Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el periodic d'andorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el periodic d'andorra. Mostrar tots els missatges

16 d’abril 2018

L’ENA busca el posicionament internacional amb cinc propostes




L’entitat augmenta el pressupost fins als 75.000 euros gràcies al creixement de l’aportació del ministeri

 L’objectiu de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA) per a aquest any és la internacionalització i amb aquest objectiu van presentar ahir la nova temporada que inclou cinc propostes, tres d’aquestes coproduïdes amb institucions tan destacades en l’àmbit de les arts escèniques com el Festival Grec de Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya, el Temporada Alta de Girona, l’Atrium Teatre o la formació McGregor Teatre. Els directors artístics de l’ENA, Mònica Vega, Joan Hernàndez i Alfons Casal, van voler aclarir que, en cap cas, aquestes col·laboracions amb entitats estrangeres suposen un menyspreu del teixit teatral andorrà sinó que, ben al contrari, la intenció és «obrir camí als professionals andorrans per facilitar la seva entrada als circuits internacionals i arribar a col·locar produccions íntegrament andorranes en aquells llocs on ja coneguin la nostra manera de treballar», va detallar Hernàndez, qui va afegir: «No treballem amb ells per posar el logo de l’ENA». Els directors artístics van assegurar que la relació amb les institucions estrangeres «ha crescut orgànicament», és a dir, de manera més o menys natural després d’algunes reunions i d’entendre les necessitats mútues.


La ministra de Cultura, Olga Gelabert, present durant l’acte, va assegurar que «l’ENA s’ha fet gran» i que «des del patronat fa temps que buscàvem donar aquest aire més internacional a l’entitat», ja que es tracta d’una iniciativa «sòlida i potent». Gelabert també va anunciar l’augment de 20.000 euros en l’aportació del seu ministeri al pressupost de l’ENA, que aquest any arriba fins als 75.600 euros, la xifra més alta de la seva constitució el 2006.

Les coproduccions

Tres són les obres que estrenarà l’ENA aquesta temporada i que s’han coproduït amb entitats estrangeres, totes catalanes. Muda ha comptat amb la coproducció del Grec Festival de Barcelona i és l’única de les grans col·laboracions transfrontereres d’aquesta temporada que s’estrenaran a Andorra, concretament serà el 26 de juny, a les 21.30, a l’Auditori Claror. Joan Hernàndez va explicar la particularitat d’aquesta obra, que no va arribar a la convocatòria de propostes per a aquesta temporada sinó que ho va fer a la de 2016: «El projecte sempre ha estat bo però en el moment que ens va arribar no teníem les condicions adients per portar-lo a terme i vam preferir esperar. Amb més temps, hem pogut forjar aquesta col·laboració amb el Grec i vam trobar el còmplice perfecte per fer-ho amb totes les garanties». L’argentí Pablo Messiez signa el text que comptarà amb la interpretació de la «clàssica i mítica per a Andorra Maria Lanau», va comentar Hernàndez. «La trama parla d’una dona que no pot parlar i de la seva mudança al centre de la ciutat», va avançar el director artístic.
Una de les propostes arribades per a aquest any que sí que va tirar endavant immediatament gràcies a la col·laboració de la formació Els Mc Gregor Teatre va ser Les cigonyes venen de Tailàndia. L’actor andorrà, Boris Cartes, que va acompanyar els directors artístics durant la presentació de la temporada, va parlar d’aquesta coproducció: «Tracta la identitat, l’amistat, la parella, l’amor dolç i alhora truculent, des del punt de vista d’un grup de joves de 30 anys que està sopant. L’àpat s’acabarà convertint en indigest, ja que pujarà la tensió i es produiran esdeveniments irrectificables». Cartes va descriure el text de Blanca Bardagil com «en la línia dels nous dramaturgs catalans, molt naturalista». L’estrena serà el 20 de juny al teatre Maldà de Barcelona però es podrà veure a l’Auditori Claror el 27 de setembre a les 21.30.
El thriller de ciència-ficció per a majors de 18 anys Alba, el jardí de les delícies és la tercera de les coproduccions presentades ahir, que veurà la llum unint esforços amb el Teatre Nacional de Batalunya i el Temporada Alta de Girona i que oferirà als espectadors un diàleg entre llenguatge teatral i audiovisual, a més d’una reflexió sobre els límits de la intel·ligència artificial i els límits de la intel·ligència emocional en els humans. El director artístic de l’ENA Alfons Casal, qui també és ajudant de direcció en aquesta obra, va explicar que «tot i que no és nou del tot parlar de ciència-ficció a l’escenari, la temàtica ha agafat força últimament, sobretot gràcies a l’embranzida en el cinema». Casal va considerar que «sempre és interessant explorar nous gèneres». L’estrena serà el 16 de novembre en el marc del Temporada Alta de Girona i arribarà al Claror de Sant Julià en una data encara per determinar a principis de l’any vinent.

Isabelle Sandy
L’estimada escriptora i animadora radiofònica Isabelle Sandy tindrà el seu petit reconeixement en la temporada de l’ENA que està a punt de començar. Gràcies a una col·laboració amb l’Arxiu Nacional d’Andorra «que feia temps que estàvem acabant de concretar», segons Hernàndez. En aquest cas, la producció va a càrrec de l’Escena íntegrament i s’estrenarà al mateix arxiu «el febrer o març del 2019», en una data encara per concretar. L’esdeveniment consistirà en una lectura dramatitzada per a tots els públics, basada en el text que Jean Camp va fer sobre Isabelle Sandy. Hernàndez va destacar «la feina feta per l’Arxiu a l’hora de trobar fragments de radioteatre» que, en principi es reproduiran durant la lectura, per primera vegada des de la seva emissió.
La cinquena producció que completa la temporada presentada és un espectacle infantil realitzada en col·laboració amb Líquid Dansa.

Aposta per la formació de l’audiència teatral des de la infància amb un conte sobre emocions
L’ENA no va rebre cap projecte pensat per a públic infantil a la darrera convocatòria, celebrada la tardor passada, però malgrat això «vam encarregar a Líquid Dansa una proposta infantil perquè crèiem que s’ha d’incloure els més petits en l’escena teatral», va manifestar la directora artística de l’ENA, Mònica Vega. «De quin color és un petó? és una adaptació del conte de la valenciana Rocío Bonilla que parla de les emocions i com els nens les expressen i processen», va avançar Vega. «L’autora del text ha cedit tots els drets i està molt implicada en la producció», van afegir des de l’organització. L’escola de ball Líquid Dansa donarà vida al personatge de la Minimoni els seus dibuixos en un espectacle de dansa-teatre pensat per a un públic familiar, on tant els nens com els més grans descobriran el món dels colors tot estimulant la imaginació i despertant la curiositat cap a les arts visuals. S’estrenarà al teatre de les Fontetes de la Massana el 12 de maig  en una doble funció a les 12.00 i a les 17.00. L’espectacle es repetirà el 27 del mateix mes a l’Auditori Claror de Sant Julià, a les 17.00. «Es veurà en sala però també es pot representar a l’exterior», van aclarir des de l’ENA.

Satisfacció per la feina feta i els reconeixements
Els directors artístics de l’ENA es van mostrar «molt contents per la feina feta» durant l’anterior temporada. Mònica Vega va destacar la bona acollida del públic andorrà de les produccions autòctones i va valorar la trajectòria i el reconeixement d’algunes de les obres estrenades el 2017. «Heliceo, concert per a sis ventiladors i un sol pilot s’ha representat a Granada, Argentina i Uruguai i acaba de ser nominada als Premis Max en Arts Escèniques en la categoria Millor espectacle revelació», va explicar satisfeta Vega. Caldrà esperar el mes de juny per saber si la coproducció de l’ENA acaba rebent el guardó. D’altra banda, Fred, segueix el seu recorregut i també té funcions programades durant el 2018. A més, «s’ha gravat un teaser amb la intenció de promoure un futur projecte cinematogràfic», va recordar Joan Hernàndez.

Publicat per
Mireia Aguilar
Dimecres, 11 d'abril de 2018
 Joan Hernàndez, Mònica Vega i Alfons Canal, directors artístics de l’ENA, ahir durant la presentació de la temporada. ANA/ M.M.

04 de gener 2018

En acció els Pastorets més moderns de Sant Julià



La 24a edició aposta per un muntatge dinàmic, una ambientació musical coral i un Satanàs interpretat per tres actors diferents

L’edició més contemporània dels Pastorets de Sant Julià de Lòria ja ha donat el tret de sortida.  Ahir es va fer la primera representació de l’obra de teatre més típica d’aquestes dates. Després d’assajos a un ritme frenètic, a l’estrena es va demostrar la combinació de clàssic i modern que brinda l’edició d’enguany, que compleix ja el seu 24è aniversari.

La cap de Cultura del Comú de Sant Julià, Elisenda Palomares, ja ho va avisar quan es va presentar públicament el nou format des Pastorets; «El públic podrà veure uns Pastorets molt diferents, una proposta molt contemporània sense perdre l’essència. El concepte és el mateix però des d’una mirada molt nova i moderna», va explicar Palomares. De fet, en aquesta edició es recuperen simbolismes dels orígens de l’obra, com els vestuaris de les primeres edicions, que es van restaurar.

La base del text continua sent l’original de l’autor Folch i Torres, però s’han fet petites modificacions com ara l’afegitó d’un pròleg, per subratllar i evidenciar la lluita entre el bé i el mal. El pròleg servei de motor d’arrencament de l’obra, que també ofereix novetats en l’aspecte musical i en l’escenografia.

Pel que fa a la música, els directors Juanma Casero i Irina Robles, van decidir potenciar la part cantada dels Pastorets i van acabar decidint que tota l’ambientació de l’obra seria vocal. D’aquesta manera, s’aconsegueix que la música en directe sigui més impactant i que l’obra pugui integrar el màxim de gent. Per aquesta edició dels Pastorets es va crear un petit cor amb cantants de diferents edats i sota la direcció de Juli Barrero, professor de cant de l’Espai de Música Moderna i director de la Coral de la Llar de Lòria. L’Escola d’Art també participa en aquesta cita nadalenca anual, aquest cop, dissenyant l’escenografia de l’obra teatral, amb uns arbres i ambients molt especials. «Ha estat un gran repte per a tot l’equip que hi ha participat i que, malgrat no ser escenògrafs, han realitzat un treball molt professional», va apuntar la consellera Palomares.

L’escenografia juga amb el concepte clàssic de conte i de teatre i combina el dinamisme del muntatge en què els propis actors són els que van jugant amb el decorat, fent els canvis i facilitant les transicions. Un dels papers que pren més importància a l’edició d’aquest any dels Pastorets és el de Satanàs. «Volem que la gent s’emocioni amb els Pastorets i tenim algunes sorpreses guardades», va comentar Juanma Casero, fent referència al rol de Satanàs, interpretat aquesta vegada per tres actors diferents. La funció dura una hora i quart i manté les tres línies clàssiques d’acció: la història de Lluquet i Rovelló, la de Josep i Maria, i la lluita entre el cel i l’infern. Les properes representacions seran el 30 de desembre i el 6 i 7 de gener, a les 18.00h. L’entrada costa 10 euros.

Publicat per
Actors dels Pastorets de Sant Julià, ahir, durant la primera representació. | Sergi Pérez

09 d’octubre 2017

Música, drama, guerra, rialles i ‘Els pastorets’



Les companyies i els actors andorrans tindran pes a l’escenari

La 51a Temporada de teatre conjunta dels comuns d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, que tindrà lloc d’octubre a gener, ofereix nou propostes teatrals, tot i que d’algunes hi haurà més d’una funció. Tant el cònsol menor d’Andorra la Vella, Marc Pons, com el conseller de Cultura de Sant Julià de Lòria, Josep Roig, van subratllar ahir la bona entesa i sintonia dels dos comuns en l’organització de la programació, ja que asseguren que és equilibrada i que hi ha un bon encaix de dates, segons informa l’ANA.

Pons i Roig van destacar l’aposta pels actors del país i per les companyies nacionals, combinant-ho amb produccions de l’escena catalana. El pressupost per aquesta temporada és de 14.000 euros a Andorra la Vella i de 30.000 euros a Sant Julià de Lòria (20.000 euros es destinen a produir Els pastorets).

Teatre Comunal / Quant a la programació de la capital, Marc Pons va detallar que se centren en l’obra de petit format per adaptar-se a l’espai del Teatre Comunal, i va especificar que «seran obres en les quals es viurà una gran proximitat i sinergia entre el públic i els actors». El cònsol menor va afegir que el fil conductor d’enguany és la música, que té presència a les quatre obres.

Com a novetat, Pons va insistir en l’acord a què el comú ha arribat amb l’ambaixada francesa per oferir l’espectacle  Et si on s’en mêlait?, del trio de músics Triwap, el 5 d’octubre. «Volíem que la cultura francesa estigués present perquè la població francesa tingués el seu espai», va aclarir.

El següent espectacle, el 16 d’octubre, serà la lectura dramatitzada d’Andorra, del dramaturg Max Frisch (1911-1991), que va escriure l’obra el 1961. De fet, l’Andorra de Frisch no és la real, és un país fictici.
El 2 de novembre, la Companyia Menú Teatral oferirà una versió d’Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. Aquesta Alícia fa un viatge d’iniciació pels racons de les diferents formes de pensament. El públic l’acompanyarà en un estat alterat de la consciència.

La companyia andorrana Líquid Dansa actuarà dues vegades, el 30 de novembre i l’1 de desembre, amb l’obra Quin/a Cony/a.

Finalment, la temporada d’Andorra la Vella la tancarà Cabareta, estrenada al Festival Grec 2017, un cabaret femení en què Maria Molins interpreta una vintena de personatges, i Bárbara Granados toca una desena d’instruments. Un espectacle amb l’essència de Maria Aurèlia Capmany, Ángel Pavlovsky, Mary Santpere i Guillermina Motta, entre d’altres artistes.

Proposta laurediana / En el cas de Sant Julià de Lòria, la temporada s’inicia el 12 d’octubre amb Aniversari, una coproducció de l’Escena Nacional d’Andorra i l’escola de teatre Animal, dirigida i escrita per Juanma Casero. En aquest drama familiar hi participen, entre d’altres, Pere Tomàs, Irina Robles, Oriol Guillem i Sílvia Forns.

El 24 d’octubre, en col·laboració amb l’ambaixada espanyola, s’ha programat La batalla, de Burka Teatro, una peça que gira al voltant de l’emigració a les Canàries.

Sant Julià aposta cada temporada per una obra que hagi triomfat en la cartellera catalana. Aquest any ha triat La treva, de Donald Margulies i dirigida per Julio Manrique. L’elenc està format per David Selvas, Ramon Madaula, Clara Segura i Mimi Riera, i la trama gira entorn la guerra.

Finalment, la temporada de teatre tancarà amb quatre funcions de l’obra nadalenca Els pastorets, enguany amb l’equip directiu renovat: Juanma Casero i Irina Robles. Com d’habitual, s’oferiran quatre funcions durant el Nadal.

Publicat per
Clara Segura i David Selvas en una escena de 'La Treva'. Autor/a: LAVILLARROEL

18 de setembre 2017

Irina Robles i Juanma Casero, nova direcció d’‘Els Pastorets’



El nou equip vol aportar una visió més nova i fresca al clàssic nadalenc de Folch i Torres

Juanma Casero i Irina Robles, amb el conseller Josep Roig, al centre. Autor/a: ANA / M. T.
Irina Robles i Juanma Casero formen el nou tàndem que dirigirà la 24a edició d’Els Pastorets, la tradicional obra de teatre de Folch i Torres que es representa cada Nadal a l’auditori Claror de Sant Julià de Lòria. Robles hi aportarà l’experiència d’haver participat en l’obra des de petita i d’haver-la dirigit amb anterioritat, i Casero, que té una trajectòria en direcció escènica al Centro Dramático Nacional (Madrid). En la presentació de la nova direcció, Robles va destacar que el fet que Casero no conegui els antecedents del projecte li permetrà aportar una visió més nova i fresca, segons informa l’ANA.

L’equip directiu d’Els Pastorets va avançar que volen potenciar la idea de conte o faula de l’obra, a través dels personatges i de la proposta escènica. També es vol reforçar la noció de viatge fantàstic, que s’explicarà en tots els sentits: físic, en el temps i vital.

Casero va destacar que «volem que sigui un projecte molt de la gent», i per això conviden als actors a participar, no només actuant, sinó «sent part de l’escenografia, movent la funció o fins i tot cantant». La lluita o el dilema entre el bé i el mal que planteja l’obra també servirà per «prendre la metxa a la història».

Càstings per al repartiment / Els càstings, que no són selectius ni eliminatoris sinó que serviran per conèixer la gent interessada i decidir on pot encaixar, tindran lloc aquest divendres de les sis de la tarda a les vuit del vespre, i dissabte de les deu del matí a les dues de la tarda. Aquest any es convoquen els infants –a partir de 5 anys– i els adults de manera conjunta.

Robles va aclarir que enguany els assajos no es faran entre setmana sinó els caps de setmana. Els directors van insistir que no hi ha un límit de participants a l’obra, sinó que s’encabirà tothom que hi estigui interessat, una xifra que acostuma a situar-se al voltant de les 150 persones.

El conseller de Cultura de Sant Julià, Josep Roig, va ressaltar el perfil pedagògic dels dos nous directors, i va assegurar que estan preparant un projecte molt interessant, al qual el comú hi destina una dotació de 25.000 euros.

Les quatre representacions anuals d’Els Pastorets tindran lloc el 26 de desembre a les vuit del vespre, i el 30 de desembre i el 6 i 7 de gener a les sis de la tarda.

PUBLICAT PER
https://www.elperiodic.ad/noticia/59923/irina-robles-i-juanma-casero-nova-direccio-dels-pastorets