www.totmataro.cat
4 de desembre de 2009
Un projecte a Nicaragua, última mostra de la implicació social i solidària de l’entitat
Albert R. Dot
Fotos:Aula de Teatre
Amb un quart de segle acabat de celebrar, l’Aula de Teatre de Mataró encara un curs ple de novetats però no oblida un projecte molt important realitzat el curs passat i culminat durant els mesos d’estiu. Sota el nom d’“Aprendre a aprendre”, un grup de professors i alumnes van passar un mes a Nicaragua fent tallers i representant una obra per transmetre a la població de la zona eines teatrals per aprendre i ensenyar. Un projecte que ha marcat les persones involucrades i que lliga amb la majoria d’activitats d’una Aula cada vegada més popular i involucrada amb la societat que l’envolta.
El projecte a Nicaragua té la seva llavor en la col·laboració ja clàssica entre l’Aula i les dones de Matagalpa, les quals han realitzat durant anys cursos i visites a la ciutat de Mataró. “A partir de la idea de tornar a Nicaragua tota la feina que les dones han fet aquí, neix el desig de buscar alguna manera de fer un projecte allà”, explica Cristina Navar ro, directora de l’Aula de Teatre de Mataró. Aquesta investigació porta els mataronins a conèixer la Fundació Josep Comaposada. Aquesta entitat té la finalitat de promoure la formació, la cultura sindical i la cooperació internacional entre la classe treballadora fent-ho a partir de dues vessants: les activitats de cooperació i les àrees culturals.
A Nicaragua, la fundació treballa en col·laboració amb el Frente Nacional de Trabajadores i, a l’hora de donar forma a “Aprendre a aprendre”, el Frente es va posar en contacte amb l’Asociación de Promotores de la Cultura de Nicaragua en una primera col·laboració sense precedents entre aquestes dues organitzacions de la societat nicaragüenca. Amb el suport i els consells de coneixedors de les necessitats reals de la gent de Nicaragua i sota el paraigües de la Fundació, concretament dins de la via de la formació encapçalada pel conegut com a Institut d’Habilitació i Capacitació Tècnica, l’Aula va anar donant forma durant el curs passat a un projecte que al llarg dels mesos de preparació va mutar diverses vegades per adaptar-se a la realitat.
Cursos intensius
La “delegació” de l’Aula de Teatre que va viatjar a Nicaragua va estar formada per 6 professors i 7 alumnes que havien acabat el tercer curs del grup d’adults a partir de 18 anys. El projecte tenia dues vessants, la formativa i la de difusió. L’equip va visitar, del 24 de juny al 25 de juliol, poblacions de la costa del pacífic com León, Somoto o Masaya.
A cada una d’aquestes estades, s’hi duien a terme cursos formatius intensius durant els 5 dies que els mataronins estaven a cada una de les ciutats. “La idea de les formacions va ser donar eines a través del teatre que es poguessin utilitzar en el dia a dia, a la feina”, recorda Cristina Navar ro. Els “alumnes” dels cursos eren d’un gran ventall de tipologies, des d’actors a professors. “Els cursos van tenir una gran resposta i per a nosaltres ha estat un gran aprenentatge humà, social, teatral i polític”, resumeix Navarro.
Els cursos començaven amb un pretext dramàtic i, a partir d’aquest, es treballava de cara a la realització, l’últim dia dels cursos intensius, d’una representació de 20 minuts en la qual cada un dels participants a cada un dels tallers (guió, interpretació, vestuari, etc) hagués de posar en pràctica allò après.
Girs Nica
Juntament amb aquests cursos, l’Aula portava una obra de teatre en cartera per representar a cada una de les ciutats com a final de festa de la seva estada. L’obra escollida va ser la realitzada pels 7 alumnes com a taller del curs a Mataró. L’adaptació que aquest grup de joves va fer de l’obra “Ubú, rei” d’Alfred Jarry va patir variacions abans i durant el viatge. La setmana abans de marxar cap a Nicaragua es va dur a terme una adaptació tenint en compte la realitat i la forma d’entendre i veure el teatre a Nicaragua.
Entre les novetats incorporades hi havia una reducció de la durada i la incorporació d’una auca que pretenia facilitar el seguiment de l’obra avançant les escenes següents. “En un principi vam voler fer l’obra en català i aprofitar l’auca per explicar-la en castellà però un cop allà, sobre el terreny, vam passar-nos del tot al castellà”, puntualitza Navarro que, a més, afegeix que es va apostar per acostar el text encara més a la població de Nicaragua incorporant els coneguts com a “girs nica”, és a dir, les peculiaritats del llenguatge de la zona, dins el text.
Les representacions, igual que els cursos, van tenir lloc en tot tipus de localitzacions, segons la població. La manera de moure’s pel país i la improvisació necessària en una aventura d’aquestes característiques han estat, també una gran experiència per a professors i, sobretot, alumnes. “Viatjàvem amb una furgoneta vella i ens havíem d’adaptar si el teatre del poble no tenia electricitat”, recorda la directora de l’Aula de Teatre. “Ha estat una experiència que ha marcat els alumnes, emulant les primeres companyies de teatre ambulant”, afegeix. La “gira” realitzada pels mataronins va culminar amb la representació de l’obra davant de més de 3.000 persones en el que va ser el Primer Congrés de Països de Centreamèrica i el Carib.
Nous projectes
L’acollida del projecte i les relacions amb la Fundació Josep Comaposada, l’Asociación de Promotores de la Cultura de Nicaragua i el Frente Nacional de Trabajadores han estat tan bones que ja es tenen sobre la taula un parell de propostes de continuïtat. “Quan ets allà i veus l’hospitalitat, el caliu i la feina per fer, sorgeixen molts projectes”, explica Navarro. Principalment, l’Aula es troba en aquests moments buscant recursos per poder repetir l’experiència a l’altra costa de Nicaragua, la del Carib. “Ens han demanat que intentem portar el projecte a aquesta zona i estem mirant si fer-ho amb un equip més petit ja que la forma d’arribar-hi és més complicada”, detalla. Un altre dels projectes sobre la taula seria el que portaria un actor amateur de Nicaragua a passar un curs sencer estudiant a l’Aula de Teatre de Mataró.
En definitiva, diversos projectes que s’allunyen del simple ensenyament de la mecànica teatral però que en realitat hi són molt a a prop. Perquè tal com sentencia Navarro, “el teatre és una eina molt important per canviar el món”.
Activitat frenètica amb l’arribada del nou any
Malgrat la ressaca de Nicaragua i les ganes de continuar la feina, l’Aula s’acosta al moment de més feina del curs. “Explotem a partir del Febrer”, explica Navarro. És aquest el moment en el qual els diferents grups enceten els seus tallers i, a més, hi comença a haver la majoria d’activitats de portes enfora. Per citar-ne només algunes comencen, per exemple, els Assortits de l’Aula i arriba la celebració del Dia Internacional del Teatre. Dos dels grups de l’Aula, però, tenen per davant una experiència molt important: una gira. És el cas del grup d’adults de segon que en el seu taller prepararan una obra sobre l’explotació infantil que es veurà a les ciutats de Catalunya que tenen Fira Solidària, en un projecte en el qual també col·labora la Fundació Josep Comaposada. D’altra banda, el grup de Gent Gran prepara ja la seva obra del curs. Una obra que es veurà a la majoria de Centres Cívics de la ciutat.
Creixement amb equilibri i sense enquistar
L’Aula de Teatre de Mataró, dirigida per Cristina Navarro, defensa un projecte d’escola de teatre molt lligada a la realitat social de la ciutat on té la seu, Mataró, i la comarca on s’emmarca, el Maresme. En els últims anys, l’Aula ha viscut un gran creixement en el nombre d’alumnes i en l’interès que desperta en la ciutadania. Aquest creixement espectacular ha provocat, per exemple, que per a aquest curs 2009-2010 hagi quedat gent en llista d’espera per poder formar part dels cursos infantils, de joves, adults i gent gran. Un dels grups amb més demanda és el que l’Aula coordina en col·laboració amb la Fundació Maresme amb alumnes discapacitats. “Estem estudiant ampliar el grup perquè és una feina molt maca i tenim molta demanda”, explica sobre aquest últim grup en particular. Per a Navarro, però, aquest creixement no ha de “cegar” el projecte. Un projecte, que en les seves paraules, “ha de ser viu i no s’ha d’enquistar”. “S’han de consolidar activitats, anar-les fent créixer o deixar morir segons l’acollida i les necessitats de la ciutat”, detalla. Per a Navarro i el seu equip és molt important “trobar un equilibri” i, sobretot, no perdre la qualitat pedagògica. Per il·lustrar la relació del projecte amb la ciutat, l’Aula ha col·laborat, juntament amb La Saca, l’escola de teatre de la Sala Cabañes, en els càstings per a joves actors amateurs que TV3 ha realitzat per la sèrie ‘La Riera’ a la ciutat.
4 de desembre de 2009
Un projecte a Nicaragua, última mostra de la implicació social i solidària de l’entitat
Albert R. Dot
Fotos:Aula de Teatre
Amb un quart de segle acabat de celebrar, l’Aula de Teatre de Mataró encara un curs ple de novetats però no oblida un projecte molt important realitzat el curs passat i culminat durant els mesos d’estiu. Sota el nom d’“Aprendre a aprendre”, un grup de professors i alumnes van passar un mes a Nicaragua fent tallers i representant una obra per transmetre a la població de la zona eines teatrals per aprendre i ensenyar. Un projecte que ha marcat les persones involucrades i que lliga amb la majoria d’activitats d’una Aula cada vegada més popular i involucrada amb la societat que l’envolta.
El projecte a Nicaragua té la seva llavor en la col·laboració ja clàssica entre l’Aula i les dones de Matagalpa, les quals han realitzat durant anys cursos i visites a la ciutat de Mataró. “A partir de la idea de tornar a Nicaragua tota la feina que les dones han fet aquí, neix el desig de buscar alguna manera de fer un projecte allà”, explica Cristina Navar ro, directora de l’Aula de Teatre de Mataró. Aquesta investigació porta els mataronins a conèixer la Fundació Josep Comaposada. Aquesta entitat té la finalitat de promoure la formació, la cultura sindical i la cooperació internacional entre la classe treballadora fent-ho a partir de dues vessants: les activitats de cooperació i les àrees culturals.
A Nicaragua, la fundació treballa en col·laboració amb el Frente Nacional de Trabajadores i, a l’hora de donar forma a “Aprendre a aprendre”, el Frente es va posar en contacte amb l’Asociación de Promotores de la Cultura de Nicaragua en una primera col·laboració sense precedents entre aquestes dues organitzacions de la societat nicaragüenca. Amb el suport i els consells de coneixedors de les necessitats reals de la gent de Nicaragua i sota el paraigües de la Fundació, concretament dins de la via de la formació encapçalada pel conegut com a Institut d’Habilitació i Capacitació Tècnica, l’Aula va anar donant forma durant el curs passat a un projecte que al llarg dels mesos de preparació va mutar diverses vegades per adaptar-se a la realitat.
Cursos intensius
La “delegació” de l’Aula de Teatre que va viatjar a Nicaragua va estar formada per 6 professors i 7 alumnes que havien acabat el tercer curs del grup d’adults a partir de 18 anys. El projecte tenia dues vessants, la formativa i la de difusió. L’equip va visitar, del 24 de juny al 25 de juliol, poblacions de la costa del pacífic com León, Somoto o Masaya.
A cada una d’aquestes estades, s’hi duien a terme cursos formatius intensius durant els 5 dies que els mataronins estaven a cada una de les ciutats. “La idea de les formacions va ser donar eines a través del teatre que es poguessin utilitzar en el dia a dia, a la feina”, recorda Cristina Navar ro. Els “alumnes” dels cursos eren d’un gran ventall de tipologies, des d’actors a professors. “Els cursos van tenir una gran resposta i per a nosaltres ha estat un gran aprenentatge humà, social, teatral i polític”, resumeix Navarro.
Els cursos començaven amb un pretext dramàtic i, a partir d’aquest, es treballava de cara a la realització, l’últim dia dels cursos intensius, d’una representació de 20 minuts en la qual cada un dels participants a cada un dels tallers (guió, interpretació, vestuari, etc) hagués de posar en pràctica allò après.
Girs Nica
Juntament amb aquests cursos, l’Aula portava una obra de teatre en cartera per representar a cada una de les ciutats com a final de festa de la seva estada. L’obra escollida va ser la realitzada pels 7 alumnes com a taller del curs a Mataró. L’adaptació que aquest grup de joves va fer de l’obra “Ubú, rei” d’Alfred Jarry va patir variacions abans i durant el viatge. La setmana abans de marxar cap a Nicaragua es va dur a terme una adaptació tenint en compte la realitat i la forma d’entendre i veure el teatre a Nicaragua.
Entre les novetats incorporades hi havia una reducció de la durada i la incorporació d’una auca que pretenia facilitar el seguiment de l’obra avançant les escenes següents. “En un principi vam voler fer l’obra en català i aprofitar l’auca per explicar-la en castellà però un cop allà, sobre el terreny, vam passar-nos del tot al castellà”, puntualitza Navarro que, a més, afegeix que es va apostar per acostar el text encara més a la població de Nicaragua incorporant els coneguts com a “girs nica”, és a dir, les peculiaritats del llenguatge de la zona, dins el text.
Les representacions, igual que els cursos, van tenir lloc en tot tipus de localitzacions, segons la població. La manera de moure’s pel país i la improvisació necessària en una aventura d’aquestes característiques han estat, també una gran experiència per a professors i, sobretot, alumnes. “Viatjàvem amb una furgoneta vella i ens havíem d’adaptar si el teatre del poble no tenia electricitat”, recorda la directora de l’Aula de Teatre. “Ha estat una experiència que ha marcat els alumnes, emulant les primeres companyies de teatre ambulant”, afegeix. La “gira” realitzada pels mataronins va culminar amb la representació de l’obra davant de més de 3.000 persones en el que va ser el Primer Congrés de Països de Centreamèrica i el Carib.
Nous projectes
L’acollida del projecte i les relacions amb la Fundació Josep Comaposada, l’Asociación de Promotores de la Cultura de Nicaragua i el Frente Nacional de Trabajadores han estat tan bones que ja es tenen sobre la taula un parell de propostes de continuïtat. “Quan ets allà i veus l’hospitalitat, el caliu i la feina per fer, sorgeixen molts projectes”, explica Navarro. Principalment, l’Aula es troba en aquests moments buscant recursos per poder repetir l’experiència a l’altra costa de Nicaragua, la del Carib. “Ens han demanat que intentem portar el projecte a aquesta zona i estem mirant si fer-ho amb un equip més petit ja que la forma d’arribar-hi és més complicada”, detalla. Un altre dels projectes sobre la taula seria el que portaria un actor amateur de Nicaragua a passar un curs sencer estudiant a l’Aula de Teatre de Mataró.
En definitiva, diversos projectes que s’allunyen del simple ensenyament de la mecànica teatral però que en realitat hi són molt a a prop. Perquè tal com sentencia Navarro, “el teatre és una eina molt important per canviar el món”.
Activitat frenètica amb l’arribada del nou any
Malgrat la ressaca de Nicaragua i les ganes de continuar la feina, l’Aula s’acosta al moment de més feina del curs. “Explotem a partir del Febrer”, explica Navarro. És aquest el moment en el qual els diferents grups enceten els seus tallers i, a més, hi comença a haver la majoria d’activitats de portes enfora. Per citar-ne només algunes comencen, per exemple, els Assortits de l’Aula i arriba la celebració del Dia Internacional del Teatre. Dos dels grups de l’Aula, però, tenen per davant una experiència molt important: una gira. És el cas del grup d’adults de segon que en el seu taller prepararan una obra sobre l’explotació infantil que es veurà a les ciutats de Catalunya que tenen Fira Solidària, en un projecte en el qual també col·labora la Fundació Josep Comaposada. D’altra banda, el grup de Gent Gran prepara ja la seva obra del curs. Una obra que es veurà a la majoria de Centres Cívics de la ciutat.
Creixement amb equilibri i sense enquistar
L’Aula de Teatre de Mataró, dirigida per Cristina Navarro, defensa un projecte d’escola de teatre molt lligada a la realitat social de la ciutat on té la seu, Mataró, i la comarca on s’emmarca, el Maresme. En els últims anys, l’Aula ha viscut un gran creixement en el nombre d’alumnes i en l’interès que desperta en la ciutadania. Aquest creixement espectacular ha provocat, per exemple, que per a aquest curs 2009-2010 hagi quedat gent en llista d’espera per poder formar part dels cursos infantils, de joves, adults i gent gran. Un dels grups amb més demanda és el que l’Aula coordina en col·laboració amb la Fundació Maresme amb alumnes discapacitats. “Estem estudiant ampliar el grup perquè és una feina molt maca i tenim molta demanda”, explica sobre aquest últim grup en particular. Per a Navarro, però, aquest creixement no ha de “cegar” el projecte. Un projecte, que en les seves paraules, “ha de ser viu i no s’ha d’enquistar”. “S’han de consolidar activitats, anar-les fent créixer o deixar morir segons l’acollida i les necessitats de la ciutat”, detalla. Per a Navarro i el seu equip és molt important “trobar un equilibri” i, sobretot, no perdre la qualitat pedagògica. Per il·lustrar la relació del projecte amb la ciutat, l’Aula ha col·laborat, juntament amb La Saca, l’escola de teatre de la Sala Cabañes, en els càstings per a joves actors amateurs que TV3 ha realitzat per la sèrie ‘La Riera’ a la ciutat.