26 de desembre 2009

Claudio Tolcachir: «Les relacions socials estan en perill d’extinció»



www.elperiodico.cat
16 de desembre de 2009

El jove director argentí presenta a l’Espai Lliure, fins al dia 20, La omisión de la familia Coleman, aplaudida «comèdia negra d’éssers desesperats i patètics».

Claudio Tolcachir.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
–Pinta un retrat familiar desesperant, amb un pare absent, una mare infantiloide... ¿La família està en perill d’extinció?
–Les relacions socials corren perill d’extinció quan estan travessades per la por, la hipocresia i la incomunicació. A l’obra parlo de la família, però passa en qualsevol relació: d’amistat, parella, feina...

–¿Els seus personatges reflecteixen una societat disfuncional?
–Tracto de la desesperació d’uns éssers que busquen sobreviure sense escoltar les necessitats de l’altre. D’uns fills immadurs incapaços d’elegir anar-se’n de casa i viure la seva pròpia història. Dels silencis que porten a la violència. De com ens tornem egoistes, individualistes... De l’omissió, la inanició per fer coses...
–Va començar representant l’o bra a casa seva, on encara treballa la seva companyia, Timbre 4.
–Sí, és habitual a l’Argentina. En una sala al fons de casa meva es feia la funció i en un balcó vaig posar les cadires. El teatre, al meu país, subsisteix per amor i esforç, sense diners. Els actors poden estar anys sense cobrar, assajant a la nit i compaginant-ho amb altres feines. Ara hi ha molts autors, directors...

–El seu teatre, com el de Daniel Veronese, amb qui ha treballat, és real, pròxim, naturalista. ¿És la via per commoure el públic?
–Busco el punt de veritat que commogui i impliqui el públic, que aquest presenciï la funció des de dins, sense distància, com si mirés a través d’un forat i veiés com és la vida.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...