publicat
per
6 agost de
2013
Imma
Fernández
Venècia
Declan Donnellan feia 60 anys diumenge i ho va celebrar amb
una gran festa a Venècia al veure com la platea de La Fenice es rendia al seu
delirant Ubu Roi en una altra magistral lliçó del seu enginy i del talent de la
seva companyia Cheek by Jowl. Aquesta producció francesa comença amb el
voyeurisme d'un adolescent que furga amb la videocàmera al nas del pare i
altres racons de la casa. El celebrat director trasllada l'acció a un sopar
burgès que es veurà successivament interromput, a voluntat del jove, per la
hilarant sàtira sobre els abusos del poder (paròdia del Macbeth shakespearià)
que va ordir Alfred Jarry, pioner del teatre de l'absurd, cap al 1896. Aquest
asèptic fill imagina el seu pare com el monstre carnisser que va anhelar,
instigat per la seva ambiciosa dona, el tron de Polònia, i va deixar després un
reguitzell de cadàvers i les taxes pels núvols en el seu tirànic regnat.
Una ràfega de llum verda, i els elegants comensals es
transformen en els caricaturescos personatges de Jarry. Els actors, en la seva
excel·lent i divertidíssima interpretació, passen en un tres i no res de les
banals converses sobre la taula al còmic absurd. De l'oli i la sal de
l'amanida, a la conspiració de Papa Ubú per carregar-se el rei Venceslau i
aconseguir la corona.
L'enginyós Donnellan se serveix dels estris del parament per
parlar de les gestes i crueltats del psicòtic protagonista. Especialment
risible resulta el so de la trituradora per la qual van passant, fora d'escena,
els ministres de la cort. Ubú va amenaçar d'emportar-se algú del públic. A
l'octubre ho intentarà amb el de Madrid. Apoteòsic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada