"A mi se'm relaciona amb un tipus determinat d'històries"

www.avui.cat

12 de febrer de 2007

Entrevista: David Selvas interpreta dos clònics a 'Una còpia', en cartell al Lliure i aviat estrenarà 'El ventall de Lady Windermere', el seu primer paper en una comèdia

Teresa Bruna
És un pou d'energia. Actor i director, fa cinema, televisió i teatre. Des que ha començat l'any ha conviscut amb mig Catalunya des de Mar de fons; ha compaginat la direcció de True West amb els assaigs d'Una còpia, que segurament no podrà acabar sense haver d'anar al TNC a preparar El ventall de Lady Windermere [s'estrena al març]. Però està a l'edat de recrear-se amb el que li està passant. Ara és al Lliure per partida doble: a Una còpia, de Caryl Churchill, interpreta Bernard 1 i Bernard 2, clònics.

Has hagut de treballar els clònics de manera diferent?

No massa. Un espai petit amb el públic tan a la vora no permet un treball gestual gros, es veuria postís. Ens hem centrat en el caràcter de cada un. El Bernat 2 és un tio reflexiu que va entomant els cops com pot. En canvi el Bernat 1, el que ha estat abandonat de petit, té un comportament molt més impulsiu, un caràcter molt més violent. El missatge és que les persones clonades són diferents segons el que les envolta.Una còpia la dirigeix Jordi Prat, però m'ha arribat que vau decidir fer-la entre tots dos...Jo buscava una obra per dirigir i un amic comú amb el Jordi em va passar el text de la Churchill. Em va agradar molt, però no per dirigir-lo, sinó per fer-lo. Vaig pensar: "Això s'ha de fer, i m'agradaria estar-hi com a actor". El Jordi feia tres o quatre anys que havia intentar aixecar la producció, i no li van donar els drets. L'amic comú va dir: "Si el Jordi ho volia dirigir i tu ho vols fer..., tio, poseu-vos d'acord i tireu-ho endavant!"

Els papers que interpretes tenen alguna cosa en comú. ¿Els tries, o algú pensa "En Selvas ho farà!"?

Si ets conscient del que busques, segurament trobes una línia que t'hi porta. És una barreja d'intuïció, de sort, de qui ha cregut en tu, del que tu dónes... És clar que a mi se'm relaciona amb un tipus determinat d'històries; jo no he fet mai comèdia. Al TNC serà la primera vegada que en faré.

Una comèdia, David Selvas!

Sí! Faré un Oscar Wilde!

Ei, i el cinema? En fas menys...

Perquè aquí no arriba. Me n'arriba molt poc, a mi, de cine. T'has d'estar a Madrid per ser algú com l'Edu [Fernàndez], la Laia [Marull], la Sílvia [Munt]... Són gent que s'ho han treballat molt. Però si només t'estàs aquí i fas teatre, a Madrid no existeixes.

Has dirigit tres obres. ¿T'ho passes més bé amb la direcció que actuant?

No és ben bé això, però ha estat com començar una altra vegada. Com a actor, et van arribant coses interessants, treballes amb gent interessant, i aquella fascinació del principi, aquella il·lusió, es va convertint en un ofici. Evidentment que hi ha il·lusió, però més reposada. Però començar una aventura com la direcció, tornar a partir de zero... és com establir les regles del joc, i això és una de les coses més enriquidores que et poden passar en l'aspecte professional. Llegeixes molt per estar al cas de tots aquests autors tan intensos?

M'agrada molt llegir, sóc dels que viatgen amb vuit llibres, dels quals en toco un i em quedo adormit, però me'ls emporto. M'agrada estar al dia, que em recomanin coses. Em falta temps, i això és terrible. Voldria tenir més temps per veure la família, els amics, més temps per estar amb la meva parella, per passejar el Max [el gos] tranquil·lament...

Fas el càsting de les teves obres?

Sí, però per mi el càsting no és una reflexió freda. El True West l'he muntat perquè l'Ivan Benet deixava el Lliure i em va dir: "Tio, muntem alguna cosa!". Jo havia llegit True West i vaig dir "Llegeix-te això!", i em va contestar "Fem-ho!". Vull dir que és un cúmul de casualitats, de dinàmiques, surt d'estar viu el projecte, de saber que el Jacob no pencava en aquell moment... Per exemple, el Norbert fa de mare al final de tot. Ara penso que és un dels grans encerts de la funció, però va ser perquè vaig pensar: "Tres col·legues de la meva edat que es vulguin apuntar a assajar, sense cobrar, encara. Però, a qui l'hi dic jo, per fer un paper d'una senyora de 60 anys, al final de tot, que surt una estoneta i ja està?" Et passo el meu telèfon!