31 d’agost 2013

El teatre alternatiu de l'escena espanyola torna al Tantarantana




publicat per
24 agost de 2013
Sílvia Marimon

Hi ha crisi econòmica, però no de creativitat. El cicle Complicitats en xarxa del Teatre Tantarantana de Barcelona arriba a la quarta edició amb més ambició: passa de sis a vuit setmanes. "Hem rebut propostes molt interessants i hem decidit allargar-ho", explica el director de la sala, Julio Álvarez. Fins al 6 d'octubre es podran veure set peces teatrals. Quatre són valencianes. "El teatre valencià està en el millor moment de creació, malgrat que pel que fa a l'ajuda és un dels més terribles dels últims anys", argumenta Álvarez. Fins diumenge al Tantarantana es poden veure els valencians Zircó Produccions amb el melodrama Tango de Manuel Molins. Inspirat en la Senyoreta Júlia de Strindberg, narra un triangle amorós amb Youkali de Kurt Weill com a banda sonora. La protagonista és una dona madura que s'enamora d'un noi molt més jove. L'obra vol ser un cant a la llibertat més enllà de les conviccions.

Oda a l'avorriment i al bon humor

Una de les altres propostes valencianes és una oda a l'avorriment, al bon humor i a viure amb tranquil·litat: Jo de major vull ser Fermín Jiménez d'El Pont Flotant. La valenciana Carme Teatre presenta un clàssic del teatre de l'absurd de Samuel Beckett: Els dies feliços. Una dona de mitjana edat, mig enterrada, parla al públic. El rerefons és la deterioració física i mental que pateixen tots els mortals. L'última producció valenciana és Show cost de l'Horta Teatre, una radiografia irònica i mordaç de la crisi actual.

Una de les propostes més trencadores és Exhumación , dirigida pel vilanoví Carlos Be, establert a Madrid, amb la companyia The Zombie Company. El cadàver que treuen de la tomba és el de Hamlet. Sortirà a la llum tot el que s'oculta darrere l'obra de Shakespeare. Una altra aliança catalanomadrilenya és la de Paco Mir (Tricicle) i el Teatro Azarte, que presenten Roma .

De Sevilla, i sota la direcció de José M. Roca, arriba Yo me bajo en la próxima... ¿y usted? , una sàtira d'Adolfo Marsillach sobre les relacions de parella en època de Franco. "Obrim temporada amb el cicle Complicitats, perquèel nostre mercat natural són altres sales alternatives. Els bolos que podem fer amb els ajuntaments són cada vegada més irrellevants", conclou Álvarez.

Etiquetes de comentaris: ,


Los vecinos de Zalamea cumplen 20 años interpretando la obra de Calderón




publicat per
23 agost de 2013

El pueblo, de apenas 4.000 habitantes, se implica para colaborar con el espectáculo que dirige el veterano Miguel Nieto

Los vecinos de Zalamea cumplen 20 años interpretando la obra de Calderón
foto : La localidad pacense de Zalamea de la Serena viaja al siglo XVII en la vigésima representación de la obra de Calderón de la Barca 'El alcalde de Zalamea' EFE/Pedro Fuentes

Zalamea de la Serena (Badajoz). (EFE).-
Las palabras de Pedro Crespo a Don Lope defendiendo la honra de su hija Isabel han vuelto a resonar hoy en Zalamea de la Serena, una pequeña villa pacense donde cada mes de agosto los vecinos representan El Alcalde de Zalamea, una de las joyas del Siglo de Oro de Calderón de la Barca.
Y la de esta noche ha sido la vigésima vez que los vecinos de Zalamea se convierten en actores para recrear el texto calderoniano que inmortalizó al alcalde Pedro Crespo.
Al margen de los 600 actores que, con mayor o menor protagonismo, van apareciendo en escena, el resto de este pueblo -de apenas 4.000 habitantes- se implica de una u otra manera para colaborar con el espectáculo que dirige el veterano Miguel Nieto.
Este original montaje recrea con todo lujo de detalles, incluyendo un rebaño de ovejas o multitud de caballerías en escena, el drama calderoniano que relata el suceso acaecido en Zalamea de la Serena a finales de siglo XVII durante el paso de las tropas españolas que se dirigían a la guerra de Portugal.
Esta noche le ha tocado a Sinforiano Pozo, que hace unas legislaturas fue alcalde de Zalamea de la Serena, resucitar a Pedro Crespo, un campesino de la villa que, tras ser nombrado alcalde, ajusticia y condena a muerte al capitán que violó a su hija Isabel después de que el militar se negara a casarse con la joven, una vez consumada la violación.
La decisión adoptada por aquel alcalde de Zalamea fue posteriormente aprobada por el rey Felipe II cuando llegó hasta el municipio extremeño y nombró a Crespo alcalde perpetuo de Zalamea de la Serena.
Junto al alcalde y al Rey, el resto de los personajes principales han sido encarnados por un elenco de actores que aprueban con nota la prueba de recitar en verso los diálogos que salieron de la pluma de Calderón de la Barca.
El director de la obra ha logrado a lo largo de los años que cada personaje pueda ser interpretado por más de un actor para cubrir las bajas que se puedan dar en un momento determinado.
Tanto los ilipenses, como el restos de espectadores que han asistido a la representación en el monumental dístilo romano que preside la Plaza de la Constitución de la localidad, han sabido valorar la representación con una sonada ovación.
La vigésima edición de esta representación de teatro popular, que desde 2008 es Fiesta de Interés Turístico Regional y que en 2011 fue galardonada con la Medalla de Extremadura, se va a prolongar hasta el domingo.
El alcalde de Zalamea cuenta con una programación paralela que incluye pequeñas obras de teatro en la calle, un mercado artesanal y visitas guiadas con la que se pretende trasladar al visitante a la época en la que Pedro Crespo defendió el honor y los derechos individuales de las personas por encima de los privilegios de clase.



Etiquetes de comentaris: , ,


30 d’agost 2013

'El rei borni' inaugurarà la temporada teatral de Casa Terrat a la sala Barts




publicat per
www.ara.cat
28 agost de 2013

La comèdia negra de Marc Crehuet va triomfar la temporada passada a la Sala Flyhard

La casualitat provoca que un policia antiavalots i el manifestant a qui va buidar l'ull amb una pilota de goma es trobin sopant junts. Aquest és el punt de partida d''El rei borni', una obra de Marc Crehuet estrenada amb gran èxit la darrera temporada a la petita Sala Flyhard i que aquest divendres arriba a la sala Barts dins de la programació de la Casa Terrat. La reflexió sobre la "violència legítima" dels cossos de seguretat en temps de "grans estafes" i el sentiment de culpabilitat –o no– de l'agent antiavalots afloren a través del diàleg entre policia i manifestant. En un text propi de la comèdia negra, l'humor "no frivolitza" amb les emocions dels personatges ni obvia les seves perspectives divergents.

Marc Crehuet obrirà la temporada del Barts el 31 d'agost amb un espectacle en un format especial, amb l'escenari situat a la platea de la sala i envoltat pel públic amb quatre grades. El muntatge va exhaurir les localitats a la Sala Flyhard de Barcelona la temporada passada, i acaba de tornar del Teatro Lara de Madrid. Ara, de la mà de Casa Terrat, torna a Barcelona per un període de dues setmanes.

L'obra ha cobrat, a més, una gran actualitat amb el cas encara irresolt d'Esther Quintana, la manifestant que també va perdre un ull en una manifestació. En tot cas, Marc Crehuet havia escrit l'obra força abans inspirant-se en el cas d'un manifestant italià que va ser víctima d'una bala de goma.

Pel director l'obra és actual no només per aquesta circumstància sinó "perquè planteja preguntes sobre el moment que vivim": la crisi econòmica i de valors i els canvis que això està generant en la mentalitat de molta gent. Crehuet es pregunta si la "violència legítima" que empren els cossos de seguretat de l'estat –en aquest cas de la Generalitat– segueixen sent "legítims" en un context "de crisi i grans estafes, on la frustració i el descontent són sentiments generalitzats entre la població".

I al marge del posicionament de fons de l'autor, l'obra es fixa principalment en la posició de l'agent antiavalots. "És difícil pensar que sigui conscient de la càrrega negativa del seu rol social", afirma Crehuet, "però què passaria si es trobés cara a cara amb la víctima de la seva violència?". La resposta caldrà trobar-la a l'escenari, ja que el director vol preservar els secrets de la trama.

La història, que conté tots els elements d'un drama, també té aquells que permeten desenvolupar-la com una comèdia. Així ho resumeix Crehuet per justificar el seu text com una "comèdia fosca" (o negra), que no passa per sobre de les emocions dels personatges, que no obvia cap dels punts de vista dels personatges i que "vol posar en evidència la perplexitat davant una realitat social complexa, sovint incoherent, el sentit últim de la qual se'ns escapa".

Crehuet explica que la primera versió que va escriure de l'obra era més partidista, que estava escrita "des de la indignació" amb l'actuació policial. "Tenia menys dramatúrgia i més emocions", reconeix. Però després va voler "posar-se a la pell" de l'antiavalots i oferir una visió més completa de la situació. "Va ser difícil" apropar-se a la seva visió, subratlla el director, i és que segons assegura "els antiavalots no es presten gaire al diàleg".

El reconeixement d'una víctima

Una víctima d'un impacte de bala de goma a l'ull va assistir a l'espectacle l'any passat, a la Sala Flyhard. L'equip no ho va saber fins que, en acabar l'obra, aquesta persona es va dirigir a Marc Crehuet i els actors i "els va felicitar", ha explicat el director. Crehuet ha recordat com el noi va felicitar especialment Miki Esparbé (l'actor que fa el paper de borni a l'obra) perquè s'hi havia sentit "molt identificat". El noi, membre de l'associació contra l'ús de pilotes de goma Ojo con tu Ojo, va venir acompanyat de la seva mare, explica, i "tots dos van riure molt, excepte en aquells moments en què el mosso feia 'molt de Mosso' i això els removia coses".

Etiquetes de comentaris: ,


V Certamen de Teatro Aficionado TEATRO-VERÁS de Almáchar, Málaga.




publicat per
21 agost de 2013

Se convoca el IV Certamen de Teatro Aficionado TEATRO-VERÁS de Almáchar, Málaga, en el que podrán concurrir a este Certamen todas las Asociaciones, Colectivos y demás grupos vinculados  al arte escénico, de  forma  aficionada y sin  ánimo de lucro.

La organización seleccionará entre los solicitantes, los grupos que participarán en el
IV Certamen  de  Teatro  aficionado  “Teatro-verás?”;  y que remitan la información indicada en las BASES a la siguiente dirección:
                                                                                         
Asociación Teatral El Lugá
C/ Almería, 14 – 29718                                                                                              
Almáchar – (Málaga)

La puesta en escena de las obras participantes se establece durante los siguientes días: 2, 8, 15, 22 y 29 de noviembre

Se establecen los siguientes premios:
MEJOR OBRA -800€ y placa
MEJOR ACTOR PRINCIPAL -150€ y placa
MEJOR ACTRIZ PRINCIPAL -150€ y placa
MEJOR ACTOR DE REPARTO –placa
MEJOR ACTRIZ DE REPARTO -placa
Y diploma para todos los grupos participantes.

El plazo para presentar las solicitudes se inicia el 1 de agosto y se cierra el 3 de septiembre de 2013.

Los gastos derivados del festival, como  son  transporte, dietas, montaje etc., correrán a cargo del grupo participante, no obstante la organización facilitará 400€ para dieta.

La presencia de al menos un miembro del grupo en el día de clausura es OBLIGATORIA, sino perderá la opción a premio. La fecha de Clausura será: día 7 de diciembre de 2013 en la Casa de Cultura de Almáchar (Málaga) a las 21:00hrs.

La duración de cada representación será de 60 minutos como mínimo y de 120 minutos como máximo.

Los derechos de autor serán sufragados por cada grupo participante.

Más información: www.teatroluga.es

Etiquetes de comentaris:


29 d’agost 2013

Roger Pera torna a interpretar Germans de Sang 20 anys després




publicat per
http://mataroradio.cat
25 agost de 2013
Clara Sanchez

L’actor mataroní Roger Pera torna a interpretar Germans de Sang 20 anys després. Un muntatge que s’estrenarà el proper mes de setembre al teatre Monumental. Recordem que va ser l’any 1994 quan Pera formava part del repartiment d’aquest clàssic del teatre, juntament amb Sergi Zamora i sota la direcció de Ricard Reguant, que també repeteixen en les seves tasques després de dues dècades. Germans de Sang és la història d’una mare amb 7 fills que queda embarassada de bessons i com que no pot mantenir-los es decideix a donar-ne un en adopció. Els dos germans es coneixen però no saben que són parents fins al final. Roger Pera explica que hi ha alguns diferencies en el muntatge que presenten aquest mes de setembre i el de fa 20 anys, sobretot perquè pretenen que l’obra sigui més íntima.
L’any 2005 Roger Pera va dirigir Germans de Sang a Andorra i aquella adaptació li va permetre descobrir la potència de l’obra i sobretot de la música. Per això va veure la necessitat de tornar-la a interpretar amb més intensitat de la que li havien donat fa 20 anys. Pera detalla que ja han fet alguns passis per als amics i companys i assegura que la majoria s’han endut una sorpresa. Una obra que manté tota la vigència i que barreja el gènere còmic i el dramàtic.
Pera explica que el fet d’estrenar l’obra a Mataró li fa especial il•lusió, no només per poder-la portar a casa sinó pels bons records que li porta pensar en la parada que van fer a la ciutat ara fa 20 anys. Segons explica va ser una de les representacions més boniques. De tota manera, afirma que a banda de la gràcia que li fa l’actuació a la capital del Maresme reconeix que també sent cert nerviosisme per la cita.
La nova producció de Germans de Sang s’estrena el 14 de setembre al Teatre Monumental de Mataró i arribarà al Teatre del Raval de Barcelona el 20 de desembre.

Etiquetes de comentaris: , ,


'A cielo abierto', Premio Ceres 2013 al mejor espectáculo teatral




publicat per
21 agost de 2013
Mérida (EFE).-
El Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida ha reconocido la pieza dirigida e interpretada por José María Pou


La obra A cielo abierto, dirigida por José María Pou y protagonizada por el mismo Pou, Nathalie Poza y Sergi Torrecilla, ha recibido el Premio Ceres como Mejor Espectáculo teatral del último año.
El Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, que otorga estos galardones, ha informado hoy el fallo del jurado que premia a esta obra, estrenada en mayo del 2012 en el Teatro Goya de Barcelona.
A cielo abierto disecciona la complejidad de las relaciones humanas y la dificultad de reconciliarnos con el pasado a través del amor y el enfrentamiento de ideas.
Este espectáculo, estrenado en el Teatro Nacional de Londres por primera vez en 1995, es una de las obras de mayor éxito de los últimos años y repite temporada tras temporada en los teatros más emblemáticos del mundo.
El montaje dirigido por José María Pou se estrenó el 18 de mayo de 2012 en el Teatro Goya y volverá a los escenarios después del verano.
El galardón se entregará el próximo 29 de agosto en la gala de los Premios Ceres que acogerá el Teatro Romano de Mérida y con la que se pondrá fin a la 59 edición del Festival de Teatro Clásico de Mérida.
Este premio al Mejor Espectáculo, completa de momento el palmarés de los Premios Ceres 2013 en sus trece categorías a falta de que se decidan los premios del Público y Juventud, que serán elegidos por un jurado.
El resto de ganadores de los Premios Ceres 2013 se seleccionan de entre todas las producciones escénicas españolas que se han estrenado entre el 21 de julio de 2012 hasta el 22 de julio del 2013 y por un jurado especializado, compuesto por nueve periodistas culturales de los principales medios de comunicación españoles y que preside el actor Juan Echanove.

Etiquetes de comentaris: , , , ,


28 d’agost 2013

'Celobert', de Josep Maria Pou, guanya el Premi Ceres 2013 al Millor Espectacle Teatral




publicat per
www.ara.cat
21 agost de 2013
EFE - Mèrida
foto : Pere Tordera

L'obra gira al voltant de les relacions humanes i tornarà als escenaris després de l'estiu

El muntatge 'Celobert', del director i actor barceloní Josep Maria Pou, ha estat guardonat amb el Premi Ceres 2013 al Millor Espectacle Teatral. El Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida ha premiat aquest dimecres la producció escènica d'aquesta peça del dramaturg britànic David Hare, que està protagonitzada pel mateix Pou, Nathalie Poza i Sergi Torrecilla. 'Celobert' dissecciona la complexitat de les relacions humanes i la dificultat de reconciliar-se amb el passat a través de l'amor i de l'enfrontament d'idees. L'obra, interpretada a Barcelona per Roser Camí i Jaume Madaula, es va estrenar el maig de l'any passat al Teatre Goya i tornarà als escenaris després de l'estiu.

Amb aquest guardó es completa el palmarès dels Premis Ceres 2013, a falta que es decideixin els reconeixements del Públic i de Joventut, que decidirà un jurat. En l'edició d'enguany, també s'ha guardonat l'actriu Vicky Peña per la seva interpretació a 'El diccionario' i l'actor Emilio Gutiérrez Caba pel seu paper a 'Poder absoluto'. Els premis es lliuraran el 29 d'agost en una gala al Teatre Romà de Mèrida.

Etiquetes de comentaris: , , ,


Josep Maria Pou interpretará 'Tierra de Nadie' de Harold Pinter por primera vez en España




publicat per
19 agost de 2013

El actor y director de teatro Josep Maria Pou ha anunciado este lunes en Santander que interpretará la obra 'Tierra de Nadie' ('No Man's Land') escrita por el Premio Nobel de Literatura Harold Pinter en 1975 y que se pone en escena por primera vez en España.

En una rueda de prensa en la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), Pou ha destacado que "esta obra de Harold Pinter no se ha hecho nunca en España y por eso sólo es motivo de interés" y ha detallado que 'Tierra de Nadie' se estrenará en catalán para abrir la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Si bien, la obra, en la que Pou saldrá al escenario junto a Lluís Homar, se llevará a Madrid y después es "probable" que inicie una gira por el territorio nacional, según ha explicado el actor cuestionado por los trabajos que tiene previstos de cara a la temporada teatral 2013-2014.

A este proyecto se sumará la dirección de 'Los hijos de Kennedy', obra que protagonizarán Maribel Verdú, Ariadna Gil y Emma Suárez, tres actrices que "han alimentado el cine español y que estarán por primera vez juntas", y con ellas también interpretarán esta obra Fernando Cayo y Álex García; "un reparto que deja la boca abierta", ha apostillado.

Esta obra, que es una traducción de una texto de Robert Patrick, se preestrenará en el teatro Arriaga de Bilbao a finales de septiembre y después se estrenará en el Alcázar de Madrid, previsiblemente en octubre.
Además, ha destacado que sus representaciones coincidirán con el 50 aniversario de la muerte del que era presidente de los Estados Unidos.
En ella, según ha indicado Pou, se hace un "balance, repaso y un enorme réquiem" a lo que fue la época de los 60 en la que se produjeron muchos cambios y hubo personalidades "revolucionarias".
"Los hijos de Kennedy somos todas las generaciones posteriores, porque estamos perdiendo continuamente un montón de referentes" que destacaron en aquella década, ha dicho.

"PENSAR EN RETIRARME"
En total, Pou tiene entre manos "unos siete u ocho proyectos al mismo tiempo", algo que le ha llevado decir en esta rueda de prensa que cada vez piensa más en retirarse.
"Trabajo demasiado, creo que debo empezar a ponerme freno y a pensar en retirarme porque he cumplido la edad en la que las personas normales se jubilan", ha manifestado.
Sin embargo, instantes después se ha arrepentido de hablar de retirada de los escenarios: "Lo digo pero no lo pienso", ha señalado el actor y director de teatro, que ha indicado que mantiene la misma "curiosidad, energía y pasión" por este trabajo que cuando tenía 18 años.
"Me gusta y me apasiona mi trabajo, por lo que lo que debería decir es que tengo que racionalizar mi agenda y mi trabajo y no hacer como ahora de estar metido en siete u ocho proyectos a la vez", ha concluido Pou, quien esta noche, a las 22.00 horas, en los jardines de la Biblioteca Municipal Menéndez Pelayo de Santander, hará una lectura dramatizada de la obra 'El Gallitigre' del escritor Javier Tomeo, recientemente fallecido.
Esta actuación se enmarca en el ciclo 'Las noches de la biblioteca' de la UIMP, una iniciativa cultural en la que los asistentes tendrán la oportunidad de escuchar esta obra recitada en castellano por primera vez.


Etiquetes de comentaris: , ,


27 d’agost 2013

Teatre de la Ubicació FiraTàrrega




Ponten Pie i Íntims Produccions, companyies que estrenaran espectacles en la secció 'Plataforma' de la Fira, són dos il·lustratius exemples de les àmplies perspectives que el Teatre de la Ubicació planteja de cara al futur. Companyies com els andalusos Trasto Teatro o els xilens Teatro Niño Proletario, presentaran a la 33a edició de FiraTàrrega les seves darreres propostes, com també ho farà la companyia mexicana Vaca 35, que oferirà als espectadors l'oportunitat de viure de molt a prop una experiència escènica integral. L'Arxiu Municipal de Tàrrega acollirà Carvalho contra Vázquez Montalbán, un monòleg en forma d'instal·lació dirigit per la catalana Txell Roda; i els balears Res de res faran entrar els espectadors en una estructura de 35 metres cúbics a (remor).

És cert que un espectacle es defineix pel seu contingut però també pel seu continent, ja que el lloc on es representa condiciona, i molt, el procés de creació i, evidentment, el resultat i la percepció del públic. I això té encara més sentit en el cas dels espectacles site specific, que s'han creat expressament per espais determinats o per espais de característiques molt concretes. FiraTàrrega 2013 és una porta al Teatre de la Ubicació, una selecció de propostes innovadores en la qual hi tindran presència artistes consagrats i també altres per descobrir.

L'espai com a protagonista

La secció de programació que més s'identifica amb la recerca i la investigació escèniques, peces que han format part del Programa de Suport a la Creació, inclou dues propostes en les quals l'espai te una rellevància especial: Ârtica és la darrera producció dels Ponten Pie, una experiència de petit format però de gran volada poètica amb la qual la companyia referma els seus passos cap a la investigació en nous llenguatges teatrals. Aquesta és una proposta multidisciplinària, sensorial i gens convencional a la qual els espectadors accediran en grups reduïts. Entraran a l'interior d'una vella casa de fusta on seran rebuts per uns silenciosos personatges que els guiaran a un món farcit de nostàlgia i poesia. L'altre espectacle és El lloc, dels lleidatans Íntims Produccions, una companyia jove formada a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida que compta amb la dramatúrgia i la direcció experta de Jorge-Ymam Serrano, director de TeatrodeCerca. Amb el pretext de la matança de jueus esdevinguda a Tàrrega al segle XIV, es teixeix un relat on convergeixen passat i present. A partir d'un joc, quatre amics reunits al seu lloc habitual de trobada desenterren les veritats que mantenen ocultes entre ells. Un treball site specific que reflexiona sobre la càrrega històrica que tenen els emplaçaments i en la connexió de les nostres vides amb les dels nostres avantpassats. Aquest espectacle forma part del programa Escorxadebats del Teatre Municiipal de L'Escorxador de Lleida.

Els xilens Teatro del Niño Proletario, tornaran a Tàrrega per estrenar l'espectacle El otro, el seu darrer treball. Després d'haver participat en l'edició de 2011 amb el site specific El olivo, la companyia planteja ara una història de gran impacte emocional en la qual els protagonistes són els pacients d'un psiquiàtric. A través seu es basteix una al·legoria de l'amor-passió com a veritable insensatesa i on la vida es mostra en la seva vessant més radical i sincera. Aquest és un relat inspirat en el llibre El infarto del alma de Paz Errázuriz i Diamela Eltit, construït com una successió d'escenes quotidianes que intenten aproximar-se a la temàtica de la supervivència afectiva en l'actualitat. Aquest colpidor espectacle es representarà a l'espai Les Sitges de Tàrrega.

Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar, de la companyia mexicana Vaca 35, és una adaptació lliure i actualitzada de l'obra Les criades, de Jean Genet. Dues actrius donen vida a un dels textos fonamentals de la dramatúrgia del segle XX amb una estructura que posa al descobert els límits de l'actor, del personatge, de l'espectador, de l'espai i de la pròpia peça dramàtica. Aquest espectacle, que forma part de la vitrina mexicana de FiraTàrrega 2013, suposa una oportunitat única pels espectadors de viure de molt a prop una experiència escènica integral.

La companyia balear Res de res presentarà (remor), una peça de moviment inspirada en l'experiència de la vida a la cel·la d'una presó per la qual utilitzaran una estructura de 35 m3. Dos personatges es retroben a través del record en una experiència breu però intensa que és en definitiva una història de llibertat protagonitzada per dues persones que recreen una relació de necessitat mútua, més enllà de qualsevol límit. L'espectacle es podrà veure al pati de l'Espai Sant Josep.

D'Andalusia arribarà Los satisfechos, amb el qual Trasto Teatro compartirà amb els espectadors la vivència d'una vetlla. Aquesta companyia creada l'any 2002 i que s'ha guanyat ja un bon reconeixement internacional, fa en aquest cas un retrat de la fam a través de l'humor més punyent i enginyós. Tres personatges deambulen entre les ruïnes del dia a dia i planten cara a la vida amb desimboltura i coratge, conscients que aquest és el valor més preuat de la seva rebel·lia. Los satisfechos, que es representarà a la sala d'assaig del Teatre Ateneu, és un mirall que ens retorna la imatge d'aquells que ho han perdut tot, excepte el sentit de l'humor.

La catalana Txell Roda, per la seva banda, durà a Tàrrega un recorregut-experiència a través de l'obra de Vázquez Montalbán a partir de Pepe Carvalho, a Carvalho contra Vázquez Montalbán. El conegut personatge literari és el protagonista d'un monòleg adaptat com a instal·lació postmoderna i conceptual en una funció peculiar que té tot l'aire d'un happening dels anys 70 i que ubica els espectadors entre les prestatgeries d'una biblioteca. Un artefacte teatral que ofereix una visió clara i diàfana d'una època i d'un país a través dels personatges i del lúcid pensament de l'escriptor. Aquesta sorprenent proposta, que es podrà veure a l'Arxiu Municipal, compta amb la participació dels actius artístics de la ciutat i forma part del projecte MVM 10 anys d'absència, en commemoració de la mort del recordat Manuel Vázquez Montalbán.

*Les entrades per tots els espectacles de FiraTàrrega 2013 que són de pagament estan ja a la venda a través del web de FiraTàrrega, amb un 20% de descompte si s'adquireixen abans de l'1 de setembre: /fira/venda-entrades/
*Els horaris d'aquests i de tota la resta d'espectacles estan disponibles al programa de FiraTàrrega 2013: /media/upload/pdf/programa-fira-2013_ok_editora_14_50_1.pdf
*Trobeu informació més completa sobre la totalitat de la programació al dossier de premsa de FiraTàrrega 2013: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-premsa-firatrrega-2013-9872.pdf

Etiquetes de comentaris:


Con FITAG Girona se convierte en capital del teatro amateur




publicat per
22 agost de 2013

El Festival Internacional de Teatro Amateur de Girona - FITAG abre su decimotercera edición el próximo martes, 27 de agosto,en el Teatro Municipal de Girona, con el espectáculo UAP 13, coordinado por la compañía Cràdula Teatro, de Cassà de la Selva, un proyecto colectivo realizado con veintiséis centros educativos que reunirá sobre el escenario a más de cien jóvenes de las comarcas gerundenses.

Durante los cinco días del Festival (del 27 al 31 de agosto)  se han programado veintiséis espectáculos, a cargo de veinticuatro compañías teatrales, que se llevarán a cabo en la sala La Planeta, al Teatro Municipal, en el patio de la Casa de Cultura, al patio de Les Magnòlies, el Museo de Historia de los Judíos y el Auditorio Viader.

Tal y como explica el director del Festival, Martí Peraferrer esta edición se ha planteado con la voluntad de continuar explorando "un nuevo modelo de muestra teatral internacional, creando nuevos públicos y combinando cada vez más la presentación de espectáculos teatrales no profesionales de todo el mundo con la participación del colectivo de actores y actrices de teatro amateur de las comarcas de Girona". Por este motivo en la programación oficial del FITAG 2013 ha aumentado la participación de compañías teatrales amateurs gerundenses y se ha apostado por proyectos participativos, abiertos y con resultados visibles para el público del Festival, como talleres, charlas, microteatro en uno de los museos de la ciudad o coproducciones.

La programación de esta edición de 2013 consta de veintiséis espectáculos a cargo de veinticuatro compañías teatrales y entre los proyectos más destacados, hay que mencionar las dos coproducciones internacionales. La primera será la compañía de Israel Teatro de Netanya, con la obra 'Oh, Dios!', y la segunda propuesta es la obra 'El imbécil o El delirio de Luca'.

Todas estas actuaciones se realizarán diariamente en los cuatro espacios habituales con los cuales cuenta el FITAG: la sala La Planeta, el Teatro Municipal, el patio de la Casa de Cultura y el patio de las Magnòlies, además del Museo de Historia de los Judíos y el Auditorio Viader.

Etiquetes de comentaris:


Los éxitos de la copla en el Teatre Gaudí




publicat per
19 agost de 2013

La compañía La Barni Teatre repasa en su espectáculo "Le llaman copla" los temas más conocidos del género

Las coplas más famosas del cancionero español como "Pena, penita pena" o "La Zarzamora" son el hilo conductor del espectáculo "Le llaman copla", que se representará en el Teatre Gaudí hasta el 29 de septiembre. Tras el éxito cosechado en el Versus Teatre durante la primavera de este año, el concierto escénico de La Barni Teatre vuelve para emocionar al público a golpe de puro sentimiento.
Con una puesta en escena que va más allá de lo minimalista -algunas sillas y una alfombra por todo atrezzo-, el recital incluye casi todas las joyas imprescindibles del género: desde "La bien pagá" hasta "Las cosas del querer", pasando por una mezcla de temas basados en la obra de Lorca.
Elia Corral, Gracia Fernández, Nacho Melús, Ona Pla y Marc Vilavella materializan un espectáculo que pretende resaltar lo universal de los dramas atemporales que describe la copla: el amor, el sufrimiento, la pasión y el desengaño. El proyecto enlaza con el primer montaje de la compañía "Ojos verdes. Miguel de Molina in memoriam", que nació como proyecto de fin de carrera de su director, Marc Sambola, creador de la compañía junto a Vilavella en 2006.
"Le llaman copla" se representa de viernes a domingo en el Teatre Gaudí de Barcelona. La entrada cuesta 20 euros.

Etiquetes de comentaris: , ,


26 d’agost 2013

Arts del Moviment FiraTàrrega 2013




La companyia Nats Nus, sota la direcció de Toni Mira, donarà el tret de sortida a la 33a edició de la Fira amb un espectacle de gran format de dansa que vindrà seguit d'interessants propostes coreogràfiques com Memòries d'una puça, de Sol Picó; Push, del duo britànic Company Chameleon; o les estrenes de la Cia. Mar Gómez o de la companyia basca Cielo Raso. FiraTàrrega ha volgut donar enguany també un important protagonisme a les propostes de circ, amb un programa innovador i internacional. Espectacles brillants de sala com Acrometria, de Psirc,  o l'estrena de Cru, de la companyia Fet a mà, es complementaran amb propostes efectives de carrer integrades dins l'apartat de programació Plataforma FiraTàrrega.

Com no pot ser d'una altra manera en una Fira ja consagrada d'Arts de Carrer, a FiraTàrrega 2013 hi tindran una destacadíssima presència les propostes del que coneixem com a Arts del Moviment, que són el circ i la dansa però també les performances i, en alguns casos, les propostes inscrites dins les noves dramatúrgies. L'edició d'enguany, de fet, vol donar un especial pes específic a aquestes disciplines
-més de 15 espectacles s'inclouen en les Arts del Moviment-, i bona mostra d'això és el fet que l'espectacle inaugural sigui, precisament, una proposta de dansa que, evidentment, encaixa perfectament amb els pilars de tota la programació de FiraTàrrega 2013: novetat, connexió amb l'actualitat, projecció internacional i multiplicitat de llenguatges.
Un gran ventall de propostes amb la dansa com a protagonista

El coreògraf i director català Toni Mira, amb la companyia Nats Nus, serà el responsable de l'espectacle inaugural, que porta per títol Transforma-T i s'inspira en la nostra realitat més immediata, en el context social i polític que vivim. Amb el canvi com a tema principal, aquesta proposta de gran format es basa en la dansa però també en l'acrobàcia i el vídeo.

Posteriorment, es podran veure interessants propostes de dansa de carrer com la de Candelaria Antelo& Arthur Bernard Bazin. Sota el títol Te odiero, aquesta companyia madrilenya presentarà una peça coreogràfica multipremiada i plantejada com a recerca d'un llenguatge propi basat en l'expressió física. Es tracta d'un treball que qüestiona els nostres límits com a humans i la comunicació elemental a través del moviment. Imaginació, humor i emoció són els seus ingredients principals.

Carnaval és la proposta de carrer que la companyia basca Cielo Raso estrenarà a FiraTàrrega 2013 i en la qual dos homes i una dona són engolits pel ritme frenètic del carnaval. Magnetisme, música i dansa en un espectacle en el qual el cos es converteix en eina única d'expressió, de plaer, de bellesa i també del que és grotesc.

Una altra estrena destacada serà la d'Entre tu i jo, de Mar Gómez, que suposa una nova incursió de la companyia en les coreografies concebudes per a espais públics. Una proposta que furga en un món privat ple de contradiccions on la convivència d'una parella es planteja com un segrest voluntari en el qual mai se sap qui segresta qui.

Del Regne Unit ens arriba Push, de Company Chameleon, un duo de ballarins especialitzats en l'espai públic que vam poder conèixer a la Fira, fa dos anys. La seva nova proposta, una coproducció entre Without Walls i Dance Initiative Greater Manchester, és una peça coreogràfica que explora el contacte interpersonal i la seva ressonància física i emocional.

4x4, de la companyia basca Ertza, agradarà especialment els joves. El seu objectiu és crear un espai en el qual la dansa contemporània abraci moltes altres disciplines i tingui com a premissa l'emoció sense artifici. En aquest cas plantegen una baralla de galls en forma de dansa urbana en la qual combinen el virtuosisme dels intèrprets amb una clara reivindicació: el dret a ser diferent.

D'Andalusia ens arribarà Por casualidad, de Marco Vargas & Chloé Brülé, que utilitzen un llenguatge propi emmarcat en el flamenc i la dansa contemporània. Aquest nou espectacle, concebut per a l'espai públic i ubicacions singulars, s'inspira en aquelles persones de les quals ens enamorem secretament per un instant. Persones que ens creuem per casualitat, que passen per les nostres vides fugaçment.

Sol Picó i la seva companyia duran a Tàrrega el seu espectacle de sala Memòries d'una puça, una particular visió sobre la decadència i la desolació. Una reflexió sobre l'actualitat vista com un huracà devastador que no ens permet avançar, i sobre la necessitat de canviar aquest món. La fantasia i l'absurd són els eixos bàsics d'aquest exercici coreogràfic sincer, convuls i esperançat alhora.

El circ, un altre dels gèneres imprescindibles

Els amants del circ gaudiran, i molt, de FiraTàrrega 2013, ja que el programa conté diverses "perles" de circ, tant de carrer com de sala, curosament seleccionades. Una d'elles és Acrometria, de Psirc, una jove companyia catalana que l'any passat va guanyar el Premi Zirkolika com a revelació de la temporada. Ara afronten un espectacle en el qual tres persones es troben atrapades en una realitat atemporal, una proposta que té un vocabulari escènic propi, interdisciplinari, que passa per l'acrobàcia, la dansa, la perxa xinesa o la manipulació d'objectes. Compta amb el suport de Process()s, un projecte de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.

Indomador és l'aposta de circ de sala que Animal religion estrenarà a la Fira. En un espai buit, un home intenta controlar el seu instint animal per descobrir qui és a través dels diferents estadis de la seva vida. Aquesta és una història que parla de la por i de l'acceptació d'un mateix a través del circ, la música i el moviment.

Una altra interessant estrena de sala ens arribarà de la mà de la companyia Fet a mà. El seu treball es basa en la fusió de teatre, dansa i acrobàcia, i a Cru plantegen un circ sense artifici, basat en el cos i en l'expressió dels sentiments per abordar la cruesa de les situacions que ens aclaparen, dels tabús socials i de les emocions fortes.

Leandre és el responsable de Rien à dire, un espectacle sense paraules, per a tots els públics, d'un pallasso internacional que observa la humanitat i que, en recrear-la, fa un maridatge personalíssim entre humor i poesia. Per últim, Jorge Albuerne (i Zirkus Frak) serà present a Tàrrega amb Nomarramón. És el darrer treball d'aquest creador que es mou entre el món del circ i del moviment. Es tracta d'un solo que planteja una relació íntima amb diversos ingredients: la figura de l'avi, la mort, l'atzar, el sentit de la vida i el rastre que deixem al nostre pas. Un exercici escènic on conflueixen la plàstica i el text, l'acció i el contingut, el ritme i el silenci. Aquest espectacle, que es presenta juntament amb l'Antic Teatre, va rebre el premi Zirkolika 2012 al Millor Espectacle de Sala.

Les Arts del Moviment dins la Plataforma Firatàrrega

L'apartat de la programació de FiraTàrrega 2013 titulat Plataforma -que suposa una cinquena part del total del programa- està integrat per una selecció de les propostes que s'han desenvolupat, al llarg de l'any, dins el Programa de Suport a la Creació. Es tracta de l'espai més innovador de la programació i inclou algunes propostes de circ que no podem deixar de tenir en compte i que són estrenes absolutes.

Una d'elles és Pelat, el primer espectacle en solitari del jove creador Joan Català. La seva proposta de carrer, que s'estrenarà durant els dies de la Fira, experimenta amb l'espai i el moviment per crear un diàleg entre la natura i l'individu, cercant la complicitat amb l'espectadorAquesta és una peça concebuda per a l'espai públic, on quatre persones desconegudes s'uniran a l'artista per treballar amb un mateix objectiu, en un ritual al voltant del que és efímer. Pelat és una coproducció  de FiraTàrrega i El Graner amb el suport del Festival Sismògraf (Olot), el Teatre Municipal de l'Escorxador (Lleida), Trayectos (Zaragoza) i el Festival TNT (Terrassa).

L'altra és Otradnoie.1, de la catalana Cia. Proyecto Otradnoie, que es dedica a la recerca d'un llenguatge on conflueixen el circ, el moviment, els objectes i els dispositius per produir i controlar el so. Otradnoie.1fa referència a un món on impera l'oblit, farcit d'objectes que han perdut la seva funció i on predomina l'estupidesa... però ells ens faran veure que hi ha esperança. Aquest espectacle compta amb la col·laboració de la Fira del Circ Trapezi de Reus i Nau Ivanow.

Propostes híbrides plenes de moviment

Incloses dins l'àmbit de les Arts del Moviment trobem també al programa de FiraTàrrega 2013 altres propostes que s'inscriuen en les  noves dramatúrgies o les performances ja que combinen diversos llenguatges. Ens referim, per exemple, a la performance Todos al patio, del coreògraf i ballarí Pere Faura, un espectacle multidisciplinari d'improvisació en el qual el públic proposarà els diferents ingredients (temàtica, accions, danses, música...) convertint-se així en autor, director i dramaturg d'una proposta que combina text, dansa, música i vídeo. Aquest espectacle es presenta conjuntament amb l'Antic Teatre.

Un altre d'aquests espectacles és Abscisse, la proposta que el ballarí Jordi Galí estrenarà a la Fira. Aquest enamorat dels gestos i moviments presents en el treball manual crearà una ficció arquitectònica en l'espai públic que té com a punt de partida tres intèrprets, unes escales, cordes i diversos trossos de fusta. És un exercici de gran magnetisme visual i que té com a resultat final la construcció d'una suggerent estructura complexa.

Per últim, cal fer referència a (remor), de la companyia balear Res de res. La seva és una peça que s'emmarca dins l'àmbit de les noves dramatúrgies, una experiència breu però intensa que l'espectador viurà dins una estructura de 35 m3 que evoca la cel·la d'una presó. Aquesta és una història de llibertat que fou premiada amb el Total Theatre Award al Festival Fringe d'Edimburg 2012.

*Us recordem que les entrades per tots els espectacles de sala de FiraTàrrega 2013 estan ja a la venda a través del web de FiraTàrrega, amb un 20% de descompte si s'adquireixen abans de l'1 de setembre: /fira/venda-entrades/
*Els horaris i espais d'aquests i de tota la resta d'espectacles estan disponibles al programa de FiraTàrrega 2013: /media/upload/pdf/programa-fira-2013_ok_editora_14_50_1.pdf
*Trobeu informació més completa sobre la totalitat de la programació al dossier de premsa de FiraTàrrega 2013: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-premsa-firatrrega-2013-9872.pdf

Etiquetes de comentaris:


Larazillo : Festival internacional teatro contemporáneo


Etiquetes de comentaris:


25 d’agost 2013

tardor a la massa de Vilassar de Dalt


Etiquetes de comentaris:


24 d’agost 2013

Programació espais empresa FiraTàrrega 2013




La programació de FiraTàrrega 2013 es complementa amb la participació directa de l'empresa privada en forma de tres espais: ADGAE, La Maleta dels Espectacles i 23 Arts. Les propostes que formen part del Programa Empresa complementen la programació oficial pel seu caràcter popular, fresc, plenament lúdic i d'entreteniment amb el qual volen arribar al públic familiar i als amants del teatre de carrer tradicional i l'animació.

Una part dels espectacles inclosos en la programació de FiraTàrrega prové de la participació directa de l'empresa privada, i és que la Fira continua dialogant amb el sector i entén com a essencial la seva implicació activa en el si del certamen. Aquest apartat de la programació, anomenat Programa Empresa, s'ha dissenyat amb la voluntat que els espectacles que en formen part siguin complementaris als que inclou la Secció Oficial. En concret, les 27 companyies que participen al Programa Empresa de FiraTàrrega 2013 es dirigeixen sobretot al públic familiar i a aquell que busca espectacles de carrer purament lúdics, frescos, alegres, que els permetin passar una bona estona.

Enguany, s'encarreguen d'aquest apartat de la programació tres espais ben diferenciats, que tindran presència en l'apartat professional de FiraTàrrega (disposaran cada un del seu propi estand a La Llotja, Tàrrega):



1. L'Espai ADGAE, gestionat per l'associació de distribuïdors d'arts escèniques de l'Estat espanyol i que es dedica principalment als espectacles per a públic familiar i juvenil. La seva és una selecció de propostes de carrer per a nens, molt potent, basada en l'animació i en una part de programació nocturna. L'Espai ADGAE proposa un seguit d'espectacles que se centraran en el cabaret, el mentalisme, la dansa, la música, el teatre visual, les instal·lacions i performances, el teatre de carrer i els clowns. Aquests espectacles ens arribaran de la mà de 12 companyies procedents de Catalunya i d'arreu d'Espanya: Los Menos, Fes-t'ho com vulguis, Isabel Labella, Teatrapo, Pardo el Pshicomago, Mimaia,Ipso Facto, Fil D'arena, Factoria Norte, Katrasca cia i Ametzu Produkziozk / Imaginaciones Nai.

*L'Espai ADGAE estarà ubicat a l'Institut Manuel de Pedrolo (Av. Tarragona, 2. Tàrrega).

2. La Maleta dels Espectacles és l'encarregada de gestionar l'Espai La Maleta proposant espectacles per a tots els públics, amb una presència destacada de circ. Cinc seran les companyies que hi participaran amb propostes protagonitzades per titelles, clowns i màgia: Els Peus del Porc, Dudu i cia., La Corcoles,Chez la Poupée i Cia. Xicana.

* L'Espai La Maleta estarà ubicat a l'Escola d'Arts Ondara (Pl. del Centenari, s/n. Tàrrega).

3. L'Espai 23 Arts està gestionat per 23 Arts Brothers Projections, inclourà bar i zona d'ombra i les seves propostes són gratuïtes. Els espectacles que s'hi podran veure es mouran entre els circ, el teatre de carrer, els clowns i les instal·lacions, i configuren l'apartat més obert i popular de la programació, amb propostes de carrer per a aquells qui busquin 100% entreteniment. Hi participen 11 companyies, algunes d'elles internacionals: Chiminiguaga (Colòmbia), Zinc Co, El Gran Dimitri, Cia. Passabarret,Teatro Percutor, Dulce Duca, Lorrojo (Bèlgica), Cia. Sifó, Atempo Circ, Théâtre de la Toupine (França) iNando e Maila (Itàlia).

* Trobareu l'Espai 23 Arts al pàrquing de l'Estació de Renfe (C/ de les Santes Espines, s/n. Tàrrega).



*Els horaris dels espectacles inclosos al Programa Empresa estan disponibles a la graella inclosa al programa de FiraTàrrega 2013: /media/upload/pdf/programa-fira-2013_ok_editora_14_50_1.pdf

*Trobeu informació més completa sobre la totalitat de la programació al dossier de premsa de FiraTàrrega 2013: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-premsa-firatrrega-2013-9872.pdf

* Les entrades per als espectacles dels espais d'empresa es poden adquirir al web www.firatarrega.com i a les taquilles de la Plaça del Carme.

Etiquetes de comentaris:


Romeo Castellucci: "El peor enemigo de tu trabajo eres tú"




"La pobreza no es sólo un límite, sino una gran ocasión para repensar el teatro" | "Las instituciones pierden público, pero abren pequeñas salas, espontáneas" | "El teatro no es mi casa; tener confianza en lo que se hace es muy peligroso"

publicat per
7 agost de 2013
Justo Barranco | Venecia

Si Josep Maria Flotats tuvo una insólita reparación hace escasas fechas en el Teatre Nacional de Catalunya, la Bienal de Teatro de Venecia que dirige Àlex Rigola ha logrado desagraviar a otro hombre que no es profeta en su tierra: Romeo Castellucci, que este domingo cumplió 53 años. El presidente de la Bienal de Venecia -que agrupa los festivales de cine, teatro, música, danza, arte y arquitectura-, Paolo Baratta, ex ministro de Industria, entregó el León de Oro a Castellucci diciendo que "debíamos reparar una deuda con un director que Europa ha reconocido como uno de los más grandes y aquí algunos han visto como molesto".

Felicidades por su cumpleaños y por el León de Oro. ¿Cómo lo ha vivido?
Me ha conmovido mucho. Es una voz institucional que representa una institución italiana importantísima y ha dicho palabras fuertes que me han sorprendido. Aún estoy tocado. El premio es naturalmente idea del director del festival, de Àlex Rigola, pero luego lo tiene que confirmar el consejo de la Bienal y lo han aceptado. Me ha golpeado porque mi teatro nunca ha sido bienvenido en Italia. Dos veces han intentado cancelar mis trabajos por el Ministerio. Recientemente ha habido dos interrogaciones parlamentarias, dos, naturalmente organizadas por la derecha, por la Liga Norte y el partido de Berlusconi pidiendo nuestra suspensión, la censura del espectáculo Sobre el concepto de rostro en el hijo de Dios. El primer intento de censura fue hace 14 años con el primer gobierno de Berlusconi. Han sido las instituciones, porque el público está. Pero para las instituciones soy un mal ejemplo, un ejemplo de teatro peligroso. Logro mostrar mi trabajo en Roma, en el Europa Festival, y en otros pequeños centros donde puedo mostrar las obras pequeñas, las performances, no las grandes.
¿Quiere que su trabajo sea peligroso?
Sí. Depende de qué cosa se entienda. En cierto sentido el teatro es algo que tiene un lado peligroso, como en todo el arte. El deber del arte es generar pensamiento, y entiendo que en ciertos casos mejor si no se piensa. Y el teatro es visto por las instituciones italianas como un divertimento, como un producto de industria, de comercio.
¿Qué queda de ese embrión de teatro europeo que parecía estar germinando estos años al programar en bastantes países muchas obras del resto del continente?
Ha habido un gran momento de intercambio sobre todo gracias a la labor de algunos teatros y festivales, en España el Grec y el Teatre Lliure, siempre con una programación internacional, y así como en España en tantos otros países había teatros y festivales que han permitido este gran intercambio de información fundamental y que en América no existe, es una riqueza típicamente europea. Ni inglesa. Es una riqueza que tenemos en Europa y es un bien precioso a salvar. Y con la crisis los intercambios se han reducido pero no han muerto, aún está activo. Han cambiado las reglas, la modalidad. A mi juicio, la pobreza no debe ser vivida sólo como un límite sino también como una ocasión de repensar las reglas fundamentales del teatro. La crisis debe necesariamente llevar a una renovación. Es una obsesión. ¿Se puede hacer un espectáculo con 500 euros? Quizá sí. Y si se puede el pensamiento sobre la creación cambia, se convierte en otra cosa, se abren nuevos lenguajes. Yo creo profundamente en la capacidad de salir adelante, sobre todo de los jóvenes, que no tienen nada que perder. La gente de mi generación tiene más problemas, porque se han acostumbrado, quizá de modo equivocado, a tenerlo todo, a tener demasiado. Espero que las nuevas generaciones puedan tomar este momento de crisis para hacer un cambio.
Dice que este intercambio teatral europeo no ha muerto pero se ha reducido. Es como Europa hoy.
Sí, sí. Es el retrato de Europa. Veamos qué sucederá con el festival de Aviñón, que ha sido una muestra fundamental para crear lazos entre culturas diferentes y lenguajes diversos. El Grec también era así. Muchos festivales. Espero que continuarán en estas direcciones. Si te cierras sobre ti mismo, se ha acabado. Se convierte en otra cosa. Un espejo de identidad nacional, sin apertura, sin discusión, sin confrontación con los demás. Espero que los grandes festivales continúen teniendo una visión abierta.
Dice que la crisis puede ser una oportunidad, que las generaciones que trabajan se han habituado a mucho, que se puede trabajar con menos. ¿Ve un cambio?
Sí, siento estas cosas. No he visto todavía las grandes obras, pero deben nacer obras extraordinarias. No buenas, extraordinarias, que permitan dar el salto no sólo para artistas singulares, sino para generaciones enteras. No han llegado aún. Hay fermento, están creciendo. Veo las cosas que hacen los jóvenes de mi laboratorio y hay cosas extraordinarias, imágenes de belleza fulgurante que no he encontrado en la Bienal de Artes Visuales de este año. Las ideas y la potencia creativa está, aún en fase potencial, y se deben dar cuenta del poder que tienen. Son un poco tímidos, deben ser más osados.
¿Qué papel puede tener el teatro como respuesta a esta crisis, porque parece que el público está dejando un poco el teatro?
Las instituciones también han perdido público en Italia, pero están surgiendo muchos lugares pequeños, espontáneos, de artistas y es una cosa muy positiva. Falta un diseño, una línea artística, pero no es lo más importante. Y están llenos de gente, hay necesidad pese a la dificultad económica. Además en estos lugares el precio es bajo, la gente va a cambiar la política económica del espectáculo en el teatro. Lo que se pone en discusión ahora es todo el sistema teatral. Y las instituciones culturales no se dan cuenta de estos grandes cambios. Son máquinas demasiado grandes y no logran seguir la velocidad de la contemporaneidad. Las instituciones más ágiles, independientes, han resuelto el problema mejor.
¿La crisis ha cambiado su teatro?
La crisis se siente por todas partes. Busco hacer un trabajo más esencial, por todo, pero también por un sentido ético. Hacer un trabajo de economía. Soy afortunado porque sigue habiendo muchos teatros interesados en producir mi trabajo y puedo producir bien las piezas y poner un precio más bajo porque son muchos. Pero además hago pequeñas producciones extremadamente simples, he hecho un espectáculo en Aviñón recientemente sin escenografía. La dificultad te ayuda a encontrar las ideas.
¿Qué significa lo que dice el programa de que quiere empujarse más y más lejos? ¿Qué quiere cambiar de su teatro?
El peor enemigo de tu trabajo eres tú. Quiero cambiar siempre. Estoy haciendo trabajo también en la ópera pero es una situación diferente, no hay tantísimo pero hay mucho. En el teatro ni siquiera hay suficiente. Hay que cambiar no sólo por la crisis sino por ir a una dimensión desconocida, mi objetivo es perder la orientación. Ir a lo ignoto, que cada paso que das, cada decisión, sea incierta. Es una manera de tomar distancia del propio trabajo. El teatro no es mi casa, no quiero un hábito. Personalmente creo que es equivocado tener confianza en el teatro, en lo que se hace, extremadamente peligroso.
¿Pero seguirá trabajando en ese mundo de imágenes tan potentes que caracterizan sus obras?
Para mí las imágenes son muy importantes. Las palabras tienen un peso específico enorme, hay que usarlas como se usa el explosivo, son extremadamente densas, pocas palabras son suficientes porque explican conceptos que son revelados. Es un peligro de la comunicación verbal, te arriesgas a caer en el discurso. En cambio las imágenes cuanto más precisas son, son más plurales. Como un prisma transparente que lo giras y cambia de forma pero sigue siendo transparente. Es la potencia de la imagen. Tú espectador recibes de un modo, el de al lado de un modo completamente distinto. Eso es una garantía de la potencia de la imagen. Me gusta esto, pero también la contradicción, así que quien sabe si un día mi trabajo no serán imágenes.
Se lo decía porque últimamente ha trabajado obras de Hölderlin y Nathaniel Hawthorne.
Pero es que Hölderlin es un escritor muy particular. En él la palabra no reconduce al significado, es el acto, hablar es operar, liberar, para él es muy importante la cesura para crear una interrupción, un espacio, sus palabras dan espacio al espacio, son el pretexto para construir un espacio. Como la palabra trágica, ¿eh? La palabra trágica, que Hölderlin retoma, produce silencio, esta es la paradoja. No es para nada un discurso. Es un abismo que se abre siempre más. El error trágico en este sentido hablando produce el vacío. La palabra se produce a sí mismo, es la materia, el cuerpo. Y Hawthorne es un escritor que escribe muy bien pero produce imágenes. No me interesa cómo escribe sino por su puesta en escena, el dispositivo teatral, a la envoltura de su increíble personaje de El velo negro del pastor, que es aún una pesadilla para mí.
¿Qué les dice a sus alumnos del taller de la Bienal?
Les presento problemáticas y ellos deben desarrollarlas y luego hay una discusión. No digo cómo se hace porque eso no funciona. No hay una obra, hay tantas, esa es la fuerza del teatro. Les pido que intenten ser infinitamente problemáticos. Una búsqueda que debe tocar extremos impensables. Se trata de despertar la imagen, de evocarla, porque no se puede dominar, por definición pertenecen a todos. Cómo evocarlas, volverlas problemáticas.
Aunque vivamos en el mundo donde nos inundan las imágenes, todo el mundo haciendo fotografías.
Estas imágenes pertenecen a este río infinito de información que no informan nada, que se convierten en un desierto perfecto. Venecia, porque aquí estamos, es un desierto. En esta realidad hiperconectada donde las imágenes viajan en tiempo real es un campo perfecto para despertar las imágenes porque no hay nada, hemos vuelto al desierto. Estamos como Juan Bautista en el desierto, nada a ver, nada a sentir. Es una situación privilegiada, muy diferente a los años 80 aunque ya tenían muchas imágenes. O en los años 60, que lo resolvieron con el pop art. ¿Qué hacer con todas las imágenes que les rodean? El pop art usó las imágenes de la cultura popular en sentido homeopático. Hoy no es ya posible, pero es una buena noticia. En esta infinidad de señales se puede ser puro de imágenes.


Etiquetes de comentaris: ,


23 d’agost 2013

La programació de carrer de FiraTàrrega 2013




Les Arts de Carrer protagonitzen la ‘Secció Oficial’ de FiraTàrrega, una extensa varietat d’escriptures urbanes que prendranels carrers i les places de la capital de l’Urgell entre el 5 i el 8 de setembre a través d’un conjunt de propostes que tenen com a trets comuns la novetat, la vocació internacional i la connexió amb l’actualitat.

Novetat, riquesa de llenguatges i d’escriptures, vocació internacional i connexió amb l’actualitat. Aquests són, a grans trets, els ingredients principals de la programació de FiraTàrrega 2013  i, per extensió, són també característiques comunes a totes les propostes d’Arts de Carrer que s’hi inclouen i que, en definitiva, són el veritable ADN de la Fira. Perquè FiraTàrrega i Arts de Carrer van, des dels inicis de la primera ara fa 33 anys, agafats de la mà. Enguany, es podran veure 37 espectacles de carrer (incloent espais no convencionals), que representen el 74% del total de la programació.
I si FiraTàrrega i Arts de Carrer van lligats, també tenen una connexió directa amb el Programa de Suport a la Creació. Els espectacles que en formen part composen el gruix de la programació de carrer de FiraTàrrega 2013 i, de fet, aquesta és la raó de ser d’aquest projecte que es va posar en marxa tres anys enrere i que vol explorar les infinites possibilitats artístiques de les Arts de Carrer.

El Programa de Suport a la Creació, una mostra de les infinites possibilitats de l’espai públic
Les produccions que s’estrenaran en la present edició de la Fira comparteixen la voluntat d’aportar oxigen al panorama actual, ja sigui des de posicions experimentals o bé populars. L’espai més arriscat ens arriba de la mà de les companyies que des de la primavera han participat als Laboratoris de Creació. Una d’elles és Insectotròpics, que estrena el seu espectacle multidisciplinari Bouazizi, una coproducció de la Fira amb el CAET/TNT. Després de La Caputxeta Galàctica, que van presentar a FiraTàrrega 2012, aquesta companyia integrada per dos pintors, un músic i tres vídeoexperimentadors, proposa un espectacle que aprofundeix en la investigació plàstica i expressiva i en la combinació de mitjans i llenguatges. Un muntatge que fa reflexionar sobre qüestions actuals com la perversió humana, la mesquinesa amagada darrere de la maquinària dels estats, la manipulació de les opinions dels ciutadans, o la generació i la propagació de mites. 
També forma part dels Laboratoris de Creació Pelat, de Joan Català, el primer espectacle en solitari d’aquest jove creador multidisciplinari format en arts plàstiques, teatre, circ i dansa i amb un extens currículum internacional. Aquesta vistosa proposta neix de l’observació del treball artesanal i de la introspecció en les arrels geogràfiques i familiars de l’artista per experimentar amb l’espai i el moviment i per crear un diàleg entre la natura i l’individu cercant la complicitat amb l’espectador. Es tracta d’una peça concebuda per a l’espai públic on quatre persones desconegudes s’uniran a l’artista per treballar en un ritual al voltant del que és efímer amb l’objectiu últim de reflexionar sobre el nostre fenomenal i inquietant pas per la vida. Pelat és una coproducció de FiraTàrrega i El Graner amb el suport del Festival Sismògraf (Olot), el Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida), Trayectos (Zaragoza) i el Festival TNT (Terrassa).
Macarena Recuerda Sheperd també presentarà a FiraTàrrega 2013 un espectacle atrevit. Sota el títol, Whose are those eyes?, la companyia catalana especialitzada en noves dramatúrgies oferirà aquest projecte que brolla de la passió de la seva fundadora pel gènere policíac, el cinema negre i els còmics dels anys 30. El resultat és un joc de rol en què l’espectador ha d’assumir un paper i es converteix en personatge actiu d’una trama d’intriga. Un recorregut dirigit per la ciutat que converteix el carrer en un escenari on els límits entre ficció i vida real es desdibuixen, un trencaclosques detectivesc en què els espectadors contribueixen a la construcció de l’espectacle. Whose are those eyes? és una coproducció de la Fira, Escena Poblenou, BAD de Bilbao i Antic Teatre.
D’altra banda, la paraula del dramaturg català més traduït en l’actualitat, Esteve Soler –colze a colze amb Jordi Queralt–, s’escamparà per tot Tàrrega en una experiència a cavall entre les arts visuals i les arts escèniques anomenada Contra la ciutat que fa una crítica mordaç a la ciutat deshumanitzada que avui dia habitem. El projecte, basat en el reconegut univers literari de Soler (Contra la democràcia, Contra el progrés i Contra l’amor), consisteix en un itinerari físic que reflecteix els monstres i les contradiccions de la quotidianitat, reflexiona sobre la deshumanització de la societat i fa que l’espectador esdevingui part activa i propagadora del missatge. A partir d’un mapa, una exposició interactiva i nombroses accions, l’espectador tindrà l’oportunitat de recórrer la ciutat i transitar entre una realitat discutible i una ficció sorprenent.
La vessant més lúdica de la programació de carrer de FiraTàrrega 2013 la protagonitzen els italians Ondadurto Teatro, amb una aproximació irònica i festiva als contes populars titulada C’era una volta. L’espectacle recrea un món màgic que  difumina les fronteres entre el bé i el mal, la llum i la foscor, l’amor i la mort. El públic descobrirà les facetes més amagades dels personatges que ens han acompanyat des de la infantesa: la Caputxeta Vermella, la Blancaneu, les bruixes i les madrastres. C’era una volta és una al·legoria multimèdia sobre l’estil de vida contemporani de gran impacte visual, dinamisme, ironia, i amb tocs de revista musical. És una coproducció entre el festival italià Mirabilia i FiraTàrrega.

Propostes de carrer a la Secció oficial
Altres estrenes destacades en la programació oficial de carrer són les següents:

Transforma-T, de Nats Nus: La companyia catalana de dansa, sota la direcció i coreografia de Toni Mira, és la responsable de l’espectacle inaugural de FiraTàrrega 2013, una proposta inspirada en la nostra realitat més immediata, en el context social i polític que vivim i que té com a tema principal el canvi. La dansa, l’acrobàcia i el vídeo són els protagonistes d’aquest muntatge de gran format que és una coproducció de la Fira i l’Ajuntament de Saragossa-Fiestas del Pilar en col·laboració amb El Graner Centre de Creació.
Street M[u]f, de David Moreno&Cia: Després de l’èxit internacional del seu primer espectacle en solitari (estrenat a FiraTàrrega 2008), David Moreno s’envolta de col·laboradors de luxe (Toni Mira, Leandre Ribera...) i presenta una coreografia per a tres intèrprets i 33 instruments. Una proposta innovadora, amb la música i el moviment com a protagonistes i on es desdibuixen el teatre, el circ i la dansa. Un viatge a través del joc i de les emocions, amb altes dosis d’humor i poesia.
Entre tu i jo, de Cia. Mar Gómez: Nova incursió d’aquesta companyia de dansa catalana en les coreografies concebudes per a espais públics. És una proposta que furga en un món privat ple de contradiccions on la convivència d’una parella es planteja com un segrest voluntari en què mai se sap qui segresta qui. Una història sobre una relació íntima exposada impúdicament al carrer i a l’abast de tothom.
Abscisse, de Jordi Galí: Aquest ballarí fascinat pels gestos i els moviments presents en el treball manual i que constitueixen la matèria primera del procés creatiu, estrenarà a FiraTàrrega 2013 aquesta ficció arquitectònica per a l’espai públic que té com a punt de partida tres intèrprets, unes escales, cordes i trossos de fusta. Després de dur a FiraTàrrega 2011 el seu anterior treball, Ciel, Galí proposa aquest exercici de gran magnetisme visual que explora la tensió entre forces contradictòries (verticalitat, horitzontalitat, elevació, inversió) i que té com a resultat final la construcció d’una estructura complexa.
Carnaval, de Cia. Cielo Raso: Dos homes i una dona són engolits pel ritme frenètic del carnaval. Magnetisme, música i dansa són els protagonistes d’aquesta bella proposta de la companyia basca que converteix el cos em una eina única d’expressió, de plaer, de bellesa i del que és grotesc. Una borratxera de fantasia que acaba amb una ressaca de realitat. Aquesta experimentada companyia de dansa –dirigida per Ígor Calonge i integrada per ell mateix, Daniel Abreu i Dácil González– planteja la festa més popular del Brasil com a pretext per reflexionar sobre l’ésser humà i les situacions límit en què el bé i el mal assoleixen una nova dimensió.
Als carrers i places de Tàrrega també s’hi podran veure altres propostes com són Todos al patio, del coreògraf i ballarí Pere Faura, un espectacle multidisciplinari d’improvisació en el qual el públic proposa els diferents ingredients que apareixeran a l’escenari (temàtica, accions, danses concretes, músiques, vídeos); Push, del dúo de ballarins britànic Company Chameleon, una peça coreogràfica que explora el contacte interpersonal i la seva ressonància física i emocional; De miracles i meravelles. Conferència optimista, de Fundación Collado-Van Hoestenberghe, una “conferència” molt atípica i amb música en directe; o 4x4, de la companyia basca Ertza, un espectacle de dansa urbana que combina el virtuosisme dels joves intèrprets amb la reivindicació del dret a ser diferent.



*Les entrades per tots els espectacles de sala de FiraTàrrega 2013 estan a la venda des del passat 1 d’agost a través del web de la Fira: http://www.firatarrega.cat/fira/venda-entrades/
*Els horaris i llocs on es podran veure aquestes propostes i tota la resta d’espectacles de carrer estan disponibles al programa de FiraTàrrega 2013:
Per a més informació: http://www.firatarrega.cat/

Etiquetes de comentaris:


¡Bienvenidos a la comedia!




publicat per
19 agost de 2013

Gran respuesta de público en las XXX jornadas de teatro «Cueva de Cervantes» de Argamasilla de Alba
El patio del Centro Cultural «Casa de Medrano» de Argamasilla de Alba ha acogido, del 15 al 17 de agosto, las XXX Jornadas de Teatro «Cueva de Cervantes», organizadas por Primer Acto Teatro y el Área de Cultura del Ayuntamiento de la localidad, a través del proyecto «Aficiona-T» de la Federación de Teatro Aficionado de Castilla-La Mancha y el programa de intercambio del Instituto Nacional de las Artes Escénicas que está lleva a cabo de la Confederación Nacional de Teatro Amateur.

Según la directora de Primer Acto Teatro, María Eugenia Moya, articulando diversos programas y diferentes redes de los grupos aficionados, se ha podido ofrecer un programa muy asequible a todos los ciudadanos, seis euros el abono para las tres representaciones o tres cada una de ellas, facilitando de forma económica el acceso a la cultura para todos los ciudadanos sin menoscabo en la calidad de las representaciones, «porque la cultura es salud y educación», afirmó.

Además, valoró la respuesta del público que completó prácticamente en su totalidad el aforo en cada una de las representaciones.

Este año, bajo el lema «Bienvenidos a la comedia», las jornadas han contado con la representación de las obras: «Cuando quieras vuelves», de Miguel Ángel Berlanga, por Carpe Diem Teatro de Tomelloso; «Capullito de Alhelí», de J.J. Alonso Millán, versión de Mª Eugenia Moya, por Primer Acto Teatro de Argamasilla de Alba; y «Entre farsas anda el juego», de Alejandro Casona, por Maliayo Teatro de Villaviciosa (Asturias).

En la apertura de las jornadas, Primer Acto Teatro quiso compartir con el público de su localidad los recientes premios otorgados en el IV Festival de Teatro Aficionado de Bodonal de la Sierra (Badajoz) al mejor vestuario por la obra «Las Criadas» y a José Luis Fraile el de mejor actor de reparto por su papel de ama en dicha obra.

Moya también informó sobre la reciente concesión del sello de calidad para el Certamen «Viaje al Parnaso» por parte de Escenamateur (Confederación de Teatro Amateur), uno de los cuatro primeros que lo reciben en España, lo que pone en valor la apuesta por el teatro de la localidad.

Etiquetes de comentaris: ,


22 d’agost 2013

L''Oceà' d'Alessandro Baricco inunda el Versus Teatre




publicat per
14 agost de 2013
Núria Juanico
foto : Francesc Meseguer

Fins i tot les pors més surrealistes es poden combatre si se submergeixen al mar. La companyia Retret Teatre trasllada l' Oceà d'Alessandro Baricco a l'escenari del Versus Teatre per demostrar que el contacte amb els altres ajuda a superar els temors profunds. L'imaginari de l'escriptor italià uneix cinc personatges amb angoixes extravagants i un protagonista que busca venjança en una fonda vora el mar, on descobriran que si defugen la solitud i comparteixen els temors, es dilueixen i resulta més fàcil tirar endavant.

A Oceà coincideixen les obsessions d'una dona que vol pintar l'oceà amb aigua de mar, d'un científic que busca l'amor de la seva vida, d'una noia espantada pel món i d'una esposa adúltera. "Són pors particulars, però alhora el públic s'hi sentirà identificat", assegura el director del muntatge, Ivan Padilla. Els personatges s'articulen al voltant d'un protagonista obscur que, pacient, espera el moment oportú per desenvolupar la revenja d'un crim que va destrossar-li la vida catorze anys enrere.

Una escenografia senzilla recrea la fonda i ubica la història en un paradís on el temps s'atura i cada dia és el mateix. "Hem volgut traslladar el món irreal de Baricco al teatre amb una posada en escena imaginària i austera", explica Padilla. El públic es transforma en el mar de l'obra, a qui els protagonistes s'adrecen per trobar respostes a les seves preocupacions. Les sensacions impregnen tota l'obra a través de recursos sensorials perquè l'espectador "entri al mar sense veure'l" i experimenti mitjançant "la mirada directa de l'actor".

En aquesta primera adaptació teatral de la novel·la Oceà , el muntatge vol mantenir "l'essència de la història" i acompanyar-la "en una nova dimensió". Per això, la companyia ha procurat no perdre el llenguatge poètic de l'autor a través d'elements simbòlics com l'expressió corporal i també a través de la sonoritat. La música en directe del pianista Cels Campos crea l'ambient marí i reforça l'atmosfera intimista de l'espectacle. L'obra es manté fidel al relat de Baricco i "intenta respectar al màxim el text", diu Padilla, tot i que redueix el nombre de personatges. Oceà es pot veure al Versus Teatre de Barcelona fins a finals de setembre.

Etiquetes de comentaris: , ,


IV Certamen Nacional de Teatro Amateur de Elche, Alicante.




publicat per
teatroaficionado.blogspot.com.es
9 agost de 2013

Se convoca el IV Certamen Nacional de Teatro Amateur de Elche, al que se podrán presentar todos los grupos de teatro amateur del territorio español.

Para participar en el Certamen es necesario remitir la documentación indicada en las BASES (preferiblemente en formato digital):

Toda la documentación deberá remitirse a la siguiente dirección:
Certamen Nacional de Teatro Amateur de Elche
Att. Erico Mävers o María Laura Calmels “Virtual Escuela de Artes”
C/ Espronceda Nº 108, Bajo, C.P. 03204 Elche (Alicante)

El plazo de presentación de la documentación quedará cerrado el lunes 16 de septiembre de 2013.

Las representaciones tendrán lugar en la Sala Cultural La Llotja.

Un jurado, designado por la Organización concederá los premios establecidos para este Certamen que son:
· Premio a la mejor Obra teatral: 1.000 € y trofeo
· Premio a la mejor Dirección: trofeo
· Premio a la mejor Escenografía: trofeo
· Premio al mejor Actor: trofeo
· Premio a la mejor Actriz: trofeo
· Premio Especial del público: trofeo

La Comisión organizadora abonará a cada grupo seleccionado y no premiado un accésit de 600 €. (Los grupos pertenecientes a la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana podrán ser subvencionados por la misma )

Todos los grupos seleccionados deberán estar representados por al menos uno de sus miembros integrantes del elenco en el acto de clausura y entrega de premios del certamen. El incumplimiento este punto conllevará la pérdida del derecho a percibir el premio o el accésit.

Etiquetes de comentaris:


21 d’agost 2013

Venècia, l'escenografia perfecta per a La Veronal




publicat per
12 agost de 2013
Juan Carlos Olivares

La companyia triomfa a la Biennal al costat de David Espinosa i Thomas Ostermeier

Un dels grans al·licients del programa de la Biennal de Teatre de Venècia és descobrir una ciutat que gaudeix mantenint sempre un racó ocult a la curiositat depredadora. Dissabte al matí es va organitzar el gran tour shakespearià per la Giudecca -el fi de festa dels tallers que donen alè al festival-, tot i que divendres a la nit La Veronal ja havia arrossegat el públic fins al Camp de San Francesco della Vigna, en els confins del barri de Castello. Los pájaros muertos planteja des de la seva estrena al Museu Picasso el diàleg amb l'espai com un element essencial del projecte. Però el dramatisme d'una columnata del segle XIX que retalla la vista d'un canal venecià, el seu pont i una façana de cases historiades és imbatible. El contrast amb les figures negres de l'Espanya de mantellina i banda rojigualda és potent.

Los pájaros muertos vol ser un homenatge a Pablo Picasso i tots aquells noms de la història que van ser coetanis en la seva llarga vida. Però sobre la pedra, la coreografia és un retrat expressionista de tot el que va mantenir Picasso lluny de la seva pàtria. Amb la banda sonora de pasdobles i boleros de Ravel, La Veronal dibuixa un paisatge humà grotesc. Corbs ultramuntans que fugen espaordits quan irromp a la plaça una bandera francesa republicana portada per dues llibertats nues. Un retrat de Solana suavitzat per una amable ironia. Només quan la dansa adquireix força solitària l'amabilitat desapareix i el quadre adquireix una tonalitat més torturada.

El gos que miola

La coreografia és perfecta per omplir de contingut un workshop a la Biennal. No és el cas de Natura i origini della mente , la proposta de Romeo Castellucci. El seu teatre metafísic es torna banal quan intenta resoldre les seves inquietuds amb la col·laboració dels seus joves alumnes, potser no tan torturats. El públic penitent, esperançat davant el nou Castellucci, passa un a un per una silueta femenina retallada, i entra en una gran nau buida. Un gos negre miola lliure per la sala. A dalt, al mig de l'alt sostre, una jove penjada del seu dit índex d'un cable. Impressionant efecte d'il·lusionisme, que, per si sol -amb el contrapunt del gos amb veu de gat-, valdria per tot el muntatge. La resta és un acte de revelació i il·luminació, individual i col·lectiu, amb una vergonyosa coreografia de renascuts a l'estil Busby Berkeley. Un únic dit separa el muntatge de la catàstrofe.

Potser Castellucci envejava en aquest moment la solitud de l'intèrpret únic, com la de David Espinosa en la seva sorprenent miniatura. Tot i que prové del món de la dansa, Mi gran obra és una funció que només demana a l'intèrpret destresa i precisió en les mans, control mental del temps i una gran idea prèvia. Escenes de la vida -reals o metafòriques- que es presenten com si els espectadors fóssim els gegants de Brobdingnag de Gulliver i les figuretes de plàstic fossin de mida normal, com els barcelonins de les cortinetes de BTV. Diminutes figures de maquetes de tren el rostre de les quals només es revela amb (im)pertinents binoculars. Imatges de vida, mort, felicitat, violència, somnis i malsons, on un test és un cementiri i un plat d'arròs una illa caribenya.

Thomas Ostermeier en té prou amb una gran pissarra per dibuixar o desdibuixar tots els escenaris d' Un enemic del poble. La seva adaptació té com a principal objectiu fer de Stockmann un personatge creïble per al segle XXI. Ja no es planteja una integritat suïcida. La seva llar és la típica contradicció d'un Bo-bo ( Bohemian bourgeois ). I la seva croada, l'ambició d'una esmena a la totalitat del sistema. Per a l'entorn íntim utilitza l'estètica d'un musical indie , amb tots els discos preparats de Kings of Convenience, tot i que que el leitmotiv sigui el Changes de Bowie. Per a la dimensió política de l'obra transforma l'assemblea popular en un debat obert al públic, que pot discutir, opinar, posicionar-se lliurement. Una manera molt seriosa de fer teatre públic, encara que la mateixa obra es permeti jugar amb l'humor. El final, obert, com ha de ser en la nostra era sense veritats absolutes. El protagonista és l'actor Stefan Stern, un prodigi en cadascuna de les facetes del personatge, des del més atabalat fins al més iracund o abandonat pel món.

Etiquetes de comentaris:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?