31 de desembre 2009

“Les persones que participen en els pastorets fan una feina professional’


23 de desembre de 2009

Escrit per A.B.

Dissabte que ve l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria estrena la setzena edició dels pastorets, que aquest any dirigeix Sergi Vallès amb l’ajuda de l’actriu andorrana Irina Robles. Vallès ja ha treballat en dos muntatges de l’Escena Nacional d’Andorra, ‘Borís I, el rei d’Andorra’ i ‘Un tramvia anomenat desig’. Actualment treballa al Trivium, l’escola d’arts escèniques del Comú lauredià.

Actualment està al capdavant dels pastorets, ¿però com van ser els seus inicis en el món del teatre?
Vaig començar teatre des de petit, a Girona, a l’escola de teatre El Galliner, però més tard, als 18 anys, després de cursar els estudis obligatoris, vaig anar al Col·legi de Teatre de Barcelona i allà va ser on vaig començar a treballar. El 2001 vam crear la companyia ElnacionalNOensvol, i hi hem treballat sense parar. També he estat en altres obres de teatre que s’han estrenat a Barcelona i Girona, i actualment sóc docent, estic al Trivium.
La meva vinculació professional amb Andorra ve de fa temps. Crec que va ser arran del meu treball en el muntatge Borís I amb l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Amb l’ENA també vaig fer Un tramvia anomenat desig.

¿Aquesta és la primera vegada que dirigeix una obra?
És la primera vegada que dirigeixo un projecte tan bèstia. És molt complicat, però molt fàcil alhora per l’equip que hi ha al darrere. Òbviament hi ha molt bona voluntat dels actors, però la resta de l’equip tècnic, de producció, tots m’estan facilitant molt la feina. Estan fent una tasca professional. És molt difícil barrejar professionals i amateurs i que la cosa funcioni bé, i aquí ho hem aconseguit. Estic molt content.

¿Va acceptar de seguida fer-se càrrec de la direcció d’Els pastorets?
Quan em va arribar la proposta em va engrescar molt, però em vaig plantejar diverses coses. En primer lloc, i sobretot, em preocupava què hi podia aportar jo i després també era conscient de la importància que tenen els pastorets a Sant Julià de Lòria, cosa que sempre comporta una pressió. La tradició dels pastorets la té tot Catalunya, però no sabia que a Andorra, i concretament a Sant Julià, tenien tan prestigi i que feia tants anys que els representaven, que se’ls donava aquest caràcter tan professional, sobretot des de la part artística, tècnica… Els pastorets de Sant Julià realment són molt importants i tenen molta volada, i així doncs m’hi vaig llançar.

Aquest any hi ha alguns canvis...
Quan vaig acceptar dirigir Els pastorets tenia molt clar que hi havia d’aportar alguna cosa, que hi havia d’haver una readaptació, perquè els pastorets de Sant Julià ja estaven adaptats. Així que em vaig dir: torna’t a mirar l’original per fer una nova adaptació. És a dir, he tret coses que ja hi havia i n’hi he afegit de noves. Llegint l’obra en calma, em vaig adonar que tenia la necessitat de posar-hi alguna cosa més.
Al final amb la Irina hem optat per afegir tres nous personatges que apareixeran en escena: l’Àvia, la Ruqueta i la Carmenyola. A més, en aquesta edició el Lluquet estarà acompanyat de la Farigola i no del Rovelló en el seu camí fins a Nazaret. També hi hem donat un altre punt de vista, en el sentit que la línia que separa el bé del mal és cada vegada més fina.

¿Per què hi ha més dones que homes que volen participar com a actors en aquest projecte?
Això és un fet que està molt generalitzat des de fa anys. De fet, a l’Institut del Teatre des de fa temps s’hi inscriuen més dones que homes. No sé el perquè, potser això d’anar-se a distreure a fer teatre creuen que és més una cosa de dones que d’homes, no ho sé... En tot cas faig una crida als homes perquè hi participin.

A banda d’Els pastorets, ¿en quins projectes treballa actualment?
Estem preparant una nova obra amb ElnacionalNOensvol que s’estrenarà al mes de març a Barcelona, però encara no ho tenim tot pastat i prefereixo no explicar-ne gran cosa. També estic al Trivium, un projecte en què estic molt content i molt a gust perquè crec que és l’única escola en què es barregen tres disciplines, música, dansa i teatre, i hi ha molta qualitat.

Els teatres de Madrid s’omplen de muntatges importats de Catalunya




22 de desembre de 2009

• Directors i actors catalans consideren que el transvasament entre les dues ciutats «va a més»
• ‘Sexos’, ‘Grease’, ‘Spamalot’ i ‘Sonrisas y magia’ triomfen a la capital procedents de Barcelona

En plena Gran Vía madrilenya, el teatre Lope de Vega, amb el cartell de ‘Spamalot’.

Foto: JUAN MANUEL PRATS

OLGA PEREDA
MADRID
No només de diputats, senadors i executius viu l’AVE Barcelona-Madrid. Els actors i directors de teatre també tenen un peu a cada ciutat. Només cal fer un cop d’ull als teatres madrilenys per comprovar que la cartellera està inundada de muntatges importats de Catalunya: Sexos, Grease, Spamalot, el Mag Lari... Que comenci la funció.
No és una cosa nova. El transva sament d’obres de teatre s’ha anat produint «els últims anys», segons explica Pep Anton Gómez, director i guionista de Sexos, obra que fa tres mesos que omple de públic el teatre La Latina de Madrid després d’haver estat tres mesos més a Catalunya. «Afortunadament, el transvasament entre les dues ciutats va a més, però sense que s’alteri el tradicional desequilibri entre la principal importadora, Madrid, i la principal exportadora, Barcelona», afegeix Jordi Boixaderas, protagonista de Mort d’un viatjant. La coproducció entre el Lliure i l’Español, amb un elenc bilingüe, va tancar temporada a l’agost a Madrid amb un «ple total» a la mateixa sala que, a partir del 21 de gener, importarà una altra producció catalana, Me huele a cuerno quemado.
Els prejudicis estan fora de lloc. Això no és el futbol ni la política, així que als amants del teatre els re sulta indiferent d’on vingui una obra. «A la gent tant li fa. L’únic que volen és disfrutar de l’experiència. ¿Que el muntatge ve de Barcelona? Doncs fantàstic», afirma l’actor Jordi Bosch, que fa mesos que viu a Madrid per Spamalot, el ­muntatge de Tricicle inspirat en l’humor absurd de Monty Python que va aterrar a la Gran Vía madrilenya al setembre procedent de Barcelona. «El públic
–afegeix– és igual a les dues ciutats. Per destacar alguna diferència, potser el madrileny és més ­extravertit».

DIFERÈNCIES
Boixaderas puntualitza, no obstant, que sí que es perceben algunes diferències entre les dues ­ciutats, però no en el públic general sinó entre el «més o menys entès». «Hi ha un cert sentit de l’humor cos tu mista molt espanyol que a Catalunya cansa i un sarcasme àcid semblant a l’anglès o al jueu que als catalans ens encanta i als madrilenys els rellisca. També es diu que Madrid mira més l’estrella i Catalunya, el treball conjunt. I que a Catalunya li agrada més la sobrietat, mentre que Madrid es diverteix amb l’artifici. Hi ha –conclou– dotzenes d’exemples que desmenteixen aquestes teories, com Buenafuente i Eugenio, i dot zenes que les corroboren, com Rubianes i Joan Pera», manifesta.
El showman Mag Lari i el polifacètic director Ricard Reguant són dos noms més de l’escena catalana presents aquests dies a Madrid. El primer oferirà Sonrisas y magia fins al 10 de gener al teatre Lara de Madrid. El segon viu pletòric l’èxit de Grease, musical que ja ha estat vist per 400.000 espectadors al Nuevo Teatro Alcalá. «Cap obra s’omple pel director. El secret de l’èxit és que el públic s’ho passi bé», conclou Reguant, que ja fa 17 anys que viu amb un peu a Madrid i l’altre a Barcelona.

La xarxa de nous teatres catalans agafa impuls durant l’últim trienni

www.elperiodico.cat
22 de desembre de 2009

• Un total de 47 espais s’han posat en marxa en localitats amb més de 15.000 habitants
• La Generalitat va recolzar un pla de xoc de 41 milions per a inauguracions o grans reformes

Les companyies negocien més suport per a les seves gires
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

L’Almeria Teatre, inaugurat divendres passat al barri de Gràcia, és l’últim teatre que s’incorpora a la llista de nous espais escènics de Catalunya. Des de la reobertura, un cop se’n va acabar la remodelació, de l’històric Kursaal de Manresa, el gener del 2007, la xarxa ha crescut amb un degoteig constant i, per exemple, el nou Plaza de Castelldefels i el remodelat Principal de Vilanova són altres exemples, fora de la ciutat de Barcelona, de teatres inaugurats els últims dos mesos. Segons xifres del Departament de Cultura de la Generalitat, 47 espais nous o reformats s’han posat en marxa durant els últims tres anys en municipis de tot Catalunya de més de 15.000 habitants.
Aquest increment d’espais obeeix als efectes del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECC), segons explica a aquest diari Oriol Picas. «La crisi econòmica ha endarrerit els efectes del PECC, que estava previst entre el 2005 i el 2007. És un pla de xoc dotat amb 41 milions, pensant en mesures urgents per a teatres que feia molts anys que no es rehabilitaven o per obrir-ne de nous», afirma el subdirector general de planificació d’equipaments culturals.

AL VOLTANT DEL 20%
Les subvencions de la Generalitat tenen un límit màxim d’un 50% sobre el pressupost de l’obra, i acostumen a situar-se al voltant del 20%, comenta Picas. Els mateixos ajuntaments, lògicament, les diputacions i el Ministeri de Cultura també aporten diner públic per a la modernització de les infraestructures culturals.
Picas subratlla que la política de la Generalitat aposta pel concepte de sala polivalent per als municipis amb una població de menys de 15.000 habitants, «amb possibilitats plenes per fer un espectacle teatral». En el cas de ciutats més grans, de fins a 200.000 habitants, prefereix parlar de teatres auditoris. «És a dir, locals amb una bona capacitat acústica perquè un auditori no es pot utilitzar per fer teatre». De la mateixa manera, als grans nuclis es recolza la construcció diferenciada dels dos recintes escènics.
A la província de Barcelona és on ha tingut un impacte més gran l’impuls. La Diputació, a través de l’Oficina de Difusió Artística (ODA), ha recolzat, al llarg dels dos últims anys, la inauguració de set espais municipals. L’últim cas a la província de Barcelona ha estat el de Castelldefels, on el teatre ha ocupat l’espai d’un vell cine, que havia estat tancat durant molt temps. El president José Montilla va alçar el teló el 15 de novembre d’un local amb un aforament per a 400 espectadors i dues sales d’assajos, entre altres característiques.

DE SANTA COLOMA AL PARAL·LEL
Entre els projectes que s’inauguraran pròximament hi ha, per exemple, el teatre Josep Maria de Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, que s’ha endarrerit en principi per un problema amb la inspecció de gas i s’ha vist afectat posteriorment pels efectes del cas Pretòria de corrupció urbanística.
Entre els teatres privats, l’obertura del nou Goya, explotat per l’empresa Focus, ha estat el més rellevant d’aquests tres últims anys. Els pròxims mesos, amb l’estrena al febrer de la nova versió de Nit de Sant Joan, una avinguda tan emblemàtica com el Paral·lel recuperarà un altre teatre per a Barcelona. L’Arteria Paral·lel s’instal·larà on abans hi va haver el Teatro Español i la discoteca Studio 54. Propietat de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), disposarà de tres plantes en un espai polivalent, tant pels serveis que oferirà com per la seva programació.

Dickens, pantalla grande y sonido playu



http://www.lne.es/gijon
23 de desembre de 2009

El gijonés Carlos José Martínez estrena en Madrid la adaptación musicada de «Un cuento de Navidad», que se verá en cines de toda España


Carlos José Martínez.
Seis meses de ensayos y una parte de la grabación en Asturias. Gijón
LNE C. J.

Dickens sinfónico. El compositor gijonés Carlos José Martínez ha puesto música y letra al primer musical basado en el relato «Un cuento de Navidad», del novelista inglés, donde un personaje avaro y adicto al trabajo recibe la visita del espíritu de su antiguo socio para advertirle de una fatalidad. Carlos José Martínez ha vuelto a unirse en este proyecto a Claudio Pascual, que es autor del libreto de la obra que hoy se estrena en Madrid, bajo la producción de la empresa GDM, perteneciente al grupo Prisa. El espectáculo se proyectará hasta el próximo 8 de enero en todas las salas de cine Yelmo del país.

Los autores de esta singular pieza destacan que es la primera vez que se hace en España un musical casi sinfónico. La puesta en escena cuenta con la pantalla de cine más grande de Europa, uniendo en un mismo espacio la filmación y la escenografía. El resultado es una pieza muy viva de 75 minutos de duración en los que se sucederán hasta 14 números musicales con tintes Disney y al estilo inglés. El musical cuenta con la presencia de Lys Pardo (hija del cantante Juan Pardo), Carla Hidalgo, Leo Segarra, Tessa Bodía, Nieves Val o Miguel Pancorbo, y también con la Escolanía de Nuestra Señora del Recuerdo.

Este cuento de Navidad musicado, con un elenco de 30 personas, está pensado para un público familiar e invita a la reflexión sobre lo que está pasando en el entorno más inmediato. Un vestuario digno de los clásicos de Dickens remonta al espectador a la época victoriana, con una proyección de los decorados en dos dimensiones, ilustraciones únicas y equipo de bailarines profesionales, lo que da como resultado una obra de la categoría de los grandes musicales.

«Fue hace un año cuando se nos ocurrió hacer esta versión. Es un musical netamente original porque la partitura se ha hecho ex profeso para el cuento de Dickens», explica Martínez. Claudio Pascual ha trabajado con el compositor y cantante Nacho Cano -a quien lo considera su «mentor»- en musicales de éxito como «A» (2009), «Hoy no me puedo levantar» (2005, 2006, 2007), y «Mayo» (2008).

Además de dirigir y adaptar junto al compositor gijonés el cuento de Dickens, interpreta a Ebenezer Scrooge en «Un cuento de Navidad». Gracias a la versión cocinada junto a Carlos José Martínez, la Navidad de Dickens también suena este año en los cines.

Las primeras críticas de esta pieza hablan de ella como una obra muy fluida y excelentemente caracterizada. «Se percibe la calidad de los actores», aseguran quienes la han visto, que no han dudado en destacar la versatilidad de los artistas, igualmente válidos para cine, teatro o para desarrollar su propia carrera musical. Sin duda, una buena excusa para disfrutar de una Navidad en familia, y un nuevo desafío para el compositor gijonés, que vuelve a poner su creatividad al servicio del director musical Claudio Pascual.

30 de desembre 2009

Sant Quirze torna a posar en escena "Garrofa i Pallanga", una versió menys coneguda dels Pastorets


www.elter.net
24 de desembre de 2009

Sant Quirze de Besora, Els Pastorets de Garrofa i Pallanga es tornaran a representar al teatre El Centre de Sant Quirze a partir d’aquest divendres, dia de Nadal i també dissabte, Sant Esteve, i diumenge 27. Aquesta versió, escrita per Frederic Soler ‘Pitarra’ a hores d’ara només es pot veure a Berga i Molins de Rei, a més de Sant Quirze.

Un dels impulsors, Lluís Vilardell, comenta que el canvi bàsic d’enguany ha estat la direcció. Els Pastorets es fan sota la batuta de les germanes Maria Teresa i Maria Carme Espadaler, amb l’ajuda de Ramon Vilardell, el director de l’any passat. Nit de Reis, en canvi, que es fa el dia 6 i 9, la dirigirà Marta Vilardell. Lluís Vilardell explica que una altra de les novetats ha estat fer una versió més àgil de l’obra.

“El Bressol de Jesús” o “Garrofa i Pallanga”, de Frederic Soler, “Pitarra”, també comptarà aquest any amb un ball de dimonis molt més “potent”, amb més banyetes i un treball coreogràfic nou. Una altra novetat és la “carcassa d’escuma” que durà el Garrofa, un dels personatges protagonistes, que li permetrà tenir una panxa més voluminosa. L’encarnarà l’actor Albert Salarich, conegut per haver participat al programa de TV3 “Operació Pastorets”. En total, hi ha més de 100 persones implicades en un muntatge que manté la tradició des de fa molts anys. Vilardell recorda quins són els protagonistes i algunes diferències respecte la versió més estesa, la de Folch i Torres.

El pes específic més gran és del diable, i és Satan qui s’emporta la gran majoria dels diàlegs. Això fa que l’obra de teatre sigui més adreçada als adults, malgrat que les escenes musicals i còmiques la fan atractiva per tots els públics. La sessió del dia de Nadal serà a les 9 del vespre. El 26 i 27 es podrà veure a 2/4 de 6 de la tarda.

Un musical revela les múltiples cares de la Pedrera


www.elperiodico.cat
25 de desembre de 2009


• Joan Vives i Piti Español firmen un muntatge familiar que s’estrenarà el dia 27
• L’auditori de l’edifici acull ‘Un cau de mil secrets’, d’El Musical Més Petit 2

Els intèrprets Marina Pastor i Jordi Coll, durant un assaig.

Foto: EL PERIÓDICO
MARTA CERVERA
BARCELONA

La Pedrera acollirà l’estrena del musical Un cau de mil secrets, del 27 de desembre al 3 de gener, amb música de Joan Vives i un llibret de Piti Español. La peça ha estat dissenyada per a l’auditori situat al soterrani de l’emblemàtic edifici d’apartaments dissenyat per Antoni Gaudí i treu partit de totes les limitacions arquitectòniques que té.
La companyia El Musical Més Petit 2 (El somni de Mozart, Jugant a Rodgers...) produeix Un cau de mil secrets amb l’objectiu de descobrir les múltiples cares del serpentejant edifici modernista a les noves generacions. Els protagonistes de l’espectacle són tres joves que visiten la Pedrera, també coneguda com a Casa Milà. A l’arribar a l’auditori, l’hostessa que els acompanya els deixa sols i aprofiten per pujar a l’escenari, on trobaran el curiós Graziel, un paleta que desperten d’un llarg somni amb la música d’una flauta. «És un personatge que ens dóna molt joc», destaca Joan Vives. «És un treballador que va conèixer Gaudí, un jove de 120 anys, que es desperta en el nostre temps i explica com es feien les coses durant l’ època de Gaudí. També dóna peu per explicar els grans canvis produïts al segle XX i permet descobrir com era el català de fa un segle».

DUES ÈPOQUES
El xoc entre les dues èpoques dóna origen a molts dels números de l’espectacle. «La intenció és redescobrir al públic aspectes desconeguts de la Pedrera», explica Vives (Glups!, Cegada de amor), compositor de les cançons que ha col·laborat en aquesta ocasió amb el guionista Piti Español, autor del llibret. I aquest descobriment només serà possible a través dels ulls i explicacions de Graziel, que coneix tots els secrets relacionats amb la construcció de la Pedrera i el simbolisme de l’edifici.
Cinc joves actors –Paula Vives, Jordi Coll, Marc García, Edgar Martínez i Marina Pastor– protagonitzen la peça, amb la direcció de Roger Julià i la coreografia d’Esther Luengo. Ells seran els encarregats d’encomanar al públic l’interès per la Pedrera perquè contemplin l’edifici després de veure l’obra. En principi, Un cau de mil secrets només es programarà per al públic familiar durant les festes. A partir de la segona quinzena de gener, començaran les funcions escolars.

Les companyies negocien més suport per a les seves gires

www.elperiodico.cat
22 de desembre de 2009

MÉS INFORMACIÓ
La xarxa de nous teatres catalans agafa impuls durant l’últim trienni
J. C. S.
BARCELONA
La millora en les infraestructures teatrals catalanes ha coincidit amb la denúncia d’un important nombre de companyies privades teatrals per la falta de suport a les seves gires, principalment dels ajuntaments, en una problemàtica que no deixa de ser paradoxal. Com millors teatres tenen els professionals, més problemes diuen que troben per fer la seva feina. Aquest és el lament de la vintena de grups que integren l’Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE), de la qual formen part professionals tan significatius com Tricicle, Dagoll Dagom, La Cubana i La Fura dels Baus.
Des de la denúncia pública, fa un mes i mig, representants de CIATRE han mantingut converses amb el Departament de Cultura amb l’objectiu que es destinin pressupostos més elevats per a la programació. Aquestes ganes de col·laboració xoquen amb la realitat econòmica d’uns ajuntaments amb polítiques restrictives de despesa. No abunden, per exemple, els casos de teatres municipals que programin més d’una funció setmanal.
Un altre problema afegit és el que apunta la tesi d’Oriol Picas, subdirector d’equipaments. «Som un país de només set milions d’habitants i grans produccions com les d’una companyia com Dagoll Dagom tenen dificultats per poder dissenyar una gira per Catalunya. Per exemple, no és sostenible en una localitat com ara Tremp, de 6.000 habitants», afirma.

Broadway contará con un nuevo teatro diseñado por Frank Gehry

www.eldiariomontanes.es
23 de desembre de 2009

Noticias EFE
Nueva Cork

Broadway, el distrito del teatro de Nueva York, contará en el 2012 con un nuevo centro artístico diseñado por el arquitecto canadiense Frank Gehry y que estará incluido en un nuevo rascacielos, obra del mexicano Ismael Leyva, que fue presentado hoy por las autoridades neoyorquinas.
El teatro de Gehry, creador de edificios tan emblemáticos como el Museo Guggenheim de Bilbao (España) o el auditorio Walt Disney de Los Ángeles, será la nueva sede de la compañía Signature Theater de la Gran Manzana y se ubicará en la céntrica calle 42 a la altura de la Décima Avenida de Manhattan.
"Estoy muy contento por crear un nuevo hogar en el distrito del teatro de Nueva York para la compañía Signature Theater", dijo hoy Gehry mediante un comunicado de prensa en el que destacó su satisfacción por "crear un espacio para el teatro innovador" que promueve el director del grupo, Jim Houghton.
El nuevo centro artístico formará parte de un edificio de 59 plantas que acogerá asimismo un hotel y 800 viviendas, de las que se reservarán un total de 160 para familias con bajas rentas, y cuyo diseño corre a cuenta del arquitecto mexicano Imael Leyva y la firma de diseño Arquitectonica, de Florida.
El presupuesto total del proyecto asciende a unos 800 millones de dólares, 25 de los cuales saldrán de las arcas de la ciudad de Nueva York e irán destinados a la ejecución del centro artístico de Gehry, según anunció hoy el alcalde de la Gran Manzana, Michael Bloomberg.
"El Signature Theater es uno de los grupos culturales más importantes y que más rápido han crecido en la ciudad, por lo que su nuevo hogar le permitirá seguir aumentando su presencia", dijo el alcalde al presentar el proyecto junto con los directivos de la compañía teatral y actores como Bill Irwin, Ruben Santiago-Hudson o Hallie Foote.
El nuevo teatro también recibirá una inversión privada de 35 millones de dólares que hará posible que Nueva York gane "no sólo un nuevo rascacielos en su paisaje urbano, sino también en su industria cultural y en su economía local", dijo Bloomberg, quien subrayó que la construcción del proyecto empleará a 700 trabajadores.
Además de los 61 millones de dólares llegados de dinero público e inversores privados, los responsables del Signature Theater han recaudado 16 millones de dólares en donaciones para el proyecto y esperan conseguir 19 millones más para subvencionar su nuevo hogar.

29 de desembre 2009

El Nadal a escena


www.anoiadiari.cat
25 de desembre de 2009

Una de les maneres de celebrar el Nadal en família, recordant la història de la festivitat i gaudint de la tradició que ens acosten les persones del nostre propi municipi, és fent-ho a través de les representacions dels Pastorets i el Pessebre Vivent. A l’Anoia en tenim bons exemples, com els Pastorets de
Calaf, els d’Igualada i els de Capellades, i el Pessebre Vivent dels Prats de Rei. 3,2,1...Acció!


Els
Pastorets d’Igualada, 50 anys de tradicióL’Esbart Igualadí presenta un any més els Pastorets. El Satanàs, el Llucifer i tots els dimonis de l’infern tenen encara quatre assalts per intentar vèncer les forces del bé, que des de fa cinquanta anys es resisteixen. Com cada Nadal, l’obra de Josep M. Folch i Torras torna a l’escenari del teatre municipal l’Ateneu, i aquest any ho fa amb el caràcter que sempre ha caracteritzat l’Esbart Igualadí però amb novetats importants que ajuden a renovar l’espectacle.Més de 100 persones fan possible la posta en escena d'aquesta tradició nadalenca tant nostra. Un espectacle ple de color, música i efectes, que enamora als xics i als més grans. La il•lusió d'un somni d'infants.Les sessions seran el dia 26 a les 6 de la tarda (3 hores), el diumenge 27 a 3/4 de 12(sessió reduïda 2 hores), el dia 3 de gener a les 6 de la tarda (3 hores) i el dia 10 a 3/4 de 12 (sessió reduïda 2 hores).Arriba la 84a edició dels Pastorets de CalafA Calaf, ja és tot a punt per una nova temporada dels populars Pastorets, les representacions dels quals s’enceten aquest divendres 25 de desembre, dia de Nadal. De fet, les entrades ja es poden comprar anticipadament a través del Telentrada de Caixa Catalunya; es tracta d’una bona manera d’assegurar-se un bon lloc per gaudir d’aquest espectacle. Els Pastorets de Calaf, que segueixen el text de Josep Maria Folch i Torres, són dirigits per Martí Viñas i Isabel Gallego, i compten amb Jordi Pesarodona —de la companyia Gog i Magog— com a coordinador de dimonis. Es tracta d’una espectacular posada en escena, amb més de cent actors i uns efectes especials que no deixen a ningú indiferent. Enguany es podran veure els Pastorets el 25 i el 27 de desembre, i els diumenges 3, 10, 17, 24 i 31 de gener. .L’Estel de Natzaret a CapelladesEl municipi de Capellades celebra també els Pastorets, a càrrec del Grup Teatral de Capellades. Les sessions es faran aquest divendres 25 a les 7 de la tarda, diumenge 27 a les 6 de la tarda i el 3 de gener també a les 6, al Teatre La Lliga.Pessebre Vivent als Prats de ReiEls carrers i places de la vila es transformen un any més en un gran escenari i, ajudats per la màgia del guió i d’uns decorats molt espectaculars, ens fa recula en el temps i ens transporta a l’antiga Palestina on fa més de 2.000 anys es va produir uns fets que van marcar la humanitat. Les sessions seran sempre a 2/4 de 7, i comencen dissabte, dia de Sant Esteve. Hi haurà sessió els dies 26 i 27 de desembre i els dies 1, 3, 6 i 10 de gener.

Pastorets 2009


http://orfeovigata.wordpress.com
25 de desembre de 2009

Com cada any, tornen els pastorets de l’Orfeó. Com l’any passat, es faran al Centre Comunitari el Remei de Vic, a causa de les obres del Teatre Auditori els Trinitaris.
Els horaris i dies de representació són els següents:
Dies 26 i 27 de desembre, dies 1 i 3 de gener, a les 6 de la tarda.
El dia 2 de gener, funció irreverent, a les 10 del vespre.
Es poden comprar entrades anticipades al Tel.entrada de Caixa Catalunya (902 10 12 12).
No us ho perdeu !!!!

El Teatre Monumental no reobrirà les seves portes com a mínim fins al març



www.capgros.com
17 de desembre de 2009

Les obres de millora acústica del recinte, previstes des de fa mesos, no començaran fins al gener i s’hi afegiran més treballs de remodelació


per V. Bueno
fotos R. Gallofré

El FEOSL preveu una partida de 150.000 euros en concepte de 'segona fase' de les obres iniciades el 2009 amb el FEIL

La Dada
150.000 euros
La inversió prevista pel nou Fons Zapatero

Nou teatre al Parc Central?
Mentre dura el reguitzell d’obres al teatre, l’avantprojecte del PAM 2010 presentat fa unes setmanes pel govern municipal, i que s’ha d’aprovar el proper 24 de desembre, preveu “l’elaboració del projecte d’un nou teatre que s’emplaçarà a l’àrea del Parc Central”. Aquesta iniciativa recull un dels punts de l’Acord de Govern vigent (i de més d'un acord d'anteriors legislatures que no es va acabar complint), tot i que l’actual conjuntura econòmica fa difícil entreveure que acabi sent una realitat l’any vinent.

El seguit d’obres de millora que s’estan realitzant al Monumental faran que el teatre no reobri les seves portes fins, com a mínim, el març de 2010. Els treballs per optimitzar l’acústica del recinte encara resten pendents d’execució, després de diversos endarreriments acumulats. En un principi estaven previstos per al mes de setembre passat, però posteriorment es van demorar fins al novembre. La realitat, però, és que encara no han començat. Les noves previsions marquen el mes de gener com a data d’inici, amb un termini d’execució d’uns tres mesos. D’aquesta manera, no serà fins al mes de març que el teatre podria tornar a funcionar amb normalitat, cosa que afectarà la programació habitual que té lloc en el recinte mataroní, molt compromesa pel conjunt de reformes que s’hi estan fent des del darrer terç d’aquest 2009.

Malgrat tot, hi ha un altre element que pot alentir encara més aquest procés. El FEOSL, el nou Fons Zapatero d’aquest 2010, inclou una partida pressupostària de 150.000 euros en concepte de “segona fase” de les obres de millora de l’accessibilitat del teatre, que també s’han realitzat durant aquest 2009 finançades per l’Estat a través del FEIL. Aquesta segona fase es farà en paral·lel a les obres de millora acústica, amb l’objectiu que finalitzin les dues al mateix temps, però ara mateix es fa difícil preveure-ho amb exactitud un cop vist el guirigall de dates i demores que està patint la remodelació del teatre Monumental. En aquest sentit, els treballs estan destinats a remodelar el vestíbul, amb la construcció d’una nova escala d’accés i una nova porta, l’eliminació de les barreres arquitectòniques i la substitució de la coberta. El FEIL de 2009 va dedicar a aquest projecte una inversió de 200.000 euros, a la qual s’hi hauran de sumar els 150.000 del nou FEOSL. El regidor de Cultura, Sergi Penedès, assegura que aquestes obres “no hauria d’afectar el termini previst per reobrir el Monumental al mes de març”, tot i que reconeix que aquests treballs estan sotmesos a moltes “variables”.

Si la programació municipal de teatre i dansa ja ha estat molt minsa durant aquesta tardor degut a les obres (només dos muntatges a l’octubre), sembla que amb el nou any seguirà pel mateix camí. Davant d’aquesta situació, l’IMAC, l’encarregat de la programació, està treballant en una alternativa. Tere Almar, responsable de la programació d’arts escèniques, explica que volen donar sortida a les diferents companyies de circ i d’espectacles “de llenguatges no convencionals” que són residents a Mataró. Es tracta d’Els Cronopis del Circ i Antigua y Barbuda, que actualment assagen a la nau de l’antiga Fàbregas del Paper. Les dues últimes setmanes de gener i de febrer es presentaran diversos projectes d’aquests col·lectius, en un espai que encara està per decidir. El tret de sortida el donarà l’espectacle que Circ Delicia, vinculat amb Cronopis, oferirà la nit de Cap d’Any al campanar de Santa Maria.

Dues obres anul·lades de La Xarxa
Una de les entitats que es veurà més afectada per la demora en les obres serà la Xarxa, que programa mensualment obres de teatre per al públic infantil i juvenil. Van iniciar la temporada a l’octubre, però els mesos de novembre i desembre no hi han pogut portar cap muntatge. Amb la situació actual, també s’han vist obligats a anul·lar els espectacles de gener i febrer (Reprís, de Teatre Mòbil, i Hansel i Gretel de La Roda Produccions). Josep Macià, coordinador de La Xarxa a Mataró, explica que miraran de portar les obres “el curs vinent”, i confia que sí es podrà representar el muntatge previst pel març, Una nit al museu de Gralla Manufactures Teatrals. Macià apunta que han buscat alternatives al Monumental, però els ha resultat molt complicat. “Una opció seria Sala Cabañes, però ara és temporada de Pastorets”, recorda. La programació de cinema del teatre Monumental, i la campanya Anem al Teatre, que acosta les arts escèniques als escolars del Maresme, també es veuran seriosament compromeses per els treballs de millora del recinte. En el segon cas, per a la pausa ja prevista de novembre i desembre ja s’havien buscat espais alternatius com ara el Foment o la Sala Cabañes.

Las rebajas llegan al Gran Teatro



www.hoy.es
22 de desembre de 2009

Este recinto ofrece bonos y descuentos para atraer al público en enero y febrero a espectáculos de teatro contemporáneo
CRISTINA NÚÑEZ
CÁCERES.

En enero y febrero, rebajas. Estamos acostumbrados a verlas en los comercios, pero la cultura en la ciudad también costará más barata durante esos meses.
Es una estrategia para atraer al público al teatro más allá del reclamo de los grandes nombres. El Gran Teatro de Cáceres ha lanzado unos bonos de descuento para abaratar las entradas. Los hay de tres tipos: uno rojo para el ciclo completo 'Escenas de Invierno', en el que por 48 euros pueden verse seis obras de teatro nacional. Hay otro bono, identificado con el color amarillo, que sirve para cuatro obras y cuesta 36 euros. Hay una opción más para jóvenes, desempleados y tercera edad, que pagarán ocho y cinco euros por las entradas. El ahorro que proponen estos pases especiales puede alcanzar hasta los 23 euros si sacamos el bono rojo, lo que supone hasta un 32 por ciento de descuento.
Espectáculos de hoy
El recinto cacereño pone especial atención en el teatro contemporáneo en los meses de enero y febrero. La oferta teatral parece tradicionalmente desequilibrada a favor de montajes clásicos. Se trata de que textos de autores actuales puedan tomar vida, y también dar cabida a todas esas compañías que luchan por actualizar este sector y hacer del teatro algo vivo.
El ciclo 'Escenas de Invierno' se abrirá el 16 de enero con 'Utopía', de Leo Bassi, el iconoclasta cómico italiano, criticado y censurado por su descarnada visión del mundo. El 23 de enero la compañía Animalario ofrece 'Urtain', un repaso por la vida y la época de este malogrado boxeador vasco. 'En casa en el zoo' se ofrece el sábado 30 de enero. Es una obra del dramaturgo estadounidense Edgard Albee. El sábado 6 de febrero Josep María Flotats ofrecerá 'El encuentro de Descartes con Pascal Joven', de Jean Claude Brisville, que dirige e interpreta. El día 13 se representará 'Restos' de la compañía '(In)constantesteatro'. El ciclo termina con 'El jardín del mundo', que dirige Memé Tabares.
Música y teatro infantil, además del ciclo de teatro amateur, configuran la programación de los próximos meses. La orquesta de Extremadura continúa con su programa y actuará el 15 de enero y el 5 de febrero. La orquesta sinfónica estatal rusa, que actúa el 16 de febrero, completa el menú de la música clásica.
'Los Reyes del Mambo', 'Spanglish', Ana Duque, todos músicos de la región, actuarán en la Sala Dos, igual que Scath, un grupo surgido al calor del festival de música irlandesa. Sus fechas son el 14 , el 22, el 29 de enero y el 19 de febrero.
El certamen de teatro amateur mostrará las obras 'Bodas de sangre' el 28 de enero y 'Trajín de plumas' el 4 de febrero.
'Domingos en familia' propone dos obras de teatro para todos los públicos. Son 'Adivinaguas' el 24 de enero y 'El viaje de Malenba y Cocongo' el 7 de febrero.

L'actor valencià Joan Monleon mor als 73 anys d'una afecció cardíaca

www.avui.cat
28 de desembre de 2009

Impulsor de diverses iniciatives de cultura popular, com el grup de folk Els Pavesos, havia participat en pel·lícules com 'La Rossa del bar' i 'El vicari d'Olot'

L'actor valencià Joan Monleon ha mort aquest dilluns a València als 73 anys com a conseqüència d'una afecció cardíaca. Monleon havia nascut a València el 1936, va participar en diverses iniciatives d'avantguarda en defensa de la cultura popular valenciana, va liderar el grup de música folk Els Pavesos i va protagonitzar diverses pel·lícules com La Rossa del bar i El vicari d'Olot. Es va fer molt popular al País Valencià com a presentador d'El show de Joan Monleon, a Canal 9.Les restes de Joan Monleon estan al Tanatori Municipal de València i els actes fúnebres en memòria seva tindran lloc aquest dimarts a les 14.00 hores al cementiri municipal de la capital valenciana. L'actor havia estat ingressat fa dies a l'Hospital 9 d'Octubre a causa d'uns problemes cardíacs que finalment li han causat la mort. Monleon va assolir el punt més alt de popularitat al País Valencià arran de la seva participació en un programa d'entreteniment conduït per ell a Canal 9 en els primers anys de la televisió autonòmica valenciana. El 2008, va rebre un homenatge per la seva carrera artística en el festival de cinema Inquiet pel seu "atreviment i aportació cultural".

28 de desembre 2009

Amb música en directe : Els Pastorets de Mataró


www.elpunt.cat
25 de desembre de 2009

MATARÓ
M.J. RODRÍGUEZ

Al voltant de la foguera, una de les escenes que es poden veure a la Sala Cabañes. Foto: PASTORETS DE MATARÓ.

Cinc generacions d'actors i actrius han donat vida als Pastorets de Mataró, els únics que tenen música en directe, acompanyada per un grup coral de més d'un centenar de persones. L'orquestra de cambra de la Sala Cabañes, integrada per 18 músics, s'encarrega d'interpretar les peces d'un espectacle musical de gran format amb tots els ingredients: orquestra i cants en directe, balls, canvis espectaculars d'escenografia (s'usen 49 decorats diferents), personatges bons i dolents, dramàtics i còmics, efectes especials de foc, de fum, de so. Més de 350 persones, d'una manera totalment desinteressada, fan possible un espectacle que va ser declarat patrimoni cultural de la ciutat el 1981. L'Ajuntament reconeixia així la seva singularitat, els valors culturals i tradicionals que contenen i la perseverança de diverses generacions.
Els Pastorets de Mataró són una referència destacada en el panorama del teatre català: són els que més cops s'escenifiquen, els de més pressupost i els que tenen un nombre més gran de persones involucrades.
26 i 27 de desembre i 3, 6, 9, 10, 17, 23, 24 i 31 de gener. A la Sala Cabañes. Horari: 26 de desembre i 6, 9 i 23 de gener, a les 19 h; 27 de desembre i 3, 10, 17, 24 i 31 de gener, a les 17 h. Preu: 9 i 12 euros. Venda d'entrades al telèfon 93 780 85 02.
http://www.elspastoretsdemataro.cat
Des del 1916

M.J.R.
Els Pastorets de Mataró estan en cartell des del 1916. La primera representació va tenir lloc el 25 de desembre d'aquell any en un escenari improvisat al cafè del Centre Catòlic de Mataró. Tot i les petites dimensions de l'escenari, les primeres representacions ja apuntaven a l'èxit. Durant 17 anys es van representar en aquest local, fins que l'any 1933 es va inaugurar la nova Sala Cabañes.

L’Almeria Teatre obre a Gràcia amb una comèdia de dones



www.elperiodico.cat
19 de desembre de 2009

Cinc noies i un vestit’, del guionista d’‘American Beauty’, inaugura el local
El director de la sala, Víctor Álvaro, programarà «teatre comercial de qualitat»

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Nou mesos després del previst, l’Almeria Teatre va aixecar ahir el teló al barri barceloní de Gràcia (al carrer Sant Lluís, 64) després de la rehabilitació de l’antic teatre de la Casa de Almería. La nova sala, amb 183 localitats, està dirigida per Víctor Álvaro i la seva companyia Gataro, que feia vuit anys que buscaven un local per exhibir de manera permanent les seves produccions.
La comèdia Cinc noies i un vestit, d’Alan Ball –el celebrat guionista d’American Beauty i de la sèrie A dos metros bajo tierra– ha estat l’elegida per inaugurar una programació que, segons explica Álvaro, pretén recuperar l’esperit del Lliure de Fabià Puigserver. «Volem oferir un teatre de petit format que resulti atractiu al públic; omplir el forat que hi ha entre l’oferta de les sales alternatives i el gran teatre comercial amb un programa molt variat que inclogui obres de text, musicals, òpera, circ...».
L’objectiu del nou espai, argumenta el director, és «explicar històries amb un repertori avantguardista per a tots els gustos i de qualitat, a l’estil del teatre fringe (al marge) que es fa a Londres i Nova York». Entretenir i suscitar el debat és la seva doble meta, i per això també estan oberts a les propostes d’altres companyies.

RETRAT AGREDOLÇ

L’escenografia rosa i kitsch del dormitori femení de Cinc noies i un vestit rebrà els espectadors fins al 27 de desembre. Allà es refugien, per vomitar les seves frustracions i anhels, les cinc dames d’honor d’un ostentós casament a Tennessee (EUA). Les actrius Georgina Latre, Anna Casas, Savina Figueras, Ariadna Suñé i Guida Uyà recreen l’univers creat per la ploma àcida i sense concessions de Ball. «És una comèdia agredolça, un retrat crític de la societat nord-americana en què l’autor, que sol situar-se al costat dels marginats, repeteix els perfils d’American Beauty i dels seus guions televisius: la filla rebel, la guapa frustrada, la dona ultracatòlica, la lesbiana i la casada insatisfeta. Cinc dones molt diferents i contradictòries», comenta Álvaro, director del muntatge.
El 29 de desembre agafarà el relleu al muntatge el musical Black Rider, de Tom Waits, Robert Wilson i Williams S. Burroughs, també sota la direcció d’Álvaro i amb els actors Muntsa Rius, Ferran Frauca, Frank Capdet, Bealia Guerra, Jordi Vidal i Óscar Martínez. L’espectacle narra les vicissituds d’un oficinista que pacta amb el diable per aconseguir el favor de la seva enamorada. A partir del 3 de gener vinent, a les funcions dels diumenges a la tarda s’estrenarà From London to Barcelona, un muntatge musical dirigit i supervisat per Jeremy Fisher (Els miserables, Miss Saigon), amb Maria i Marta Torras al repartiment.

La programación del Teatro Bretón para el primer semestre incluye un total de 42 espectáculos



www.larioja.com
23 de desembre de 2009

C. SOMALO
LOGROÑO.

La venta de entradas comenzará el próximo 20 de enero con precios especiales para grupos y estudiantes
El Teatro Bretón de Logroño cumple el próximo año el vigésimo aniversario de la última gran rehabilitación. Para conmemorar el evento siguiendo las mismas señas de identidad, el Bretón acogerá 42 espectáculos durante el primer semestre. Un total de 18 obras de teatro; 6, de danza; 10 conciertos, una ópera y la proyección de varias películas en versión original (todo ello, sin contar los Jueves Flamencos) integran la programación.
Las entradas se pondrán a la venta el próximo 20 de enero, manteniendo una política de precios que pretende acercar a todos los públicos al teatro.
Los organizadores destacan las ventajas y precios especiales para grupos y estudiantes. Frente a la crisis, como vino a decir Carlos Navajas, concejal de Cultura del Ayuntamiento logroñés, «hay que echarle imaginación».
El programa sigue el ya conocido esquema de ciclos que reflejan la propia identidad del Teatro Bretón. La revista de la programación viene con una fotografía en portada realizada por Rafa Lafuente.
El ciclo 'Escena de hoy' incluye las obras Días de vino y rosas, de J.P Miller; El pez gordo, de Roger Rueff; Su seguro servidor, Orson Welles, con José María Pou; Aprés moi, le délluge, de Luisa Cunillé; La vida por delante, de Romain Gary; Mercado libre, de Luis Araujo; El pisito, de Rafael Azcona, adaptada por Bernardo Sánchez y con el riojano Pepe Viyuela entre los actores, y El evangelio de San Juan, con Rafael Álvarez «el Brujo».
Dentro del ciclo 'Grandes Obras Grandes Autores', por el escenario del Teatro Bretón pasarán Calígula, de Albert Camús; ¿De cuándo acá nos vino?, de Lope de Vega; La marquesa de O, de H. Von Kleist; Glengarry Glen Ross, de David Mamet y Platanov, de Anton Chejov.
El ciclo de danza contempla los espectáculos Samsara, con el ballet de Víctor Ullate; Permíteme bailarte, con la compañía de Aída Gómez; El circo de la mujer serpiente, con Ananda Dansa; American Ballet Theatre II y Gala Petipa in Memorian.
En el ciclo de 'Teatro en familia' pasarán Cuentos de pan y pimiento, con el grupo Desguace Teatro; Clara y Daniel, con Azar Teatro; El circo de la mujer serpiente, con Ananda Dansa y Triálogos clownescos, con la Compañía Oriolo.
El cine mantiene el ciclo en versión original. Las películas anunciadas son Still Walking, de Kore-eda Hirozaku; Los condenados, de Isaki Lacuesta; Gigante, de Adrián Biniez; La ventana, de Carlos Sorín; Tres monos, de Nuri Bilge Ceylan y Máscares, de Elisabet Cabeza y Esteve Riambau.
La música incluye conciertos para todos los públicos. Víctor Manuel, Buika, Madame Butterfly, María Dolores Pradera, Carlos Nuñez y el espectáculo Grease, el musical de tu vida integran el programa del Teatro Bretón para los próximos meses.
Con independencia del ciclo sobre los Jueves Flamencos ya anunciado, en el que participarán siete grandes voces del cante, hay otras dos obras de teatro previstas fuera de catálogo como La casa de Bernarda Alba y La montaña rusa, con Arturo Fernández.

Almeria Teatre, nueva sala en Barcelona

www.elpais.com
19 de desembre de 2009

Una obra de Alan Ball estrena espacio escénico destinado al teatro 'fringe'

J. Á. M.
Barcelona

Ni alternativo ni comercial: fringe. Así se define el Almeria Teatre, una nueva sala (138 localidades) que abrió ayer sus puertas en la Casa de Almería -de ahí su nombre- en el barrio barcelonés de Gràcia. "El teatro nace con la intención de programar espectáculos de calidad sin los condicionamientos de las modas del momento", asegura Víctor Álvaro, el director del nuevo teatro.


"Desde hace nueve años la compañía Gataro buscaba una sala estable, pero la imposibilidad de estrenar en Barcelona desde 2005 hizo que su continuidad se viera en peligro", afirma Álvaro. Y aclara: "no venimos para competir, sino para sumar, de hecho, es una pena que la sala Beckett se vaya a otra zona de la ciudad".

El teatro se inaugura con 5 noies i un vestit, "un estreno en España" que viene avalado por su autor, Alan Ball, famoso guionista americano conocido por sus trabajos en la premiada American Beauty y series de televisión como A dos metros bajo tierra y True Blood.

Con la apertura del Almeria Teatre se recupera un espacio escénico creado en 1960 y que, a principios de la década de 1970, se convirtió en uno de los primeros bingos de la ciudad. Así ha estado 30 años hasta que el edificio ha regresado a sus orígenes.

La intención de los responsables del teatro es que esté abierto a otras compañías. Tras la obra de apertura ya están programados dos musicales: The Black Rider, de Tom Waits y Robert Wilson (a partir del 29 de diciembre) y From London to Barcelona (desde el 3 de enero).

Abierto el plazo para presentar propuestas para la 20 edición de la Mostra de Teatre d’Alcoi



www.artezblai.com
16 de desembre de 2009
por Redacción Artez

poster_mostra_2010_400La 20 edición de la Mostra de Teatre d’Alcoi, la Fira d’Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana, se ha puesto ya en marcha de cara a esta nueva edición que se celebrará entre el 9 y el 12 de junio de 2010 y por ello ya está abierto el plazo de presentación de propuestas. Este miércoles, 16 de diciembre, la directora de la Mostra, Carmina Nácher, junto a la concejala de Cultura del Ayuntamiento de Alcoy, Rosa Sánchez, han aportado las primeras informaciones de esta nueva convocatoria. Además de la apertura de plazo para presentar propuestas se ha presentado la imagen del certamen, un cartel obra de la pintora alcoyana, Dori Cantó.

Los artistas que deseen presentar sus propuestas para participar en la 20 edición de la Mostra de Teatre d’Alcoi, la Fira d’Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana deberán enviar el material requerido antes del 28 de febrero de 2010.

El material a enviar será el siguiente:

1. Compañía o productora y título del espectáculo.

2. Ficha artística: autor, director, intérpretes, sinopsis, duración e idioma.

3. Precio normal de gira (si no lo tenéis aún aproximado, con IVA incluido).

4. Fecha de estreno y gira previa a la Mostra.

5. Ficha técnica y el tiempo de montaje y desmontaje aproximado del espectáculo.

6. Dimensión mínima del espacio escénico y la disponibilidad de días.

7. Teléfono y e-mail de contacto rápido.

8. Sería conveniente un DVD de la obra completa o fragmento. En caso de por tratarse de un estreno no se disponga del video, se deberá remitir toda la información disponible.

9. Si habéis enviado material o dossier previo, indicadlo para unificar la propuesta.

10. Reserva de stand, si lo deseáis.

La organización de la Mostra de Teatre se compromete con las compañías seleccionadas a:

• El abono del 50% de caché respecto del normal de gira, con el IVA incluido. El pago de cachés podrá ser compartido entre el Ayuntamiento de Alcoy y las entidades colaboradoras de la Mostra (Teatres de la Generalitat Valenciana, Diputación de Alicante y CAM).

• Asumirá la infraestructura técnica necesaria (iluminación, sonido, carga y descarga, etc.) para la realización del espectáculo, siempre cuando la información sea enviada dentro del plazo y consensuada con la dirección técnica de la Mostra.

• El alojamiento de las compañías, durante un día, en habitaciones compartidas irá a cargo de la Mostra.

• Proporcionarles a las compañías un listado de los asistentes a su representación.

• Las compañías programadas que quieran reservar un stand en la Llotja de Sant Jordi (punto de encuentro) tendrán un descuento del 50% de precio normal, en lugar de 430euros +IVA, sólo 215 euros +IVA, y el alojamiento de las tres noches de hotel para una persona en habitación compartida.

Las compañías seleccionadas se comprometen a:

• Enviar toda la documentación requerida por la oficina de coordinación en el plazo establecido.

• Firmar con la Mostra un contrato de aceptación de las condiciones técnicas y económicas del espectáculo a representar.

• Presentar en la Mostra el mismo espectáculo con las condiciones técnicas y el elenco reflejado en la ficha de inscripción

• Entregar los soportes publicitarios para la correcta difusión y promoción del espectáculo presentado a la oficina de coordinación.

27 de desembre 2009

Avui a les 5 de la tarda Pastorets de Mataró


Els Pastorets de Pàmies i Folch i Torres regnen als barris de Barcelona


www.elpunt.cat
25 de desembre de 2009

L'obra nadalenca torna a tot Catalunya, amb obres centenàries o modernes, amb música i aventures per a tots

BARCELONA - CLARA RIBAS

Imatge d'Els Pastorets de Calaf, on des de fa 84 anys es representa l'obra de Josep Maria Folch i Torres Foto: CDP.

Amb prop de noranta-cinc anys d'existència, els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, coneguts també com L'adveniment de l'infant Jesús, tornaran aquest Nadal a molts dels escenaris de barri de la ciutat de Barcelona. A Sant Martí, Gràcia, Sant Andreu o Sants, entre d'altres, es pot trobar un centre social on les aventures de Lluquet i Rovelló seran representades de nou per elencs d'afeccionats o per grups teatrals professionals. A la resta de Catalunya, cada poble i cada ciutat té les seves pròpies i variades representacions de l'obra nadalenca per excel·lència. Els temps moderns han portat també l'aparició de noves versions dels antics Pastorets, pensades per als més petits. Fins i tot ja existeixen les històries protagonitzades per titelles.
Al Foment Martinenc, la companyia Abraxas, responsable de la secció de teatre de l'associació, posa en escena cada any L'adveniment de l'infant Jesús, el text de Josep Maria Folch i Torras que permet fer muntatges moderns en la posada en escena, en decorats, en llum i efectes, però que ha aconseguit fer respectar-se en el seu text original. Altres barris on també es passejarà la Isabeló, la protagonista del text de Folch i Torres, són Gràcia, on el Centre Moral els posa en escena, Sants o Sant Andreu, on participa l'Esbart Maragall amb els balls de follets, dimonis i bruixes.
Per la seva banda, els Pastorets de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià L'Estel de Natzaret s'han representat des de l'any 1907 sense interrupcions, amb l'excepció dels 3 anys que va durar la Guerra Civil. L'obra és a càrrec de les seccions del Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià, la Companyia Teatre La Bambolina, l'Esbart de Sarrià, Orfeó Sarrianenc i l'Orquestra Hekàteros, que actua en directe, amb el cor i els solistes.
A la comarca del Barcelonès destaquen els Pastorets de Badalona, posats en escena pel Círcol Catòlic, el qual va incorporar la popular obra de Folch i Torres a finals dels anys vint: Els Pastorets o l'Adveniment de l'infant Jesús ha marcat des de llavors una tradició per a moltes famílies badalonines que assisteixen cada any, per Nadal, o la diada de Reis al Círcol. Aquest any ja han començat les representacions i continuen els dies 26, 27 de desembre i el 2 i 3 de gener.

CITES A BARCELONA

Els Pastorets de Sant Vicenç de Sarrià
20 i 27 desembre
2, 5, 9 i 10 gener
Centre Parroquial
Els Pastorets al Foment Martinenc
19, 20 i 27 desembre
2, 3 i 4 de gener
Teatre Foment Martinenc
Pastorets de Gràcia
26 i 27 desembre
2, 3, 4, 9 i 10 gener
Centre Moral de Gràcia
Pastorets a Sants
27 de desembre
3 i 10 de gener
Teatre del Centre
Pastorets Sant Andreu
25, 26, 29 i 30 de desembre
12 i 13 gener
Casal Catòlic de Sant Andreu
Pastorets al Poblenou
3 de gener
Centre Moral i Cultural
«Una de Pastorets»
23, 27, 28, 29 i 30 de desembre
Tantarantana Teatre
Un Nadal de Pastorets
23, 27, 28, 29 i 30 de desembre,
2 i 3 de gener.
Teatre del Raval

Des de sempre, a tot Catalunya

A l'Ametlla de Merola, on els Pastorets es fan des del 1878, tornen als orígens i, a causa d'unes obres al teatre, l'església del poble tornarà a ser el marc de l'obra en versió concert, tal com es va fer en les primeres representacions. A Calaf, arriben a la seva 84a edició, amb la mateixa il·lusió, diuen els seus creadors, que aquells que els van iniciar el segle passat. Els de Ripoll tenen els seus orígens en l'any 1880, quan l'Acadèmia Catòlica els va encarregar a dos autors olotins, Antoni Molins i Ignasi Rubió. A tots aquestes obres més veteranes s'hi han anat afegint noves representacions que, curiosament, ja comencen a tenir també una edat considerable. És el cas de les d'Igualada, on aquest any se celebra el 50è aniversari de la representació ininterrompuda de l'obra de Folch i Torres. A Sabadell, els de la Faràndula són del 1947 i els de Sant Vicenç, del 1942. A Girona, l'any que ve en celebraran el trentè aniversari, mentre que els d'Ulldecona van néixer ara fa 25 anys.
Pastorets de feltre i versions infantils

CLARA RIBAS

A més de les tradicionals representacions dels Pastorets escampades arreu de Barcelona, els qui vulguin portar els més petits a veure una peça teatral relacionada amb el Nadal tenen altres possibilitats. Sinilos teatre de titelles, presenta Una de Pastorets, un espectacle de titelles Muppets en què un avi aventurer explica als néts, en Max i l'Elga, els Pastorets de Folch i Torres. La imaginació els transportarà a una aventura en la qual coneixeran Satanàs i el seu ajudant Llucifer. Les representacions són al Teatre Tantarantana, els dies 23, 27, 28, 29 i 30 de desembre.
Per altra banda, al Teatre del Raval hi ha una altra versió d'aquesta representació tradicional, i aquesta vegada la Rovellona i el Fredolic són els Pastorets de tota la vida, als quals l'arribada de l'Àngel de l'Anunciació espanta el ramat i els Pastorets intenten tornar a agrupar-lo amb l'ajuda del públic. Entre picabaralla i picabaralla amb el Banyut, els herois de samarra i barretina faran cagar el tió i cantaran amb els més menuts les nadales més populars. Les representacions són el 23, 27, 28, 29 i 30 de desembre, i el 2 i 3 de gener.
I per als que vulguin variar de versió també hi ha altres obres nadalenques que s'han fet populars. És el cas del Conte de Nadal, que la companyia La Trepa representa al Jove Teatre Regina. Basada en la novel·la de Charles Dickens, en una versió de Macià G. Olivella i Alícia Serrat, en aquesta representació s'explica la història del senyor Scrooge, un vell de caràcter estrany i molt garrepa que no suporta l'alegria de les festes nadalenques i que rebutja tothom que se li acosta.
Entre Folch i Torres i l'Estel

Les representacions dels Pastorets al Maresme es distribueixen un any més per tota la geografia de la comarca i és estrany trobar un municipi on el centre cultural o l'associació de torn no s'atreveixi amb els textos de Folch i Torres o de Ramon Pàmies. Destaca la posada en escena de L'Estel de Natzaret de la Sala Cabañes de Mataró on, amb música en directe i sota la direcció d'Antoni Blanch, participen unes 350 persones, entre actors i personal tècnic. L'any passat van gaudir de la representació més de 4.000 persones. Al nord de la comarca es manté també intacta la tradició amb els Pastorets del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, una autèntica escola d'actors i actrius que omple cada representació i que destina la recaptació d'una a un projecte solidari. També Calella mostrarà la cara més popular de les festes amb una adaptació de L'Estel de Natzaret en què es pot endevinar sota el maquillatge la presència d'algun regidor de l'Ajuntament. A Vilassar de Dalt, el Ternal Teatre presenta per Sant Esteve i pel dia 27 una particular i imaginativa versió d'Els Pastorets de Vilassar. Per la seva banda, l'Associació Cultural i Recreativa Pere Cot de Tordera pujarà a l'escenari del Teatre Clavé per escenificar el naixement de Jesús amb una obra dirigida per Joan Surós i Iolanda Celma. A Arenys de Mar, el Teatre dels Seràfics és el lloc triat per tornar a escenificar, un cop més, la lluita entre el bé i el mal a càrrec del Grup Artístic Carles Xena. El Centre Parroquial d'Argentona també oferirà tres representacions dels Pastorets i a Arenys de Munt la música té un pes destacat en un muntatge en el qual prenen part una orquestra en directe i una seixantena d'actors i actrius que canten. En qualsevol cas, i tal com defensava el mataroní Josep M. de Ramon en una trobada de Pastorets d'àmbit català que es va fer a Mataró el març passat, la pervivència està assegurada.

Els actors Toni Albà i Sergi López han tornat a pujar plegats a l'escenari del Teatre Principal de la seva ciutat natal per representar quatre úniques funcions d'uns Pastorets irònics, satírics i sobretot originals, i no precisament perquè es basin estrictament en el text original de Folch i Torres, sinó perquè fan una versió lliure del clàssic. No ho faran sols, ja que els acompanyaran una quarantena de vilanovins i amics, entre els quals destaquen els també actors Guillem Albà, Jordi Ríos, Helena Pla i Xavier Capdet. Tots integren la companyia Naltrus, creada per a l'ocasió i que va aconseguir exhaurir totes les entrades en unes hores i no sense polèmica per la quantitat de gent que es va quedar a la cua sense poder adquirir una localitat.
Toni i Guillem Albà van ser els impulsors del muntatge, que fa quatre anys que no es representa a Vilanova i la Geltrú a causa de les obres de reforma que s'han fet al Teatre Municipal. Tot i això, fa dos anys els actors van decidir exiliar els seus Pastorets a Sant Pere de Ribes per mantenir les representacions per les festes de Nadal. Els dos Albà representen el paper dels pastorets Lluquet i Rovelló, i Sergi López es posa a la pell de Satanàs. Els actors professionals compartiran escenari i protagonisme amb veïns del municipi els propers dies 29 de desembre i 3 i 4 de gener, a partir de les nou del vespre.
A Sitges tornen els Pastorets al Teatre Prado amb un repartiment que supera el centenar d'actors i la quarantena d'anys d'història. L'obra està dirigida per Josep Maria Rosés i Carme Almirall, en l'apartat artístic, i per Jordi Galofré, en l'apartat musical, i es representarà els dies 26 i 28 de desembre. Com és habitual, el text dels Pastorets escollit ha estat El primer Nadal dels pastors, sarsuela pastorívola que es divideix en quatre actes i en vers, amb text de mossèn Rossend i amb arranjaments musicals de Manuel Torrens.

Sabadell i Terrassa, cites obligades

Les representacions amb més tradició i recursos de l'obra de Folch i Torres al Vallès Occidental se celebren a les dues cocapitals. A Sabadell, fins i tot, dues entitats escèniques, la Joventut de la Faràndula i el grup de teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç, mantenen una sana rivalitat de fa anys.
A la Faràndula, on més d'un centenar d'actors i una vintena de tècnics fan possible la posada en escena, aquest any estrenen efectes especials, uns decorats restaurats i una acústica millorada. L'espectacle, que dirigeix Salvador Peig, ha superat la xifra de 5.000 espectadors en les dues últimes temporades, i es podrà veure els dies 26 i 27 de desembre i l'1, 3, 10, 16 i 17 de gener.
Al teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç –a la Creu Alta–, les representacions també s'inicien el dia de Sant Esteve, dirigides per un equip que encapçala Jaume Pont. L'equip humà que hi participa s'acostarà aquest any a les 200 persones, entre tècnics, actors i figurants, ja que hi col·labora la colla dels Castellers de Sabadell. A més de les dates de la Faràndula, el centre mantindrà l'obra en cartell els diumenges 24 i 31 de gener.
El centre cultural El Social de Terrassa, l'entitat que històricament s'ha encarregat del muntatge a la ciutat, torna a programar l'obra a l'auditori del centre cultural de Caixa Terrassa. Les actuacions s'inicien diumenge i també en faran l'1, 2, 3, 6, 8, 9 i 10 de gener, a la tarda i al vespre, segons el dia.
A Sant Cugat, «Pedra i sang»
L'altra cita nadalenca amb el teatre al Vallès són les representacions de l'obra Pedra i sang, que aquest any ha començat a celebrar el desè aniversari. El claustre del monestir de Sant Cugat es transforma en l'escenari on s'evoca la nit del 25 de desembre de 1350, quan un noble de Cerdanyola, Berenguer de Saltells, va assassinar l'abat del monestir, Arnau de Biure, durant la missa del Gall. El muntatge es podrà veure els dies 25, 26, 27 i 28.

Recreacions pròpies i solidàries

R.M. BRAVO

Diferents municipis del Baix Llobregat han programat representacions dels Pastorets que, en alguns casos, es remunten als anys 50 i reinterpreten textos de Folch i Torres, de Pitarra i d'Anglada i Tàpies. El Grup de Teatre Amateur de la Palma de Cervelló oferirà tres representacions d'uns Pastorets que escenifiquen des de 1952 amb una gran participació de veïns del poble. El lloc de representació és la Societat Aliança Palmarenca, i el nom de l'espectacle, L'estel de Natzaret. Els responsables prometen un text propi, noves coreografies i cants en directe. A Esplugues tenen penjat el cartell d'«entrades exhaurides» per a les vuit representacions, que van començar el 19 de desembre i que acabaran aquest diumenge. 80 persones treballen des de fa deu anys en una adaptació del text de Folch i Torres, i dediquen el 10% de la recaptació a tasques solidàries. Enguany, la destinatària serà la Fundació Pare Manel, amb qui l'actor Pepe Rubianes col·laborava estretament.
A l'Hospitalet ofereixen cada any un espectacle diferent, i aquest toca una reinterpretació del text de Josep Maria Folch i Torres. Les representacions comencen avui i n'hi haurà deu fins al dia 24 de gener, totes al Centre Catòlic, a la rambla Just Oliveras. A Molins de Rei és la Joventut Catòlica la que escenifica cada any els Pastorets, dels quals es té constància des de 1879. Hi participen 60 actors, que recreen la versió que va escriure Frederic Soler, Pitarra. Cinc persones toquen música en directe i una dona és l'encarregada, cada any, de representar el personatge de Satanàs. A Olesa de Montserrat hi haurà, entre avui i el 17 de gener, sis representacions al Casal d'Olesa.
A Sant Boi els Pastorets es representen des de fa 27 anys, amb una versió pròpia a partir del text de Rafel Anglada i Josep Tàpias. El col·lectiu teatral Tripijoc n'oferirà cinc representacions, fins al 3 de gener a Cal Ninyo. És un escenari provisional mentre es reconstrueix el Centre Parroquial, conegut com el Centru, per als qui el consideren el seu local de tota la vida.

Pastorets clàsics i moderns es representen per tot Catalunya : La lluita entre el bé i el mal

www.elperiodico.cat
25 de desembre de 2009

¿Què s e r i a un Nadal sense els pastorets?
A més de rememorar de Jesús a través de la figura de dos còmics pastorets, a Catalunya són una via d’integració i de convivencia i s’han convertit en una escola de teatre. Durant tot l’any, petits i grans assagen de valent per, arribats aquests dies, representar l’obra.
Normalment està basada en el text de Folch i Torres, tot i que ja són moltes les localitats que s’atreveixen amb una versió més gamberra de l’obra, amb referències a temes de l’actualitat.
A gairebé tots els barris de Barcelona s’ofereixen versions d’aquesta obra
www.pastoretsdecatalunya.cat , per exemple, es representa al Centre Catòlic de Sants
(Antoni de Capmany, 72. Dia 27, a les 17.30 hores); al teatre del Centre de Sarrià-Sant Gervasi (Pare Miquel de Sarrià, 8. Dia 27, a les 17.30 hores) i al Centre de Gràcia (Ros de Olano, 9. Dia 26, 19.30 h.). A Horta, un dels barris amb més tradició teatral, representació al Foment Hortenc (Alt de Mariner, 15. Dia 26, 19.00 hores). Uns dels pastorets més famosos són els d’Esplugues, que representa el grup de teatre Pastorets
i Companyia al Casal de Cultura Robert Brilla i que ja han penjat el cartell de no hi ha entrades (Àngel Guimerà, 38. Dia, 25, a les 22.00 hores. Dia 26, a les 19.00 hores).
Els pastorets també visitaran localitats com Badalona (teatre el Círcol. Sant Anastasi, 2. Dia 26. 18.00 h); Berga (teatre municipal. Ronda de Queralt, 15. Dia 25, 22.00 h i 26,
17.30 h) i Mataró (Sala Cabañes. La Riera, 110. Dia 26, 19.00 h).

GIRONA

Ja son 29 les temporades que el Grup Procenium representa els seus pastorets. Al Teatre Municipal de Girona s’hi aplegaran un centenar d’actors acompanyats d’una gran escenografia i músiques que atraparan el públic (plaça del Vi. Dies, 25 i 26,: 17.30 h).
A Sarrià de Ter, la companyia Cafè, Copa i Pur recupera la versió més tradicional al centre parroquial, que substitueix una versió més moderna que s’havia representat els últims anys (Dia, 26. A les 17.00 hores). A Banyoles es farà el mateix al teatre municipal (Pere Alsius, 12. Dia 26, a les 18.00 hores).

LLEIDA

El Teatre Municipal del’Escorxador d’aquesta ciutat acull la representació del text de Lluís Millà, a càrrec d’AEM Belles Arts Teatre (Lluís Companys, s/n. Dia 26. 18.30 hores).

TARRAGONA

La companyia La Golfa s’agafa la llicència d’ambientar el text clàssic de Folch i Torres
a Tarragona a través de l’adaptació de Josep Bargalló (Teatre Metropol. Rambla Nova, 46. Dia 26. 18.30 h). A més de la riquesa del text, la música i el toc irònic, els Pastorets de Vila-seca tenen un al·licient més, veure el duel de la família Graset. El periodista Xavier Graset interpreta el paper de Lluquet i el seu nebot li donarà la rèplica com a Satanàs. Teatre del Centre de Vila-seca (Comte Sicart, 2. Dia 25. 19.00 hores

Els pastorets (1)

http://recordsdeterrassa.wordpress.com
20 de desembre de 2009

pastorets bato i borrego
La Comarca 1896


L’any 1845, 46 i 47 una obra que portava per nom “Pastorcillos” es va representar a Terrassa. Fins l’any 1896 no trobem cap més referència, just amb la representació de l’obra “Pastorcillos en Belén” (veure referència a La Comarca del 1896).
Al Centre Social des del 1910 al 1921 es van representar “Los Pastorcillos en Belén” o “Bato i Borrego”, una obra d’autor desconegut que s’havia representat a Sabadell i on els membres del Centre Social la van descobrir. A la foto (obra de Joaquim Gotsens i podeu apreciar alguns actors de l’època). Destacaré aque al 1920 també van estrenar una obra lírica en 3 actes anomenada “Pastors de Llegenda“.pastorcillos1910(retall de premsa del 24 de desembre del 1910)

Aquesta representació va ser substituïda per l’obra d’en Folch i Torres, anomenada “Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús”, també coneguda de forma popular com “En Lluquet i en Rovelló”. pastorets-social-1943L’obra només es va deixar de representar durant la guerra civil.

Fixeu-vos en l’anunci del 1943 en que es combinen representación del “Bato i Borrego” amb les de “Lluquet i Rovelló”.

El circo contemporáneo catalán se impone en BCN por Navidad UN GÉNERO EN AUGE EN LA CARTELERA ESCÉNICA



http://ganyet.blogspot.com
17 de desembre de 2009

EL Periodico
GEMMA TRAMULLAS

Una fea lesión de Camille Decourtye ha obligado a cancelar las funciones previstas para este fin de semana en la plaza de Margarida Xirgu de Le sort du dedans, el espectáculo en carpa de la compañía francesa Baró d’Evel Cirk, que dirigen la propia Decourtye y Blai Mateu, hijo del payaso Tortell Poltrona. El éxito de convocatoria de esta propuesta de circo vanguardista, en el que las acrobacias son más emocionales que físicas, demuestra que hay público para todos los estilos de circo. Desde la ambiciosa producción Llits que hoy se estrena en la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), con la música de Lluís Lach y el debut de Albert Pla en la pista como atractivos, hasta el espectáculo tradicional del Circ Raluy que, como desde hace 15 años, ha instalado su carpa en Barcelona por Navidad.
Y entre uno y otro, el sábado se estrena el Ateneu Popular 9 Barris (la primera fábrica de creación de circo en Barcelona) Limbus, la 14ª producción del Circ d’Hivern. Después de dos ediciones poco espléndidas, este año el montaje lleva el sello de calidad de Leandre Ribera (que ganó el Premi Nacional de Circ en el 2006 por Rodó) y la Compañía La Tal, de Enric Casso y Jordi Magdaleno. La propuesta devuelve el protagonismo a la figura del clown (Ribera es un extraordinario mimo-clown y los miembros de La Tal también destacan en este género) y cuenta con especialistas de prestigio como Frida Odden (malabares y cuerda floja) y Katja Olsen (trapecio).

LA TENSIÓN / Limbus tiene un atractivo añadido, y es que nace de las tensiones entre el circo tradicional y el circo clásico: «Los teólogos desarrollaron el concepto de limbus, un estado de felicidad natural después de la muerte que no es ni cielo ni infierno –escribe Ribera–. Nosotros ponemos el circo tradicional ni en el cielo ni en el infierno, considerándolo ni muerto ni vivo, admirándolo como un clásico y perdiéndole el respeto como unos hijos adolescentes».
Volviendo al circo contemporáneo, el último día del año volverá a Barcelona Saltimbanco, una de las primeras producciones de lo que hoy es la multinacional de espectáculos circenses Cirque du Soleil, la primera en explotar la marca del circo contemporáneo en el mundo. Saltimbanco se estrenó en Montreal (donde está la sede de la empresa) en 1992 y no llegó a Barcelona hasta el 2001. En aquella ocasión, como ya ocurrió con Alegria y Quidam, el público abarrotó el aforo. Barcelona siempre ha sido una plaza segura para el Cirque du Soleil.
La ciudad resulta más dura para los circos tradicionales como el Raluy, que este año estrena carpa y presenta El viaje, un recorrido por algunos de los lugares que ha recorrido la familia Raluy desde los años 30. Pero la oferta de circo para estas Navidades no termina aquí. La Always Drinking Productions estrena en el Centre de Creació de Circ La Vela, de Vilanova i la Geltrú, su cuarto espectáculo, titulado Cabaret quina barra!. Como en el caso de Llits, en este montaje la música tiene un papel protagonista. También llegará a Barcelona, aunque con retraso (no estrenará hasta el próximo día 25), el Circ de Nadal del Cirkid, que vuelve a su emplazamiento habitual en la plaza de toros Monumental.

Escrit per prof karoli

Joan Pera juega a la bigamia en «La doble vida de John», de Ray Cooner



www.larazon.es
17 de desembre de 2009

La nueva pareja de oro del teatro comercial catalán vuelve a la carga en el Condal con «La doble vida d’en John».

¿Qué es lo que define a una gran comedia? No es su grado de crítica social, ni la profundidad dramática, ni la descripción de sus personajes, ni siquiera su ritmo trepidante, su estructura o su puesta en escena rompedora. Lo que define a una gran comedia es lo que te hace reír, y cuanto más te hace reír, más grande es. Esto lo sabe más que nadie Joan Pera, decano de los actores cómicos catalanes, que ahora vuelve a la carga con «La doble vida d’en John», del inglés Ray Cooner, una comedia de enredo en que da vida a un hombre con un secreto, está casado con dos mujeres que viven en dos ciudades diferentes.

Mentiras y otras miserias
El Teatre Condal acoge a partir del 19 de diciembre un montaje que lleva hasta el extremo las convenciones de la comedia de enredo. Pera interpreta a John Smith, un hombre que durante 18 años ha conseguido engañar a sus dos mujeres. El problema será que sus dos hijos adolescentes se conocerán a través de Internet y quedarán para tomar algo. Pera intentará, por todos los medios, evitarlo y que su no engaño salga a la luz. ¿Lo conseguirá? «Adoro este estilo de comedias, son mi vida. Y me hace muy feliz cuando encuentro personajes que, detrás de la risa, hay una persona», comenta el actor.
El televisivo Àngel Llàtzer es el director de esta desenfrenada historia de mentiras y fingimientos. Junto a Pera vuelve a estar Lloll Bertran, que repite por tercera vez con el célebre doblador de Woody Allen. El elenco lo completan Rosa Serra, David Verdaguer, Enric Boixadera, Pau Ferran y Laia Pellejà. «Miramos a través de la histeria de un personaje que, a falta de una vida, vive dos, y nos divertimos con la cantidad de excusas y estrategias que se puede inventar», señala el director.
La obra es otro de los éxitos de Ray Cooner, uno de los genios cómicos de la dramaturgia inglesa. Su «Run for your wife» estuvo nueve años en cartel en el West End londinense. Llàtzer toma aquí uno de sus últimos vodeviles y con ritmo endemoniado demuestra que se pilla antes a un mentiroso que a un cojo, aunque se tarden 18 años.

26 de desembre 2009

Els Pastorets arriben, com sempre, per Sant Esteve



www.totmataro.cat
24 desembre de 2009

Antoni Blanch s’acomiada de la direcció exhaurint el tercer any de mandat
Cugat Comas

Dissabte toca Pastorets. Dirigits per tercer any per Antoni Blanch, l’obra del Nadal arriba en línia ascendent des de l’any passat i sense novetats.Aquest dissabte és Sant Esteve i això vol dir que a mitja tarda, just quan el caneló supera el duodè i a taula queden pocs torrons i menys neules és hora d’estrenar temporada, és l’hora de l’estrena dels Pastorets.

La “première” dels Pastorets aquest any s’endarrereix fins les set de la tarda per tal que els assistents puguin fer la migdiada abans o tenir temps per treure’s la son de les orelles.

Els Pastorets, l’obra del Nadal a Catalunya, arriben a la Sala en ple procés de renovació interna a l’entitat.
Les representacions se celebraran els dies 26 i 27 de desembre i 3, 6, 9, 10, 17, 23, 24 i 31 de gener.

LA CITA Espectacles

Els pastorets
Del 26 de desembre al 31 de gener. Sala Cabañes.

Antoni Blanch dirigeix per tercer any consecutiu Els Pastorets de Mataró



Més de 350 persones participen en l’espectacle nadalenc per excel·lència
a Mataró, que a partir de l’any vinent dirigirà Josep Rodri

El dia de Sant Esteve, tal i com és tradicional, la Sala Cabañes estrenarà Els Pastorets de Mataró, un dels fets nadalencs més característics de Mataró i un dels muntatges senyers entre les desenes de pastorets que es representen cada Nadal a Catalunya. Aquest any, Antoni Blanch dirigeix l’espectacle per tercer any i deixa pas a Josep Rodri que n’assumirà la direcció a partir del curs vinent.

Blanch manté l’equip de direcció dels darrers anys, amb Gemma Sancho en la direcció musical, Dúnia Roig en la direcció coreogràfica i Miquel Ros en la direcció tècnica. Al seu costat, al voltant de 350 persones treballen desinteressadament per a tirar endavant Els Pastorets, un fet cultural que és Patrimoni Cultural de la Ciutat des de l’any 1981.

Els Pastorets de Mataró compta amb el text de Ramon Pàmies (L’Estel de Natzaret) i la música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer. El muntatge ha estat, des que va estrenar-se el 1916, una escola d’iniciació teatral on s’hi han forjat actors i actrius com Joan Pera, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Roger Pera, Montse Vellvehí, Albert Triola o Pere Anglas

L’espectacle es representarà un total de deu vegades i abaixarà definitivament el teló el diumenge 31 de gener. L’any passat van veure Els Pastorets de Mataró un total de 4.082 persones.

Josep Rodri, nou director

A partir de la temporada vinent, Josep Rodri prendrà el relleu a Antoni Blanch com a director de l’espectacle. Rodri va participar a Els Pastorets de molt petit, quan encara es representaven a la Saleta, fent de Nen Jesús o de Benjamí. Té una llarga trajectòria en el món teatral i en la vida cultural mataronina. Ha dirigit els espectacles “Morir a Bagdad” (2003), “Violències” (2007) i “Lacrima” (2008), muntatges creats per ell mateix i que van tenir un gran èxit.

Els Pastorets tornen a Sitges


http://www.sitges.cat
21 de desembre de 2009

Escena de Els Pastorets

Més de cent actors de diferents generacions pugen a l’escenari del Prado en les representacions de Els Pastorets.

Un any més, torna la tradicional obra de teatre popular del Nadal Els Pastorets a través de la seva associació teatral. El Teatre Prado ha tornat a ser l'escenari d'aquesta representació de la que ja se n'ha estrenat aquest diumenge la primera funció. Les properes cites seran els dies 26 i 28 de desembre, l'últim dia amb una funció especial, plena d'innocentades.

Com és habitual, també el text dels Pastorets escollit ha estat El Primer Nadal dels Pastors, sarsuela pastoril que es divideix en quatre actes i en vers, amb text original de Mossèn Rossend i amb arranjaments musicals del mestre Manuel Torrens. L'obra remarca la lluita entre el bé i el mal, a través del poble hebreu, on ha de néixer el nen Jesús i que es veu amenaçat amb les malifetes que preparen Llucifer i Satanás, i tot el seu seguici.

L'obra està dirigida per Josep Maria Rosés i Carme Almirall, en l'apartat artístic, i per Jordi Galofré, en l'apartat musical. Més de cent actors, de diferents generacions han pujat a l'escenari, molts dels quals ja ho havien fet en altres representacions a Sitges, ara fa més de 40 anys.

Comediants llega al Teatre Romea con el espectáculo didáctico 'Num3r@lia'

www.adn.es
18 de desembre de 2009

La compañía teatral Comediants estará en el Teatre Romea de Barcelona desde el 27 de diciembre con el espectáculo didáctico 'Num3r@lia', en el que se plantea la importancia de los números mezclando los lenguajes del teatro, el circo, la danza, la música y los audiovisuales.

Europa Press
BARCELONA

Al nacer, Iu entra en el mundo de los números, y se irá dando cuenta de que forman el entramado invisible que sostiene al mundo. Entre otras cosas, los niños aprenderán que los primeros números eran rayas grabadas en un palo, y que sin los números el hombre no hubiese llegado a la Luna ni se podría saber a qué distancia se encuentra una tormenta.

En escena sólo tres intérpretes --Iu, Sudoku, Dospierre-- recrean a todos los personajes de la obra, y se valen de la pantalla trasera en la que se proyectan imágenes para entrar y salir y crear sombras chinas.

'Els Pastorets' florestans es renoven per seguir mantenint la tradició al districte


www.cugat.cat
21 de desembre de 2009

Cultura

Escena en què l'àngel anuncia als pastors la bona nova

La primera representació d''Els Pastorets' a la ciutat s'ha estrenat amb èxit aquest diumenge a la UREF de la Floresta. El muntatge, que ha renovat actors, decorats i una part del text de l'obra, ha reunit una seixantena de persones que han aplaudit amb força els actors amateurs d'aquesta escenificació divina. Tot i la modernització de l'obra, els veïns florestans s'han mostrat satisfets amb què se segueixi mantenint viva aquesta tradició del districte que ja ha arribat enguany a la seva 17a edició.

'Els Pastorets' florestans han afegit un toc d'humor a la narració per tal de fer més amena la tradicional representació. La reducció del temps habitual de les escenes de l'obra, la ja habitual aparició d'un nen Jesús de carn i ossos i la renovació del vestuari han estat les claus de l'èxit d'aquesta 17a edició, segons l'organització.

El director del muntatge, Antoni Salvador, ha explicat els canvis introduïts en la primera escena.

Antoni Salvador

La primera escena era molt feixuga i l'hem modernitzat afegint complicitat amb el públic. Des de l'organització, faig un balanç molt positiu.

La representació ha comptat amb més d'una vintena d'actors amateurs, alguns dels quals estrenaven paper o fins i tot debutaven en aquest tradicional muntatge nadalenc. Tot i els nervis, la majoria d'intèrprets asseguren haver passat una bona estona i volen repetir l'experiència de cara a properes edicions.

Actors
Molts nervis i molta pressió. / Molts nervis perquè era la primera vegada. / Molt nerviós tot i que m'ho he passat molt bé. / M'ha agradat molt. / M'ho he passat molt bé.

Claudio Tolcachir: «Les relacions socials estan en perill d’extinció»



www.elperiodico.cat
16 de desembre de 2009

El jove director argentí presenta a l’Espai Lliure, fins al dia 20, La omisión de la familia Coleman, aplaudida «comèdia negra d’éssers desesperats i patètics».

Claudio Tolcachir.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
–Pinta un retrat familiar desesperant, amb un pare absent, una mare infantiloide... ¿La família està en perill d’extinció?
–Les relacions socials corren perill d’extinció quan estan travessades per la por, la hipocresia i la incomunicació. A l’obra parlo de la família, però passa en qualsevol relació: d’amistat, parella, feina...

–¿Els seus personatges reflecteixen una societat disfuncional?
–Tracto de la desesperació d’uns éssers que busquen sobreviure sense escoltar les necessitats de l’altre. D’uns fills immadurs incapaços d’elegir anar-se’n de casa i viure la seva pròpia història. Dels silencis que porten a la violència. De com ens tornem egoistes, individualistes... De l’omissió, la inanició per fer coses...
–Va començar representant l’o bra a casa seva, on encara treballa la seva companyia, Timbre 4.
–Sí, és habitual a l’Argentina. En una sala al fons de casa meva es feia la funció i en un balcó vaig posar les cadires. El teatre, al meu país, subsisteix per amor i esforç, sense diners. Els actors poden estar anys sense cobrar, assajant a la nit i compaginant-ho amb altres feines. Ara hi ha molts autors, directors...

–El seu teatre, com el de Daniel Veronese, amb qui ha treballat, és real, pròxim, naturalista. ¿És la via per commoure el públic?
–Busco el punt de veritat que commogui i impliqui el públic, que aquest presenciï la funció des de dins, sense distància, com si mirés a través d’un forat i veiés com és la vida.

25 de desembre 2009

Els Pastorets de Mataró




El primer record que tinc dels Pastorets de Mataró, vistos amb ulls d'un nen petit assegut a la platea, és el de la immensitat. La immensitat del seu escenari quan veia els pastors en les seves passades. Que llargs que havien de ser els camins cap a Betlem! Quina profunditat l'horitzó quan marxen en Jonàs i en Mataties amb en Benjamí i l'ase al final de l'escena del primer acte! Que innocent tot! També recordo una papallona que obria el llibre del pròleg i les incòmodes cadires de fusta… Però, això sí, el Satanàs mai no em va fer por!

Tampoc no he oblidat la meva estrena als Pastorets. Aquella primera tarda vaig entrar a la sala pel passadís central. L'escenògraf Josep Ciudad, com sempre, era a l'escenari fent els últims retocs als decorats. “Vés a dalt i que et donin un vestit”, em va dir.

Abans pràcticament tot es feia a l'escenari; és ara que necessitem molts més espais per assajar. Abans hi havia un traspunt a cada lateral; ara l'únic que té l'obra és el regidor per donar les instruccions tècniques. Quan vaig començar

potser érem un centenar de persones; ara som més de tres-centes.

Dirigir els Pastorets de Mataró comporta estar al capdavant de més de 350 persones. Vol dir tenir la responsabilitat d'un espectacle que és patrimoni cultural de la ciutat de Mataró i que cal preservar pels seus valors tècnics i humans. Els meus Pastorets són de banyes i de forques i també d'ales i de

màscares… per què no? Hi ha personatges que ho permeten.

Els Pastorets de Mataró són de decorats de paper o de roba, si es fan nous. Són d'orquestra i de cantants en directe. Són de demanar silenci mentre assagem, de tenir controlada la quitxalla als assajos dels dissabtes a la tarda, de començar i acabar a l'hora, de fer sortir el màxim de gent possible. Són els de la lluna que fa ganyotes -símbol de l'espectacle-, els d'una partitura

original ben orquestrada, amb cants i balls ben interpretats.

Els Pastorets són una de les manifestacions tradicionals més genuïnes del nostre país que atrauen milers d'espectadors als teatres catalans per assistir a la infinitat de posades en escena, protagonitzades per altres milers d'actors i d'actrius anònims i voluntariosos que, més enllà dels seus compromisos laborals i familiars, dediquen bona part del seu temps lliure a la preparació d'aquest espectacle.

Aquest any s'han sentit veus que, en virtut d'una mal entesa laïcitat, qüestionaven la vinculació de les nostres escoles amb les tradicions nadalenques. Els Pastorets han anat molt més enllà del seu origen religiós i han esdevingut un veritable Patrimoni Cultural potent, engrescador i integrador. I els valors del seu treball d'equip, voluntat de superació i relació intergeneracional, són un clar referent social. La força d'un país rau en els sentiments i en els valors compartits que li permeten avançar sense renunciar a les pròpies arrels. Els milers de persones que arreu de Catalunya donen vida als Pastorets, a dalt i a baix de l'escenari, tenim clar el valor de les nostres tradicions i el seu paper radical en la Cultura del nostre país. I som conseqüents amb aquest pensament.

Llarga vida als Pastorets!






Antoni Blanch i Joseph



Director de "Els Pastorets de Mataró"



entre 2007 i 2010

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...