publicat per
www.ara.cat
30 de juliol de 2013
Laura Serra
foto : ALS ANTÍPODES DE L'ESTIU DEL 2012 L'any passat, el
sector va fer una vistosa posada en escena per lluir l'exuberant cartellera
teatral de l'agost. Aquest 2013 s'ha anul·lat el Dansalona i no hi ha ni rastre
de l'eufòria d'aleshores. M. GARCÍA
Les sales no s'arrisquen fora de temporada i deixen una
oferta minsa
L'any passat, el sector va fer una vistosa posada en escena
per lluir l'exuberant cartellera teatral de l'agost. Aquest 2013 s'ha anul·lat
el Dansalona i no hi ha ni rastre de l'eufòria d'aleshores.
Quan acabi el festival Grec aquest dimecres, els espectadors
de teatre es podran agafar vacances gairebé del tot. La majoria de sales ja han
posat el cartell de tancat aquest cap de setmana passat, i les que queden ho
faran el vinent. Els teatres públics ho van fer fins i tot al juny. Només
alguns resistents mantindran el teló aixecat en plena canícula. L'aprimament de
la cartellera encara és més acusat després d'un Grec excessiu, que ha programat
70 obres en 32 nits. A partir de l'agost hi haurà un desert amb ben pocs oasis
on calmar la set de teatre.
Però si un productor mira pel retrovisor ha d'admetre que
l'agost no ha sigut pas un mes tan nefast. Amb les xifres del 2012 a la mà, es
van arribar a recaptar 950.000 euros, cosa que representa un increment d'un
107% respecte a l'estiu anterior. L'oferta, l'any passat, va ser una de les més
àmplies de les últimes temporades. Només un lustre enrere, l'estiu del 2007, hi
havia menys de la meitat d'aforament disponible. L'ocupació a l'agost, a més,
s'ha mantingut sempre vora el 40% tot i que hagi crescut l'oferta -això sí, per
sota de la mitjana anual, que supera el 50%.
L'any passat, l'aposta per obrir a l'agost es va voler
escenificar públicament. L'Associació d'Empreses de Teatre (Adetca) va convocar
fins i tot una multitudinària trobada d'artistes a la plaça Catalunya. Semblava
que el creixement sostingut de públic faria que es consolidés la tònica dels
teatres oberts a l'agost. No serà així. El sector s'ha estalviat anunciar males
notícies, però el cicle de dansa Dansalona s'ha anul·lat i de la dotzena
d'espais que obrien l'any passat, enguany en queden la meitat a la cartellera.
La crisi i la caiguda del consum s'han acarnissat amb el
teatre -al setembre farà un any que ha assumit l'augment de l'IVA-. El juny i
sobretot el juliol, mesos tradicionalment de bona recaptació, enguany han sigut
nefastos: es tancarà el mes amb una caiguda del 50% del calaix respecte al
2012. "Ha sigut una temporada difícil i estem més conservadors -explica César
Martínez de Obregón, cap de comunicació de Focus-. No hi ha un flux equilibrat,
no saps quines èpoques són bones i quines no. La gent compra a última hora i és
impossible avançar-te". Aquesta poca planificació, que Martínez de Obregón
atribueix a "carteres més justes", fa que per exemple allarguin
l'estada al Teatre Goya de l'obra Venus in fur setmana a setmana. Mentre el
públic respongui, seguirà (per ara, fins aquest diumenge).
Les dificultats de programar
Aquest any, Focus és una de les empreses privades que s'han
retirat. Tampoc programen els teatres de Balañá ( Toc Toc al Borràs també
s'acomiada diumenge). Sense l'excusa del Dansalona i en ple any de resistència,
han optat per guardar energies i pressupost per al setembre.
Les companyies que han tingut un gran èxit, com el 28 i mig
de La Perla, també pleguen veles. "El nostre públic i la nostra manera de
treballar necessiten descans", diu Oriol Broggi, després d'una temporada
d'èxits. "En un moment difícil, en què ho dónes tot o no vas enlloc, en
què la gent nota si vas a totes, ara no ens queden energies". Fins i tot
s'assaja poc, a l'agost. Les companyies prefereixen fer-ho al juliol i
reprendre l'obra al setembre. Per això sovint el primer espectacle de la
temporada és una producció convidada al teatre, quan no s'obre directament a
finals de setembre, per la Mercè. "Ara ja fins i tot és difícil trobar
produccions. Tens un forat i costa d'omplir", afirma Martínez.
Són l'excepció els tres teatres del Teatreneu o els dos que
dirigeix Ever Blanchett, el Teatre Gaudí i el Versus, que farà 13 anys que obre
a l'agost. "Per a nosaltres és la millor taquilla de l'any -assegura-. No
perquè hi hagi més públic sinó perquè hi ha menys descomptes. I no sabem jugar
d'una altra manera. Que tancar ens pot anar millor per quadrar els números no
ho penso mai".
El públic turista no compta
L'oferta dels que obren són sobretot les comèdies (Teatre
Gaudí), els monòlegs i la màgia (Teatreneu, Alexandra, Llantiol), però també hi
ha espai per a petites tragicomèdies (al nou Aquitània), per a la dansa-teatre
(Tantarantana), per acollir obres foranes (el gamberro Urbanitaz al Versus) i
per donar l'oportunitat a una jove companyia per posar en escena l'obra
d'Alessandro Baricco Oceà (Versus).
El teatre sembla haver donat per perdut el públic turista.
Les grans produccions musicals que han aparcat a la ciutat, com Los Miserables
, no han tingut mai els rèdits esperats, i les produccions catalanes a l'agost
tampoc han arrasat. "El turista no és públic, per a nosaltres -diuen a
Focus-. O ofereixes flamenc o un producte molt exclusiu o no funciona".
Només en casos comptats, com el Poliorama i el Teatre Gaudí, han contractat els
serveis de Turisme de Barcelona per promocionar-se en hotels, guies i capitals
estrangeres. La programació de Le llaman copla al Gaudí i la gala Ópera y
flamenco al Poliorama intenten caçar els estrangers que es volen refugiar en
una sala. Però és significatiu que fins i tot El Molino tanqui a l'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada