www.elperiodico.cat
22 de desembre de 2009
• Un total de 47 espais s’han posat en marxa en localitats amb més de 15.000 habitants
• La Generalitat va recolzar un pla de xoc de 41 milions per a inauguracions o grans reformes
Les companyies negocien més suport per a les seves gires
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
L’Almeria Teatre, inaugurat divendres passat al barri de Gràcia, és l’últim teatre que s’incorpora a la llista de nous espais escènics de Catalunya. Des de la reobertura, un cop se’n va acabar la remodelació, de l’històric Kursaal de Manresa, el gener del 2007, la xarxa ha crescut amb un degoteig constant i, per exemple, el nou Plaza de Castelldefels i el remodelat Principal de Vilanova són altres exemples, fora de la ciutat de Barcelona, de teatres inaugurats els últims dos mesos. Segons xifres del Departament de Cultura de la Generalitat, 47 espais nous o reformats s’han posat en marxa durant els últims tres anys en municipis de tot Catalunya de més de 15.000 habitants.
Aquest increment d’espais obeeix als efectes del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECC), segons explica a aquest diari Oriol Picas. «La crisi econòmica ha endarrerit els efectes del PECC, que estava previst entre el 2005 i el 2007. És un pla de xoc dotat amb 41 milions, pensant en mesures urgents per a teatres que feia molts anys que no es rehabilitaven o per obrir-ne de nous», afirma el subdirector general de planificació d’equipaments culturals.
AL VOLTANT DEL 20%
Les subvencions de la Generalitat tenen un límit màxim d’un 50% sobre el pressupost de l’obra, i acostumen a situar-se al voltant del 20%, comenta Picas. Els mateixos ajuntaments, lògicament, les diputacions i el Ministeri de Cultura també aporten diner públic per a la modernització de les infraestructures culturals.
Picas subratlla que la política de la Generalitat aposta pel concepte de sala polivalent per als municipis amb una població de menys de 15.000 habitants, «amb possibilitats plenes per fer un espectacle teatral». En el cas de ciutats més grans, de fins a 200.000 habitants, prefereix parlar de teatres auditoris. «És a dir, locals amb una bona capacitat acústica perquè un auditori no es pot utilitzar per fer teatre». De la mateixa manera, als grans nuclis es recolza la construcció diferenciada dels dos recintes escènics.
A la província de Barcelona és on ha tingut un impacte més gran l’impuls. La Diputació, a través de l’Oficina de Difusió Artística (ODA), ha recolzat, al llarg dels dos últims anys, la inauguració de set espais municipals. L’últim cas a la província de Barcelona ha estat el de Castelldefels, on el teatre ha ocupat l’espai d’un vell cine, que havia estat tancat durant molt temps. El president José Montilla va alçar el teló el 15 de novembre d’un local amb un aforament per a 400 espectadors i dues sales d’assajos, entre altres característiques.
DE SANTA COLOMA AL PARAL·LEL
Entre els projectes que s’inauguraran pròximament hi ha, per exemple, el teatre Josep Maria de Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, que s’ha endarrerit en principi per un problema amb la inspecció de gas i s’ha vist afectat posteriorment pels efectes del cas Pretòria de corrupció urbanística.
Entre els teatres privats, l’obertura del nou Goya, explotat per l’empresa Focus, ha estat el més rellevant d’aquests tres últims anys. Els pròxims mesos, amb l’estrena al febrer de la nova versió de Nit de Sant Joan, una avinguda tan emblemàtica com el Paral·lel recuperarà un altre teatre per a Barcelona. L’Arteria Paral·lel s’instal·larà on abans hi va haver el Teatro Español i la discoteca Studio 54. Propietat de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), disposarà de tres plantes en un espai polivalent, tant pels serveis que oferirà com per la seva programació.
22 de desembre de 2009
• Un total de 47 espais s’han posat en marxa en localitats amb més de 15.000 habitants
• La Generalitat va recolzar un pla de xoc de 41 milions per a inauguracions o grans reformes
Les companyies negocien més suport per a les seves gires
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
L’Almeria Teatre, inaugurat divendres passat al barri de Gràcia, és l’últim teatre que s’incorpora a la llista de nous espais escènics de Catalunya. Des de la reobertura, un cop se’n va acabar la remodelació, de l’històric Kursaal de Manresa, el gener del 2007, la xarxa ha crescut amb un degoteig constant i, per exemple, el nou Plaza de Castelldefels i el remodelat Principal de Vilanova són altres exemples, fora de la ciutat de Barcelona, de teatres inaugurats els últims dos mesos. Segons xifres del Departament de Cultura de la Generalitat, 47 espais nous o reformats s’han posat en marxa durant els últims tres anys en municipis de tot Catalunya de més de 15.000 habitants.
Aquest increment d’espais obeeix als efectes del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECC), segons explica a aquest diari Oriol Picas. «La crisi econòmica ha endarrerit els efectes del PECC, que estava previst entre el 2005 i el 2007. És un pla de xoc dotat amb 41 milions, pensant en mesures urgents per a teatres que feia molts anys que no es rehabilitaven o per obrir-ne de nous», afirma el subdirector general de planificació d’equipaments culturals.
AL VOLTANT DEL 20%
Les subvencions de la Generalitat tenen un límit màxim d’un 50% sobre el pressupost de l’obra, i acostumen a situar-se al voltant del 20%, comenta Picas. Els mateixos ajuntaments, lògicament, les diputacions i el Ministeri de Cultura també aporten diner públic per a la modernització de les infraestructures culturals.
Picas subratlla que la política de la Generalitat aposta pel concepte de sala polivalent per als municipis amb una població de menys de 15.000 habitants, «amb possibilitats plenes per fer un espectacle teatral». En el cas de ciutats més grans, de fins a 200.000 habitants, prefereix parlar de teatres auditoris. «És a dir, locals amb una bona capacitat acústica perquè un auditori no es pot utilitzar per fer teatre». De la mateixa manera, als grans nuclis es recolza la construcció diferenciada dels dos recintes escènics.
A la província de Barcelona és on ha tingut un impacte més gran l’impuls. La Diputació, a través de l’Oficina de Difusió Artística (ODA), ha recolzat, al llarg dels dos últims anys, la inauguració de set espais municipals. L’últim cas a la província de Barcelona ha estat el de Castelldefels, on el teatre ha ocupat l’espai d’un vell cine, que havia estat tancat durant molt temps. El president José Montilla va alçar el teló el 15 de novembre d’un local amb un aforament per a 400 espectadors i dues sales d’assajos, entre altres característiques.
DE SANTA COLOMA AL PARAL·LEL
Entre els projectes que s’inauguraran pròximament hi ha, per exemple, el teatre Josep Maria de Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, que s’ha endarrerit en principi per un problema amb la inspecció de gas i s’ha vist afectat posteriorment pels efectes del cas Pretòria de corrupció urbanística.
Entre els teatres privats, l’obertura del nou Goya, explotat per l’empresa Focus, ha estat el més rellevant d’aquests tres últims anys. Els pròxims mesos, amb l’estrena al febrer de la nova versió de Nit de Sant Joan, una avinguda tan emblemàtica com el Paral·lel recuperarà un altre teatre per a Barcelona. L’Arteria Paral·lel s’instal·larà on abans hi va haver el Teatro Español i la discoteca Studio 54. Propietat de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), disposarà de tres plantes en un espai polivalent, tant pels serveis que oferirà com per la seva programació.
