31 d’agost 2013
El teatre alternatiu de l'escena espanyola torna al Tantarantana
publicat
per
24 agost de
2013
Sílvia
Marimon
Hi ha crisi econòmica, però no de creativitat. El cicle
Complicitats en xarxa del Teatre Tantarantana de Barcelona arriba a la quarta
edició amb més ambició: passa de sis a vuit setmanes. "Hem rebut propostes
molt interessants i hem decidit allargar-ho", explica el director de la
sala, Julio Álvarez. Fins al 6 d'octubre es podran veure set peces teatrals.
Quatre són valencianes. "El teatre valencià està en el millor moment de
creació, malgrat que pel que fa a l'ajuda és un dels més terribles dels últims
anys", argumenta Álvarez. Fins diumenge al Tantarantana es poden veure els
valencians Zircó Produccions amb el melodrama Tango de Manuel Molins. Inspirat
en la Senyoreta Júlia de Strindberg, narra un triangle amorós amb Youkali de
Kurt Weill com a banda sonora. La protagonista és una dona madura que s'enamora
d'un noi molt més jove. L'obra vol ser un cant a la llibertat més enllà de les
conviccions.
Oda a l'avorriment i al bon humor
Una de les altres propostes valencianes és una oda a
l'avorriment, al bon humor i a viure amb tranquil·litat: Jo de major vull ser
Fermín Jiménez d'El Pont Flotant. La valenciana Carme Teatre presenta un
clàssic del teatre de l'absurd de Samuel Beckett: Els dies feliços. Una dona de
mitjana edat, mig enterrada, parla al públic. El rerefons és la deterioració
física i mental que pateixen tots els mortals. L'última producció valenciana és
Show cost de l'Horta Teatre, una radiografia irònica i mordaç de la crisi
actual.
Una de les propostes més trencadores és Exhumación ,
dirigida pel vilanoví Carlos Be, establert a Madrid, amb la companyia The
Zombie Company. El cadàver que treuen de la tomba és el de Hamlet. Sortirà a la
llum tot el que s'oculta darrere l'obra de Shakespeare. Una altra aliança
catalanomadrilenya és la de Paco Mir (Tricicle) i el Teatro Azarte, que
presenten Roma .
De Sevilla, i sota la direcció de José M. Roca, arriba Yo me
bajo en la próxima... ¿y usted? , una sàtira d'Adolfo Marsillach sobre les
relacions de parella en època de Franco. "Obrim temporada amb el cicle
Complicitats, perquèel nostre mercat natural són altres sales alternatives. Els
bolos que podem fer amb els ajuntaments són cada vegada més irrellevants",
conclou Álvarez.
Etiquetes de comentaris: cicle complicitats en xarxa, teatre tantarantana
Los vecinos de Zalamea cumplen 20 años interpretando la obra de Calderón
publicat
per
23 agost de 2013
El pueblo, de apenas 4.000 habitantes, se implica para
colaborar con el espectáculo que dirige el veterano Miguel Nieto
Los vecinos de Zalamea cumplen 20 años interpretando la obra
de Calderón
foto : La localidad pacense de Zalamea de la Serena viaja al
siglo XVII en la vigésima representación de la obra de Calderón de la Barca 'El
alcalde de Zalamea' EFE/Pedro Fuentes
Zalamea de la Serena (Badajoz). (EFE).-
Las palabras de Pedro Crespo a Don Lope defendiendo la honra
de su hija Isabel han vuelto a resonar hoy en Zalamea de la Serena, una pequeña
villa pacense donde cada mes de agosto los vecinos representan El Alcalde de
Zalamea, una de las joyas del Siglo de Oro de Calderón de la Barca.
Y la de esta noche ha sido la vigésima vez que los vecinos
de Zalamea se convierten en actores para recrear el texto calderoniano que
inmortalizó al alcalde Pedro Crespo.
Al margen de los 600 actores que, con mayor o menor
protagonismo, van apareciendo en escena, el resto de este pueblo -de apenas
4.000 habitantes- se implica de una u otra manera para colaborar con el
espectáculo que dirige el veterano Miguel Nieto.
Este original montaje recrea con todo lujo de detalles,
incluyendo un rebaño de ovejas o multitud de caballerías en escena, el drama
calderoniano que relata el suceso acaecido en Zalamea de la Serena a finales de
siglo XVII durante el paso de las tropas españolas que se dirigían a la guerra
de Portugal.
Esta noche le ha tocado a Sinforiano Pozo, que hace unas
legislaturas fue alcalde de Zalamea de la Serena, resucitar a Pedro Crespo, un
campesino de la villa que, tras ser nombrado alcalde, ajusticia y condena a
muerte al capitán que violó a su hija Isabel después de que el militar se
negara a casarse con la joven, una vez consumada la violación.
La decisión adoptada por aquel alcalde de Zalamea fue
posteriormente aprobada por el rey Felipe II cuando llegó hasta el municipio
extremeño y nombró a Crespo alcalde perpetuo de Zalamea de la Serena.
Junto al alcalde y al Rey, el resto de los personajes
principales han sido encarnados por un elenco de actores que aprueban con nota
la prueba de recitar en verso los diálogos que salieron de la pluma de Calderón
de la Barca.
El director de la obra ha logrado a lo largo de los años que
cada personaje pueda ser interpretado por más de un actor para cubrir las bajas
que se puedan dar en un momento determinado.
Tanto los ilipenses, como el restos de espectadores que han
asistido a la representación en el monumental dístilo romano que preside la
Plaza de la Constitución de la localidad, han sabido valorar la representación
con una sonada ovación.
La vigésima edición de esta representación de teatro
popular, que desde 2008 es Fiesta de Interés Turístico Regional y que en 2011
fue galardonada con la Medalla de Extremadura, se va a prolongar hasta el
domingo.
El alcalde de Zalamea cuenta con una programación paralela
que incluye pequeñas obras de teatro en la calle, un mercado artesanal y
visitas guiadas con la que se pretende trasladar al visitante a la época en la
que Pedro Crespo defendió el honor y los derechos individuales de las personas
por encima de los privilegios de clase.
Etiquetes de comentaris: el alcalde de zalamea, miguel nieto, zalamea
30 d’agost 2013
'El rei borni' inaugurarà la temporada teatral de Casa Terrat a la sala Barts
publicat
per
www.ara.cat
28 agost de
2013
La comèdia negra de Marc Crehuet va triomfar la temporada
passada a la Sala Flyhard
La casualitat provoca que un policia antiavalots i el
manifestant a qui va buidar l'ull amb una pilota de goma es trobin sopant
junts. Aquest és el punt de partida d''El rei borni', una obra de Marc Crehuet
estrenada amb gran èxit la darrera temporada a la petita Sala Flyhard i que
aquest divendres arriba a la sala Barts dins de la programació de la Casa
Terrat. La reflexió sobre la "violència legítima" dels cossos de
seguretat en temps de "grans estafes" i el sentiment de culpabilitat
–o no– de l'agent antiavalots afloren a través del diàleg entre policia i
manifestant. En un text propi de la comèdia negra, l'humor "no
frivolitza" amb les emocions dels personatges ni obvia les seves
perspectives divergents.
Marc Crehuet obrirà la temporada del Barts el 31 d'agost amb
un espectacle en un format especial, amb l'escenari situat a la platea de la
sala i envoltat pel públic amb quatre grades. El muntatge va exhaurir les
localitats a la Sala Flyhard de Barcelona la temporada passada, i acaba de
tornar del Teatro Lara de Madrid. Ara, de la mà de Casa Terrat, torna a
Barcelona per un període de dues setmanes.
L'obra ha cobrat, a més, una gran actualitat amb el cas
encara irresolt d'Esther Quintana, la manifestant que també va perdre un ull en
una manifestació. En tot cas, Marc Crehuet havia escrit l'obra força abans
inspirant-se en el cas d'un manifestant italià que va ser víctima d'una bala de
goma.
Pel director l'obra és actual no només per aquesta
circumstància sinó "perquè planteja preguntes sobre el moment que
vivim": la crisi econòmica i de valors i els canvis que això està generant
en la mentalitat de molta gent. Crehuet es pregunta si la "violència
legítima" que empren els cossos de seguretat de l'estat –en aquest cas de
la Generalitat– segueixen sent "legítims" en un context "de
crisi i grans estafes, on la frustració i el descontent són sentiments
generalitzats entre la població".
I al marge del posicionament de fons de l'autor, l'obra es
fixa principalment en la posició de l'agent antiavalots. "És difícil
pensar que sigui conscient de la càrrega negativa del seu rol social",
afirma Crehuet, "però què passaria si es trobés cara a cara amb la víctima
de la seva violència?". La resposta caldrà trobar-la a l'escenari, ja que
el director vol preservar els secrets de la trama.
La història, que conté tots els elements d'un drama, també
té aquells que permeten desenvolupar-la com una comèdia. Així ho resumeix
Crehuet per justificar el seu text com una "comèdia fosca" (o negra),
que no passa per sobre de les emocions dels personatges, que no obvia cap dels
punts de vista dels personatges i que "vol posar en evidència la
perplexitat davant una realitat social complexa, sovint incoherent, el sentit
últim de la qual se'ns escapa".
Crehuet explica que la primera versió que va escriure de
l'obra era més partidista, que estava escrita "des de la indignació"
amb l'actuació policial. "Tenia menys dramatúrgia i més emocions",
reconeix. Però després va voler "posar-se a la pell" de l'antiavalots
i oferir una visió més completa de la situació. "Va ser difícil"
apropar-se a la seva visió, subratlla el director, i és que segons assegura
"els antiavalots no es presten gaire al diàleg".
El reconeixement d'una víctima
Una víctima d'un impacte de bala de goma a l'ull va assistir
a l'espectacle l'any passat, a la Sala Flyhard. L'equip no ho va saber fins
que, en acabar l'obra, aquesta persona es va dirigir a Marc Crehuet i els
actors i "els va felicitar", ha explicat el director. Crehuet ha
recordat com el noi va felicitar especialment Miki Esparbé (l'actor que fa el
paper de borni a l'obra) perquè s'hi havia sentit "molt identificat".
El noi, membre de l'associació contra l'ús de pilotes de goma Ojo con tu Ojo,
va venir acompanyat de la seva mare, explica, i "tots dos van riure molt,
excepte en aquells moments en què el mosso feia 'molt de Mosso' i això els
removia coses".
Etiquetes de comentaris: el rei borni, sala flyhard
V Certamen de Teatro Aficionado TEATRO-VERÁS de Almáchar, Málaga.
publicat
per
21 agost de
2013
Se convoca el IV Certamen de Teatro Aficionado TEATRO-VERÁS
de Almáchar, Málaga, en el que podrán concurrir a este Certamen todas las
Asociaciones, Colectivos y demás grupos vinculados al arte escénico, de forma
aficionada y sin ánimo de lucro.
La organización seleccionará entre los solicitantes, los
grupos que participarán en el
IV Certamen de Teatro
aficionado “Teatro-verás?”; y que remitan la información indicada en las
BASES a la siguiente dirección:
Asociación Teatral El Lugá
C/ Almería, 14 – 29718
Almáchar – (Málaga)
La puesta en escena de las obras participantes se establece
durante los siguientes días: 2, 8, 15, 22 y 29 de noviembre
Se establecen los siguientes premios:
MEJOR OBRA -800€ y placa
MEJOR ACTOR PRINCIPAL -150€ y placa
MEJOR ACTRIZ PRINCIPAL -150€ y placa
MEJOR ACTOR DE REPARTO –placa
MEJOR ACTRIZ DE REPARTO -placa
Y diploma para todos los grupos participantes.
El plazo para presentar las solicitudes se inicia el 1 de
agosto y se cierra el 3 de septiembre de 2013.
Los gastos derivados del festival, como son
transporte, dietas, montaje etc., correrán a cargo del grupo
participante, no obstante la organización facilitará 400€ para dieta.
La presencia de al menos un miembro del grupo en el día de
clausura es OBLIGATORIA, sino perderá la opción a premio. La fecha de Clausura
será: día 7 de diciembre de 2013 en la Casa de Cultura de Almáchar (Málaga) a
las 21:00hrs.
La duración de cada representación será de 60 minutos como
mínimo y de 120 minutos como máximo.
Los derechos de autor serán sufragados por cada grupo
participante.
Más información: www.teatroluga.es
Etiquetes de comentaris: certamen de teatro aficionado teatro-verás de almáchar malaga
29 d’agost 2013
Roger Pera torna a interpretar Germans de Sang 20 anys després
publicat
per
http://mataroradio.cat
25 agost de 2013
Clara Sanchez
L’actor mataroní Roger Pera torna a interpretar Germans de
Sang 20 anys després. Un muntatge que s’estrenarà el proper mes de setembre al
teatre Monumental. Recordem que va ser l’any 1994 quan Pera formava part del
repartiment d’aquest clàssic del teatre, juntament amb Sergi Zamora i sota la
direcció de Ricard Reguant, que també repeteixen en les seves tasques després
de dues dècades. Germans de Sang és la història d’una mare amb 7 fills que
queda embarassada de bessons i com que no pot mantenir-los es decideix a
donar-ne un en adopció. Els dos germans es coneixen però no saben que són
parents fins al final. Roger Pera explica que hi ha alguns diferencies en el
muntatge que presenten aquest mes de setembre i el de fa 20 anys, sobretot
perquè pretenen que l’obra sigui més íntima.
L’any 2005 Roger Pera va dirigir Germans de Sang a Andorra i
aquella adaptació li va permetre descobrir la potència de l’obra i sobretot de
la música. Per això va veure la necessitat de tornar-la a interpretar amb més
intensitat de la que li havien donat fa 20 anys. Pera detalla que ja han fet
alguns passis per als amics i companys i assegura que la majoria s’han endut
una sorpresa. Una obra que manté tota la vigència i que barreja el gènere còmic
i el dramàtic.
Pera explica que el fet d’estrenar l’obra a Mataró li fa
especial il•lusió, no només per poder-la portar a casa sinó pels bons records
que li porta pensar en la parada que van fer a la ciutat ara fa 20 anys. Segons
explica va ser una de les representacions més boniques. De tota manera, afirma
que a banda de la gràcia que li fa l’actuació a la capital del Maresme reconeix
que també sent cert nerviosisme per la cita.
La nova producció de Germans de Sang s’estrena el 14 de
setembre al Teatre Monumental de Mataró i arribarà al Teatre del Raval de
Barcelona el 20 de desembre.
Etiquetes de comentaris: germans de sang, ricard reguant, roger pera
'A cielo abierto', Premio Ceres 2013 al mejor espectáculo teatral
publicat
per
21 agost de
2013
Mérida
(EFE).-
El Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida ha
reconocido la pieza dirigida e interpretada por José María Pou
La obra A cielo abierto, dirigida por José María Pou y
protagonizada por el mismo Pou, Nathalie Poza y Sergi Torrecilla, ha recibido el
Premio Ceres como Mejor Espectáculo teatral del último año.
El Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, que
otorga estos galardones, ha informado hoy el fallo del jurado que premia a esta
obra, estrenada en mayo del 2012 en el Teatro Goya de Barcelona.
A cielo abierto disecciona la complejidad de las relaciones
humanas y la dificultad de reconciliarnos con el pasado a través del amor y el
enfrentamiento de ideas.
Este espectáculo, estrenado en el Teatro Nacional de Londres
por primera vez en 1995, es una de las obras de mayor éxito de los últimos años
y repite temporada tras temporada en los teatros más emblemáticos del mundo.
El montaje dirigido por José María Pou se estrenó el 18 de
mayo de 2012 en el Teatro Goya y volverá a los escenarios después del verano.
El galardón se entregará el próximo 29 de agosto en la gala
de los Premios Ceres que acogerá el Teatro Romano de Mérida y con la que se
pondrá fin a la 59 edición del Festival de Teatro Clásico de Mérida.
Este premio al Mejor Espectáculo, completa de momento el
palmarés de los Premios Ceres 2013 en sus trece categorías a falta de que se
decidan los premios del Público y Juventud, que serán elegidos por un jurado.
El resto de ganadores de los Premios Ceres 2013 se
seleccionan de entre todas las producciones escénicas españolas que se han
estrenado entre el 21 de julio de 2012 hasta el 22 de julio del 2013 y por un
jurado especializado, compuesto por nueve periodistas culturales de los
principales medios de comunicación españoles y que preside el actor Juan
Echanove.
Etiquetes de comentaris: festival internacional de teatro clásico de mérida, josep maria pou, nathalie poza, premio ceres, sergi torrecilla
28 d’agost 2013
'Celobert', de Josep Maria Pou, guanya el Premi Ceres 2013 al Millor Espectacle Teatral
publicat per
www.ara.cat
21 agost de 2013
EFE - Mèrida
foto : Pere Tordera
L'obra gira al voltant de les relacions humanes i tornarà
als escenaris després de l'estiu
El muntatge 'Celobert', del director i actor barceloní Josep
Maria Pou, ha estat guardonat amb el Premi Ceres 2013 al Millor Espectacle
Teatral. El Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida ha premiat
aquest dimecres la producció escènica d'aquesta peça del dramaturg britànic
David Hare, que està protagonitzada pel mateix Pou, Nathalie Poza i Sergi
Torrecilla. 'Celobert' dissecciona la complexitat de les relacions humanes i la
dificultat de reconciliar-se amb el passat a través de l'amor i de
l'enfrontament d'idees. L'obra, interpretada a Barcelona per Roser Camí i Jaume
Madaula, es va estrenar el maig de l'any passat al Teatre Goya i tornarà als
escenaris després de l'estiu.
Amb aquest guardó es completa el palmarès dels Premis Ceres
2013, a falta que es decideixin els reconeixements del Públic i de Joventut,
que decidirà un jurat. En l'edició d'enguany, també s'ha guardonat l'actriu
Vicky Peña per la seva interpretació a 'El diccionario' i l'actor Emilio
Gutiérrez Caba pel seu paper a 'Poder absoluto'. Els premis es lliuraran el 29
d'agost en una gala al Teatre Romà de Mèrida.
Etiquetes de comentaris: celobert, festival internacional de teatre clàssic de mèrida, josep maria pou, premio ceres
Josep Maria Pou interpretará 'Tierra de Nadie' de Harold Pinter por primera vez en España
publicat
per
19 agost de
2013
El actor y director de teatro Josep Maria Pou ha anunciado
este lunes en Santander que interpretará la obra 'Tierra de Nadie' ('No Man's
Land') escrita por el Premio Nobel de Literatura Harold Pinter en 1975 y que se
pone en escena por primera vez en España.
En una rueda de prensa en la Universidad Internacional
Menéndez Pelayo (UIMP), Pou ha destacado que "esta obra de Harold Pinter
no se ha hecho nunca en España y por eso sólo es motivo de interés" y ha
detallado que 'Tierra de Nadie' se estrenará en catalán para abrir la temporada
del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
Si bien, la obra, en la que Pou saldrá al escenario junto a
Lluís Homar, se llevará a Madrid y después es "probable" que inicie
una gira por el territorio nacional, según ha explicado el actor cuestionado
por los trabajos que tiene previstos de cara a la temporada teatral 2013-2014.
A este proyecto se sumará la dirección de 'Los hijos de
Kennedy', obra que protagonizarán Maribel Verdú, Ariadna Gil y Emma Suárez,
tres actrices que "han alimentado el cine español y que estarán por
primera vez juntas", y con ellas también interpretarán esta obra Fernando
Cayo y Álex García; "un reparto que deja la boca abierta", ha
apostillado.
Esta obra, que es una traducción de una texto de Robert
Patrick, se preestrenará en el teatro Arriaga de Bilbao a finales de septiembre
y después se estrenará en el Alcázar de Madrid, previsiblemente en octubre.
Además, ha destacado que sus representaciones coincidirán
con el 50 aniversario de la muerte del que era presidente de los Estados
Unidos.
En ella, según ha indicado Pou, se hace un "balance,
repaso y un enorme réquiem" a lo que fue la época de los 60 en la que se
produjeron muchos cambios y hubo personalidades "revolucionarias".
"Los hijos de Kennedy somos todas las generaciones
posteriores, porque estamos perdiendo continuamente un montón de
referentes" que destacaron en aquella década, ha dicho.
"PENSAR EN RETIRARME"
En total, Pou tiene entre manos "unos siete u ocho
proyectos al mismo tiempo", algo que le ha llevado decir en esta rueda de
prensa que cada vez piensa más en retirarse.
"Trabajo demasiado, creo que debo empezar a ponerme
freno y a pensar en retirarme porque he cumplido la edad en la que las personas
normales se jubilan", ha manifestado.
Sin embargo, instantes después se ha arrepentido de hablar
de retirada de los escenarios: "Lo digo pero no lo pienso", ha
señalado el actor y director de teatro, que ha indicado que mantiene la misma
"curiosidad, energía y pasión" por este trabajo que cuando tenía 18
años.
"Me gusta y me apasiona mi trabajo, por lo que lo que
debería decir es que tengo que racionalizar mi agenda y mi trabajo y no hacer
como ahora de estar metido en siete u ocho proyectos a la vez", ha
concluido Pou, quien esta noche, a las 22.00 horas, en los jardines de la
Biblioteca Municipal Menéndez Pelayo de Santander, hará una lectura dramatizada
de la obra 'El Gallitigre' del escritor Javier Tomeo, recientemente fallecido.
Esta actuación se enmarca en el ciclo 'Las noches de la
biblioteca' de la UIMP, una iniciativa cultural en la que los asistentes
tendrán la oportunidad de escuchar esta obra recitada en castellano por primera
vez.
Etiquetes de comentaris: harold pinter, josep maria pou, tierra de nadie
27 d’agost 2013
Teatre de la Ubicació FiraTàrrega
Ponten Pie i Íntims Produccions, companyies que estrenaran
espectacles en la secció 'Plataforma' de la Fira, són dos il·lustratius
exemples de les àmplies perspectives que el Teatre de la Ubicació planteja de
cara al futur. Companyies com els andalusos Trasto Teatro o els xilens Teatro
Niño Proletario, presentaran a la 33a edició de FiraTàrrega les seves darreres
propostes, com també ho farà la companyia mexicana Vaca 35, que oferirà als
espectadors l'oportunitat de viure de molt a prop una experiència escènica
integral. L'Arxiu Municipal de Tàrrega acollirà Carvalho contra Vázquez
Montalbán, un monòleg en forma d'instal·lació dirigit per la catalana Txell
Roda; i els balears Res de res faran entrar els espectadors en una estructura
de 35 metres cúbics a (remor).
És cert que un espectacle es defineix pel seu contingut però
també pel seu continent, ja que el lloc on es representa condiciona, i molt, el
procés de creació i, evidentment, el resultat i la percepció del públic. I això
té encara més sentit en el cas dels espectacles site specific, que s'han creat
expressament per espais determinats o per espais de característiques molt
concretes. FiraTàrrega 2013 és una porta al Teatre de la Ubicació, una selecció
de propostes innovadores en la qual hi tindran presència artistes consagrats i
també altres per descobrir.
L'espai com a protagonista
La secció de programació que més s'identifica amb la recerca
i la investigació escèniques, peces que han format part del Programa de Suport
a la Creació, inclou dues propostes en les quals l'espai te una rellevància
especial: Ârtica és la darrera producció dels Ponten Pie, una experiència de
petit format però de gran volada poètica amb la qual la companyia referma els
seus passos cap a la investigació en nous llenguatges teatrals. Aquesta és una
proposta multidisciplinària, sensorial i gens convencional a la qual els
espectadors accediran en grups reduïts. Entraran a l'interior d'una vella casa
de fusta on seran rebuts per uns silenciosos personatges que els guiaran a un món
farcit de nostàlgia i poesia. L'altre espectacle és El lloc, dels lleidatans
Íntims Produccions, una companyia jove formada a l'Aula Municipal de Teatre de
Lleida que compta amb la dramatúrgia i la direcció experta de Jorge-Ymam
Serrano, director de TeatrodeCerca. Amb el pretext de la matança de jueus
esdevinguda a Tàrrega al segle XIV, es teixeix un relat on convergeixen passat
i present. A partir d'un joc, quatre amics reunits al seu lloc habitual de
trobada desenterren les veritats que mantenen ocultes entre ells. Un treball
site specific que reflexiona sobre la càrrega històrica que tenen els
emplaçaments i en la connexió de les nostres vides amb les dels nostres
avantpassats. Aquest espectacle forma part del programa Escorxadebats del
Teatre Municiipal de L'Escorxador de Lleida.
Els xilens Teatro del Niño Proletario, tornaran a Tàrrega
per estrenar l'espectacle El otro, el seu darrer treball. Després d'haver
participat en l'edició de 2011 amb el site specific El olivo, la companyia
planteja ara una història de gran impacte emocional en la qual els
protagonistes són els pacients d'un psiquiàtric. A través seu es basteix una
al·legoria de l'amor-passió com a veritable insensatesa i on la vida es mostra
en la seva vessant més radical i sincera. Aquest és un relat inspirat en el
llibre El infarto del alma de Paz Errázuriz i Diamela Eltit, construït com una
successió d'escenes quotidianes que intenten aproximar-se a la temàtica de la
supervivència afectiva en l'actualitat. Aquest colpidor espectacle es representarà
a l'espai Les Sitges de Tàrrega.
Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las
ganas de triunfar, de la companyia mexicana Vaca 35, és una adaptació lliure i
actualitzada de l'obra Les criades, de Jean Genet. Dues actrius donen vida a un
dels textos fonamentals de la dramatúrgia del segle XX amb una estructura que
posa al descobert els límits de l'actor, del personatge, de l'espectador, de
l'espai i de la pròpia peça dramàtica. Aquest espectacle, que forma part de la
vitrina mexicana de FiraTàrrega 2013, suposa una oportunitat única pels
espectadors de viure de molt a prop una experiència escènica integral.
La companyia balear Res de res presentarà (remor), una peça
de moviment inspirada en l'experiència de la vida a la cel·la d'una presó per
la qual utilitzaran una estructura de 35 m3. Dos personatges es retroben a
través del record en una experiència breu però intensa que és en definitiva una
història de llibertat protagonitzada per dues persones que recreen una relació
de necessitat mútua, més enllà de qualsevol límit. L'espectacle es podrà veure
al pati de l'Espai Sant Josep.
D'Andalusia arribarà Los satisfechos, amb el qual Trasto
Teatro compartirà amb els espectadors la vivència d'una vetlla. Aquesta
companyia creada l'any 2002 i que s'ha guanyat ja un bon reconeixement
internacional, fa en aquest cas un retrat de la fam a través de l'humor més
punyent i enginyós. Tres personatges deambulen entre les ruïnes del dia a dia i
planten cara a la vida amb desimboltura i coratge, conscients que aquest és el
valor més preuat de la seva rebel·lia. Los satisfechos, que es representarà a
la sala d'assaig del Teatre Ateneu, és un mirall que ens retorna la imatge
d'aquells que ho han perdut tot, excepte el sentit de l'humor.
La catalana Txell Roda, per la seva banda, durà a Tàrrega un
recorregut-experiència a través de l'obra de Vázquez Montalbán a partir de Pepe
Carvalho, a Carvalho contra Vázquez Montalbán. El conegut personatge literari
és el protagonista d'un monòleg adaptat com a instal·lació postmoderna i
conceptual en una funció peculiar que té tot l'aire d'un happening dels anys 70
i que ubica els espectadors entre les prestatgeries d'una biblioteca. Un
artefacte teatral que ofereix una visió clara i diàfana d'una època i d'un país
a través dels personatges i del lúcid pensament de l'escriptor. Aquesta
sorprenent proposta, que es podrà veure a l'Arxiu Municipal, compta amb la
participació dels actius artístics de la ciutat i forma part del projecte MVM
10 anys d'absència, en commemoració de la mort del recordat Manuel Vázquez
Montalbán.
*Les entrades per tots els espectacles de FiraTàrrega 2013
que són de pagament estan ja a la venda a través del web de FiraTàrrega, amb un
20% de descompte si s'adquireixen abans de l'1 de setembre: /fira/venda-entrades/
*Els horaris d'aquests i de tota la resta d'espectacles
estan disponibles al programa de FiraTàrrega 2013:
/media/upload/pdf/programa-fira-2013_ok_editora_14_50_1.pdf
*Trobeu informació més completa sobre la totalitat de la
programació al dossier de premsa de FiraTàrrega 2013: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-premsa-firatrrega-2013-9872.pdf
Etiquetes de comentaris: fira tarrega
Con FITAG Girona se convierte en capital del teatro amateur
publicat
per
22 agost de
2013
El Festival Internacional de Teatro Amateur de Girona -
FITAG abre su decimotercera edición el próximo martes, 27 de agosto,en el
Teatro Municipal de Girona, con el espectáculo UAP 13, coordinado por la
compañía Cràdula Teatro, de Cassà de la Selva, un proyecto colectivo realizado
con veintiséis centros educativos que reunirá sobre el escenario a más de cien
jóvenes de las comarcas gerundenses.
Durante los cinco días del Festival (del 27 al 31 de
agosto) se han programado veintiséis
espectáculos, a cargo de veinticuatro compañías teatrales, que se llevarán a
cabo en la sala La Planeta, al Teatro Municipal, en el patio de la Casa de
Cultura, al patio de Les Magnòlies, el Museo de Historia de los Judíos y el
Auditorio Viader.
Tal y como explica el director del Festival, Martí
Peraferrer esta edición se ha planteado con la voluntad de continuar explorando
"un nuevo modelo de muestra teatral internacional, creando nuevos públicos
y combinando cada vez más la presentación de espectáculos teatrales no profesionales
de todo el mundo con la participación del colectivo de actores y actrices de
teatro amateur de las comarcas de Girona". Por este motivo en la
programación oficial del FITAG 2013 ha aumentado la participación de compañías
teatrales amateurs gerundenses y se ha apostado por proyectos participativos,
abiertos y con resultados visibles para el público del Festival, como talleres,
charlas, microteatro en uno de los museos de la ciudad o coproducciones.
La programación de esta edición de 2013 consta de veintiséis
espectáculos a cargo de veinticuatro compañías teatrales y entre los proyectos
más destacados, hay que mencionar las dos coproducciones internacionales. La
primera será la compañía de Israel Teatro de Netanya, con la obra 'Oh, Dios!',
y la segunda propuesta es la obra 'El imbécil o El delirio de Luca'.
Todas estas actuaciones se realizarán diariamente en los
cuatro espacios habituales con los cuales cuenta el FITAG: la sala La Planeta,
el Teatro Municipal, el patio de la Casa de Cultura y el patio de las
Magnòlies, además del Museo de Historia de los Judíos y el Auditorio Viader.
Etiquetes de comentaris: fitag
Los éxitos de la copla en el Teatre Gaudí
publicat
per
19 agost de
2013
La compañía La Barni Teatre repasa en su espectáculo
"Le llaman copla" los temas más conocidos del género
Las coplas más famosas del cancionero español como
"Pena, penita pena" o "La Zarzamora" son el hilo conductor
del espectáculo "Le llaman copla", que se representará en el Teatre
Gaudí hasta el 29 de septiembre. Tras el éxito cosechado en el Versus Teatre
durante la primavera de este año, el concierto escénico de La Barni Teatre
vuelve para emocionar al público a golpe de puro sentimiento.
Con una puesta en escena que va más allá de lo minimalista
-algunas sillas y una alfombra por todo atrezzo-, el recital incluye casi todas
las joyas imprescindibles del género: desde "La bien pagá" hasta
"Las cosas del querer", pasando por una mezcla de temas basados en la
obra de Lorca.
Elia Corral, Gracia Fernández, Nacho Melús, Ona Pla y Marc
Vilavella materializan un espectáculo que pretende resaltar lo universal de los
dramas atemporales que describe la copla: el amor, el sufrimiento, la pasión y
el desengaño. El proyecto enlaza con el primer montaje de la compañía
"Ojos verdes. Miguel de Molina in memoriam", que nació como proyecto
de fin de carrera de su director, Marc Sambola, creador de la compañía junto a
Vilavella en 2006.
"Le llaman copla" se representa de viernes a
domingo en el Teatre Gaudí de Barcelona. La entrada cuesta 20 euros.
Etiquetes de comentaris: la barni teatre, le llaman copla, teatre gaudí
26 d’agost 2013
Arts del Moviment FiraTàrrega 2013
La companyia Nats Nus, sota la direcció de Toni Mira, donarà
el tret de sortida a la 33a edició de la Fira amb un espectacle de gran format
de dansa que vindrà seguit d'interessants propostes coreogràfiques com Memòries
d'una puça, de Sol Picó; Push, del duo britànic Company Chameleon; o les
estrenes de la Cia. Mar Gómez o de la companyia basca Cielo Raso. FiraTàrrega
ha volgut donar enguany també un important protagonisme a les propostes de
circ, amb un programa innovador i internacional. Espectacles brillants de sala
com Acrometria, de Psirc, o l'estrena de
Cru, de la companyia Fet a mà, es complementaran amb propostes efectives de
carrer integrades dins l'apartat de programació Plataforma FiraTàrrega.
Com no pot ser d'una altra manera en una Fira ja consagrada
d'Arts de Carrer, a FiraTàrrega 2013 hi tindran una destacadíssima presència
les propostes del que coneixem com a Arts del Moviment, que són el circ i la
dansa però també les performances i, en alguns casos, les propostes inscrites
dins les noves dramatúrgies. L'edició d'enguany, de fet, vol donar un especial
pes específic a aquestes disciplines
-més de 15 espectacles s'inclouen en les Arts del Moviment-,
i bona mostra d'això és el fet que l'espectacle inaugural sigui, precisament,
una proposta de dansa que, evidentment, encaixa perfectament amb els pilars de
tota la programació de FiraTàrrega 2013: novetat, connexió amb l'actualitat,
projecció internacional i multiplicitat de llenguatges.
Un gran ventall de propostes amb la dansa com a protagonista
El coreògraf i director català Toni Mira, amb la companyia
Nats Nus, serà el responsable de l'espectacle inaugural, que porta per títol
Transforma-T i s'inspira en la nostra realitat més immediata, en el context
social i polític que vivim. Amb el canvi com a tema principal, aquesta proposta
de gran format es basa en la dansa però també en l'acrobàcia i el vídeo.
Posteriorment, es podran veure interessants propostes de
dansa de carrer com la de Candelaria Antelo& Arthur Bernard Bazin. Sota el
títol Te odiero, aquesta companyia madrilenya presentarà una peça coreogràfica
multipremiada i plantejada com a recerca d'un llenguatge propi basat en
l'expressió física. Es tracta d'un treball que qüestiona els nostres límits com
a humans i la comunicació elemental a través del moviment. Imaginació, humor i
emoció són els seus ingredients principals.
Carnaval és la proposta de carrer que la companyia basca
Cielo Raso estrenarà a FiraTàrrega 2013 i en la qual dos homes i una dona són
engolits pel ritme frenètic del carnaval. Magnetisme, música i dansa en un
espectacle en el qual el cos es converteix en eina única d'expressió, de plaer,
de bellesa i també del que és grotesc.
Una altra estrena destacada serà la d'Entre tu i jo, de Mar
Gómez, que suposa una nova incursió de la companyia en les coreografies
concebudes per a espais públics. Una proposta que furga en un món privat ple de
contradiccions on la convivència d'una parella es planteja com un segrest
voluntari en el qual mai se sap qui segresta qui.
Del Regne Unit ens arriba Push, de Company Chameleon, un duo
de ballarins especialitzats en l'espai públic que vam poder conèixer a la Fira,
fa dos anys. La seva nova proposta, una coproducció entre Without Walls i Dance
Initiative Greater Manchester, és una peça coreogràfica que explora el contacte
interpersonal i la seva ressonància física i emocional.
4x4, de la companyia basca Ertza, agradarà especialment els
joves. El seu objectiu és crear un espai en el qual la dansa contemporània
abraci moltes altres disciplines i tingui com a premissa l'emoció sense
artifici. En aquest cas plantegen una baralla de galls en forma de dansa urbana
en la qual combinen el virtuosisme dels intèrprets amb una clara reivindicació:
el dret a ser diferent.
D'Andalusia ens arribarà Por casualidad, de Marco Vargas
& Chloé Brülé, que utilitzen un llenguatge propi emmarcat en el flamenc i
la dansa contemporània. Aquest nou espectacle, concebut per a l'espai públic i
ubicacions singulars, s'inspira en aquelles persones de les quals ens enamorem
secretament per un instant. Persones que ens creuem per casualitat, que passen
per les nostres vides fugaçment.
Sol Picó i la seva companyia duran a Tàrrega el seu
espectacle de sala Memòries d'una puça, una particular visió sobre la
decadència i la desolació. Una reflexió sobre l'actualitat vista com un huracà
devastador que no ens permet avançar, i sobre la necessitat de canviar aquest
món. La fantasia i l'absurd
són els eixos bàsics d'aquest exercici coreogràfic sincer, convuls i esperançat
alhora.
El circ, un altre dels gèneres imprescindibles
Els amants del circ gaudiran, i molt, de FiraTàrrega 2013,
ja que el programa conté diverses "perles" de circ, tant de carrer
com de sala, curosament seleccionades. Una d'elles és Acrometria, de Psirc, una
jove companyia catalana que l'any passat va guanyar el Premi Zirkolika com a
revelació de la temporada. Ara afronten un espectacle en el qual tres persones
es troben atrapades en una realitat atemporal, una proposta que té un
vocabulari escènic propi, interdisciplinari, que passa per l'acrobàcia, la
dansa, la perxa xinesa o la manipulació d'objectes. Compta amb el suport de
Process()s, un projecte de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Indomador és l'aposta de circ de sala que Animal religion
estrenarà a la Fira. En un espai buit, un home intenta controlar el seu instint
animal per descobrir qui és a través dels diferents estadis de la seva vida.
Aquesta és una història que parla de la por i de l'acceptació d'un mateix a
través del circ, la música i el moviment.
Una altra interessant estrena de sala ens arribarà de la mà
de la companyia Fet a mà. El seu treball es basa en la fusió de teatre, dansa i
acrobàcia, i a Cru plantegen un circ sense artifici, basat en el cos i en
l'expressió dels sentiments per abordar la cruesa de les situacions que ens
aclaparen, dels tabús socials i de les emocions fortes.
Leandre és el responsable de Rien à dire, un espectacle
sense paraules, per a tots els públics, d'un pallasso internacional que observa
la humanitat i que, en recrear-la, fa un maridatge personalíssim entre humor i
poesia. Per últim, Jorge Albuerne (i Zirkus Frak) serà present a Tàrrega amb
Nomarramón. És el darrer treball d'aquest creador que es mou entre el món del
circ i del moviment. Es tracta d'un solo que planteja una relació íntima amb
diversos ingredients: la figura de l'avi, la mort, l'atzar, el sentit de la
vida i el rastre que deixem al nostre pas. Un exercici escènic on conflueixen
la plàstica i el text, l'acció i el contingut, el ritme i el silenci. Aquest
espectacle, que es presenta juntament amb l'Antic Teatre, va rebre el premi
Zirkolika 2012 al Millor Espectacle de Sala.
Les Arts del Moviment dins la Plataforma Firatàrrega
L'apartat de la programació de FiraTàrrega 2013 titulat
Plataforma -que suposa una cinquena part del total del programa- està integrat
per una selecció de les propostes que s'han desenvolupat, al llarg de l'any,
dins el Programa de Suport a la Creació. Es tracta de l'espai més innovador de
la programació i inclou algunes propostes de circ que no podem deixar de tenir
en compte i que són estrenes absolutes.
Una d'elles és Pelat, el primer espectacle en solitari del
jove creador Joan Català. La seva proposta de carrer, que s'estrenarà durant
els dies de la Fira, experimenta amb l'espai i el moviment per crear un diàleg
entre la natura i l'individu, cercant la complicitat amb l'espectadorAquesta és
una peça concebuda per a l'espai públic, on quatre persones desconegudes
s'uniran a l'artista per treballar amb un mateix objectiu, en un ritual al
voltant del que és efímer. Pelat és una coproducció de FiraTàrrega i El Graner amb el suport del
Festival Sismògraf (Olot), el Teatre Municipal de l'Escorxador (Lleida),
Trayectos (Zaragoza) i el Festival TNT (Terrassa).
L'altra és Otradnoie.1, de la catalana Cia. Proyecto
Otradnoie, que es dedica a la recerca d'un llenguatge on conflueixen el circ,
el moviment, els objectes i els dispositius per produir i controlar el so.
Otradnoie.1fa referència a un món on impera l'oblit, farcit d'objectes que han
perdut la seva funció i on predomina l'estupidesa... però ells ens faran veure
que hi ha esperança. Aquest espectacle compta amb la col·laboració de la Fira
del Circ Trapezi de Reus i Nau Ivanow.
Propostes híbrides plenes de moviment
Incloses dins l'àmbit de les Arts del Moviment trobem també
al programa de FiraTàrrega 2013 altres propostes que s'inscriuen en les noves dramatúrgies o les performances ja que
combinen diversos llenguatges. Ens referim, per exemple, a la performance Todos
al patio, del coreògraf i ballarí Pere Faura, un espectacle multidisciplinari
d'improvisació en el qual el públic proposarà els diferents ingredients
(temàtica, accions, danses, música...) convertint-se així en autor, director i
dramaturg d'una proposta que combina text, dansa, música i vídeo. Aquest
espectacle es presenta conjuntament amb l'Antic Teatre.
Un altre d'aquests espectacles és Abscisse, la proposta que
el ballarí Jordi Galí estrenarà a la Fira. Aquest enamorat dels gestos i
moviments presents en el treball manual crearà una ficció arquitectònica en
l'espai públic que té com a punt de partida tres intèrprets, unes escales,
cordes i diversos trossos de fusta. És un exercici de gran magnetisme visual i
que té com a resultat final la construcció d'una suggerent estructura complexa.
Per últim, cal fer referència a (remor), de la companyia
balear Res de res. La seva és una peça que s'emmarca dins l'àmbit de les noves
dramatúrgies, una experiència breu però intensa que l'espectador viurà dins una
estructura de 35 m3 que evoca la cel·la d'una presó. Aquesta és una història de
llibertat que fou premiada amb el Total Theatre Award al Festival Fringe
d'Edimburg 2012.
*Us recordem que les entrades per tots els espectacles de
sala de FiraTàrrega 2013 estan ja a la venda a través del web de FiraTàrrega,
amb un 20% de descompte si s'adquireixen abans de l'1 de setembre:
/fira/venda-entrades/
*Els horaris i espais d'aquests i de tota la resta
d'espectacles estan disponibles al programa de FiraTàrrega 2013:
/media/upload/pdf/programa-fira-2013_ok_editora_14_50_1.pdf
*Trobeu informació més completa sobre la totalitat de la
programació al dossier de premsa de FiraTàrrega 2013: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-premsa-firatrrega-2013-9872.pdf
Etiquetes de comentaris: fira tarrega
Larazillo : Festival internacional teatro contemporáneo
25 d’agost 2013
tardor a la massa de Vilassar de Dalt
24 d’agost 2013
Programació espais empresa FiraTàrrega 2013
La programació de FiraTàrrega 2013 es complementa amb la
participació directa de l'empresa privada en forma de tres espais: ADGAE, La
Maleta dels Espectacles i 23 Arts. Les propostes que formen part del Programa
Empresa complementen la programació oficial pel seu caràcter popular, fresc,
plenament lúdic i d'entreteniment amb el qual volen arribar al públic familiar
i als amants del teatre de carrer tradicional i l'animació.
Una part dels espectacles inclosos en la programació de
FiraTàrrega prové de la participació directa de l'empresa privada, i és que la
Fira continua dialogant amb el sector i entén com a essencial la seva
implicació activa en el si del certamen. Aquest apartat de la programació,
anomenat Programa Empresa, s'ha dissenyat amb la voluntat que els espectacles
que en formen part siguin complementaris als que inclou la Secció Oficial. En
concret, les 27 companyies que participen al Programa Empresa de FiraTàrrega
2013 es dirigeixen sobretot al públic familiar i a aquell que busca espectacles
de carrer purament lúdics, frescos, alegres, que els permetin passar una bona
estona.
Enguany, s'encarreguen d'aquest apartat de la programació
tres espais ben diferenciats, que tindran presència en l'apartat professional
de FiraTàrrega (disposaran cada un del seu propi estand a La Llotja, Tàrrega):
1. L'Espai ADGAE, gestionat per l'associació de
distribuïdors d'arts escèniques de l'Estat espanyol i que es dedica
principalment als espectacles per a públic familiar i juvenil. La seva és una
selecció de propostes de carrer per a nens, molt potent, basada en l'animació i
en una part de programació nocturna. L'Espai ADGAE proposa un seguit
d'espectacles que se centraran en el cabaret, el mentalisme, la dansa, la
música, el teatre visual, les instal·lacions i performances, el teatre de
carrer i els clowns. Aquests espectacles ens arribaran de la mà de 12
companyies procedents de Catalunya i d'arreu d'Espanya: Los Menos, Fes-t'ho com
vulguis, Isabel Labella, Teatrapo, Pardo el Pshicomago, Mimaia,Ipso Facto, Fil
D'arena, Factoria Norte, Katrasca cia i Ametzu Produkziozk / Imaginaciones Nai.
*L'Espai ADGAE estarà ubicat a l'Institut Manuel de Pedrolo
(Av. Tarragona, 2. Tàrrega).
2. La Maleta dels Espectacles és l'encarregada de gestionar
l'Espai La Maleta proposant espectacles per a tots els públics, amb una
presència destacada de circ. Cinc seran les companyies que hi participaran amb
propostes protagonitzades per titelles, clowns i màgia: Els Peus del Porc, Dudu
i cia., La Corcoles,Chez la Poupée i Cia. Xicana.
* L'Espai La Maleta estarà ubicat a l'Escola d'Arts Ondara
(Pl. del Centenari, s/n. Tàrrega).
3. L'Espai
23 Arts està gestionat per 23 Arts Brothers Projections, inclourà bar i zona
d'ombra i les seves propostes són gratuïtes. Els espectacles que s'hi
podran veure es mouran entre els circ, el teatre de carrer, els clowns i les
instal·lacions, i configuren l'apartat més obert i popular de la programació,
amb propostes de carrer per a aquells qui busquin 100% entreteniment. Hi
participen 11 companyies, algunes d'elles internacionals: Chiminiguaga
(Colòmbia), Zinc Co, El Gran Dimitri, Cia. Passabarret,Teatro Percutor, Dulce
Duca, Lorrojo (Bèlgica), Cia. Sifó, Atempo Circ, Théâtre de la Toupine (França)
iNando e Maila (Itàlia).
* Trobareu l'Espai 23 Arts al pàrquing de l'Estació de Renfe
(C/ de les Santes Espines, s/n. Tàrrega).
*Els horaris dels espectacles inclosos al Programa Empresa
estan disponibles a la graella inclosa al programa de FiraTàrrega 2013:
/media/upload/pdf/programa-fira-2013_ok_editora_14_50_1.pdf
*Trobeu informació més completa sobre la totalitat de la
programació al dossier de premsa de FiraTàrrega 2013: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-premsa-firatrrega-2013-9872.pdf
* Les entrades per als espectacles dels espais d'empresa es
poden adquirir al web www.firatarrega.com
i a les taquilles de la Plaça del Carme.
Etiquetes de comentaris: fira tarrega
Romeo Castellucci: "El peor enemigo de tu trabajo eres tú"
"La pobreza no es sólo un límite, sino una gran ocasión
para repensar el teatro" | "Las instituciones pierden público, pero
abren pequeñas salas, espontáneas" | "El teatro no es mi casa; tener
confianza en lo que se hace es muy peligroso"
publicat
per
7 agost de
2013
Justo Barranco | Venecia
Si Josep Maria Flotats tuvo una insólita reparación hace
escasas fechas en el Teatre Nacional de Catalunya, la Bienal de Teatro de
Venecia que dirige Àlex Rigola ha logrado desagraviar a otro hombre que no es
profeta en su tierra: Romeo Castellucci, que este domingo cumplió 53 años. El
presidente de la Bienal de Venecia -que agrupa los festivales de cine, teatro,
música, danza, arte y arquitectura-, Paolo Baratta, ex ministro de Industria,
entregó el León de Oro a Castellucci diciendo que "debíamos reparar una
deuda con un director que Europa ha reconocido como uno de los más grandes y
aquí algunos han visto como molesto".
Felicidades por su cumpleaños y por el León de Oro. ¿Cómo lo
ha vivido?
Me ha conmovido mucho. Es una voz institucional que
representa una institución italiana importantísima y ha dicho palabras fuertes
que me han sorprendido. Aún estoy tocado. El premio es naturalmente idea del
director del festival, de Àlex Rigola, pero luego lo tiene que confirmar el
consejo de la Bienal y lo han aceptado. Me ha golpeado porque mi teatro nunca
ha sido bienvenido en Italia. Dos veces han intentado cancelar mis trabajos por
el Ministerio. Recientemente ha habido dos interrogaciones parlamentarias, dos,
naturalmente organizadas por la derecha, por la Liga Norte y el partido de
Berlusconi pidiendo nuestra suspensión, la censura del espectáculo Sobre el
concepto de rostro en el hijo de Dios. El primer intento de censura fue hace 14
años con el primer gobierno de Berlusconi. Han sido las instituciones, porque
el público está. Pero para las instituciones soy un mal ejemplo, un ejemplo de
teatro peligroso. Logro mostrar mi trabajo en Roma, en el Europa Festival, y en
otros pequeños centros donde puedo mostrar las obras pequeñas, las
performances, no las grandes.
¿Quiere que su trabajo sea peligroso?
Sí. Depende de qué cosa se entienda. En cierto sentido el
teatro es algo que tiene un lado peligroso, como en todo el arte. El deber del
arte es generar pensamiento, y entiendo que en ciertos casos mejor si no se
piensa. Y el teatro es visto por las instituciones italianas como un
divertimento, como un producto de industria, de comercio.
¿Qué queda de ese embrión de teatro europeo que parecía estar
germinando estos años al programar en bastantes países muchas obras del resto
del continente?
Ha habido un gran momento de intercambio sobre todo gracias
a la labor de algunos teatros y festivales, en España el Grec y el Teatre
Lliure, siempre con una programación internacional, y así como en España en
tantos otros países había teatros y festivales que han permitido este gran
intercambio de información fundamental y que en América no existe, es una
riqueza típicamente europea. Ni inglesa. Es una riqueza que tenemos en Europa y
es un bien precioso a salvar. Y con la crisis los intercambios se han reducido
pero no han muerto, aún está activo. Han cambiado las reglas, la modalidad. A
mi juicio, la pobreza no debe ser vivida sólo como un límite sino también como
una ocasión de repensar las reglas fundamentales del teatro. La crisis debe
necesariamente llevar a una renovación. Es una obsesión. ¿Se puede hacer un
espectáculo con 500 euros? Quizá sí. Y si se puede el pensamiento sobre la
creación cambia, se convierte en otra cosa, se abren nuevos lenguajes. Yo creo
profundamente en la capacidad de salir adelante, sobre todo de los jóvenes, que
no tienen nada que perder. La gente de mi generación tiene más problemas,
porque se han acostumbrado, quizá de modo equivocado, a tenerlo todo, a tener
demasiado. Espero que las nuevas generaciones puedan tomar este momento de
crisis para hacer un cambio.
Dice que este intercambio teatral europeo no ha muerto pero
se ha reducido. Es como Europa hoy.
Sí, sí. Es el retrato de Europa. Veamos qué sucederá con el
festival de Aviñón, que ha sido una muestra fundamental para crear lazos entre
culturas diferentes y lenguajes diversos. El Grec también era así. Muchos
festivales. Espero que continuarán en estas direcciones. Si te cierras sobre ti
mismo, se ha acabado. Se convierte en otra cosa. Un espejo de identidad
nacional, sin apertura, sin discusión, sin confrontación con los demás. Espero
que los grandes festivales continúen teniendo una visión abierta.
Dice que la crisis puede ser una oportunidad, que las
generaciones que trabajan se han habituado a mucho, que se puede trabajar con
menos. ¿Ve un cambio?
Sí, siento estas cosas. No he visto todavía las grandes
obras, pero deben nacer obras extraordinarias. No buenas, extraordinarias, que
permitan dar el salto no sólo para artistas singulares, sino para generaciones
enteras. No han llegado aún. Hay fermento, están creciendo. Veo las cosas que
hacen los jóvenes de mi laboratorio y hay cosas extraordinarias, imágenes de
belleza fulgurante que no he encontrado en la Bienal de Artes Visuales de este
año. Las ideas y la potencia creativa está, aún en fase potencial, y se deben
dar cuenta del poder que tienen. Son un poco tímidos, deben ser más osados.
¿Qué papel puede tener el teatro como respuesta a esta
crisis, porque parece que el público está dejando un poco el teatro?
Las instituciones también han perdido público en Italia,
pero están surgiendo muchos lugares pequeños, espontáneos, de artistas y es una
cosa muy positiva. Falta un diseño, una línea artística, pero no es lo más
importante. Y están llenos de gente, hay necesidad pese a la dificultad
económica. Además en estos lugares el precio es bajo, la gente va a cambiar la
política económica del espectáculo en el teatro. Lo que se pone en discusión
ahora es todo el sistema teatral. Y las instituciones culturales no se dan
cuenta de estos grandes cambios. Son máquinas demasiado grandes y no logran
seguir la velocidad de la contemporaneidad. Las instituciones más ágiles,
independientes, han resuelto el problema mejor.
¿La crisis ha cambiado su teatro?
La crisis se siente por todas partes. Busco hacer un trabajo
más esencial, por todo, pero también por un sentido ético. Hacer un trabajo de
economía. Soy afortunado porque sigue habiendo muchos teatros interesados en
producir mi trabajo y puedo producir bien las piezas y poner un precio más bajo
porque son muchos. Pero además hago pequeñas producciones extremadamente
simples, he hecho un espectáculo en Aviñón recientemente sin escenografía. La dificultad
te ayuda a encontrar las ideas.
¿Qué significa lo que dice el programa de que quiere
empujarse más y más lejos? ¿Qué quiere cambiar de su teatro?
El peor enemigo de tu trabajo eres tú. Quiero cambiar
siempre. Estoy haciendo trabajo también en la ópera pero es una situación
diferente, no hay tantísimo pero hay mucho. En el teatro ni siquiera hay
suficiente. Hay que cambiar no sólo por la crisis sino por ir a una dimensión
desconocida, mi objetivo es perder la orientación. Ir a lo ignoto, que cada paso
que das, cada decisión, sea incierta. Es una manera de tomar distancia del
propio trabajo. El teatro no es mi casa, no quiero un hábito. Personalmente
creo que es equivocado tener confianza en el teatro, en lo que se hace,
extremadamente peligroso.
¿Pero seguirá trabajando en ese mundo de imágenes tan
potentes que caracterizan sus obras?
Para mí las imágenes son muy importantes. Las palabras
tienen un peso específico enorme, hay que usarlas como se usa el explosivo, son
extremadamente densas, pocas palabras son suficientes porque explican conceptos
que son revelados. Es un peligro de la comunicación verbal, te arriesgas a caer
en el discurso. En cambio las imágenes cuanto más precisas son, son más
plurales. Como un prisma transparente que lo giras y cambia de forma pero sigue
siendo transparente. Es la potencia de la imagen. Tú espectador recibes de un
modo, el de al lado de un modo completamente distinto. Eso es una garantía de
la potencia de la imagen. Me gusta esto, pero también la contradicción, así que
quien sabe si un día mi trabajo no serán imágenes.
Se lo decía porque últimamente ha trabajado obras de
Hölderlin y Nathaniel Hawthorne.
Pero es que Hölderlin es un escritor muy particular. En él
la palabra no reconduce al significado, es el acto, hablar es operar, liberar,
para él es muy importante la cesura para crear una interrupción, un espacio,
sus palabras dan espacio al espacio, son el pretexto para construir un espacio.
Como la palabra trágica, ¿eh? La palabra trágica, que Hölderlin retoma, produce
silencio, esta es la paradoja. No es para nada un discurso. Es un abismo que se
abre siempre más. El error trágico en este sentido hablando produce el vacío.
La palabra se produce a sí mismo, es la materia, el cuerpo. Y Hawthorne es un
escritor que escribe muy bien pero produce imágenes. No me interesa cómo
escribe sino por su puesta en escena, el dispositivo teatral, a la envoltura de
su increíble personaje de El velo negro del pastor, que es aún una pesadilla
para mí.
¿Qué les dice a sus alumnos del taller de la Bienal?
Les presento problemáticas y ellos deben desarrollarlas y
luego hay una discusión. No digo cómo se hace porque eso no funciona. No hay
una obra, hay tantas, esa es la fuerza del teatro. Les pido que intenten ser
infinitamente problemáticos. Una búsqueda que debe tocar extremos impensables.
Se trata de despertar la imagen, de evocarla, porque no se puede dominar, por
definición pertenecen a todos. Cómo evocarlas, volverlas problemáticas.
Aunque vivamos en el mundo donde nos inundan las imágenes,
todo el mundo haciendo fotografías.
Estas imágenes pertenecen a este río infinito de información
que no informan nada, que se convierten en un desierto perfecto. Venecia,
porque aquí estamos, es un desierto. En esta realidad hiperconectada donde las
imágenes viajan en tiempo real es un campo perfecto para despertar las imágenes
porque no hay nada, hemos vuelto al desierto. Estamos como Juan Bautista en el
desierto, nada a ver, nada a sentir. Es una situación privilegiada, muy
diferente a los años 80 aunque ya tenían muchas imágenes. O en los años 60, que
lo resolvieron con el pop art. ¿Qué hacer con todas las imágenes que les
rodean? El pop art usó las imágenes de la cultura popular en sentido
homeopático. Hoy no es ya posible, pero es una buena noticia. En esta infinidad
de señales se puede ser puro de imágenes.
Etiquetes de comentaris: bienal de venecia, romeo castellucci
23 d’agost 2013
La programació de carrer de FiraTàrrega 2013
Les Arts de Carrer protagonitzen la ‘Secció Oficial’ de
FiraTàrrega, una extensa varietat d’escriptures urbanes que prendranels carrers
i les places de la capital de l’Urgell entre el 5 i el 8 de setembre a través
d’un conjunt de propostes que tenen com a trets comuns la novetat, la vocació
internacional i la connexió amb l’actualitat.
Novetat, riquesa de llenguatges i d’escriptures, vocació
internacional i connexió amb l’actualitat. Aquests són, a grans trets, els
ingredients principals de la programació de FiraTàrrega 2013 i, per extensió, són també característiques
comunes a totes les propostes d’Arts de Carrer que s’hi inclouen i que, en
definitiva, són el veritable ADN de la Fira. Perquè FiraTàrrega i Arts de
Carrer van, des dels inicis de la primera ara fa 33 anys, agafats de la mà.
Enguany, es podran veure 37 espectacles de carrer (incloent espais no
convencionals), que representen el 74% del total de la programació.
I si FiraTàrrega i Arts de Carrer van lligats, també tenen
una connexió directa amb el Programa de Suport a la Creació. Els espectacles
que en formen part composen el gruix de la programació de carrer de FiraTàrrega
2013 i, de fet, aquesta és la raó de ser d’aquest projecte que es va posar en
marxa tres anys enrere i que vol explorar les infinites possibilitats
artístiques de les Arts de Carrer.
El Programa de Suport a la Creació, una mostra de les
infinites possibilitats de l’espai públic
Les produccions que s’estrenaran en la present edició de la
Fira comparteixen la voluntat d’aportar oxigen al panorama actual, ja sigui des
de posicions experimentals o bé populars. L’espai més arriscat ens arriba de la
mà de les companyies que des de la primavera han participat als Laboratoris de
Creació. Una d’elles és Insectotròpics, que estrena el seu espectacle
multidisciplinari Bouazizi, una coproducció de la Fira amb el CAET/TNT. Després
de La Caputxeta Galàctica, que van presentar a FiraTàrrega 2012, aquesta
companyia integrada per dos pintors, un músic i tres vídeoexperimentadors,
proposa un espectacle que aprofundeix en la investigació plàstica i expressiva
i en la combinació de mitjans i llenguatges. Un muntatge que fa reflexionar
sobre qüestions actuals com la perversió humana, la mesquinesa amagada darrere
de la maquinària dels estats, la manipulació de les opinions dels ciutadans, o
la generació i la propagació de mites.
També forma part dels Laboratoris de Creació Pelat, de Joan
Català, el primer espectacle en solitari d’aquest jove creador
multidisciplinari format en arts plàstiques, teatre, circ i dansa i amb un
extens currículum internacional. Aquesta vistosa proposta neix de l’observació
del treball artesanal i de la introspecció en les arrels geogràfiques i
familiars de l’artista per experimentar amb l’espai i el moviment i per crear
un diàleg entre la natura i l’individu cercant la complicitat amb l’espectador.
Es tracta d’una peça concebuda per a l’espai públic on quatre persones
desconegudes s’uniran a l’artista per treballar en un ritual al voltant del que
és efímer amb l’objectiu últim de reflexionar sobre el nostre fenomenal i
inquietant pas per la vida. Pelat és una coproducció de FiraTàrrega i El Graner
amb el suport del Festival Sismògraf (Olot), el Teatre Municipal de
l’Escorxador (Lleida), Trayectos (Zaragoza) i el Festival TNT (Terrassa).
Macarena Recuerda Sheperd també presentarà a FiraTàrrega
2013 un espectacle atrevit. Sota el títol, Whose are those eyes?, la companyia
catalana especialitzada en noves dramatúrgies oferirà aquest projecte que
brolla de la passió de la seva fundadora pel gènere policíac, el cinema negre i
els còmics dels anys 30. El resultat és un joc de rol en què l’espectador ha
d’assumir un paper i es converteix en personatge actiu d’una trama d’intriga.
Un recorregut dirigit per la ciutat que converteix el carrer en un escenari on
els límits entre ficció i vida real es desdibuixen, un trencaclosques
detectivesc en què els espectadors contribueixen a la construcció de
l’espectacle. Whose are those eyes? és una coproducció de la Fira, Escena
Poblenou, BAD de Bilbao i Antic Teatre.
D’altra banda, la paraula del dramaturg català més traduït
en l’actualitat, Esteve Soler –colze a colze amb Jordi Queralt–, s’escamparà
per tot Tàrrega en una experiència a cavall entre les arts visuals i les arts
escèniques anomenada Contra la ciutat que fa una crítica mordaç a la ciutat
deshumanitzada que avui dia habitem. El projecte, basat en el reconegut univers
literari de Soler (Contra la democràcia, Contra el progrés i Contra l’amor),
consisteix en un itinerari físic que reflecteix els monstres i les
contradiccions de la quotidianitat, reflexiona sobre la deshumanització de la
societat i fa que l’espectador esdevingui part activa i propagadora del
missatge. A partir d’un mapa, una exposició interactiva i nombroses accions,
l’espectador tindrà l’oportunitat de recórrer la ciutat i transitar entre una
realitat discutible i una ficció sorprenent.
La vessant més lúdica de la programació de carrer de
FiraTàrrega 2013 la protagonitzen els italians Ondadurto Teatro, amb una
aproximació irònica i festiva als contes populars titulada C’era una volta.
L’espectacle recrea un món màgic que
difumina les fronteres entre el bé i el mal, la llum i la foscor, l’amor
i la mort. El públic descobrirà les facetes més amagades dels personatges que
ens han acompanyat des de la infantesa: la Caputxeta Vermella, la Blancaneu,
les bruixes i les madrastres. C’era una volta és una al·legoria multimèdia
sobre l’estil de vida contemporani de gran impacte visual, dinamisme, ironia, i
amb tocs de revista musical. És una coproducció entre el festival italià
Mirabilia i FiraTàrrega.
Propostes de carrer a la Secció oficial
Altres estrenes destacades en la programació oficial de
carrer són les següents:
Transforma-T, de Nats Nus: La companyia catalana de dansa,
sota la direcció i coreografia de Toni Mira, és la responsable de l’espectacle
inaugural de FiraTàrrega 2013, una proposta inspirada en la nostra realitat més
immediata, en el context social i polític que vivim i que té com a tema
principal el canvi. La dansa, l’acrobàcia i el vídeo són els protagonistes
d’aquest muntatge de gran format que és una coproducció de la Fira i
l’Ajuntament de Saragossa-Fiestas del Pilar en col·laboració amb El Graner
Centre de Creació.
Street M[u]f, de David Moreno&Cia: Després de l’èxit
internacional del seu primer espectacle en solitari (estrenat a FiraTàrrega
2008), David Moreno s’envolta de col·laboradors de luxe (Toni Mira, Leandre
Ribera...) i presenta una coreografia per a tres intèrprets i 33 instruments.
Una proposta innovadora, amb la música i el moviment com a protagonistes i on
es desdibuixen el teatre, el circ i la dansa. Un viatge a través del joc i de
les emocions, amb altes dosis d’humor i poesia.
Entre tu i jo, de Cia. Mar Gómez: Nova incursió d’aquesta
companyia de dansa catalana en les coreografies concebudes per a espais
públics. És una proposta que furga en un món privat ple de contradiccions on la
convivència d’una parella es planteja com un segrest voluntari en què mai se
sap qui segresta qui. Una història sobre una relació íntima exposada
impúdicament al carrer i a l’abast de tothom.
Abscisse, de Jordi Galí: Aquest ballarí fascinat pels gestos
i els moviments presents en el treball manual i que constitueixen la matèria
primera del procés creatiu, estrenarà a FiraTàrrega 2013 aquesta ficció
arquitectònica per a l’espai públic que té com a punt de partida tres
intèrprets, unes escales, cordes i trossos de fusta. Després de dur a
FiraTàrrega 2011 el seu anterior treball, Ciel, Galí proposa aquest exercici de
gran magnetisme visual que explora la tensió entre forces contradictòries
(verticalitat, horitzontalitat, elevació, inversió) i que té com a resultat
final la construcció d’una estructura complexa.
Carnaval, de Cia. Cielo Raso: Dos homes i una dona són
engolits pel ritme frenètic del carnaval. Magnetisme, música i dansa són els
protagonistes d’aquesta bella proposta de la companyia basca que converteix el
cos em una eina única d’expressió, de plaer, de bellesa i del que és grotesc.
Una borratxera de fantasia que acaba amb una ressaca de realitat. Aquesta
experimentada companyia de dansa –dirigida per Ígor Calonge i integrada per ell
mateix, Daniel Abreu i Dácil González– planteja la festa més popular del Brasil
com a pretext per reflexionar sobre l’ésser humà i les situacions límit en què
el bé i el mal assoleixen una nova dimensió.
Als carrers i places de Tàrrega també s’hi podran veure
altres propostes com són Todos al patio, del coreògraf i ballarí Pere Faura, un
espectacle multidisciplinari d’improvisació en el qual el públic proposa els
diferents ingredients que apareixeran a l’escenari (temàtica, accions, danses
concretes, músiques, vídeos); Push, del dúo de ballarins britànic Company
Chameleon, una peça coreogràfica que explora el contacte interpersonal i la
seva ressonància física i emocional; De miracles i meravelles. Conferència
optimista, de Fundación Collado-Van Hoestenberghe, una “conferència” molt
atípica i amb música en directe; o 4x4, de la companyia basca Ertza, un
espectacle de dansa urbana que combina el virtuosisme dels joves intèrprets amb
la reivindicació del dret a ser diferent.
*Les entrades per tots els espectacles de sala de
FiraTàrrega 2013 estan a la venda des del passat 1 d’agost a través del web de
la Fira: http://www.firatarrega.cat/fira/venda-entrades/
*Els horaris i llocs on es podran veure aquestes propostes i
tota la resta d’espectacles de carrer estan disponibles al programa de
FiraTàrrega 2013:
Per a més informació: http://www.firatarrega.cat/
Etiquetes de comentaris: fira tarrega
¡Bienvenidos a la comedia!
publicat per
19 agost de 2013
Gran respuesta de público en las XXX jornadas de teatro
«Cueva de Cervantes» de Argamasilla de Alba
El patio del Centro Cultural «Casa de Medrano» de
Argamasilla de Alba ha acogido, del 15 al 17 de agosto, las XXX Jornadas de
Teatro «Cueva de Cervantes», organizadas por Primer Acto Teatro y el Área de
Cultura del Ayuntamiento de la localidad, a través del proyecto «Aficiona-T» de
la Federación de Teatro Aficionado de Castilla-La Mancha y el programa de
intercambio del Instituto Nacional de las Artes Escénicas que está lleva a cabo
de la Confederación Nacional de Teatro Amateur.
Según la directora de Primer Acto Teatro, María Eugenia
Moya, articulando diversos programas y diferentes redes de los grupos
aficionados, se ha podido ofrecer un programa muy asequible a todos los
ciudadanos, seis euros el abono para las tres representaciones o tres cada una
de ellas, facilitando de forma económica el acceso a la cultura para todos los
ciudadanos sin menoscabo en la calidad de las representaciones, «porque la
cultura es salud y educación», afirmó.
Además, valoró la respuesta del público que completó
prácticamente en su totalidad el aforo en cada una de las representaciones.
Este año, bajo el lema «Bienvenidos a la comedia», las
jornadas han contado con la representación de las obras: «Cuando quieras
vuelves», de Miguel Ángel Berlanga, por Carpe Diem Teatro de Tomelloso;
«Capullito de Alhelí», de J.J. Alonso Millán, versión de Mª Eugenia Moya, por
Primer Acto Teatro de Argamasilla de Alba; y «Entre farsas anda el juego», de
Alejandro Casona, por Maliayo Teatro de Villaviciosa (Asturias).
En la apertura de las jornadas, Primer Acto Teatro quiso
compartir con el público de su localidad los recientes premios otorgados en el
IV Festival de Teatro Aficionado de Bodonal de la Sierra (Badajoz) al mejor
vestuario por la obra «Las Criadas» y a José Luis Fraile el de mejor actor de
reparto por su papel de ama en dicha obra.
Moya también informó sobre la reciente concesión del sello
de calidad para el Certamen «Viaje al Parnaso» por parte de Escenamateur
(Confederación de Teatro Amateur), uno de los cuatro primeros que lo reciben en
España, lo que pone en valor la apuesta por el teatro de la localidad.
Etiquetes de comentaris: jornadas de teatro cueva de cervantes de argamasilla de alba, patio del centro cultural casa de medrano de argamasilla
22 d’agost 2013
L''Oceà' d'Alessandro Baricco inunda el Versus Teatre
publicat
per
14 agost de 2013
Núria Juanico
foto : Francesc Meseguer
Fins i tot les pors més surrealistes es poden combatre si se
submergeixen al mar. La companyia Retret Teatre trasllada l' Oceà d'Alessandro
Baricco a l'escenari del Versus Teatre per demostrar que el contacte amb els
altres ajuda a superar els temors profunds. L'imaginari de l'escriptor italià
uneix cinc personatges amb angoixes extravagants i un protagonista que busca
venjança en una fonda vora el mar, on descobriran que si defugen la solitud i
comparteixen els temors, es dilueixen i resulta més fàcil tirar endavant.
A Oceà coincideixen les obsessions d'una dona que vol pintar
l'oceà amb aigua de mar, d'un científic que busca l'amor de la seva vida, d'una
noia espantada pel món i d'una esposa adúltera. "Són pors particulars,
però alhora el públic s'hi sentirà identificat", assegura el director del
muntatge, Ivan Padilla. Els personatges s'articulen al voltant d'un
protagonista obscur que, pacient, espera el moment oportú per desenvolupar la
revenja d'un crim que va destrossar-li la vida catorze anys enrere.
Una escenografia senzilla recrea la fonda i ubica la
història en un paradís on el temps s'atura i cada dia és el mateix. "Hem
volgut traslladar el món irreal de Baricco al teatre amb una posada en escena
imaginària i austera", explica Padilla. El públic es transforma en el mar
de l'obra, a qui els protagonistes s'adrecen per trobar respostes a les seves
preocupacions. Les sensacions impregnen tota l'obra a través de recursos
sensorials perquè l'espectador "entri al mar sense veure'l" i experimenti
mitjançant "la mirada directa de l'actor".
En aquesta primera adaptació teatral de la novel·la Oceà ,
el muntatge vol mantenir "l'essència de la història" i acompanyar-la
"en una nova dimensió". Per això, la companyia ha procurat no perdre
el llenguatge poètic de l'autor a través d'elements simbòlics com l'expressió
corporal i també a través de la sonoritat. La música en directe del pianista
Cels Campos crea l'ambient marí i reforça l'atmosfera intimista de
l'espectacle. L'obra es manté fidel al relat de Baricco i "intenta
respectar al màxim el text", diu Padilla, tot i que redueix el nombre de
personatges. Oceà es pot veure al Versus Teatre de Barcelona fins a finals de
setembre.
Etiquetes de comentaris: oceà, retret teatre, versus teatre
IV Certamen Nacional de Teatro Amateur de Elche, Alicante.
publicat per
teatroaficionado.blogspot.com.es
9 agost de 2013
Se convoca el IV Certamen Nacional de Teatro Amateur de
Elche, al que se podrán presentar todos los grupos de teatro amateur del
territorio español.
Para participar en el Certamen es necesario remitir la
documentación indicada en las BASES (preferiblemente en formato digital):
Toda la documentación deberá remitirse a la siguiente
dirección:
Certamen Nacional de Teatro Amateur de Elche
Att. Erico Mävers o María Laura Calmels “Virtual Escuela de
Artes”
C/ Espronceda Nº 108, Bajo, C.P. 03204 Elche (Alicante)
El plazo de presentación de la documentación quedará cerrado
el lunes 16 de septiembre de 2013.
Las representaciones tendrán lugar en la Sala Cultural La
Llotja.
Un jurado, designado por la Organización concederá los
premios establecidos para este Certamen que son:
· Premio a la mejor Obra teatral: 1.000 € y trofeo
· Premio a la mejor Dirección: trofeo
· Premio a la mejor Escenografía: trofeo
· Premio al mejor Actor: trofeo
· Premio a la mejor Actriz: trofeo
· Premio Especial del público: trofeo
La Comisión organizadora abonará a cada grupo seleccionado y
no premiado un accésit de 600 €. (Los grupos pertenecientes a la Federació de
Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana podrán ser subvencionados por la
misma )
Todos los grupos seleccionados deberán estar representados
por al menos uno de sus miembros integrantes del elenco en el acto de clausura
y entrega de premios del certamen. El incumplimiento este punto conllevará la
pérdida del derecho a percibir el premio o el accésit.
Etiquetes de comentaris: certamen nacional teatro amateur ciudad de elche
21 d’agost 2013
Venècia, l'escenografia perfecta per a La Veronal
publicat
per
12 agost de
2013
Juan Carlos
Olivares
La companyia triomfa a la Biennal al costat de David
Espinosa i Thomas Ostermeier
Un dels grans al·licients del programa de la Biennal de
Teatre de Venècia és descobrir una ciutat que gaudeix mantenint sempre un racó
ocult a la curiositat depredadora. Dissabte al matí es va organitzar el gran
tour shakespearià per la Giudecca -el fi de festa dels tallers que donen alè al
festival-, tot i que divendres a la nit La Veronal ja havia arrossegat el
públic fins al Camp de San Francesco della Vigna, en els confins del barri de
Castello. Los pájaros muertos planteja des de la seva estrena al Museu Picasso
el diàleg amb l'espai com un element essencial del projecte. Però el dramatisme
d'una columnata del segle XIX que retalla la vista d'un canal venecià, el seu
pont i una façana de cases historiades és imbatible. El contrast amb les
figures negres de l'Espanya de mantellina i banda rojigualda és potent.
Los pájaros muertos vol ser un homenatge a Pablo Picasso i
tots aquells noms de la història que van ser coetanis en la seva llarga vida.
Però sobre la pedra, la coreografia és un retrat expressionista de tot el que
va mantenir Picasso lluny de la seva pàtria. Amb la banda sonora de pasdobles i
boleros de Ravel, La Veronal dibuixa un paisatge humà grotesc. Corbs ultramuntans
que fugen espaordits quan irromp a la plaça una bandera francesa republicana
portada per dues llibertats nues. Un retrat de Solana suavitzat per una amable
ironia. Només quan la dansa adquireix força solitària l'amabilitat desapareix i
el quadre adquireix una tonalitat més torturada.
El gos que miola
La coreografia és perfecta per omplir de contingut un
workshop a la Biennal. No és el cas de Natura i origini della mente , la
proposta de Romeo Castellucci. El seu teatre metafísic es torna banal quan
intenta resoldre les seves inquietuds amb la col·laboració dels seus joves
alumnes, potser no tan torturats. El públic penitent, esperançat davant el nou
Castellucci, passa un a un per una silueta femenina retallada, i entra en una
gran nau buida. Un gos negre miola lliure per la sala. A dalt, al mig de l'alt
sostre, una jove penjada del seu dit índex d'un cable. Impressionant efecte
d'il·lusionisme, que, per si sol -amb el contrapunt del gos amb veu de gat-,
valdria per tot el muntatge. La resta és un acte de revelació i il·luminació,
individual i col·lectiu, amb una vergonyosa coreografia de renascuts a l'estil
Busby Berkeley. Un únic dit separa el muntatge de la catàstrofe.
Potser Castellucci envejava en aquest moment la solitud de
l'intèrpret únic, com la de David Espinosa en la seva sorprenent miniatura. Tot
i que prové del món de la dansa, Mi gran obra és una funció que només demana a
l'intèrpret destresa i precisió en les mans, control mental del temps i una
gran idea prèvia. Escenes de la vida -reals o metafòriques- que es presenten
com si els espectadors fóssim els gegants de Brobdingnag de Gulliver i les
figuretes de plàstic fossin de mida normal, com els barcelonins de les
cortinetes de BTV. Diminutes figures de maquetes de tren el rostre de les quals
només es revela amb (im)pertinents binoculars. Imatges de vida, mort,
felicitat, violència, somnis i malsons, on un test és un cementiri i un plat
d'arròs una illa caribenya.
Thomas Ostermeier en té prou amb una gran pissarra per
dibuixar o desdibuixar tots els escenaris d' Un enemic del poble. La seva
adaptació té com a principal objectiu fer de Stockmann un personatge creïble
per al segle XXI. Ja no es planteja una integritat suïcida. La seva llar és la
típica contradicció d'un Bo-bo ( Bohemian bourgeois ). I la seva croada,
l'ambició d'una esmena a la totalitat del sistema. Per a l'entorn íntim
utilitza l'estètica d'un musical indie , amb tots els discos preparats de Kings
of Convenience, tot i que que el leitmotiv sigui el Changes de Bowie. Per a la
dimensió política de l'obra transforma l'assemblea popular en un debat obert al
públic, que pot discutir, opinar, posicionar-se lliurement. Una manera molt
seriosa de fer teatre públic, encara que la mateixa obra es permeti jugar amb
l'humor. El final, obert, com ha de ser en la nostra era sense veritats
absolutes. El protagonista és l'actor Stefan Stern, un prodigi en cadascuna de
les facetes del personatge, des del més atabalat fins al més iracund o
abandonat pel món.
Etiquetes de comentaris: biennal de venècia
