’èxit, oposar-se a donar una imatge als mitjans de comunicació
que té més a veure amb l’alfombra vermella que amb el fet de treballar
durament. En aquest país era considerat una rara avis.
¿Això li ha costat una relació, una amistat, ha pagat un
preu?
He de reconèixer que les meves amistats són meravelloses,
fins i tot les perdudes. No es pot passar per la vida volent acontentar a
tothom. La vida és molt llarga i s’hi perd de tot, sobretot, amics i éssers
estimats. Haver-me significat en contra d’aquesta espuma de la vida,
d’aparentar, ha fet que una part del públic hagi pogut considerar-me un pesat.
¡Que a mi tant me fa! ¡Que cadascú és com és! Tinc un defecte i ve de fàbrica:
per bé i per mal, generalment acostumo a dir el que penso.
S’arravata amb facilitat. ¿Com té el cor?
Juan Luis Galiardo, que era el meu germà gran, em deia:
“Xato, no perdis la força, cony, recorda-te’n de mi [imita la veu cavernosa i
burleta]”. I em sacsejava mentre m’ho deia. L’última vegada que el vaig veure
amb vida va ser a Barcelona, al Bar Cañete, em va venir a veure a la funció
Desaparecer. L’acabaven d’operar de càncer i, al Cañete, ple de gent, estàvem
sopant, es va aixecar: “Un moment, un moment, senyores i senyors, demano la
seva atenció”. I jo, aterrit. Fixi’s com sóc, doncs amb Galiardo vivia en estat
de tensió contínua.
Aterrit, deia.
Ell es va treure la camisa, es va quedar en pilotes.
“M’acaben d’operar d’un càncer de pulmó i l’he superat, senyora, toc, toc,
mireu, que la cicatriu és real. Vull compartir-ho amb tots vostès i dir-los que
el meu amic és al teatre. Quina millor manera de fer una promoció”.
M’identifico amb aquesta manera d’anar per la vida de qui no té por de
perdre-ho tot. Galiardo va morir, i va morir d’un càncer que se li va estendre
al cor. Aquesta és una vida en què vas d’una banda a l’altra. Afortunadament,
ja no fumo, me’n vaig al llit normalment aviat, no se’m fa de dia mai més, per
a les copes llargues no tinc resistència, ja no sóc el corredor de fons que
era. I em llevo molt d’hora perquè de set a nou del matí són dues hores en què
tinc tota la meva capacitat de treball aplicada al que sigui, aquí sóc una
màquina, fins i tot de sis a nou. Això és el que fa que el meu cor estigui sa.
I no tinc colesterol.
Impossible.
Em van trucar d’una agència per fer campanya contra el
colesterol, em van dir que havia de fer una prova, vaig anar a una farmàcia. Va
sortir 104. “¡No pot ser!”. Una altra punxada al dit, 105.
Vaig perdre la campanya.
Els anys 90, ho va ser tot: premis, pel·lícules, obres
brutals com ‘El cerdo’.
Això et torna tonto.
Vostè era L’Actor.
Me’n vaig adonar. Vaig tenir un moment, va durar poquíssim.
Gràcies als meus amics, em vaig adonar que estava pujadet, una mica tonto. És
lògic. Han passat 20 anys, en tinc 53, llavors 30 o 33. Des que vaig començar a
treballar, vaig tenir molta sort, el meu treball es va reconèixer, vaig
començar a guanyar moltíssims premis, en cine, en teatre, en tele, meravellós,
tot fantàstic. També em vaig adonar que la feina me l’havia de provocar, no
esperar la trucada del telèfon. En un moment donat em vaig sentir saturat. El
cerdo em va donar la clau. Allò no era una obra de teatre, era un psicodrama en
presència dels espectadors, una reflexió sobre el patiment, el dolor,
l’explotació i la mort brutal. Un drama en tota regla. I una reflexió sobre la
soledat en soledat. Vivia sol, vivia sol a casa meva, vivia sol a l’escenari.
Com més m’acostava al precipici de la soledat, de la tristesa i el patiment,
l’espectador més ho agraïa. L’any 94, un d’aquells dies que vaig arribar a casa
quan començava a sortir el sol, vaig dir: “Això s’ha acabat”. A partir d’ara
començaré a entrar en una vida de conversa amb mi, de renovació absoluta de
valors. És l’època en què tinc el meu fill. I trobo una felicitat que encara
mantinc.
I abans, ¿creia que era feliç?
Era una felicitat prefabricada. Quan ets bastant jove i tens
un èxit bastant focalitzat és molt fàcil pensar que t’ho mereixes.
Com més reconeixement, ¿més desgraciat?
No necessàriament, però ja el Quixot deia que tota saturació
és dolenta, però la de perdius és la pitjor.
El seu fill Juan va néixer el 1997. Ell forma part d’aquest
canvi, encara que es va separar de seguida de la mare, no va ser fàcil.
No ho va ser. Jo sóc un nòmada, un home que viu d’una banda
a l’altra. És molt difícil mantenir un focus familiar, una estructura familiar,
primer quan no ets un vocacional de la família. Encara que ho fos, el 80% de
les vegades sóc fora de casa.
No procedeix d’una família rara, té dos germans.
No, no, una família de classe mitjana normal. El meu pare
era un enginyer que viatjava moltíssim a Llatinoamèrica. Això també m’ha
marcat. Vaig tenir una relació tensa amb el meu pare fins que es va jubilar i
va començar a treballar amb mi. Des d’aleshores fins que va morir va ser una
relació d’identificació tan gran, tan gran, tan gran... Vaig entendre el meu
pare en el fet de viatjar i d’estar tant de temps fora.
Vostè té un fill i la seva parella, dos. De no tenir
família…
El meu fill i els seus fills no es coneixen. Mai se sap
quant duren les relacions, jo estic tan acostumat a fallar. Aquesta vegada
m’agradaria no fallar en la meva relació perquè seria horrible. He trobat en
Cuchita [Lluch, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana]
una dona, a part d’estar profundament enamorat d’ella, que m’encomana una
alegria de viure i un sentit positiu de les coses que està en el seu ADN, i és
meravellós.
¿Vostè falla sempre?
Sempre he fallat, sí. He sigut un inconstant en les meves
relacions. No sempre he tingut la culpa que s’hagin acabat, però sí que he
fallat. Sempre he sigut una persona autosuficient i he pogut viure d’una manera
feliç en soledat. Visc molt bé sol. Amb 53 anys em trobo millor que mai, i
espero que duri. Fins i tot crec que professionalment m’aporta una
tranquil·litat i un disfrutar de les coses.
A l’estiu va viure una esbroncada a Twitter i va marxar.
¿Què va passar?
És que ningú m’ha preguntat què havia passat. En primer lloc
vull dir que crec que em vaig equivocar. Com sempre, el que va fallar vaig ser
jo. Vaig arribar a un bar de Xàbia, al matí, a dinar, vaig seure, va venir una
cambrera. “Miri, per favor, em pot portar, si pot, un got gran amb cervesa i
una mica de gasosa. No gaire gasosa, però sí una miqueta de gasosa”. Va
contestar: “El que ve a ser una clara, ¿no? “. “Perdó, és que en alguns llocs
es diu clara; en altres, clareta; en altres, no sé què. No ho dic amb el nom
perquè el que vull és un got gran amb una mica de gasosa”. I ella: “¡Alça!, el
que s’ha d’aguantar aquí. L’altre dia ve un i diu: ‘Vull un cafè amb una
miqueta de llet’. ¡Doncs un tallat, no et fot!”.
¿I vostè?
“Mira, porta’m un got de cervesa amb una mica de gasosa ara,
i punt”. Vaig seguir: “¿Què té de menjar”. “Aquí té la carta”. Mecagüenlaleche.
En aquell moment hauria d’haver marxat. Llavors vaig escriure un tuit: “Que
curiós: ahir, al bar no sé què del mercat de Xàbia, un lloc inoblidable; no
obstant, en aquest lloc hi treballa una cambrera incompetent. Amb la quantitat
de gent que té ganes de treballar”. Gran error, gran error. Me’n va caure a
sobre una... “Fill-de-puta-se-t’ha-d’escopir-al-plat”. “Tu què saps què és la
feina dura”. ¿Què jo no que sé què és la feina dura? Com que això era
imparable, es va acabar.
Hi ha tornat.
Sí, com a blog, Un blog para comérselo.
Twitter funciona, a vegades, per desfogar-se i venjar-se.
Tothom té
dret a expressar-se, amb noms i cognoms. Els que deien: “Que t’atropelli
un tren i que et moris”, m’agradaria saber que és Pepe-Sánchez-Rodríguez-que-viu-a-L’Alcúdia.
D’acord, ja sé qui em vol matar. Jo ho vaig fer amb el meu nom i cognom i em
vaig equivocar. També és veritat que ningú, ningú, ningú, va preguntar: “¿Què
ha passat?”. És la primera vegada que explico l’episodi.
L’any 93, en aquell moment d’or, en una entrevista que li
vaig fer deia que les tres coses més importants eren, per aquest ordre: menjar,
teatre i sexe. ¿Hi ha canvis?
Ha, ha, ha. Ho mantinc. O no. Llavors encara no podia dir
que el més important és el meu fill, això ja està per sobre de totes les coses.
Posaria davant el teatre perquè és el que a mi em permet afrontar el menjar i
el sexe amb molt sentit de l’humor i molta tranquil·litat. Al cine i a la tele
un se sent manipulat, per bé i per mal.
No té el control.
No tinc el control. En el teatre sí, pràcticament tot està
produït o coproduït per mi. I si no està dirigit, està en mans d’un director de
total confiança. Després hi ha aixecar el teló: cada nit t’intentes superar una
vegada i una altra.
Quan va morir el seu pare va tenir una llarga conversa amb
ell.
La clau de 'Conversaciones con mamá' és allà. L’hi diré, no
ho havia dit mai: per a mi aquesta funció no és 'Conversaciones con mamá', és
'Conversaciones con papá'.
Hi va parlar dues hores.
Amb el meu pare mort a casa, vaig enviar la meva mare i un
germà a casa d’una amiga, en una urbanització a El Escorial, que és on va
morir, estiu, agost. Els del Samur van aixecar l’hospital de campanya en què
havien convertit la sala dels meus pares, em van preguntar on volia que
deixessin el cos fins que arribessin els del tanatori. Els vaig dir que al llit
de la meva mare, no; que a l’habitació del costat. Es va fer el silenci en
aquella casa. El meu pare era en una habitació, mort. Vaig començar a
deambular, “he d’entrar-hi”. Vaig començar a parlar-hi. Un detall curiosíssim,
que és el que em va fer conversar seriosament amb ell durant dues hores, és que
estava despentinat. Al meu pare mai li havia agradat estar despentinat. Vaig
anar al lavabo, vaig agafar una pinta, el vaig pentinar, el vaig acomodar i
vaig començar a parlar, a donar-li les gràcies.
Gràcies.
Sí. l’any 93, 94, el meu pare es va jubilar i va començar a
treballar amb mi, a portar els meus assumptes, ja no era només el meu pare,
sinó el meu assessor, no li podia amagar res. Li va donar un sentit a la meva
vida, diferent de com era abans, a com era des de petit. És quan vaig començar
a adonar-me del valor de les coses.
Pentinar-lo va ser un acte molt íntim. ¿El més íntim?
Absolutament. Una de les coses més meravelloses que m’han
passat a la vida. La vida m’ha regalat moltíssimes coses, accedir a llocs
impensables per a un home com jo. Ser reconegut per la gent, algú com jo,
vulgar, comú, com qualsevol altre. Tinc l’oportunitat d’exercir la meva
professió, que, a més, adoro. De totes aquestes coses, de la relació amb la
meva parella, del meu fill, de totes les coses, aquelles dues hores amb el meu
pare són una cosa… No ho sé. Segurament si em diguessin: “Tens sis mesos de
vida. ¿Amb què et quedaries sabent que estàs a punt de dinyar-la?”. Amb
aquestes dues hores.
Etiquetes de comentaris: conversaciones con mamá, juan echanove, maría galiana, teatre goya
