La néta del senyor Linh amb Lluís Homar

Sol sobre l’escenari, Homar interpreta tots els papers del muntatge (el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark) i juga amb tots els recursos escènics: acció dramàtica, paraules, imatges, música, so, projeccions… portant a escena una història sobre la soledat i sobre l’anhel de comunicar-se amb els altres.

La néta del senyor Linh és un espectacle sobre la força de la imaginació i la representació, amb un color i una atmosfera únics. Amb el muntatge, Cassiers segueix abordant diverses temàtiques europees. Després de treballar temes com el colonialisme o l’ascens del nazisme i de la Shoah, ara el director belga se centra en el tema dels refugiats, un dels grans reptes als quals s’enfronta Europa en aquest moment. A més, en canviar el repartiment a cada ciutat on representar l’espectacle, el tema adquireix noves perspectives. La temàtica dels desplaçats a la força té un impacte diferent en cada país segons les sensibilitats polítiques i històriques de la zona, i evoluciona cada vegada que canvia de llengua i d’actors, creant diversos relats europeus que dialoguen entre ells.

Informació addicional

Autor: Philippe Claudel

Director: Guy Cassiers

Traducció: Sergi Belbel

Intèrpret: Lluís Homar

Ajudanta de direcció: Esther Nadal

Producció tècnica: Jordi Thomàs

Tècnic de vídeo: Francesc Isern

Tècnic de so: Marcel Ferrer

Cap de producció: Macarena García

Direcció de producció: Josep Domènech

Ajudanta de la direcció de producció: Clàudia Flores

Producció: Temporada Alta i Teatre Lliure

A partir de la producció original de: Toneelhuis en coproducció amb Espaces Malraux – Chambéry Espaces Pluriels – Pau MC93 – Maison de la Culture de Seine-Saint-Denis La Rose des Vents Villeneuve-d’Ascq Le Phénix, Scène nationale de Valenciennes

+ info

Dissabte, 15 de febrer de 2020

21:00 h

atriumviladecans.com

Del Pirineu als Andes

L’actor Lluís Homar presentarà en castellà la versió de ‘Terra baixa’ al Temporada Alta Iberoamèrica, que programa a les capitals de l’Argentina, l’Uruguai i el Perú

En Mane­lic dava­lla de les mun­ta­nyes de la seva idíl·lica terra alta i des­co­breix la mal­dat a la Terra baixa. Ara, en comp­tes dels Piri­neus seran els Andes. Lluís Homar serà un dels caps de car­tell de la pro­pera edició del Fes­ti­val Tem­po­rada Alta a l’Amèrica Lla­tina que s’escampa per l’Argen­tina (la sala Tim­bre 4, de Bue­nos Aires), Uru­guai (la sala Verdi de Mon­te­vi­deo) i Perú (el tea­tre de l’Ali­anza Fran­cesa de Lima). Enguany, es repe­tix el Tor­neig de Dra­matúrgia entre els fina­lis­tes d’enguany de Bue­nos Aires (Andrea Mar­razzi i Facundo Zil­ber­berg) i les dues fina­lis­tes cata­la­nes (Cris­tina Cle­mente i Marta Aran). El fes­ti­val s’allarga de l’1 al 24 de febrer i es com­pleta amb altres pro­pos­tes d’auto­ria cata­lana i altres de lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes que inter­can­vien entre els tea­tres dels països veïns.

Gui­llem Albà estre­narà el seu nou espec­ta­cle, Calma! a Ibe­roamèrica. Farà sis fun­ci­ons (dues per sala) igual que el Tierra baja d’Homar. Albà fa mesos que pre­para un espec­ta­cle que navega entre la inti­mi­tat de Trau i Pluja i la festa i par­ti­ci­pació de Mara­bunta. El públic és part activa en el mun­tatge en què intervé també un tècnic de so.

També es tras­llada la ins­tal·lació Cases, de Xesca Salvà, que va arren­car al Fes­ti­val If de Bar­ce­lona, poste­ri­or­ment s’estre­na­ria al TNT al 2017. En aquesta ins­tal·lació són els matei­xos espec­ta­dors els que mani­pu­len els ele­ments, a par­tir de les ordres que reben pels alta­veus. És una invi­tació a veure, com un voyeur, les esce­nes més ínti­mes i, sovint, més dolo­ro­ses de tes­ti­mo­nis reals que van moti­var cada estació.

També hi ha, en aquesta ocasió, un espec­ta­cle adreçat a tots els públics: Vida de Javier Aranda, una peça que juga a par­tir de cons­truir per­so­nat­ges amb les seves mans. És còmic i magnètic.

Tim­bre 4 també pro­grama Cheta i Pre­his­to­ria de la feli­ci­dad del Perú; El tigre no es como lo pin­tan, una adap­tació del colombià Alfonso Ortiz del text de Dario Fo; Can­tora de la Can­de­la­ria de Xile i Tu veneno en mi, l’única dra­matúrgia i direcció autòctona. Al Perú, es mul­ti­pli­quen les pro­pos­tes: Los acan­ti­la­dos de V i Hasta el último sus­piro (França), Yo tenía un plan (Argen­tina), El mundo por mon­tera (Espa­nya), San­ti­ago Amoukali (Mèxic), Pom­peya (Xile), Altre­voce (Suïssa), 10 mini­ba­lleti (Itàlia), Sólo cosas geni­a­les (Perú) i It’s always here (Israel). Final­ment, a Mon­te­vi­deo, els espec­ta­cles cata­lans es com­ple­ten amb La intención de las palo­mas (Argen­tina) i Dados tira­dos (Uru­guai).

+ info - publicat per
J.B. - Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1542943-del-pirineu-als-andes.html

Las tres voces de Lluís Homar

El autor destaca el triple papel del actor en la obra Philippe Claudel, coproducida por el Teatre Lluire y Temporada Alta

Me vuelve la triple voz de Lluís Homar en La neta del senyor Linh, una bella y triste fábula basada en la novela de Philippe Claudel. El director belga Guy Cassiers la ha montado en flamenco (con Koen de Sutter), francés (Jérôme Kircher), catalán (Homar), y en mayo en inglés (Jules Werner). Aquí ha sido una coproducción con el Lliure y Temporada Alta, en versión de Sergi Belbel. A mis ojos cuenta la amistad entre dos hombres separados por la lengua y la procedencia, pero unidos por la soledad, el afecto y, quizás, una secreta culpa.

Linh es un anciano que huyó de un país devastado por las bombas. Su hijo y su nuera murieron el mismo día. Solo le queda su nieta de seis semanas, llamada Sang Diû (dulce mañana, en su idioma natal) que se ha convertido en el motor de su vida, y a la que no vemos. Un país lejano, una ciudad de provincias gris y fría. Cielo bajo.

Cada día, Linh se sienta en el banco de un parque y se encuentra con el afable señor Bark, un viudo reciente. Al poco tiempo intercambian regalos: cigarrillos mentolados, un vestido para la nieta. No entienden las palabras respectivas, pero, casi milagrosamente, atrapan gestos, tonos y miradas. Bark es la única persona que escucha lo que cuenta Linh, y viceversa. Sin el otro, tal vez cada uno sería invisible. Homar encarnó a los cuatro protagonistas de Terra baixa, de Guimerá, y aquí tiene tres voces: el narrador, el señor Linh y el señor Bark.

En pantalla se representa el diálogo entre Linh y Bark. Momentos mudos, pero con gran fuerza, que parecían atrapar, en blanco y negro, la esencia soñada de los personajes. Luego, la imagen especular se disolvía y veíamos al actor “dándose la réplica” en tiempo real, por así decirlo. Les escuchaba y pensaba en la sirvienta y el viajante de comercio de El Square, el relato de Marguerite Duras que también fue teatro, porque aquella reunión imprevista estaba llamada a serlo. Homar hablaba y se movía como si le rodeara una niebla irreal cuando era Lihn, y al interpretar a Bark había en él la excitación casi pueril de quien siente que cada mañana es un regalo, y al caer la noche podría aullar como un cachorro atrapado en un cepo.

Cuando narraba, las palabras de Philippe Claudel nos llegaban con suavidad, con las pausas sabiamente medidas. La neta del senyor Linh acaba el domingo en el Lliure pero tiene todavía, me informan en Temporada Alta, una larga vida por delante.

El próximo otoño se estrenará y hará temporada en Madrid, en espacio todavía por determinar. Seguirá a continuación doble gira, con funciones en catalán y castellano. Y en 2020, la sorpresa de una nueva versión “en formato cuarteto” en el Théâtre de la Colline de París, que dirige Wajdi Mouawad, repartiéndose el texto los actores que lo han interpretado hasta entonces (De Sutter, Kircher, Homar y Werner), de nuevo a las órdenes de Guy Cassiers. Buen viaje.

+ info – publicat per

Marcos Ordóñez

https://elpais.com/cultura/2018/12/26/actualidad/1545843343_228156.html

Lluís Homar es ‘Tierra baja’

Del 19 de septiembre al 7 de octubre de 2018

Teatro de La Abadía, Madrid

Lluís Homar vuelve al Teatro de La Abadía con Tierra baja, el drama rural de tintes románticos de Ángel Guimerá (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), un texto clave en la carrera del actor que le valió en 2015 el Premio Max. En esta ocasión representa los cuatro papeles protagonistas de un montaje que dirige Pau Miró y cuenta con la música y la voz de Silvia Pérez Cruz.

Esta será la tercera vez que actúe Homar en La Abadía, tras Play Strindberg y El hombre de teatro. Tierra baja es un proyecto que nace de la necesidad, el compromiso y el deseo de sacar adelante esta “fantástica locura” donde, en forma de monólogo, Homar asume todos los papeles.

Estrenada en 1896 en el Teatro Español de la mano de María Guerrero y, posteriormente, en 1897, en Tortosa y Barcelona, la obra se ha convertido en una de las más representadas y traducidas de la lengua catalana y se ha consolidado como un clásico del repertorio teatral.

Lluís Homar descubrió el texto cuando solo contaba con 16 años, interpretando por primera vez a Manelic con el grupo de teatro de aficionados de Horta. Pero no fue una obra más. Aquel primer contacto le permitió descubrir que quería ser actor. Más tarde, en 1990, protagonizó la mítica puesta en escena de Fabià Puigserver.

Ahora, en este montaje estrenado en 2014, Homar asume los cuatro papeles principales: Lluís es Sebastián, el dueño de todo y principal representante de la Tierra baja. También Marta, la víctima más evidente de este mundo sórdido. Y como no, Manelic, el rostro de la ingenuidad. Incluso, Nuri, la mirada de la inocencia en el drama de Guimerá.

Este texto ha marcado su carrera más allá de las casualidades. Hay sobre todo una identificación con el trasfondo y la simbología de la obra de Guimerá: la complejidad, la contradicción y la lucha interna que se produce en cada uno de nosotros como individuos, contrapuesta a la dialéctica que siempre se establece en sociedad entre dos mundos antagónicos: la parte “oscura” (Tierra baja) y la parte “pura” (Tierra alta). Los cuatro protagonistas acaban revolcándose en el fango de las pasiones humanas más turbias, las de la Tierra baja.

Nueva lectura

Esta nueva lectura es un proyecto muy personal de Homar que, conjuntamente con Pau Miró, presentan un Tierra baja inédito, para un solo actor, con una lectura más contemporánea donde, desde el profundo respeto por el alma de la obra original, la verdad en el terreno de la interpretación y la simplicidad en la puesta en escena, han trabajado el texto acercándolo a nuestros días, optando por una mirada más constructiva de la realidad que nos rodea.

Pero, ¿por qué transformar este texto en un monólogo? Para Miró, su director y adaptador, “esta nueva versión va directamente al conflicto, un conflicto donde se mezclan las ambiciones, las pasiones y las emociones de cada personaje. Esta soledad en el escenario nos permite mostrar con mayor claridad la complejidad que hay en cada persona, y focalizar la lucha interna que se produce en cada uno de nosotros. No estamos hechos de una sola pieza, somos fruto de nuestras elecciones. Los espectadores, más que un monólogo, verán cuatro voces en un solo actor. El vehículo de esta idea sencilla, pero sincera y generosa es Lluís”.

Publicat per

http://www.hoyesarte.com/evento/lluis-homar-es-tierra-baja/?utm_source=Boletin_20180919_1642&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin

Temporada estable de Mataró : Cyrano

D’Edmond Rostand

Adaptació i direcció de Pau Miró

Idea original de Lluís Homar

Cyrano és un home que lluita contra la seva pròpia debilitat. Si bé és capaç d’enfrontar-se a cent homes, no pot fer el mateix amb la seva fe­blesa. Aquest nas prominent és la imatge més evident i grotesca de la seva vulnerabilitat, la vulnerabilitat d’un heroi, la fragilitat d’un home. Fins i tot algú tan valent com ell es fa petit davant la seva por més íntima, la d’estimar i ser estimat "en veu alta". I és aquí on cen­trem la nostra mirada, en les dificultats de viure amb plenitud allò que som.

Aquesta vegada comptarem amb cinc actors damunt l’escenari, però els nostres objectius són els mateixos que teníem a Terra Baixa, tractar un clàssic popular com una matèria sensible.

Intèrprets: Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez i Albert Prat (resta de repartiment en curs)

Escenografia i vestuari: Lluc Castells

Disseny de llums: Xavier Albertí i David Bofarull

Disseny de so: Damien Bazin

Composició musical: Sílvia Pérez Cruz

Adjunt de direcció: Oscar Valsecchi

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Cyrano

Dissabte 21 d'abril de 2018

18 i 21.30 h

Teatre Monumental

24 euros platea / 19 euros amfiteatre

Publicat per

Cyrano de Bergerac David Ruano ©

http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/cyrano-9647

Un Cyrano de nassos

La versió de Pau Miró del clàssic es concentra en els monòlegs i diàlegs

Els actors Lluís Homar i Albert Prat en una escena de Cyrano. / DAVID RUANO / TEATRE BORRÀS

‘Cyrano’, Teatre Borràs,  20 de desembre

Un Cyrano de nassos. I no ho diem per la indubtable rotunditat de la protuberància que llueix entre els ulls sinó, i sobretot, per l’emotiu batec amorós d’un Lluís Homar esplèndid que ens regala l’oïda i l’esperit amb la musicalitat i el ritme dels alexandrins d’Edmond Rostand. De nassos ens van semblar l’escena del balcó entre Cyrano, Cristian i Rosana per la modulació del text i la credibilitat de la farsa, i de nassos el monòleg de Cyrano sobre el seu nas, una harmonia ràpida, irònica i fresca com el brogit d’un rierol.

Aquest és un Cyrano despullat textualment i visualment, que segueix la línia de treball sobre els clàssics iniciada amb Terra baixa pel mateix equip artístic fa dos anys. Textualment perquè la versió de Pau Miró recull tota la trama, especialment dels tres primer actes, però es concentra en els monòlegs i diàlegs de Cyrano i en els dos personatges importants que l’acompanyen, la seva ENAMORADA, Rosana, i el babau Cristian. Queda, doncs, de banda la part més lleugera de la comèdia i amb ella el guirigall de personatges més o menys episòdics que l’envolten. Lluny, doncs, d’una funció de capa i espasa, la posada en escena, del mateix Pau Miró, busca esprémer l’esperit de l’obra, mostrar el plecs del fons de Cyrano en una mirada fosca i sense coloraines.

Despullat d’oripell

És un Cyrano visualment despullat d’oripells, que ens situa en una mena de gimnàs d’entrenament d’esgrima gens atractiu però que segurament fa per a l’objectiu de la dramatúrgia. Un Cyrano sense guants ni mitges de seda, sense gipons ni botes en embut i vestit amb la neutralitat estètica del lluitador olímpic d’esgrima, coronat, quan escau, amb el casc protector i no amb el barret d’ala ampla.

Tot i entenent la raó dramatúrgica del fosc disseny de llums, pregaríem, si pot ser, un mica més de claredat sobre els rostres. Sobretot en el del Cyrano, perquè és important veure l’expressió dels actors i actrius quan parlen. Gràcies.

Publicat per

SANTI FONDEVILA

https://www.ara.cat/cultura/Cyrano-nassos_0_1930007018.html

Lluís Homar s’endinsa en la lluita interior del ‘Cyrano’ més contemporani

L'espectacle dirigit per Pau Miró s'estrena divendres a Temporada Alta i les funcions al Teatre Borràs seran a partir del 15 de desembre

Després de l’èxit de ‘Terra Baixa’, Lluís Homar es posarà ara a la pell de Cyrano de Bergerac en una adaptació del clàssic d’Edmond Rostand dirigida per Pau Miró i que es podrà veure des d’aquest divendres a diumenge al Temporada Alta i posteriorment farà temporada al Teatre Borràs a partir del 15 de desembre. “Hem partit de la idea de la vulnerabilitat i fragilitat de Cyrano, però no per quedar-nos atrapats aquí, sinó precisament perquè té aquesta vulnerabilitat té per compensar-ho una cuirassa i una màscara molt forta i fa que estigui constantment en lluita amb ell mateix i ens hem volgut centrar en aquest recorregut de Cyrano”, ha explicat Miró. El director teatral ha recalcat que la nova traducció, feta per Albert Arribas, permet presentar un ‘Cyrano’ més contemporani, “desprenent-nos de les idees del teatre clàssic, no per menystenir-les sinó per confrontar-les amb la contemporaneïtat”.

Miró ha recordat quan va veure l’obra ‘Cyrano’ protagonitzada per Josep Maria Flotats a la Biblioteca de Granollers i que el va motivar a dedicar-se al teatre, al temps que ha destacat “l’excel·lent” feina feta per Oriol Broggi i la Perla 29 en la més recent representació protagonitzada per Pere Arquillué a la Biblioteca de Catalunya. Miró ha ressaltat que ells han decidit tractar la història des d’un altre punt.El director de l’obra ha apuntat que Cyrano lluita amb ell mateix al llarg de l’espectacle. Segons ha dit, l’obra és fèrtil en aquest sentit amb “aquesta dualitat i lluita” del personatge, que té l’evident ferida amb el seu nas. “Tots portem el nostre nas”, ha afegit. Ha assegurat que tots els 9 personatges –interpretats per cinc actors- fan aquest mateix viatge. Miró també ha indicat que un eix temàtic de ‘Cyrano’ és la bellesa “que es pot agafar en la seva vessant més profunda o contemporània, que pot tenir un punt de més de superficialitat. El recorregut i el viatge que fa l’obra és la consciència del que hi ha més enllà del que veiem a primera vista”. Contemporani Ha recalcat que la nova traducció, feta per Albert Arribas, permet presentar un ‘Cyrano’ més contemporani, “desprenent-nos de les idees del teatre clàssic, no per menystenir-les sinó per confrontar-les amb la contemporaneïtat”. Per això, ha apuntat que calia “escollir les paraules des del present i tractar els personatges amb complexitat, dualitat entre la sensibilitat i la màscara”. Pel que fa l’escenografia, l’obra inclou una grada i una espècie de passarel·la que remet a l’esgrima. De fet, el vestuari remet al mateix i fa que els personatges practiquin l’esgrima esportiva. Així mateix, mentre avança l’obra es percep que la lluita contra l’altra és finalment la lluita contra un mateix. “L’escenari es va desmuntant, a mesura que aquesta màscara de protecció es va desmuntant”, ha recalcat Miró. Lluís HomarHomar estarà acompanyat de Joan Anguera, Àlex Batllori, Albert Prat i Aina Sánchez i de l’equip artístic que ja va triomfar amb ‘Terra Baixa’: Lluc Castells a l’escenografia i vestuari, Sílvia Pérez Cruz a la música original, qui ha creat tres peces; Xavier Albertí i David Bofarull a la il·luminació, Damien Bazin al so i Oscar Valsecchi com a adjunt a direcció i moviment.Homar ha dit que el seu motor és aquesta connexió més popular. En aquest sentit, ha destacat que ‘Terra Baixa’ va ser “una declaració d’intencions” i un dia a Castellar del Vallès se li va ocórrer que s’havia de donar continuïtat al projecte amb ‘Cyrano’. L’actor ha apostat per buscar l’excel·lència fent espectacles pel gran públic. Homar ha dit que Cyrano és un personatge immens i ha reconegut que “encara no acaba de saber quin és l’arc del personatge”.

Publicat per

ACN Barcelona

https://www.vilaweb.cat/noticies/lluis-homar-sendinsa-en-la-lluita-interior-del-cyrano-mes-contemporani/

El Cyrano de Lluís Homar fa residència i preestrena a La Sala

L’actor es torna a preparar a Argentona, a les ordres de Pau Miró, abans d’estrenar a Temporada Alta

Lluís Homar, un dels millors actors del país, ha tornat a escollir Argentona per preparar el seu següent espectacle. El 8 de desembre estrena al Temporada Alta de Girona la seva versió d’un clàssic, Cyrano i per preparar-ho s’ha instal·lat amb tot l’equip a Argentona per fer una residència d’una setmana que culminarà amb la pre-estrena de l’espectacle dissabte 2 a les 20:30h a la pròpia Sala i amb entrades a la venda.

L'obra, traduïda per Albert Arribas, amb dramatúrgia i direcció de Pau Miró, està interpretada per Lluís Homar sobre l’escenari acompanyat per Joan Anguera, Àlex Batllori, Albert Prat i Aina Sánchez. La companyia Bitò Produccions – que ja va instal.lar-se a Argentona fa tres anys per a preparar la pre-estrena de Terra Baixa - torna a La Sala per posar a punt aquesta obra que s’estrenarà a Girona e i posteriorment farà temporada al Teatre Borràs de Barcelona a partir del 15 de desembre.

A partir del proper dimarts 28 de novembre ja es podran adquirir les entrades de la preestrena a Argentona, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament, al web municipal i a taquilla des d’una hora abans. El preu serà de 10 euros l’entrada anticipada i 13 euros a taquilla.

Cyrano de Bergerac, un clàssic

Lluís Homar torna a posar-se sota la batuta de Pau Miró. Ara, per interpretar el famós cavaller francès. Després de l’experiència de Terra Baixa en què Lluís Homar interpretava tot sol els personatges principals de l’obra de Guimerà ara, el tàndem Miró – Homar aborda el clàssic d’Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac, acompanyats amb el mateix equip artístic de Terra Baixa: l'escenografia de Lluc Castells, la música de Sílvia Pérez Cruz, el so de Damien Bazin, les llums de Xavier Albertí i David Bofarull i el moviment d'Oscar Valsecchi entre d'altres. Aquesta vegada compten amb cinc actors damunt l’escenari, però els seus objectius són els mateixos que a Terra Baixa, tractar un clàssic popular com una matèria sensible. No escatimaran ni un bri de la càrrega psicològica dels personatges, però tampoc descuidaran la lleugeresa i la vivacitat amb la que Rostand relata aquest conte d’espases i versos.

PUBLICAT PER

http://www.totmataro.cat/maresme/argentona/item/40478-el-cyrano-de-lluis-homar-fa-residencia-i-preestrena-a-la-sala

Glòria al rei Homar

L'actor meravella en el 'Ricard III' del TNC i és el puntal d'una obra irregular

Entre els dolents de Shakespeare, que són una legió, no hi ha qui pugui disputar el tron a Ricard III, el rei deforme que va eliminar tots els oponents que se li van creuar pel camí. Va ser en l’època sanguinària de la guerra entre les famílies dels York, a la qual pertanyia el monarca, i els Lancaster. Personatge vil, cínic i sense escrúpols, Shakespeare el va retratar com l’arquetip del mal en el seu accés a un poder del qual va ser desposseït en la batalla de Bosworth. Aquella en què, abans de caure, va pronunciar la famosa sentència: «Un cavall, el meu regne per un cavall».

Aquesta imponent tragèdia ha arribat a la Sala Gran del TNC amb Xavier Albertí, director, i Lluís Homar, protagonista, com els dos pilars que aixequen un text d’extens entramat de personatges i situacions. Costa seguir, sense anar més lluny, la desfilada d’Eduards que aniran caient en una espiral de morts capaç d’omplir un cementiri. El Ricard III d’Albertí presenta com a principal valedor a qui és el seu soci d’últimes aventures teatrals. Perquè Homar desplega una interpretació tan majestuosa que deixa en un pla inferior tota la resta, començant per una posada en escena freda, estàtica (gairebé sempre) i irregular en el to. Albertí ha buscat un distanciament i un estatisme que no col·laboren a fer que flueixi un muntatge que només accelera a la segona part. L’inici queda marcat, després del monòleg del monarca en què revela les seves motivacions, per una letàrgica absència de nervi. També en la direcció dels actors, en excés plantats la majoria. I succeeix que el vers i la paraula de Shakespeare arriben a pesar més del compte.

UN ESPAI CRÍPTIC

Tampoc ajuda a guanyar fluïdesa una escenografia massa críptica, a partir d’una estructura rectangular de metall amb portes automàtiques de metacrilat. Albertí només franqueja la barrera de l’estatisme amb l’ús momentani del vídeo, que recrea imatges fora de l’escenari, o la irrupció dels personatges a la tarima superior. Són solucions, igual que les breus intervencions del tenor Antoni Comas, que intenten canviar un ritme en excés monòton.

Homar, mentrestant, es mou en un altre terreny. Ell és el rei de la funció i líder d’un repartiment en què Carme Elias i Joel Joan fan mèrits per darrere d’ell. El seu Ricard III potser fa tanta por com el malvat Hannibal Lecter que té en el president Frank Underwood de House of cards una versió contemporània amb aquelles interpel·lacions mirant l’espectador.

Homar i Albertí arriben a fer d’un personatge atroç algú humà, en la mesura del que és possible, amb un to bufonesc. S’accentua amb una rialleta pròpia d’aquell Lindo Pulgoso dels dibuixos animats, que ajuda a desdramatitzar tant d’assassinat, joves nebots inclosos. Encotillat, geperut i amb una pròtesi a la cama, Homar ja perfila amb mestria el seu paper en els moviments. I és a la brillant escena final, que acaba amb el públic dret, on deixa empremta d’una energia i capacitat desarmants. Sol, al centre de l’escenari, la resta del repartiment l’acompanya en el seu agònic i vibrant monòleg a la tarima superior interpretant l’arxifamós bolero de Ravel.

Publicat per

José Carlos Sorribes, @jcsorribes

Foto : May Zircus

http:/www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/critica-ricard-iii-lluis-homar-6038242

‘Ricard III’, una obra mestra de Shakespeare al TNC

Lluís Homar es fica a la pell del rei d’Anglaterra consumit pels seus defectes i les seves inseguretats, en una producció dirigida per Xavier Albertí

De totes les obres teatrals de William Shakespeare inspirades en fets de la història d’Anglaterra, Ricard III és probablement una de les més conegudes, entre altres raons perquè conté una de les frases més memorables de tota la producció del bard de Stratford: “El meu regne per un cavall!”. És el final culminant d’un viatge vital funest a partir de la figura del rei Ricard III, un home insegur, que arriba al tron en circumstàncies convulses, però a qui el mou la set de poder, fins al punt de posar-ho tot en risc només per acumular i conservar encara més el seu domini sobre els súbdits. Al final, en una batalla èpica, Ricard III es trobarà amb el seu destí desgraciat. Ara podrem reviure la història en una nova producció que s’estrena al TNC, i que estarà en cartell fins a l’11 de juny.

Aquesta versió de Ricard III està dirigida per Xavier Albertí i comptarà amb un protagonista excepcional, Lluís Homar. Amb ell, el text de Shakespeare –en la traducció de Joan Sellent i adaptat per a aquestes funcions per Lluïsa Cunillé– trobarà el punt just d’intensitat i efervescència, i tant de bo que cada funció sigui explosiva. Juntament amb Homar, el repartiment es completa, entre altres actors i actrius, amb Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elies, Joel Joan i Julieta Serrano. Amb ells, “l’hivern del nostre deshonor” es convertirà en un “gloriós estiu” sobre l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/ricard-iii-teatre-nacional-catalunya-lluis-homar

Lluís Homar se pone en la piel de un “diabólico y fascinante” Ricardo III

El actor participa en el ambicioso montaje de la obra de Shakespeare que ha ideado Xavier Albertí en el Teatre Nacional de Catalunya

Lluís Homar encarna a un Ricardo III "diabólico y fascinante" en el ambicioso montaje de la obra de Shakespeare que ha ideado Xavier Albertí, quien incide en las causas de la monstruosa maldad del protagonista con una puesta en escena respetuosa con el texto, pero estéticamente alejada del canon.

La obra, que se estrenará el próximo 4 de mayo en la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya 

Homar ha reconocido este martes en rueda de prensa que ha visto a todos los grandes actores que han dejado muestra grabada de sus interpretaciones de Ricardo III, desde Al Pacino a Laurence Olivier, y disfrutó en persona la interpretación de Kevin Spacey en el montaje de Sam Mendes cuando pasó por Avilés (Asturias). "Siempre me he sentido fascinado por este personaje pero pensaba que no lo entendía bien, que no sabría como abordarlo, hasta que hace un par de años empecé a ver la posibilidad", ha explicado.

"La idea la planteó Homar", ha ratificado Albertí, que asegura que "el impulso de hacer un Shakespeare suele venir más de actores que se ven preparados para abordarlo que de directores". Tras releer la obra y darse un tiempo para pensar, Albertí decidió lanzase a "esta maquiavélica, diabólica y fascinante partitura" que es para él "Ricardo III". Una partitura que ha querido respetar, y lo ha conseguido gracias a la fiel y meticulosa traducción al catalán de Joan Sellent.

Ricard III es también una obra que nos interpela sobre el protagonismo que tienen en nuestra vida las heridas que hemos recibido desde el nacimiento

ALBERTÍ

Una fidelidad a la palabra en verso que no va acompañada de una puesta en escena de época, sino de "un sincretismo de estilos", presente tanto en el vestuario como en la música y la escenografía. Esta última es una estructura de hierro y metacrilato de dos alturas, que muestra a los personajes en el interior y el exterior de un palacio muy contemporáneo, casi futurista.

Lluís Homar reina en ese mundo duro, frío y oscuro, a pesar de sus deformidades físicas, que en este montaje se exteriorizan principalmente gracias al vestuario. Un collarín al cuello, una bota con estructura metálica como las utilizadas en otros tiempos por los enfermos de poliomielitis, y una coraza en el tronco son los signos más visibles de esas malformaciones de las que habla Shakespeare y que convierten al protagonista en su ser marginal que, a pesar del rechazo social, emprende una ascensión imparable hasta llegar a conquistar el trono de Inglaterra.

Siempre me he sentido fascinado por este personaje (Ricardo III) pero pensaba que no sabría como abordarlo, hasta que hace un par de años empecé a ver la posibilidad"”

"'Ricard III' es también una obra que nos interpela sobre el protagonismo que tienen en nuestra vida las heridas que hemos recibido desde el nacimiento y, en definitiva, sobre el mal que este dolor nos puede llevar a hacer a los otros, mientras no seamos capaces de asumirlo", ha dicho Albertí. "No pretendemos ser compasivos con este diabólico personaje, pero no deja de ser un ser humano que ha llegado a la maldad en determinadas circunstancias", ha corroborado Homar.

En su opinión, una de las grandezas de la obra es que explora las profundidades del alma humana y "no habla del mal como algo externo, sino como algo que todos tenemos en nuestro interior y sólo algunos se atreven llevar hasta sus últimas consecuencias".

La intención del director es que el alma oscura del protagonista salpique a los espectadores a través de la palabra y la puesta en escena, que cuenta con la proyección de vídeos en 3D de Franc Aleu, pregrabados y grabados en directo, y mucha y muy variada música en directo.

Publicat per

Foto : El elenco de actores que dará forma a la obra de William Shakespeare que se presenta en el Teatre Nacional de Catalunya (Quique García / EFE)

http://www.lavanguardia.com/cultura/20170502/422226181066/lluis-homar-ricardo-iii-diabolico-fascinante.html

El diabòlic Ricard III escampa el mal pel TNC

Xavier Albertí dirigeix Lluís Homar en una adaptació canònica del gran malvat de Shakespeare

Les restes de Ricard III, l’últim rei anglès de la casa de York, que va morir a la Guerra de les Dues Roses, van aparèixer fa quatre anys en un dels indrets amb menys aura cortesana del món: sota un aparcament de Leicester. L’anàlisi de l’ADN no va deixar lloc a dubte, tot i que l’esquelet del monarca que va regnar a Anglaterra del 1483 al 1485 tenia poc a veure amb el retrat descarnat que William Shakespeare va dedicar a aquest “ésser monstruós llançat al món abans de temps”. Tanmateix, la imatge que ha passat a la història és la del dramaturg anglès i aquest poderós personatge, deformat i malvat, violent i venjatiu, és el que camparà per la Sala Gran del Teatre Nacional des de demà fins a l’11 de juny. El director del teatre, Xavier Albertí, s’ha reservat “aquesta maquiavèl·lica, diabòlica i fascinant partitura” de les obres històriques de Shakespeare per dirigir-lo amb un dels seus actors fetitxe, Lluís Homar, que de fet va ser qui va proposar el títol. Albertí i Homar titllen l’obra de “xim-pum”: “Quan et poses a fer Ricard III és que la vols fer grossa”, avisa Homar.

Albertí ha furgat en el trauma interior d’un home ferit que treu la fúria i la violència no pas de manera gratuïta sinó com a reacció a la seva condició. Aquest “ésser humà que és repudiat des del seu naixement” representa “el paradigma del dolor humà i dels mecanismes de poder”, diu el director. “Si no sabem gestionar el dolor que ens toca, el centrifuguem i provoquem més dolor”, afirma Albertí, que veu en Ricard III “una actitud vital contemporània” que li fa replantejar casos com la tragèdia de Germanwings. Lluís Homar ha trobat així un camí per acostar-se a un personatge que “no sabia com abordar”: ¿Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?, planteja l’actor. “Nosaltres ens decantem per la teoria que és un home que rep odi i trasllada el seu rancor i enuig al món, sigui Déu, sigui la natura, sigui l’home. A vegades pensem en el mal com una cosa externa a nosaltres i jo tinc la sensació que també tinc el mal a dins, és allà en major o menor mesura, i és una temptació”.

Per aquesta preocupació per explorar “els racons insospitats de l’ànima humana”, Albertí diu que Ricard III suposa “el tancament de l’Edat Mitjana i l’inici del Renaixement”. Tot i això, Ricard III també tenia un sentit polític: havia de servir per crear una nova èpica al voltant del dinastia dominant en l’època de Shakespeare, els Tudor, per a un país que va sortir reforçat del naufragi de l’Armada Invencible i es volia guanyar un lloc al mapa.

“Hi ha certa fascinació pel malvat”, insisteix Homar, que confessa que ha vist totes les versions possibles del paper: Laurence Olivier, Ian McKellen, Thomas Ostermeier, Al Pacino, Kevin Spacey... I sobretot l’espectador pot sentir certa empatia amb un personatge que trenca la quarta paret i mai menteix al públic, però sí a tots els que l’envolten. Aquest joc escènic ple de referents metateatrals és un dels al·licients del text, que al Nacional se serveix amb una escenografia metàl·lica on es projectaran imatges en directe i també vídeos de Franc Aleu i amb un vestuari contemporani -força més singular per al rei i les seves pròtesis a la cama, a la gepa i al coll.

Xavier Albertí, que havia “triturat” Shakespeare en espectacles anteriors i l’única vegada que en va fer una adaptació clàssica va fracassar ( Marc Antoni i Cleopatra, al Grec 1995), aquí ha volgut ser “respectuós amb la paraula”, “pulcre” i “canònic”. Per això té un exèrcit expert: a més d’un Homar en plena maduresa, un repartiment de catorze actors, fins i tot més extens del que marca el cànon, en què destaquen Julieta Serrano -en el seu retorn al teatre català, després de catorze anys, per celebrar els 60 anys de carrera-, Joel Joan, Oriol Genís, Anna Sahun, Carme Elias, Lina Lambert i els cantants lírics Antoni Comas i Robert González, que canten i toquen diversos instruments, tot i que el director no vulgui revelar més pistes del repertori. També compta amb la traducció experta de Joan Sellent -que ha sigut escrupulós mantenint la mètrica de tota l’obra- i una adaptació dramatúrgica de Lluïsa Cunillé, que converteix l’última part de l’obra en un monòleg en què el rei descriu la Batalla de Bosworth, la caiguda del cavall i llança la sentència definitiva: “Un cavall! Un cavall! El meu regne per un cavall!”

Publicat per

Laura Serra

http://www.ara.cat/cultura/diabolic-Ricard-III-escampa-TNC_0_1789021115.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=email

Lluís Homar amb les pròtesis que utilitza per interpretar l’esguerrat, coix i geperut Ricard III al Teatre Nacional. / MAY ZIRCUS

Matar el llop

Lluís Homar, més de 40 anys d'història del teatre català, es confessa al seu llibre de memòries com un actor que ha sabut matar el llop de l'arrogància per alimentar el de la compassió

Els actors han escrit molts llibres de memòries. A vegades, hi trobem simples xafarderies, les dones o els homes amb qui han anat al llit, aventures més o menys fantasioses, el glamur que intuïm (només intuïm) els espectadors. A vegades, però, hi ha vida real, palpable, la vida que també «és un lloc meravellós per aprendre». A vegades, hi ha «les experiències, les pors, les esperances i les angoixes, fracassos i èxits, anhels, inseguretats i certeses». Passa amb les memòries, per exemple, de Marlon Brando o de Katherine Hepburn. O amb les de Lluís Homar ('Ara comença tot'), publicades a Ara Llibres en una edició de Jordi Portal.

Les cometes del paràgraf anterior són del mateix Homar, que ahir parlava en una entrevista a aquest diari. El llibre ens ensenya la fragilitat de l’home que volia ser Brando i que, un cop convençut de la inutilitat de la perfecció i del triomf, s’abraça a la placidesa que s’aconsegueix gràcies a «la gran dosi d’entusiasme en reserva». Homar es reconcilia amb ell mateix i mostra les seves debilitats, sense recança i sense pornografia. Són més de 40 anys d’un esforç suprem. Més de 40 anys d’història del teatre català, certament, però sobretot, l’anàlisi lúcida d’un actor (un dels millors, sens dubte) que va saber matar el llop de l’arrogància i alimentar el de la compassió. Va arraconar «l’home de fusta» (es confessa així) per fer néixer l’home que busca la saviesa de les emocions.

Publicat per

@fonalleras

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/matar-llop-lluis-homar-memories-5982494#

Nit de bruixes al Grec

Lluís Homar lidera la potent versió de l'obra d'Arthur Miller que va obrir el festival

El públic del Grec va aplaudir amb convicció el muntatge de 'Les bruixes de Salem', d’Arthur Miller, amb què Andrés Lima va obrir ahir a la nit la 40a edició del Festival d’Estiu de Barcelona al Teatre Grec. El director i el nodrit repartiment van rebre els aplaudiments com una benedicció després de dues hores i mitja d’intensa representació. 'Lesbruixes de Salem' parla dels mecanismes de repressió que conjuren la por i la mentida per dominar una societat. Com el mateix Lluís Homar explica al principi del muntatge, Miller va utilitzar un cas realque es va produir el 1692 a la colònia puritana de Salem, on molts innocents van morir sota falses acusacions de bruixeria, per retratar la histèria anticomunista que es va apoderar dels EUA els anys 50 i condemnar la caça de rojos instigada pel senador McCarthy. Encara que la guerra freda ja és història des de la caiguda del teló d’acer, l’obra de Miller segueix vigent. Les caces de bruixes, com va subratllar Homar-Miller, existiran «mentre siguin legals».

L’alcaldessa de Barcelona, AdaColau, Gerardo Pisarello i Jaume Collboni, primer i segon tinent d’alcalde respectivament, i Santi Vila, conseller de Cultura, van assistir a la inauguració, en què es van veure moltes cares populars i artistes que han fet possible el Grec durant aquests 40 anys de festival. Entre ells, el veterà actor i director Mario Gas, que a l’acabar la funció es va encarregar de realitzar un breu discurs recordant la importància de la mostra, que ell va contribuir a crear.

SÒLID REPARTIMENT

Homar, que va exercir de narrador abans d’assumir el rol del temible vicegovernador Danforth, va brillar en la peça al costat d’altres destacats actors com Nora Navas i Borja Espinosa, que interpreten el senyor i la senyora Proctor, víctimes de la bogeria destapada a causa de les sospites de la presència del maligne. NausicaaBonnín, com la perversa Abigail Williams, i Anna Moliner, que va interpretar amb el braç en cabestrell el paper de Mary Warren, també van tenir els seus moments de lluïment, igual que Carles Martínez. El seu personatge, el reverend John Hale, és l’únic responsable eclesiàstic que intenta evitar les terribles sentències de mort en nom de Déu. També van destacar els veterans Carles Canut, com a GilesCorey, i Carme Sansa, com a Rebecca Nurse, i els seus enemics en escena, el matrimoni Putnam, interpretat per Míriam Alamany i Miquel Moliner.

El muntatge compta amb una senzilla escenografia de fusta, un espai únic i atemporal, com el vestuari, que els actors s’encarreguen de transformar. Es nota que el muntatge està concebut per a un teatre a la italiana i no contempla gaire la visibilitat des dels laterals de l’amfiteatre de Montjuïc, un espai obert que resta intimitat a la peça.

Feia anys que el Grec no s’obria amb una obra teatral (des de 'Prometeu 'en versió de Carme Portaceli, el 2010). Dansa i circ han copat les últimes inauguracions del festival, que es va iniciar el 1976 amb 'Roses roges per a mi', un drama de l’irlandès Sean O’Casey.

Publicat per

http://www.elperiodico.cat

2 de juliol de 2016

Marta Cervera

El magnetisme de Lluís Homar

El Festival Grec ja crema. L'arrencada és per emmarcar: un muntatge amb molts ganxos per fer-lo atractiu: repartiment immens; proposta que busca la connexió amb l'espectador a cada moment; trama que manté la tensió a escena i a platea; espai escènic conceptual vistós i amb molts efectes escènics i d'il·luminació... En aquesta obra monumental i monstruosa (per la seva durada i per la profunditat del dolor que evoca) sobresurt l'actor Lluís Homar. De nou. Ens té massa ben acostumats (Terra baixa, L'art de la comèdia, El professor Bernhardi), amb unes intervencions que, sense ser les claus per a la trama durant bona part de l'obra, són les que aporten un pes específic a escena. L'actor, generós, serveix contínuament el peu als seus companys, que gaudeixen d'uns personatges foscos carregats d'interrogants que els fan, un a un, evolucionar del paradís a l'infern (i viceversa).

Andrés Lima s'ha servit de l'ampli repartiment d'actors per pintar cada quadre, posar mirades que podrien ser d'espectadors dins de l'escena. És un exercici de precisió que resol molt intel·ligentment. Els intèrprets deambulen com a actors i personatges, amb reaccions diferenciades i aportant mirades al focus de l'escena o construint un moviment de fons que aporta aire a la contundència de les escenes més estàtiques. L'espai de llistons que es va armant hi ajuda molt. Sobta la decisió de fer una taula tan petita (i provar que s'hi asseguin al voltant fins a cinc persones). Potser és una metàfora que expressa la limitació del raonament d'aquella civilització que amb quatre llibres de bruixeria ja regalima amenaces per les vores. L'espai, construït a base de tarimes, mostra la jerarquització d'aquella comunitat, en què no hi ha espai per a la discussió fèrtil, si no per insuflar la por des dels altars. Aquesta tragèdia èpica demostra el poc caràcter d'una societat. El repte és com el públic d'avui pot emmirallar-se en aquella escena pintoresca. Les parelles interpretatives (Nora Navas i Borja Espinosa; Nausicaa Bonnin, Anna Moliner; Miquel Gelabert, Carles Canut o Míriam Alemany i Carme Sansa) basteixen una xarxa que aguanta molt bé la tensió. Sense ser un text de fàcil entrada, persuadeixen i obliguen tota la platea (de primera a darrera filera) a estar atents.

