La versió de Pau Miró del clàssic es concentra
en els monòlegs i diàlegs
Els actors Lluís Homar i Albert Prat en una
escena de Cyrano. / DAVID RUANO / TEATRE BORRÀS
‘Cyrano’, Teatre Borràs, 20 de desembre
Un Cyrano de nassos. I no ho diem per la
indubtable rotunditat de la protuberància que llueix entre els ulls sinó, i
sobretot, per l’emotiu batec amorós d’un Lluís Homar esplèndid que ens regala
l’oïda i l’esperit amb la musicalitat i el ritme dels alexandrins d’Edmond
Rostand. De nassos ens van semblar l’escena del balcó entre Cyrano, Cristian i
Rosana per la modulació del text i la credibilitat de la farsa, i de nassos el
monòleg de Cyrano sobre el seu nas, una harmonia ràpida, irònica i fresca com
el brogit d’un rierol.
Aquest és un Cyrano despullat textualment i
visualment, que segueix la línia de treball sobre els clàssics iniciada amb
Terra baixa pel mateix equip artístic fa dos anys. Textualment perquè la versió
de Pau Miró recull tota la trama, especialment dels tres primer actes, però es
concentra en els monòlegs i diàlegs de Cyrano i en els dos personatges
importants que l’acompanyen, la seva ENAMORADA, Rosana, i el babau Cristian.
Queda, doncs, de banda la part més lleugera de la comèdia i amb ella el
guirigall de personatges més o menys episòdics que l’envolten. Lluny, doncs,
d’una funció de capa i espasa, la posada en escena, del mateix Pau Miró, busca
esprémer l’esperit de l’obra, mostrar el plecs del fons de Cyrano en una mirada
fosca i sense coloraines.
Despullat d’oripell
És un Cyrano visualment despullat d’oripells,
que ens situa en una mena de gimnàs d’entrenament d’esgrima gens atractiu però
que segurament fa per a l’objectiu de la dramatúrgia. Un Cyrano sense guants ni
mitges de seda, sense gipons ni botes en embut i vestit amb la neutralitat
estètica del lluitador olímpic d’esgrima, coronat, quan escau, amb el casc protector
i no amb el barret d’ala ampla.
Tot i entenent la raó dramatúrgica del fosc
disseny de llums, pregaríem, si pot ser, un mica més de claredat sobre els
rostres. Sobretot en el del Cyrano, perquè és important veure l’expressió dels
actors i actrius quan parlen. Gràcies.
Publicat per
SANTI FONDEVILA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada