www.lamalla.cat
1 de desembre de 2009
L'actriu rep la concessió aquest dimecres
EFE
LAMALLA.CAT
El Cercle de Belles Arts de Madrid lliura aquest dimecres la Medalla d'Or de la institució a Núria Espert, com a reconeixement a una trajectòria artística de quasi 60 anys. L'actriu , amb unes de les carreres més prolífiques de l'escena espanyola, gaudeix de reconeixement de públic i crítica dins i fora d'Espanya. Després de l'entrega del guardó per part del president del Cercle de Belles Arts, Juan Miguel Hernández, Núria Espert dialogarà amb el periodista i dramaturg Ignacio Amestoy sobre la seva trajectòria i els seus projectes actuals.
Notícies relacionades
En una entrevista amb l'agència EFE, Espert ha minimitzat la reverència i ha afirmat que que ha tingut la sort de complir molts somnis i que, tot i que ha dirigit amb èxit, no ho tornarà a fer perquè no li dóna "el plaer" que li dóna el teatre.
Espert assegura que ha deixat de "lluitar" contra el títol de "gran dama" o "gran senyora" de l'escena però quan ho escolta li sembla que es refereixen a "una persona molt elegant, enigmàtica, que sap posar la taula, els sopars de la qual són llegendàries i duen collarets de perles. Les meves dones són de vegades enigmàtiques, jo simplement sóc discreta".
Entre els 13 i els 16 anys, Espert recorria en el seu Barcelona natal una gran distancia caminant fins al Teatre Romea per recitar els textos i poemes que li feien aprendre's. Diu que llavors no era "ni bonica ni sociable", però que si que tenia la mateixa memòria prodigiosa que, presumeix, li permet ara, amb només mitja d'hora de repàs d'un text, interpretar una funció de fa 40 anys. "És un disc dur molt potent", assegura.
Del Romea la va treure el seu "gran mestre" Esteban Pons qui la va dur a l'Orfeó Gracia, en el qual els actors eren aficionats però ella, només amb 17 anys, ja era una professional, que s'aprenia per a cada diumenge una funció diferent.
Des que va voler ser actriu, la seva gran ambició, la seva passió i bogeria, va anar "el gran repertori nacional i internacional", és a dir, Shakespeare, Lorca, Lope, Brecht, Calderón o Inclán. "Són tresors i quan Armando -el seu marit des que ella tenia 19 anys fins que ell va morir, fa 14- va crear la nostra companyia, la meva bogeria era poder dur algun d'aquests títols a escena".
Aquest era el seu somni, que s'ha realitzat plenament, encara que li quedin per fer "milers d'obres" i encara que no sap "quant temps" li quedarà per a fer-ho. El seu darrer treball ha estat Bernarda Alba" al costat de Rosa Maria Sardà, dirigides per Lluis Pasqual, un director "paraigua", bromeja, en al·lusió que és d'acer per dintre i seda per fora.
1 de desembre de 2009
L'actriu rep la concessió aquest dimecres
EFE
LAMALLA.CAT
El Cercle de Belles Arts de Madrid lliura aquest dimecres la Medalla d'Or de la institució a Núria Espert, com a reconeixement a una trajectòria artística de quasi 60 anys. L'actriu , amb unes de les carreres més prolífiques de l'escena espanyola, gaudeix de reconeixement de públic i crítica dins i fora d'Espanya. Després de l'entrega del guardó per part del president del Cercle de Belles Arts, Juan Miguel Hernández, Núria Espert dialogarà amb el periodista i dramaturg Ignacio Amestoy sobre la seva trajectòria i els seus projectes actuals.
Notícies relacionades
En una entrevista amb l'agència EFE, Espert ha minimitzat la reverència i ha afirmat que que ha tingut la sort de complir molts somnis i que, tot i que ha dirigit amb èxit, no ho tornarà a fer perquè no li dóna "el plaer" que li dóna el teatre.
Espert assegura que ha deixat de "lluitar" contra el títol de "gran dama" o "gran senyora" de l'escena però quan ho escolta li sembla que es refereixen a "una persona molt elegant, enigmàtica, que sap posar la taula, els sopars de la qual són llegendàries i duen collarets de perles. Les meves dones són de vegades enigmàtiques, jo simplement sóc discreta".
Entre els 13 i els 16 anys, Espert recorria en el seu Barcelona natal una gran distancia caminant fins al Teatre Romea per recitar els textos i poemes que li feien aprendre's. Diu que llavors no era "ni bonica ni sociable", però que si que tenia la mateixa memòria prodigiosa que, presumeix, li permet ara, amb només mitja d'hora de repàs d'un text, interpretar una funció de fa 40 anys. "És un disc dur molt potent", assegura.
Del Romea la va treure el seu "gran mestre" Esteban Pons qui la va dur a l'Orfeó Gracia, en el qual els actors eren aficionats però ella, només amb 17 anys, ja era una professional, que s'aprenia per a cada diumenge una funció diferent.
Des que va voler ser actriu, la seva gran ambició, la seva passió i bogeria, va anar "el gran repertori nacional i internacional", és a dir, Shakespeare, Lorca, Lope, Brecht, Calderón o Inclán. "Són tresors i quan Armando -el seu marit des que ella tenia 19 anys fins que ell va morir, fa 14- va crear la nostra companyia, la meva bogeria era poder dur algun d'aquests títols a escena".
Aquest era el seu somni, que s'ha realitzat plenament, encara que li quedin per fer "milers d'obres" i encara que no sap "quant temps" li quedarà per a fer-ho. El seu darrer treball ha estat Bernarda Alba" al costat de Rosa Maria Sardà, dirigides per Lluis Pasqual, un director "paraigua", bromeja, en al·lusió que és d'acer per dintre i seda per fora.