Les bruixes de Salem

Director: Andrés Lima

Intèrprets: Lluís Homar, Nora Navas, Borja Espinosa, Nausicaa Bonnín, Carles Canut, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Llausí, Yolanda Sey

Divendres 1 de juliol (fins al 5) a l'Amfiteatre Grec.

Publicat per

http://www.elpuntavui.cat

Lluís Homar, ja calçat dins del personatge de governador , a ‘Les bruixes de Salem'. Foto: Josep Aznar

Jordi Bordes - Barcelona

Lluís Homar torna al TNC amb 'El professor Bernhardi'

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat

10 de febrero de 2016

Xavier Albertí dirigeix aquest text d'Arthur Schnitzler

És un dels creadors més en forma de la cartellera. La temporada passada ens va enlluernar gràcies a treballs tan complets com Terra baixa en versió monòleg o la direcció de l'obra L'art de la comèdia a la Sala Gran del TNC. Ara Lluís Homar torna al mateix espai per protagonitzar tota una peça de referència del treball actoral mai representada a Catalunya.

El professor Bernhardi ens explica la història d'un singular hospital universitari, on la decisió complexa d’un metge desencadenarà un seguit de conseqüències imprevisibles. Tots els estaments polítics i religiosos trontollaran i obligaran els seus protagonistes a posicionar-se. Tot un text de referència que ha esdevingut un clàssic i que al seu moment va fer trontollar tots els estaments socials del seu temps. Una adaptació d'una obra del 1912 prohibida durant molts anys a Àustria.

A banda de Lluís Homar, el repartiment de l'obra comptarà amb la presència d'algunes de les figures clau de la interpretació de casa nostra, actors de diverses generacions com Manel Barceló, Joel Joan, Pep Cruz, Joan Negrié, Oriol Genís, Jacob Torres o Albert Pérez. El muntatge comptarà amb la direcció del director del Teatre Nacional Xavier Albertí amb versió del text de Feliu Formosa.

Quan es fa

Data d'inici:

10/02/2016

Data de finalització:

20/03/2016

On es fa

Lloc:

Teatre Nacional de Catalunya

Direcció:

Pl Arts, 1

Districte:

Eixample

Telèfon:

933065700

Horari

De dimecres a dissabtes

a les 20:00 h     

Entrada general de: 28 e

Descompte 50% 14 e:

(excepte dissabte nit)

Joves fins a 35 anys

Aturats

Carnet jove

Tarifa especial 24 e:

dimecres (dia de l'espectador)

Majors 65 anys

Grups + de 10 persones

Abonats TNC

Discapacitats

Famíles nombroses i

monoparentals

i dissabtes NIT:

Joves fins a 35 anys

Aturats

Carnet jove

Servei educatiu: 12 e

Centres educatius i escoles d'adults en funcions escolars i de públic en general

Guimerà destil·lat

publicat per

www.totmataro.cat

11 de novembre de 2015

Comas Soler

Lluís Homar recrea ‘Terra baixa’ i en ressalta l’essència

Una joia, en tots els sentits del terme, és el que els espectadors que omplien el Monumental fins al capdamunt van poder assaborir divendres passat. El motiu va ser la representació de ‘Terra baixa’, en la singular adaptació del clàssic d’Àngel Guimerà (1845-1924) que Lluís Homar i Pau Miró van estrenar ara fa un any al Temporada Alta i que ha sacsejat i convençut el públic d’arreu on ha anat. Perquè la força, la sensibilitat i la validesa actual de la mirada que aporta són prodigioses.

I com s’ha pogut produir aquesta meravella? Doncs amb una aposta decidida pel que el director i professor Ricard Salvat (1934-2009) ja va assenyalar fa anys com el tipus de via per donar nova vigència al teatre de Guimerà: “Una reestructuració dramatúrgica intel·ligent” i “estèticament avançada”.    

Obra popular

Si de Guimerà es pot dir que ha estat un dels autors més importants del teatre català de tots els temps i el que ha tingut una projecció internacional més àmplia, de ‘Terra baixa’ no hi ha dubte que és la seva obra més popular, traduïda i representada, tant en el circuit professional com en l’amateur. Això, però, li ha comportat el llast d’unes posades en escena massa sovint influenciades per clixés antiquats.

Escrita l’any 1896, és un drama ancorat entre el romanticisme i el realisme. L’argument, prou conegut, situa l’acció en un context rural on tot ho domina el cacic. Entremig de molts personatges secundaris, els principals són l’hereu Sebastià, amo de vides i hisendes, que imposa la seva voluntat a tothom, la Marta, amb qui manté una relació amorosa que li convé amagar i per això la força a un casament de conveniència amb en Manelic, un pobre pastor que ha fet baixar de les muntanyes perquè li serveixi de tapadora. Aquest, però, malgrat la seva ingenuïtat i estimació fora mida, acabarà descobrint el joc brut de l’amo i l’hi farà pagar amb la vida, un desenllaç que pot considerar-se atrevit per les convencions morals i socials de la seva època.

Innovació i simplicitat

La genial aportació que Lluís Homar i Pau Miró fan amb la seva ‘Terra baixa’ ha consistit a agafar l’esplèndid material de base que conté la peça de Guimerà i sotmetre-la a una contundent destil·lació innovadora on la clau és la simplicitat. Comprimeixen el repartiment deixant-hi només quatre personatges: els tres principals i el contrapunt de la Nuri, la noieta innocent que a desgrat de tothom manté l’amistat amb la Marta i en Manelic. Depuren la trama esporgant-la de tot el que no és nuclear en el conflicte dramàtic. Minimitzen els elements escenogràfics estilitzant amb molt pocs elements dos espais simbòlics, els que Guimerà connota com a referents ètics contraposats: el món pur de la terra alta, el de la natura, i el món corromput de la terra baixa, el dels homes. I sobretot concentren la interpretació en un sol executant, el mateix Homar, que ofereix un exercici de ponderació senzillament admirable. En ell el pas d’un personatge a l’altre és més un fluir que un canvi. Magistral. No és estrany que hagi obtingut el Premi Max 2015 al millor actor, merescudament.

Per si tot això no tingués ja prou interès, la posada en escena de Pau Miró ha comptat a més amb un equip de col·laboradors artístics de luxe per acabar de fer-la rodona, entre els quals Lluc Castells en l’escenografia i el vestuari, Xavier Albertí en els llums i Sílvia Pérez Cruz en l’enregistrament de la música i el cant que es fan presents en alguns moments de la funció. El més destacable de tot, però, és que la microcirurgia aplicada per Homar i Miró a aquesta ‘Terra baixa’ en el quiròfan de la contemporaneïtat aconsegueix dotar-la d’una validesa i d’una profunditat insòlites i la fa escrupolosament fidel a l’essència de l’original de Guimerà. En aquest sentit es pot ben dir que apunta un camí interessant per abordar i llegir d’una manera nova el patrimoni clàssic del nostre teatre. Vet aquí el mèrit més gran.

Terra baixa i Lluís Homar

publicat per

http://culturamataro.cat

Lluís Homar interpreta aquest clàssic català dirigit per Pau Miró. Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la caputxeta i el llop alhora.

En Sebastià és l’amo de tot. Però tot i tenir propietats, també té molts deutes, per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Abans, haurà d’amagar la relació que té amb la Marta, una noia que treballa al molí des de fa molts anys. Per evitar més sospites en Sebastià decideix casar-la amb en Manelic, un pastor que viu a les muntanyes. En Manelic baixa de la terra alta, content, com si li hagués caigut una dona del cel.

Autor: Àngel Guimerà

Adaptació: Pau Miró i Lluís Homar

Intèrpret: Lluís Homar

Direcció: Pau Miró

Adjunt de direcció: Oscar Valsecchi

Escenografia i vestuari: Lluc Castells

Disseny de llums: Xavier Albertí i David Bofarull

Disseny de so: Damien Bazin i Lucas Ariel Vallejos

Composició musical i veu: Sílvia Pérez Cruz

Activitats complementàries

19 h Biblioteca Antoni Comas

Club de lectura

Pau Miró, director i dramaturg, i Maite Lafontana, coordinadora del club de lectura, parlaran de Terra Baixa, el gran text d’Àngel Guimerà, i de l'adaptació per a un sol actor d’aquest clàssic català.

En finalitzar l'espectacle al vestíbul del teatre

Xerrada amb Lluís Homar conduïda per Toni Cabré, dramaturg mataroní.

+ info

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Divendres 6 de novembre

21 h

Teatre Monumental

21 euros platea / 17 euros amfiteatre

https://entradesculturamataro.cat

Terra Baixa en el Teatre Borràs. Barcelona

publicat per

http://www.notodo.com

Interpretar un clásico del teatro catalán, una de las obras más representadas y traducidas de la lengua catalana, sólo en la escena, concentrando los principales personajes en uno mismo. Hay retos, hay locuras, que sólo se le pueden ocurrir a los más grandes. Y Lluís Homar, uno de los mejores actores del país, que tras muchos años en el cine y la televisión ha vuelto a los escenarios catalanes en las últimas temporadas, es uno de ellos.

Terra baixa, de Ángel Guimerà, fue una de las primeras obras en las que, con tan solo 16 años, participó Homar, y según cuenta fue tras interpretar al ingenuo Manelic cuando decidió que quería ser actor. Años más tarde, retomó el papel en una versión dirigida por Fabià Puigserver en el Teatre Lliure que marcó toda una generación. Así pues, que a Homar se le pusiera entre ceja y ceja llevar él solo, a escena, el peso de esta obra, es mucho más que un ejercicio de vanidad actoral, es un reto personal con el que parece querer marcar un antes y un después en su madurez como intérprete.

Pero más allá del insólito ejercicio actoral, uno de los objetivos de Lluís Homar y el director escogido para acompañarle en esta aventura, Pau Miró, ha sido que la obra se entendiera perfectamente y que las ideas y el mensaje de Guimerà respecto la supuesta pureza de la “terra alta” en contraposición a la maldad y sordidez de la “terra baixa” llegarán al espectador con claridad. Para ello, la historia se ha concentrado en los cuatro personajes principales, los que llevan el peso de la tragedia: el triángulo amor-odio entre Sebastià, Manelic, Marta, al que se suma la inocente Núria, testimonio de todo, quizás la narradora.

Uno de los grandes aciertos de este Terra baixa es que, lejos de lo que cabría esperar, Homar no hace un ejercicio de transformismo, y los cambios de personajes, incluso de masculinos a femeninos, se realizan sin apenas cambios en el vestuario y sin voces importadas. Y a pesar de la sutileza de los cambios, el texto de Guimerà consigue fluir con tanta fuerza, con tanta naturalidad, que es muy difícil perderse. Todo lo contrario, esta versión minimalista y aparentemente sencilla consigue incluso transmitir muchos más matices que otras versiones con un gran elenco de actores. Un solo actor, todo elegancia y carisma pero sin atisbo alguno de sobreactuación, consigue además transmitir algo que no siempre ha sido evidente en el texto de Guimerà: la complejidad de los personajes, que aun siendo tan definidos y arquetípicos, no hay blancos y negros, sino una infinita variedad de grises; ni el malo malísimo es tan malo ni el bueno e ingenuo es totalmente inocente.

Si a la soberbia demostración de Lluís Homar, a la precisa e invisible dirección de Pau Miró y al más que nunca impresionante texto de Ángel Guimerà añadimos una sencilla e impactante escenografía de Lluc Castells, que evoluciona a lo largo de la función y transmite junto al juego de luces de Xavier Albertí y David Bofarull el contraste entre la supuesta pureza de la “terra baixa” y la naturaleza salvaje de la “terra alta”, y la música y voz de piel de gallina de Sílvia Pérez Cruz, el resultado final es una función maravillosa, un evento teatral al que, si no lo viste a finales del año pasado, cuando se instaló en el Teatre Borràs, no puedes dejar la oportunidad para ver ahora: hay que ir sí o sí. Imprescindible.

+ info

Nombre del montaje: Terra baixa

Disciplina: teatro clásico

Director: Pau Miró

Autor: Àngel Guimerà

Adaptación: Pau Miró y Lluís Homar

Reparto: Lluís Homar

Adjunto de dirección: Oscar Valsecchi

Escenografía y vestuario: Lluc Castells

Diseño de luces: Xavier Albertí y David Bofarull

Diseño de sonido: Damien Bazin y Lucas Ariel Vallejos

Composición musical y voz: Silvia Pérez Cruz

Carectización: Eva Fernández

Dónde: Teatre Borràs. Barcelona

Dirección: Plaza Urquinaona, 9. Barcelona

Hasta: 25.10

Horario: De miércoles a viernes a las 20.30h; sábado a las 18.30 y 21h; domingos a las 19h

Precio: De 20 a 23€

Venta de entradas: Teatre Borràs

Lluís Homar torna al Teatre Borràs amb el clàssic d'Àngel Guimerà

publicat per

http://lameva.barcelona.cat

22 de setembre de 2015

"Terra Baixa" obre la nova temporada del teatre fins al 18 d'octubre, després de l'èxit de públic i crítica de la passada temporada

Després de guanyar el Premi Max a millor actor protagonista, Lluís Homar torna a demostrar les seves elevades capacitats com a intèrpret en la segona temporada de Terra Baixa al Teatre Borràs.

El director Pau Miró, que adapta l'obra al costat d'Homar, revisa el clàssic d'Àngel Guimerà en una proposta teatral reveladora i sorprenent, que es converteix en una versió unipersonal de la peça.

Homar assumeix els quatre papers principals de l'obra, operant només sobre l'escenari: l'ingenu pastor Manelic, que baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, la noia que treballa al molí de l'amo, Sebastià, i també Nuri, amiga de Manelic. Els quatre acaben rebolcant-se en el fang de les passions humanes més turbulentes, les de la Terra Baixa.

Aquesta deconstrucció de Guimerà, amb quatre veus per a un sol actor, representa un gir atrevit per al text clàssic català, que torna acompanyat pel remor dels aplaudiments de la temporada passada.

Terra Baixa

Dies: 23 de setembre al 18 d'octubre

Espai: Teatre Borràs

Preu: des de 20 €

+ info

https://www.grupbalana.com